Tema 10. Franquisme i Segona Restauració a Espanya (des del 1939).
Transcript of Tema 10. Franquisme i Segona Restauració a Espanya (des del 1939).
TEMA 10.
FRANQUISME I IIa RESTAURACIÓ
A ESPANYA (des del1939)
Salvador Vila Esteve
Història
4t d’ESO
TEMA 10.- FRANQUISME I IIa
RESTAURACIÓ A ESPANYA (des del1939)
1. La dictadura franquista (I): característiques.
2. La dictadura franquista (II): l’autarquia (1939-59).
3. La dictadura franquista (III): desenvolupisme i canvi social
(1959-73).
4. L’oposició al franquisme.
5. La crisi del franquisme i la transició (1973-78).
6. El sistema polític de la IIa Restauració i els governs d’UCD.
7. L’alternança en el poder del PSOE i el PP (des del 1982).
8. Evolució econòmica i social des del 1982.
En guanyar la guerra, Franco instaura una dictadura militar de caràcter feixista
(anticomunista, antidemocràtica i antiliberal) assentada en el militarisme, el
clericalisme (fort pes de l’Església catòlica) i l’ultranacionalisme espanyol
1.- LA DICTADURA FRANQUISTA (I): CARACTERÍSTIQUES.
Franco concentra tots els poders baix el títol de “Caudillo”: cap del govern i
l’estat, cap del partit únic FET y de las JONS (únic permès) i cap de l’exèrcit
1.- LA DICTADURA FRANQUISTA (I): CARACTERÍSTIQUES.
Prohibeix els sindicats dels treballadors i els obliga a integrar-se, junt
als burgesos, en el sindicat vertical franquista, prohibint les vagues
Acaba amb la IIa Republica i totes les seues reformes i institucions, incloent les autonomies
En lloc d’una Constitució, hi haurà una sèrie de “Lleis Fonamentals” sobre el treball,
els suposats drets dels espanyols i la celebració de referenda (consultes populars que
eren realment plebiscits) o la successió (decreta que Espanya és una monarquia, però
sense rei mentre ell mane, i nomenarà com al seu successor a Joan Carles de Borbó)
La Trinca.
Califa
(1973)
1.- LA DICTADURA FRANQUISTA (I): CARACTERÍSTIQUES.
Socialment, la dictadura franquista la recolzen l’alta burgesia industrial i terratinent,
l’exèrcit i l’Església catòlica, que acaben així amb les reformes de la IIa República
que els perjudicaven i tornen a tindre tot el poder polític, econòmic i social
1.- LA DICTADURA FRANQUISTA (I): CARACTERÍSTIQUES.
Política
exterior
1939-45: recolza a les potències de l’Eix en la IIa Guerra Mundial, però sense
enviar tropes directament (sí indirectament amb la División Azul), encara que
es declara neutral quan veu que l’Eix comença a perdre la guerra (1943)
1945-53: Espanya és aïllada internacionalment pels aliats quan acaba
la guerra, però no és ocupada ni s’obliga a Franco a deixar el poder
1953-75: aprofitant amb la Guerra Freda l’anticomunisme franquista, Espanya
signa acords de col·laboració amb Estats Units i un nou concordat amb
la Santa Seu (Església catòlica), acabant-se l’aïllament anterior amb
el reconeixement del govern de Franco pels països capitalistes
Exercicis punt 1.- LA DICTADURA FRANQUISTA (I):
CARACTERÍSTIQUES.1.- A partir del text, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Quin títol s’atorga Franco? Resumeix els poders que tenia segons el text.
d) Com s’organitza políticament la dictadura franquista?
e) Quins recolzaments socials té aquesta dictadura? Per què?
2.- Explica les etapes en la política internacional del franquisme.
2.- LA DICTADURA FRANQUISTA (II): L’AUTARQUIA (1939-59).La guerra deixa Espanya amb més de mig milió de persones menys (morts i
exiliats) i destrossada econòmicament (agricultura, indústria, infraestructures,...)
