TEMA 3

La higiene industrial

1

3.- LA HIGIENE INDUSTRIAL 3.1.- INTRODUCCIÓ 3.2- ELS CONTAMINANTS

La higiene industrial és el conjunt de tècniques que estudien l’ambient físic, químic o biològic del treball per tal de prevenir l’aparició malalties professionals. El treballador es troba immers en un medi ambient que està condicionat per les característiques del procés productiu i del lloc de treball, aquest medi ambient pot donar lloc a l’aparició malalties. Existeix una relació entre certs treballs i el desenvolupament de determinades malalties. La majoria d’aquestes malalties, a diferencia dels accidents professionals, no presenten símptomes evidents fins haver passat molt de temps, inclús anys. El risc higiènic dependrà de la concentració d’agents contaminants en el treball, del temps d’exposició de cada treballador i de les característiques personals del treballador, ja que el contaminat no actua per igual en totes les persones. La higiene industrial consisteix doncs en la identificació dels contaminants químics, físics o biològics presents en el treball, així com els nivells de concentració i d’exposició per tal d’establir si es necessari mesures correctores per tal d’eliminar o reduir el risc d’aquests factors.

Normalment s’associa la paraula contaminat a les substàncies químiques, tal com veurem a continuació existeixen altres tipus, com son els de tipus físic i els de tipus biològic.

2

3.2.1.- CONTAMINANTS QUÍMICS

S’entén per contaminat químic no tan sols les substàncies químiques en forma de gasos i vapors, també els aerosols que son conjunt de partícules suspeses en un gas com pot ser el propi aire.

3.2.2.- CONTAMINANTS FÍSICS

Els contaminants físic son diferents formes d’energia que, generades per font concretes, poden afectar als que es troben exposats a elles. Aquestes energies poden ser mecàniques, tèrmiques o electromagnètiques.

AEROSOLS GASOS

PARTÍCULES FIBRES

VAPORS

FUMS POLS

CONTAMINANTS QUÍMICS

ENERGIA MECÀNICA

ENERGIA TÈRMICA

ENERGIA ELECTROMAGNÈTICA

SOROLL, VIBRACIONS, PRESIÓ

CALOR, FRED, AMBIENT TÈRMIC

NO IONITZANT, ILUMINACIÓ, IONITZANT

3

3.2.1.- CONTAMINANTS BIOLÒGICS

Son contaminants constituïts per éssers vius, organismes amb determinat cicle de vida que al penetrar en l‘organisme provoquen l’aparició de malalties infeccioses o parasitaries. Aquests organismes es poden classificar en cinc grups:

BACTÈRIES Son microbis típics, que mesuren unes cinc mil·lèsimes de mil·límetre. Algunes bactèries poden crear uns corpuscles (espores) que resisteixen condicions adverses i poden romandre en el terra o objectes diversos durant anys. PROTOZOOS Son animals microscòpics, constituïts per una sola cèl·lula. VIRUS Son formes de vida molt senzilles entre la matèria inert i la vida. FONGS Son formes de vida microscòpica de caràcter vegetal. CUCS PARASITARIS Son animals de grandària apreciable (varis mil·límetres), que desenvolupen algunes de les seves fases del seu cicle dins del cos humà. 3.3.1.- VIES D’ENTRADA DELS CONTAMINANTS

Via respiratòria És la via de penetració més important de les substàncies tòxiques en el treball, ja que amb l’aire que respirem poden penetrar en el nostre organisme pols, fums, aerosols, gasos, vapors, etc.

4

3.3- EL SOROLL .

Via dèrmica És la via de penetració més important de les substàncies tòxiques en el treball, ja que amb l’aire que respirem poden penetrar en el nostre organisme pols, fums, aerosols, gasos, vapors, etc. Via digestiva És la via de penetració a través de la boca, l’esòfag i els intestins. També es considera la possible ingestió de contaminants dissolts en les mucositats del sistema respiratori. Via parental És la via de penetració directa del contaminant en el cos a través de nafres, ferides, etc.

El soroll és un so que resulta molest i desagradable a la persona que l’escolta. Generalment aleatori, que no té components ben definits. Pot interferir en el treball i danyar física o psicològicament al treballador, es considera un contaminant.

