1LA FI DE L’ANTIC RÈGIM I LES REVOLUCIONS LIBERALS

1. L’Antic Règim2. La Il·lustració i el liberalisme3. Què són les revolucions burgeses?4. Les revolucions burgeses (1789-1848)5. El nacionalisme6. Comentari d’un text històric

8

TEMA 1

91 La presa de la Bastilla, segons un gravat de 1817.

Edat moderna

Antic RègimRevolucions burgeses

Revolució Francesa

Edat contemporània

Revolució americana i Declaració

d’Independència dels EUA

Constitució dels EUA

Reunió dels Estats

Generals a Versalles

Presa de la Bastilla

Execució de Lluís XVI a la

guillotina

Víctor Manuel II,

primer rei de l’estat italià

unificat

Bismarck unifica

Alemanya en un sol Estat

Revolta independentista

a Irlanda

Govern de Napoleó a França i consolidació

de la Revolució

1821-1829 Guerra de la

independència grega

Alguns membres del tercer estament vivien a les

ciutats. Eren els artesans, que treballaven en petits

tallers, i els burgesos, un grup social que s’anava en-

riquint amb el comerç colonial.

1.2. La monarquia absolutaA l’inici del segle xviii el sistema polític predominant

a Europa era la monarquia absoluta.

Els reis absoluts tenien un poder il·limitat: dictaven

les lleis, dirigien el govern i aplicaven la justícia. Els

partidaris de la monarquia absoluta sostenien que el

rei havia rebut el seu poder de Déu. Per això, aquesta

forma de govern també es coneix com a monarquia

absoluta de dret diví. El rei absolut no havia de retre

comptes dels seus actes a ningú, llevat de Déu, i per

demostrar el seu gran poder vivia en palaus luxosos,

com Versalles (França), amb la seva cort. [Fonts 3, 4 i 5]

1. L’Antic Règim

S’anomena Antic Règim la societat, la política, l’eco-

nomia i la cultura pròpia dels països europeus durant

els segles xvi, xvii i xviii, època que coincideix amb

l’edat moderna.

1.1. La societat de l’Antic RègimAl començament del segle xviii la majoria d’habi-

tants d’Europa vivien al camp. Per tant, la població,

com a l’edat mitjana, continuava sent fonamental-

ment rural i l’agricultura era l’activitat econòmica

principal. Les males collites eren freqüents, i molt

sovint la població patia crisis de subsistències carac-

teritzades per la pujada dels preus dels aliments i

una elevada mortalitat a causa de la fam. [Font 1]

La societat continuava dividida en tres estaments.

Els nobles i els clergues constituïen els dos estaments

privilegiats perquè no pagaven impostos i gaudien

de lleis especials. El tercer estament, format per tots

aquells que no eren ni nobles ni clergues, era el més

nombrós. Els seus membres havien de pagar impos-

tos i eren sotmesos a la llei comuna. [Font 2]

Antic Règim • monarquia absoluta

Vocabulariestament. Cadascun dels grups socials,

legalment desiguals, en què es dividia la societat

europea medieval i moderna.

Font 1. La manca d’aliments, les epidè- mies i les guerres van causar una gran mor-talitat a l’Europa de l’Antic Règim. El nombre de naixements, però, també era força alt i se situava a un nivell similar al de les defun- cions. Tot plegat va fer que el creixement natural de la població fos escàs.

45

40

35

30

25

20

15

10

Naixements i defuncions a Anglaterra, 1540-1750 (en milers)

1550 1600 1650 1700 1750

Naixements Defuncions

10

Font 2. El tercer estament era format majoritàriament per pagesos que, habitual-ment, treballaven terres que no eren seves i feien llargues jornades per obtenir una producció força magra. Molts pagesos depenien d’un senyor feudal, noble o eclesiàs-tic, que els podia jutjar i que els exigia el pagament de múltiples impostos.

En la imatge, La sega del fenc, de Pieter Bruegel el Vell (1565).

Font 4. Un dels exemples més re-presentatius de rei absolut va ser el tsar rus Pere el Gran (1682-1725). L’any 1703 va fundar la ciu-tat de Sant Petersburg, que havia de ser la nova capital de Rússia. Per tal d’evidenciar el seu poder, el tsar hi va fer erigir nombrosos palaus, com el de Peterhof, inspirat en el de Versalles.

Font 5. El sistema polític del Regne Unit constituïa una excep-ció dins l’Europa absolutista. Des del final del segle xvii el mo-narca anglès governava juntament amb el Parlament i s’havia de sotmetre a les lleis aprovades per aquesta institució. Aquest nou sistema polític, anomenat monarquia parlamentària, es va estendre a altres estats europeus al llarg del segle xix.

En la imatge, sessió del parlament anglès al segle xviii se-gons una pintura de Karl Anton Hickel (1793).

Font 3. El poder diví del monarca

Són els reis els qui fan les lleis i no les lleis les que han fet els reis. El dret del rei prové de Déu i només a Ell ha de retre comptes. Tots els po-ders de l’Estat deriven del seu po-der i tothom li deu la més comple-ta obediència.

Jaume vi d’escòcia: La veritable llei de les monarquies lliures (1598).

TEMA

1

11

12

Il·lustració • liberalisme

2. La Il·lustració i el liberalisme

Al segle xviii van sorgir dos corrents de pensament

que van qüestionar l’Antic Règim: la Il·lustració i el

liberalisme.

2.1. La Il·lustracióLa Il·lustració va ser un corrent de pensament filosò-

fic i polític que es va difondre arreu d’Europa durant

el segle xviii. Els pensadors il·lustrats fonamentaven els

seus plantejaments en la raó. Així doncs, considera-

ven que la raó era l’eina per mitjà de la qual seria

possible progressar i posar fi a una societat, la de

l’Antic Règim, basada en la tirania, la tradició i la

irracionalitat.

Els il·lustrats es mostraven optimistes davant la ca-

pacitat de l’ésser humà per canviar el món. Per fer-

ho possible, però, consideraven que calia potenciar

l’educació, perquè creien que una societat culta era

la millor arma que hi havia per lluitar contra l’Antic

Règim. [Font 6]

Els seguidors d’aquest corrent eren partidaris de

la tolerància i la diversitat d’idees davant la intransi-

gència de la religió. Per això defensaven la llibertat

religiosa. Fins i tot alguns pensadors il·lustrats eren

agnòstics o, directament, ateus.

En economia, els il·lustrats proposaven la llibertat

de producció i la supressió del feudalisme. Pel que fa

a la política, coincidien amb els plantejaments libe-

rals. Malgrat que la Il·lustració criticava l’absolutis-

me, alguns monarques absoluts, coneguts com a

dèspotes il·lustrats, van aplicar reformes inspirades

en la Il·lustració.

Josep II d’Àustria (1765-1790) i Caterina II de Rús-

sia (1762-1796) són dos dels exemples de dèspotes

il·lustrats més destacats. [Font 7]

2.2. El liberalismeMolts pensadors il·lustrats eren, alhora, liberals. El

liberalisme és una ideologia política sorgida al segle

xviii que encara continua vigent, ja que és la base

dels règims polítics dels països democràtics actuals.

El liberalisme polític es fonamenta en un seguit

de punts: sobirania nacional, separació de poders,

igualtat davant la llei i drets i llibertats dels ciuta-

dans. L’aplicació del programa liberal era incompati-

ble amb el manteniment de l’Antic Règim.

La sobirania nacionalSegons aquesta idea, formulada per pensadors com

John Locke i Jean-Jacques Rousseau, tots els poders

de l’Estat (governar, jutjar i fer les lleis) han de prove-

nir dels ciutadans. Per això, quan en un país s’aplica

la sobirania nacional, els governants són elegits pel

poble mitjançant el vot o sufragi.

El concepte de sobirania nacional topava frontal-

ment amb la monarquia absoluta, ja que els reis ab-

soluts consideraven que no havien rebut el seu poder

del poble, sinó directament de Déu. [Font 8]

Vocabulariagnosticisme. Postulat segons el qual no és

possible demostrar ni negar l’existència de Déu.

ateisme. Postulat que nega l’existència de Déu.

Sabies que…?La frase «Tot per al poble però sense el poble»

sintetitza la política del despotisme il·lustrat. Fa

referència a l’aplicació de reformes encaminades

a millorar les condicions de vida dels súbdits,

però sense que el poble intervingués en les

decisions de govern.

13

TEMA

1

Font 6. Els plantejaments bàsics de la Il·lustració van quedar recollits en l’Enciclopèdia o diccionari raonat de les ciències, arts i oficis. L’obra va ser dirigida per Denis Diderot i Jean D’Alembert, i els seus disset volums es van publicar entre 1751 i 1772. En-tre els seus redactors hi havia il-lustrats destacats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire. L’Enciclopèdia di-fonia els coneixements assolits a l’època, i ho feia des d’una òptica racionalista i tolerant. Els autors van haver de superar els nombrosos en-trebancs que els van posar tant l’Es-glésia com l’estat absolutista francès.

Font 7. Els dèspotes il·lustrats, com Frederic II de Prússia (1740-1786), van aplicar reformes encaminades a modernitzar l’economia, que es concretaren en l’ampliació de la xarxa de camins, la construcció de ports i la reducció dels impostos que requeien sobre els pagesos. L’oposició de la noblesa i el clergat, estaments que els reis necessi-taven per governar, va posar fi a aquesta política.

En la imatge, La taula rodona de Frederic II de Prússia al palau de Sanssouci, obra d’Adolph von Menzel (1850).

Font 8. L’origen del govern

Allò que origina una societat política no és res més que el consentiment del con-junt d’homes lliures que han de formar part d’aquesta societat. Això i només això és el que ha de donar origen a qualsevol govern legítim del món.

John Locke: Assaig sobre el govern civil (text adaptat).

John Locke (1632-1704) va ser un pensa-dor liberal anglès. Va justificar la Revolució Gloriosa de 1688-1689, que va posar fi al govern absolut de Jaume II i va instaurar una monarquia parlamentària a Anglater-ra. Locke sostenia que la sobirania resideix en el poble i afirmava que els éssers hu-mans tenim drets innats i inalienables, com el dret a la vida, a la llibertat i a la pro-pietat.