La postguerra s’allargarà fins els anys ’50 i és una època
de misèria per a la majoria: suposa manca d’aliments,
fam, salaris baixos i pobresa
Hi havia racionament: cada família té una cartilla per a comprar
els productes bàsics a preu fixat, però eren totalment insuficients
“Colilleros”
2.- LA DICTADURA FRANQUISTA (II): L’AUTARQUIA (1939-59).
Però uns pocs, la burgesia que recolzava Franco, s’enriqueixen molt gràcies als baixos
salaris, la prohibició de vagues i sindicats i l’especulació per l’escassetat de tot, venent
productes al mercat negre a preus molt alts (estraperlo)
Les diferències entre els pocs rics i els molts pobres que passen fam són cada vegada majors
2.- LA DICTADURA FRANQUISTA (II): L’AUTARQUIA (1939-59).
La política econòmica del franquisme es caracteritza per un gran
intervencionisme de l’Estat (fixa preus, controla els sectors clau, dóna
permisos per a comerciar,...) i una política proteccionista d’autarquia,
produint tot el possible dins del país (en part per l’aïllament exterior)
L’economia es va estancar i es va tardar molt en recuperar els nivells anteriors
a la guerra: escàs comerç exterior, poc creixement de l’agricultura i la
indústria, augment dels preus molt per damunt dels salaris,...
Sabina. De
purísima y
oro (3’32’’)
2.- LA DICTADURA FRANQUISTA (II): L’AUTARQUIA (1939-59).
Societat molt masclista: les dones perden tots els drets i són
considerades inferiors i dependents de l’home (com si foren
menors d’edat): desigualtat legal, treball, educació, vida social,...
“Las mujeres nunca descubren nada; les falta,
desde luego, el talento creador, reservado por
Dios para inteligencias varoniles; nosotras no
podemos hacer más que interpretar, mejor o
peor, lo que los hombres nos dan hecho”.
(Pilar Primo de Rivera, 1942)
“La vida de toda mujer, a pesar de cuanto ella quiera simular -o
disimular- no es más que un eterno deseo de encontrar a quien someterse.
La dependencia voluntaria, la ofrenda de todos los minutos, de todos los
deseos y las ilusiones, es el estado más hermoso, porque es la absorción
de todos los malos gérmenes -vanidad, egoísmo, frivolidades- por el
amor”.
(’Medina’, revista de la Sección Femenina, 13 de agosto de 1944)
“El destí de la dona és ser esposa i companya de
l’home, formar amb ell una família i educar i cuidar
bé als seus fills. El lloc on la dona desenvolupa les
seues activitats és la casa, perquè és on viu la seua
família.
Però la seua missió no només és material; els seus
deures no són només cuidar els fills i el marit
corporalment, sinó que d’aquest ha de ser la
companya, i dels fills, la primera educadora. Per
això s’ha de preparar moralment i materialment, per
a ser capaç de fer el que s’espera d’ella”
Enciclopedia Elemental de la Sección Femenina,
1957.
Classe pràctica d’”Hogar”Anunci
Soberano
Exercicis punt 2.- LA DICTADURA FRANQUISTA (II):
L’AUTARQUIA (1939-59).
1.- Comenta el següent document:
Durant els primers anys de la invasió franquista va ser molt difícil aconseguir un poc de menjar. A les
tendes de comestibles i als forns de pa, on sempre acostumàvem a comprar, no despatxaven res. Els escaparates
estaven totalment buits. Sols es notava un poc de moviment cada primer de mes, quan ens donàvem el racionament.
Aquest racionament l’organitzaven de la següent manera: a cada habitant en tota Espanya ens controlaven i ens
donaven l’anomenada “Llibreta de racionament”. Aquesta tenia diversos segells que posaven: “Vale pan”; “Vale
arroz, azucar, aceite, patatas”; i altres segell que posava “Varios”. Aquest últim era per si donaven alguna cosa durant
el mes que no estaguera programada, com carn, fessols o bacallà. El pa sí que el donaven diàriament, però era un
panet tan xicotet que no t’arribava ni per al desdejuni. Al principi, aquest pa era de farina de blat, però quan s’acaba
van utilitzar farina de dacsa. Era malíssim, però com no teníem altra cosa, ens el menjàvem. (...)