5

3.3.2.- QUE ÉS EL SO El so és la sensació que causa una ona de pressió produïda per una vibració. Es propaga per tots els medis materials, com ara l’aire o l’aigua, i les persones i els animals el captem mitjançant el sentit de l’oïda, el qual és sensible a la vibració de l’aire que l’envolta. Cada so té una freqüència característica (nº de vibracions per segon, “Hz”), que és alta en els sons aguts i baixa en els greus. Els humans no podem sentir totes les freqüències, raó per la qual anomenem ultrasons o infrasons tots aquells que queden fora del conjunt de sons que capta l’oïda. 3.3.3.- COM ES MESURA EL SOROLL La mesura dels nivells de soroll presents al lloc de treball es fa amb el sonòmetre. Un sonòmetre és un instrument dissenyat i construït per respondre al so de forma semblant a com reacciona l’orella humana, i per obtenir mesures objectives reproduïbles del nivell de pressió sonora. El decibel A (dBA) és la unitat en què es mesura el nivell de soroll en l’escala de ponderació A, mitjançant el qual el so que rep l’aparell mesurador és filtrat de forma semblant a com ho fa l’orella humana.

6

3.3.4.- EFECTES DEL SOROLL

Encara que de vegades ens pugui fer l’efecte que ens hem acostumat a un soroll, quan aquest desapareix ens adonem de fins a quin punt es tractava d’un so molest. L’exposició puntual a fonts de soroll intenses o l’exposició continuada a fonts sorolloses moderades pot tenir conseqüències negatives sobre la nostra salut física i psicològica a mig o llar termini. Podem experimentar pèrdues temporals de la capacitat auditiva, lesions que afectin el nostre sentit de l’equilibri situat a l’oïda o, fins i tot, sordesa. S’ha demostrat la relació del soroll amb alteracions digestives i també circulatòries, Aixa com amb la freqüència de mals de caps i problemes de conciliació del son. El soroll també pot produir danys psicològics com ara alteracions del sistema nerviós (estrès, irritabilitat, tensió...), fatiga, insomni crònic i sensació de malestar general, problemes de concentració, alteració dels processos d’aprenentatge i dificultats de comunicació i relació social. Les estadístiques indiquen que el rendiment laboral és més baix als entorns sorollosos. S’ha demostrat que la recuperació de malalties físiques o psíquiques és més llarga i costosa als entorns amb soroll. La prevenció, com en tots aquells factors ambientals que poden afectar la nostra salut, és el millor instrument per a evitar mals majors.

OÏDE

CargolMartell

Oïde extern Oïde mitjà Oïde intern

Estrep

Timpa

T. De Eustaqui

7

Efecte sobre les persones

Nivell sonor en dB(A) Font sonora

140 130

Motors d’aparells a reacció

LLINDAR DEL DOLOR

Avions amb hèlix

Serra mecànica Tallers mecànics

Camió

Carrer amb molt de tràfic

Automòbil

Conversació normal

Conversació en veu baixa

Radio a baix volum

Xiuxiueigs

Moviment de les fulles

Excessivament lesiu

Lesiu

Perillós

Dificulta la comunicació

Irritant

Sense efecte

120

110 100 90

80

70

60

50

40

30

20

10

0 LLINDAR DE L’AUDICIÓ

8

3.3.5.- OBLIGACIONS DE L’EMPRESARI

Per entendre correctament quines son les obligacions legals de l’empresari hem d’entendre els següents conceptes: Nivell diari de soroll equivalent El nivell diari de soroll equivalent representa en forma de nivell de soroll (dB), l’energia que en forma de pressió sonora rep el treballador durant el temps que aquest es troba exposat al soroll. Això és així perquè el treballador no es troba sempre sotmès al mateix nivell de soroll, en conseqüència es busca el promig d’una jornada de 8 hores de treball. Soroll d’impacte El soroll d’impacte és un soroll d’una intensitat molt alta, però d’una durada molt curta.

