Teixit Cartilaginós

Es tracta dʼun teixit connectiu la qual cosa vol dir que genera substància intercel·lular. Aquesta però, és de consistència molt més densa que la del teixit conjuntiu.

La cèl·lula que el forma sʼanomena condroblast i és una cèl·lula petita de forma aproximadament esfèrica.

La substància que fabriquen aquestes cèl·lules és tant densa que els vasos sanguinis no poden atravessar-la. Això fa que aquest teixit no pugui ser gaire gruixut ja que el plasma hi ha dʼarribar per difusió. Els teixits que reben pocs vasos sanguinis sʼanomenen teixits desvascularitzats. Per la mateixa raó els condroblasts han de deixar un espai a la seva perifèria exempt de substància intercel·lular anomenat condroplasma.

Algunes localitzacions del teixit cartilaginós són les parts terminals dels tendons i els lligaments, el tabic nasal, el pavelló auditiu, els discs intervertebrals, lʼepiglotis i els anells traqueals entre dʼaltres localitzacions.

Segons la naturalesa de la matriu en podem distingir tres grups:

- Cartílag hialí: És el tipus més freqüent. Els condrobasts es troben disseminats per la matriu amorfa que es recorreguda per fibres de col·lagen. Ex: Envà nasal , anells de la tràquea.

Imatge de condroblasts a gran augment on es pot apreciar la seva forma.

Les cèl·lules deixen un espai al seu entorn anomenat condroplasma.

La substància intercel·lular que “banya” els condroblasts és extraordinàriament densa.

Anells traqueals. Formats per cartilaginós hialí.

- Cartílag elàstic. Més ric en fibres ramificades d'elastina. Ex: Pavelló de l'orella , trompes d'Eustaqui , epiglotis.

- Cartílag fibrós. Forma de transició amb el teixit conjuntiu dens. Està format per capes de cartílag hialí intercalades amb altres de fibres de col·lagen. Ex: discos intervertebrals,

tendons.

Pavelló auditiu format per teixit cartilaginós elàstic

Discs intervertebrals formats per teixit cartilaginós fibrós.