Es va fer impossible esperar a que et donaren el racionament, perquè nosaltres els majors encara
aguantàvem un poc, però els nostres fills eren xicotets i ens demanaven pa. Però pa sí que hi havia; hi havia de tot
perquè començava l’estraperlo. Si tenies diners, aconseguies tota classe de menjar, encara que havies de disposar de
molts diners i nosaltres, els treballadors, en quant a diners, amb el que guanyàvem de vegades no teníem ni per a
pagar el racionament.
G. MONSERRATE: “La postguerra, la fam i l’estraperlo” en Vivències. La Barcelona que vaig viure (1931-45),
Barcelona, 2006.
3.- LA DICTADURA FRANQUISTA (III):
DESENVOLUPISME I CANVI SOCIAL (1959-73).
A finals de la dècada dels ’50, i a punt de fer fallida l’economia, Franco
accepta canviar la política econòmica, fica a ministres tecnòcrates ultra-
catòlics (de l’Opus Dei) al govern i fan un pla d’estabilització de l’economia
Pla d’Esta-
bilització
(1959)
Els tecnòcrates obrin l’economia espanyola a l’exterior per atraure
la inversió d’empreses estrangeres (aprofitant els baixos salaris i la
manca de drets sindicals) i el turisme i afavorir les exportacions
Així, s’aconsegueix estabilitzar l’economia, liberalitzar els mercats
interior (ja no hi ha preus fixats ni permisos) i exterior
(s’afavoreixen les exportacions i l’entrada de capitals)
Els posteriors plans de desenvolupament van
fomentar el desenvolupament industrial
INVERSIONS ESTRANGERES
3.- LA DICTADURA FRANQUISTA (III):
DESENVOLUPISME I CANVI SOCIAL (1959-73).
Aprofitant el creixement econòmic general, l’economia espanyola creix
molt entre 1960 i 1973: es mecanitza el camp, s’industrialitza el país,
augmenta el comerç i comença a arribar molt de turisme
3.- LA DICTADURA FRANQUISTA (III):
DESENVOLUPISME I CANVI SOCIAL (1959-73).
Aquest creixement és molt important, però té coses negatives: no hi ha treball per a tots i
molts espanyols han d’emigrar cap a altres països europeus, l’economia depèn molt de
l’exterior (inversions estrangeres, turisme, tecnologia i emigrants) i l’activitat industrial i
la riquesa es concentren en poques regions (Madrid, Catalunya, País Basc, Comunitat
Valenciana,...) → quan Europa entre en crisi (1973), també Espanya ho farà
3.- LA DICTADURA FRANQUISTA (III):
DESENVOLUPISME I CANVI SOCIAL (1959-73).
Amb l’obertura del país, l’emigració a Europa i l’arribada de turistes, el franquisme no pot evitar
una transformació de la societat: el nivell de vida millora (augmenta la classe mitjana), la majoria
de la població passa a viure a les ciutats, es consumeixen més i nous béns de consum
(electrodomèstics, cotxes,...) i es demanen més llibertats i democràcia (augmenta l’oposició)
Exercicis punt 3.- LA DICTADURA FRANQUISTA (III):
DESENVOLUPISME I CANVI SOCIAL (1959-73).
1.- A partir del següent document, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Analitza l’evolució o idees de la gràfica.
d) Explica per què es va produir el creixement econòmic a partir del 1959, les seues característiques i els
seus límits.
e) Explica què va provocar en la societat espanyola eixe creixement econòmic.
4.- L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME.
En acabar la guerra, la repressió per part del franquisme continua
amb persecucions, empresonaments i afusellaments
Fins 1952 continua la lluita armada de guerrillers comunistes i
anarquistes a les muntanyes (maquis), amb una duríssima repressió
A partir del 1955 els partits i sindicats i d’esquerres s’organitzen clandestinament
(PCE, PSOE, UGT, CCOO i CNT), especialment entre obrers i estudiants
Vídeo
Repressió
4.- L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME.
