TEMA 10.B. DICTADURA PRIMO DE RIVERA

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 10/1 B

DICTADURA DE

PRIMO DE RIVERA (1923-30)

Història Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

Edat contemporània

CRISI DE LA RESTAURACIÓ

(1898-1931)

Edat contemporània

HISTÒRIA D’ESPANYA BLOC III – Tema 10/1 A

Història Espanya



BLOC II. ESPANYA DEL SEGLE XIX

ÍNDEX TEMES BLOC II i inici del III

(1788-1808) (1808-13) (1814-1833)

(1833-1868)

(1868-1874)

(1870-1873)

(1875-1885) (1902-1931)

DICTADURA PRIMO RIVERA

(setembre 1923- gener 1930)

(1885-1902)

Restauració II

Restauració I

Alfons XIII // Primo de Rivera

Alfons XII

1875

1931

Regència

Maria Cristina

1902

1885

1898

Pèrdua de Cuba i Filipines

1923

Inici del període

“Pronunciament” de Sagunt (Martínez Campos)

Proclama Alfons XII, rei d’Espanya

Sota el control de Antonio Cánovas del Castillo

Alfons havia proclamat els seus principis en

el “Manifest de Sandhurst” (1-XII-1874).

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 10.- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931) / T-1 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 3v (1v fins Dictadura *, 1v amb República).

10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923). 10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.

10.2.2.- El problema militar (militarisme i antimilitarisme).

10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”.

10.2.4.- El problema religiós (clericalisme i anticlericalisme).

10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política.

10.2.6.- Corrents de pensament: El Krausisme i el regeneracionisme.

10.2.7.- El problema social. Sindicalisme i conflictivitat obrera.

10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).

10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic. 10.3.1.- El regeneracionisme.

10.3.2.- Antecedents. El fracàs del govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899).

10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas.

10.4.- Crisi del regnat d’Alfons III (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol – agost 1909). MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).

10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).

10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social. 1v TEXT. 2v preg.

10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923). 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions.

10.5.2.- La conflictivitat obrera i el pistolerisme.

10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).

10.6- La dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). 10v (2v TEXT *, 8v preg).

10.6.1.- Causes del colp d’estat.

10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. Directori militar i civil. MAPA 14.

10.6.3.- Política econòmica.

10.6.4.- Política social.

10.6.5.- Política religiosa i cultural.

10.6.6.- Política militar. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).

10.6.7.- Oposició a la dictadura.

10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia.

10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera.

BLOC III. TEMA 10/1. CRISI SISTEMA DE

LA RESTAURACIÓ (1898-1931)

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931). 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 3v (1v fins Dictadura *,

1v amb República).

10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923).

10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.



A.- Primera etapa. 1902-1907. Civilisme contra militarisme.

B.- Segona etapa. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo.

C.- Tercera etapa. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917.

D.- Quarta etapa. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració i pronunciament de Primo.


10.2.5.- L’enfortiment de l’oposició política. A.- Republicanisme.

B.- Anarquisme.

C.- Socialisme polític.

D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme.

E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalismes.




10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic.

10.3.1.- El regeneracionisme.


10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas. A.- Antoni Maura i el maurisme (1907-1909).

B.- José Canalejas (1910-1912).



EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 10 // Tema 1 (B-III).- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931).

10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció.



10.4.- Crisi del regnat d’Alfons XIII (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).

A.- El conflicte colonial del Marroc.

B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909).

C.- Conseqüències de la Setmana Tràgica.

10.4.2.- Impacte de la Primera Guerra Mundial. A.- Impacte polític.

B.- Impacte econòmic.

C.- Impacte social.


A.- Conjuntura de l’any 1917.

B.- Crisi militar.

C.- Crisi política.

D.- Crisi social i moviment obrer de començament de segle.

E.- Conseqüències de la crisi del 1917.

10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923).

10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions.






EDAT CONTEMPORÀNIA





10.4.- Crisi del regnat d’Alfons XIII (1909-1917).




10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. A.- Ideologia de la dictadura.

B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925).

MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).

C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930).








BLOC III. TEMA 10/1.

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30)

La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític

autoritari que s’instaurà a Espanya entre el 13 de

setembre de 1923 i el 28 de gener de 1930 sota la direcció

del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i

l’acceptació per part del rei Alfons XIII.

10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930)

Primo de Rivera Alfons XIII

“(…) Por primera vez después de la Restauración, el parlamento y una de sus comisiones se

habían vuelto incompatibles con la voluntad real, según hizo notar más tarde el general López

Ochoa, el cual, en 1923, tomó parte en la conspiración que barrió al parlamento al grito de

“¡Viva el Rey!”

Pero la rebelión popular a favor de la deseada dictadura real no se producía y Alfonso tuvo

que cultivar los procedimientos anticonstitucionales tradicionales. En julio de 1923 , dijo a un

ministro, Salvatella, que “será muy difícil impedir la formación de un gobierno militar” libre de

los obstáculos que, para ciertos actos, entorpecen el trabajo de un gobierno constitucional. Un

mes más tarde, el rey confesó abiertamente a Antonio Maura que estaba dispuesto a dar

personalmente un golpe. No es extraño, pues, que los futuros gobiernos vieran en el rey un

cómplice en potencia de sus planes para derribar el sistema parlamentario.”

SHLOMO BEN-AMI.- La dictadura de Primo de Rivera, 1923-30, Barcelona, Planeta, 1983.


Alfons XIII, en més d’una ocasió, havia afirmat que ell resoldria

els problemes d’Espanya amb o sense constitució. Després del

desastre d’Annual (1921), arriba a la conclusió de què sols un

govern militar feixista com el que s’havia establert en Itàlia era

capaç de resoldre els problemes.

Alfons XIII


Així, en un context de crisi política i social, el

general Primo de Rivera es va pronunciar

contra la legalitat constitucional, declarà l’estat

de guerra i es va dirigir al monarca per exigir que

el poder passés als militars. Alfons XIII va

acceptar un Directori militar presidit per

Miguel Primo de Rivera, que va suspendre el

règim parlamentari constitucional.

Alfons XIII i Primo de Rivera

Causes econòmiques:

Crisi perquè finalitza la prosperitat

econòmica que havia tingut Espanya,

aprofitant la Primera Guerra Mundial

com a país neutral (bonança econòmica

dels primers anys paral·lels als feliços

anys 20 i després crack del 29).

Primo de Rivera i els sectors que li van donar suport (militars, polítics propers a la monarquia i

part de les classes dirigents del segle XIX) van defensar la seva acció com una solució per posar fi a

la crisi política i social que travessava el país. Per als colpistes, entre les raons que justifiquen la

necessitat de canviar la situació, cal destacar els PROBLEMES DEL PAÍS:

10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.5.1.- Causes del colp d’estat

Per als colpistes, entre les raons que justifiquen la necessitat de canviar la situació, cal destacar els

PROBLEMES DEL PAÍS:


Causes socials:

Les desigualtats produeixen conflictes socials: El terrorisme anarquista i la seva resposta

el pistolerisme patronal es converteixen en el principal problema del país. La ciutat més

afectada fou Barcelona. L’any 1920, en aquesta ciutat, moriren assassinades 400 persones

pel terrorisme anarquista o el pistolerisme patronal, destacant que, el mateix any 1921, mor

assassinat per anarquistes el president del govern Eduardo Dato.

La por de les classes benestants (burgesia) i de l’exèrcit al triomf del moviment obrer i

d’una revolució obrera, davant de l’auge de la conflictivitat obrera i pagesa.

El mateix any 1921, mor assassinat per anarquistes el president del govern Eduardo Dato.


Eduardo Dato




Causes militars:

La guerra del Marroc. Descontent de l’exèrcit

després del desastre d’Annual de 1921.

En la decisió de Primo de Rivera, així com el

suport de l’exèrcit i el ràpid vist-i-plau del rei,

també va influir el desig d’evitar que les Corts

exigissin responsabilitats (investigacions de

l’expedient Picasso) pels fets de la guerra del

Marroc.

La major part de l’opinió pública era partidària

de sortir del protectorat del Marroc.




Causes polítiques:

INTERNA. La crisi del sistema polític de la Restauració, perquè el bloqueig i la inestabilitat política del

sistema parlamentari és total, així com el seu desprestigi derivat del continu frau electoral; de fet, entre

1917 i 1923 van haver 13 canvis de govern, quasi tots ells de concentració (conservadors, liberals i Lliga

Regionalista).

INTERNA. Davant la incapacitat dels governs del torn i del mateix sistema d’alternança en el poder de

fer front als problemes, augmenta la influència de l’oposició republicana, socialista i dels

nacionalismes perifèrics, que demanden un sistema realment democràtic (Primo vol frenar una

reforma democràtica o una revolució).




Causes polítiques:

EXTERNA. La influència internacional amb l’ascens dels totalitarismes: el feixisme triomfaven en

diversos països europeus com a forma de frenar les revolucions obreres.


Tot això va crear una situació molt complicada que va fer que, el dia

13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel

Primo de Rivera, donés un cop d’Estat, que triomfà i va ser

acceptat per la monarquia i ben rebut per l’exèrcit, la burgesia

catalana, els sectors més conservadors del país, els partits

dinàstics i, fins i tot, pels socialistes (el propi Largo Caballero va

tenir càrrecs durant la dictadura). Els únics que estaven obertament

en contra d’aquesta dictadura foren els anarquistes i els

comunistes, però en general va ser molt ben rebuda.

“No diremos, como algunos improvisados defensores de la

dictadura, que toda España está con el Directorio; pero es

innegable que una parte del país le apoya, y otra mucho mayor

espera de él, pasivamente, grandes cosas: nada menos que la

felicidad de la nación (...). Ninguno ha protestado, no han hecho

el menor esfuerzo por defender las instituciones democráticas.

Esto, y algunas medidas del Directorio, como la campaña contra

funcionarios y la aplicación rigurosa de algunas ordenanzas de

abastos, le han granjeado muchas simpatías. Téngase en

cuenta que la cultura política y el pensamiento político son en

España muy bajos y rudimentarios. Las apetencias

reformadoras de mucha gente no exceden de los modestos

límites de la política municipal.”

MANUEL AZAÑA: Apelación a la República. Mayo de 1924.