Obligació de l’empresari

80 – 85 dB(A) Nivell de pic <

140 db

85 – 90 dB(A) Nivell de pic <

140 db

+90 dB(A) Nivell de pic

>140 db

Informar i formar

SI SI SI

Registre i arxiu de les dades

SI SI SI

Audiometries CADA 5 ANYS CADA 3 ANYS CADA ANY

Mesuraments del soroll

CADA 3 ANYS CADA ANY CADA ANY

Entrega d’EPI’s A DEMANDA DEL

TREBALLADOR

A TOTS ELS TREBALLADORS

EXPOSATS

A TOTS ELS TREBALLADORS

EXPOSATS

Mesures tècniques i organitzatives

NO NO SI

Restringir l’accés

NO NO SI

9

3.4- LES VIBRACIONS

L’exposició a vibracions es produeix quan es transmet a alguna part del cos el moviment oscil·lant d’una estructura, ja sigui el terra, una empunyadura o un seient. Té molta similitud amb el so, ja que mentre el so és una vibració que es transmet per l’aire, les vibracions com a tal es transmeten a traves d’objectes materials.

Les vibracions poden ser de molt baixa freqüència (el balanceig de trens i vaixells produeixen mareig), de baixa freqüència (vehicles en moviment, carretons elevadors..., que provoquen efectes sobre l’orella interna i alenteixen els temps de reacció) i d’elevada freqüència (serres mecàniques, martells pneumàtics, etc., que tenen conseqüències més greus, com és ara problemes articulars i vasomotors a braços i cames). Segons com sigui el contacte entre l’objecte vibrant i el cos, l’exposició a vibracions es divideix en dos grans grups: vibracions mà-braç i vibracions globals de tot el cos. 3.4.1.- VIBRACIONS MÀ-BRAÇ Resulten del contacte dels dits o la mà amb algun element vibrant (per exemple, un mànec d’eina portàtil, un objecte que es mantingui contra una superfície mòbil o un comandament d’una màquina). Els efectes adversos es manifesten normalment en la zona de contacte amb la font de vibració, però també hi pot haver una transmissió important a la resta del cos.

10

L’efecte més freqüent i més estudiat d’origen professional és la síndrome de Reynaud o dit blanc induït per vibracions, que té l’origen en alteracions vasculars, consisteix en una oclusió de les arteries dels dits que va acompanyada d’una pèrdua de la sensibilitat, quedant el dit totalment blanc. 3.4.2.- VIBRACIONS COS COMPLERT Es defineix com a vibració de cos complet la vibració que té lloc quan una gran part del pes del cos humà descansa en una superfície vibrant. En la majoria dels casos, l’exposició es produeix en posició d’assegut, i la vibració es transmet a través del seient i, en algunes ocasions, també a través del respatller. En posició dempeus, la vibració es transmet a través dels peus i en posició ajaguda, a través de diverses parts del cos simultàniament. Els efectes d’aquesta exposició són principalment dolors a la zona lumbar de la columna vertebral i al sistema nerviós que hi és connectat. També pot ser origen de molèsties o de reducció de la capacitat de treball per fatiga.

FREQUÈNCIA

QUE LA PRODUEIX? EFECTES FISIOLÒGICS

Molt baixa freqüència

Balanceig de trens, vaixell, etc.

Marejos

Baixa freqüència

Carretons elevadors, vehicles en moviment

Efectes sobre l’oïda intern i retràs en els temps de reacció

Alta freqüència

Motoserres, martells neumàtics, etc.

Problemes articulars i vasomotors.

11

3.5- AMBIENTS TÈRMICS SEVERS

Les agressions tèrmiques intenses poden tindre Graus conseqüències sobre l’organisme humà, afectant a demés al rendiment dels treballadors. Es precís tindre en compte una sèrie de recomanacions bàsiques a l’hora de desenvolupar feines en llocs de treball que es troben temperatures elevades, especialment a l’estiu.

3.5.1.- TRANSMISSIÓ DEL CALOR

Conducció

La conducció consisteix en la transmissió del calor a través d’una substància i té lloc quan es posen en contacte dos objectes a diferents temperatures.

El calor flueix des de l’objecte que es troba a major temperatura fins el de menys. La conducció continua fins que els dos objectes arriben a la mateixa temperatura.

Convenció La convenció té lloc en els fluids, al escalfar-se una part del fluid aquest perd densitat iniciant un moviment d’ascensió que reemplaça el fluid més dens que alhora baixa reemplaçant el que ha pujat, provocant una corrent que reparteix el calor en el fluid.

