Tema 3: Liberalisme i nacionalisme

Les revolucions del segle XIX

IV. LES REVOLUCIONS DEL SEGLE XIX

El sistema de la Restauració va ser contestat molt prompte

dues forces ideològiques se li

oposen

el liberalisme el nacionalisme

defensa d'un sistema polític constitucional

defensa del dret dels pobles a l'autodeterminació i rebuig dels

imperis plurinacionals

protagonista de les onades revolucionàries de la primera

meitat del segle

impulsora de les unificacions nacionals d'Itàlia i

d'Alemanya

1. Les revolucions del 1820

És la primera onada de protestes contra el sistema de la Restauració

van tenir una extensió limitada

es van produir bàsicament a les penínsules mediterrànies

també a Rússia i fins i tot a Amèrica Llatina

totes tenen en comú

l'escassa participació popular l'exigència de règims constitucionals

2. Les revolucions del 1830

Segona onada revolucionària (entre 1829 i 1839)

afecta tota l'Europa occidental

destaca la intervenció de les masses populars

a l'Europa oriental, la majoria de les revolucions

van fracassar i es va mantenir l'economia

senyorial i la monarquia absoluta

suposa:

la derrota definitiva del poder aristocràtic

l'enfonsament del sistema de la Restauració a l'Europa occidental

el canvi de règim i de dinastia a França

la independència de Bèlgica

S’origina a França

els tres dies gloriosos

27, 28 i 29 de juliol de 1830

abolició de la monarquia absoluta de Carles X

instauració d’un règim liberal regnat de

Lluís Felip d’Orleans

última vegada que l’alta burgesia lluita al costat de les

classes populars

liberalisme doctrinari

enllaça amb la tradició més moderada de la Revolució

francesa

política reservada als notables

basat en el sufragi censatari

Carles X de França

Lluís Felip d’Orleans i els seus fills

3. Les revolucions del 1848

convulsaren Europa entre el febrer del 1848 i l'estiu del 1849

totes tingueren un substrat comú

crisi econòmica de 1846-47

rebuig dels règims autoritaris

exaltació del sentiment nacional

També conegudes com Primavera dels pobles

diferiren quant al seu caràcter

però

democràtic i socialista

nacionalista

allà on predominava el liberalisme moderat

imperis plurinacionals i nacions sense estat

també s’originen a França

irrupció de la classe obrera

Les conseqüències són ben diferents segons els països

França

enderrocament de la monarquia de Lluís Felip I de França

revoltes de París dels dies 22-24 de febrer

proclamació de la Segona República

25-II-1848

profundes conquestes democràtiques

tallers nacionals sufragi universal

reacció burgesa

desembre 1848 Lluís Napoleó president

colp d’estat del 1851

Segon Imperi francés

Napoleó III

Louis Blanc

Napoleó III, emperador dels francesos Eugènia de Montijo, emperadriu

Imperi austríac

Estats alemanys

Itàlia

• l’abolició de la servitud dels camperols • el reconeixement de les nacionalitats de xecs i hongaresos

la revolució aconsegueix

amb tot va ser derrotada

tornada a un sistema de govern tradicional

creació del Parlament de

Frankfurt

reuneix els poders legislatiu i executiu

aprova la constitució de març del 1849

el rei de Prússia rebutja la corona

repressió estrangera

austríacs al nord francesos als estats vaticans

s’estableix una monarquia constitucional al Piemont però

4. El balanç de les revolucions

l’onada revolucionària del 1848 obri una nova etapa política

tot i la seua derrota

inici dels processos d’unificació alemany i italià

ampliació de les bases socials del liberalisme

lent avanç de la democràcia política

hi confluiran dues forces

caracteritzada per

l’ampliació del dret de vot

els inicis del moviment obrer