Miguel Primo de Rivera


En mig d’aquest panorama, l’exèrcit, en la persona de Miguel Primo de Rivera, es presenta com

l’únic capaç de solucionar els problemes. El dictador va justificar el cop militar a través d’un

discurs demagògic i populista amb pretensions regeneracionistes i, fins i tot, moralistes, que se

centrava en la crítica de la “vella política” i pretenia guanyar-se l’adhesió popular.


Així, en el seu manifest inaugural, Primo de Rivera declarava que la seva dictadura seria temporal

o transitòria i que es proposava actuar de forma ferma i radical per solucionar els TRES principals

problemes:

Front a la corrupció dels vells polítics inoperants i del seu sistema de partits, netejar el país

de cacics i posar fi al bandidatge polític.

Solucionar la conflictivitat social (indisciplina social diria ell), l’anticlericalisme, els

nacionalismes o “separatistes” i, sobretot, el terrorisme anarquista, que amenaçaven la

unitat nacional.

El problema del Marroc.

A més de voler millorar la situació econòmica del país.

Solucionat això, havia d’acabar la dictadura i donar pas

a un sistema democràtic.


El cop d’estat de Primo de Rivera no és un pronunciament com els que ens tenien acostumats els

militars, ara els militars no canvien un govern per un altre, sinó que es fan amb el poder i instauren

un govern militar en el país, sense garanties constitucionals, és a dir, una dictadura.

“El golpe de Estado del 13 de septiembre no lo ha dado un partido político, agrupado en torno de un

caudillo militar, o con su ayuda, como solía suceder; lo han dado generales y oficiales solos contra los

políticos, o mejor, contra los paisanos; gobiernan usurpando el nombre y la fuerza del ejército y asumen

colectivamente esa responsabilidad, a pesar de la docena de hombres civiles que se prestan a ejecutar

bajo sus órdenes funciones subalternas.”

MANUEL AZAÑA: Apelación a la República. Mayo de 1924.

Alguns historiadors apunten que Primo de Rivera no pretenia posar fi a un règim caduc i rovellat, sinó

més aviat evitar que el règim polític es democratitzés. Efectivament, el darrer govern de García

Prieto, amb membres del Partido Reformista, pretenia una reforma de la Constitució 1876, de la

Llei electoral, del sistema del torn de partits i de les relacions de treball, així com la limitació dels

poders del rei. Tancant el Parlament s’impedia tot això. En qualsevol cas, provisional i transitòria o

duradora, la dictadura va ser una solució inconstitucional per frenar la possible reforma del sistema,

que podia resultar amenaçadora per a certs sectors i interessos socials.

La dictadura de

Primo es divideix en

DUES ETAPES:

El Directori militar (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern

són, exclusivament, militars.

El Directori civil (1925-1930). Ara el govern dictatorial va incloure

entre els ministres personalitats civils, com José Calvo Sotelo (a

Hisenda), i Eduardo Aunós (al Ministeri de Treball), tot i que el pes

dels militars va continuar sent important i el règim no va abandonar

el seu caràcter totalitari.

10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia


A.- Ideologia de la dictadura

10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat i ideologia

Políticament, la dictadura de Primo és un intent d’acabar amb el liberalisme, combinant un discurs

regeneracionista i moralista amb un discurs d’influència feixista (Mussolini sobretot).

Joaquín Costa Benito Mussolini José Calvo Sotelo






CARACTERÍSTIQUES:

Culpa als polítics i al sistema corrupte dels mals del país, intent d’acabar

amb el caciquisme, presentant l’exèrcit com a solució i persecució dels

funcionaris corruptes.

Aspectes

regeneracionistes

i moralistes

Les promeses regeneracionistes es basen en l’Estatut Municipal i l’Estatut

Provincial, encaminats a descentralitzar el poder i democratitzar els

municipis. Tot és una farsa: es suspenen els mecanismes electorals, els

ajuntaments queden en mans d’unes juntes formades pels més rics (majors

contribuents) de cada poble i sols es substitueixen uns cacics per altres.

Intent de moralització de la societat per decrets.

Inversió en infraestructures i ensenyament per modernitzar l’economia i

l’educació del país.






CARACTERÍSTIQUES:

Aspectes

regeneracionistes

i moralistes

Inversió en infraestructures i ensenyament per modernitzar l’economia i

l’educació del país.



Aspectes

feixistes

Al servei de

les classes

poderoses

La política anirà encaminada a afavorir a les elits econòmiques,

defensant el sistema capitalista, a través d’una dictadura.

La burgesia, l’exèrcit, l’església i els sectors més conservadors seran

els que recolzaran el dictador.

El colp d’Estat serveix per a frenar les idees revolucionàries dels

obrers.

Militarisme



Aspectes

feixistes

Al servei de

les classes

poderoses

Militarisme

El rei Alfons XIII, el dictador Miguel Primo de Rivera i el

Directori militar l’any 1923.



Aspectes

feixistes

Al servei de

les classes

poderoses

Militarisme

Règim de partit únic: en 1924 Primo de Rivera crea la Unión Patriotica,

únic partit legal al país, al front del qual es posarà el mateix Primo.



Aspectes

feixistes

Al servei de

les classes

poderoses

Militarisme

Els militars governen el país, controlen l’administració de l’Estat, recluten

i organitzen el partit únic (Unión Patriótica).



Aspectes

feixistes

Al servei de

les classes

poderoses

Militarisme

Rescaten el Sometén Nacional (creació d’un exèrcit del partit). Amb això,

l’exèrcit es presenta com l’únic capaç de regenerar el país de tots els seus

mals.



Aspectes

feixistes

Al servei de

les classes

poderoses

Militarisme

Exaltació del líder i govern personalista: el propi Primo serà el líder del

partit i del país, governant de forma personal i per decret d’Estat.



Aspectes

feixistes

Al servei de

les classes

poderoses

La política anirà encaminada a afavorir a les elits econòmiques,

defensant el sistema capitalista, a través d’una dictadura.

La burgesia, l’exèrcit, l’església i els sectors més conservadors seran

els que recolzaran el dictador.

El colp d’Estat serveix per a frenar les idees revolucionàries dels

obrers.

Militarisme

Govern corporatiu: encara que es respecten els drets de sindicació lliure i

vaga, es prohibeix la CNT i s’obliga a patrons i obrers a integrar-se en

comitès paritaris.

Rescaten el Sometén Nacional (creació d’un exèrcit del partit). Amb això,

l’exèrcit es presenta com l’únic capaç de regenerar el país de tots els seus

mals.

Els militars governen el país, controlen l’administració de l’Estat, recluten

i organitzen el partit únic (Unión Patriótica).

Règim de partit únic: en 1924 Primo de Rivera crea la Unión Patriotica,

únic partit legal al país, al front del qual es posarà el mateix Primo.

Exaltació del líder i govern personalista: el propi Primo serà el líder del

partit i del país, governant de forma personal i per decret d’Estat.

La dictadura de


DUES ETAPES:










B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)

Actuacions realitzades:

- 1.- Les primeres mesures del Directori militar van mostrar els seus trets autoritaris, declara

L’ESTAT D’EXCEPCIÓ: suprimeix les garanties constitucionals (Constitució de 1876), dissol les

Cambres legislatives (Corts), cessa les autoritats civils, prohibeix les activitats del partits polítics i

dels sindicats, governa per decret, condemna el separatisme català i retalla les llibertats i els drets

dels espanyols.

“Excmo. Sr. En uso de las facultades que me confiere el Real Decreto de esta fecha. Vengo

en disponer lo siguiente:

Art. 1°. Se suspenden temporalmente en todas las provincias del reino las garantías

expresadas en los artículos 4°, 5°, 6° y 9° y párrafo primero, segundo y tercero del artículo 13

de la Constitución.

Art. 2°. Se confirma el estado de guerra declarado por los capitanes generales de las

regiones de Baleares y Canarias, cesando desde luego en sus funciones los gobernadores

civiles de todas las provincias (…).

Art. 3°. Lo sueldos consignados en los presupuestos para los gobernadores civiles quedarán

en beneficio del Tesoro (…).

Dios guarde a Vuecencia muchos años. Madrid, 15 de septiembre de 1923. El Presidente

del Directorio Militar, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Señor”

Gaceta de Madrid, 17 de setembre de 1923.







dels espanyols.








dels espanyols.

“A propuesta del Presidente del Directorio Militar y de acuerdo

con dicho Directorio Vengo en decretar lo siguiente:

Artículo único: Se declaran disueltos el Congreso y la parte

electiva del Senado. Dado en Palacio a quince de septiembre

de mil novecientos veintitrés.

– Alfonso – El Presidente del Directorio Militar, Miguel

Primo de Rivera y Orbaneja”.

Gaceta de Madrid, 17 de septiembre de 1923.


- Segon pas: L’ESTAT D’EXCEPCIÓ va anar a acompanyat de la

MILITARITZACIÓ DE L’ORDRE PÚBLIC i d’una DURA

REPRESSIÓ de l’obrerisme.




- 2.- MILITARITZACIÓ DE L’ORDRE PÚBLIC (l’exèrcit es fa càrrec de la seguretat). El dictador,

Miguel Primo de Rivera, realitza un viatge a Itàlia, on coneix el govern feixista implantat per

Mussolini (1922) i decideix copiar-lo. Per promoure l’adhesió al règim, crea un partit únic amb el nom

d’ Unión Patriótica (1924) d’ideologia feixista, ÚNIC PARTIT LEGAL.

0

500000

1000000

1500000

2000000

2500000

1924 1927 1929

2000000

1139128

60000

UNIÓN PATRIÓTICA (1924-1929)EVOLUCIÓN NÚMERO DE AFILIADOS

Benito Mussolini




- 2.- MILITARITZACIÓ DE L’ORDRE PÚBLIC (l’exèrcit es fa càrrec de la seguretat). La resta de

partits estan prohibits i tots el càrrecs polítics estaven monopolitzats per la Unión Patriòtica. Es

tractava d’un partit governamental, sense cap programa ideològic definit i que tenia com a missió

principal proporcionar suport social a la dictadura i seguir les directrius del poder. Els afiliats al nou

partit procedien bàsicament de les files del catolicisme, dels funcionaris de les administracions i dels

cacics rurals.