12

Radiació

La radiació és una forma de transferència de calor que no necessita contacte entre la font de calor i el receptor.

El calor es transmet mitjançant ones electromagnètiques com son els infrarojos.

3.5.2.- RISCOS DERIVATS DE L’AMBIENT CALURÓS

L’existència de calor a l’ambient laboral constitueix una font de problemes, que en general es tradueix en situacions de desconfort, tot i que en determinades ocasions pot generar riscos per la salut. Generalment aquestes situacions impliquen l’existència d’altes temperatures, humitat i treballs amb esforç físic.

El risc d’estrès tèrmic, que és com es denominen aquesta classe d’efectes, depèn tant de la producció de calor del propi organisme com del resultat de l’activitat física i de les característiques de l’ambient que l’envolta. El problema esdevé quan el calor generat per l’organisme no pot ser evacuat a l’ambient, s’acumula dins el cos fent que s’incrementi la seva temperatura, disminuint el rendiment, major cansament, menor capacitat mental i en alguns casos danys irreversibles. Cop de calor El cop de calor és la reacció que experimenta el cos humà quan el sistema que regula la temperatura (transpiració) del cos falla.

13

3.6- RADIACIONS ELECTROMAGNÈTIQUES

L’afectat presenta símptomes de confusió i desorientació, pot perdre el coneixement i patir convulsions. La temperatura del cos pot ser de 40ºC o superior. Esgotament per calor L’esgotament per calor és resultat de la pèrdua de grans quantitats de líquid i sal per la transpiració. En aquests casos la pell estarà humida i presentarà un aspecte pàl·lid o envermellit. L'afectat continua suant però sent una debilitat o cansament extrem, marejos, ganes de vomitar i mal de cap. Altres efectes son cremades solars, enrampades musculars, desmais i granallades, etc. 3.5.2.- RISCOS DERIVATS DE L’ESTRÈS PER FRED

Els efectes perillosos del fred poden incloure deshidratació, entumiment, esgarrifances, i en els casos més extrems congelació i hipotèrmia

Si es produeix un descens important de l’habilitat dels treballadors, amb disminució de la força muscular i descens de l’agudesa visual i auditiva, es molt possible que sigui degut a l’estrès per fred. Generant riscos addicionals per la seguretat de l'afectat i la dels seus companys, derivats de l’alentiment de la reacció i dels moviments.

Existeixen múltiples fonts naturals i artificials que generen energia en forma d’ones electromagnètiques. Un camp electromagnètic és l’associació d’un camp magnètic i un altre d’elèctric que varien amb el temps i es propaguen per l’espai. Els camps electromagnètics son capaços d’interactuar de formes diferents amb els sistemes biològics, inclús els éssers humans.

14

A efectes de la perillositat, les ones electromagnètiques es poden classificar en funció de la seva freqüència, a partir d’aquí s’obtenen dos grans grups: la radiació no ionitzant i la ionitzant.

En el següent gràfic es mostra com es classifiquen les ones electromagnètiques.

3.6.1.- RADIACIONS NO IONIZANTS Les radiacions no ionitzats son aquelles ones electromagnètiques que quan interaccionen amb la matèria son capaces d’arrancar electrons del àtoms i per lo tant d’ionitzar-la, donat que el seu contingut energètic és relativament baix. Microones Les microones son utilitzades en els sistemes de comunicació en especial en la telefonia mòbil. També s’utilitzen en determinat processos industrials, forns, radars, etc. Per exposicions que es trobin dins els límits legalment establerts, els estudis realitzats fins a data d’avui, no aporten proves concloents que permetin establir una relació causa-efecte entre les microones i l’aparició de patologies greus per a la salut.

Radiació ionitzant Radiació ionitzant

Còsmics Gamma Raigs X Ultravioleta Llum visible Infrarroig Microones Radio

Espectre electromagnèticAlta freqüència Baixa freqüència

Camp elèctric

Camp magnètic

15

Quan es produeix una sobreexposició a aquest tipus de radiació els efectes que es produeixin son de dos tipus: Efectes tèrmics L’absorció d’energia electromagnètica pels teixits biològics i la seva conversió en calor produeix increments de temperatura a l’interior del cos, aquests efectes es manifesten principalment en els òrgans menys vascularitzats, i per tant menys capacitat de dissipar el calor, com son el ulls i els testicles, produint efectes com cremades, cataractes, esterilitat, etc. Efectes no tèrmics Son els efectes que no van acompanyats per increments de temperatura entre altres destaquem: transformacions cel·lulars i genètiques, canvis de ritme cardíac i tensió arterial, alteracions endocrines, efectes sobre l’audició, variacions de comportament, etc.