Aquestes organitzacions demanen llibertats democràtiques i sindicals i millores
en els salaris i condicions de vida dels treballadors, organitzen les primeres
vagues (que estaven prohibides) i pateixen la repressió per part del franquisme
En 1962 tota l’oposició a la dictadura (de dretes i d’esquerres) es reuneix a
Munic, plantejant la necessitat d’una democràcia per a entrar en la CEE
També es reorganitzen els partits nacionalistes bascos (PNB i
ETA) i catalans (agrupats en l’Assemblea de Catalunya)
Reunits els delegats de diverses empreses (...) es va acordar:
1. Que el sindicat al qual se’ns obliga a pertànyer (CNS) no té la
confiança obrera ni defensa els interessos dels treballadors (...).
3. (...) Concretar un pla reivindicatiu amb els punts següents:
· Salari mínim de 200 pessetes per huit hores de treball.
· Llibertat sindical, el dret de tenir sindicats obrers.
· Que siga reconegut (...) el dret de vaga.
Comissió Obrera de Barcelona, 1965.
4.- L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME.
Els conflictes laborals (manifestacions i vagues) seran importants a partir del 1962,
especialment a les zones industrials (País Basc, Catalunya, Astúries) i Andalusia
Les protestes d’estudiants universitaris reclamant democràcia també són importants
Fins i tot part de l’església comença a criticar el franquisme
i a reclamar llibertats i millores per a la població
Exercicis punt 4.- L’OPOSICIÓ AL FRANQUISME.
1.- Com va ser l’oposició al franquisme en un principi? Quins canvis es van produir a la dècada dels
’50?
2.- Explica l’oposició política i social al franquisme a partir dels anys ’60.
5.- LA CRISI DEL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ (1973-78).
La crisi econòmica dels anys ’70 (comença en 1973) afecta greument a Espanya:
caiguda del turisme i les inversions estrangeres i fort augment de l’atur i els preus
El president del govern Carrero Blanco és assassinat per ETA en 1973 i s’enceta una lluita,
amb Franco malalt, entre immobilistes (partidaris de continuar amb el franquisme tal qual)
i oberturistes (partidaris de fer reformes que portaren a una democràcia)
A Carrero Blanco el substitueix Arias Navarro, qui promet reformes, però a penes les fa
Atemptat
Carrero
5.- LA CRISI DEL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ (1973-78).
L’oposició no para de protestar al carrer demanant democràcia i llibertat, a més d’augmentar
l’acció terrorista de grups com ETA, el GRAPO o les FRAP contra el règim franquista
Mobilització
obrera
Execució
Puig Antich
J. Mercé
“Al Alba”
(Aute)
5.- LA CRISI DEL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ (1973-78).
En mig del conflicte del Sàhara i la seua mala descolonització, Franco
mor el 20 de novembre del 1975 i és substituït pel rei Joan Carles I
Arias Navarro és incapaç de fer les reformes que el rei li havia
suggerit i és obligat a dimitir, sent substituït per Adolfo Suárez
Proclamació
Joan Carles I
Anunci mort
de Franco
J. Sabina.
Adivina,
adivinanza
5.- LA CRISI DEL FRANQUISME I LA TRANSICIÓ (1973-78).
Suárez porta a terme la transició o reforma pactada: s’introdueixen canvis (Llei de Reforma
Política i altres) que permeten acabar amb el franquisme, legalitzar partits polítics i sindicats,
amnistiar presos polítics i convocar eleccions democràtiques (1977), a canvi de contindre els
salaris i les vagues (pau social) i no investigar el que havia passat durant el franquisme
Article 1r. 1) La democràcia a l’Estat espanyol es basa en la supremacia de la
llei, expressió de la voluntat sobirana del poble (...). 2) La potestat d’elaborar
i d’aprovar les lleis la tenen les Corts. El rei sanciona i promulga les lleis.
Article 2n. 1) Les Corts es componen del Congrés dels Diputats i del Senat.
2) El Congrés dels Diputats serà elegit per sufragi universal, directe i secret
dels espanyols majors d’edat. 3) Els senadors seran elegits en representació
de les entitats territorials (...).