“La Unión Patriótica no es un partido y, en consecuencia, no se inclina a la derecha

ni a la izquierda; no adopta un programa cerrado que excluya a los discrepantes, ni

se encierra en el armazón hermético de aquella ordenación jerárquica propia de los

partidos políticos [...]. La Unión Patriótica aspira a ser, con el tiempo, generadora o

propulsora de futuros partidos cuando, más adelante, se dibujen dentro de ella las

tendencias y los matices que, en su día, determinarán el nacimiento de nuevas

agrupaciones políticas nutridas con la savia que brota de los distintos sectores de

opinión.”

Manifiesto de la Unión Patriótica.




- 2.- MILITARITZACIÓ DE L’ORDRE PÚBLIC (l’exèrcit es fa càrrec de la seguretat). També va

reactivar l’antiga institució del Somatén Nacional (ciutadans armats voluntaris), un grup paramilitar

a l’estil “camises negres italianes”, una milícia de caràcter feixista al servei de Primo i del seu

govern, encarregada de mantenir l’ordre públic i recolzar el govern en moments de dificultat.




- 3.- PERSECUCIÓ I DURA REPRESSIÓ de l’obrerisme

més radical (especialment dels anarquistes, s’il·legalitzà la

CNT, i dels comunistes del PCE), de la premsa i dels

intel·lectuals crítics. El terrorisme anarquista cau en picat

(uns 10.000 anarquistes foren empresonats) i les xifres

d’assassinats pels anarquistes va descendir molt.

“Una perversa o errónea dirección y orientación de las masas obreras, irritadas también por la falta de

autoridad y equidad del Poder público, les ha conducido por fatales caminos de rencor y pugna con sus

patronos, digo peor, de rencor y pugna con la propia producción que tienen encomendada, pareciendo que

buscan su desagravio en reducirla, en perjudicarla, perdiendo hábitos de trabajo y el concepto de hábiles y

capaces de que disfrutaban y dañando de modo irremediable la economía nacional por el alza inusitada del

precio de fabricación. Lo primero es sentirse orgulloso de sentirse español y de ser bueno y luego de ser

apto y capaz cada uno en su profesión. A esto invitarnos a los obreros, exhortándolos a desligarse de lazos

y organizaciones que aparentando proporcionarles bienes, en definitiva les va llevando por caminos de

ruina.

Asociaciones obreras, para fines de cultura, de protección, de mutualismo, y aun de sana política; pero no

de resistencia y de pugna con la producción.

Una legislación que defienda al obrero de abusos y codicias, que garantice su vida y su vejez, que

favorezca su cultura y aun su razonable descanso y esparcimiento, ha de fundarse sobre la producción

honrada de estos trabajadores.”

Nota del Directorio de inserción obligatoria en toda la prensa. 29 de septiembre de 1923.




- 4.- POLÍTICA DE CENTRALITZACIÓ.

PERSECUCIÓ DELS NACIONALISMES

“PERIFÈRICS”: Suprimí la Mancomunitat de

Catalunya (clausurà les diputacions

provincials), i prohibí les manifestacions i els

partits nacionalistes, l’ús de la llengua (i del seu

ensenyament), i de la bandera catalana, ordenà

el tancament del Camp Nou del FC Barcelona i

l’Orfeó Català, ... La burgesia catalana

recolzarà la política de Primo (interessos

econòmics), mentre el nacionalisme català es

radicalitzarà (Macià i Esquerra Republicana).




- 1.- ESTAT D’EXCEPCIÓ.


- 2.- MILITARITZACIÓ DE L’ORDRE PÚBLIC.

- 3.- PERSECUCIÓ I DURA REPRESSIÓ.

- 4.- POLÍTICA DE CENTRALITZACIÓ. PERSECUCIÓ DELS NACIONALISMES “PERIFÈRICS.




- 5.- A més, com que una de les intencions del dictador era eradicar el caciquisme, elabora un

ESTATUT MUNICIPAL i un ESTATUT PROVINCIAL (en teoria encaminats a descentralitzar el

poder i democratitzar els municipis), però DISSOL ELS AJUNTAMENTS, que van ser substituïts per

juntes de vocals, integrades pels contribuents més importants de cada localitat (pels més rics) i

nomenats a través dels governadors civils. La regeneració promesa quedà en una gran farsa, perquè

va suspendre tots el mecanismes electorals i la renovació política es va limitar a substituir una cacics

per uns altres.




- 6.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC. El DESEMBARCAMENT a la badia

d’ALHUCEMAS (1925). Un dels PRINCIPALS PROBLEMES de la dictadura de Primo de Rivera

segueix sent MARROC.


10.2.- PROBLEMES DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1902-1923).

10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.


10.2.3.- El problema polític. La crisi del “tornisme”. A.- Primera etapa. 1902-1907. Civilisme contra militarisme.

B.- Segona etapa. 1907-1912. Crisi i caiguda del Pacte del Pardo.

C.- Tercera etapa. 1912-1918. Crisi múltiple de 1917.

D.- Quarta etapa. 1918-1923. Descomposició sistema Restauració

i pronunciament de Primo.



A.- Republicanisme.

B.- Anarquisme.

C.- Socialisme polític.

D.- La dreta antiliberal: del carlisme al jaumisme.

E.- El problema regionalista. Evolució del nacionalismes.



10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc.

10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923)

10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917).

10.4.1.- La crisi de 1909.


B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol - agost del 1909).



A.- Impacte polític.

B.- Impacte econòmic.

C.- Impacte social.

10.4.3.- Crisi general de 1917 i conflictivitat social.

A.- Conjuntura de l’any 1917.

B.- Crisi militar.

C.- Crisi política.

D.- Crisi social i moviment obrer de

començament de segle.

E.- Conseqüències de la crisi del 1917.

10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)

Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.

10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917)

Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.

10.4.- CRISI DEL REGNAT D’ALFONS XIII (1909-1917).

10.4.1.- La crisi de 1909.


B.- La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol-agost 1909).


10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923).

10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions.


10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual.

10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923)

EDAT CONTEMPORÀNIA





10.4.- Crisi del regnat d’Alfons XIII (1909-1917).




10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. A.- Ideologia de la dictadura.

B.- Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925).

MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).

C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930).








BLOC III. TEMA 10/1.

DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-30)

EDAT CONTEMPORÀNIA

TEMA 10.- Crisi del sistema de la Restauració (1898-1931) / T-1 10.1.- El regnat d’Alfons XIII (1902-1923). Crisi del canvi de segle. Introducció. 3v (1v fins Dictadura *, 1v amb República).

10.2.- Problemes del regnat d’Alfons XIII (1902-1923). 10.2.1.- Conseqüències de la crisi del 98.








10.3.- Els intents de solució. El reformisme dinàstic. 10.3.1.- El regeneracionisme.


10.3.3.- Les reformes de Maura i Canalejas.

10.4.- Crisi del regnat d’Alfons III (1909-1917). 10.4.1.- La crisi de 1909. La Setmana Tràgica de Barcelona (juliol – agost 1909). MAPA 14. 6v (2v MAPA, 4v preg).



10.5.- La descomposició del sistema (1918-1923). 10.5.1.- El col·lapse dels governs i les institucions.





10.6.2.- Aspectes polítics. Reorganització de l’Estat. Directori militar i civil. MAPA 14.










MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 2)

MAPA 14 (14 models)

GUERRA DEL MARROC

MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA

Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya


Maria Assumpció Granero Cueves

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1)

ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual,

Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A

(mateix mapa selectivitat 2012)

ALERTA!!! El comentari d’aquest MAPA 14 abasta diferents etapes de la crisi de la

Restauració, o sigui, del regnat d’Alfons XIII.

Feu una petita introducció del context en el canvi de segle, a continuació abordeu el

comentari a partir del punt: 10.2.8.- INICI DEL CONFLICTE COLONIAL, és a dir, quan

l’exèrcit espanyol fou derrotat a prop de Melilla, en el Barranco del Lobo (1909) per les

cabiles rifenyes, que va dur al govern d’Antoni Maura a mobilitzar els reservistes i, com a

conseqüència, a la SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (punt 10.4.1.- LA CRISI DE

1909), per continuar el comentari endinsant-vos en el punt 10.5.3.- EL CONFLICTE

COLONIAL DE LA GUERRA DEL MARROC: ANNUAL (el desastre d’Annual de 1921,

derrota de l’exèrcit espanyol del general Silvestre), que va aprofundir més en la

DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (punt 10.5.), perquè el comentari d’aquest mapa és un

dels punts importants, que durà a la DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (punt 10.6.), i

dins el primer període de DICTADURA MILITAR de Miguel Primo de Rivera (setembre

1923-setembre 1925), durà a l’èxit francès i espanyol del desembarcament a la badia

d’Alhucemas (1925). Cinc anys després, i posterior al segon període de DICTADURA

CIVIL DE RIVERA (DIRECTORI CIVIL, setembre 1925-gener 1930), el rei Alfons XIII tracta

de salvar la monarquia (Damaso Berenguer, Almirall Aznar), però en abril de 1931,

esdevé la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1)

ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual,

Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A

(mateix mapa selectivitat 2012).


(mateix mapa selectivitat 2012)

La dictadura de


DUES ETAPES:











Durant la primera etapa de la dictadura (Directori militar) el

conflicte del Marroc va centrat l’interès de Primo de Rivera, que

va assumir personalment l’Alt Comissionat del Marroc el 1924.


- 6.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC. El

DESEMBARCAMENT a la badia d’ALHUCEMAS (1925).




- 6.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC. El

DESEMBARCAMENT a la badia d’ALHUCEMAS (1925).

La sublevació de les cabiles rifenyes continua i s’estén a la zona

del protectorat francès. L’any següent, 1925, França i Espanya

decideixen actuar conjuntament i Primo de Rivera dissenya

l’operatiu militar del Desembarcament d'Alhucemas (1925), que

dirigí el general Sanjurjo. Miguel Primo de Rivera

General Sanjurjo



L’operació fou brillant (gran victòria espanyola). Mai havia sortit tan bé una expedició com aquesta, tot

i que tenia com antecedent la batalla de Galípoli o dels Dardanels (durant 1GM, anglesos i francesos

contra turcs).


- 6.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC. DESEMBARCAMENT ALHUCEMAS (1925).