Infrarojos

La radiació infraroja s’utilitza en processos industrials de secat, fons, làsers de tall, en definitiva s’utilitzen per aportar energia en forma de calor d’una forma neta. Les superfícies calents, les flames i el sol també radian infrarojos. Els infrarojos son absorbits pel cos humà, generant calor i provocant la dilatació dels vasos sanguinis. Els principals riscos d’aquest tipus de radiació és el de patir cremades i lesions oculars. Radiació visible Aquesta radiació es la que podem percebre, ja que és la que fa possible el fenomen de l’il·luminació i avarca tots els colors de l’arc iris, és la radiació menys lesiva, tot i que un excés pot provocar lesions oculars, com seria el cas dels làsers.

16

Radiació ultraviolada

La radiació ultraviolada és la que més energia té de totes les radiacions no ionitzants i en conseqüència la més perillosa. S’utilitza en processos químics, de desinfecció, làsers de tall o trepat.

L’altre font important de radiació ultraviolada és el sol, per tant qualsevol treballador que desenvolupi el seu treball a l’aire lliure n’està exposat, en aquest sentit cal tindre en compte que a l’estiu la radiació solar és molt més intensa.

Els efectes d’aquesta radiació van des de trastorns oculars, eritemes, cremades de pell, càncer de pell, envelliment prematur, etc. 3.6.2.- RADIACIONS IONIZANTS

Les radiacions ionitzants, pel seu alt poder energètic, tenen la capacitat per ionitzar la matèria quan incideixen sobre aquesta.

Aquesta ionització en l’ésser humà pot ser, de forma directa quan es produeix en la molècula irradiada, o indirecta, quan es produeix per radicals lliures generats que afecten a altres molècules. El que es produeix normalment és una barreja del dos processos. Aquesta radiació pot causar danys cel·lulars, essencialment sobre el nucli de les cèl·lules, que poden ser hereditaris o somàtics, ocasionats en l’individu mateix. Les radiacions ionitzants es comporten com un cancerigen demostrat, sense una concentració llindar determinada, per la qual cosa serà necessari adquirir uns hàbits de treball que garanteixin l’exposició mínima.

17

3.7- ELS PRODUCTES PERILLOSOS

Raigs X i radiacions gamma Tant el raigs X com els gamma i es produeixen quan un feix d’electrons xoca contra una placa de material de nombre atòmic elevat. Quan són frenats violentament, l’energia cinètica que porten aquests electrons es converteix en energia electromagnètica amb l’emissió de fotons de raigs X o gamma. Radiació per partícules La radiació per partícules es diferencia de l’electromagnètica en que aquesta és corpuscular i té massa, mentre que l’electromagnètica és una ona i no té massa. Bàsicament aquestes partícules son les alfa (α) i beta (β). Les alfa estan constituïdes per dos protons i dos neutrons, es caracteritzen per tindre poc poder de penetració en la pell, però si son inhalades son perilloses. La radiació beta està constituïda per electrons a alta velocitat, el seu poder de penetració és baix però poden causar cremades. S’entén per radioactivitat el conjunt format per radiacions gamma i de partícules alfa i beta.

Es consideren productes perillosos les substàncies químiques que poden provocar riscos per a la salut de les persones o el medi ambient, ja sigui a causa de la seva toxicitat per inhalació, ingestió i absorció per la pell, o bé per altres propietats (productes inflamables o combustibles, corrosius…)

18

Productes químics Substàncies i preparats (barreges o solucions de varies substàncies químiques). Productes químics perillosos Aquells que son capaços de produir danys sobre les persones, el medi ambient o els ben materials. 3.7.1.- ETIQUETATGE Tot recipient que contingui un producte químic perillós ha de portar una etiqueta tal com l’exemple que es mostra a continuació. Frases R Indiquen quin son els riscos específics de la substància en funció de les propietats fisicoquímiques, toxicològiques i eco-toxicològiques. Frases S Indiquen consells de prudència en funció de les condicions d’emmagatzematge, de les actuacions a efectuar en cas d’incident, accident, abocaments o generació de residus i sobre els equips de protecció individual.