Article 3r. 1) La iniciativa de la reforma constitucional correspondrà: a) al
govern; b) al Congrés dels Diputats. (...).
Disposicions transitòries. 1) El govern regularà les primeres eleccions a les
Corts per constituir un Congrés de 350 diputats i elegir 207 senadors a raó de
quatre per província i un més per cada província insular, dos per Ceuta i dos
per Melilla. Els senadors seran elegits per sufragi universal. (...).
Disposició final. La present llei tindrà rang de llei fonamental.
Llei per a la Reforma Política (1976).
Primeres
eleccions
democràtiques
Legalització
PCE i tornada
exiliats
PACTES DE LA MONCLOA
Exercicis punt 5.- LA CRISI DEL FRANQUISME
I LA TRANSICIÓ (1973-78).
1. Comenta el document següent:
Hoy comienza una nueva etapa de la Historia de España. Esta etapa, que hemos de recorrer juntos, se inicia en la paz, el
trabajo y la prosperidad fruto del esfuerzo común y de la decidida voluntad colectiva.
La institución que personifico integra a todos los españoles y hoy, en esta hora tan trascendental, os convoco porque a
todos nos incumbe por igual el deber de servir a España.(...)
La Patria es una empresa colectiva que a todos nos compete. Su fortaleza y su grandeza deben de apoyarse por ello en la
voluntad manifiesta de cuantos la integramos.(...)
Insistamos en la construcción de un orden justo. Un orden justo, igual para todos, permite reconocer dentro de la unidad
del Reino y del Estado las peculiaridades regionales, como expresión de la diversidad de pueblos que constituyen la
sagrada realidad de España. El Rey quiere serlo de todos a un tiempo y de cada uno en su cultura, en su historia y en su
tradición.(...)
La Corona entiende, también, como deber fundamental el reconocimiento de los derechos sociales y económicos, cuyo
fin es asegurar a todos los españoles las condiciones de carácter material que les permitan el efectivo ejercicio de todas
sus libertades.(...)
Una sociedad libre y moderna requiere la participación de todos en los foros de decisión, en los medios de información,
en los diversos niveles educativos y en el control de la riqueza nacional. Hacer cada día más cierta y eficaz esa
participación debe ser una empresa comunitaria y una tarea de Gobierno.(...)
Europa deberá contar con España y los españoles somos europeos. Que ambas partes así lo entiendan y que todos
extraigamos las consecuencias que se derivan es una necesidad del momento.
Primer mensaje del rey Juan Carlos en las Cortes; 22 de noviembre de 1975.
6.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA IIa RESTAURACIÓ
I ELS GOVERNS D’UCD (1978-82).
Amb les reformes del govern Suárez pactades entre el franquisme i l’oposició, es celebren
eleccions en 1977: guanya l’UCD de Suárez (sense majoria absoluta), seguida del PSOE
i el Partit Comunista (PCE), mentre al País Basc i Catalunya guanyen els nacionalistes
El govern d’UCD propiciarà pactes amb l’oposició per aprovar la Constitució del 1978, una
amnistia per als presos polítics, una reforma fiscal progressiva i els Pactes de la Moncloa per
a moderar el creixement dels salaris a canvi de polítiques socials i acceptació del capitalisme
Artículo primero. I. Quedan amnistiados:
a) Todos los actos de intencionalidad política, cualquiera que fuese su
resultado, tipificados como delitos y faltas realizados con anterioridad
al día quince de diciembre de mil novecientos setenta y seis.
b) Todos los actos de la misma naturaleza realizados entre el quince de
diciembre de mil novecientos setenta y seis y el quince de junio de mil
novecientos setenta y siete, cuando en la intencionalidad política se aprecie
además un móvil de restablecimiento de las libertades públicas o de
reivindicación de autonomías de los pueblos de España.
c) Todos los actos de idéntica naturaleza e intencionalidad a los
contemplados en el párrafo anterior realizados hasta el seis de octubre de
mil novecientos setenta y siete, siempre que no hayan supuesto violencia
grave contra la vida o la integridad de las personas.