Després d’unes quantes derrotes, l’exèrcit d’Abd-el-Krim va fugir i aquest es va lliurar a les tropes

franceses i no als espanyols. Els francesos enviaren Abd-el-Krim a l’illa de Reunión (devora de

Madagascar) durant deu anys i després, mentre el tornaven al Marroc, es va escapar i va fugir cap a

Egipte, on morí de mort natural.



El general Sanjurjo, que va dirigir l’expedició, va rebre el títol de marqués del Rif.

General Sanjurjo



Després d’Alhucemas, el 1927, l’exèrcit espanyol va donar per acabada l’ocupació efectiva del

territori, el protectorat marroquí quedà una altra vegada en mans espanyoles i pacificat durant els

25 anys següents.





Amb aquesta victòria de 1925, la posició del dictador es veu reforçada i decideix realitzar un canvi

de govern i introduir civils (Directori civil).


- 6.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ MARROC. DESEMBARCAMENT ALHUCEMAS (1925).


La dictadura de


DUES ETAPES:










Primo de Rivera forma un govern que introdueix personatges

civils, tots ells sorgits de la Unión Patriótica. El canvi fou

d’una dictadura militar a una dictadura de partit únic.

C.- Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930)

A partir de 1926, es va anar

abandonant la idea d’una

dictadura transitòria, després de la

qual es tornaria al règim

constitucional, i Primo de Rivera va

intentar institucionalitzar el seu

règim per donar-li continuïtat i

permanència. Indubtablement, el

model i la influència del feixisme

italià va ser molt clara.

El rei Alfons XIII, el dictador

Miguel Primo de Rivera i el

Directori militar l’any 1923.



- 1.- En 1927, recolzant-se en el partit únic, decideix crear una ASSEMBLEA NACIONAL

CONSULTIVA de caràcter corporatiu, en teoria organisme encarregat de fer les lleis. Assemblea

formada pels caps de les famílies i representants de les corporacions no elegits per sufragi, sinó per

designació entre ciutadans funcionaris pertanyents a les grans institucions públiques (municipis,

universitats, administracions, patronals i representants obrers), és a dir, entre els membres de la Unión

Patriótica escollits a dit pel poder (res de sufragi universal, que va quedar oblidat del tot).

“L’Assemblea Nacional que es projectarà no ha de

ser el Parlament, no legislarà, no compartirà

sobiranies; però per encàrrec del govern, i fins i tot

per iniciativa pròpia, col·laborarà en la seva obra de

caràcter i independència garantides pel seu origen,

la seva competència i els seus furs. Tres grans

nuclis es proposa a Vostra Majestat que integren

l’Assemblea. L’un, de representants de l’Estat, les

províncies i els municipis. L’altre, de representacions

d’activitats, classes i valors. I l’altre, designat per les

Unions Patriòtiques i com a representació de la gran

massa apolítica ciutadana.”

Gaseta de Madrid , 14 de setembre del 1927.




- 2.- Primo va convocar un PLEBISCIT sobre la

seva política: no es podia fer campanya en contra i,

per suposat, guanyà l’aprovació a la seva política.





- 3.- L’any 1929, decideix celebrar, conjuntament, dues

EXPOSICIONS UNIVERSALS a les ciutats de Barcelona (Exposició

Internacional) i Sevilla. (Exposició Iberoamericana). Allà mostraven

invents, tecnologia. Dues EXPOS que va vendre com un èxit.




- 4.- El nou govern es planteja com objectiu prioritari el DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC

seguint les directrius feixistes.


10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.3.- Política econòmica

La Dictadura de Primo es va beneficiar de la favorable evolució de l’economia mundial (“els feliços

anys vint”), després de la Primera Guerra Mundial. La política econòmica, d’inspiració feixista, serà

una combinació d’elements nacionals (proteccionisme) i regeneracionistes (construcció

d’infraestructures). La idea rectora va ser la nacionalització d’importants sectors de l’economia i la

intervenció estatal.


La política d’obres públiques (regeneracionisme)

Aquesta política es va dur a terme per reactivar l’economia del país, modernitzar les

infraestructures i impulsar el creixement industrial i miner, tot i que amb prou feines es va

ocupar del sector agrari.



L’Estat va tenir un protagonisme notable degut al foment de les obres públiques, invertint

sobretot en:

1.- Política ferroviària: es renova la xarxa existent (millores, electrificació,...) i se’n va

construir de nova, amb enormes guanys per a les companyies ferroviàries.



L’Estat va tenir un protagonisme notable degut al foment

de les obres públiques, invertint sobretot en:

2.- Construcció i renovació de carreteres: es

milloraren les vies principals i es construïren quasi deu

mil quilòmetres de carreteres secundàries i veïnals.




sobretot en:

3.- Política hidràulica: Els món agrari va continuar en

mans dels grans propietaris i no s’hi va fer cap reforma,

tot i que si que s’hi va promoure el regadiu per mitjà de la

creació de les confederacions hidrogràfiques, que

pretenien l’aprofitament màxim dels recursos hidràulics a

les conques dels grans rius espanyols (construcció

d’embassaments) i els plans hidroelèctrics (extensió de la

llum elèctrica a zones rurals i electrificació de les ciutats).




sobretot en:

4.- Es potencia l’educació amb la construcció de centres educatius públics.

Primo de Rivera inaugura la línia

telefònica amb Sud-amèrica



Aquesta política es va dur a terme per reactivar l’economia del país, modernitzar les

infraestructures i impulsar el creixement industrial i miner, tot i que amb prou feines es va

ocupar del sector agrari.


Nacionalització i intervencionisme econòmic de l’Estat

La política econòmica va ser molt proteccionista i antiliberal. El govern va aprovar el

Decret de Protecció de la Indústria Nacional, que preveia la concessió d’ajudes a les

empreses que no podien competir amb l’exterior, per tant, es restringia la lliure

competència i es beneficiava a determinats grups socials en detriment d’altres.

“Las dictaduras propenden fatalmente al intervencionismo. Su omnímodo poder es

incompatible con la inhibición [...]. El intervencionismo de Primo de Rivera abarcó la

agricultura, la industria, el mismo comercio [...]. Primo de Rivera profesó un

entusiasta nacionalismo económico, que yo compartí con el más caluroso fervor.

Pero nuestro nacionalismo se mantuvo dentro de correctísimos límites. A juicio del

general, España debía nacionalizar únicamente: a) las industrias cuya primera

materias obtiene en nuestro territorio; b) las que dentro del ámbito nacional de

consumo pueden hallar mercado suficiente de vida; c) las indispensables para

asegurar nuestra independencia política nacional [...]. En la obra de la Dictadura

abundan las aplicaciones tangibles de este designio nacionalizador. En la industria

del plomo, incluida en el primer grupo, se aspiró a salvar la minería, estimulando la

transformación industrial de España; entre las del segundo grupo, mereció nuestra

máxima atención la industria del automóvil, que cuenta con mercado suficiente en el

país y estaba llamada a cobrar vuelos inmensos [...]; y, entre las terceras, es doble

aludir a la industria química, y aun a la naval, beneficiada por la Dictadura con

notables impulsos, traducidos en la construcción de novísimos buques de guerra,

buenos mercantes y buenos tanques.”

J. CALVO SOTELO, Mis servicios al Estado, 1931. José Calvo Sotelo (Hisenda)



Augmenta el proteccionisme: Espanya es converteix en el país amb aranzels més alts.

José Calvo Sotelo (Hisenda)



Es restringeix la competència:

Es crea el Comitè Regulador de la Producció Industrial (sense el seu permís no es pot

instal·lar una indústria) i

El Consell d’Economia Nacional (grup d’empresaris que aconsella al govern).

Es concedeixen grans monopolis en sectors estratègics: públics (IBERIA), privat

(TELEFÒNICA a la Companyia Telefónica Nacional de Espanya), o mixtos (es

concedeix l’exclusivitat en la importació, refinatge, distribució i venda de petroli a la

companyia arrendatària CAMPSA).

Tot això va ser finançat per mitja dels anomenats

Pressupostos Extraordinaris, de manera que el Pressupost

Ordinari de l’Estat cada any apareixia equilibrat, però

s’anava acumulant un gran deute extraordinari.


Conseqüències de la política econòmica

POSITIVES Reactivació industrial, especialment la indústria de béns d’equip.



POSITIVES Reactivació industrial, especialment la indústria de béns d’equip.

Millora general de l’economia.

L’impacte del crack de 1929 i la crisi que el segueix posa fi al creixement econòmic, deixant darrere

un fort endeutament de l’Estat, que no podrà fer front a la crisi.

Excessiva intervenció i control per part de l’Estat, que arriba a obstaculitzar un

major creixement i crea descontent en les classes mitjanes.

Dèficit important en la balança comercial que du a un enorme endeutament.

No canvia res socialment i els beneficis seran per a la burgesia.

NEGATIVES



10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.4.- Política social

Seguint el model feixista, Primo va impulsar el corporativisme social: intervenció de l’Estat per a

solucionar els conflictes mitjançant comitès paritaris (sindicalisme vertical) en què hi havia el mateix

nombre de patrons que d’obrers i on s’havien de negociar salaris, condicions de treball, encarregats

de la mediació i arbitratge en cas de conflicte.


La política social combina l’apropament als sectors moderats del sindicalisme (impulsa els

Sindicats Lliures i permet la UGT) i l’ampliació de la seguretat social (jubilacions, baixa a les

embarassades, legislació sobre condicions de treball, etc.) amb la dura repressió amb aquells que no

accepten les condicions de la dictadura, així, Martínez Anido, com a ministre de Governació,

prohibeix els sindicats més radicals (anarcosindicalistes i comunistes prohibits).

La UGT col·labora amb la dictadura a canvi de millores socials i laborals i li servirà al règim per a fer

propaganda d’ajuda als obrers, però, a partir de 1927 començaran a separar-se govern i UGT.

La CNT és perseguida, però els anarquistes continuen tenint un gran pes en la clandestinitat i, fins i

tot, funden una nova agrupació radical: la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).


Durant la dictadura de Primo milloren les condicions socials i laborals dels treballadors i disminueix

molt el nombre de vagues, però té molt a veure la situació de creixement econòmic general a

Europa i als EUA, amb el crack de 1929 i la crisi posterior tornaran les protestes i caurà la

dictadura.