19

3.7.2.- SIMBOLOGIA DE LES SUBSTÀNCIES PERILLOSES

Abans de començar a treballar amb productes perillosos es important llegir amb atenció l’etiqueta, la fulla explicativa, les instruccions d’us i les fixes de seguretat, on es dona la informació de les mesures preventives que s’hauran de tindre en compte quan es manipuli la substància. 3.7.3.- LES CINC REGLES D’OR PER REDUÏR ELS RISCOS

� Comprovar que els envasos i recipients es troben en bon estat.

� Conservar els productes perillosos només en

recipients adequats. � Evitar qualsevol contacte amb la boca.

• Treballar amb atenció i precaució. • Respectar les normes de higiene personal i les facilitades per

l’empresa.

E Explosivo C Comburente Inflamable

F+ F N Peligroso para

el medio ambiente

Tóxico

T+ T Xn Nocivo

Xi Irritante C Corrosivo

Materia radiocativa

Materia biopeligros

a

Peligrosa para el medio ambiente

Peligrosa para la salud

Corrosiva o irritante

Puede provocar incendios y explosiones

20

3.7.4.- ELS EFECTES SOBRE L’ORGANISME

IRRITANT

Reacció inflamatòria de l’organisme davant d’una agressió externa, contacte d’una substància amb la pell o les mucoses, que es manifesta en el lloc de contacte del tòxic.

CORROSIU Certes substàncies o productes originen efectes destructius sobre els teixits vius.

NEUMOCONIÒTIC Les substàncies neumoconiòtiques son les que produeixen algun tipus d’efecte en els pulmons.

ANATÈSIC I NARCÒTIC

Està produït per compostos que actuen sobre el sistema nerviós central, limitant o reduint l’activitat cerebral.

SENSIBILITZANT

Efecte al·lèrgic del contaminant davant la presència del tòxic, encara que sigui en quantitats molt petites.

SISTÈMIC

Efecte al·lèrgic del contaminant davant la presència del tòxic, encara que sigui en quantitats molt petites.

CANCERIGEN, MUTÀGEN I TERATÒGEN

Producció de càncer, modificacions hereditàries i malformacions a la descendència respectivament

És important saber que la dosis inhalada d’un agent químic depèn del nivell de concentració ambiental i del temps que el treballador s’hi troba exposat.

21

3.8- IL·LUMINACIÓ

Òrgans diana de diferents contaminats:

La il·luminació és l’element important en el treball. Els ulls poden tolerar unes condicions deficients d’il·luminació durant un període de temps curt, però si aquestes condicions persisteixen , els ulls i altres parts del cos poden patir molèsties com: irritació, cansament ocular, mal de cap, fatiga, etc. Per aquest motiu és important una adequada il·luminació en el treball.

Cervell: Plom, mercuri, cadmi, i els seus compostos, monòxid de carboni, disolvents i plaguicides

Pulmons: Amiant, amoniac, clor, diòxid de nìtrògen, monòxid de carboni, pols i fums en general

Cor: Dissolvents

Llet materna: Cadmi, organoclorats, bifenolspoliclorats

Fetge: Hidrocarburs, plaguicides, dissolvents, PVC

Ronyons: Mercuri, cadmi i els seus compostos, hidrocarburs i dissolvents

Sistema nerviòs: Mercuri, cadmi i els seuscompostos, organofosfats, carbonats i dissolvents

Òrgans reproductors: Plom i els seuscomponents, formaldehid, dissolvents, hidrocarburs, organoclorats, PVC

Fetus: Plom, mercuri, monòxid de carboni, cadmi i elsseus components, dissolvents, plaguicides, organoclorats, carbonats, organofosfats

Mèdula ósea: Bencè

Pell: Detergent, plaguicides, hidrocarburs, olisminerals, àcids, àlcalis

22

La il·luminació no tant sols produeix efectes físics sobre el cos humà, un defecte o excés de la il·luminació en un espai de treball pot també incrementar el risc de patir accidents. 3.8.1.- FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA IL·LUMINACIÓ La qualitat de la il·luminació no tant sols es caracteritza per la pel nivell d’il·luminació que existeix en un lloc determinat, altres factors com l’uniformitat, el contrast, el reflexos, el color, etc incidiran sobre la seva qualitat. Nivell d’il·luminació És la quantitat de llum que es rep per unitat de superfície, es mesura en “Lux”, l’aparell que s’utilitza per fer la seva medició és el luxímetre, a la taula següent es mostren els nivells mínims segons el tipus de feina.

