3. LA TECTÒNICA DE PLAQUES

1912 Alfred Wegener !!!! TEORIA DE LA DERIVA CONTINENTAL“els continents no estan fixos sinó que a partir d’un continent únic, PANGEA, esvan fragmentar i es va anar desplaçant fins l’actualitat”

PANGEA = LAURÀSIA (sud) + GONDWANA (nord)

Proves aportadesPROVES GEOGRÀFIQUES: contorn dels continentsPROVES TECTÒNIQUES: edat de les roquesPROVES TECTÒNIQUES: edat de les roquesPROVES PALEONTOLÒGIQUES: coincidència en fòssilsPROVES PALEOCLIMÀTIQUES: resta de selves en latituds superiors

• ANYS 1960’s !!!! TECTÒNICA DE PLAQUES o TECTÒNICA GLOBAL“la litosfera està constituïda per una sèrie de plaques rígides, les PLAQUESTECTÒNIQUES o LITOSFÈRIQUES, que es desplacen sobre l’astenosfera provocantbona part dels fenòmens geològics del planeta”

Proves aportadesPROVES PALEOMAGNÈTIQUES:PROVES DE L’EXPANSIÓ ELS OCEANS

3.1. ESTUDI DEL FONS MARÍa través del sonar, es va poder tenir accés a l’escorça oceànica i observar com es produïa

una separació. Amb aquests estudis es va observar la següent estructura del fons marí:

12

35

4

1. CONTINENT + LÍNIA DE COSTA2. PLATAFORMA CONTINENTAL (aprox. 300 m.)3. TALÚS CONTINENTAL (límit escorça continental i oceànica)4. PLANA ABISSAL (apareixen les FOSSES OCEÀNIQUES, grans depressionsestretes i pròximes al marge continental)5. DORSALS OCEÀNIQUES

5. DORSALS OCEÀNIQUES :serralada ample i alta (2000 Km x 6 Km)molt llargues …fins 60000 Kmpresenten falles transformantsen la seva part central trobem una vall o RIFT

4. PRINCIPALS PLAQUES TECTÒNIQUESAmb totes les proves aportades anteriorment, més l’observació de volcans

alineats i terratrèmols, es va poder muntar el trencaclosques del mapa de lesplaques tectòniques.

aquestes plaques viatgen a velocitats molt baixes ( uns 20 mm/any)

les plaques suren sobre l’astenosfera i tenen un gruix de 100-150 Km.Sembla ser que el moviment d’aquestes plaques es deu al fet dels CORRENTS DE

CONVECCIÓ procedents de l’astenosfera. Els moviments d’aquests grans blocsprovoca que en límits de les plaques siguin zones de fortes pressions (TENSIÓ,provoca que en límits de les plaques siguin zones de fortes pressions (TENSIÓ,COMPRESSIÓ, CISALLA)

Aquestes plaques les poden classificar en:PLAQUES OCEÀNIQUES: formada per litosfera oceànicaPLAQUES MIXTES: formada per litosfera oceànica i continentalPLAQUES CONTINENTALS: formada per litosfera continental

Cal tenir present que les plaques no són permanents, pateixen canvis continus,de forma i grandària. És a dir, unes creiexen mentre altres són consumides o bé estrenquen formant-ne de noves i altres es freguen entre sí.

5. TIPUS DE LIMITS ENTRE PLAQUESles plaques tectòniques es troben limitades per tres tipus de marges de placa en

funció del tipus de moviment que presenten:

A) MARGES CONSTRUCTIUS oLÍMITS DIVERGENTS

B) MARGES DESTRUCTIUS oLIMITS CONVERGENTS

C) MARGES DE CONSERVACIÓ oLIMITS TRANSFORMANTS

5.1. MARGES CONSTRUCTIUS O LIMITS DIVERGENTSsón zones on les plaques es separen empeses pels corrents de convecció

ascendents i divergents.

Aquests límits corresponen a les DORSALS OCEÀNIQUES: grans serraladessubmarines fracturades per falles transformants i amb una vall central (RIFTVALLEY).

Formació de volcans Activitat sísmica(superficials)

1. el magma ascendent provoca unbombament de l’escorça provocant-linombroses esquerdes

2. Es formen falles i la litosfera s’aprimagenerant un enfonsament de grans blocsrocosos generant una zona de rift

3. La separació provoca una entradad’aigües someres (mar) i es forma escorçaoceànica

4. Es forma una concaoceànica i un sistema dedorsals

Alguns exemples marges divergentsGran Rift Africà Dorsal Oceànica de l’AtlànticMar Roig Zones volcàniques d’Islàndia

5.2. MARGES DESTRUCTIUS O LIMITS CONVERGENTSsón zones on les plaques xoquen degut a les forces de compressió que

exerceixen els corrents de convecció de l’astenosfera.

Al xocar dues plaques una (l’oceànica) s’enfonsa cap a l’astenosfera formant unazona denominada ZONA DE SUBDUCCIÓ

En aquetes zones es produeixen:Terratrèmols superficials i profunds

Activitat volcànica

Formació de grans orògens (serralades)

Formació d’arcs insulars

Segons el tipus de plaques que xoquen, podem diferenciar:

A) XOC ENTRE PLACA OCEÀNICA-CONTINENTALFormació de serralades (tipus andí)Formació de fosses oceàniquesArcs volcànics continentals

Exemple: els Andes, volcà Santa Helena

B) XOC ENTRE PLACA OCEÀNICA-OCEÀNICAFormació de fosses oceàniquesArcs insularsArcs insularsActivitat volcànica

Exemple: Japó, Illa de Martinica, Illes Filipines

C) XOC ENTRE PLACA CONTINENTAL-CONTINENTAL

No hi ha zona de subduccióFormació de serralades (tipus alpí)Presència de terratrèmols

Exemple: Himàlaia,

FORMACIÓ DE L’HIMÀLAIA

5.3. MARGES DE CONSERVACIO O LIMITS TRANSFORMANTSsón zones on les plaques llisquen lateralment al llarg d’una zona de fractura

(falla).

No es crea ni es destrueix escorça

La forta fricció genera forta activitat sísmica

Exemple: la Falla de Sant Andrés