Voltaire Frederic II

La separació de podersAquest principi, divulgat per Montesquieu, parteix

de la constatació que qualsevol Estat té tres poders:

el poder legislatiu (que fa les lleis), el poder executiu

(que governa aplicant les lleis) i el poder judicial (que

jutja els infractors de les lleis). [Font 9]

D’acord amb aquest principi, els tres poders de

l’Estat han de recaure en institucions diferents: el po-

der legislatiu correspon al parlament, el poder exe-

cutiu pertoca al govern i el poder judicial depèn de

tribunals de justícia independents dels altres dos po-

ders. Aquest plantejament, però, topava amb el fet

que els monarques absoluts acumulaven els tres po-

ders en la seva persona. [Font 10]

La igualtat davant la lleiSegons aquest principi, defensat, entre altres pensa-

dors liberals, per Rousseau, la llei havia de ser única

per a tots els ciutadans d’un mateix país. La idea

d’igualtat davant la llei, però, entrava en contradic-

ció amb els privilegis estamentals i l’existència de

normes i lleis diferents en les diverses senyories feu-

dals que hi havia dins un mateix país a l’Antic Rè-

gim. [Font 11]

Drets i llibertatsEls teòrics del liberalisme polític van defensar el re-

coneixement de drets i llibertats individuals per part

dels futurs estats liberals. La llibertat d’associació,

d’expressió, de reunió i de religió són alguns dels

drets i llibertats proposats per pensadors liberals com

el francès Voltaire. [Font 12]

El dret a la propietat privada era un dels més im-

portants dins aquest conjunt de drets i llibertats. El

reconeixement d’aquest dret permetia als ciutadans

posseir propietats i disposar-ne lliurement.

Cap dels drets i llibertats reclamats pels liberals,

però, no s’aplicava als estats europeus en l’època de

l’Antic Règim.

2.3. Burgesia i liberalismeLes idees liberals van tenir el suport de la burgesia.

Aquest grup social, pertanyent al tercer estament, va

anar acumulant força poder econòmic al llarg de

l’edat moderna; no obstant això, no posseïa poder

polític. Els burgesos veien en la nova ideologia libe-

ral una eina per poder enderrocar l’Antic Règim i

construir un nou sistema polític sota el seu control.

[Font 13]

Charles-Louis de Secondat, baró de Montesquieu (1689-1755), fou un filòsof francès que va desen-volupar la idea sobre la separació de poders que ja havia esbossat John Locke. Afirmà que tot poder just s’ha de basar en el respecte a la llei i condemnà els governs des-pòtics dels monarques absoluts.

Font 9. La separació de poders

Quan el poder legislatiu i el poder executiu es reuneixen en la mateixa persona, no hi ha lli-bertat. Tampoc no hi ha llibertat si el poder de jutjar no és ben separat del poder legislatiu i de l’executiu.

Tot estaria perdut si el mateix home exercís tots tres poders: el de fer lleis, el d’executar les resolucions públiques i el de jutjar els delic- tes o les diferències entre els particulars.

montesquieu: L’esperit de les lleis.

14

15

TEMA

1

Sabies que…?El pensador anglès John Locke va formular el dret

a la revolta contra qualsevol govern tirànic que

no respectés els drets i les llibertats dels

ciutadans.

Font 11. La igualtat

La veritable igualtat no rau en el fet que la riquesa i el grau de poder siguin absolutament els mateixos per a tots, sinó que cap ciutadà no sigui tan pode-rós per poder-ne comprar un altre i que cap no si-gui tan pobre per veure’s obligat a vendre’s.

Si voleu donar prou consistència a un Estat, aproximeu els extrems tant com pugueu; no perme-teu que hi hagi gent opulenta ni tampoc captaires.

Jean-Jacques Rousseau: El contracte social (text adaptat).

Font 12. Voltaire és el nom amb què és cone-gut el filòsof francès François-Marie Arouet (1694-1778). Fou un defensor de la toleràn-cia, els drets i les lliber-tats individuals. Va po-sar un èmfasi especial en la llibertat de pen-sament, sobretot reli-giós. Va proposar crear una nova religió, allu-nyada del fanatisme i basada en la raó.

Font 13. Moll del port de Bristol (Gran Bretanya) segons una pintura d’autor anònim del segle xviii. Les idees liberals van tenir el suport de la burgesia, que s’enriquia amb activitats financeres, industrials i comercials.

Font 10. Un dels principis liberals fonamentals és la divisió de poders.

LA DIVISIÓ DE PODERS

EXECUTIU

Poders de l’Estat

Poble

LEGISLATIU JUDICIAL

Fer lleisJutjar els infractors de les lleis

Governar aplicant les lleis

El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) sos-tenia que tot Estat s’ha de fonamentar en un pacte en-tre governants i ciutadans, de manera que a aquests últims se’ls garanteixi la lli-bertat i la igualtat. Fou un dels pocs pensadors liberals que, quan parlava d’igual-tat, no tan sols ho feia refe-rint-se a la igualtat legal, sinó també a la social.

revolució burgesa o liberal

estat liberal

3. Què són les revolucions burgeses?

En política, una revolució és un canvi radical en la

forma de govern d’un país que té lloc de forma vio-

lenta fruit de l’acció d’un conjunt nombrós de perso-

nes. [Font 14]

Les revolucions burgeses o liberals van tenir lloc

a diversos països al llarg dels segles xviii i xix. Es van

dur a terme en nom de les idees liberals i van ser

dirigides per la burgesia, amb el suport de pagesos,

artesans i, ja al segle xix, obrers industrials.

El triomf de les revolucions burgeses i l’aplicació

de les idees liberals van representar la fi de l’Antic

Règim i, per tant, de l’absolutisme, el feudalisme i la

societat estamental. Arran d’aquestes revolucions,

els vells grups dirigents (el rei absolut, la noblesa i

l’Església) van perdre el poder i van ser reemplaçats

per la burgesia.

Les revolucions burgeses van donar lloc al nai-

xement de l’estat liberal. Aquest tipus d’Estat es fo-

namentava en un seguit de característiques: la sobi-

rania nacional, la igualtat de tots els ciutadans davant

la llei, la separació de poders i l’existència de drets i

llibertats individuals. [Font 15]

3.1. Liberalisme i democràciaLiberalisme, però, no és sinònim de democràcia. Al

llarg de la història, es coneixen estats liberals en què

el poder legislatiu s’elegia per mitjà de sufragi censa-

tari, és a dir, el vot dels ciutadans més rics. Però, per

parlar de democràcia, cal que tots els ciutadans ma-

jors d’edat tinguin dret a elegir els seus representants

mitjançant el sufragi universal. Cal recordar que el

dret de vot de les dones no es va començar a reco-

nèixer fins al final del segle xix. [Fonts 16 i 17]

En tot estat democràtic, a més, es reconeixen un

gran nombre de drets i llibertats, entre els quals hi ha

la llibertat religiosa. Aquest reconeixement, en canvi,

no sempre existeix als estats liberals no democràtics.

El naixement de l’estat liberal va ser un dels can-

vis més importants de la història, ja que, per primer

cop des de l’antiga Grècia, el poder tenia origen po-

pular. Per això es considera que, amb el triomf de la

primera gran revolució liberal europea, la Revolució

Francesa del 1789, es posà fi a l’edat moderna i co-

mençà l’edat contemporània.

Les revolucions burgeses es van succeir en dife-

rents països europeus fins al 1848. Aleshores tots els

grans estats europeus, llevat dels imperis rus i turc, ja

eren liberals.

Font 14. Diferents tipus de revolució

Tipus Definició Exemple

Política Canvi radical en la forma de govern d’un país. Revolució Francesa de 1789

Social Canvi radical en la distribució de la riquesa i en els grups socials que tenen el poder.

Revolució Russa d’octubre de 1917

EconòmicaCanvi profund que afecta la forma de produir béns i serveis.

Revolució Industrial dels segles xviii i xix

CientíficaCanvi profund en els coneixements en àmbits com la física, l’astronomia, la biologia o la medicina.

Revolució científica dels segles xvi i xvii

16

Vocabularicap d’Estat. Persona que és el principal representant polític d’un Estat. Les seves funcions i el seu poder varien

segons la llei de cada país.

partit polític. Organització formada per persones que tenen una mateixa ideologia política. El seu objectiu és

arribar al poder. El pluripartidisme o existència legal de diversos partits polítics és una característica dels estats

liberals.

ESTAT LIBERAL

Cap d’Estat

REPÚBLICA PARLAMENTÀRIA

Per elecció

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA O CONSTITUCIONAL

Per herència

ESTAT LIBERAL

Elecció de representants

ESTAT LIBERAL

Per sufragi censatari

ESTAT DEMOCRÀTIC

Per sufragi universal

Font 15. Amb les revolucions burgeses van néixer dos grans tipus d’estats liberals que es diferencien segons qui exerceix el càrrec de cap d’Estat. D’una banda, en la monarquia parlamentària o constitucional el cap d’Estat és un rei que no té el poder absolut. De l’altra, en la república el cap d’Estat és elegit per sufragi.

Font 16. Als estats liberals els ciutadans elegeixen els seus representants al parlament (anomenats diputats o parlamentaris) per sufragi. Al parlament, els diputats representen diferents partits polítics, alguns dels quals donen suport al govern i d’altres formen part de l’oposició. Legislar, aprovar els pressupostos de l’Estat i controlar el govern són les tasques principals dels par-laments liberals.

Font 17. La Constitució és la llei fonamental d’un estat liberal. S’hi estableixen els drets i deures de la ciutadania i s’hi regula el sistema de poder. La primera Constitució de la història va ser la dels Estats Units, promulgada el 1787 després del triomf de la revolució liberal iniciada el 1776.

En la imatge, Signatura de la Constitució dels Estats Units, de Howard Chandler Christy (1940).

17

TEMA

1

Les causes de la revolucióLa Revolució Francesa va esclatar fruit de la combi-

nació dels factors següents:

• La difusió de les idees liberals, que va permetre

a molts francesos conèixer una forma de govern al-

ternativa a l’absolutisme.

• El descontentament de molts pagesos i arte-

sans, que vivien en condicions miserables i que, a la

dècada de 1780, van ser víctimes d’una crisi de sub-

sistències, i de la burgesia, que, tot i no tenir proble-

mes econòmics, volia aconseguir poder polític.