VALORS MÍNIM D’IL·LUMINACIÓ

LUX ZONA O TIPUS DE TREBALL

100 TREBALLS AMB EXIGÈNCIES VISUAL BAIXES

200 TREBALLS AMB EXIGÈNCIES VISUAL MODERADA

500 TREBALLS AMB EXIGÈNCIES VISUAL ALTA

1000 TREBALLS AMB EXIGÈNCIES VISUAL MOLT ALTA

50 ÀREES O LOCALS D’US OCASIONAL

100 ÀREES O LOCALS D’US HABITUAL

225 VIES DE CIRCULACIÓ D’US OCASIONAL

500 VIES DE CIRCULACIÓ D’US HABITUAL

Luminància És la quantitat de llum retornada per la superfície en direcció a la mirada. La luminància mesura l’aspecte lluminós d’una superfície o d’un focus lluminós, es mesura en candeles per metre quadrat (cd/m2).

23

Contrast És l’apreciació subjectiva de la diferencia d’aparença entre dues parts del camp visual vistes de forma simultània o successivament. Enlluernament És l’incapacitat temporal de veure. Està originat per la presència en el camp visual d’una font d’elevada luminància que produeix l’insensibilització de la retina. Uniformitat L’uniformitat és refereix a la relació que existeix entre el nivell d’il·luminació més baix i el més alt, s’aconsella que aquesta relació sigui almenys 0,8. És preferible instal·lar més làmpades i de menys potència a fi i efecte de repartir de forma uniforma la llum. Color El color no tants sols influeix en el confort, també incideix de forma important en la lluminositat. Làmpades Làmpades incandescents El principi de funcionament és basa en un fil que és escalfat per la resistència que ofereix al pas del corrent elèctric. Làmpades de descàrrega El principi de funcionament es basa en el pas del corrent elèctric a través d’un gas o vapor. Les més utilitzades son les de vapor de mercuri, de vapor de sodi i les fluorescents.

Enlluernamentdirecte

Ombres sobre el pla de treball

Desllumbramentper reflexió

EnlluernamentEnlluernamentdirecte

Ombres sobre el pla de treball

Desllumbramentper reflexió

Enlluernament

24

Una de les propietats més important de les làmpades a tindre en compte és la seva emissió cromàtica, es a dir els colors en que es descompon la seva llum. Segons l’emissió cromàtica es classifiquen com:

Emissió cromàtica Tipus de llum

CÀLIDES La seva llum tendeix cap el groc.

INTERMIG El seu color està entre les càlides i les fredes.

FREDES El seu color tendeix cap el blau.

3.8.2.- EFECTE ESTROBOSCÒPIC En les làmpades de descàrrega de baixa pressió, com son els fluorescents, degut a que pràcticament no tenen inèrcia, l’emissió lluminosa pot oscil·lar, produint-se 100 apagats i enceses per segons. Aquest efecte resulta perillós quan aquesta oscil·lació coincideix amb elements giratoris creant l’efecte fals que l’equip es troba parat o que va a molt baixa velocitat. Aquest efecte es corregeix alternant l’alimentació elèctrica de les làmpades amb diferents fases. 3.8.3.- ENLLUMENAT D’EMERGÈNCIA Té per objecte controlar els riscos que es produeixin com a conseqüència d’una falla a l’enllumenat ordinari, facilitant les operacions d’evacuació en cas d’emergència. Recomanacions

• Sempre és preferible la llum natural a l’artificial.

• Mantenir els valors mínims de nivell d’il·luminació segons cada cas.

• Repartir la llum el més uniformement possible.

• Millor colors clars que foscos per parets, terres i sostres.