10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.5.- Política religiosa i cultural

El recolzament de la dictadura a l’església encara serà major que abans: religió oficial, més ajudes

econòmiques, més centres educatius religiosos, repressió de qualsevol acte o opinió anticlerical, es

multipliquen els actes religiosos, en general, augment del clericalisme.

A canvi, la jerarquia de l’església recolza clarament la dictadura de Primo des del púlpit,

l’ensenyament i els seus mitjans de comunicació i propaganda.


Per contra, els intel·lectuals, en general, es mostren contraris i molt crítics amb Primo: Unamuno

(desterrat a Fuerteventura), Giner de los Ríos, Jiménez de Asúa, Marañón, Blasco Ibánez...

A la Universitat, professors i estudiants, també protesten contra l’enorme pes de l’església catòlica

en l’ensenyament i la vida pública: dimissions de les càtedres (Ortega y Gasset, Jiménez de Asúa...)

i vagues d’estudiants contra el govern (març de 1929).

López Ayala Unamuno

Marañon

Gómez de la Serna Ortega y Gasset

Jiménez de Asúa


Per contra, els intel·lectuals, en general, es mostren contraris i molt crítics amb Primo: Unamuno

(desterrat a Fuerteventura), Giner de los Ríos, Jiménez de Asúa, Marañón, Blasco Ibánez...

Unamuno


Neix una nova generació d’escriptors crítics amb el règim: la Generació del 27 (Lorca, Cernuda,

Alberti, Aleixandre...), que protagonitzarà l’edat de plata de la cultura espanyola fins a 1939 amb

altres artistes (Picasso, Dalí, Miró, Gris, Buñuel...).

Lorca Cernuda Alberti Aleixandre

Picasso Dalí Miró Gris Buñuel

10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.6.- Política militar

Primo de Rivera du a terme una política “africanista”: amnistia als oficials sancionats pel desastre

d’Annual, torna l’ascens per mèrits de guerra, millora la dotació a les tropes del Marroc i no paren

els homenatges als militars africans.


És una etapa d’avanços en la guerra del

Marroc: el desembarcament d’Alhucemas

(1925), junt a l’ajuda de l’exèrcit francès,

va suposar una victòria molt important i la

rendició d’Abd-el-Krim, liquidant la

guerra al Marroc durant un temps.


La política “africanista” i l’intent de reduir el

nombre d’oficials va provocar revoltes dels militars

peninsulars, especialment els artillers: alguns

militars (Weyler, Aguilera, ...), junt a polítics

liberals i republicans, preparen un colp anomenat

Sanjuanada (1926), que serà detectat i aturat pel

govern.

Valeriano Weyler (1838-1939)

Francisco Aguilera y Egea (1857-1931). Militar i Ministre

de Defensa en el Directori de Primo de Rivera.


La política “africanista” i l’intent de reduir el nombre d’oficials va provocar revoltes dels militars

peninsulars, especialment els artillers: alguns militars (Weyler, Aguilera, ...), junt a polítics liberals

i republicans, preparen un colp anomenat Sanjuanada (1926) que serà detectat i aturat pel govern.

Francisco Aguilera y Egea (1857-

1931). Militar i Ministre de

Defensa en el Directori de Primo

de Rivera.


En 1929 hi ha un nou intent de colp militar democràtic protagonitzat pels artillers (Sánchez Guerra

a València) i el quarter de Ciudad Real: Primo de Rivera atura l’intent i dissol el cos d’artilleria.

José Sánchez Guerra

(1859-1935)

Malgrat que la major part de l’exèrcit recolza Primo, una part important comença a sentir-se traïda

pel govern i pel propi rei, i alguns militars s’apropen a postures republicanes.

10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.7.- Oposició a la dictadura

El fet que la dictadura acabés amb el vell sistema de la Restauració i les polítiques que va a dur a

terme li van suposar multitud d’enemics. La popularitat de la dictadura s’estava deteriorant i, cada

vegada, hi havia més veus crítiques en la seva contra.

L’oposició al dictador en Espanya es fa més

evident, degut bàsicament a

la mala situació econòmica

(repercussions crack 29 en tot el món,

que posa fi als feliços anys 20) i

a la falta de llibertat (partits polítics i

sindicats prohibits, no n’hi ha llibertat

de premsa ni d’associació, les Corts

suspeses,...).

L’oposició està constituïda per

el Partit Republicà,

el PSOE,

els partits nacionalistes i, també,

l’opinió pública és contrària al

dictador.


L’oposició està constituïda per

el Partit Republicà,

el PSOE,

els partits nacionalistes i, també,

l’opinió pública és contrària al dictador.


Els antics partits del torn (liberals sobretot) criticaren l’excessiva durada del règim i prepararen, junt

a alguns militars, conspiracions monàrquiques (intent de cop d’Estat militar de 1926, La

Sanjuanada, que no va triomfar, i Sánchez Guerra a València en 1929).

José Sánchez Guerra

(1859-1935) Francisco Aguilera y Egea (1857-1931). Militar i Ministre de

Defensa en el Directori de Primo de Rivera.


Els republicans s’uniren en Alianza Republicana, amb l’objectiu d’enderrocar no sols a Primo,

sinó també a Alfons XIII, i instaurar la II República.

Les protestes dels intel·lectuals i dels estudiants (Federación Universitaria Española, FUE) van

anar en augment, fent-se sentir també fora del país.

La CNT continuà lluitant des de la clandestinitat, però es va dividir entre possibilistes (menys

radicals, que continuaran en la CNT) i els més radicals, que fundaran la Federació Anarquista Ibèrica

(FAI).

UGT i PSOE, que havien recolzat la dictadura,

començaren a discrepar amb ella en 1927 i, a partir

de 1929, la van rebutjar obertament i es mostraren

partidaris d’una República.


El nacionalisme català d’esquerres, front a l’anticatalanisme de

Primo (liquidació de diputacions i mancomunitats, prohibició del

català,...), es va agrupar en torn a Francesc Macià i d’Esquerra

Republicana, fins i tot, en 1926 va intentar una invasió d’Espanya

des de França (Prats de Molló).

“En estos últimos años, además de la supresión general del sufragio y de

las garantías de los derechos individuales del ciudadano, se ha

prohibido, amenazando con fuertes sanciones, la exhibición de la

bandera catalana; la Mancomunidad (Consejo Administrativo de

Cataluña) ha sido disuelta; se ha limitado el uso de la lengua catalana,

incluso en los actos religiosos, y se ha prohibido en la enseñanza pública

y privada en todos sus grados; se han suspendido periódicos, se han

clausurado asociaciones y otras han sido intervenidas por el Gobierno;

los patriotas han sido perseguidos, y otros han sido juzgados y

condenados irregularmente por consejos de guerra; pero el Pueblo

Catalán, ha sufrido todos estos atentados sin que disminuya ninguna de

sus características nacionales. Ante estas persecuciones y ante la

negación obstinada por parte del Gobierno español, no sólo de los

derechos de Cataluña, sino también de su personalidad, los catalanes se

ven obligados a declarar: Que la cuestión catalana subsiste,

considerablemente agravada. Que Cataluña necesita el reconocimiento

de sus derechos con amplias garantías que permitan el libre

desenvolvimiento de su personalidad en todas sus manifestaciones.”

Declaración catalanista. Barcelona, 13 de Junio de 1929.


El nacionalisme català d’esquerres, front a l’anticatalanisme de Primo

(liquidació de diputacions i mancomunitats, prohibició del català,...), es va

agrupar en torn a Francesc Macià i d’Esquerra Republicana, fins i tot, en

1926 va intentar una invasió d’Espanya des de França (Prats de Molló).

“El gros de l’expedició surt de París cap el Sud, en tren i autobusos, els dies 30,

31 d’octubre i 1 de novembre. Els expedicionaris, però, no aconsegueixen

d’arribar als seus llocs de concentració ni als dipòsits d’armament. La

gendarmeria francesa, posada en alerta, detura en sec l’expedició abans d’arribar

a la frontera. Macià i Gassol són detinguts a vil·la “Denise”; els altres, collits d’ací

i d’allà són concentrats a Perpinyà i reclosos a la casema d’un regiment de

senegalesos, a excepció de Macià, Gassol i Bordas de la Cuesta, que són

mantinguts en detenció en un hotel de Perpinyà, per ordres del Prefecte dels

Pirineus Orientals.”


L’enfrontament dels intel·lectuals amb la dictadura va ser protagonitzada per figures com:

Don José Ortega y Gasset.

Don Vicente Blasco Ibánez.

Don Ramón Menéndez Pidal.

I al capdavant d’ells Don Miguel d’Unamuno.

Unamuno

Menéndez Pidal

Ortega y Gasset

Blasco Ibañez


El 1924, els intel·lectuals van firmar un manifest amb

més de 100 signatures contra la política cultural. La

repressió no es va fer esperar: Unamuno va ser

desterrat a Fuerteventura i l’escriptor Blasco Ibañez

se’n va anar a l’estranger des d’on va promoure una

gran campanya contra el rei i el dictador.

Tots ells demanaven tornar a la democràcia i reobrir les Corts.

10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia

La pèrdua de recolzament per part de Primo (UGT, liberals,

part dels militars) i l’impacte de la crisi econòmica de 1929,

junt a un deute disparat, seran les causes de la caiguda de

Primo de Rivera.

El govern intenta fer front a la situació amb un projecte de

Constitució (retirat després pel propi govern), devaluant la

pesseta per a fer front al deute i retallant despeses

econòmiques, cosa que perjudicà als banquers i grans

empresaris, els quals demanaran la fi del govern de Primo al

mateix rei i començaran una campanya en la seva contra.

Davant aquesta situació, el mes de gener de 1930, el rei

Alfons XIII va consultar amb els capitans generals i els

va demanar si li donarien suport en cas de conflicte

entre ell i Primo de Rivera, com els generals estaven

amb ell, el rei crida a Primo a Palau i el cessa (28 de

gener del 1930), aquest sortí cap a França on morí

mesos més tard. Així va acabar la dictadura de Primo.


Un cop va caure la dictadura de Primo, el rei va anomenar al general

Dámaso Berenguer president del govern amb la missió de restaurar el

sistema parlamentari, serà un govern de transició que pretenia tornar en

un període breu al liberalisme de la Constitució de 1876 i al vell sistema,

sense tanta repressió, va durar un any, aquest temps és conegut com la

“Dictatova” o la “Dictablanda”, ja que no n’hi havia sensació de dictadura.

El govern i l’exèrcit dissenyaren una estratègia militar per ocupar de forma efectiva tot el nord del

Marroc i acabar amb les cabiles rifenyes; així, des de Tànger i Ceuta el general Berenguer

ocuparia tota la zona occidental (Yebala), mentre que el general Silvestre, des de Melilla, ocuparia

tota la zona del Rif oriental.

El general Berenguer va aconseguir el seu objectiu, però el general Silvestre es va veure sorprès a

Annual per l’atac d’Abd-el-Krim, és el que es coneix com el DESASTRE D’ANNUAL (1921).

FINS AQUÍ INTRODUCCIÓ.

General Berenguer General Silvestre

10.2.- PROBLEMES REGNAT ALFONS XIII (1902-1923) 10.2.8.- Inici del conflicte colonial i després la Guerra del Marroc

General Berenguer General Silvestre

10.5.- LA DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (1918-1923) 10.5.3.- El conflicte colonial de la Guerra del Marroc: Annual


“Pero esta vez se ha equivocado. Este es el error Berenguer. Al

cabo de diez meses, la opinión pública está menos resuelta que

nunca a olvidar la gran viltà que fue la Dictadura. El Régimen

sigue solitario, acordonado como leproso en lazareto. No hay un

hombre hábil que quiera acercarse a él (…). Y no vale oponer a

lo dicho que el advenimiento de la Dictadura fue inevitable y, en

consecuencia, irresponsable. (…) Supongamos un instante que

el advenimiento de la Dictadura fue inevitable (…).

“Por tanto, si el Régimen la aceptó obligado, razón de más para que al terminar se hubiese, con leal

entereza, con nacional efusión, abrazado al pueblo y le hubiese dicho: Hemos padecido una incalculable

desdicha. La normalidad que constituía la unión civil de los españoles se ha roto. La continuidad de la

historia legal se ha quebrado. No existe el estado español. ¡Españoles, reconstruid vuestro Estado! Pero

no ha hecho esto, que era lo congruente con la desastrosa situación, sino todo lo contrario (…). Busca a

alguien que se encargue de la ficción, que realice la política del ‘aquí no ha pasado nada’. Encuentra solo

un general amnistiado. Éste es el error Berenguer de que la historia hablará.

Y como es irremediable un error, somos

nosotros, y no el Régimen mismo; nosotros,

gente de la calle, de tres al cuarto y nada

revolucionarios, quienes tenemos que decir

a nuestros conciudadanos: ¡Españoles,

vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo!

Delenda est Monarchia”.

J. ORTEGA Y GASSET en El Sol, 15 de

Noviembre de 1930.


Al mateix temps, republicans,

catalanistes d’esquerra i socialistes

s’uneixen i signen el Pacte de Sant

Sebastià (agost de 1930), on es

comprometien a actuar conjuntament

contra la monarquia i es forma un

comitè revolucionari amb l’objectiu

d’enderrocar la monarquia i

proclamar la II República.


En desembre de 1930, els capitans Galán i García

Hernández intenten una insurrecció militar per a

proclamar la República a Jaca.

Galán i García Hernández


La sublevació de Jaca fracassa i els dos capitans

Galán i García Hernández són afusellats.

Soldats detinguts en Jaca

La sublevació de Jaca fracassa i els dos capitans

Galán i García Hernández són afusellats.

10.6.8.- Caiguda de la dictadura i final de la monarquia



En febrer de 1931, Alfons XIII canvia de nou el govern: l’almirall Aznar

es fa càrrec del govern (substituint a Berenguer) per a convocar unes

eleccions, com no sabien com reaccionaria el poble primer foren

municipals (12 d’abril de 1931) i després a Corts Constituents.

Juan Bautista Aznar

Cabañas


El triomf de la coalició de republicans i socialistes en les eleccions municipals, a les principals

ciutats, provocarà la proclamació de la II República a Espanya (14 d’abril de 1931) i la fugida

d’Alfons XIII (els sotasignats del Pacte de Sant Sebastià donen un ultimàtum al rei per què

abandoni el país, cosa que fa el mateix 14 d’abril).


Poc després es va saber que els partits monàrquics havien guanyat en el conjunt de tota Espanya.

10.6.- DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923-1930) 10.6.9.- Conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera

1.- Liquida el sistema liberal canovista dels partits del torn.


2.- Crea la Unión Patriótica, germen dels futurs

partits conservadors catòlics (CEDA,...).


3.- Deteriorà encara més la visió de la monarquia i l’exèrcit i no deixà cap

altra opció liberal dins del sistema: després del seu fracàs sols els republicans i

socialistes seran una alternativa i es proclamarà la II República.

“El golpe de Estado, restaurando el despotismo manifestó que la monarquía

no era capaz de acomodarse ni a la moderada Constitución del 76. Los

siete años que llevamos de despotismo, prueban que tampoco se tiene en

pie la monarquía ni puede gobernar usurpando todas las ventajas que la

licencia del poder personal lleva consigo. La prueba es decisiva. ¿Qué le

queda a una institución impotente para el bien, fautora de desorden, que no

puede oponernos más que la sinrazón de la fuerza bruta? Le queda el

recurso de la fuga, para ir a meditar en el destierro la lección que el pueblo

español sabrá imponer a todos los que se confabularon para la explotación

de su trabajo, de su sangre, de su silencio y de su mansedumbre. Si

nuestro deber es claro en los momentos actuales, no lo es menos nuestra

línea de conducta. Implantar la República es una obra nacional. La verdad

política del presente es ésta: unión de todas las fuerzas organizadas,

cualquiera que sea su apellido, en cuanto admite la base común de la

democracia republicana. La república será democrática, o no será. De esta

manera los republicanos venimos al encuentro del país, no como estériles

agitadores, sino como gobernantes; no para subvertir el orden, sino para

restaurarlo; no para comprometer el porvenir de la nación, sino como la

última reserva de esperanza que le queda a España de verse bien

gobernada y administrada, de hacer una política nacional.”

Discurso de Manuel Azaña en 1930.


4.- Aporta el llegat ideològic, econòmic i polític que servirà de base a Franco: la Unión Patriótica

passarà a ser el Movimiento Nacional, política econòmica dirigida des de l’Estat, corporativisme

social, importància de l’exèrcit, repressió del moviment obrer i els nacionalismes “perifèrics”,...,

tots aquestos aspectes emergiran de nou i perviuran durant el franquisme.

TEMA 10 (1ª part) RESUM CRONOLÒGIC, TERMES I PERSONATGES

► Final segle XIX. KRAUSISME, influirà en Francisco Giner de los Ríos, Santiago Ramon y Cajal i la fundació de

la “Institución Libre de Enseñanaza” (ILE), el Museu pedagògic i la Residència d’estudiants de Madrid, on es

formaren part dels intel·lectuals del segle XX.

► Final segle XIX. REGENERACIONISME (aragonès Joaquín Costa, revolució DES DE DALT o des de dins).

► 1885, 24 novembre. PACTE DEL PARDO. Acord (abans de morir rei Alfons XII) entre Cànovas i Sagasta, per

donar suport a la regent Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia. Es trencarà després de la

Setmana Tràgica de 1909.

► 1894. Sabino Arana funda el PARTIT NACIONALISTA BASC (PNV).

► 1897. Atemptat i mort del conservador Cánovas.

► 1898, 10 desembre. DESASTRE DEL 98. Pau de París: Derrota d’Espanya, perd colònies d’Ultramar.

► 1899. Govern “regeneracionista” de Silvela-Polavieja (1899). Davant crisi de 1898, la regent Maria Cristina

d’Habsburg i Lorena crida a formar govern al nou líder conservador Francisco Silvela.

► 1901. Es funda la LLIGA REGIONALISTA (partit conservador regionalista catalanista), liderada per Enric Prat

de la Riba i Francesc Cambó.

► 1901. Maura s’integrà al Partit Conservador.

► 1902, maig. Puja al tron Alfons XIII, (16 anys) renovació de lideratge dintre dels partits dinàstics (Cánovas i

Sagasta, per Maura i Canalejas).

► 1902-1931. Tercera etapa Restauració: Regnat d’Alfons XIII i crisi de la Restauració. Es divideix en 2 períodes:

► De 1903-1923. Alfons XIII.

► 1923-1930. Dictadura de Miguel Primo de Rivera.

► 1903. Mort del liberal Sagasta.

► 1903. Mort del conservador Silvela, Maura (ministre d’Ultramar amb Sagasta durant la guerra de Cuba)

substituirà Silvela com cap del Partit Conservador.


► 1903-1922. Antoni Maura i Montaner (1853-1925) va ser 5 vegades president del govern.

► 1903. Es funda UNIÓ REPUBLICANA, coalició de grups republicans encapçalada pel líder veterà Nicolás

Salmerón i per Alejandro Lerroux.

► 1904. Llei de descans dominical. Maura.

► 1905. Caricatura - acudit antimilitarista, a setmanari satíric català CU-CUT! 300 oficials assaltessin la seu de Cu-

cut a Barcelona (de Lliga Regionalista).

► 1906. LLEI DE JURISDICCIONS del liberal Segismundo Moret: sota jurisdicció militar les ofenses a la unitat de

la pàtria, a l’exèrcit i a la bandera, permet que aquestos delictes fossin jutjats per un tribunal militar.

► 1906. CONFERÈNCIA D’ALGECIRES, establiment d’un protectorat francoespanyol en el Marroc, ratificat pel

Tractat hispanofrancés de 1912.

► 1906. Aranzel Cambó (ministre d’Hisenda Francesc Cambó, cap de la Lliga Regionalista Catalana).

► 1907. Fundació SOLIDARITAT OBRERA (unió de diferents associacions obreres), que es transformarà en 1910

en la CNT, de caràcter nacional.

► 1907. Creació coalició SOLIDARITAT CATALANA, unió de totes les forces catalanistes dirigida per la Lliga

Regionalista amb diputats al Congrés, demostració de què el regionalisme començava a ser important, ja que el

catalanisme polític tenia molts seguidors a Catalunya.

► 1907-1909. “GOVERN LLARG” d’Antoni Maura (el més llarg del regnat d’Alfons XIII, que durà dos anys i

mig). “Revolució des de dalt”: formació nova base social, la “gran massa neutra”.

► 1907. Reforma la Llei electoral de Maura intenta posar més difícil el frau electoral.

► 1908. Alejandro Lerroux, s’escindeix d’Unió Republicana i funda a Barcelona el PARTIT RADICAL.

► 1909. Es crea l’INP (Institut Nacional de Previsió), no era encara la Seguretat Social, però sí un òrgan que

intervenia i donava ajudes en cas d’accident o malaltia (s’encarregarà del pagament de pensions i de les

assegurances obreres).


► 1909. Derrota BARRANCO DEL LOBO, a prop de Melilla. Abd-el-Krim, cap de les tribus rifenyes de berbers

organitzades militarment en cabiles, ataca per sorpresa i derrota a un exèrcit espanyol. Varen morir uns 1200

soldats espanyols. Per fer front als avanços dels rifenys, Maura mobilitza a la guerra els reservistes (ja han fet el

servei militar i no havien estat cridats per l’exèrcit, molts d’ells ja casats i amb fills).

► 1909, 26 al 31 de juliol. SETMANA TRÀGICA de Barcelona. 18 de juliol: protesta a l’embarcament de

reservistes al port de Barcelona. Dia 24 comitè de vaga crida a la Vaga General Revolucionària de la ciutat, pel

dia 26. Situació controlada el dia 31 (tropes de València i Saragossa). La repressió brutal fou causa de caiguda del

govern, campanya “Maura NO”.

► 1909. 5 anarquistes executats, entre ells Francesc Ferrer i Guàrdia, fundador de l’ESCOLA LAICA MODERNA,

acusat de ser responsable dels fets.

► 1909. Trencament del PACTE DEL PARDO per la unió dels liberals (José Canalejas i Segismundo Moret) amb

els partits no dinàstics (partits d’esquerres i republicans) per demanar la dimissió de Maura. Comença la

campanya: “MAURA NO!”

► 1909. Trencament de Solidaritat Catalana per estar la Lliga Regionalista a favor de la repressió.

► 1909. Mort el pretenent Carles VII (Carles de Borbó), el carlisme es passa a denominar jaumisme (nou pretenent

és el seu fill Jaume III de Borbó) i modera en part el seu programa, arribant a tenir 9 diputats.

► 1909-10. Formació CONJUNCIÓN REPUBLICANOSOCIALISTA, és a dir, republicans i socialistes es

presenten a les eleccions en llistes conjuntes, que va tenir un cert èxit en les eleccions de 1910 (després Setmana

Tràgica, Pablo Iglesias, PSOE).

► 1910. Neix UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA (sectors d’esquerra catalans que critiquen el

catalanisme de dretes de la Lliga Regionalista per recolzar Maura i la repressió).

► 1910. Fundació CNT (Confederación Nacional del Trabajo), de caràcter anarcosindicalista, serà el sindicat més

poderós durant el primer terç del segle XX. Forta implantació en Catalunya, Aragó, València i Andalusia.


► 1910-12. Govern de José Canalejas.

► 1910. “LEY DEL CANDADO”, intent de reduir el poder de l’església, prohibí establiment a Espanya de noves

ordes religioses estrangeres.

► 1910. Projecte LLEI DE MANCOMUNITATS, interromput per la mort de Canalejas (1912). Llei aprovada pel

govern de Dato (1914) i només es va constituir la “Mancomunitat de Catalunya”.

► 1911. Canalejas impulsà l’ocupació del protectorat del Marroc, que culmina l’any amb l’ocupació de Larache.

► 1912. Assassinat de Canajejas (tir en el clatell, Puerta del Sol, Madrid) per un anarquista; liberals es divideixen en

diferents faccions, sense un líder clar.

► 1912. Melquíades Álvarez s’escindeix d’Unió Republicana i funda el PARTIDO REFORMISTA, influirà en José

Ortega y Gasset, Manuel Azaña,...).

► 1913. Sorgeix el PARTIT MAURISTA. Maura funda el seu propi partit.

► 1914. Es crea la MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, controlada per la Lliga (Prat de la Riba primer

president). Primera institució política oficial catalana, va estar vigent des de 1914 fins 1925 (suprimida per Primo

de Rivera).

► 1914. Esclata Primera Guerra Mundial, el conservador Eduardo Dato va declarar la neutralitat en el conflicte.

► 1914-1918. Impacte de la Gran Guerra.

► 1916. UGT i CNT acorden un manifest conjunt en què demanaven al govern que parés la pujada dels preus o

farien una vaga general.

► 1916, desembre. Vaga general amb una participació molt important i de forma pacífica, però no aconseguiran el

que demanaven.

► 1917, març. UGT i CNT tornen a publicar un manifest conjunt amenaçant amb una vaga general revolucionària si

el govern no intervenia per a posar fi a l’augment de les diferències socials i l’empitjorament de les condicions de

vida dels treballadors.

► 1917. Triomf de la Revolució Russa, estimula caràcter revolucionari de l’anarquisme i del socialisme.


► 1917, agost. Crisi i VAGA GENERAL REVOLUCIONÀRIA, pràcticament tot l’any 1917, arran del fracàs de la

vaga ferroviària i per solidaritat en València, UGT crida a la VAGA GENERAL i se suma la CNT. És reprimida i

no aconsegueix posar fi al sistema de la Restauració, que sobreviu a la crisi, però les protestes socials continuaran

i el desgasten, essent la causa principal de la caiguda del sistema canovista sols cinc anys després.

► 1917. Lliga Regionalista (Cambó) organitzà a Barcelona una ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS

CATALANS (5 de juliol de 1917) per a convocar Corts Constituents i reestructurar l’Estat, descentralitzant-lo.

► 1916-23. PISTOLERISME a Catalunya. Resultat: General Martinez Anido, governador civil de Barcelona i Llei

de fugues.

► 1917-1923. GOVERNS DE CONCENTRACIÓ NACIONAL, amb la unió de diferents forces polítiques, per fer

front a la crisi, es van unir en un mateix govern conservadors, liberals i la Lliga Regionalista (el govern de

concentració nacional presidit per Maura, en 1918, és el més important). Canvis de govern i de ministres

constants i les diferències entre ells van fer impossible qualsevol reforma, sent incapaços de contenir la inflació i

restablir l’ordre social. Davant la CRISI INSTITUCIONAL, l’exèrcit intervé cada vegada més en política,

reprimeix els intents revolucionaris i es presenta com l’únic capaç de salvar a la monarquia d’un sistema polític

corrupte i incapaç de solucionar els problemes (preparació de colps d’estat).

► 1918-1923. Cinc anys de gran INESTABILITAT POLÍTICA: es van succeir 10 governs diferents. Les protestes

socials i dels militars va obligar als governs a mesures d’excepció contínues i a la suspensió del Parlament i les

garanties constitucionals (Eduardo Dato clausura les Corts i imposa la censura). Els governs de concentració

s’alternen amb la tornada al torn dinàstic.

► 1918-21. TRIENNI BOLXEVIC a Europa (intents revolucionaris a Alemanya, Hongria,...).

► 1918-21. TRIENNI BOLXEVIC a Andalusia. La fam dels jornalers i l’augment dels preus, provoquen revoltes

camperoles: cremen collites, ocupen terres, es reparteixen les propietats i arriben a controlar els ajuntaments.

Revolta comença a Còrdova en 1918 i s’estén per Andalusia, Extremadura i La Manxa.

► 1919. Juan Vázquez de Mella funda el PARTIDO TRADICIONALISTA (carlí).


► 1919. Comença la VAGA A LA CANADENCA, a Barcelona. Companyia que subministrava electricitat a la

major part de Barcelona, que va paralitzar el 70% de la indústria, durant mes i mig, i obliga a patronal i govern a

acceptar la tornada dels acomiadats, jornada de vuit hores, augment salarial i alliberament dels detinguts durant la

vaga. Però no compleixen allò pactat, els treballadors tornen a la vaga, i patronal i govern responen molt

durament (tancament d’empreses o lockout, repressió i pistolerisme).

► 1919. S’aprova la jornada laboral de 8 hores.

► 1920. Es crea el Ministeri de Treball.

► 1920. Mor assassinat l’advocat laboralista Francesc Layret.

► 1921. Creació PARTIT COMUNISTA D’ESPANYA (PCE, escissió de PSOE per impacte revolució soviètica

1917); influeix en Madrid, Biscaia i Astúries i dóna suport al règim bolxevic rus i s’integra en la III Internacional

o Komintern (creada per Lenin en 1919, que aglutina els Partits Comunistes).

► 1021. El president Eduardo Dato, assassinat per militants cenetistes.

► 1921. DESASTRE D’ANNUAL. General Berenguer aconsegueix objectiu al Yebala, però general Silvestre

sorprès a Annual per l’atac d’Abd-el-Krim, és una trampa, moltes baixes (incloent la de Silvestre), la major

desfeta d’un exèrcit espanyol en segles.

► 1921. Govern dimiteix i es forma un govern de concentració presidit per Maura. EXPEDIENT PICASSO,

investigació parlamentària per depurar les responsabilitats pel desastre, esquita, fins i tot, a Alfons XIII: enorme

crisi política i militar i l’informe no arribarà mai a les Corts, ja que uns dies abans de ser presentat els militars ho

van impedir (13 setembre 1923, Primo Rivera).


► 1922. Permanent ESTAT D’EXCEPCIÓ, garanties constitucionals suspeses (el govern ajuda a la patronal a

reprimir les protestes obreres). Els SOLIDARIS (grups d’anarquistes radicals) van actuar a Barcelona

(Buenaventura Durruti, Joan Garcia Oliver i Francisco Ascaso). Els empresaris s’uneixen a la FEDERACIÓ

PATRONAL: practiquen el LOCKOUT (tancament patronal de les empreses), contracten pistolers a sou per

assassinar els dirigents obrers ( PISTOLERISME, 1916-1923), elaboren llistes negres i creen el SINDICAT

LLIURE, un sindicat groc controlat per la patronal per frenar les revolucions obreres i contrarestar la força de la

CNT. El govern, en ajuda de la patronal, nomena al sanguinari GENERAL MARTÍNEZ ANIDO com a

governador civil de Barcelona: protegeix els pistolers de la patronal, du a terme una duríssima REPRESSIÓ

contra els sindicalistes i posa en pràctica la LLEI DE FUGUES (la policia pot disparar contra els detinguts si

intenten fugir).

► 1922, 18 juliol. Francesc Macià funda el partit ESTAT CATALÀ.

► 1923. Assassinat de Salvador Seguí (el Noi del Sucre) per pistolers a sou.

► 1923-1930. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (13 setembre 1923 - 28 gener 1930), colp d’estat amb el

consentiment del rei Alfons XIII, acaba amb el sistema liberal canovista, les Corts es tancaren, l’expedient

Picasso desaparegué misteriosament i mai es va saber res més. DUES ETAPES:

► 1a ETAPA. DIRECTORI MILITAR (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern són,

exclusivament, militars.

► 1924. Primo de Rivera crea la UNIÓN PATRIÒTICA, únic partit legal al país i el SOMETÉN NACIONAL (crea

un exèrcit del partit). Prohibeix la CNT i obliga a patrons i obrers a integrar-se en COMITÈS PARITARIS.

► 1924. Intel·lectuals firmen un manifest (més de 100 signatures) contra la política cultural. La repressió no es va

fer esperar: Unamuno va ser desterrat a Fuerteventura i l’escriptor Blasco Ibañez se’n va anar a l’estranger des

d’on va promoure una gran campanya contra el rei i el dictador.

► 1925. DESEMBARCAMENT D’ALHUCEMAS. Primo de Rivera assumeix personalment l’Alt Comissionat del

Marroc el 1924 i dissenya operatiu militar conjuntament França i Espanya, que dirigí el general Sanjurjo

(marquès del Rif) amb victòria espanyola.


► 1923-1930. DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (13 setembre 1923 - 28 gener 1930), colp d’estat amb el

consentiment del rei Alfons XIII, acaba amb el sistema liberal canovista, les Corts es tancaren, l’expedient

Picasso desaparegué misteriosament i mai es va saber res més. DUES ETAPES:

► 1a ETAPA. DIRECTORI MILITAR (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern són,

exclusivament, militars.

► 2a ETAPA. DIRECTORI CIVIL (1925-1930). Ara el govern dictatorial va incloure entre els ministres

personalitats civils, com José Calvo Sotelo (a Hisenda), i Eduardo Aunós (al Ministeri de Treball), tot

i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va abandonar el seu caràcter

totalitari. A partir de 1926, s’abandona idea dictadura transitòria, després de la qual es tornaria al

règim constitucional, i Primo de Rivera va intentar institucionalitzar el seu règim per donar-li

continuïtat i permanència, a imitació del feixisme italià.

► 1926. La SANJUANADA. La política “africanista” i l’intent de reduir el nombre d’oficials va provocar revoltes

dels militars peninsulars, intent de cop d’estat militar, especialment els artillers (Weyler, Aguilera, ...), que foren

aturats pel govern.

► 1926. El nacionalisme català d’esquerres s’agrupa entorn a Francesc Macià i d’ESQUERRA REPUBLICANA,

intenta una invasió d’Espanya des de França (Prats de Molló).

► 1927. PROTECTORAT MARROQUÍ en mans espanyoles i pacificat durant els 25 anys següents.

► 1927. Creació ASSEMBLEA NACIONAL CONSULTIVA de caràcter corporatiu, en teoria organisme encarregat

de fer les lleis, membres de la Unión Patriótica escollits a dit pel poder (res de sufragi universal, que va quedar

oblidat del tot). Primo convoca un PLEBISCIT sobre la seva política: no es podia fer campanya en contra i, per

suposat, guanyà l’aprovació a la seva política. Martínez Anido, com a ministre de Governació de la Dictadura de

Primo, prohibeix els sindicats més radicals (anarcosindicalistes i comunistes prohibits).


► 1927. Fundació FAI (FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA) al Saler de València. La CNT és perseguida, però

continuà lluitant des de la clandestinitat i es va dividir entre possibilistes (menys radicals, que continuaran en la

CNT) i els més radicals, que fundaran la FAI.

► 1927. Començaran a separar-se govern i UGT. Primer la UGT col·labora amb la dictadura a canvi de millores

socials i laborals i li servirà al règim per a fer propaganda d’ajuda als obrers, però ara UGT i PSOE rebutgen

obertament el règim i es mostraren partidaris d’una República.

► 1927. Neix una nova generació d’escriptors crítics amb el règim: la Generació del 27 (Lorca, Cernuda, Alberti,

Aleixandre...), que protagonitzarà l’edat de plata de la cultura espanyola fins a 1939 amb altres artistes (Picasso,

Dalí, Miró, Gris, Buñuel...).

► 1929, març. Vagues d’estudiants contra el govern.

► 1929. INTENT COLP MILITAR democràtic protagonitzat pels artillers (Sánchez Guerra a València) i el quarter

de Ciudad Real: Primo atura l’intent i dissol el cos d’artilleria.

► 1929. Dues EXPOSICIONS UNIVERSALS, a Barcelona (Exposició Internacional) i a Sevilla. (Exposició

Iberoamericana).

► Política hidràulica: CONFEDERACIONS HIDROGRÀFIQUES i PLANS HIDROELÈCTRICS, construcció de

centres educatius públics, es concedeixen grans monopolis en sectors estratègics: públics (IBERIA), privat

(TELEFÒNICA a la Companyia Telefónica Nacional de Espanya), o mixtos (es concedeix l’exclusivitat en la

importació, refinatge, distribució i venda de petroli a la companyia arrendatària CAMPSA).

► 1930, 28 gener. ACABA DICTADURA DE PRIMO. Alfons XIII consulta als capitans generals i els va demanar

si li donarien suport en cas de conflicte entre ell i Primo, com els generals estaven amb ell, el rei crida a Primo a

Palau i el cessa (28 gener 1930), aquest sortí cap a França on morí mesos més tard.


► 1930, 28 gener. “DICTATOVA” o “DICTABLANDA” del general BERENGUER president del govern (no n’hi

havia sensació de dictadura), amb la missió de restaurar el sistema parlamentari, serà un govern de transició que

pretenia tornar en un període breu al liberalisme de la Constitució de 1876 i al vell sistema, sense tanta repressió,

va durar un any.

► 1930, agost. PACTE DE SANT SEBASTIÀ entre republicans, catalanistes d’esquerra i socialistes per actuar

conjuntament contra la monarquia i es forma un comitè revolucionari amb l’objectiu d’enderrocar la monarquia i

proclamar la II República.

► 1930, desembre. SUBLEVACIÓ DE JACA. Els capitans Galán i García Hernández intenten una insurrecció

militar per a proclamar la República a Jaca, que fracassa i els dos capitans són afusellats.

► 1931, febrer. Alfons XIII canvia de nou el govern: ALMIRALL AZNAR es fa càrrec del govern (substituint a

Berenguer) per a convocar unes eleccions, com no sabien com reaccionaria el poble primer foren municipals (12

abril 1931) i després a Corts Constituents.

► 1931, 14 abril. CAIGUDA MONARQUIA i PROCLAMACIÓ II REPÚBLICA. Triomf de la coalició de

republicans i socialistes en les eleccions municipals, a les principals ciutats, i fugida d’Alfons XIII. Poc després

es va saber que els partits monàrquics havien guanyat en el conjunt de tota Espanya.

► 1931. Els tres grups carlins, integristes i tradicionalistes es reunificaran en un sol partit, la COMUNIÓ

TRADICIONALISTA amb l’arribada de la República.

► 1931. Es funda ESQUERRA REPUBLICANA de Catalunya.

Maura Canalejas Setmana Tràgica Cambó Romanones

Lliga Regionalista Protectorat Annual Africanista José Calvo Sotelo

Unión Patriótica Alhucemas Abd-el-Krim Capitalisme monopolista Berenguer

Fermín Galán Sanjurjo Acción Republicana Largo Caballero


ÍNDEX TEMES BLOC II i PRINCIPI III

(1788-1808) (1808-13) (1814-1833)

(1833-1868)

(1868-1874)

(1870-1873)

(1875-1885) (1902-1931)

DICTADURA PRIMO RIVERA

(setembre 1923- gener 1930)

Tema 1 Tema 1 Tema 2

Tema 4

Tema 3

Tema 5

Tema 6

T-7

Tema 8

Tema 10

Tema 11

Tema 12

Tema 13

Tema 14

T-9: Desamortització i Moviment Obrer

Bloc I: Temes 1, 2, 3, 4 i 5

Bloc II: Temes 6, 7, 8 i 9

Bloc III: Temes 10, 11, 12, 13 i 14 T-6

T1 (M1 preromans, M2 2a GPúnica -juny11/A-, M3 Hispània).

T2 (M4 s. XI, cristians i Al-Andalus, M5 expansió ss. XIII-XIV, M6, conquesta Illes Balears).

T3 (M7 territoris RRCC després de conquesta Granada).

T4 (M8 possessions Carles V, M9 possessions Felip II, M10 G30anys, Pau Westfalia i Pirineus -setembre11/A-).

T5 (M11 Tractat Utrecht, GSuccessió, Felip V).

T6 (M12 Guerra Francès).

T7 (M13 GCarlistes -juny12/A-).

T10 (M14 GMarroc -juny10/B; setembre12/A-).

T11 (M15 eleccions 31).

T12 (M16 alçament juliol 36, M17 territoris abans batalla Ebre).

T13 (M18 migracions anys 60, M19 descolonització Àfrica -set10/B-).

T14 (M20 mapa autonòmic amb via accés autonomia).

CRISI DE LA RESTAURACIÓ

(1898-1931)

Edat contemporània


Història Espanya




DICTADURA DE

PRIMO DE RIVERA (1923-30)

Història Espanya



Edat contemporània


Història Espanya



Edat contemporània

LA SEGONA REPÚBLICA

(1931-1936) 1ª part


Edat contemporània

Història Espanya



LA SEGONA REPÚBLICA

(1931-1936) 2ª part

TEMA 10.B. DICTADURA PRIMO DE RIVERA

Education

Transcript of TEMA 10.B. DICTADURA PRIMO DE RIVERA