Ley de Amnistía, 15 de octubre de 1977
Primeres
eleccions
generals
6.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA IIa RESTAURACIÓ
I ELS GOVERNS D’UCD (1978-82).
La Constitu-
ció del 1978
La forma d’estat és una monarquia parlamentària,
amb un estat democràtic i social
Descentralització de l’estat: es reconeixen primer les
tres nacionalitats històriques (Catalunya, País Basc i
Galícia) i posteriorment la resta fins les dèsset actuals
Sobirania nacional i sufragi universal
Igualtat de tots davant la llei i amplis drets
civils (obligatoris) i socials (orientatius)
Divisió de poders: legislatiu en les Corts bicamerals (Congrés dels Diputats
i Senat), executiu en el govern i judicial en els tribunals de justícia
6.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA IIa RESTAURACIÓ
I ELS GOVERNS D’UCD (1978-82).
El fet de no tindre majoria absoluta, les dificultats econòmiques
(crisi) i socials i les lluites internes dins de l’UCD faran que Suárez
dimiteisca en 1981 i siga substituït per Calvo Sotelo (UCD)
El 23 de febrer del 1981, alguns militars, amb Tejero i Milans del Bosch
com a figures visibles, intenten un colp d’estat que acaba fracassant (23-F)
El curt govern de Calvo Sotelo aprovarà la llei del divorci
Tejero I
(rtve.es)
Tejero II
(rtve.es)
Tancs
València
Missatge
rei rtve.es
La Trinca.
Dansa del
Sabre
Exercicis punt 6.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA IIa
RESTAURACIÓ I ELS GOVERNS D’UCD (1978-82).
1.- Quan es van celebrar les primeres eleccions democràtiques? Quin partit les va guanyar? Quins
presidents del govern d’aquest partit va haver? Què va caracteritzar cadascun d’aquests governs?
2.- Quin any es va aprovar la Constitució actual? Quines són les seues característiques?
3.- Explica què va passar el 23-F del 1981. Pregunta a alguna persona que visquera aquest fet què va fer
eixe dia i explica-ho.
7.- L’ALTERNANÇA EN EL PODER DEL PSOE I EL PP.
- Des del 1982 fins l’actualitat, s’ha instaurat un bipartidisme, alternant-se en el govern un partit
progressista (Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE) i altre de conservador (Partit Popular, PP),
amb quatre presidents: Felipe González (PSOE, 1982-96), José María Aznar (PP, 1996-2004),
José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE, 2004-2011) i Mariano Rajoy (PP, des del 2011)
7.1.- El govern socialista de Felipe González (1982-96).
7.2.- El govern conservador de José María Aznar (1996-2004).
7.3.- El govern socialista de José Luis R. Zapatero (2004-2011).
7.1.- El govern socialista de Felipe González (1982-96).
En els primers anys predomina la lluita contra la crisi econòmica, l’ampliació dels serveis
socials públics i prestacions socials (atur, jubilacions,...) i les obres públiques
Es porta a terme una reconversió industrial amb tancaments d’empreses públiques (atur) i una
reforma laboral que empitjorava la situació dels treballadors (li fan una enorme vaga general)
Vaga
general
1988
7.1.- El govern socialista de Felipe González (1982-96).
Espanya entre en l’OTAN (1982) i en la Comunitat Econòmica Europea (actual
Unió Europea) en 1986, beneficiant-se en aquesta època de les nombroses ajudes
europees per a construir infraestructures i fomentar el desenvolupament del país
Es fa una nova llei d’ensenyament que el fa obligatori fins els 16 anys
S’avança en la lluita contra el terrorisme d’ETA, però també s’utilitzen
grups armats clandestins contra ella (terrorisme d’estat dels GAL)
J. Krahe
Cuervo
Ingenuo
Entrada
Espanya
CEE
Els GAL
(ETB)
7.1.- El govern socialista de Felipe González (1982-96).
En 1992 es celebren a Espanya els Jocs Olímpics de Barcelona i l’Exposició
Universal de Sevilla (major importància d’Espanya en el món)
Els múltiples casos de corrupció i la crisi posterior al 1992 marquen l’última
etapa dels governs González, que perdrà el govern en les eleccions del 1996
Inaugura-
ció JJ.OO.