• El triomf de la revolució americana de 1776,

que va animar els francesos a revoltar-se. [Font 18]

• La greu crisi de la hisenda reial. [Font 19]

4.1. La Revolució Francesa (1789-1815)

Just abans de la Revolució de 1789, França era un

dels estats més extensos i poblats d’Europa (tenia uns

trenta milions d’habitants) i el seu exèrcit era un dels

més poderosos del continent. Des del 1774 hi regna-

va Lluís XVI de Borbó. La forma de govern era la

monarquia absoluta de dret diví i, de fet, els reis fran-

cesos eren considerats l’exemple més perfecte de

monarca absolut.

Revolució Francesa • Napoleó

Congrés de Viena • revolucions

liberals de 1830 i 1848

4. Les revolucions burgeses (1789-1848)

Font 18. Des del segle xvii, la Gran Bretanya dominava les Tretze Colònies, situades a la costa est de l’Amèrica del Nord. Al segle xviii la majoria dels seus habitants eren colons d’origen anglès, descontents amb els impostos que el rei els exigia. En nom de la sobirania nacional, els colons negaven a Londres el dret a gover-nar-los, ja que era al poble americà a qui pertocava fer-ho. Això va conduir, el 1776, a l’esclat d’una revolució independentista i libe-ral que va donar lloc al naixement dels Estats Units d’Amèrica.

Font 19. El pressupost de França el 1788 (en milions de lliures).

El bateig de foc de Lafayette, d’Edward Percy Moran (1909).

Despeses de l’Estat

Ensenyament 1,1

Treballs públics 15

Cort i privilegiats 35,4

Altres despeses civils 94

Despeses militars i diplomàtiques 165,5

Deute i devolució de préstecs 310,5

Total despeses 621,5

Ingressos de l’Estat

Impostos 365,5

Loteria reial 9,8

Altres 132,2

Total ingressos 507,5

18

19

TEMA

1La revolta dels privilegiats i el naixement de l’Assemblea Nacional

Font 20. Lluís XVI considerava que, per resoldre la crisi de la hisen-da, no podia exigir més impostos al tercer estament, que ja en pa-gava molts. L’única sortida, doncs, era demanar a la noblesa i al clergat que paguessin impostos i renunciessin al seu privilegi fis-cal. Això va desencadenar la revolta dels privilegiats, ja que tant la noblesa com l’Església es van negar a pagar impostos si no ho autoritzaven els Estats Generals. Al rei no li quedà cap altra opció que reunir els Estats Generals (maig de 1789), cosa que no s’havia fet des del 1614.

Font 21. Els diputats del tercer estament van exigir que es can-viés el sistema tradicional de vot dins els Estats Generals. La burgesia volia que, en comptes que cada estament emetés un sol vot, cosa que assegurava la victòria dels dos estaments pri-vilegiats, el vot fos individual. Acceptar la proposta dels dipu-tats burgesos equivalia a donar majoria als partidaris d’abolir l’Antic Règim.

Font 22. Com que la petició dels diputats burgesos no va ser ac-ceptada pel rei, aquests van aban-donar els Estats Generals i es van constituir en Assemblea Nacio-nal, ja que es consideraven els ve-ritables representants de la volun-tat popular. Els diputats burgesos, juntament amb alguns nobles i clergues liberals, en el jura- ment del Saló del Joc de la Pilota, es van comprometre a redactar una Constitució que reconegués els drets i les llibertats dels ciuta-dans francesos. Era el principi de la fi de l’Antic Règim.

Obertura dels Estats Generals a Versalles el 5 de maig de 1789, segons un gravat de Helman.

El jurament del Saló del Joc de la Pilota, de Jacques-

Louis David (1790).

La composició dels Estats Generals

Estament Vots per estament

Nombre de diputats

Església 1 291

Noblesa 1 270

Tercer estament 1 578

Entre els diputats eclesiàstics i nobles, n’hi havia unes desenes que eren liberals. La totalitat del

tercer estament era liberal.

VocabulariEstats Generals. Nom que rebien les Corts

a França. Hi assistien representants dels tres

estaments sota la presidència del rei. La seva

funció era aprovar les lleis i els impostos.

Sabies que…?La sala de Versalles on va tenir lloc el jurament

del Saló del Joc de la Pilota s’anomena així

perquè la noblesa s’hi distreia jugant al jeu de

paume, un precedent del tennis actual.

L’esclat de la revolució

La presa de la Bastilla, de Jean-Pierre Houël (1789).

Font 23. L’Assemblea Nacional va obtenir el suport del poble, que el 14 de juliol de 1789 es va revoltar a París i va assaltar la fortalesa de la Bastilla. Temorós del suport popular que te- nien els diputats liberals, Lluís XVI va reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional.

Font 25. L’aprovació de la Constitució de 1791 va culminar el procés d’abolició de l’Antic Règim. França es va convertir en el primer estat europeu que tenia una constitució escrita.

Font 24. L’Assemblea Nacional va elaborar una sèrie de lleis amb l’objectiu d’enderrocar l’Antic Règim i afavorir la burgesia més rica. El primer pas fou l’abolició del feudalisme, mitjan-çant el Decret del 4 d’agost. Després, va redactar la Declara-ció dels Drets de l’Home i del Ciutadà, en què es recollien els principis bàsics del nou estat liberal, com ara la llibertat, la sobirania nacional i la igualtat dels ciutadans davant la llei. L’aplicació d’aquest darrer principi comportava la supressió dels privilegis estamentals.

Font 26. Lluís XVI es va oposar a les mesures de l’Assemblea Nacional i va fer pactes secrets amb els països absolutistes que havien declarat la guerra a la França liberal. L’actitud del rei va provocar la seva destitu-ció el 1792 i la monarquia constitucional va ser reempla-çada per una república.

VocabulariBastilla. Presó de París que es va convertir en

un símbol del poder absolut del rei, ja que hi

eren tancats els acusats d’actuar contra

l’absolutisme.

Sabies que…?Es considera que l’assalt de la Bastilla marca

l’inici de la Revolució Francesa i, per aquest

motiu, el 14 de juliol va ser declarat dia de la

festa nacional de França

Punts principals de la Constitució de 1791

• Monarquia constitucional, nova forma de govern.

• Separació de poders.

• Sufragi censatari.

20

Temps de guillotina (1793-1794)

Font 27. Lluís XVI va ser acusat de conspirar contra la llibertat de la nació i d’atemptar con-tra la seguretat de l’Estat, càrrecs pels quals fou jutjat i condemnat a mort. Va ser executat el gener de 1793. Mesos més tard, la reina Maria Antonieta va seguir la seva mateixa sort. La re-volució havia entrat en la seva fase de més radi-calitat.

Font 28. El juny del 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van aplicar un seguit de mesures per afavorir els sans-culottes. Per exemple, van decretar uns màxims de fortuna per reduir les diferències socials, van confiscar els béns dels exiliats, majoritàriament nobles, que van distribuir entre els més pobres, van fixar preus màxims de venda dels articles de primera necessitat i van impulsar una nova Constitució, en què s’establia el sufragi universal masculí. Per tal de fer front a la guerra contra les potències absolutistes, van organitzar un exèrcit d’un milió de persones, reclutades amb una lleva obligatòria de tots els francesos d’entre divuit i vint-i-cinc anys.

Font 29. El govern jacobí, encapçalat per Maximilien de Robespierre, va perseguir amb duresa els partidaris de la monarquia i també els republicans crítics amb la políti-ca jacobina. De la repressió, no se n’escaparen acaparadors i comerciants sense escrú-pols que feien negoci al mercat negre. També van ser víctimes de la guillotina polítics republicans, com ara Georges Jacques Danton, que s’havia mostrat contrari al Terror, nom amb què es va conèixer aquesta política. Entre el 1793 i el 1794 a França van ser executades més de 50.000 persones. A París, la guillotina, que s’havia fet servir esporà-dicament, va quedar instal·lada a la plaça de la Revolució (avui plaça de la Concòrdia).

Vocabularijacobins. Agrupació política francesa

formada per republicans demòcrates,

partidaris de reduir la desigualtat entre

els més rics i els més pobres.

sans-culottes. Nom amb què durant la

Revolució Francesa es conegué el grup social

format per obrers, artesans i botiguers, que

odiaven els rics i aspiraven a un futur

igualitari.

TEMA

1

21

Noble francès amb culotte, és a dir, calça curta fins al genoll, d’on sortia una mitja

que cobria la resta de la cama i que distingia els nobles i els burgesos rics.

L’any 1789 Joseph Ignace Guillotin va dissenyar una màquina de matar, la gui-llotina, que presumpta-ment no causava dolors innecessaris a les víctimes.

Sans-culotte.

El Directori i l’Imperi napoleònic (1794-1815)

Font 30. L’alta burgesia, atemorida i descontenta amb la política del Terror, va aconseguir que el 1794 Robespierre fos detingut i guillotinat. Els sans-culottes no van defensar Robespierre per-què aquest havia dictat un màxim per als salaris i havia fet executar alguns dels seus líders.

Font 31. Després de la caiguda de Robes-pierre, l’alta burgesia va recuperar el po-der. El nou govern va suprimir les lleis ja-cobines que havien afavorit les classes populars, va restablir el sufragi censatari i va defensar la propietat privada per da-munt de qualsevol altre dret. Aquesta eta-pa, que va durar fins al 1799, es coneix amb el nom de Directori.

El Directori va ser incapaç de mantenir l’ordre públic, alterat constantment per absolutistes que volien el retorn a l’Antic Règim i per revoltes de jacobins i sans-culottes, que exigien el restabliment de mesures favorables per als més humils.

Font 32. Davant la incapacitat del Di-rectori per garantir l’ordre públic, l’any 1799 el general Napoleó Bona-parte va donar un cop d’estat amb el suport de l’alta burgesia.

La detenció de Robespierre, de Fulchran-Jean Harriet (1796).

Maximilien de Robespierre.

Vocabularicop d’estat. Revolta militar que té

com a objectiu fer caure el govern

i lliurar el poder a un militar.

Sabies que…?Les dones van tenir un gran protagonisme durant la Revolució. Així,

van ser dones les que van protagonitzar la marxa sobre Versalles

l’octubre de 1789, que culminà amb el trasllat forçós de la família reial

a París. Durant el Terror, un grup de dues-centes dones liderades per

Claire Lacombe van constituir el Club de les Ciutadanes Republicanes

Revolucionàries. Assistien a l’Assemblea Nacional i encoratjaven els

diputats a aprofundir la revolució.

22

23

TEMA

1Font 33. Napoleó va posar fi a les lluites entre els jacobins i els absolutistes i va actuar com un governant liberal que defensava els interessos de l’alta burgesia. Per ell, la millor garantia per evitar el retorn dels Borbó era fundar una nova dinastia de monar-ques liberals. Per això el 1804, després de consul-tar-ho als francesos en un plebiscit, es va fer coronar emperador.

Font 34. L’Imperi napoleònic el 1812. Napoleó va continuar la guerra contra les potències absolutistes i el Regne Unit, que, malgrat ser liberal, es va afegir a la guerra perquè temia que França esdevingués massa poderosa. La importància que Napoleó donava al coneixe-ment del terreny i la facilitat amb què desplaçava les tropes durant la batalla, entre altres estratègies innovadores, li van permetre dominar gran part d’Europa.

Napoleó entenia la guerra com un mitjà per estendre el liberalisme arreu d’Europa. Per això, quan conqueria un país, hi abolia l’Antic Règim i l’incorporava a l’Imperi o hi establia un règim liberal aliat de França.

Vocabulariplebiscit. Consulta que el

govern fa al poble sobre una

qüestió d’interès general.

Sinònim de referèndum.

La coronació de Napoleó, de Jacques-Louis David (1805).

Les germanes de Napoleó

Josep Bonaparte, germà de Napoleó i futur rei

d’Espanya

Lluís Bonapar-te, germà de

Napoleó i futur rei d’Holanda

NapoleóL’emperadriu

JosefinaEl papa Pius VII

4.2. Les revolucions liberals de 1830 i 1848

Napoleó va ser derrotat per una aliança de països

europeus en la batalla de Waterloo el 1815. Aquesta

derrota va representar el restabliment de l’absolutis-

me a la major part d’Europa. A França, els Borbó van

recuperar el tron després de més de dues dècades de

governs liberals, i el país va retornar a les fronteres

anteriors a l’etapa napoleònica, tal com van acordar

les potències vencedores, reunides en el Congrés de

Viena. [Font 35]

Tanmateix, les idees liberals es van mantenir ben

vives entre la burgesia. Això va afavorir l’esclat de

dues onades revolucionàries els anys 1830 i 1848,

amb les quals es va abolir definitivament la monar-

quia absoluta a la major part d’Europa.

La revolució de 1830La revolució de 1830 va suposar la fi definitiva de

l’Antic Règim a França. Carles X de Borbó va ser des-

tronat i la burgesia va entronitzar el liberal Lluís Felip

d’Orleans. S’havia implantat novament una monar-

quia constitucional, basada en la separació de po-

ders, la igualtat davant la llei, els drets i les llibertats

individuals i el sufragi censatari. [Font 36]

La revolució de 1848 La monarquia de Lluís Felip d’Orleans no va satisfer

amplis sectors de la població, que quedaven exclo-

sos del dret de vot. Es considerava, a més, que el rei

afavoria els interessos de la burgesia més rica i, alho-

ra, limitava les llibertats individuals. Aquesta oposi-

ció va desencadenar la revolució de 1848, que va

provocar la caiguda de Lluís Felip d’Orleans i la pro-

clamació de la República. Amb la implantació del

sufragi universal masculí i el reconeixement d’àm-

plies llibertats individuals, França va adoptar un rè-

gim democràtic. [Fonts 37 i 38]

Font 35. Aquest gravat del segle xix mostra els representants de les potències que van derrotar Napoleó repartint-se Europa en el Congrés de Viena. A les sessions hi van assistir representants de la França borbònica i absolutista, considerada una vencedora més. El nou mapa d’Europa va consolidar Àustria, França, Prússia, el Regne Unit i Rússia com a grans potències.

Sabies que…?Napoleó Bonaparte (1769-1821) va ser derrotat

per una aliança de potències europees el 1815 i

desterrat a l’illa d’Elba. Al cap de gairebé un any

va aconseguir escapar-se de l’illa i recuperà el

poder durant tres mesos. Els aliats decidiren,

després de la batalla de Waterloo, desterrar-lo a

la remota illa de Santa Helena.

24

25

TEMA

1Font 36. La Llibertat guiant el poble, d’Eugène Delacroix, representa la re-volució de 1830 a París. El personatge principal és una al·legoria de la lliber-tat: porta una gorra frígia –símbol del republicanisme– i enarbora la ban-dera tricolor de la França liberal amb una mà, mentre amb l’altra sosté un fusell. En el llenç, Delacroix hi va re-presentar els diferents grups socials que van prendre part en la revolució, tot i que només un, l’alta burgesia, en va resultar beneficiat.

Font 37. Bona part dels sectors populars francesos van considerar insuficients les reformes aplicades pel govern sorgit de la revolució de febrer de 1848 i exigien mesures que realment beneficiessin les classes més humils. Per això, el juny de 1848 va esclatar una revolta a París que va enfrontar el govern bur-gès amb les classes populars i que va ser esclafada per l’exèrcit. En la imatge, Barricada a la Rue Soufflot, d’Horace Vernet.

Font 38. La burgesia francesa i els pagesos propieta-ris, espantats després de la revolta popular de juny de 1848, volien un govern liberal fort, capaç de fre-nar les demandes dels obrers. Gràcies als seus vots, Lluís Napoleó Bonaparte, nebot de Napoleó, va guanyar les eleccions presidencials de 1848. L’any 1851 va donar un cop d’estat contra la República que ell mateix presidia i el 1852 es va proclamar em-perador amb el nom de Napoleó III.

Burgès

L’estudiant

Pagès

Artesà

26

nació • Estat • nacionalisme

Durant la Revolució Francesa, els polítics es van re-

ferir constantment a la sobirania nacional, a l’As-

semblea Nacional i a la nació francesa. Per a ells, el

concepte de nació coincidia amb el d’Estat.

Aquests dos termes, però, no sempre han coinci-

dit. Durant la invasió napoleònica de l’Imperi ale-

many, per exemple, els habitants dels més de trenta

estats independents que anys després formarien Ale-

manya es van adonar que, a banda de combatre el

mateix enemic, els unia la mateixa llengua, la matei-

xa història i els mateixos costums. Tots eren de la

nació alemanya.

5.1. Nació i EstatEl terme nació es refereix a un conjunt de persones

unides per una sèrie d’elements comuns, com ara la

història, la llengua, les tradicions, la religió o el dret.

Aquests elements fan que els habitants del territori

tinguin consciència de ser diferents d’altres comuni-

tats humanes.

L’Estat, en canvi, és l’organització política i admi-

nistrativa (lleis, funcionaris, exèrcits, fronteres...) mit-

jançant la qual es governa un territori independent.

Al segle xix –com avui– a Europa hi havia estats

formats per diverses nacions no independents, com

ara l’Imperi austríac, constituït per un gran nombre de

nacions (Hongria, Bòsnia, Bohèmia...). Així doncs,

Àustria era un estat plurinacional. [Fonts 39 i 40]

5.2. Els objectius del nacionalismeAl llarg del segle xix, els estats plurinacionals euro-

peus van intentar suprimir les diferències nacionals

dins dels seus territoris. Per això van imposar a tota

la població una cultura, un dret, una llengua i unes

institucions polítiques úniques, que corresponien a

una de les nacions que formaven l’Estat. En són

exemples la imposició de l’alemany i del castellà a

tot l’Imperi austríac i a tot Espanya, respectivament.

També es podia donar el cas que nacions com la

italiana es trobessin, a l’inici del segle xix, separades

en diversos estats que impedien la unitat de la nació.

El nacionalisme, doncs, és un moviment polític

nascut al segle xix que pot tenir objectius diferents

segons quina sigui la situació de la nació:

• Unificar en un sol Estat una nació separada per

diversos estats; és el cas dels nacionalismes italià i

alemany del segle xix.

• Independitzar una nació de l’Estat que la domi-

na; és el cas d’algunes de les nacions que formaven

part de l’Imperi austríac. [Font 41]

• Aconseguir un cert poder polític per a una na-

ció sense Estat propi. En aquest cas, l’objectiu del

nacionalisme és l’autonomia; és el cas del naciona-

lisme irlandès respecte del Regne Unit durant gran

part del segle xix. [Font 42]

5. El nacionalisme

Vocabulariautonomia. Facultat que té un territori no

independent de governar-se mitjançant les seves

pròpies lleis.

27

TEMA

1Font 39. L’Imperi austríac al segle xix

Nació Habitants

Alemanys 12.000.000

Hongaresos 10.100.000

Txecs 6.550.000

Serbis i croats 5.220.000

Polonesos 5.000.000

Rutens 4.000.000

Romanesos 3.200.000

Eslovens 1.300.000

Italians 1.000.000

Font 40. Al segle xix l’Imperi austríac era un Estat format per diverses nacions. La capital era a Viena, ciutat situada a la zona de parla alemanya, perquè els alemanys eren la nació dominant.

Font 42. La revolució nacionalista i liberal belga de 1830 (fragment), segons una pintura de Gustave Wappers (1834). El nacionalisme belga és un exemple de nacionalisme independentista. El 1830 va esclatar a Bèlgica una revolució nacionalis-ta i liberal que va representar la independència respecte d’Holanda i el naixement d’un estat belga format per flamencs i valons.

Font 41. Al final del segle xviii Polònia va deixar de ser un Estat perquè el seu terri-tori se’l van repartir entre l’Imperi austríac, Prússia i Rússia. Els polonesos, però, van conservar els trets que els identificaven com una nació (la llengua, la religió, les tradicions...). Al llarg del segle xix els nacionalistes polonesos van promoure diver-ses revoltes per recuperar la independència, la qual cosa van aconseguir el 1918.

28

5.3. Exemples de moviments nacionalistes

Els nacionalistes no han tingut sempre el mateix pro-

jecte per a la seva nació. Alguns nacionalistes del se-

gle xix, per exemple, eren republicans i d’altres, mo-

nàrquics; alguns eren liberals, i d’altres, demòcrates.

Aquestes tendències diferents es combinaven amb els

diversos objectius del nacionalisme que ja hem vist.

Grècia, Irlanda, Alemanya i Itàlia són quatre

exemples diferents de moviments nacionalistes del

segle xix.

Grècia: la lluita per la independènciaGrècia era, des del segle xv, una nació que formava

part de l’Imperi turc, governat per un monarca abso-

lut. Al principi del segle xix, doncs, Grècia no tenia

un Estat propi. Els turcs, de religió musulmana, te-

nien sotmesos els grecs, que eren cristians ortodo-

xos, i els impedien exercir el poder polític. A més,

els obligaven a pagar molts impostos.

A l’inici del segle xix el sentiment contrari al domi-

ni turc es va anar estenent entre la població grega. Les

tensions entre els uns i els altres van arribar al seu

punt culminant el 1821, quan va esclatar una guerra

en què els grecs lluitaren per aconseguir la indepen-

dència. El conflicte va concloure el 1829 amb la vic-

tòria grega gràcies a l’ajut de Rússia i el Regne Unit.

L’Imperi turc va reconèixer el nou estat grec, que es va

organitzar com una monarquia constitucional basada

en el sufragi censatari. [Fonts 43 i 44]

Irlanda: de la lluita per l’autonomia a la independènciaL’illa d’Irlanda pertanyia al Regne Unit des de la

conquesta britànica que va tenir lloc entre els segles

xvi i xvii. Els britànics s’havien quedat per dret de

conquesta dues terceres parts de les terres i explota-

ven durament els pagesos irlandesos, que vivien al

límit de la subsistència. D’altra banda, els irlandesos

eren majoritàriament catòlics, i els britànics, que

eren anglicans, havien prohibit als catòlics la partici-

pació política al Parlament i als ajuntaments.

La forta resistència –fins i tot violenta– dels irlan-

desos a la unió amb el Regne Unit va ser constant al

llarg del segle xix. Alguns nacionalistes lluitaven per

aconseguir la independència, però la majoria ho fe-

ien per reclamar un sistema autonòmic, anomenat

Home Rule, que els britànics es van negar a concedir

fins al 1912. Aquell any el govern britànic va atorgar

als irlandesos un règim d’autonomia, però la majoria

de nacionalistes va considerar que havia arribat mas-

sa tard i també que era insuficient perquè Londres

continuava controlant qüestions clau com l’exèrcit,

les relacions internacionals i la política duanera.

[Fonts 45 i 46]

La revolta independentista de 1921 va fer que el

Regne Unit hagués d’abandonar l’illa, excepte una

zona al nord, l’Ulster, que va continuar sota el seu

domini.

Vocabularicristians ortodoxos. Conjunt d’esglésies

cristianes de l’Europa oriental, sota la direcció

espiritual del patriarca de Constantinoble, que

des del segle xi havien trencat les relacions amb

Roma.

Home Rule. Nom donat al règim d’autonomia

exigit pels nacionalistes irlandesos, que

comportava l’establiment d’un govern i d’un

parlament autònoms per a tot Irlanda.

Sabies que…?Un dels factors que va esperonar la revolta

independentista irlandesa a mitjan segle xix va

ser la Gran Fam de 1845-1849, provocada per

l’escassetat de la patata, aliment bàsic dels

irlandesos de l’època.

29

TEMA

1

Font 43. Matança de Quios és una obra del pintor romàntic francès Eugène Delacroix (1824) en què es representa l’assassinat massiu de grecs perpetrat pels turcs a l’illa de Quios el 1822. Amb aquesta massacre, que va provocar la mort d’uns 20.000 grecs i el sotmetiment a l’esclavatge de milers d’infants i dones, l’Imperi turc pretenia atemorir la població i posar fi a la revolta inde-pendentista grega.

Font 45. L’Ulster, també ano-menat Irlanda del Nord, és una regió històrica poblada majori-tàriament per protestants d’ori-gen britànic. Amb la indepen-dència, bona part de l’Ulster va romandre dins el Regne Unit i la majoria protestant –anome-nats unionistes– va continuar dominant la minoria irlandesa i catòlica durant la major part del segle xx.

En la imatge, cartell que il-lustra l’oposició dels protes-tants de l’Ulster a la implanta-ció del Home Rule.

Font 44. El poeta anglès Lord Byron (1788-1824) en un retrat de Thomas Phillips (1813). Molts artistes ro-màntics europeus, com Delacroix i Lord Byron, van donar suport a la revolta grega, ja que per a ells exem-plificava la lluita per l’ideal romàntic de llibertat con-tra la tirania encarnada pels turcs. Lord Byron va aju-dar els grecs amb diners i va viatjar a Grècia per prendre part en la revolta. Poc després d’arribar-hi, però, va emmalaltir i va morir. Malgrat no haver pres part en cap combat, es va convertir en un símbol de la joventut que se sacrificava per la llibertat dels pobles.

Font 46. Divisió d’Irlanda el 1921. L’Ulster és una de les províncies històriques d’Irlanda. Dels nou comtats que la formen, sis són administrats pel Regne Unit i tres, per la República d’Irlanda.

30

La unificació d’Alemanya A l’inici del segle xix la nació alemanya era dividida

en més de trenta estats independents que tenien una

llengua, una història i una cultura comunes. [Font 47]

El primer pas de la unificació d’Alemanya va ser

la creació, el 1833, del Zollverein o unió duanera

d’una gran part dels estats alemanys, de la qual que-

dava exclosa Àustria. Promoguda per Prússia, la unió

duanera va permetre crear un espai econòmic ale-

many.

La unificació política va tenir lloc entre el 1861 i

el 1871 i també va ser liderada per Prússia. El cance-

ller prussià Otto von Bismarck va annexionar per la

força a Prússia tots els altres estats alemanys i, alho-

ra, va derrotar militarment Àustria per impedir que

encapçalés el procés d’unificació. [Font 48]

L’any 1871 es va constituir el Segon Reich ale-

many, que va tenir com a emperador Guillem I de

Prússia. La unificació d’Alemanya era un fet, però no

havia satisfet alguns nacionalistes, que continuaren

reclamant que Àustria també formés part del nou es-

tat unificat.

La unificació d’Itàlia Al segle xix la península Itàlica era dividida en diver-

sos estats independents. A més, l’extrem nord-oriental

de la península, és a dir, el Regne Llombardo-Vèneto,

formava part de l’Imperi austríac. Els habitants de la

península Itàlica, però, tenien una història, una cultu-

ra, una llengua i unes tradicions comunes.

Al primer terç del segle xix va néixer el Risorgi-

mento ( ’renaixença’), un moviment cultural i polític

de caràcter nacionalista que difonia la cultura italia-

na i reivindicava la unificació de la nació en un sol

Estat. [Font 49]

Un regne italià del nord, el del Piemont, on es

concentrava bona part de la burgesia liberal i nacio-

nalista, dirigí la unificació. El primer ministre del Pie-

mont, el comte de Cavour, va pactar una aliança amb

la França de Napoleó III, sense l’ajut de la qual hauria

estat impossible fer front a Àustria, que era contrària a

la unificació.

Una combinació de revoltes populars i de victò-

ries militars va fer possible que els diversos estats ita-

lians s’anessin incorporant al Regne del Piemont a

partir del 1859. Dos anys més tard, el 1861, tot Itàlia,

excepte Roma i la regió de Venècia, era unificada.

Llavors un parlament amb diputats de tot el país es

va reunir a Torí i va proclamar el naixement del Reg-

ne d’Itàlia. Víctor Manuel II, que fins aleshores ha-

via estat el rei del Piemont, es va convertir en el pri-

mer rei del nou Estat. La unificació d’Itàlia es va

completar l’any 1871 amb l’entrada de les tropes

italianes a la ciutat de Roma. Aquesta situació no va

ser acceptada pel papa Pius IX, que era el sobirà de

Roma, i, de fet, la Santa Seu no va reconèixer el nou

Estat fins al 1929. [Font 50]

Vocabularicanceller. Primer ministre o cap de govern de

països de parla alemanya.

Segon Reich. Imperi alemany, hereu de l’Imperi

germànic medieval. Va ser fundat el 1871 i es va

desfer el 1918, a la fi de la Primera Guerra

Mundial.

RecordaTant Alemanya com Itàlia van esdevenir estats

unificats l’any 1871.

Sabies que…?Molts italians que anaven a escoltar les òperes de

Verdi cridaven «Visca Verdi!», ja que VERDI era

l’acrònim de Vittorio Emmanuelle Rei d’Itàlia.

31

TEMA

1

Font 47. Entre els estats en què es dividia el territori de parla alemanya al comen-çament del segle xix, destacaven, per la seva força política, econòmica i militar, Prússia i Àustria.

Font 48. Otto von Bismarck (1815-1898) va ser canceller de Prússia i del Segon Reich alemany. De caràcter antidemocràtic, sostenia que la uni-ficació no seria el resultat de la voluntat dels ciutadans, sinó que s’aconseguiria per la força, gràcies al ferro i la sang. D’aquí que se’l cone- gués com el canceller de ferro. Volia que Prússia liderés en solitari la unificació, per la qual cosa s’enfrontà militarment a Àustria, a la qual derro-tà en la batalla de Sadowa l’any 1866.

Font 50. Desembarcament de Garibaldi a Marsala (Sicília). L’any 1860 Giuseppe Garibaldi (1807-1882), nacionalista italià d’ideologia democràtica i republicana, va organitzar una expedició de volun-taris, coneguda com la dels Mil Camises Vermelles, que desembarcà a Sicília i n’expulsà el rei absolut, Francesc II de Borbó. Aquest fet i l’entrada de Gari-baldi a Nàpols significaren la incorporació del Reg-ne de les Dues Sicílies a Itàlia.

Font 49. Itàlia, una nació que s’ha d’unificar

Itàlia serà una. Les seves condicions geogràfiques, la seva llengua i la seva literatura; les necessitats de defensa i de poder polític; el desig de les poblacions, els instints democràtics in-nats del poble; tot assenyala aquest objectiu.

Giuseppe mazzini

Els textos són una de les fonts que ens proporcionen informació sobre el passat. Tal com succeeix amb qual-

sevol altra font històrica, cal saber llegir bé els textos per poder-ne treure el màxim profit. Per això et proposem

aquest guió per comentar-los.

6.1. Abans de començar a escriureAbans d’elaborar el comentari, cal seguir els passos següents:

A continuació, ja podem començar el comentari

d’acord amb aquesta estructura: introducció, anàlisi

i interpretació i conclusions.

Cal recordar que el comentari s’ha de presentar

en forma de redacció, sense reproduir els títols ni les

lletres dels apartats que conformen les pautes que

exposem tot seguit.

6.2. IntroduccióEs tracta de fer una presentació breu que situï el text

temàticament i cronològicament. Cal fer referència a

les qüestions següents:

• Naturalesa del text. Generalment, es determina

a partir del contingut i, per tant, pot ser política, eco-

nòmica, social, jurídica (lleis, normatives...), literària

(novel·la, poesia...), periodística...

• Tema de què tracta el text. Cal explicar en po-

ques paraules de què tracta el text.

• Cronologia. Si el text està datat, cal situar-lo en

el període històric corresponent.

• Autor, destinatari... S’ha de proporcionar una

breu informació sobre l’autor del text, el destinatari

i les circumstàncies en què es va escriure. Cal tenir

cura de no repetir aspectes que ja s’han fet constar

en la cronologia.

6.3. Anàlisi i interpretacióEn primer lloc, cal extreure les idees principals del

text, disposar-les segons un ordre lògic –que no sem-

pre coincideix amb l’ordre del text– i exposar-les

amb paraules pròpies.

En segon lloc, cal analitzar les idees principals i

explicar a què responen i com s’han d’interpretar. És

el punt més important del comentari, ja que s’ha de

relacionar el contingut del text amb els coneixe-

ments que es tenen sobre el tema amb una exposició

de les qüestions i dels fets que hi estan relacionats.

6.4. ConclusionsPer tancar el comentari, tornarem a remarcar molt

breument els aspectes més importants del text. Si el

text admet polèmica, podem donar les raons per les

quals hi estem d’acord o en desacord.

6. Comentari d’un text històric

LLEGIR ATENTAMENT EL TEXT

BUSCAR EN EL DICCIONARI LES PARAULES

DESCONEGUDES

SUBRATLLAR LES IDEES PRINCIPALS

RecordaEn el cas que vulguem exemplificar algun

aspecte del comentari, només podem incloure

frases literals del text.

(o)

32

33

TEMA

16.5. Exemple de comentari d’un text històric

Font 51. La Llei del maximum general

Art. 1r Els productes que la Convenció creu que són de pri-mera necessitat i dels quals s’ha de fixar un preu màxim de venda són els següents: pa, carn fresca, carn salada, porc, mantega, oli, peix salat, vi, vinagre, cervesa, llenya, carbó, es-pelmes, sal, sabó, sucre, mel, paper, llana, sabates. [...]

Art. 4t Totes les persones que comprin o venguin productes fixats en l’article 1r a un preu més elevat hauran de pagar una multa del doble del seu valor i se les inclourà en la llista de persones sospitoses i tractades com a tals.

29 de setembre de 1793

COMENTARI

La Llei del maximum general és un text de naturalesa jurídica, ja que es tracta d’una llei referida als proveïments que va promulgar la Convenció Nacional el setembre de 1793. La seva autoria s’ha d’atribuir als diputats de la Convenció o Parlament francès, que, des d’uns tres mesos abans, estava sota control dels jacobins. El context històric és l’etapa de la Revo-lució Francesa en què Robespierre exercia el poder.

La idea principal del text fa referència a l’establiment de preus màxims de venda dels productes de primera necessitat. En el primer article s’enumeren quins són els productes afectats per l’aplicació de la llei, i en l’article 4t es concreten les mesures sancionadores que s’aplicaran als possibles infractors.

L’objectiu de la llei era garantir el proveïment als sectors populars de la França de la Re-volució i, concretament, als sans-culottes, el suport dels quals era fonamental per als jaco-bins. Cal destacar la ferma voluntat dissuasiva que conté el fet d’incloure els infractors en les llistes de sospitosos, ja que el text va ser elaborat en plena època del Terror, i ser consi-derat sospitós de contrarevolucionari podia fàcilment conduir a la mort.

En conclusió, el text constitueix una font històrica útil per conèixer una de les mesures decretades pels jacobins per tal de satisfer els sans-culottes.

34

ACTIVITATSL’Antic Règim

1.1. Observa aquest mapa d’Europa el 1789 i explica les diferències principals que hi observes respecte d’un mapa de l’Europa actual.

1.2. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a la dreta:

a) Posa un títol al text.b) Aquest text, és una font primària o secun-

dària? Justifica la resposta.c) Segons l’autor del text, quines són les cau-

ses de l’elevada mortalitat que hi havia a França al començament del segle xviii? Per què creus que l’autor l’atribueix a aquestes causes?

d) Segons els historiadors, quines eren les cau-ses reals d’aquesta alta mortalitat?

e) Creus que aquesta és una explicació cientí-fica de la fam? Argumenta la resposta.

El mateix dia van enterrar un nen petit captaire que van trobar mort al camí. Els pobres no mengen gens de pa i no mengen altra cosa que herbes dels prats i alguns rosegons de pa de civada. Moren de defalliment pels camins o a casa seva després d’haver llanguit du-rant un temps. Les causes d’aquesta carestia no poden ser altres que els pecats dels homes, els seus luxes, els seus excessos i altres disbauxes que han irritat la còle-ra de Déu i han atret flagells com aquesta guerra uni-versal de tots els prínceps d’Europa contra França que fa cinc o sis anys que dura i no sembla pas que s’hagi d’acabar aviat.

Registre parroquial de Joux, departament del Roine (inici del segle xviii).

3535

TEMA

11.3. Quins d’aquests trets són propis de l’Europa de l’Antic Règim?a) Igualtat dels ciutadans davant la llei.b) Existència del feudalisme.c) Taxa de mortalitat baixa.d) Predomini de la població urbana.e) Burgesia com a grup majoritari de la població.f) Monarquia absoluta de dret diví.

1.4. Observa aquest retrat del tsar Pere I el Gran de Rússia i respon les preguntes següents:

a) Quan va regnar Pere I el Gran de Rússia?b) Quina forma de govern va practicar?c) De qui considerava que havia rebut el poder?d) Durant el regnat d’aquest tsar, els russos eren

iguals davant la llei? Argumenta la resposta. e) Quins símbols del poder del tsar observes en la

imatge?

1.5. Quines diferències hi ha entre una monarquia absoluta i una monarquia parlamentària?

1.6. Amb l’ajut d’internet, elabora un infor-me breu sobre l’origen del sistema polític que hi ha-via al Regne Unit al segle xviii. Cal que l’informe inclogui els punts següents: • Dates en què van esclatar les dues revolucions.• Bàndols que es van enfrontar.• Paper que van tenir Carles I, Carles II i Cromwell.

1.7. Respon:a) Què es coneix per Antic Règim?b) Què era el feudalisme?c) Què eren els estaments? Quins grups socials for-

maven els estaments privilegiats?

La Il·lustració i el liberalisme

1.8. Llegeix aquesta frase del pensador il·lustrat De-nis Diderot: «Si renuncio a la raó, no tinc cap guia».

Ara, respon les preguntes que hi ha a continuació:a) Per què aquesta frase posa de manifest que Dide-

rot era un pensador il·lustrat? b) Imagina’t que ets un bisbe catòlic de l’època de

Diderot. Estaries d’acord amb la seva frase? Per què?

c) Com s’anomena l’obra que Diderot va dirigir jun-tament amb D’Alembert? Per què aquesta obra és considerada un exemple del pensament de la Il-lustració?

1.9. Amb quines d’aquestes afirmacions estaria d’acord un liberal i amb quines no? Per què?a) El poder té origen diví.b) És necessari que a qualsevol Estat es reconeguin

llibertats com la d’expressió, la d’associació i la de religió.

c) Un dels drets fonamentals de la persona és el dret a la propietat privada.

d) La societat ha d’estar dividida en estaments. Els membres de l’estament eclesiàstic i nobiliari han de tenir privilegis, com, per exemple, no pagar im-postos.

R

36

1.10. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació:

La política econòmica dels reis il·lustrats

Hi havia al llarg de l’Oder vastos aiguamolls. El rei Frederic II va tenir el projecte de dessecar aquesta regió. Es traçà un canal que drenà aquestes terres panta-noses, on foren instal-lades dues mil famí- lies. En tota la regió tro-baren una vida còmoda i abundant dotze mil famí- lies. Això va crear una nova província que va ser conquerida per la indústria. Però com que les fàbriques de llana es veien mancades de filadors, el rei els va fer venir de països estrangers.

Els ingressos de la Corona augmentaren el 1756 en 1.200.000 escuts i el nombre d’habi-tants va pujar a cinc milions d’ànimes. Com que és cert que el nombre de súbdits fa la riquesa dels estats, Prússia pot considerar-se el doble de poderosa del que havia estat en els darrers anys de Frederic Guillem, pare del rei.

Història de la guerra dels Set Anys (text adaptat).

a) Busca el significat dels termes següents: Oder, dessecar, aiguamolls, drenar, súbdit.

b) Qui va ser Frederic II de Prússia?c) Quins fragments del text exemplifiquen l’interès

dels dèspotes il·lustrats per modernitzar l’econo-mia?

d) Què significa la frase següent: «el nombre de súb-dits fa la riquesa dels estats»? Hi estàs d’acord? Per què?

e) Per quins motius els dèspotes il·lustrats com Fre-deric II de Prússia acceptaven la Il·lustració, si, de fet, no deixaven de ser reis absolutistes?

1.11. Elabora una fitxa biogràfica per a cada un d’aquests pensadors: John Locke, Montesquieu, Vol-taire i Jean-Jacques Rosseau. Indica’n la data i el lloc de naixement i de mort, les obres principals i dues o tres característiques bàsiques del seu pensament.

1.12. Copia aquesta taula comparativa entre l’abso-lutisme i el liberalisme polític i completa-la:

Absolutisme Liberalisme

Origen del poder … …

Distribució dels poders de l’Estat … …

Existència de privilegis legals … …

Drets i llibertats individuals … …

1.13. Llegeix aquest text i fes les activitats se-güents:

El poble està disposat a tolerar greus errors per part de qui governa, moltes lleis equivoca-des i inoportunes i totes les relliscades de la fe-blesa humana sense murmurar ni  revoltar-se, però si una llarga rècula d’abusos, prevarica- cions i artificis, tots dirigits a un mateix fi, li po-sen en evidència les intencions dels governants i s’adona inevitablement d’allò que l’oprimeix i d’on el volen menar, no serà gens estrany que es desvetlli i faci tots els possibles per posar la llei en mans de qui li pugui garantir que perseguirà els fins pels quals el govern havia estat erigit.

John Locke: Segon tractat sobre el govern civil.

a) Busca el significat de les paraules revoltar-se i pre-varicació.

b) Què ha de fer, segons John Locke, un poble sot-mès a un govern opressor?

c) Què n’opinaria, d’aquest text, un absolutista? Ar-gumenta la resposta.

d) Quina revolució del segle xvii va ser justificada per John Locke?

3737

TEMA

11.14. Respon:a) Què és la sobirania nacional?b) Què és el sufragi? c) Quins pensadors liberals coneixes? Digue’n el nom

de quatre.d) Quin sistema polític actual s’inspira en el libera-

lisme?e) Qui té el poder legislatiu avui a Catalunya? I l’exe-

cutiu? I el judicial? Quina idea liberal s’aplica, en aquest aspecte, a la Catalunya actual?

f) En què consisteix el dret a la propietat privada?g) Amb quins aspectes del liberalisme no estaria

d’acord un absolutista?h) Què és la burgesia? Quina relació hi havia entre

la burgesia i el liberalisme?

1.15. Digues si estàs d’acord amb aquest text: «Els liberals defensaven la igualtat entre els ciutadans. Per aquest motiu, volien una societat en què tothom tingués la mateixa riquesa». Argumenta la resposta.

Què són les revolucions burgeses?

1.16. Observa aquest esquema i fes les activitats següents:

LES REVOLUCIONS BURGESES

ANTIC RÈGIM

ESTAT LIBERAL

REVOLUCIONS BURGESES

- absolutisme- feudalisme- estaments

- sobirania nacional- separació de poders- igualtat davant la llei- drets i llibertats

a) Què va passar amb el feudalisme, l’absolutisme i els estaments socials després de les revolucions burgeses?

b) Escriu un comentari sobre el contingut d’aquest esquema.

1.17. Llegeix aquest text i fes les activitats se-güents:

Una crítica a la monarquia

Qualsevol govern hereditari és tirànic per natu-ra. Heretar un govern és heretar persones, com si fossin ovelles o vaques. Aquesta mena de go-verns col·loquen al mateix nivell el vici i la vir-tut, la ignorància i la saviesa, ja que el governant no ho és per les seves qualitats.

thomas paine: Drets de l’home.

a) Què significa el terme tirànic?b) Quina és la forma d’estat liberal que defensa l’au-

tor: la monarquia o la república? Argumenta la resposta.

c) Amb l’ajut d’internet, cerca informació sobre Tho-mas Paine. Digues on va néixer i indica quina for-ma de govern hi havia al seu país.

1.18. Classifica aquests conceptes, en una taula com la del model, segons que facin referència al libe-ralisme democràtic, al liberalisme no democràtic o a tots dos alhora: sufragi censatari, amplis drets i lliber-tats, diferents partits polítics legals, existència de Cons-titució, sufragi universal, manca de llibertat religiosa.

Liberalisme democràtic …

Liberalisme no democràtic …

Tots dos …

1.19. Resol les qüestions següents:a) Quines diferències hi ha entre una monarquia i

una república?b) Posa sis exemples de monarquies parlamentàries

i sis més de repúbliques a l’Europa actual. c) Per què l’any 1789 és considerat la data d’inici de

l’edat contemporània?d) Què és un diputat? Qui elegeix els diputats en un

sistema democràtic?e) Què és un partit polític? Escriu el nom de quatre

partits polítics catalans en l’actualitat.

38

Les revolucions burgeses (1789-1848)

1.20. Observa la caricatura i fes les activitats:

a) Què representa aquest dibuix?b) Identifica-hi el noble, el pagès i l’eclesiàstic.c) Creus que l’autor era partidari de l’Antic Règim?

Per què?

1.21. Llegeix aquest text i respon:

Preàmbul de la Declaració d’Independèn-cia dels Estats Units (1776)

Nosaltres tenim per incontestables i evidents les veritats següents: que tots els homes neixen iguals; que el Creador els ha donat drets inalie-nables entre els quals hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets, els homes institueixen governs la legitimi-tat dels quals prové del consentiment dels gover-nats; que si un govern, sigui quina sigui la seva forma, oblida els seus deures, el poble té dret de canviar-lo o d’abolir-lo i d’establir-ne un de nou.

a) Quines idees liberals queden recollides en el text?b) Per què la independència dels Estats Units va afa-

vorir l’esclat de la Revolució Francesa?

1.22. Llegeix aquest text i contesta les preguntes següents:

Decret d’abolició del feudalisme (4 d’agost de 1789)

1. L’Assemblea Nacional suprimeix enterament el règim feudal i decreta que els drets i els deu-res feudals són abolits sense indemnització.

2. Totes les justícies senyorials són suprimides sense cap indemnització.

3. Tots els ciutadans, sense distinció de naixença, podran ser admesos en tots els càrrecs i dignitats eclesiàstiques, civils i militars.

a) Què és l’Assemblea Nacional? b) Qui era el cap d’estat de França quan es va redac-

tar aquest decret?c) Els senyors feudals, van poder continuar cobrant

impostos a partir de la data del decret? Per què?d) Què estableix el segon punt del decret? Qui va

impartir justícia a França a partir del 4 d’agost?e) Quin element de l’Antic Règim va ser abolit amb

el tercer punt d’aquest decret?

1.23. Observa l’esquema i respon les preguntes que hi ha a continuació:

ELS PODERS A FRANÇA SEGONS LA CONSTITUCIÓ DE 1791

Sufragi censatari

Rei i ministres

Jutges independents

Assemblea Nacional

Poder executiu

Poder judicial

Poder legislatiu

a) Quina idea liberal, recollida en la Constitució francesa de 1791, exposa aquest esquema?

b) Qui tenia aquests poders abans de la Revolució?

3939

TEMA

11.24. Explica quins dels personatges que hi ha a continuació van sortir beneficiats i quins van resultar perjudicats per les lleis dictades per l’Assemblea Na-cional entre el 1789 i el 1791. Justifica en cada cas la resposta.a) Un senyor feudalb) Un burgès molt ricc) Un pagèsd) El reie) Un clergue

1.25. Observa aquest gravat del segle xviii i fes les activitats següents:

a) Identifica en la imatge cada un dels personatges següents:– un clergue absolutista– un burgès liberal – el rei Lluís XVI

b) Per què el personatge del centre apareix represen-tat amb dues cares i posa la mà sobre la Consti- tució?

c) Quines conseqüències va tenir per al rei Lluís XVI l’actitud que es denuncia en aquesta il·lustració?

1.26. Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’internet, elabora una fitxa biogràfica de Robespierre com la del model. Afegeix-hi un retrat.

ROBESPIERRE

-Any del seu naixement

-Any de la seva mort

-Professió

- Sobrenom amb què era conegut

- Càrrecs que va ocupar durant la Revolució Francesa

- Motius de la seva caiguda

1.27. Imagina que ets un jacobí francès de 35 anys i que som a l’any 1793. Respon:a) Quina forma de govern hi ha actualment al teu

país? Quines altres formes de govern ha tingut França al llarg de la teva vida?

b) Qui és el dirigent del teu grup polític?c) Què en penses, de l’execució del rei?d) Quin tipus de sufragi defenses?e) Què en penses, de la llei dels preus màxims?f) Ets liberal?g) Quina és la teva ideologia? Explica-ho tan detalla-

dament com puguis.h) Què has aconseguit amb la revolució?

1.28. Llegeix les frases que hi ha més avall i digues quin dels personatges següents podria haver subscrit cada una: Danton, Robespierre, Lluís XVI, Babeuf, Na-poleó Bonaparte.a) Vull una societat igualitària, sense rics ni pobres.b) Soc republicà, però rebutjo la política del Terror.c) França ha de ser governada per una dinastia libe-

ral que posi fi a l’absolutisme arreu d’Europa.d) Malgrat tot, la monarquia absoluta és la millor for-

ma de govern.e) Els enemics de la República han de ser arrestats i

executats.

A

BC

40

1.29. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

El govern del Directori

Hem de ser governats pels millors; els millors són els més instruïts i els més interessats a mante-nir les lleis. Només podreu trobar homes d’aques-tes característiques entre els propietaris.

Discurs pronunciat pel diputat Boissy d’anGLas durant l’etapa del Directori.

a) Qui ha de governar França, segons aquest diputat?b) Quin tipus de sufragi defensa l’autor del text?

1.30. Observa el mapa de l’Imperi napoleònic de la pàgina 23 i escriu el nom de vuit estats actuals que l’any 1812 estiguessin sota domini francès.

1.31. Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’internet, busca la informació necessària per elaborar dues fit-xes sobre les batalles d’Austerlitz i de Waterloo com la del model.

BATALLA D'AUSTERLITZ

-Data de la batalla

-País actual on tingué lloc

-Bàndols enfrontats

- Nombre de víctimes de cada

bàndol

-Bàndol vencedor

-Conseqüències

1.32. Elabora un fris cronològic o línia del temps que inclogui els diversos fets i etapes de la Revolució Francesa estudiats.

1.33. Respon:a) Quines van ser les causes de l’esclat de la Revolu-

ció Francesa?b) Quines diferències hi ha entre la França anterior a

la revolució i la de l’any 1791? c) Per què Napoleó va donar un cop d’estat? Quin

grup social li va donar suport?d) Podem considerar que Napoleó era liberal? Argu-

menta la resposta.e) Per què va esclatar una revolució burgesa a França

l’any 1848 si aquest país ja era governat per la burgesia des de la revolució de 1830?

1.34. Llegeix el text i fes les activitats següents:

Cap Constitució no és el resultat d’una deli-beració; els drets dels pobles no estan mai es-crits. Els drets dels pobles parteixen de les con-cessions dels sobirans, però els drets dels sobirans i de l’aristocràcia no tenen data ni autor.

Cap nació no pot donar-se la llibertat si no la té. La llibertat ha estat sempre un do dels reis.

Joseph de maistRe: Consideracions sobre França, 1797 (text adaptat).

a) L’autor del text, és liberal o absolutista? Argumen-ta la resposta.

b) Què pensaria Joseph de Maistre sobre el Congrés de Viena? Per què?

c) Comenta el text d’acord amb els passos explicats en les pàgines 32 i 33.

1.35. Classifica aquests fets segons que tinguin re-lació amb la revolució de 1830 o amb la de 1848:

a) Establiment de la república.b) Sufragi universal.c) Sufragi censatari.d) Establiment de la monarquia constitucional.e) Caiguda de l’Antic Règim.f) Revolta popular de juny.g) Entronització de Lluís Felip d’Orleans.h) Implantació de la democràcia.

R

4141

TEMA

1El nacionalisme

1.36. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, corregeix les frases que ha-gis considerat falses. a) Els conceptes nació i Estat tenen el mateix signi-

ficat.b) L’Imperi austríac era un estat plurinacional, és a

dir, constituït per un gran nombre de nacions.c) Al segle xix Polònia era un Estat.d) Les actuals Hongria, Eslovènia i Txèquia eren na-

cions que formaven part d’un Estat anomenat Im-peri austríac.

e) Tots els nacionalistes són independentistes.f) Al començament del segle xix, Grècia era una na-

ció sotmesa a un Estat: l’Imperi turc.

1.37. Llegeix aquest text i respon les preguntes se-güents:

Manifest de l’Associació Nacional Belga (1831)

Belgues! Compatriotes, amics, germans! Hi ha èpoques en què la independència i l’honor d’una nació, amenaçada per les intrigues inte- riors i exteriors, tan sols poden ser salvaguarda-des per una manifestació clara de la voluntat popular. Aquest moment ha arribat per als bel-gues. Els nostres representants han decretat la independència de Bèlgica.

Belgues, la llibertat es conquereix, no es pido-la. Obediència a la Constitució. Respecte a la propietat i a l’ordre públic. Visca Bèlgica! Visca la Llibertat! Visca la Independència!

a) De quin Estat formava part Bèlgica abans d’acon-seguir la independència?

b) Per què, segons el text, és legítima la proclamació de la independència de Bèlgica?

c) Per què podem afirmar que aquest manifest és un text nacionalista?

d) Quins elements propis del liberalisme hi ha en aquest text?

1.38. Respon:a) Per què els grecs es van revoltar contra els turcs

l’any 1821?b) Per què al segle xix va sorgir a Irlanda un impor-

tant moviment nacionalista?c) Què era el Home Rule? d) Per què l’Ulster no es va incorporar a la República

d’Irlanda?e) En què va consistir el Zollverein?f) Qui va ser Bismarck?g) Quin regne va impulsar la unificació italiana?h) Quin Estat va promoure amb la unió duanera la

unificació d’Alemanya?

1.39. Llegeix aquest text i fes les activitats se-güents:

L’alemany, un idioma nacional

L’idioma acompanya l’individu, fins i tot, en els seus pensaments i desitjos més secrets, tot rete-nint-los o donant-los lliure expressió, i fa de la nació que el parla un tot compacte.

Tots els que parlen un mateix idioma estan units entre si des dels orígens per un conjunt de llaços invisibles, perquè es poden comprendre entre ells. D’aquesta manera, la nació alemanya, gràcies al fet de tenir el mateix idioma i una for-ma comuna de pensar, està unida i es distingeix amb claredat dels altres pobles d’Europa.

Johann GottLieB Fichte: Discursos a la nació alemanya (1808).

a) Quina importància té per a l’autor el fet de parlar un mateix idioma?

b) Quins són, segons el text, els límits de la nació alemanya?

c) Creus que aquells que fan servir el mateix idioma tenen, com diu el text, «una forma comuna de pensar»?

d) Comenta el text d’acord amb els passos explicats en les pàgines 32 i 33.

42

1.40. Observa aquest mapa d’Itàlia abans de la unificació i fes una fitxa per a cada un dels estats que hi ha representats d’acord amb el model:

FITXA

-Nom de l’estat

- Nom de qui el governava en el

moment de la unificació

- Data d’incorporació al Regne

d’Itàlia

- Forma d’incorporació al Regne

d’Itàlia

1.41. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a la dreta:

a) Creus que l’autor del text considerava que Itàlia era una nació? Justifica la res-posta.

b) Com argumenta Mazzini la necessitat d’unificar Itàlia en un sol Estat?

c) Hi ha en el text cap idea li-beral? En cas que la resposta sigui afirmativa, quina?

d) Amb l’ajut d’internet, busca informació sobre Giuseppe Mazzini i resumeix quin pa-per va tenir en la unificació italiana.

Som un poble de 21 a 22 milions d’homes, coneguts, des de temps immemorials, amb un mateix nom: el de poble italià. Estem delimi-tats per les fronteres naturals més precises que Déu ha traçat, el mar i les muntanyes més altes d’Europa. Parlem la mateixa llengua, tenim les mateixes creences i els mateixos costums, hereus del més gloriós pas-sat polític, científic i artístic conegut en la història d’Europa.

No tenim bandera, no tenim nom polític, ni gaudim d’un espai en-tre les nacions europees. No tenim centre comú, no tenim cap Consti-tució, ni un mercat unificat. Estem desmembrats en vuit estats. Vuit lí-nies de duanes limiten el nostre mercat i ens impedeixen la indústria i l’activitat comercial. Vuit sistemes diferents de moneda, de pesos i de mesures, de legislació civil i d’organització administrativa ens han se-parat i ens fan sentir estrangers els uns dels altres. I tots aquests estats es troben en mans de governs despòtics. No hi ha llibertat de premsa, d’associació ni de paraula.

Giuseppe mazzini: Itàlia, Àustria i el Papa, 1845 (text adaptat).

4343

TEMA

1Activitats +1.42. Tretze anys abans de l’inici de la Revolució Francesa havia esclatat la primera revolució liberal de la història: la Revolució Americana. La importància d’aquest fet augmenta si considerem que, a més, va ser la pri-mera vegada en la història que unes colònies europees es van revoltar per alliberar-se de la seva metròpoli.

La Revolució Americana va servir d’exemple als liberals europeus per desfer-se dels governs absolutistes. Tam-bé va ser un referent per a les colònies espanyoles a Amèrica per aconseguir la independència.

Et proposem que elaboris un treball monogràfic sobre la revolució que va comportar el naixement de l’Estat que, actualment, és la primera potència mundial.

Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs enllaços amb informació sobre aquest tema.Cal que il·lustris el treball amb imatges representatives.

El motí del te a Boston (6 de desembre de 1773), segons un gravat de Francois Guizat del 1877.

Per fer el treball, cal que segueixis, a grans trets, l’esquema següent:1. Les Tretze Colònies en vigílies del 1776

a) Localització en un mapab) Població (nombre d’habitants i origen)c) Forma de govern

2. Les causes de la revolucióa) Polítiquesb) Econòmiquesc) Ideològiques

3. Episodis previs a la revolucióa) El motí del te a Bostonb) Els Congressos Continentals a Filadèlfia

4. La Declaració d’Independència5. La guerra entre colons i britànics

a) Bàndols enfrontats i aliats estrangersb) Batalles principals c) Desenllaç de la guerra

6. L’organització política del nou Estata) La Constitució de 1787

– Forma de govern i organització del territori– Drets i llibertats principals que s’hi recullen

b) Els tres primers presidents dels Estats Units (nom, anys de presidència i retrat)

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS

LA FI DE L’ANTIC RÈGIM I LES REVOLUCIONS

LIBERALS

Sistema polític en què els reis tenien un poder il·limitat. Els seus partidaris consideraven que el rei havia rebut el seu poder de Déu (monarquia ab-soluta de dret diví).

monarquia absolutaabsolute monarchy

Nom amb què es coneix la societat, la política, l’economia i la cultura pròpia dels països euro-peus durant els segles xvi, xvii i xviii, època que coincideix amb l’edat moderna.

Antic Règim Ancien Régime

L’Estat és l’organització política i administrativa amb la qual es governa un territori. Quan és format per diverses nacions no independents, parlem d’estat plurinacional. La nació es refe-reix al conjunt de persones unides per una sèrie d’elements co-muns, com ara la història i la llengua, que fan que els seus habi-tants tinguin consciència de ser diferents d’altres comunitats.

Estat • nació / state • nation

Moviment polític nascut al segle xix que pot tenir objectius diferents segons la situació de la nació: unificar en un sol Estat una nació separada per di-versos estats; independitzar una nació de l’Estat que la domina, i aconseguir un cert poder polític per a una nació sense Estat propi.

nacionalisme / nationalism

Corrent de pensament filosòfic i polític que es va difondre arreu d’Euro-pa durant el segle xviii. Els pensadors il·lustrats basaven les seves anàli-sis en la raó.

Il·lustració Enlightenment

44

Onades revolucionàries que van representar l’abolició definitiva de la monarquia absoluta a la major part d’Europa.

revolucions liberals de 1830 i 1848 / liberal

revolutions of 1830 and 1848

Onades revolucionàries que van representar l’abolició definitiva de la monarquia absoluta a la major part d’Europa.

revolucions liberals de 1830 i 1848 / liberal

revolutions of 1830 and 1848

45

Reunions que es van fer a Viena entre el 1814 i el 1815 per refer el mapa polític d’Europa arran de la fi de l’Imperi na-poleònic. El nou mapa va consolidar Àustria, França, Prús-sia, el Regne Unit i Rússia com a grans potències.

Congrés de Viena Congress of Vienna

General francès que l’any 1799 va donar un cop d’estat que posà fi a la Revolució France-sa. El 1804 es va fer coronar emperador. Des-prés de forjar un gran imperi, el 1815 va ser derrotat en la batalla de Waterloo per una aliança de potències europees.

Napoleó Bonaparte

Ideologia política sorgida al segle xviii que encara continua vigent. Es fona-menta en la sobirania nacional, la se-paració de poders (legislatiu, executiu i judicial), la igualtat dels ciutadans davant la llei i el reconeixement dels drets i les llibertats individuals.

liberalisme liberalism

Forma de govern que es va implantar arran de les revolucions burgeses. Segons qui exercia el càrrec de cap d’Estat, podia ser una monarquia parlamentària o constitucional (el cap d’Estat és un rei que no té el poder absolut) o una repú-blica (el cap d’Estat és elegit per sufragi).

estat liberal / liberal state

ESTAT LIBERAL

Cap d’Estat

REPÚBLICA PARLAMENTÀRIA

Per elecció

MONARQUIA PARLAMENTÀRIA O CONSTITUCIONAL

Per herència

Revolucions que van tenir lloc a diversos països al llarg dels segles xviii i xix. Es van fer en nom de les idees liberals i van ser dirigides per la burgesia, amb el suport de pagesos i ar-tesans. El triomf d’aquestes revolucions i l’aplicació de les idees liberals van representar la fi de l’Antic Règim. La Revo-lució Francesa, que va esclatar el 1789, va ser la primera gran revolució liberal europea.

revolució burgesa o liberal • Revolució Francesa / bourgeois or liberal revolution • French Revolution

Al web www.espaibarcanova.cat

trobaràs l’apartat Organise your

Knowledge per conèixer les

paraules clau i el seu significat

en anglès.