Tema 10Mesopotàmia i Egipte

Índex2.1. Localització i cronologia.

2.1.1. Civilitzacions fluvials. 2.1.2. Imperis de Mesopotàmia. 2.1.3. Etapes de l'antic Egipte. �

2.2. Organització política i social�2.2.1. Mesopotamia: ciutats estat, codi d'Hammurabi.�2.2.2. El faraó i l'organització de l'estat. 2.2.3. Societat egipcia i mesopotàmica�

2.3. Cultura, art i religiositat.�2.3.1. Divinitats de Mesopotàmia: el Ziggurat�2.3.2. Mitologia egipcia. Rites funeraris.�2.3.3. Arquitectura civil, religiosa i funerària: palaus, mastabes, piràmides i temples. �

2.1. Localització i cronologia. �2.1.1. Civilitzacions fluvials. �

Egipte El Nil al seu voltant va aparèixer l’Antic Egipte.

fa possible l’agricultura al desert.permet una civilització fluvial.es desbordava cada any fertilitzant els camps (Terra Negra).

Orígens la gent del Neolític controlava les crescudes del riu.

canals de reg, drenatge de campsagricultura

Unificació de ciutats independentsal 3100 aC Antic Egipte

Mesopotàmia terra entre rius

Sumer zona entre el Tigris i l’Eufrates

Primeres ciutats-estat Uruk, Ur, Eridú

Aparició de l’escriptura cuneïforme

2.1.2. Imperis de Mesopotàmia

Etapes

Imperi Antic: Capital Menfis

Construcció de les piràmides de Gizeh.

Imperi Mitjà: Capital Tebes. Conquesta de Núbia.

Imperi Nou: Es van conquerir Síria i Palestina.

Regnats d'Amenofis IV, Tutankamon i Ramsés II.

Baix Imperi: Etapa de decadència.

Finalment Egipte s’integra a l’Imperi Romà.

2.1.3. Etapes de l'antic Egipte

2.2. Organització política i social�2.2.1. Mesopotàmia: ciutats-estat, codi

d'Hammurabi.

Mesopotàmia

Organització: Ciutats-estat independents: lleis, exèrcit i govern

propis.

Societat Monarca Governa i és el cap militar

Funcionaris/ escribes

Treballadors

Esclaus

Artesania i comerç Aparició de moneda

Economia Agricultura de regadiu

Codi d’HammurabiEn època d’Hammurabi, rei de Babilònia (1750 aC), es va redactar el primer codi de lleis que es coneix (escrit en cuneïforme). El seu estudi ens permet coneixer com era la societat del moment.

És ben coneguda la llei del talió

es castigava el culpable amb una pena similar al delicte realitzat: “ull per ull”.

“196. Si un senyor treu l’ull a un membre de l’aristocràcia, se li destruirà el seu. 197. Si trenca l’os d’un altre senyor, se li trencarà l’os a ell. 198. Si destrueix l’ull d’un plebeu o trenca l’os d’un plebeu, pagarà una mina d’argent. 199. Si li buida l’ull a l’esclau d’un senyor o li trenca l’os a l’esclau d’un senyor, pagarà a l’amo la meitat del seu preu.”

Societat: La situació de la dona a Mesopotàmia

A Mesopotàmia la dona mai va ser lliure sinó que va estar sotmesa a voluntats successives (pare, marit, fills, etc.), per tant, sempre depèn d’un home. Al casar-se se li entregava la dot (una quantittat de diners).

El grau de pèrdua de llibertat era diferent segons la condició de la dona. Socialment hi havia esposes, concubines i esclaves.

Al Codi d’Hammurabi trobem exemples del comportament que s’esperava de la dona:

“ 138.Si un home desitja divorciar-se de la seva primera esposa perquè no li ha donat fills, haurà de donar-li la quantitat corresponent a la de la seva compra i el dot que portés de casa del seu pare, després la deixarà marxar”

“142.Si una dona discuteix amb el seu marit i aquest li diu: “No congenies amb mi” haurà de presentar les raons de la seva afirmació. Si la dona no té culpa, i no hi ha fallada per la seva banda, però ell es va i la rebutja, llavors no podrà atribuir-se cap culpa a aquesta dona, ella prendrà el seu dot i tornarà a casa del seu pare”

2.2.2. El faraó i l'organització de l'estat.

Rei d’Egipte = faraó encarnació del déu Horus

Jutja

Fa les lleis

Supervisa obres

Recapta impostos

Cap militar, polític i religiós

2.2.3.Societat egipcia

Societat: Les dones en la societat egipcia

•  A Egipte, les dones tenien alguns drets i llibertats que no tenien altres dones de l’antiguitat. Per exemple, podien heretar i tenir propietats, vendre i comprar béns i divorciar-se.

•  La majoria de les egípcies es dedicaven a cuidar la casa, però també podien tenir propietats i negocis, ser metgesses i llevadores.

•  Les dones també van ocupar alts càrrecs en l’administració, com Nebet que va ser una visir de la dinastia VI. Podien ser escribes i algunes van arribar a governar com a faraons com Hatshepsut i Cleopatra. Però no era habitual.

•  No podien treballar als tallers d’artesania, ni dedicar-se a caçar o a activitats militars.

2.3. Cultura, art i religiositat.�2.3.1. Divinitats de Mesopotàmia: el Ziggurat�� Politeistes creien en molts déus.

Els déus i deesses representen les forces de la natura: Isthar, Marduk, Shamash, Enlil.�Es feien ritus als temples per adorar-los.

Construien edificis escalonats anomenats ziggurats i al seu

cim hi havia el temple.

2.3.2. Mitologia egipcia.

Religió Els egipcis són politeistes

Déus principals Ra, Osiris, Isis, Anubis, Horus i Thot

Culte als temples dirigit pels sacerdots

Vida d’ultratomba momificació

Judici d’Osiris Llibre dels morts

2.3.3. Arquitectura civil, religiosa i funerària: palaus, mastabes, piràmides i temples.

Arquitectura mastabes primeres tombes

forma rectangular

piràmides resultat de la superposició de mastabes.

piràmides de Gizeh

hipogeus tombes excavades davall de terra.

La Vall dels Reis