(rtve.es)
7.2.- El govern conservador de José María Aznar (1996-2004).
La primera etapa està marcada per la reducció del dèficit de l’Estat
amb privatitzacions d’empreses públiques i reducció de despeses,
amb disminució de l’atur i acords amb els sindicats
S’aboleix el servei militar obligatori (“mili”) i es fa un exèrcit professional
En 2002 Espanya entra en l’Europa de l’euro
Adiós a la
Mili
L’arribada
de l’euro
7.2.- El govern conservador de José María Aznar (1996-2004).
Es fa una reforma laboral que lleva drets als treballadors
En política exterior s’apropa als Estats Units i intervé en la guerra d’Iraq
Com a venjança es produeixen els atemptats islamistes en Madrid del 11 de març
del 2004, tres dies abans de les eleccions guanyades novament pel PSOE
Informe
Semanal
11M
(rtve.es)
7.3.- El govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-11).
Zapatero retira les tropes d’Iraq i amplia els drets socials: matrimoni homosexual, igualtat
entre homes i dones, ajudes a les persones dependents i regularització d’immigrants
Però l’arribada de la crisi econòmica mundial i la mala gestió de la mateixa,
va fer que acabaren pagant-ho els més necessitats amb les retallades en
educació, sanitat, dependència,... posant en perill l’Estat del benestar
En 2011 ETA va decretar un alto el foc permanent que arriba fins hui
MESURES DEL GOVERN ESPANYOL PER A PAGAR EL DEUTE:
- Reducció del salari dels funcionaris en un 5% de mitjana.
- Congelació de les pensions.
- Eliminació del règim transitori de la jubilació parcial.
- Restriccions en les jubilacions anticipades.
- Eliminació de la prestació de 2.500 euros per cada naixement.
- Reducció en el pagaments de medicaments i adequació dels envasos
a les unitats necessàries.
- Eliminació de la retroactivitat en les sol·licituds d’ajuda per
dependència.
- Reducció de 600 milions d’euros en ajuda al desenvolupament dels
països pobres.
- Reducció de 6.045 milions d’euros en inversió pública estatal.
- Estalvi addicional de 1.200 milions d’euros per part de Comunitats
Autònomes i ajuntaments.
- Augment de l’IVA (18%)
- Reforma laboral: acomiadament més barat, condicions laborals
més dures per als per als treballadors.
- Reforma en les pensions: l’edat de jubilació passa dels 65 als 67 anys,
es baixen les pensions, es calculen sobre 25 anys (en lloc de 15),...
Alto el foc
ETA
7.3.- El govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero (2004-11).
També en 2011 les protestes contra la política de retallades i el bipartidisme
a Espanya es fan generals amb l’15-M o Moviment dels Indignats
A les eleccions del 2011 guanya el Partit Popular i el nou president és Mariano Rajoy
Exercicis punt 7.- L’ALTERNANÇA EN EL PODER
DEL PSOE I EL PP.
1.- Elabora un eix cronològic amb tots els presidents democràtics de la IIa Restauració Borbònica i
posa baix de cadascun d’ells els fets que consideres més importants del seu govern.
8.- EVOLUCIÓ ECONÒMICA I SOCIAL DES DEL 1982.
8.1.- Dels anys ‘80 al 2008.
8.2.- La crisi actual (des del 2008).
8.1.- Dels anys ‘80 al 2008.
Amb la fi de la crisi del 1973 i l’entrada en la Comunitat Econòmica Europea, Espanya viu
un període de creixement econòmic important entre 1986 i 1992, una breu crisi entre 1992 i
1996 i un període de nou creixement entre 1996 i 2008
El creixement econòmic va acompanyat d’una terciarització de
l’economia: més del 70% de la població es dedica al sector terciari
Recepcions i aportacions d’Espanya a la UE
8.1.- Dels anys ‘80 al 2008.
Aquest creixement econòmic tenia problemes estructurals com el dèficit comercial
(s’importa molt més del que s’exporta), la baixa productivitat industrial, el retard tecnològic,
un atur elevat i, especialment des de l’any 2000, un enorme pes de la construcció i el sector
immobiliari, amb un increment desmesurat del preu de l’habitatge
Junt al creixement econòmic es construeix un Estat del benestar que generalitza
serveis i polítiques assistencials per a tots: prestacions per desocupació, pensions,
atenció sanitària, ensenyament obligatori i gratuït fins els 16 anys, serveis socials
i d’ajuda a les famílies, atenció a les persones dependents,...
Españistán.
Bambolla
immobiliària.
8.1.- Dels anys ‘80 al 2008.
Demogràficament la població s’envelleix per l’augment de l’esperança de vida i la
caiguda en picat de la taxa de natalitat: sols l’arribada d’immigrants entre 1995 i
2008 feien possible l’augment de la població fins superar els 47 milions d’habitants
Socialment passen a predominar les classes mitjanes i la societat
de consum, a més de produir-se una secularització de la societat
(menor pes de la religió, però continua sent important)
8.1.- Dels anys ‘80 al 2008.
El model familiar també ha canviat: predominen les famílies nuclears (pare, mare i pocs fills),
però cada vegada hi ha més famílies monoparentals i s’han afegit els matrimonis homosexuals
La situació de la dona ha millorat molt: igualtat legal i menor
discriminació social, però continua patint violència de gènere i els
seus treballs són de pitjor qualitat i pitjor pagats que els dels homesDiferències salarials per gènere
en 2014 (salari mitjà)
Diferència
salarial per
gènere
(rtve.es)
8.2.- La crisi actual (des del 2008).
La crisi global arriba a Espanya en 2008 i l’afecta especialment per l’enorme deute de
les famílies (hipoteques per a comprar habitatges molt sobrevalorats) i l’excessiu pes
de la construcció (s’havia construït en excés, originant una bombolla especulativa)
Els sectors més afectats són la construcció i la indústria
(deslocalització i baixa productivitat), tancant moltes empreses
i pujant moltíssim l’atur (fins a més de sis milions d’aturats)
També els bancs i, especialment, les caixes d’estalvi es veuen afectats i disminueixen
els préstecs que donen, disminuint també el consum, amb la qual cosa s’agreuja la crisi
8.2.- La crisi actual (des del 2008).
L’endeutament de l’Estat també ha fet que es pugen els impostos (com
l’IVA), es gaste menys i es redueisca la inversió, produint-se retallades
importants a l’Estat del benestar: menor inversió en educació i sanitat,
reducció de l’atenció a persones dependents, baixada de salaris,...
Espanya ha deixat de ser un país receptor d’immigrants i
torna a ser un país d’emigrants, perdent població
8.2.- La crisi actual (des del 2008).
El principal efecte de la crisi ha sigut agreujar les diferències econòmiques i socials
entre la població: els rics són més rics, els treballadors treballen més a canvi de salaris
menors i pitjors condicions i cada vegada hi ha més pobres i menys classe mitjana
L’endeutament ha pujat encara més per les immenses ajudes que s’han donat als
bancs per a salvar-los, al mateix temps que es retallava a la resta de la població
8.2.- La crisi actual (des del 2008).
A nivell social, tot l’anterior, més els casos de corrupció (Gurtel, Bárcenas, EREs,...)
han fet sorgir un moviment d’indignats que es va fer present a través del 15-M del 2011
A nivell polític, les retallades practicades pels dos partits més importants (PP i PSOE)
han fet que una important part de la població comence a optar per altres opcions noves
Exercicis punt 8.- EVOLUCIÓ ECONÒMICA
I SOCIAL DES DEL 1982.
1.- Comenta el document següent (a partir del 1982).
ACTIVITATS DE SÍNTESI.1.- Vocabulari:
a) Franquisme:
b) Lleis fonamentals:
c) Autarquia:
d) Racionament:
e) Maquis:
f) Transició:
g) Segona Restauració Borbònica:
h) Colp d’estat:
i) Bipartidisme:
j) Corrupció:
k) 15-M o moviment dels indignats: