TdR Comtessa de Molins

Treball de recerca La Comtessa de Molins, un mite local?

2


AGRAÏMENTS

Agraeixo al meu tutor Santi Puig la seva paciència i dedicació

als meus pares, Annabel i Càndid, el seu temps i gran ajuda

a tots aquells que, amablement, m’han concedit una entrevista: Narcís Coderch, Carles Reglà, M. Àngels Rocas, Gemma Silvestre i Francesc Vernet

a aquells que han passat pel meu bloc,

especialment als que hi han aportat algun comentari

a la Núria Roig i l’Anna Soler, per facilitar-me els seus fantàstics dibuixos

a la Sara Gallego pel seu assessorament gràfic

i als membres de l’Elenc Santperenc, per la gran informació que m’han donat.

3


ÍNDEX GENERAL

1 INTRODUCCIÓ .......................................................................................... 71.1 Tema de recerca: la Comtessa de Molins, un mite local? .................... 71.2 Objectius del treball ............................................................................... 91.3 Metodologia ........................................................................................... 101.4 Estructura ............................................................................................... 11

2 LA LLEGENDA DE LA COMTESSA DE MOLINS .......................................... 132.1 Fil argumental de la llegenda ................................................................. 132.2 Altres elements llegendaris .................................................................... 222.3 Anàlisi dels elements de la llegenda ...................................................... 23

2.3.1 Descripció dels personatges principals ....................................... 232.3.1.1 La Comtessa de Molins ................................................. 232.3.1.2 El Gegant de Sant Pere / El Gegant de Ventalló ........... 252.3.1.3 El Pastor de Batipalmes ................................................. 31

2.3.2 Altres personatges (i elements) secundaris .................................. 332.3.2.1 Carmeta Pelletaire ........................................................... 342.3.2.2 La Verge del Portalet ....................................................... 342.3.2.3 Napoleó ........................................................................... 352.3.2.4 Coronel Pierresfort ........................................................... 352.3.2.5 El marit (i la cunyada) ...................................................... 352.3.2.6 La minyona (i el seu nebot) .............................................. 362.3.2.7 Magí Ganivetaire .............................................................. 362.3.2.8 La Malcuada ..................................................................... 372.3.2.9 Bisbe de Girona ................................................................ 372.3.2.10 Governador de Girona ................................................... 382.3.2.11 Els pretendents .............................................................. 382.3.2.12 Mare Abadessa .............................................................. 382.3.2.13 Baró de Sant Mori .......................................................... 392.3.2.14 Bernat de Molins (germà de la Comtessa) ..................... 39

2.3.3 Espais geogràfics on la Comtessa presumptament desenvolupà les seves accions ......................................................................... 39

2.4 Validació històrica dels fets recollits a la llegenda ................................... 442.4.1 Teresa de Molins i Bach fou realment comtessa de Molins .......... 442.4.2 Teresa de Molins i Bach va néixer i viure a Sant Pere Pescador .. 452.4.3 Existència de la família Molins a Sant Pere Pescador ................. 452.4.4 La Comtessa de Molins fou realment bandolera ............................ 462.4.5 Existència d’en Narcís Espriu i Fullà ............................................ 472.4.6 Existència del passadís subterrani que connecta l’església i el

riu Fluvià ....................................................................................... 482.4.7 Existència del coronel Pierresfort i la seva intervenció en el

setge de Sant Pere Pescador ....................................................... 482.4.8 Estada del Pastor de Batipalmes al castell de Sant Mori .............. 492.4.9 Bandolerisme a la comarca ........................................................... 502.4.10 Existència del convent de Garriguella ......................................... 502.4.11 Destrucció del castell de Quermançó per part de la Comtessa

de Molins ..................................................................................... 51

4


3 FONTS DE LA LLEGENDA ............................................................................... 523.1 Llibre de Rómulo Sans: El Ampurdán en el siglo XIX .............................. 533.2 Recerca de l’Elenc Santperenc l’any 1995 .............................................. 553.3 Altres fonts de l’Elenc: La Comtessa de Molins i la mitologia catalana ... 573.4 Articles sobre la Comtessa ...................................................................... 603.5 Poema de Carles Fages de Climent ....................................................... 613.6 Documentació sobre història o aspectes generals ................................. 63

4 DIFUSIÓ DE LA LLEGENDA ........................................................................... 654.1 Indrets on tenen lloc diversos passatges de la llegenda ......................... 654.2 Correspondència amb els ajuntaments ................................................... 674.3 Any de la Comtessa de Molins ................................................................ 69

4.3.1 Plantejament .................................................................................. 694.3.2 Actes de l’Any de la Comtessa ....................................................... 71

4.3.2.1 Lectura poètica de Ma Senyora, la Comtessa .................. 714.3.2.2 Taller de construcció de gegants ...................................... 714.3.2.3 Tallers didàctics sobre la Comtessa ................................. 724.3.2.4 Taller de recuperació de la tradició oral en perill

d’extinció ........................................................................ 734.3.2.5 Taller de danses populars del segle XIX .......................... 734.3.2.6 Assaigs de l’obra La Comtessa de Molins ........................ 744.3.2.7 Publicació dels Papers de la Comtessa ........................... 74

4.3.3 Recopilació gràfica i documental ................................................... 744.3.4 La Quinzena de la Comtessa ......................................................... 76

4.3.4.1 Concert Lladre d’amor de Josep Tero .............................. 764.3.4.2 Inauguració de l’exposició Obra gràfica sobre la

Comtessa de Molins ......................................................... 764.3.4.3 Conferència de Jordi Bilbeny amb el títol La Comtessa

de Molins, crònica i mitologia ........................................... 774.3.4.4 Bateig dels gegants “La Teresa i en Narcís” ................... 774.3.4.5 Cercavila sota el títol Resurrecció dels bandolers ........... 784.3.4.6 Obertura de la “Taverna de la Malcuada” ........................ 784.3.4.7 Dinar de germanor “Sopa dels Descatllar” ....................... 794.3.4.8 Exhibició de danses sota el títol “Danses del s XIX” ....... 794.3.4.9 Conferència de Francesc Canet sobre La Guerra del

Francès a l’Empordà ........................................................804.3.4.10 Estrena de l’obra La Comtessa de Molins ...................... 804.3.4.11 Concert de l’Orquestra de Cambra de Girona sobre

Música del Romanticisme ............................................. 814.3.4.12 Concert de Romanços Amorosos i de Bandolers a

càrrec de Jaume Arnella .............................................. 814.3.4.13 Representació de La Comtessa de Molins .................... 814.3.4.14 Lectura poètica amb poemes de Rosa Font i de

Núria Esponellà ............................................................. 824.3.4.15 Acte de cloenda de “L’Any de la Comtessa de Molins”.. 82

4.3.5 L’obra de teatre ............................................................................. 824.3.6 Repercussió mediàtica .................................................................. 844.3.7 Repercussió social de l’Any de la Comtessa ................................ 864.3.8 Continuïtat de l’Any de la Comtessa ............................................. 86

5


5 VALORS I ELEMENTS HISTÒRICS DE LA LLEGENDA ................................. 905.1 Context històric de Sant Pere Pescador ................................................. 905.2 La Guerra del Francès (1808-1814) ....................................................... 925.3 Cronologia dels principals esdeveniments històrics i els presumptes

fets de la llegenda ............................................................................... 945.4 El bandolerisme ....................................................................................... 102

5.4.1 El bandolerisme als Països Catalans ........................................... 1025.4.2 El bandolerisme com a tema literari ............................................. 1035.4.3 Els bandolers a l’Empordà ........................................................... 1045.4.4 Bandolers a Sant Pere Pescador ................................................ 107

6 TREBALL DE CAMP: EL BLOC DE LA COMTESSA DE MOLINS .............. 1096.1 Procediment de les entrades .................................................................. 1096.2 Respostes rebudes ................................................................................. 1116.3 Conclusió sobre el bloc ........................................................................... 112

7 CONCLUSIONS .............................................................................................. 1137.1 Recull i presentació sintètica dels resultats obtinguts ............................. 113

8 BIBLIOGRAFIA ................................................................................................ 118

ANNEXOS (no inclosos en aquesta impressió)Annex 1: Entrades i comentaris del bloc Comtessa de Molins Annex 2: Entrevista a M Àngels Rocas Annex 3: Entrevista a Francesc Vernet Annex 4: Entrevista a Carles Reglà Annex 5: Entrevista a Narcís Coderch Annex 6: Entrevista a Gemma Silvestre Annex 7: Article de R. Guardiola: La Comtessa de Molins?Annex 8: Article de R. Guardiola: Notícies sobre la Comtessa de MolinsAnnex 9: Article de R. Guaridola: La Comtessa de MolinsAnnex 10: Article de R Guardiola: Mort de l’historiador Pelagi Negre Annex 11: Portada del Testament de la família Molins Annex 12: Programa de la Quinzena de Molins Annex 13: Programa del 10è Aniversari de la Comtessa de Molins – I Annex 14: Programa del 10è Aniversari de la Comtessa de Molins – II Annex 15: Document sobre la làpida de l’església i altres, recollit per Francesc Sala

6


1. Introducció

1.1 Tema de recerca: la Comtessa de Molins, un mite local?

Com a santperenca de tota la vida he crescut envoltada dels mites, llegendes i

contes empordanesos, folklore de la comarca que forma part de la nostra

història. Una de les contalles que més presents ha estat durant la meva infància

és la llegenda de la Comtessa de Molins. Recordo que m’apassionaven les

aventures dels bandolers, que assaltaven les masies i robaven als rics;

m’emocionava imaginar-me la Comtessa de Molins al galop del seu cavall

Belfegor per Sant Pere, lluitant contra els francesos o robant als viatjants pels

boscos de la comarca. El gegant de Ventalló sempre m’havia despertat especial

simpatia, me’l dibuixava mentalment amb la guitarra, tocant-la i cantant pels

diversos indrets de la història. La llegenda atreia tot el meu interès ja que, amb

la innocència típica d’aquella edat, em semblava impressionant que una heroïna

tan valenta hagués pogut viure tan a prop de casa meva i que Sant Pere tingués

com a propi un personatge tan emblemàtic.

En la Quinzena de la Comtessa, l’any 1995, es van organitzar una gran quantitat

de celebracions socials relacionades amb la llegenda, en les qual els meus

pares es van implicar molt; de fet, el meu pare, va ser un dels màxims

organitzadors. Va ser un any de recerca, investigació i organització que es

concretarien en nombrosos actes culturals i fins provocaria la creació d’entitats

que reviurien en el poble l’esperit de la llegenda. Em va a la memòria com,

durant molt de temps, casa meva va estar farcida de llibres que jo admirava per

la seva antiguitat, i respectava per la fragilitat que els meus pares sempre em

l’obra el recordo remarcaven que tenien. Recordo que vaig assistir a molts

assajos de l’obra de teatre i que des d’un racó observava atentament tota

aquella gentada, tots coneguts, que convertien els assajos en un passatemps

molt divertit per a mi. El meu pare feia el paper del Gegant de Ventalló, el

personatge masculí principal, i m’encantava escoltar-lo mentre repetia una

vegada i una altra el seu paper a casa.

Finalment, el dia de l’estrena de amb molta emoció; els meus pares estaven tots

dos ocupats en la posada en escena, en Càndid actuant i l’Annabel maquillant i

7


encarregant-se de l’atrezzo, així que jo vaig anar-hi de públic acompanyada dels

meus avis.

Referent als altres actes de la Quinzena també tinc present que a l’escola CEIP

Llagut, de Sant Pere Pescador, ens van proposar al llarg de l’any infinitat de

tallers de dibuix i d’escriptura

referents al mite. Aquells treballs

escolars encara es conserven.

Finalment, i com a part més

important de la meva motivació a

l’hora de fer aquest treball, tinc

molt present la meva pertinença

a la colla gegantera “Els

bandolers”.

Els gegants s’havien construït al

llarg de tot l’any 1995 i els meus

pares també hi eren pel mig; ells

hi van invertir, en la seva

elaboració, així com molta gent

del poble, moltíssimes hores. Jo

els solia acompanyar i m’encarregaven feines de mínima importància que jo em

prenia amb escrupolosa serietat. Així doncs, recordo tot el procés de fabricació

absolutament artesanal dels dos gegants, la Comtessa de Molins i el Gegant de

Ventalló.

El dia del bateig dels gegants i la resurrecció dels bandolers va començar una

activitat de cap de setmana que duraria cinc anys més. La colla gegantera sortia

a passejar els gegants tot sovint, en cap de setmana, per diverses poblacions i

ciutats de Catalunya, tocant la gralla i els timbals, i fent ballar el Gegant i la

Comtessa.

8

Fotografia del dia del bateig dels Gegants. A coll del meu pare. Col·lecció particular.


No se sortia tots els caps de setmana, però la colla també havia de quedar per

assajar les cançons que havíem de tocar i el ball dels gegants, els quals

pesaven molt i era complicat dominar-los mentre es ballava.

Tinc molt present els assajos, no només amb la colla, sinó els meus personals.

Solia sortir al pati a tocar la gralla, perquè el seu so agut i estrident molestava la

família. Tot i així, a mi m’encantava assajar per saber-me bé les cançons i, tot i

ser molt petita, sempre tocava durant les desfilades.

Per tots aquests

motius vaig decidir

fer el treball de

recerca sobre aquest

personatge, ja que

m’era molt proper i,

alhora, tenia la

sensació que no hi

havia cap lloc on es

recollissin totes les

informacions

disponibles sobre la llegenda, i crec que aquesta és molt important per a la

identitat del meu poble: Sant Pere Pescador.

1.2 Objectius el treball

La pregunta a la qual el meu treball de recerca busca una resposta és,

precisament, la que li dóna títol. Plantejar-me l’abast real de la llegenda, si es

tracta d’una tradició estrictament santperenca, o si realment és coneguda en

altres indrets. També em preguntava de quina manera havia arribat fins a mi, si

per transmissió oral, de generació en generació, d’una manera diguem-ne

“natural”, o si hi havia hagut algunes altres menes d’intervencions, potser d’algú

en concret, decisives en la seva pervivència.

9

El gegant de Ventalló i jo, en una de les trobades geganteres. Col·lecció particular.


Un dels màxims objectius d’aquest treball, però, és esbrinar tot el possible,

acumular totes les informacions, ni que siguin contradictòries, sobre el mite.

Recollir-ho, ressenyar-ho.

1.3 Metodologia

Opino que per fer un treball de tanta amplitud he d’aprofitar tots els mitjans a

l’abast, anar comprovant quines són les estratègies que em donen més bon

resultat i incidir més en allò que ho permeti.

Planejo fer servir les següents estratègies:

–recerca documental. Penso, d’entrada, en tots aquells llibres i

documents que veia per casa mentre es preparava l’Any de la

Comtessa de Molins. Però caldrà ampliar la recerca per si hi ha alguna

altra documentació diferent, a part de la que em puguin donar els

estudis sobre història o sobre rondallística, potser no referits

directament a la Comtessa.

–entrevistes i consultes personals. L’experiència acumulada de les

persones que hi han treballat abans que jo em serà molt útil. He de

parlar amb algunes d’aquestes persones i recollir el material que ells

personalment van estar elaborant. Les seves sensacions i opinions

també haurien de formar part de l’estudi.

–consultes als ajuntaments. Una de les particularitats de la llegenda és

que hi ha passatges que tenen lloc en espais molt diferents, de la

comarca i fins i tot de fora. Se m’acut de fer alguna investigació –en la

mesura de les meves possibilitats– en aquests llocs. Visitar-los, si puc, i

enviar cartes a cada ajuntament exposant la meva recerca. Intentant

recollir qualsevol informació possible referent a la llegenda, però també

per descobrir fins a quin nivell aquest mite perviu en els diferents

indrets en els que pren lloc.

10


–consulta oberta. M’aniria molt bé de trobar un mecanisme de

comunicació que em permetés arribar a aquella persona de la qual no

en conec l’existència però que pot estar interessada en el tema i, qui

sap, saber alguna cosa d’interès. Penso en una eina que ens fan fer

servir a l’institut: un bloc, una pàgina web dinàmica.

1.4 Estructura

D’entrada em proposo d’explicar la llegenda, en forma d’una narració breu,

respectant les fonts diferents. Parteixo ja de la molta feina feta per l’Elenc l’any

1995.

Tinc previst complementar aquesta narració amb la descripció dels personatges

més importants i també amb una mena de ruta de la Comtessa, tot plasmant en

un mapa quins van ser els llocs per on, segons la llegenda, va fer de les seves.

Un apartat, del qual no puc fer cap previsió ja que desconec per complet què em

puc trobar, és el de la validació dels fets que es recullen en la llegenda. Aquí em

proposo donar informació sobre l’existència de la Comtessa de Molins, i sobre la

realitat històrica de l’època i, pel que fa als seus actes, si més no, veure quins

són certs, probables, possibles o

impossibles. Em centraré, bàsicament,

en aquells fets dels quals crec que pot

existir documentació o persones que en

tinguin una opinió fonamentada.

Hauré d’incloure, segurament, un apartat

específic referint-me a les fonts

documentals ja que, pel que imagino,

disposaré de més de les que conec

actualment, que són principalment dos:

el llibre de Rómulo Sans, El Ampurdán

en el siglo XIX, i els documents

elaborats per l’Elenc l’any 1995. Espero

11

El meu germà, Josep-Esteve, i l’Albert Plà, en una trobada gegantera. Col·lecció

particular.


poder dedicar algun apartat a altres fonts, que ampliïn la informació respecte a

la Comtessa.

La difusió de la llegenda és un aspecte al qual també vull donar rellevància ja

que és important en la seva pervivència. Per una banda miraré la difusió

geogràfica, potser a partir dels llocs on s’esdevenen els diversos passatges de

la llegenda. Caldrà buscar un interlocutor en aquests indrets, potser a través de

l’ajuntament.

I també la difusió que s’ha fet en la història recent. En aquest apartat faré una

recerca al voltant dels actes elaborats en la Quinzena dels quals, crec, no se

n’ha fet mai cap descripció posterior completa. Ho explicaré des de l’inici (d’on

va sorgir la idea i com es va anar desenvolupant) fins al final (quins van ser els

resultats i quina repercussió va tenir).

Per concloure la informació sobre la Comtessa i la seva llegenda opino que

hauria de situar-la en la història d’una manera concreta i fer referència, també,

al context històric. Penso que conèixer la situació en què, teòricament, es

trobava la bandolera a l’hora de desenvolupar els seus actes és, també, una

part important per aprendre a valorar-la.

Per al treball de camp, buscaré les persones adequades que em puguin

informar més de primera mà, i buscar la manera, aprofitant les noves

tecnologies aplicades a la comunicació, de difondre les meves demandes i les

meves troballes, a possibles persones interessades. Dins de les meves

possibilitats, clar.

La part més pràctica del treball serà la d’intentar validar alguns aspectes del

mite. Potser en alguns casos no pugui anar més enllà de la hipòtesi. En el pitjor

dels casos, però, la conclusió serà la manca de conclusions. I això ja seria

alguna cosa.

Espero acabar el treball canviant el títol, ni que només sigui traient els

interrogants.

12


2. La llegenda de la Comtessa de Molins

2.1 Fil argumental de la llegenda1

Durant els segles XVII i XVIII, Sant Pere Pescador era un poble que es dedicava

a eixugar els aiguamolls i estanys que l’envoltaven per tal de guanyar terres per

a l’agricultura i la ramaderia. La vila havia tingut un fort creixement demogràfic

durant aquest temps.

La família Molins, que vivia al carrer de Cavallers, treballava alguna d’aquestes

terres. Quan el matrimoni ja era gran, la dona es va quedar embarassada i patia

per la salut del nadó, tenint en compte la

seva avançada edat. Per aquest motiu

van decidir d’anar a Terrades, a veure la

Carmeta Pelletaire, coneguda “dona

sàvia”, bruixa i endevinaire, molt entesa

en embarassos.2

En veure la futura mare, la bruixa va saber de seguida que esperava una nena.

El pare no va alegrar-se’n gaire, ja que preferia un hereu, i la Carmeta,

impressionada per la presència que imposava la criatura ja abans de néixer, va

afirmar; “noia serà, però tan gran el seu destí que molts reis la voldrien per filla”.

Finalment va néixer la nena, i va ser batejada com a Teresa de Molins i Bach. El

seu pare va canviar d’opinió ben aviat, ja que era una noia molt treballadora,

que ajudava els seus pares en tot el que fes falta.

Quan la Teresa ja tenia deu anys els seus pares van tenir un altre fill, en Bernat,

però llavors la nena ja s’havia guanyat l’admiració de tothom. Poc després va

morir la seva mare, i, des de llavors, la gent l’anomenava Comtessa de Molins,

títol que presumptament tenia la seva mare.

1 S’ha pres com a base el text de l’escenificació que l’Elenc Santperenc va presentar el 1995 de l’obra La Comtessa de Molins. Per a la redacció de l’esmentada obra, segons els seus autors, ja es van tenir en compte les aportacions de tradició oral de diverses persones i l’obra de Rómulo Sans, El Ampurdán del siglo XIX. 2 Les il·lustracions d’aquest apartat són de l’Anna Soler (en blanc i negre) i de la Núria Roig (dibuixos en color). Imatges de l’Arxiu de l’Elenc Santperenc.

13


En aquells temps, Napoleó va

entrar amb les seves tropes a

Catalunya, de pas mentre

anava a conquerir Portugal. La

intenció d’en Napoleó de

conquerir Espanya i el tracte

dels soldats amb la població

catalana, va provocar una

revolta per part del poble. Així

va començar la guerra del

Francès.

Sant Pere, seguint l’exemple de Girona, va decidir tancar-se dins les muralles i

impedir que l’exèrcit enemic entrés. Quan les notícies van arribar a Napoleó,

aquest va enviar un dels seus coronels a ocupar-se’n; el coronel Pierresfort.

D’aquesta manera, l’exèrcit va envoltar el petit poble de canons, mentre aquest

seguia atacant, disparant des de l’altra banda de les muralles.

El poble es va defensar ferotgement tot

aprofitant un túnel amagat que anava des

de l’església fins al riu Fluvià, que passava

ran de muralles, darrere l’absis del temple.

De fet la defensa havia estat organitzada

per la Comtessa de Molins i pel Pastor de

Batipalmes. Finalment, les tropes de Pierresfort van enderrocar un tros de la

muralla i van entrar al poble, així que tots els vilatans es van refugiar a l’edifici

més sòlid, l’església. Des d’allà, i pel túnel, la Comtessa va fer fugir tots els

santperencs que havien lluitat, i només van quedar-hi les dones, els infants, els

vells i els malferits.

Quan el coronel Pierresfort es presentà davant de l’església tot reclamant

parlamentar amb l’autoritat, en sortí la Comtessa. Això no va agradar gaire al

coronel però ella sabé respondre amb fermesa, i iniciaren les converses de

capitulació. Hàbilment anà convencent el militar perquè perdonés la vida a

14


dones, infants, vells i malferits, i que respectés els pocs edificis de la vila que

restaven dempeus. El coronel es conformà a afusellar els combatents que hi

quedessin. Un cop revisat l’interior del temple, van veure que no en quedava

cap. La Comtessa s’oferí com a darrera i única combatent que quedava dins de

les muralles, però el coronel va reconèixer l’astúcia de la Comtessa i es retirà.

Després de la desfeta, la Comtessa i el seu germà, ja orfes, marxaren a

Barcelona, a casa d’uns oncles, i abandonaren les propietats. Certament Sant

Pere esdevingué un poble fantasma, ple de fugitius i malfactors.

A Barcelona la Comtessa aviat va casar-se amb

un home molt més gran i ric, i va anar a viure

amb el seu marit i la seva cunyada. Quedà

embarassada tot i que la convivència a la llar

familiar era dolenta, bàsicament per la gelosia

del marit i la malícia de la cunyada.

El fill va apaivagar la sensació d’ofec que tenia la

Comtessa a la llar familiar, tot i que les baralles

van anar en augment.

Un dia, mentre discutien tots tres, en un moviment brusc, el nadó va caure a

terra i, desgraciadament, va morir. La

Comtessa, fora de si pel dolor, va assassinar

els dos germans amb una daga que

conservava de la seva mare.

La minyona de la casa, que coneixia la

situació i estava sempre a favor de la

Comtessa, la va convèncer per agafar diners i

fugir ben lluny, amb un seu nebot que es

dedicava al contraban, ja que si l’agafaven

podia acabar a la presó.

15


La Comtessa, doncs, va fugir i se’n va anar a

Paris a començar una nova vida. Allà va obrir

un local de joc amb els diners que havia

agafat. El local, però, no va tenir èxit perquè

els francesos de l’època no veien amb bons

ulls una dona al capdavant d’un negoci

d’aquella mena.

Llavors, la Teresa se’n va anar a Perpinyà, a

dedicar-se al contraban entre la Catalunya

Nord, i l’Empordà, juntament amb el nebot de la minyona que l’havia ajudat a

travessar la frontera.

A causa del seu contacte amb l’Empordà, es va enyorar de la seva terra i es va

ajuntar a una colla de bandolers. No només va ser-hi acceptada sinó que al cap

de poc n’esdevingué capitana. Aviat agafà fama de ser la més decidida a l’hora

de lluitar, la més llesta a l’hora de preparar els atacs, la més justa a l’hora de

repartir el botí i la més geniüda a l’hora de fer-se creure. Tot i que la seva

autoritat va ser criticada de bon principi, a poc a poc els homes es van anar

acostumant a obeir una dona, i agafant un molt bon concepte de la Comtessa.

La colla de la bandolera es va establir a Sant Feliu

de la Garriga, a tocar del Puig Segalar, prop de

Garrigoles. Allà va tenir una cordial entrevista amb el

Pastor de Batipalmes, el santperenc que havia lluitat

amb ella contra els francesos. Es van asseure a fer

memòria de tot allò i també a parlar sobre Sant Pere,

ja que la Comtessa feia molt que no hi anava, i

n’estava enyorada.

Els Pastor li explicà la seva vida després de la Guerra del Francès: havia

intentat entrar al Seminari de Girona, per la seva vocació sacerdotal, però el

n’havien fet fora a causa de la seva lletjor. A partir d’aquell moment el Pastor es

16


va fer bandoler amb una ràbia especial vers el bisbe i els que tenien

responsabilitats en el Seminari.

També li va parlar d’un noi de Sant Pere

Pescador tan gran i apersonat que li deien

Gegant. Era un personatge curiós, perquè

sabia de lletra i tenia una gran facilitat en

compondre versos i cançons que ell mateix

interpretava amb la guitarra.

Aquest noi anava de vegades a la taverna de

la Malcuada, un local molt important de Sant

Pere. Allà també hi havia un altre client

habitual, en Magí, un mala peça que hi donava lliçons d’atac amb ganivet en el

pati del local. En Magí sempre es posava amb el Gegant pel seu aspecte físic i,

un dia, el Gegant no va poder evitar la baralla en la qual ell mateix quedà ferit

però en Magí morí.

Sabent que no tindria repòs en un poble com

Sant Pere, que s’havia omplert de delinqüents, i

no tenint cap propietat de què fer-se càrrec, va

fugir i va establir-se a Ventalló. Al cap de poc ja

tothom el coneixia com el Gegant de Ventalló.

Aquestes són les històries que el Pastor explicà a

la Comtessa. La casualitat volgué que poc

després el Bisbe de Girona havia de fer una visita

a Ventalló, el dia de sant Miquel, patró de la vila,

a donar la comunió als feligresos.

El bisbe tenia por de les colles de bandolers, especialment de la del Pastor de

Batipalmes, i va pensar que la millor garantia per no veure’s atacat era llogar els

serveis de la colla de bandolers més famosa de la contrada, la de la Comtessa.

17


Ella s’hi avingué i així fou que anà a parar a la vila de Ventalló, de festa major.

Durant el ball a la plaça, el Gegant no trobava ningú amb qui ballar (les noies el

defugien per la seva grandària) però va ser la mateixa Comtessa qui el va treure

a ballar.

Si el fet que fos la noia que tragués el noi a

ballar ja era prou estrany, encara va ser-ho

més que la dama demanés a l’orquestra

que toqués la Corranda Reial, ball reservat

al rei Ferran VII. El cert és que l’orquestra,

sabent que la plaça era plena de bandolers

segurament armats, va acabar tocant la

peça i la parella fent el seu ball.

A partir

d’aquest

moment el Gegant va seguir la Comtessa

pertot, però no com a bandoler, que mai no

agafà cap arma, sinó més aviat com a

guardaespatlles personal, i dedicat a

compondre versos explicant les seves

aventures.

Després de

la visita del Bisbe a Ventalló, la Comtessa,

juntament amb el Gegant, buscà altres

amagatalls per a la seva colla ja que es veia

assetjada pel Governador de Girona. Aquest

personatge havia rebut l’encàrrec d’acabar

amb les colles de bandolers i havia preparat

un exèrcit per capturar-la.

El cas fou que la Comtessa, amagada en els

boscos que hi ha a la vora del Fluvià, entre

Vilaür i Garrigàs, va sorprendre l’exèrcit i en segrestà els oficials, els quals

18


amagà en la zona que ella dominava. D’aquesta manera el Governador havia de

pagar per rescatar els qui comandaven el seu exèrcit.

Mentre va tenir els oficials segrestats en va deixar marxar dos: un perquè havia

emmalaltit i es temia per la seva vida, i l’altre perquè tenia data de casament

fixada, i la Comtessa el va veure tan enamorat de debò que, no només el deixà

marxar, sinó que féu un bon regal per a la seva futura muller.

Un cop pagat el rescat el Governador reprengué l’assetjament contra la

Comtessa la qual decidí canviar novament d’amagatall. S’instal·là en el castell

de Quermançó que les tropes napoleòniques havien abandonat en acabar-se la

Guerra del Francès.

L’assetjament era tal que, una vegada, tornant els bandolers de fer l’assalt al

Castell de les Tenebres, a Castell Sator, i havent fet molt bon botí, van decidir

d’entrar a Figueres per fer-ne una petita celebració i descansar del llarg trajecte.

El fet és que el Governador, ben informat,

havia previst aquesta parada i havia fet

situar el seu exèrcit dins de les muralles.

Quan els bandolers, confiats, van ser-hi a

dins, els soldats van tancar les portes i

apuntaren la colla amb els seus

arcabussos. La Comtessa reaccionà

ràpidament i obrint les alforges del botí,

començà a llençar tresors per aqui per

allà.

Els soldats, que no estaven precisament ben pagats, van perdre l’oremus i es

van llançar sobre els tresors. Aprofitant el desordre els bandolers van poder

tornar a obrir la porta i fugir cap a Quermançó. Van perdre-hi bona part del

tresor però van salvar la vida.

19


Així anava passant la vida de la Comtessa. Cada dia tenia més fama. Era

temuda i admirada alhora. Ningú no l’havia vist plorar mai, i tothom deia que no

tenia sentiments. I el Gegant la seguia pertot i composava cançons sobre les

seves gestes.

Des de Quermançó sentia sovint les

campanes del convent de Garriguella, on la

seva mare havia estat novícia, i alguna

vegada havia confessat al Gegant que

enyorava una vida tranquil·la i reposada,

dedicada a l’oració, com el Pastor de

Batipalmes que s’havia retirat al castell de

Sant Mori, i hi feia vida d’ermità.

Un dels seus darrers actes violents va ser

l’atac a una masia fortificada de l’Empordà.

Malgrat les dificultats aconseguí reduir els

qui la defensaven i personalment va anar recorrent les estances del mas.

Casualment descobrí la jove masovera, que s’havia amagat i que guardava una

criatura entre els braços. Aquella criatura sacsejà la consciència de la

Comtessa, ja que li va recordar el seu fill mort. Sobtadament va fer sortir els

seus bandolers de la casa i els va fer tornar sense més explicacions cap a

Quermançó.

L’endemà s’acomiadà del Gegant i li explicà la seva ferma decisió de desfer la

colla i retirar-se a Garriguella. El Gegant va tornar a Sant Pere ja que el poble

havia normalitzat la seva població i ja no era refugi de malfactors. Allà hi va refer

la seva vida, convençut que la Comtessa ja havia trobat el lloc ideal on refer la

seva.

Però el cert és que la Comtessa va ser aviat expulsada del convent. La mare

abadessa apreciava la dona però va ser obligada pel Bisbe, fent servir el

raonament que tenia taques de sang, i que una dona amb aquella fama

malbarataria el bon nom de l’establiment.

20


La Comtessa va tornar a Quermançó on encara quedaven alguns dels homes

de la seva colla, que continuaven fent de bandolers.

Teresa de Molins va anar fins a Sant Mori,

per parlar amb el seu vell company el

Pastor de Batipalmes. Havia estat acollit

pel marquès de Sant Mori ja que una

vegada l’havia alliberat d’un mal pas i el

baró li va prometre que, quan necessités

un lloc on viure, al seu castell hi tindria

cambra. Allà s’estava, en una petita

estança amb una finestra des de la qual es

veia el Canigó. El Pastor feia vida d’ermità,

resant i dedicat a la meditació.

Durant l’entrevista va dir a la Comtessa que quan tornés a plorar descobriria el

seu camí.

De Sant Mori la Comtessa passà a Sant Miquel de Fluvià. Entrà a l’església del

monestir a sobre del seu cavall negre Belfegor. El rector intentà fer-la fora però

només en sortí el cavall. Ella hi restà i va plorar. Set llàgrimes que en caure al

terra es convertiren en set perles de gran puresa.

Després d’això, muntà novament a cavall i

se’n tornà a Quermançó. D’amagat dels

bandolers que hi quedaven, ajuntà tota la

pólvora que les tropes franceses s’hi

havien deixat, i va fer esclatar el castell

pels aires.

Van morir-hi ella i tots els bandolers, que

en aquell moment dormien embriacs. La

21


notícia va córrer per l’Empordà en un no-res i el Gegant, en saber-ho, hi va

córrer per rescatar el cos de la dama.

Així fou, i la porta a Sant Pere Pescador on va ser enterrada en el terra de

l’església que ella havia defensat dels francesos. El Gegant també agafà tots els

tresors que va poder i els va lliurar al germà de la Teresa, en Bernat, perquè

refés la casa i les propietats que havien estat de la família.

2.2 Altres elements llegendaris

Segons les fonts consultades, a la llegenda cal afegir alguns passatges

completament inversemblants. Tot i que és possible que molts dels fragments

explicats en el punt anterior siguin històricament impossibles, com a mínim

mantenen una certa aparença real. En canvi n’hi ha altres que abandonen

completament aquesta versemblança. En destaco els següents:

−Durant la conversa entre la Comtessa i Pierresfort, el que va fer canviar

d’opinió el militar va ser una àguila immensa que descendí des del campanar de

l’església fins a posar-se amb tota suavitat a l’espatlla de la dama, on va

romandre durant tota la conversa. El coronel Pierresfort, que era molt

supersticiós, en veure la dona protegida per aquell majestuós animal, va creure

que aquella dama era un símbol de la grandesa de l’imperi francès. A més a

més, la mirada de la Teresa de Molins el va sorprendre, ja que desprenia una

autoritat major que la del mateix Napoleó.

–La Comtessa no acostumava a anar sola enlloc i sempre l’acompanyaven els

seus fidels companys bandolers. Tot i això, es diu que quan necessitava pensar

a soles, anava a recórrer els boscos a cavall a tal velocitat que ningú la pogués

seguir. Tan sols un nombrós estol d’ocells la seguien refilant harmoniosament.

“Corra a cavall les terres

de nit per boscos i castells,

si no l’acompanyen lladres

la segueixen els ausells.”3

3 Cantarella popular que recull Rómulo Sans en el seu llibre, El Ampurdán en el siglo XIX. Publicat en 1949, pàg. 33.

22


−Quan la Comtessa va fer volar es castell de Quermançó, el seu cavall Belfegor

va escapar-se volant i des de llavors se’l veu cavalcant de tant en tant, a

vegades per terra, a vegades pels núvols. Es diu que treu foc per la boca i fum

pel nas i que de les seves potes surten llamps quan toquen amb les pedres. La

seva presència no significa res de bo, ja que significa pèrdua de les collites,

fortes tempestes o, fins i tot, el naufragi d’algun vaixell de pescadors.

2.3 Anàlisi dels elements de la llegenda

A més del fil argumental, la llegenda conté un seguit de valors destacats. Un

d’ells és la galeria de personatges que se situen al voltant de la protagonista. He

distingit un petit nucli de personatges principals, i un seguit d’altres de menor

importància, però també molt interessants.

2.3.1 Descripció dels personatges principals4

La llegenda de la Comtessa té pocs personatges principals. A part de la mateixa

protagonista, hi ha el personatge del Gegant, que en bona part de la història

assoleix el rang de coprotagonista. D’entre els altres destaca la figura del

Pastor, que per la seva influència en el procés personal de la Comtessa he

inclòs en aquesta primera part.

2.3.1.1.La Comtessa de Molins

Teresa de Molins i Bach va néixer a Sant Pere Pescador cap a l’any 1790, tot i

que no es coneix la data exacta del seu naixement. Pertanyia a una família

noble que vivia al carrer dels Cavallers. En aquell temps, l’educació de noies

estava bastant descuidada; es limitava a ensenyar les principals oracions i

pràctiques de cosir bastant rudimentàries. Per ser una jove noble havia après a

dibuixar la seva pròpia firma, però a ella li interessaven més les activitats

d’agricultura i ramaderia. A causa de l’avançada edat dels seus pares, i la poca

del seu germà Bernat, amb el qual es portava deu anys de diferència, ella es va

veure obligada a ocupar-se de la casa i el seu manteniment, especialment

4 Els dibuixos d’aquest apartat són de la Núria Roig. Apareixen en el document La Comtessa de Molins i el Gegant de Ventalló, del CdA Empúries. Arxius de l’Elenc.

23


després de la mort de la mare. Probablement, Teresa hauria estat una vilatana

corrent si no hagués estat per la invasió napoleònica de Catalunya l’any 1808.

El pare de la Comtessa va morir de malaltia durant l’atac dels francesos i ella no

va poder contenir la seva ràbia contra els atacants, així que va prendre part en

la resistència. Primer es limitava només a ajudar els ferits, però finalment va

acabar disparant contra l’exèrcit i despertant l’admiració de tots els santperencs.

Defensava el poble sempre que era necessari, situant-se en les zones més

perilloses, però mai no va ser ferida, fet que va crear la creença popular que era

invulnerable.

Després d’un temps de defensa, quan

molts santperencs ja havien caigut

morts o ferits, els francesos van

aconseguir entrar dins les muralles, i

la gent del poble es va tancar a

l’església. Gràcies a una idea de la

Comtessa, aquells combatents que

estaven en condicions de lluitar es

van escapar per un passadís

subterrani que anava a parar a la vora

del riu Fluvià, mentre ella pactava

amb el general Pierresfort que només

podrien ser arrestats aquells homes

que poguessin lluitar. Així doncs,

l’exèrcit va abandonar la vila sense un

sol presoner.

La Comtessa i el seu germà van ser enviats a Barcelona, on vivien uns parents,

i poc després es va casar per acord familiar amb un cavaller ric d’edat bastant

avançada. Al cap d’un temps, van tenir un fill a qui la Comtessa estimava amb

bogeria. El seu marit, però, desconfiava de la seva dona, i l’acusava sense

motiu, provocant contínues discussions que la feien ser molt infeliç. A més, el

matrimoni vivia amb la germana del marit, la qual també odiava la Comtessa. Un

dia, durant una discussió amb el marit, en la qual també participava la cunyada,

24


el nadó, que estava en braços de la Comtessa, va caure a terra, amb tanta mala

sort que es va fer un trau al cap que li va provocar la mort unes hores més tard.

La Comtessa, embogida pel dolor, va matar-los tots dos a punyalades. La

minyona de la casa, que coneixia la situació, va ajudar la Comtessa a fugir a

París. Allà, on va viure un any aproximadament, va muntar una sala de joc que

va donar-li bons resultats, però que va ser tancada per la policia a causa de la

perillositat dels clients que hi assistien. D’allà es va desplaçar a Perpinyà, on va

començar a practicar el contraban i el bandolerisme, activitat que l’ocuparia

durant molts anys. Més tard va tornar a terres catalanes, ja com a bandolera, i

va fer-se un grup del qual va ser nomenada capitana. Després d’uns anys

d’assalts, violents robatoris i nombrosos atacs a viatjants es va guanyar la fama

de la millor bandolera de les contrades, provocant temor a les altres partides de

bandolers, i un elevat preu per la seva captura. Al cap d’uns anys, però, sentint-

se malament per tots els seus actes, va ingressar al convent de novícies de

Garriguella.

Els versos atribuïts al Gegant de Ventalló ho expliquen així:“Avui no vaig a Carmansó!

Avui no hi vaig!... digué ella.

Mare Abadessa, vostre perdó

me dareu a Garriguella.

Humil novícia sols serà

la que un jorn fou canonessa,

i blanc hàbit vestirà

de Molins la Comtessa;

la que més vos obeirà,

la que farà més penitència,

que perdoni sos pecats

i sa joventut perduda,

els crims i els disbarats

d’una vida trista i dura,

la que avui arrepentida,

dóna un crit de deslliurança,

sent desig de nova vida

de repòs i d’esperança.”5

5 Cantarella popular que recull Rómulo Sans en el seu llibre, El Ampurdán en el siglo XIX, 1949, pàg. 228.

25


La mare Abadessa la va tractar molt bé, valorant el seu penediment. Al cap de

poc, però, va rebre ordres estrictes del Bisbe de Girona de fer-la fora, ja que,

seguint el reglament, cap dona amb les mans tacades de sang podia ingressar

en un convent. Així doncs, la Comtessa va haver de tornar al Castell de

Quermançó amb els seus homes, que s’havien tornat més violents i arrogants.

La Comtessa, cansada i plena d’odi cap aquells que havien estat els seus

companys, va fer volar el castell amb el seu grup de bandolers i ella mateixa a

dins.

2.3.1.2.El Gegant de Sant Pere / El Gegant de Ventalló

Narcís Espriu Fullà, també anomenat “el gegant poeta”, té una personalitat

absolutament llegendària, fruit del naixent romanticisme de l’època en què va viure.

Segons la llegenda, el mateix naixement

del Gegant ja va ser un fet inusual i

curiós: a prop de l’església de Sant Pere,

en una caseta molt pobra vivia una parella

d’avançada edat. L’home era natural de

Ventalló i la dona de Sant Pere, de la

família dels Fullà, llinatge encara existent

a la vila. Es diu que l’home no tenia una

professió concreta; anava a pescar al riu,

feia de pastor, tallava llenya, etc.

La parella no tenia fills, la qual cosa

suposava una desgràcia en aquella època, ja que els fills significaven una

garantia moral i econòmica.

A causa de la vellesa prematura, provocada pels forçosos treballs que havia

desenvolupat al llarg de la seva vida, l’home es va quedar sense forces ben

aviat. Va ser llavors quan la parella es va veure perduda, no sabent com

subsistir econòmicament.

26


Es diu que els dos demanaven sempre de tenir un fill, encara que fos gegant.

Un dia, mentre la parella estava davant de casa parlant del tema, va passar la

Raca, bruixa que residia a la Torre Joana de la casa Caramany de Sant Pere

Pescador, la qual els va dir que tindrien un fill en poc temps.

I així va ser: al cap de poc temps van tenir un fill al qual van anomenar Narcís.

El nen va anar creixent amb una magnífica salut i amb un cos robust i fort, tant

que sobresortia d’entre tots els infants de la vila. En arribar als quinze anys se li

deia “el gegant” ja que era realment molt alt i apersonat, amb mirada afectuosa i

dolça. Es diu que era un noi molt pacífic i que tenia una veu magnífica, que

podia entonar totes les cançons que sentia. Estava dotat amb una facultat

extraordinària: tot i el seu analfabetisme, improvisava preciosos versos amb

molta facilitat.

Quan altres joves els feien la guitza, els infants de la vila buscaven protecció,

sota el gegant, que no tenia cap mena de problema a defensar-los.

Tot i la seva reputació, el gegant no era gens cregut pel que fa als seus dots

d’home valent, no era gens ni mica fatxenda; era humil i treballador, ajudava el

seu pare en les seves feines total mateixa docilitat. A més a més, era molt

fervent; anava molt sovint a missa i els diumenges acostumava a fer

d’escolanet.

El pare del gegant va morir quan ell era, encara, bastant jove, i els últims anys

de vida de la seva mare van ser tranquils i relaxats, ja que el seu fill treballava

per mantenir-la. Els bandolers que solien acudir a les diverses tavernes de Sant

Pere coneixien de vista al gegant i tots volien que ingressés en el seu grup.

Amb els anys, Narcís es va adonar que ser tan gros no era un avantatge, sinó

un inconvenient. Es va tornar més sec, ja no cantava ni ballava pels carrers, ni

recitava poesies a aquells qui li ho demanaven; tan sols ho feia en soledat.

27


Un diumenge, va anar a prendre uns gots de vi a la “taverna de la Malcuada”,

costum entre els homes de la població. Allà hi va trobar en Magí Ganivetaire,

que, gelós perquè els cants del gegant li treien el protagonisme, va començar a

provocar-lo. El gegant era una persona tranquil·la però en escarnir els seus

pares, el gegant li va plantar cara i, després d’una llarga baralla, va acabar amb

la seva vida.

El gegant va fugir a Ventalló ja que a Sant Pere tothom sabia què havia passat, i

no ho acceptaven. Allà es va guanyar l’afecte dels vilatans, va treballar per a la

casa Parramon i per a la casa Sastregener, famílies riques del poble. Era alt,

fort i valent així, que desenvolupava qualsevol feina que se li pogués ordenar

amb la màxima facilitat i eficiència.

El gegant era una persona molt

sentimental i s’enamorava amb

facilitat. Per desgràcia, totes les

noies li donaven carbassa i cap

volia ballar amb ell.

Durant la festa major de

Ventalló, mentre el gegant seia

en un costat mirant-se

l’ambient, la Comtessa de

Molins se li va acostar i li va

demanar per ballar. El gegant,

sorprès, ja que les noies mai

volien ballar amb ell, va

acceptar entusiasmat.

Rómulo Sans recull aquesta cantarella popular:“El gegant canta que canta,

mai no es cansa de cantar,

al trist l’alegria torna

i als alegres fa plorar.

Va pels camps amb gallardia,

28


una espina porta al cor,

pel semblant ningú ho diria

mes son pit pateix d’amor.

Una noia de Sant Pere

li va dir un bell matí:

ni les flors són per l’era

ni el gegant és fet per mi.

I així totes les noies

nascudes a l’Ampurdà

li reien, li feien burles,

quan els deia de ballar.

Mes un jorn a Ventalló

mentre el gegant plorava

“la dama de Carmansó”

per ballar li demanava.

El gegant canta que canta,

mai no es cansa de cantar,

al trist l’alegria torna

i als alegres fa plorar.”6

Des d’aquell moment, el gegant es va convertir en l’amic fidel de la Comtessa, la

seguia allà on anava, la protegia i l’ajudava. No era bandoler i no portava armes,

tan sols usava la violència si era per

defensar la seva dama. La majoria del

temps li cantava cançons i li llegia

versos, cosa que distreia i agradava

molt a la Comtessa.

Finalment, quan la Comtessa va decidir

retirar-se al convent de Garriguella, li

va donar una bossa de monedes i joies

pels seus serveis, i ell se’n va tornar a

Ventalló a seguir amb la seva vida

anterior.

6 Cantarella popular que recull Rómulo Sans en el seu llibre, El Ampurdán en el siglo XIX. 1949, pàg. 59.

29


Al cap d’un temps, en assabentar-se del suïcidi de la Comtessa al Castell de

Quermançó, s’hi va desplaçar a recollir el seu cos, i la va enterrar a l’església de

Sant Pere. Després, se’n va tornar al castell en ruïnes on va viure dos anys,

protegint els tresors que hi estaven enterrats, allunyant aquells que gosaven

apropar-s’hi i escrivint un llarg poema dedicat a la Comtessa del qual ara se’n

conserven només alguns paràgrafs. Va córrer el rumor entre la població que allà

vivia una espècie de monstre que vigilava les ruïnes.

Amb el temps, però, alguns vilatans s’hi van acostar sense intenció de robar els

tresors, sinó amb la de veure aquell que hi vivia. El gegant, en veure que la seva

intenció era bona, els va tractar bé i així es van fer amics; el gegant els

explicava la seva història i els cantava cançons a canvi de que ells li portessin

menjar.

El gegant, però, no va morir al castell. Un cop acabat el seu poema, va decidir

anar a voltar pobles. Quan va arribar a Roses, en veure la immensitat del mar

altra vegada, va decidir que volia embarcar-se. Va navegar durant uns anys en

qualitat de mariner en un vaixell que el va portar a Nàpols on els costums eren

mes liberals i lliures, i on les dones italianes l’acceptaven. Allà va passar un

temps de diversió molt merescuda.

Inesperadament, però, la salut li va fallar i la tuberculosis es va apropiar d’aquell

gran home amb el cap ple de somnis. Va tornar a Roses, on es va fer

“parlotaire”; es dedicava a explicar històries de la seva vida. La tuberculosis, per

això, s’anava agreujant i va acabar per perdre la veu.

Així doncs, va tornar a Sant Pere a fer de pastor a casa dels Descatllar.

La gent del poble li demanava que cantés però la seva fluixa i cansada veu no

podia, i ell sempre responia: “Abans de morir, tornaré a cantar”.

Un vespre, el gegant era a Batipalmes, pasturant vaques, i assegut a terra, va

notar que s’acostava la fi. Llavors la seva veu melodiosa va recuperar la bellesa

i el gegant va cantar amb tota la força de la seva ànima de poeta; se sentia la

30


seva veu per tots els camps propers. Es diu que era una cançó dedicada a la

Verge del Portalet. En acabar la cançó va caure dormit sobre la gespa, el seu

últim son. Es diu que tenia els ulls plens de llàgrimes, però un bondadós

somriure a la boca. Les campanes de Sant Pere, diu la llegenda, es van posar a

tocar soles ritmes mai escoltats.

2.3.1.3 El Pastor de Batipalmes

Joan de Teixidor –aquest era el seu

nom real– va néixer al final del segle

XVIII. Pertanyia a una noble família de

Sant Pere. Es diu d’ell que no era

físicament agraciat, ja que la seva

exagerada lletjor, complementada amb

una coixesa que li venia de naixement,

el va influir al llarg de la seva vida. Era

molt bona persona, benèvol i pacífic,

excepte quan se sentia atacat.

Va estudiar al seminari local i es va

traslladar a Girona per estudiar la

carrera eclesiàstica; un cop allà, no va

ser acceptat per no disposar de la bona presència necessària per a un capellà,

és a dir, que el consideraven massa lleig per al càrrec.

Va tornar a Sant Pere, amargat i profundament decebut, i es va convertir en una

persona totalment diferent del que era; es va tornar violent i buscabregues. Es

va dedicar a fer de pastor a la zona de les Batipalmes, d’on li prové el

sobrenom. Ja havia tingut altres sobrenoms per part de la gent del poble,

sempre basant-se en la seva mala aparença. Així doncs, també se’l anomenava

“Joan Geperut”, sobrenom que va deixar de aplicar-se-li quan va ferir greument

a ganivetades aquells que gosaven anomenar-lo així. Va guanyar-se la fama

d’home valent i busca-raons, i en les comarques veïnes tothom sabia a què

s’exposava si el provocaven.

31


Durant la Guerra del Francès, va lluitar activament a les muralles i als carrers de

Sant Pere. I quan la vila va capitular, va organitzar una partida que va lluitar

contra els francesos a les muntanyes de Ventalló i Palau-Borrell fins que van

marxar l’any 1814.

Quan va tornar a Sant Pere, es diu que va anar a l’església a encendre un ciri

per cadascun dels francesos que havia derrotat en la lluita.

Després de la guerra, va prendre el costum d’emborratxar-se a les tavernes del

poble. Sota els efectes de l’alcohol es tornava encara més perillós i violent, i,

després de matar diversos habitants del poble, va haver de marxar, per por de

ser detingut, a les serres entre la Bisbal i Figueres, on es va dedicar al

bandolerisme. Allà va passar gran part de la seva vida, atracant aquells que

venien de Barcelona (per botiflers), i protegint tots els que eren dels pobles de la

comarca. Una vegada va salvar el baró de Sant Mori i aquest li va prometre

aixopluc si el necessitava.

Cap als quaranta anys, la seva salut, que mai havia estat gaire bona, va

començar a empitjorar i es va haver de retirar de la seva vida activa; es va

amagar en diversos llocs i va estar una llarga temporada a can Sastregener, de

Ventalló, i també al castell de Sant Mori.

La llegenda diu que quan va morir els seus companys de bandolerisme el van

enterrar clandestinament a les muntanyes de Ventalló i que l’endemà es van

trobar la zona de la seva tomba plena de flors que havien nascut misteriosament

durant la nit.

Respecte als seus amors, s’esmenta el nom d’una sola dona, una pubilla de

Calabuig a la qual van trobar abandonada al bosc ja que els francesos havien

incendiat la seva casa i matat els seus pares. Així doncs, la van acollir a la

companyia i es va convertir en una bandolera que dominava molt bé l’espasa i

la lluita. El Pastor de Batipalmes estava bojament enamorat d’ella fins que, un

dia, aquesta va fugir amb un company del grup del qual estava enamorada. El

Pastor va prometre matar-los si els trobava, i quan ho va fer, va assassinar

32


cruelment el seductor, i quan ja tenia la foguera encesa per cremar la noia, es

va fer enrere, i la va deixar marxar amb la condició que ingressés al convent de

Girona.

El Pastor va passar els darrers anys de la seva vida dedicat a l’oració al castell

de Sant Mori. El baró l’havia acollit perquè el Pastor havia alliberat el marquès

d’un mal pas i aquest li havia promès d’acollir-lo quan volgués retirar-se. Allà hi

va tenir lloc una vital entrevista entre el Pastor i la Comtessa de Molins, en què

ella prengué la darrera gran decisió de la seva vida.

“El Pastor de Batipalmes

n'era temps fou bandoler

per despit del Seminari

que per lleig no el va voler.

Ara viu allà a Sant Mori

retirat de tot brogit,

entregat a la pregària

i al conreu de l’esperit.

Viu allà perquè un bon dia

d'un mal pas salvà el baró

que era en mans d’una partida

criminal sens parangó.

El baró ara l’alimenta (i)

li reserva un recambró,

tot modest i sense luxes,

però encarat al Canigó.

El Pastor de Batipalmes

n'era temps fou bandoler.

ara diu missa a diari

no hi ha home amb tanta fe.”7

2.3.2 Altres personatges (i elements) secundaris8

Destaco aquells personatges que intervenen de manera clara en els fets que

s’expliquen a la llegenda però que de cap manera assoleixen el protagonisme

de la Comtessa, el Gegant o el Pastor. Hi he inclòs també algun personatge no 7 Fragment del romanç Ma Senyora, la Comtessa de Càndid Miró. Inèdit. 8 Els dibuixos d’aquest apartat són de la Núria Roig. Apareixen en el document La Comtessa de Molins i el Gegant de Ventalló, del CdA Empúries. Arxius de l’Elenc.

33


físic (com la Verge del Portalet) i algun altre d’històric (com en Napoleó). Estan

posats per ordre cronològic, independentment de la seva importància.

2.3.2.1 Carmeta Pelletaire

La Carmeta Pelletaire era una bruixa i endevinadora

de Terrades, que entenia molt en problemes

d’embarassos. Fou ella qui va endevinar el sexe de

la criatura simplement tocant la mare de la

Comtessa. Els que n’havien de ser progenitors

l’havien anat a veure perquè la prenyada tenia

moltes molèsties, potser a causa de la seva

avançada edat, i el pare volia garantir un bon

naixement per al que ell esperava que en fos l’hereu. La Carmeta, “bona dona”

sentencià davant del pare: “Noia és, però tan gran el seu destí que molts reis la

voldrien per filla.”

Una altra bruixa local, “La Raca”, és qui pronostica el naixement del Gegant.

2.3.2.2 La Verge del Portalet

Figura de la Mare de Déu que estava al costat de la

Porta de la Muralla que tenia aquest nom. Segons

la llegenda, i recollit també per d’altres tradicions

locals, la figura tenia una gran devoció,

especialment d’aquelles dones que volien quedar

embarassades i que no ho aconseguien.

Actualment hi ha una rèplica de la figura a l’església

de Sant Pere Pescador.

34


2.3.2.3 Napoleó

Figura històrica, els plans conqueridors del qual

intervenen en diversos moments de la llegenda, si no ell

directament, sí a través del seu exèrcit: marxant sobre

l’Empordà, reconstruint el castell de Quermançó per fer-

lo un polvorí, atacant Sant Pere Pescador i altres viles

emmurallades... És el personatge que dóna l’oportunitat

a molts vilatans, el futur dels quals estava predestinat

vers l’anonimat i la tranquil·litat, de convertir-se en

herois i éssers llegendaris.

2.3.2.4 Coronel Pierresfort

Va ser el coronel que, segons la llegenda, fou enviat

per Napoleó expressament a conquerir Sant Pere

Pescador. La vila, seguint l’exemple de Girona, va

decidir oposar-se a l’ocupació francesa i va tancar les

muralles per impedir el pas a l’exèrcit enemic. Quan

finalment van poder entrar, ell va pactar amb la

Comtessa que només s’enduria aquells homes en

condicions de lluitar que estiguessin dins l’església.

Tot i sortir-ne burlat, va tenir l’elegància suficient com

per acceptar que una dona havia sabut negociar millor que ell tot i estar en

condicions molt desavantatjoses.

2.3.2.5 El marit (i la cunyada)

No en sabem ni nom ni gaire més. Segons la llegenda

era un home d’edat i ric, i consumit per la gelosia.

Estava molt influït per la seva germana, que també

era dona malfiada i de molt mal geni. Aquestes dues

persones van amargar la Comtessa en la seva estada

a Barcelona, tot i que ella suportava com podia la

situació, fins que la mort del fill la va fer embogir i va

matar marit i cunyada.

35


2.3.2.6 La minyona (i el seu nebot)

Dona que

treballava per

al marit i la

cunyada de la

Comtessa, per

qui sentia una

gran simpatia.

Ella fou, quan

va veure el

terrible desenllaç de la baralla familiar, qui la va convèncer que agafés diners i

que fugís amb un seu nebot, que es dedicava al contraban i que podria fer-li

passar la frontera amb facilitat.

El personatge del nebot torna a aparèixer a la llegenda quan la Comtessa torna

a Perpinyà (després del seu fracàs a París) i s’enrola a la mateixa activitat que

ell.

2.3.2.7 Magí Ganivetaire

En Magí era un mala peça de Sant Pere. Passava

totes les estones a la Taverna de la Malcuada,

centre d’oci del poble. Allà, al pati de la taverna,

treballava fent classes d’atac amb ganivet. Li

agradava ser el centre d’atenció i que la gent li

tingués por. Es creia el més fort i provocava alguns

homes del local perquè es barallessin amb ell, i

així pujar la seva reputació. Un dia, va provocar el

Gegant, ja que aquest, amb els seus cants, es

convertia en el centre d’atenció quan anava a la

Taverna de la Malcuada, deixant-lo a ell en un

segon pla, cosa que no li agradava. I la baralla va acabar amb la seva pròpia

mort, que no va ser gaire sentida al poble.

36


2.3.2.8 La Malcuada

La Malcuada era la mestressa de la taverna més

popular de Sant Pere, on s’acostumava a reunir la

gent del poble per prendre vi i fer petar la xerrada.

Tenia aquest sobrenom perquè es caracteritzava

per tenir mal geni i imposar-se davant dels homes

que freqüentaven el seu local. La Malcuada va

animar el Gegant a fugir a Ventalló quan aquest va

matar en Magí Ganivetaire, i va retenir els homes

que eren a la taverna, contra la seva voluntat, per

impedir que ningú el seguís.

2.3.2.9 Bisbe de Girona

Té diverses intervencions destacades durant la

llegenda. La primera el convertiria en el principal

responsable que el Pastor de Batipalmes no fos

acceptar al Seminari de Girona, a causa de la seva

lletjor. Això li comportaria l’odi acèrrim de l’home

convertit en bandoler.

La segona és en la seva visita a Ventalló, quan

lloga la colla de la Comtessa perquè li fessin de

guardaespatlles, sobretot per protegir-lo de la colla

del Pastor de Batipalmes. D’aquesta manera demostrava ser una persona amb

una gran perícia i astúcia.

La tercera intervenció és quan obliga la mare abadessa de Garriguella a fer fora

la Comtessa, que s’havia acollit al convent. En aquest aspecte sembla ser una

persona un altre cop més preocupada del bon nom de la institució que no de fer

un servei a les persones que ho necessiten.

37


2.3.2.10 Governador de Girona

Personatge tibat i vanitós. Quan la Comtessa era

una de les principals bandoleres del territori, ell va

rebre l’encàrrec de capturar-la, per la qual cosa

confiava rebre una sucosa recompensa oficial i

l’admiració política. Tanmateix el fracàs de la seva

estratègia significà la pitjor humiliació.

Encara intentà −i quasi aconseguí− de capturar-la a

les muralles de Figueres. Sortosament l’astúcia de

la dama féu fracassar novament els plans del Governador.

2.3.2.11 Els pretendents

Tot i que en la llegenda els pretendents de la

Comtessa no tenen cara ni nom, sí que s’explica el

destí que els esperava si insistien en festejar la dama.

Ella no tenia cap intenció d’intimar amb ningú, tret de la

confiança que mantenia amb el Gegant, i no es va

reprimir a l’hora de demostrar-ho, amb armes, si

convenia.

2.3.2.12 Mare Abadessa

Era el càrrec més important en el convent de

Garriguella. Va acceptar la Comtessa sense cap mena

de problema sabent els actes que havia dut a terme. Es

diu que quan va rebre la carta del bisbe, va protestar

afirmant que tothom tenia dret al penediment, fins i tot

una bandolera. Va estar sempre a favor de la

Comtessa tot i que, finalment, va haver de fer-la fora

del convent perquè la paraula del bisbe tenia més força que la seva.

38


2.3.2.13 Baró de Sant Mori

Apareix a la història com a personatge molt secundari. S’hi fa referència quan el

Bisbe és a Ventalló i hi assisteixen totes les autoritats de la rodalia.

I és qui allotja el Pastor de Batipalmes al seu castell de Sant Mori, quan aquest

decideix retirar-se. El motiu de tanta generositat és que el Pastor havia salvat un

cop el baró quan es trobava en una situació compromesa amb una altra colla de

bandolers, segurament no tan íntegres com el Pastor.

Finalment el baró de Sant Mori −cal suposar que es refereix al marquès de Sant

Mori− és qui facilita l’entrevista entre el Pastor i la Comtessa en el mateix

castell.

2.3.2.14 Bernat de Molins (germà de la Comtessa)

Les seves aparicions en la llegenda són molt escasses. Era deu anys més jove

que la Teresa, i, en el llibre de R. Sans, es dóna a entendre que la seva mare va

morir molt aviat després del part, possiblement per complicacions en aquest. La

Comtessa, doncs, es va haver de fer càrrec d’ell durant tota la seva infància,

amb ajuda del seu pare que ja era bastant gran. Seguint la versió d’en Sans,

també, va ser ell qui va anar a buscar el cadàver de la Comtessa entre les runes

de Quermançó i la va portar a Sant Pere, on va ser enterrada.

2.3.3 Espais geogràfics on la Comtessa presumptament desenvolupà les seves

accions

En el mapa es pot observar la situació geogràfica dels espais identificables. Cal

tenir en compte que hi ha passatges que parlen d’una zona no localitzada, com

per exemple l’assalt a la masia, la situació de la qual no queda clara.

Els espais són:

39


Terrades: poble on els pares de la Comtessa,

durant l’embaràs, visiten la Carmeta Pelletaire,

curandera i endevina, la qual pronostica que serà

una nena.Sant Pere Pescador: és el poble natal de la Teresa,

on va créixer, treballar i d’on va sentir-se vilatana

sempre; finalment hi és enterrada. També és

l’escenari del setge del coronel Pierresfort i on la

Comtessa i el Pastor destacaren pel seu valor i pel

seu liderat.

És igualment l’espai on es desenvolupen passatges

referits a la Verge del Portalet, al Gegant de Sant

Pere, sobretot en la seva lluita contra en Magí

Ganivetaire a la taverna de la Malcuada; igualment

en els episodis del Forn de la Vila i de la Sopa dels

Descatllar.

Vilamalla: lloc on destacà el Pastor com a guerriller

contra les tropes franceses un cop Sant Pere ja

havia estat reduïda com a vila rebel.

Barcelona: lloc on la família Molins tenia parents

que van recollir la Teresa i en Bernat després de la

destrucció de Sant Pere. Allà la Comtessa es va

casar, va tenir un fill i va acabar assassinant el seu

marit i la seva cunyada.

París: capital on fugí després del seu assassinat; hi

establí una sala de joc que hagué de tancar forçada

per les pressions de la competència.

Perpinyà: lloc on s’establí durant l’època que es

dedicà al contraban; des d’aquesta ciutat travessava

sovint la frontera i visitava l’Empordà.

40


Viladamat: terme municipal en què es troba Sant

Feliu de la Garriga, castell proper a Garrigoles.

Aquest fou el seu amagatall en els primers anys en

què es dedicà al bandolerisme.

La Bisbal: vila pn presumiblement la Comtessa anà

a buscar el bisbe, llogada per aquest, per

acompanyar-lo a Ventalló.

Ventalló: poble al qual acompanyà el bisbe com a

guardaespatlles durant la visita pastoral; allà hi va

conèixer el Gegant de Ventalló, que la va seguir des

d’aquell moment, i hi van ballar la Corranda Reial.

Durant la llegenda s’hi fan repetides referències com

a poble de procedència d’alguns dels personatges

secundaris o d’haver-hi tingut lloc esdeveniments no

directament relacionats amb la Comtessa.

Vilaür: terme municipal proper al Fluvià i que fa

frontera amb Garrigàs. En aquesta zona també s’hi

ocultà un temps quan era perseguida pel

Governador de Girona però ella aconseguí de

segrestar i retenir els oficials de l’exèrcit que la

perseguia.

Vilajuïga: terme en el qual es troba el castell de

Quermançó, darrer dels amagatalls coneguts de la

Comtessa de Molins, i que finalment va destruir en

el moment del seu suïcidi.

Garriguella: poble en el qual es trobava el convent

on la mare de la Comtessa havia estat novícia, i on

ella també volia retirar-se definitivament de la seva

vida delictiva.

41


Palau-Sator: poble on es troba el castell de les

Tenebres, un dels que segons la llegenda va ser

assaltat per la colla de la Comtessa.

Figueres: vila (poc després, durant les Guerres

Carlines, seria declarada ciutat) en les muralles de

la qual tingué lloc un incident entre l’exèrcit del

Governador i la colla de la Comtessa de Molins.

Plana de l’Alt Empordà: zona on es considera que

es trobava la masia on la Comtessa descobrí la

masovera amb el nen petit que la féu decidir-se

definitivament a abandonar el bandolerisme.

Sant Mori: poble on es troba el castell en què va

refugiar-se el Pastor de Batipalmes en el moment de

retirar-se de bandoler. Allà tingué lloc la darrera

entrevista de la Comtessa i el Pastor.

Sant Miquel de Fluvià: poble on es troba l’església

en què la Comtessa plorà set llàgrimes que es van

convertir en set perles.

42


43

Mapa de la comarca de l’Alt Empordà amb indicacions de les poblacions que tenen alguna relació amb la llegenda de la Comtessa. Les poblacions de fora de la comarca estan assenyalades al marge.


2.4 Validació històrica dels fets recollits a la llegenda

La llegenda presenta molts fets com si fossin irrefutablement històrics. Caldrà

mirar-ho amb una mica de compte. Repasso a continuació alguna de les

afirmacions tot analitzant-ne la versemblança.

2.4.1 Teresa de Molins i Bach fou realment comtessa de Molins

Pelai Pastell i Negre9, historiador de Castelló d’Empúries, afirma que segons les

seves investigacions, no hi ha constància de l’existència de cap comtat de

Molins. Hi ha constància, això sí, del marquesat de Molins, que l’any 1848 –

posteriorment a la mort de la Comtessa, doncs– fou concedit per la reina Isabel

II a Don Marià Roca de Togores, exministre, descendent d’una família

valenciana.

També hi ha registrats dos escuts pertanyents al cognom Molins però no es

coneix que cap de les dues famílies tinguessin cap lligam amb Sant Pere

Pescador. Un d’aquests escuts, amb un griu, procedeix de la sepultura de

Donya Blanca de Molins, de l’any 1317, que es trobava a l’església del Carme

de Banyoles; l’altra, amb una creu flordelisada i amb quatre moles de molí –un a

cada cantó– es troba descrit en Armonia de J.R. Vila, del segle XVII.

L’única possibilitat, doncs, és que la mare de la Comtessa procedís d’aquests

llinatge; però això també entra en conflicte amb el que es diu a la llegenda, ja

que la seva mare havia estat canongessa del convent de Garriguella, com era

costum entre les noies joves de bona família de la comarca, fins que es

casaven.

Les probabilitats que Teresa de Molins fos realment Comtessa o descendent

directa d’un títol nobiliari similar són molt escasses.

9 Opinió recollida per R. Guardiola Rovira, aparegut en l’article Comtessa de Molins? del periòdic “Hora Nova” núm. 351, pàgina 2, any 1984. Veure l’annex núm. 7

44


2.4.2 Teresa de Molins i Bach va néixer i viure a Sant Pere Pescador

Segons Rómulo Sans, estiuejant de Sant Pere Pescador i escriptor, la

Comtessa de Molins vivia al Carrer dels Cavallers, en una casa que té a la porta

d’entrada l’escut de la família. Tot i que la seva afirmació és, per a ell,

innegable, un cop revisat l’escut no hi ha cap certesa que aquell escut pertanyi a

la família Molins. Evidentment és una propietat rural ja que té un pati que feia

les funcions d’era i estava situat al costat de la muralla de la vila.

Efectivament el carrer Cavallers existeix, i l’actual propietària de l’edifici creu

que sí que era la casa de la Comtessa perquè “en Rómulo s’ho va estar mirant i

m’ho va assegurar”10.

Crec que és força indesmostrable que l’edifici en qüestió realment fos la casa

natal de la Teresa de Molins i Bach.

2.4.3 Existència de la família Molins a Sant Pere Pescador

Disposo d’una còpia d’escriptura de testament

del 1801 atorgat per Mariangela de Carreras y

Molins que és:

“... filla legítima y natural de Juan de Molins y de

Maria Molins y Pasqual conjugues pagesos de la

vila de St. Pere Pescador...”11

L’esmentat document només parla de

descendents que porten el cognom de Carreras,

però és evident que la família Molins hi és

present i que té pes com perquè sigui l’home (el

pare, Juan) qui agafi el cognom de la dona (de

Molins).

10 Veure l’entrevista feta a M. Angels Rocas a l’annex núm. 211 Document: “Día 29 de Agosto de 1801. Escritura de Testamento otorgado per Da Mariangela de Carreras y Molins de Sn Pedro Pescador, ante el Rdo D. Tomás Groart y Moner Ptero y Rector de la misma vecindad. Copia autorizada por Don José Massanet y Solana, notario del Colegio del Territorio de la Audiencia de Barcelona con residencia en la ciudad de Figueras a los 10 de Junio de 1882.”

45

Imatge de la làpida de l’església on es veu clarament la inscripció posterior feta “per algun paleta inexpert”. Imatge aportada per

Agnès Fort.


Per altra banda l’Agnès Fort em facilita uns documents, presumptament

redactats pel senyor Francesc Sala que fou durant molts anys secretari de

l’Ajuntament de Sant Pere, en el que, entre altres coses, hi ha la imatge de la

presumpta làpida de l’església de Sant Pere Pescador. Segons el text d’aquest

document la tomba havia estat tornada a marcar “per algun paleta inexpert”,

possiblement “en la profanació del 1936”12. Així i tot, segons el document, la

làpida parla de JOANNES MOLIN(s), i és datada del 1781.

Això demostraria l’existència del llinatge, però posaria encara més en dubte que

la Comtessa bandolera sigui enterrada en aquest indret. En tot cas, la làpida no

va ser feta expressament per a ella.

2.4.4 La Comtessa de Molins fou realment bandolera

La figura de la Teresa de Molins i Bach com a cap d’una colla bandolera sobta

enormement, fa venir ganes de creure-ho, però ja d’entrada sona absolutament

llegendari.

Jordi Bilbeny, que ha fet recerca en els diferents arxius comarcals, assegura no

haver trobat cap indici d’una bandolera d’aquesta importància enlloc. Per això,

tal com s’explica en l’apartat ..., ell creu que les seves gestes són pura ficció.

També és de la mateixa opinió en Francesc Vernet, professor d’història de l’IES

Castelló d’Empúries, que diu:

“La informació de la que disposo em fa pensar que es tracta d’una història inventada

que no tindria una fonamentació real. Sant Pere Pescador en aquesta època seria un

poble d’uns 800 o 900 habitants; malgrat tenir muralles des de l’època medieval no crec

que oposés gaire resistència a les tropes franceses.”13

I encara, en un altre moment de la mateixa entrevista diu:

12 Es refereix a la destrucció de l’altar, la crema de l’arxiu i l’assassinat del rector per part del Comitè Antifeixista d’Orriols.13 Veure entrevista a Francesc Vernet, a l’annex núm. 3.

46


“Crec que és bastant difícil que un personatge així no el trobem reflectit en la informació de

l’època, encara que sigui per parlar-ne malament i desacreditar-lo davant de tothom. Per

tant la historicitat total de la Comtessa de Molins no és gaire gran, almenys per l’època en

la qual s’explica que actua. Una altra cosa seria que aquest personatge femení hagués

viscut en un altre època històrica (potser anterior) i, per diferents motius, s’hagués descrit

les seves accions en una època posterior. També cal recordar que normalment les

llegendes tenen un fons de veritat històrica però distorsionada i adornada que fa difícil

poder arribar a tenir una visió clara i diàfana dels fets.”14

2.4.5 Existència de Narcís Espriu i Fullà

Seguint la tradició que tenen algunes viles de posar nom a les cases de les

famílies que resideixen des de fa molts anys al poble, Sant Pere té moltes

famílies batejades des de temps remots. Els àlies acostumen a tenir algun

sentit, tot i que actualment es desconeix el significat de molts d’aquests

sobrenoms.

Així, a Sant Pere Pescador hi ha una família coneguda com la de “cal gegant”,

amb el cognom “Fullà”. Aquesta família desconeix l’existència d’un tal Narcís

Espriu i Fullà en els seus avantpassats però, tot i així, tenen la característica,

encara ara, de ser molt alts i apersonats.

Una persona d’aquest

llinatge és el conegut

artista Prim Fullà, que va

realitzar un dels quadres

que representen la

Comtessa l’any 1995 per a

l’exposició que va tenir lloc

a Sant Pere Pescador

durant la quinzena de la

Comtessa de Molins de la

qual ja parlaré més

endavant.

14 Veure entrevista a Francesc Vernet. Annex núm. 3.

47

En Prim Fullà acabant el quadre de la Comtessa que va


L’existència d’aquest personatge, doncs, no s’ha pogut demostrar però encaixa

perfectament amb un llinatge existent a Sant Pere Pescador.

2.4.6 Existència del passadís subterrani que connecta l’església i el riu Fluvià

Diversa gent del poble m’ha manifestat que té constància d’aquest passadís

secret. La Maria Àngels Rocas15, per exemple, assegura que el seu pare li havia

explicat que, de jove, l’havia recorregut amb una espelma. Ara mateix, també

segons la senyora Rocas, l’entrada al túnel està tapiada, perquè és perillós

entrar-hi (si és que no està ja enderrocat) però encara es conserva, al fons d’un

armari de la sagristia, la porteta d’entrada. En dóna tota mena de detalls, fins i

tot del possible recorregut del túnel per sota de la seva casa.

Sembla provada doncs, l’existència d’aquest túnel.

2.4.7 Existència del coronel Pierresfort i la seva intervenció en el setge de Sant Pere

Pescador

No he trobat documentació oficial sobre

l’existència d’aquest personatge. En el registre

d’oficials de l’exèrcit napoleònic no es troba

constància d’aquest nom16. Ara bé, el mariscal

Augereu, que fou l’artífex de la rendició de Girona

després de sotmetre-la a un duríssim setge

podria molt bé ser el nostre Pierresfort, ja que s’hi

donen un seguit de coincidències.

Augereau va ser governador general de

Catalunya i en el poc temps que va estar en el

seu càrrec va arribar a assolir molta popularitat per les seves proclames fetes en

15 Veure entrevista a M. Àngels Rocas, a l’annex núm. 2.16 Per consultar el registre dels oficials napoleòniques he fet una recerca a Internet. Hi ha molta informació sobre l’exèrcit de Napoleó i en concret hi ha dues planes web que adjunto a la bibliografia on hi ha llistats tots els oficials de grau superior que va tenir l’exèrcit francès mentre va governar Napoleó.

48


francès i català. El seu nom complet era Pierre François Augereu i podria ser

que la gent del poble l’acabés donant algun sobrenom que ben bé podria ser

Pierresfort (Pierre François)17.

Tot i això no es podria demostrar del tot que Sant Pere fos assetjat i que la

persona que aconseguís la seva rendició fos aquest mariscal, en la llegenda

degradat a coronel.

2.4.8 Estada del Pastor de Batipalmes al castell de Sant Mori

Tot i que no hi ha cap motiu per dubtar de la veracitat d’aquest fet, el senyor

Carles Reglà, historiador resident a Sant Mori, opina que és molt poc probable.

Segons ell, els marquesos mai no eren habitualment al castell. Tenien

residència a Barcelona. Ho relaciona amb el passatge en què es diu que a la

festa de Ventalló hi van assistir les famílies més rellevants de la comarca, per

exemple el baró de Sant Mori. El senyor Reglà diu:

“...parla dels senyors de la comarca que estaven allà reunits a Ventalló, i parla fins i tot que

hi havia el baró de Sant Mori i això és una mica difícil perquè aquesta gent no vivia a Sant

Mori. Ells cobraven els censos de Sant Mori però ni venien al poble, no coneixien la gent

de Sant Mori, tenien el seu batlle, que deien.”18

Queda, però, una remota possibilitat que el marquès es trobés a la comarca en

algun moment determinat i tingués algun problema amb bandolers com el que

s’explica a la llegenda.

Així i tot el senyor Reglà insisteix en la seva posició amb un nou argument:

“Jo li vaig preguntar inclús a una senyora que la seva família havien estat els masovers del

castell, i aquesta senyora inclús em va explicar que ella havia nascut al castell, i que eren

els masovers i que no... que no n’ha sentit a parlar mai d’això.”19

17 Il·lustració extreta de la web Lombard antiquaris maps and printts. Napoleon and his generals. (Veure bibliografia)18 Veure l’entrevista a Carles Reglà, a l’annex núm. 4.19 Ibídem.

49


2.4.9 .Bandolerisme a la comarca

Hi ha constància documentada que durant els anys posteriors a la Guerra del

Francès un gran nombre de grups de bandolers van instal·lar-se a la comarca

de l’Alt Empordà. Així, es refugiaven en algun dels nombrosos boscos de pins i

alzines de la comarca per robar els viatgers rics i també assaltaven masos i

localitats.

He tractat aquest fet més endavant en el capítol de context històric, i he dedicat

un apartat especial al bandolerisme.

Així i tot, en els documents històrics no es fa cap referència a la Comtessa de

Molins o al Pastor de Batipalmes. La seva existència real és molt poc probable.

Fins i tot, en Francesc Vernet, dubta que fos un moment especialment propici al

bandolerisme. Diu:

“El període de temps que va del 1814 fins el 1826 (any de la suposada mort de la

Comtessa de Molins) no sembla que hagi estat una època especialment dolenta

econòmicament parlant (si res més no, no hauria estat molt pitjor que les dècades

anteriors).”20

2.4.10 Existència del convent de Garriguella

Hi ha constància de l’existència del

convent de novícies de Garriguella,

des d’abans de l’època en què,

teòricament, s’hi va allotjar la

Comtessa. Hi ha fins i tot fotografies

que ho demostren21, a més de

diversos documents que l’esmenten.

20 Veure l’entrevista a en Francesc Vernet, a l’annex núm. 3.21 El periodista Josep Plaja va fer arribar una d’aquestes fotografies a l’Elenc Santperenc el 1995. Al darrera de la fotografia hi va escriure el text: “Hi ha una altra fotografia d’una processó per un carrer, probablement de finals de segle, en la que es veuen unes quantes monges (aquesta va ser reproduïda a la “Revista de Garriguella” de fa sis anys, dient que corresponien a monges del cèlebre convent).”

50

Imatge del convent de Garriguerlla, aportada per Josep Plaja. Arxiu de l’Elenc Santperenc.


2.4.11.Destrucció del castell de Quermançó per part de la Comtessa de Molins

La llegenda afirma que la Comtessa va fer esclatar el castell, amb ella i tota la

seva colla de bandolers a dintre, cap a l’any 1829, aprofitant la pólvora que hi

havien deixat els francesos.

Segons Pelai Pastell i Negre, en una informació que es presenta en un article de

R. Guardiola Rovira22, durant la Guerra del Francès, al 1808 el castell ja feia

segles que estava enrunat. Es desconeix, però, la font d’informació que tingué

l’historiador en qüestió.

Segons Josep Maria Martorell,23 principal gestor de l’empresa que posseeix el

castell, la seva investigació ha servit per donar constància amb diversos

documents que, durant l’estada dels francesos a terres catalanes, el castell

s’usà com a polvorí per guardar-hi les armes i els materials explosius.

També afirma que, seguint un

costum bèl·lic, allò que no es

podien endur del país atacat ho

destruïen perquè no fos usat per

altres, i amb el castell de

Quermançó van seguir la norma.

Així, consta que el general Suchet,

de l’exèrcit napoleònic, va manar

encendre la pólvora acumulada

dins el castell, per fer-lo esclatar

juntament amb aquelles mercaderies que no es podien emportar de retorn a

França, l’any 1814.

Si això fos cert, difícilment s’hi podia refugiar la Comtessa de Molins molt

després de la Guerra del Francès. Una altra opinió autoritzada, però, la de

l’historiador Joan Badia i Homs n’afavoriria la possibilitat: “En cap moment el

castell es degué derruir del tot.” 24

22 Article de R Guargiola , La Comtessa de Molins? Periòdic Hora Nova número 351, pàgina 2, any 1984. Veure annex núm. 7.23 Manifestacions verbals de Josep Maria Martorell en la visita guiada de Quermançó, gener de 2008.24 Joan Badia i Homs, L’Arquitectura Medieval de l’Empordà. Vol II-B. Alt Empordà. Pàgina 427.

51

Fotografia del castell de Quermançó. Col·lecció particular.


3. Fonts de la llegenda

L’existència i els detalls de la llegenda que m’han arribat directament, i que em

van motivar a fer aquest treball, són els actes que es van fer el 1995 (l’Any de la

Comtessa, Quinzena de la Comtessa), els del 2005 (commemorant els de deu

anys enrere), l’existència dels gegants (jo havia pertangut a la colla gegantera

“Els bandolers”), i lògicament el que m’han anat explicant els meus pares i al

CEIP Llagut (mentre n’era alumna).

Tal com he pogut saber durant la realització d’aquest treball, quan l’Elenc

Santperenc va voler refer la llegenda amb el màxim de detall, va veure que la

major part d’informació venia d’un llibre de Rómulo Sans. Aquesta n’és la

principal font documental.

A més, l’Elenc Santperenc va parlar amb persones grans del poble que van

aportar diferents visions i detalls que es van traduir en els documents que

l’Elenc va elaborar: el Romanç i les dues versions de l’obra de teatre: La

Comtessa de Molins (1995) i La Comtessa i el Gegant (1996). Algunes de les

persones que els van ajudar, especialment Ernest Vidal i Josep Maria Ripoll, ara

són morts, i les seves aportacions les coneixem a través dels esmentats

documents i dels comentaris dels membres de l’Elenc.

A través dels mateixos membres de l’Elenc he tingut accés a diversos

documents que es van fer durant l’Any de la Comtessa o poc després. Voldria

destacar un treball inacabat i inèdit de Jordi Bilbeny en què fa un estudi molt poc

convencional del mite.

Una altra font ha estat la petita col·lecció d’articles periodístics que he pogut

recopilar, la majoria de la premsa comarcal, però algun en mitjans de més

abast, com l’article de Joan Perucho aparegut al diari Avui.25

Una de les fonts principals per a la realització d’aquest treball han estat les

entrevistes, les quals m’han aportat l’experiència real de persones que han

25 Veure Bibliografia.

52


tingut alguna relació o altra amb la llegenda, especialment amb els actes de

l’any 1995. També cal tenir en compte que hi ha persones a les qual no he fet

una entrevista en el sentit convencional però sí que hem tingut xerrades i

converses que m’han orientat en la recerca i que han influït en la meva pròpia

visió del personatge.

Un element interessant i curiós ha estat el poema de Carles Fages de Climent

en què parla de la Dama de Quermançó i la Comtessa de Molins.

La darrera font ha estat la documentació publicada (enciclopèdies, estudis

monogràfics, articles, etc.) sobre història general de Catalunya, o particular

sobre l’època corresponent, o sobre algun dels aspectes que s’hi relacionaven:

el bandolerisme, la tradició oral...

3.1 Llibre de Rómulo Sans: El Ampurdán en el siglo XIX

Rómulo Sans era un barceloní de classe alta

que, gràcies a l’herència familiar mai, va haver

de treballar per guanyar-se diners ja que la

seva família tenia una riquesa prou gran per

mantenir-lo a ell i als seus dos germans. La

seva família tenia terres i una casa a Sant Pere

Pescador, on anaven a estiuejar. Així, Rómulo

va passar gran part de la seva vida a

l’Empordà, d’on va sorgir l’interès cap a la

Comtessa de Molins.

Sans es va dedicar a la cultura, a llegir llibres i

escriure. El Ampurdán en el siglo XIX és un recull de llegendes i anècdotes

empordaneses.

En l’inici del llibre trobem un escrit de Juan Soler Janer, el qual fa d’introducció

presentant el contingut. També aprofita per apreciar la feina de Rómul. Cito

textualment:

53


“Pero Rómulo Sans, fino observador y paciente investigador, no se ha limitado

simplemente a recoger cuidadosamente bellas leyendas y a ordenar anécdotas i

sucesos. Ha investigado a fondo, ha contrastado escrupulosamente y a estudiado en

la rica frondosidad de las instituciones jurídico-sociales del pasado siglo y tiempos

anteriores con brillante y logrado éxito. Ha escuchado a los ancianos y escrutado en

los archivos y ha recorrido las bellas tierras ampurdanesas, la pródiga comarca, tan

rica en bienes materiales, como dotada de singulares encantos naturales, cuya

historia, costumbres instituciones y leyendas reflejan las páginas del presente libro.”26

En aquest escrit de presentació es dóna especial èmfasi a la figura de la

Comtessa dins el llibre.

En el text també es cita D. Francisco Cargol, rector de parròquia, del que es diu

que parlava a l’autor d’aquest escrit sobre la Comtessa. El senyor Cargol va ser

assassinat l’any 1936 pels marxistes. El comitè d’Orriols també va cremar tots

els documents guardats a l’església de Sant Pere en els quals, es creu, es

trobaven el documents referents a la Comtessa de Molins. Rómulo Sans, per la

seva amistat amb el senyor Cargol, va tenir accés a aquests documents dels

quals va treure la informació necessària per escriure, uns anys més tard, el llibre

en qüestió, el qual va dedicat al rector. Cito textualment:

“En la santa memoria del ilustre sacerdote D. Francisco Cargól i Marés, párroco de la

Villa de San Perdo Pescador, cobardemente asesinado en 1936, que fue mi maestro

y amigo”.27

Segons aquest escrit introductori, Rómulo va complementar l’explicació de les

llegendes i històries que apareixen en el seu llibre amb una investigació i

contrastació històrica.

Tot i així, cal destacar que un llibre d’aquestes característiques no podria ser

publicat actualment, ja que, quan es tracta d’investigar i cercar informació,

aquesta no pot ser deformada. L’autor del text de presentació ens afirma que

darrere de cada afirmació de Rómulo hi ha una investigació prèvia que la prova,

però, tot i així no n’hi ha constància.

26 Rómulo Sans, El Ampurdán en el siglo XIX. Pròleg de Juan Soler Jané.27 Rómulo Sans, El Ampurdán en el siglo XIX. Dedicatòria.

54


En les entrevistes, algunes persones m’han manifestat reserves pel que fa a la

veracitat d’aquest autor28. D’altres, però, s’han afanyat a defensar-lo, com ara la

M Àngels Rocas quan diu:

“O sigui que alguna historia sí que hi deu haver de debò, no sé fins a quin punt en Rómulo hi va posar imaginació o doncs també hi ha alguna cosa que és veritat.”29

3.2 Recerca de l’Elenc Santperenc l’any 1995

L’Elenc Santperenc30, a partir de la lectura del llibre de Rómulo Sans, va decidir

de portar la vida de la Comtessa de Molins als escenaris. Va parlar amb la gent

gran de Sant Pere Pescador, especialment amb dues persones per la defunció

posterior de les quals ara no és possible de tornar a entrevistar. Aquestes dues

persones són Ernest Vidal i Josep Maria Ripoll.

L’Ernest Vidal havia estat alcalde socialista de Sant Pere Pescador. S’havia

dedicat intensament a la recerca històrica al voltant de la vila i tenia, segons ell

mateix, molts escrits que no volia publicar perquè haurien estat polèmics o

hauria ferit susceptibilitats d’alguns santperencs. Després de la seva mort

l’Elenc demanà als seus hereus de tenir accés a aquesta documentació i els va

ser negada. La visió que ell tenia de la Comtessa era molt crítica, i apuntava

que la mitificació del personatge era fruit d’una fantasia popular que ell

considerava nociva i malaltissa.

Josep Maria Ripoll Solà era propietari rural a Torroella de Fluvià. La seva família

tenia –i encara té avui dia– l’edifici que fa de seu del Centre d’Estudis del Baix

Fluvià i del Museu del Pagès. Durant anys havia usat l’accés que tenia a

persones interessades en la cultura (que visitaven el Museu, per exemple) per

distribuir uns opuscles elaborats per ell mateix amb versos de la Comtessa de

28 Veure entrevista a Carles Reglà, a l’annex núm. 4.29 Veure entrevista a M. Àngels Rocas, a l’annex núm. 2.30 La visió de l’Elenc Santperenc me la fa saber Càndid Miró, el meu pare, membre de la Permanent de l’Elenc en l’època a què em refereixo en aquest treball i autor i redactor de diversos documents de difusió (Romanç Ma Senyora la Comtessa, obra de teatre La Comtessa de Molins, obra de teatre La Comtessa i el Gegant, text de la presentació multimèdia La Comtessa de Molins i el Gegant de Ventalló amb dibuixos de Núria Roig). Sempre que faig referència a l’Elenc parteixo de la informació que Càndid em dóna.

55


Molins, extrets del llibre de Rómulo Sans. La visió de l’Avi Sopa –així és com es

coneixia en Josep Maria– pel que fa a la Comtessa i a la llegenda, era totalment

entusiasta.

I encara un altre element associat a una persona. Els membres més antics de

l’Elenc –segons explica Francesc Plà, un dels fundadors del grup– recordaven

haver fet una representació d’una obra de teatre, escrita pel mestre d’escola

Joan Baptista Domènech, titulada Tal faràs, tal trobaràs. En aquesta obra –

escrita en català en una època en què això era perseguit per la dictadura– un

dels personatges, l’avi, explicava bona part de la llegenda de la Comtessa i en

recitava versos, tots ells del llibre de Rómulo Sans.

Segons això, constata l’Elenc, tota la informació que anaven trobant partia del

que havia recollit Rómulo Sans. L’autor en el llibre diu que la informació que

dóna l’havia aconseguit sobretot del rector Francesc Cargol Janer, que havia

dedicat molts anys a elaborar el lligall de la Comtessa de Molins.

Lamentablement, en esclatar la Guerra Civil, aquest capellà va ser assassinat

pel Comitè Antifeixista d’Orriols, i l’església, amb la documentació que contenia,

va ser cremada.

Amb la informació recollida, doncs, la Permanent de l’Elenc –formada per Josep

Maria Barceló, Càndid Miró, Maribel Olmos, Miquel Plà i Jaume Tabernero– va

decidir d’escriure l’obra i de representar-la.

En primer lloc establiren la llegenda tal com volien explicar-la. Càndid Miró va

començar reescrivint i completant el romanç Ma Senyora, la Comtessa, segons

el fil argumental decidit.

Tot seguit es va començar a escriure l’obra de teatre La Comtessa de Molins,

també redactada per Càndid Miró i amb les aportacions escèniques de la resta

de la Permanent de l’Elenc. Quan l’obra estava en un estat avançat de redacció

van articular un conjunt de propostes al voltant del personatge. En un principi,

expliquen, era per motivar el conjunt de la població de cara a la seva intervenció

en l’obra de teatre, ja que preveien que hi faria falta la participació de molta

56


gent. De mica en mica, però, la proposta va anar agafant volada i es va anar

ampliant en molts aspectes no previstos inicialment.

El febrer de 1995, amb l’obra de teatre pràcticament redactada, i amb el suport

de l’Ajuntament, es va presentar la proposta global, que ja s’explica en el capítol

4.3.

El cos de l’obra encara sofrí diverses variacions per adaptar-la a l’escenificació

concreta, en què va intervenir l’escenògraf Julià Colomer. A l’obra hi intervenien

un centenar de persones entre músics, actors i figurants, dirigits per Francesc

Plà. L’obra es va enregistrar en vídeo, una còpia del qual he aconseguit i he

pogut visionar-lo.

L’any 1996 l’Elenc Santperenc decidí de portar l’obra a diferents escenaris dins

de la Campanya de la Diputació i l’Associació de Teatre Amateur. Càndid Miró

va escriure una nova obra de teatre en què se substituïen moltes de les escenes

més multitudinàries de La Comtessa de Molins per altres d’adaptades a menys

quantitat d’actors. Finalment, l’obra va ser una peça totalment nova, ja que totes

les escenes van sofrir canvis, i la majoria van ser fetes de cap i de nou. L’obra

es va titular La Comtessa i el Gegant.

3.3 Altres fonts de l’Elenc: La Comtessa de Molins i la mitologia catalana

Durant la investigació realitzada

per l’Elenc, es van posar en

contacte amb Jordi Bilbeny,

historiador, tot demanant-li de fer

una recerca més exhaustiva

sobre la llegendària dama i

recuperar els contorns esvaïts

de la seva personalitat. El treball,

inèdit i inacabat, es titula La

Comtessa de Molins i la

mitologia catalana i va ser lliurat

57

Fotografia d'en Jordi Bilbeny, extreta de http://www.lughdailh.com/wp2/wp-

content/uploads/2006/03/jordibilbeny.jpg


a l’Elenc a l’espera de poder ser completat. Lamentablement no s’han trobat

recursos per poder-ho fer i publicar-ho a continuació.

Així i tot, la part realitzada de l’estudi ja apunta les principals premisses amb què

treballa Bilbeny.

El poema del Gegant de Sant Pere, segons ell, parla d’una persona real a la que

la tradició oral li ha atribuït un caràcter llegendari i mitològic.

“El poema del Gegant de Sant Pere, més que reflectir la vida d’una Comtessa

empordanesa de carn i ossos, sotmesa únicament –per més inversemblants que fossin–

als avatars de la història, a l’estil de tants altres poemes romàntics i modernistes, s’insereix

de ple en la més pura tradició llegendària. O sigui: s’aprofita un personatge, amb uns fets

delimitats a una època i a un espai concret, i se li atribueix tot un pòsit mitològic o

llegendari que perdurava en la tradició popular.”31

Un cop descartat de fer una

recerca historiogràfica més

intensa, davant la manca de

resultats, Bilbeny

aconsegueix de lligar la

figura de la dama amb tota

mena de tradicions europees

d’amazones inabastables

que han anat apareixent a

les diferents cultures. Dins la

catalana no és pas tan habitual, però en destaca les similituds amb Joana

Massissa, per exemple, bandolera amb en Serrallonga, i procedent del poble veí

de Castelló d’Empúries.

La visió d’en Bilbeny, propera a les tesis d’Ernest Vidal32, va resultar xocant per

la gent de Sant Pere. Tal com diu Narcís Coderch:

31 Totes les cites d’aquest capítol corresponen al treball inèdit d’en Jordi Bilbeny, un exemplar del qual és a l’arxiu de l’Elenc Santperenc.32 Veure el capítol 3.2, sobre les aportacions d’Ernest Vidal

58

Representació de Joana Massissa, aportada per Nemesi Solà.


“Sempre havia sentit parlar de la Comtessa de Molins i em va fer gràcia que en la

conferència inaugural, el noi que ho va fer, (...) sí, aquell noi de Mataró, (...) Jordi Bilbeny

(...) digués que no havia existit mai, perquè era una cosa que era tan present com a

element popular que com diuen, bueno això és un conte, una llegenda i no existeix,

penses: sembla mentida perquè era evident que sí.”33

Fent una anàlisi dels aspectes mitològics de la llegenda descrita en el poema

del Gegant de Sant Pere i en el llibre de Rómulo Sans, el senyor Bilbeny

elabora en el seu informe una sèrie de teories i observacions referents als

personatges. En especial remarca la coincidència en moltes característiques

comunes entre el Gegant de Sant Pere i el Pastor de Batipalmes.

“El personatge del pastor de Batipalmes, també fabulós, presenta una clara i sorprenent

semblança amb el Gegant de Sant Pere. Jo estic convençut que ambdós són un mateix

heroi mític, desdoblat en dos personatges diferents: el Pastor, que agafaria els aspectes

més negatius i el Gegant els més artístics.”

Bilbeny analitza amb detall les coincidències entre ambdós personatges dins de

la llegenda. La deformitat (o raresa física); la relació amorosa frustrada (el

Gegant amb la Comtessa, el Pastor amb la pubilla de Calabuig); l’intent d’estada

al Seminari, també sense èxit; la relació d’amistat molt íntima i especial amb la

Comtessa (per la lleialtat, per la dedicació, per la influència dels consells

donats...).

L’autor, encara, va més enllà, i diu que la pubilla de Calabuig i la Comtessa

també són dues versions del mateix mite coexistint dins de la mateixa llegenda

com a dos personatges diferents. I també fa una dissecció de les coincidències

evidents.

Hi ha detalls de l’estudi que no acabo d’entendre. Així i tot trobo una llàstima

que aquesta mena de treballs no s’hagin pogut acabar i no hagin tingut cap

difusió. Sort de la còpia provisional que l’Elenc ha guardat tot aquest temps. El

meu pare m’explica que en la commemoració de la Comtessa del 2005 hi va

haver un intent d’acord entre l’autor i l’Ajuntament, però que finalment també va

fracassar. 33 Veure entrevista amb Narcís Coderch a l’annex núm.5.

59


3.4 Articles sobre la Comtessa

La bibliografia al voltant de la Comtessa era mínima. I l’hemeroteca, tot i ser

millor, tampoc no aportava gaires novetats.

D’entre el dossier recollit per l’Elenc, en destaco:

–Un article de Concepción Aldeguer Jené amb el títol La Condesa de

Molins34. A l’article s’explica un resum de la vida de la Comtessa, extreta fil

per randa de la versió de Rómulo Sans, només que amb una visió

femenina de l’època. En trio un fragment perquè es vegi aquesta

peculiaritat:

“El padre de la Condesa falleció durante el sitio de la población; nuestra heroina,

que no tuvo en aquellos momentos persona que se ocupara de ella, no pudo

resistir sus entusiasmos bélicos y tomó parte activa en la lucha; primeramente se

limitó a hacer vendas para los heridos, después actuó en el hospital y, finalmente,

subió a la muralla, tomó el fusil e hizo fuego.

»Bien pronto fue la admiración de todos los defensores e igual que otra Agustina

de Aragón corrió a los lugares de más peligro, llegó incluso a luchar en las brechas

de la muralla y cuando escaseaban las municiones le sobró ánimo para luchar a la

bayoneta.”

–L’article segurament més interessant, si més no el que donava més

informació, era l’escrit de Joan Perucho amb el títol La Comtessa Teresa

de Molins35. L’article en si parla més de Rómulo que de la Comtessa, però

confessa que el mateix Perucho ja havia investigat sobre el personatge

amb anterioritat, i dóna molta validesa al llibre de Rómulo, sense deixar de

banda una certa ironia. Per exemple, explica:

“De totes maneres les notícies que ens transmet Rómulo Sans (que no he aconseguit

saber qui era) les va rebre del rector erudit de la vila, Manuel Romaní, que li ensenyà

l’escassa documentació existent i la sepultura de la protagonista d’aquestes històries

a l’altar de Sant Andreu. Aquest mossèn havia treballat, amb extraordinària vocació, a

la recerca de dades de la família Colau-Molins, i va formar una mena de “lligall

Molins”. Aquests treballs els continuà (havent guanyat per oposició mossèn Romaní 34 Revista “Ampurdán” de 27 d’abril de 1977.35 Diari Avui, de 5 de novembre de 1992, pàgina 17.

60


la parròquia de Pineda) el capellà que el substituí a Sant Pere Pescador, el reverend

Francesc Cargol i Marès, que completà el lligall...”

3.5 Poema de Carles Fages de Climent

El 1924 es va publicar el llibre Les bruixes de Llers. El seu autor, Carles Fages

de Climent, tenia 22 anys. Hi fa una llarga repassada a temes populars

empordanesos. I hi surt la

Comtessa, en el poema titulat La

Dama de Quermançó.36

En aquest poema en Fages recull

tant la tradició medieval d’una dama

–que s’arruïna per les seves

exigències gastronòmiques, i que

posteriorment descobreix el gust del

pa amb nous (menja popular i humil

de l’època)– com la romàntica d’una

dama valenta, però fugitiva i

heroïna. Fages no explica pas la

història, simplement en va parlant i rimant tot fent-ne lloança.

Hi ha estrofes que se centren en la dama medieval, com ara:

“Diu que és filla de l'incest

de Magaulí i la germana,

nit d'escaig de l'any bixest,

bramul de tramuntana.”

I també: "Per no haver sabut un dia

que el pa amb nous era millor,

vaig perdre la senyoria

del castell de Quermançó".

36 Es pot llegir el text d’en Fages de Climent en el web del Castell de Quermançó: http://www.castelldequermanco.es/ca/index.php

61

Retrat de Carles Fages de Climent, extret de http://www.cbholidays.com/news/01169a.jpg


I també:

« De Bellcaire a Requesens,

des de Roses a Navata,

els molins li paguen cens,

tots els rius li duen plata. »

Ara bé, la major part de les estrofes se centren en la Comtessa de Molins. « La comtessa de Molins

les tramuntanes empaita

amb seguici d'assassins.

L'Orlina toca la gaita.”

No deixa dubte sobre la seva activitat bandolera i sobre la seva identitat:“Posa brida a Belfegor,

calça l'esperó de plata;

la segueixen per amor

set bandits a salt de mata.”

“Qui sap on va i el qué vol?

Però el seu nom és Teresa.

El vent esquinça el llençol

com una fogaina estesa.”

“Els lladres de Quermançó

per llur dama fan la capta.

Ella se n'omple el sarró;

no sap ningú on va el dissabte.”

Fa referència sovint a l’espai geogràfic en què la Comtessa va fent de les seves.

“Del molí de l'arbre sec

als trullols de Peralada

retruny al pas del seu brec

i s'escolta la tonada.”

El Molí de l’Arbre Sec es troba entre Sant Pere Pescador i Ventalló, a tocar del

camí que unia la Bisbal i Figueres, escenari de diversos passatges de la

Comtessa. Tot i que l’escriu en minúscula, interpreto que és aquest lloc.

62


“Visita el parent dispers

de Darnius a l'Armentera,

dues cosines a Llers,

l'oncle a Palau-saverdera.”

Curiosament parla d’indrets que no són reflectits directament en la llegenda que

conec. Se m’acut que, amb més temps i mitjans, potser resultaria interessant de

fer recerca en aquests indrets, per si hi ha rastres de la llegenda.

Penso que el poema de Fages de Climent, tot i la seva bellesa, no m’aporta

dades que pugui aprofitar per al treball. Així i tot referma que la contalla sí té –o

tenia a principis de segle– un abast i difusió més enllà de Sant Pere Pescador.

3.6 Documentació sobre història o aspectes generals

La bibliografia sobre el marc històric de l’època en què es mou la llegenda és

molt abundant pel que fa referència als Països Catalans, però és molt més

reduïda la que tracta de l’Empordà i dels llocs on transcorre la historia de la

Comtessa.

Per a extreure el context històric general he consultat enciclopèdies i llibres

d’història on hi ha gran quantitat d’informació sobre les guerres contra França i

sobre el segle XVIII i XIX en general.37

Per a la informació sobre la història local comarcal m’ha estat especialment útil

el llibre Història de l’Alt Empordà la referència del qual es troba en la bibliografia.

En aquest llibre hi ha un estudi extens sobre el set cents empordanès, la Gran

Guerra, la Guerra del Francès i el republicanisme a la comarca.

Després, gràcies a l’aportació que em feien gent en el meu bloc, a les

entrevistes que anava realitzant o a les respostes que he tingut dels

ajuntaments, m’he anat assabentat de l’existència de llibres que es tractaven de

l’historia local de l’Empordà o de les seves poblacions. Són llibres poc coneguts,

majoritàriament publicats per editorials empordaneses i dels quals queden pocs

37 Veure bibliografia.

63


exemplars, ja que es van fer una tirada reduïda. Alguns els he trobat a l’arxiu

comarcal i els he pogut consultar i fotografiar; d’altres a la biblioteca de Figueres

on m’han facilita la seva consulta. La informació que he pogut extreure

d’aquests llibres ha estat sempre més concreta quan es referia a poblacions i

personatges. Bàsicament destacaria dos títols Figueras-Notas historicas d'E.

Rodeja i Historia de Garriguella de M. Anticó.

També m’han estat molt útils uns articles de R. Guardiola que m’han posat

sobre la pista de l’historiador Pelai Negre i dels seus estudis tot i que no he

trobat els llibres d’aquest autor.

L’ajuntament de Vilamalla em va trametre el volum Vilamalla, 1000 anys

d’història per si m’era d’utilitat, tot i que no n’he extret cap informació rellevant. I

l’historiador Carles Reglà38 em va citar llibres d’en Josep Pla que analitza el

bandoler conegut com “El Rellotger de Creixell” que tampoc he utilitzat ja que no

tenia relació directa amb la Comtessa.

38 Veure entrevista a Carles Reglà a l’annex núm. 3.

64


4. Difusió de la llegenda

Una de les qüestions bàsiques de l’estudi era establir si la llegenda era

estrictament local o si la seva difusió era viva en altres indrets.

Una manera lògica d’esbrinar-lo em va semblar preguntar-ho a cada ajuntament

dels llocs de què es parla a la llegenda. Així vaig redactar una carta per a cada

lloc i la vaig adreçar als ajuntaments respectius. Molts d’ells m’han contestat o

s’han posat en contacte amb mi; d’alguns no n’he sabut res més.

Segurament l’esdeveniment que ha fet una major tasca de difusió són els actes

de l’Any de la Comtessa de Molins, especialment la “Quinzena de la Comtessa”,

i la commemoració del desè aniversari.

4.1 Indrets on tenen lloc diversos passatges de la llegenda

Com ja s’ha citat en l’apartat 1.3.3.el llistat de llocs geogràfics que surten a la

llegenda són, seguint l’ordre cronològic de la llegenda:

Lloc Fets

Terrades Visita de la mare de la Comtessa a la Carmeta Pelletaire

Sant Pere Pescador

Residència de la família MolinsLloc de naixement de la ComtessaMort de la mare de la ComtessaNaixement del Gegant de Sant Pere PescadorAmistat de la Comtessa amb el Pastor de BatipalmesMort del pare de la ComtessaSetge dels francesos a la vila i defensa heroica dels vilatansDestrucció de la vila i negociació de la capitulació

Barcelona Mudança de Bernat i Teresa de MolinsCasament de la ComtessaNaixement del fill de la ComtessaMort del fill i fugida a l’estranger

Vilamalla Continuació de les partides contra el Francès per part del Pastor de Batipalmes

65


Sant Pere Pescador

Decadència de la vila després de la Guerra del FrancèsInstauració del Forn de la Vila per part de la família CaramanyInstauració de la Sopa dels Descatllar

París Instal·lació de la Comtessa i obertura d’una sala de jocTancament de la sala de joc i fugida de la Comtessa

Girona Intent del Pastor de Batipalmes d’entrar al SeminariIngrés del Gegant de Sant Pere al Seminari i immediat abandonament

Sant Pere Pescador

Formació de la colla bandolera del Pastor de BatipalmesAparició del Magí Ganivetaire a la vila i establiment a la Taverna de la Malcuada

Perpinyà Activitats de contraban de la Comtessa

Sant Feliu de la Garriga

Ingrés de la Comtessa en una colla de bandolersElecció de la Comtessa com a capitana de la colla de bandolersEntrevista de la Comtessa amb el Pastor de Batipalmes

Sant Pere Pescador

Baralla entre en Magí i el Gegant, amb la mort del primerFugida del Gegant de Sant Pere

Ventalló Establiment del Gegant com a mosso a can Sastregener

La Bisbal Lloguer del bisbe dels serveis de la Comtessa com a guardaespatlles per la seva anada a Ventalló

Ventalló Anada del bisbe amb acompanyament de la ComtessaConeixement del Gegant i la ComtessaBall de la Corranda Reial a la plaça MajorPromesa i pacte entre el Gegant i la Comtessa

Girona Encàrrec d’acabar amb la Comtessa i formació d’un exèrcit per part del Governador

Vilaür / Garrigàs Segrest dels oficials de l’exèrcit per part de la ComtessaOcultació dels segrestats i petició de rescatAlliberament de dos oficials per motius diversosPagament del rescat per part del Governador i alliberament de la resta d’oficials

Vilajuïga Instal·lació de la colla de la Comtessa al castell de Quermançó

Palau-Sator Robatori del Castell de les Tenebres

66


Figueres Trampa a la colla de la Comtessa dins les muralles de Figueres i salvament gràcies a l’astúcia de la capitana

Ventalló Acabament de les activitats bandoleres del Pastor de BatipalmesAcolliment per part dels de can Sastregener

Empordà Assalt a la masia per part de la ComtessaIncident amb el fill de la masovera de la masia atacada

Vilajuïga Decisió de retirada de la Comtessa de MolinsComiat del Gegant

Sant Pere Pescador

Instal·lació del Gegant a Sant Pere PescadorRepresa de l’amistat amb Bernat de Molins

Sant Mori Acolliment del Pastor per part del baró de Sant MoriVida eremita del Pastor al castell de Sant Mori

Garriguella Ingrés de la Comtessa al convent de GarriguellaExpulsió de la Comtessa per ordre del bisbe

Vilajuïga Retorn de la Comtessa a la vida de bandolera

Sant Mori Entrevista de la Comtessa i el Pastor al castell de Sant Mori

Sant Miquel de Fluvià

Llàgrimes de la Comtessa a l’església del monestir

Vilajuïga Destrucció del castell per part de la Comtessa en un suïcidi col·lectiuAnada del Gegant a recollir el cadàver de la ComtessaRedacció de l’obra Ma Senyora, la Comtessa per part del Gegant

Sant Pere Pescador

Funerals de la Comtessa Enterrament de la Comtessa a l’església parroquial

4.2 Correspondència amb els ajuntaments

Per adreçar-me als diversos ajuntaments als quals volia fer la consulta sobre

informació de la Comtessa, vaig elaborar un model de carta estàndard en la

qual raonava la meva consulta i adjuntava les meves dades personals per poder

rebre una resposta. També hi havia, a cada carta, un paràgraf diferent per a

cada poble, on s’explicava la part de la narració que transcorre en el seu

67


municipi i on es demanava, a vegades, informacions concretes, com ara

l’existència d’un personatge o d’un fet puntual en la història de l’indret.

He rebut diferents respostes:

–de Sant Miquel de Fluvià, comunicant-me que desconeixien el mite i que

no creien posseir cap document que en parlés, ni persona que entengués

en el tema.

–de Vilamalla, que em va contestar una carta similar a la de Sant Miquel,

adjuntant-me un llibre; “Mil anys d’història de Vilamalla” i desitjant-me que

em fos d’ajut. El llibre no tractava cap tema relacionat amb la Comtessa ni

cap aspecte del poble que fos d’interès pel que fa a la llegenda.

–de Sant Mori, des d’on vaig rebre una trucada de Carles Reglà, un

historiador local, al qual se li havia encarregat des de l’Ajuntament, deia, la

funció de proporcionar-me qualsevol informació que pogués trobar

relacionada amb el tema. El senyor Reglà va estar preguntant pel poble si

algú havia sentit a parlar del personatge, i també va rebuscar en la història

del Castell de Sant Mori per contrastar un passatge de la llegenda que jo li

havia adjuntat a la carta. Així, en una entrevista em va fer saber que el

record de la llegenda en el poble de Sant Mori era nul, i que el marquès

del castell de Sant Mori difícilment hauria pogut organitzar una trobada

entre la Comtessa i el Pastor de Batipalmes39.

–de l’Ajuntament de Figueres, que em va fer arribar un llistat dels

documents de l’arxiu comarcal, l’arxiu municipal i la biblioteca de figueres

que tenien relació amb la Comtessa de Molins o amb el context històric de

l’època.

Voldria fer constar en aquest treball el meu agraïment als ajuntaments que han

contestat.

39 Veure apartat 2.4.7

68


4.3 Any de la Comtessa de Molins

Sens dubte els actes principals que han ajudat a la difusió de la Comtessa, si

més no en temps recents, són els organitzats per l’Elenc Santperenc al voltant

de l’any 1995. D’aquell any ells en diuen L’Any de la Comtessa de Molins. I van

aconseguir que molta altra gent hi estigués d’acord, amb aquesta denominació.

4.3.1 Plantejament40

A Sant Pere ja existia el grup de teatre L’Elenc Santperenc (la creació del qual

es remunta als anys 40 del segle XX); des dels anys 90 aquest grup havia

intentat de fer un esforç de renovació pel que fa a les seves propostes teatrals.

Una idea que havia sortit diverses vegades era la de fer una representació de la

Comtessa de Molins. Algun dels membres de més edat del grup recordava que

en temps de postguerra s’havien saltat la prohibició de parlar en català

representant una obra que havia escrit el mestre del poble, Joan Baptista

Domènech, titulada Tal faràs, tal trobaràs i que incloïa passatges de la llegenda

de La Comtessa de Molins.

L’any 1994, l’Elenc va decidir de fer una recerca exhaustiva sobre la Comtessa.

Mitjançant aquesta recerca es va veure que la figura tenia moltes altres

possibilitats a part de l’obra i que el material que s’anava trobant sobre la

llegenda podia aprofitar-se per altres actes culturals que semblaven

interessants. Així doncs, l’Elenc acordà de convertir-se en un promotor cultural i

assumí una programació molt més completa.

Com ja s’ha explicat en l’apartat de les fonts, es va escriure el romanç Ma

Senyora, la Comtessa, i l’obra de teatre La Comtessa de Molins. Es va treballar

molt a fons, amb l’escenògraf Julià Colomer, per veure com es podia traduir en

un espectacle de gran format. Es va encarregar la direcció de l’obra al que havia

estat director de l’Elenc durant molts anys, Francesc Plà41.

40 Per l’elaboració d’aquest historial he comptat amb la col·laboració d’en Càndid Miró, membre de la Permanent de l’Elenc en aquella època. Sempre que s’esmenta l’Elenc es fa a partir de la documentació recollida o de l’explicació en directe d’aquesta persona –el meu pare.41 En diversos llocs d’aquest treball es fa referència al cognom Plà, escrit amb accent ja que és la grafia que fa servir la família.

69


Per donar més rellevància es va pensar de dinamitzar i implicar totes les entitats

culturals del poble i es va fer una proposta a cadascuna. Per exemple: tallers

pedagògics per a l’escola del poble, C.E.I.P. Llagut; un taller de construcció de

gegants; un taller de recuperació de tradició oral amb el casal de jubilats; tallers

de danses amb l’Esbart Dansaire; tallers infantils amb l’Associació de Cinema

Infantil; un taller d’ambientació de la Taverna de la Malcuada, amb el grup

cultural del Pessebre Vivent, i l’Elenc, a més de la preparació de l’obra teatral

preparava actes de difusió, com lectures poètiques, concerts, debats, fires,

exposicions, conferències i la publicació d’un fulletó mensual. També es va

parlar amb tots els artistes plàstics locals demanant-los producció gràfica

desinteressada.

La proposta va prendre volada i es va anar desenvolupant tot al llarg de l’any

1995. L’obra de teatre ja va mobilitzar més de 100 persones, entre actors i

tècnics, i es va haver d’organitzar un calendari d’assaigs d’una gran complexitat

ja que s’havien d’incorporar música i danses en directe. L’escenografia, el

vestuari, la il·luminació i alguns moviments escènics van resultar reptes molt

seriosos.

Tota la programació va culminar amb els actes de la Quinzena de la Comtessa

de Molins que va tenir lloc el mes de novembre del mateix any.

Curiosament, l’any 1995 es va produir una sèrie d’actes per tot Catalunya amb

el títol general de “El segle romàntic”, amb col·loquis i congressos dedicats a les

figures de Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Víctor Balaguer i els crítics Yxart i

Sardà. Segons un text de l’escriptora M Àngels Anglada42, la celebració de la

Comtessa hi encaixava a la perfecció.

4.3.2 Actes de l’Any de la Comtessa

Tots els membres de la Permanent de l’Elenc expliquen amb vehemència que

aquell any van anar de bòlit. Fins i tot el nom que es donaven de Permanent de

42 El text complet del text de la M. Àngels Anglada apareix en el núm.1 dels Papers de la Comtessa i el Gegant d’abril de 1995.

70


l’Elenc era, segons ells, “un eufemisme per dir que ens vam reunir una mitjana

de cinc nits cada setmana, de gener a novembre, i sempre fins a hores

intempestives. Càndid Miró assegura que “va ser molt divertit, però extenuant.”

Durant gener i febrer del 1995 van acabar d’articular i lligar totes les propostes,

van buscar subvencions i van haver d’entendre’s amb dos equips de govern

municipal –aquella primavera hi va haver eleccions.

Els actes de l’Any de la Comtessa van ser, sobretot, tallers i activitats de llarga

durada. Tot i això també hi va haver actes puntuals.

4.3.2.1 Lectura poètica de Ma Senyora, la Comtessa

Es va fer el dia 11 de març. Quatre rapsodes rellevants en el món de la cultura

lligades a Sant Pere Pescador i a l’Empordà (Josep Tero, Carme Callol, Maria

Rosa Font i Joan Tibau) van llegir fragments del romanç de la Comtessa de

Molins, atribuïts al Gegant de Sant Pere, i completat per Càndid Miró. Hi va

haver una presentació plàstica, part importantíssima de l’acte, amb siluetes

realitzades per Maria Helena Font. Va ser el punt de partida de l’any de la

Comtessa de Molins. Es va fer a la Sala Nova, la qual no va poder acollir tot el

públic assistent.

4.3.2.2 Taller de construcció dels

gegants.

Va durar de març a novembre. Va

consistir en l’elaboració de dos

gegants, representant dos dels

seus personatges més assenyalats

i llegendaris: la Comtessa de

Molins i el Gegant de Sant Pere

(també conegut com gegant de

Ventalló). El taller consistia a

elaborar la cara i el bust d’ambdós

71

Motlles utilitzats per a la construcció dels gegants.


personatges amb tècniques diverses coordinades per Lluís Parés, vestir els

gegants de manera adient sota la coordinació de Maribel Olmos i la Montserrat

Carrera, i l’acoblament d’una estructura de fusta que permetés i facilités la seva

desfilada. La realització va córrer a càrrec del jovent del poble voluntàriament

interessat. L’horari i el calendari es van establir en funció de les possibilitats de

les persones que intervenien en l’elaboració, donant prioritat al jovent del poble,

a partir de 12 anys. De fet, la implicació del poble en el projecte va permetre que

la construcció dels dos gegants, que hauria costat en un taller professional prop

d’un milió de pessetes (6000 €) es pogués fer només amb la meitat d’aquest

pressupost. Diversos artesans voluntaris van elaborar els motlles de les figures

amb fang, guix, paper, fusta i altres materials, mentre que diverses cosidores

treballaven en la confecció dels vestits. Una de les curiositats del vestit de la

bandolera geganta va ser que portava el mateix vestit que Gemma Silvestre,

l’actriu que va fer el paper de Comtessa de Molins en l’obra de teatre de l’Elenc.

Lògicament eren dos vestits iguals però de mides molt diferents. La presentació

en públic dels gegants va coincidir amb una cercavila especial que es va

celebrar el novembre.

4.3.2.3 Tallers didàctics sobre la Comtessa

Consistí en la realització de

treballs escolars i extraescolars

sobre la Comtessa i l’època del

bandolerisme. Es van preparar

diverses unitats de

programació que abastessin

propostes de llenguatge, de

plàstica, d’ètica, de socials i

música, tot com a activitats

curriculars. Al material elaborat pels alumnes se li va donar exhibició pública a

través d’una publicació mensual que l’Elenc Santperenc va distribuir

públicament d’abril a novembre, així com en l’exposició que va tenir lloc aquell

mateix mes de novembre.

72

Imatge d’un còmic d’Helena Nogué, realitzat al CEIP Llagut. Arxiu de l’Elenc Santperenc.


4.3.2.4 Taller de recuperació de la tradició oral en perill d’extinció.

A través de converses amb les persones de més edat es volia recuperar tanta

tradició oral com fos possible, sempre prenent com a punt de partida la

Comtessa i la seva època, ja que la gran quantitat de versions existents

denotava, més que no pas riquesa, agonia i oblit.

Aquesta recuperació podia ser exhaustiva pel que fa a la Comtessa o bé donar-

li un caire més obert, amb llegendes i contalles més atemporals, o fins i tot

centrar-la en els dos darrers segles: guerres de carlins, moviments liberals, etc.

Així doncs, es van fer dues o tres trobades amb població interessada del poble

amb el casal d’avis amb una finalitat lúdica, aprendre antigues llegendes d’àmbit

local. L’Elenc Santperenc va considerar que no havia aconseguit el seu objectiu,

ja que la “collita va ser molt minsa”.

4.3.2.5 Taller de danses populars del segle XIX.

La dansa constituïa un element important en les contalles sobre la Comtessa.

Concretament, La Corranda Reial, dansa desapareguda sobre la qual es va

haver de fer un exhaustiu treball de recerca, era una peça fonamental de la

història. Es va proposar de muntar aquesta dansa havent fet la investigació

necessària, i haver-ne preparat l’exhibició, completant-la amb altres danses

coetànies i locals. Aquest taller es va encarregar al director de l’esbart dansaire

“Amics de la Sardana de Sant Pere Pescador”, l’Albert Reig. Els resultats del

taller van ser mostrats durant la Quinzena, tant en l’obra de teatre com en la

ballada d’esbarts.

Mitjançant el funcionament habitual del cinema infantil que organitzava activitats

lúdiques i culturals per als seus socis, sovint en forma de tallers, es va proposar

de dedicar algunes sessions a temes relacionats amb la Comtessa i el

bandolerisme.

73


El procediment més senzill va ser el de tallers plàstics (teatret, dibuix amb

tècniques diverses...), literaris (rondalles, romanços...) o mixtos. El material

elaborat va servir per motivar la quitxalla i el jovent respecte de la Comtessa.

4.3.2.6 Assaigs de l’obra La Comtessa de Molins

Es pot dir que aquest va ser el taller més multitudinari i dificultós. Es va

encarregar la tasca a Francesc Plà, que es va veure obligat a establir uns

calendaris d’assajos maratonians.

D’entrada es van fer diverses reunions demanant la col·laboració de possibles

actors. La resposta va ser massiva però la demanda era molt gran. Tot seguit ja

es va començar amb un calendari d’assajos que es va intensificar el setembre.

4.3.2.7 Publicació dels Papers de la Comtessa

No es va tractar d’un taller en el sentit estricte de la paraula, ja que el van anar

realitzant membres de la Permanent de l’Elenc amb col·laboracions diverses.

Era un quadernet que es distribuïa gratuïtament cada mes, on s’explicaven les

novetats en el procés dels diferents tallers i en els preparatius de la Quinzena,

així com mostres del ressò que tota la programació anava aconseguint.

4.3.3 Recopilació gràfica i documental

Juntament amb els tallers, de participació voluntària, es va sol·licitar a tots els

artistes locals –o que tinguessin relació amb el poble–, especialment els

plàstics, la realització d’obres gràfiques relacionades amb la Comtessa.

Així es van aconseguir peces d’un gran valor artístic, totes elles mostrades en

l’exposició de la Comtessa.

Les obres i els artistes van ser:

–Lina Àvila: mural de ceràmica i tasses de la Comtessa de Molins

74


–Narcís Coderch: cartell de

la Quinzena, i l’escultura

Reliquiari de la Comtessa

de Molins

–Elena Font: gran nombre

de siluetes plàstiques per al

teatre d’ombres que va

acompanyar la lectura

poètica Ma Senyora, la

Comtessa

–Prim Fullà: esbossos del Gegant i la Comtessa, i retrat a l’oli de la

Comtessa

–Eskol Martínez: realització de dos murals sobre la Comtessa amb tècniques

diverses

–Mercè Riba: cessió de diverses obres escultòriques

–Núria Roig: realització gràfica dels dibuixos del Joc de la Comtessa,

posteriorment utilitzats en el conte de la llegenda, encara inèdit

–Anna Soler: dibuixos a la ploma sobre moments de la llegenda

–Lluís Parès: realització dels gegants en cartró pedra seguint el sistema

tradicional d’escultura de fang i motlles de guix

–Joan Costal: reportatge fotogràfic de tots els actes de l’Any de la Comtessa

i de la Quinzena de la Comtessa

Paral·lelament a aquest treball gràfic es va fer una recerca de documentació

entre els veïns. La principal persona en aportar documents va ser Nemesi Solà,

75

“Reliquiari de la Comtessa de Molins”, amb el seu autor Narcís Coderch a l’exposició. Foto de l’arxiu de l’Elenc


col·leccionista. D’entre els veïns va aparèixer un testament del 1801 de la

família Molins. D’aquest document ja en parlo en l’apartat de les Fonts.

4.3.4 La Quinzena de la Comtessa

Segons l’Elenc, bona part dels actes de l’Any de la Comtessa es materialitzaven

durant el mes de novembre d’aquell any, en el que ells van anomenar Quinzena

de la Comtessa.

Els membres de l’Elenc m’expliquen quins van ser aquests actes i alguns detalls

sobre cadascun.

4.3.4.1 Concert Lladre d’amor de Josep Tero

L’escalenc Josep Tero havia estat

col·laborant amb l’Elenc Santperenc en

alguns aspectes de l’Any de la Comtessa.

Curiosament acabava de publicar un disc

anomenat Lladre d’amor en què incloïa

algunes cançons si no relacionades amb

la Comtessa, sí amb el bandolerisme.

Els membres de l’Elenc van considerar

que seria una bona obertura de la

Quinzena. Va actuar el dia 10 de

novembre, a les 10 de la nit, a l’església

parroquial, on presumptament està enterrada la Comtessa.

4.3.4.2 Inauguració de l’exposició Obra gràfica sobre la Comtessa de Molins

A la Sala Nova es muntar una exposició del material que s’havia anat recollint i

elaborant al llarg de l’any. De molts dels tallers n’havien sortit peces que es va

considerar que s’havien d’exposar: les peces de ceràmica fetes en un taller

infantil, les imatges i murals realitzats a l’escola Llagut, obres d’artistes locals o

76

Josep Tero durant el concert. Foto de l’arxiu de l’Elenc Santperenc.


propers a la vila com ara Lina Àvila, Narcís Coderch, Elena Font, Prim Fullà,

Eskol Martínez, Mercè Riba, Núria Roig o Anna Soler. Hi havia també un apartat

de documents històrics coordinat per Nemesi Solà, mostres de la construcció de

gegants que havia

assessorat i realitzat

Lluís Parès i fotografies

dels actes fets al llarg de

l’any aportades per Joan

Costal.

La inauguració es va fer

el dissabte dia 11 de

novembre i va romandre

oberta tots els dies que

va durar la Quinzena. Va

ser un dels espais més visitats.

4.3.4.3 Conferència de Jordi Bilbeny amb el títol: La

Comtessa de Molins, crònica i mitologia

Es va realitzar el mateix dia 11 al lloc on una hora

abans s’havia fet la inauguració de l’exposició.

Jordi Bilbeny va exposar les seves investigacions i

les conclusions a les quals havia arribat. Són les

mateixes que va incloure en el seu estudi inèdit del

qual ja parlo més a fons en el punt 3.3.

4.3.4.4 Bateig dels gegants “La Teresa i en Narcís”

Es va fer l’endemà, dia 12, a les 10 del matí, a la plaça de Catalunya.

77

Aspecte de l’exposició el dia de la inauguració. Foto de l’arxiu de l’Elenc Santperec.

Jordi Bilbeny, durant la conferència. Foto de

l’arxiu de l’Elenc Santperenc.


Es batejaven els dos gegants de

Sant Pere, dissenyat per Lluís

Parès amb esbossos realitzats per

Prim Fullà, realitzats per un equip

de voluntaris del poble dirigits per

Parès, construïts per la fusteria

Plà, vestits a la vila sota la direcció

de Montserrat Carrera i de Maribel

Olmos, amb col·laboració d’un

gran nombre

de voluntàries.

Durant l’acte, Maria Rosa Font, poetessa, va llegir un pregó escrit per Càndid

Miró, i els padrins de bateig dels gegants foren els Gegants de Castelló

d’Empúries i els Gegants de Roses.

4.3.4.5 Cercavila pels carrers del poble sota el títol Resurrecció dels bandolers

A continuació del bateig es va fer una cercavila perquè els nous gegants

coneguessin el poble i viceversa. Els van acompanyar els gegants que havien

fet de padrins, altres colles geganteres també convidades, els Grallers de la

Cellera de Ter i els Trabucaires de la Jonquera.

Era la primera cercavila de gegants que es feia al poble, però els anys

posteriors, amb la creació de la colla gegantera “Els bandolers” i amb la

instauració de les trobades de gegants, se n’anirien fent moltes més, fins a

esdevenir una tradició, actualment perduda.

4.3.4.6 Obertura de “La Taverna de la Malcuada”

Mentre es feia la cercavila es va fer una parada en un punt del carrer major, lloc

on hi havia el bar “La Tasca”, que havia estat reambientat com a taverna de

l’època dels bandolers. S’hi servien vins tradicionals, i les begudes habituals, en

una mena de tasses realitzades expressament per la ceramista Lina Àvila i que

78

Els gegants el dia del seu bateig a la Plaça Major. Foto de l’arxiu de l’Elenc Santperenc.


commemoraven els actes de l’Any

de la Comtessa.

L’ambientació havia estat feta pel

grup del Pessebre Vivent de Sant

Pere Pescador.

4.3.4.7 Dinar de germanor “Sopa dels

Descatllar”

Recordant la “Sopa” que havia

instaurat la família Descatllar

després de la destrucció de la vila

i davant de la situació

desesperada de la població, per

tal que no acabessin fugint tots a

altres indrets, el diumenge a la

una, un cop acabada la cercavila

dels gegants, es va fer un dinar

de germanor en el parc “El riu”.

Els encarregats d’aquest acte eren el grup de Carnaval de Sant Pere Pescador,

encara actiu, habituat a preparar àpats populars i multitudinaris com es fa a Sant

Pere cada diumenge de Carnaval.

4.3.4.8 Exhibició de danses sota el títol “Danses del segle XIX”

Aquest acte s’havia de celebrar en el

mateix espai del dinar de germanor,

però el mal temps va obligar a canviar-

lo de lloc. Es va celebrar en el Centre

Cívic, amb una mica de retard, a

causa dels canvis que acabo de

comentar. Hi participaven l’Esbart

79

Parada dels gegants davant la Taverna de la Malcuada, durant la cercavila. Foto de l’arxiu de

l’Elenc Santperenc.

Dinar de germanor al parc. Imatge de l’arxiu de l’Elenc Santperenc.

Ballada de l’Esbart Dansaire Marboleny. Imatge de l’arxiu de l’Elenc Santperenc.


Dansaire Marboleny, de les Preses, i l’Esbart Amics de la Sardana de Sant Pere

Pescador.

Amb aquest acte s’acabava el primer cap de setmana de programació de la

Quinzena.

4.3.4.9 Conferència de Francesc Canet sobre La Guerra del Francès a l’Empordà

El segon cap de setmana s’iniciava amb aquesta conferència de l’historiador

Francesc Canet que volia situar històricament tot el que s’estava intentant de

difondre de la llegenda.

L’acte es va celebrar a la Sala Nova (amb l’exposició encara muntada) i es va

fer a les 10 de la nit.

4.3.4.10 Estrena de l’obra La Comtessa de Molins

El dissabte 18 de novembre va ser la data

de l’estrena mundial de l’obra representada

per l’Elenc Santperenc, amb la participació

dels músics Jaume Arnella –que havia

compost l’himne final de la Comtessa sobre

el romanç de Càndid Miró– i Clau de Lluna

–grup de música tradicional que havia estat

col·laborant amb el grup en la tria de les

músiques de l’època més adients per a

cada moment de l’obra.

Cal dir que en la representació hi

participaven directament més de 100 persones i que l’obra durava gairebé tres

hores, la qual cosa obligava a una tremenda feina d’organització i coordinació.

80

Foto de la representació teatral.Foto de l’arxiu de l’Elenc

Santperenc.


Bona part del vestuari i de l’escenografia havia estat realitzada per diversos

operaris i artesanes de la vila, sense cap compensació econòmica, igual que els

actors i tècnics que eren del poble.

4.3.4.11 Concert de l’Orquestra de Cambra de Girona sobre Música del

Romanticisme

El concert dirigit per Lluís Albert es va celebrar el diumenge a l’església

parroquial, després de la celebració de la Missa.

Comenta l’Elenc que per tal de millorar l’acústica de l’espai, s’havien penjat tot

de tendals de tela al primer pis del temple.

Amb aquest acte s’acabava el segon cap de setmana dels tres que durava la

Quinzena de la Comtessa.

4.3.4.12 Concert de Romanços Amorosos i de Bandolers, a càrrec de Jaume Arnella

El concert es va celebrar a la Sala Nova (amb l’exposició encara muntada) a les

10 de la nit. Cal dir que la participació de Jaume Arnella en tot el projecte havia

estat important ja des de l’inici, i intervenia fins i tot en l’obra de teatre.

El cantant va fer una selecció del seu repertori buscant aquells romanços que

més s’avenien a la temàtica de la Quinzena.

4.3.4.13 Representació de La Comtessa de Molins

Era la segona representació, amb la dificultat de mobilitzar tantes persones

cada vegada. Aquesta havia de ser la darrera representació, però l’èxit

aconseguit i la gran demanda van obligar l’Elenc a representar-la dos cops més,

el cap de setmana següent, omplint la sala cada vegada.

Es va fer al Centre Cívic a les 10 de la nit.

81


4.3.4.14 Lectura poètica amb poemes de Rosa Font i de Núria Esponellà

Aquestes dues poetesses havien tingut relació amb el projecte de la Comtessa i

es va triar la seva veu com un dels darrers actes de la Quinzena.

Es va fer el diumenge 26 de novembre, a les 7 de la tarda, a la Sala Nova.

Els poemes van ser recitats per les autores, amb la col·laboració de Carme

Callol i Josep Tero, com a rapsodes, i de Joaquim Bonal al piano.

4.3.4.15 Acte de cloenda de “L’Any de la Comtessa de Molins”

Després de la lectura poètica, a la mateixa Sala Nova i amb l’exposició encara

muntada, els membres que s’havien autoanomenat la Permanent de l’Elenc en

aquell llarguíssim any, van explicar breument el procés, la seva valoració, la

seva gratitud a tothom que havia cregut en aquell projecte i donaven l’any per

acabat.

4.3.5 L’obra de teatre

L’obra de teatre va significar l’encaix de diverses feines, cadascuna de les quals

semblava impossible de completar amb èxit:

–L’escriptura de l’obra, respectuosa amb la tradició i que recollís tots els

passatges d’una història llarguíssima i plena de detalls.

–Fer el repartiment de cent personatges entre seixanta actors, feta per “la

Permanent de l’Elenc”, amb les reunions i trobades que això comportava.

–Un calendari intensiu d’assaigs –dirigits per Francesc Plà– de cadascuna

de les escenes amb incorporacions d’altres disciplines teatrals, com

músiques (amb la participació de Jaume Arnella, Clau de Lluna),

coreografies (amb la participació de l’Albert Reig), etc.

82


–Intent de dotar a la representació de la màxima validesa històrica pel que

fa a la parla (ús de localismes), música de l’època, vestuari, utillatge

(armes, trabucs, etc.), costums populars, etc. que va requerir la

participació d’experts i estudiosos de diversa índole, a alguns dels quals,

es demanà posteriorment que expliquessin les seves troballes en una

conferència o en un document escrit, perquè en quedés constància.

–Complexitat tècnica d’una escenificació central de gran format,

escenografia, il·luminació, so, moviment d’actors, pirotècnia, etc.

–Encaix de l’obra de teatre en una programació molt diversa i

completament centrada en la figura llegendària que incloïa actes

multitudinaris, com el dinar de germanor o la cercavila dels gegants, i

altres més selectius com la conferència deJordi Bilbeny o la lectura poètica

de Núria Esponellà i Rosa Font.

–Finançament suficient per a totes aquestes actuacions. En aquest

aspecte va ser definitiva la implicació de l’Ajuntament de Sant Pere

Pescador, assumint bona part de les despeses i ajudant en la recerca de

subvencions (Diputació de Girona, Serveis Territorials de Cultura, Consell

Comarcal de l’Alt Empordà, Miquel Alimentació, Hidroelèctrica de

l’Empordà). És important de ressaltar que molts actes es van poder

realitzar per l’actuació totalment desinteressada de molts col·laboradors.

–Difusió de la programació general i de cadascun dels actes. Aquest

aspecte ja es va escometre durant els preparatius amb la publicació

mensual dels “Papers de la Comtessa i el Gegant”, per als quals es van

demanar diverses col·laboracions gràfiques, literàries i tècniques. Es van

fer també dues rodes de premsa, a l’inici general de les activitats, i a l’inici

de la Quinzena. Es van difondre tota mena de circulars, sol·licituds i

propostes a entitats, ajuntaments, mitjans de comunicació i particulars. Es

van publicar i distribuir cartells, díptics, programes de mà, etc. Aquesta

tasca va ser assumida directament per la Permanent de l’Elenc.

83


Totes les dificultats es van anar superant, no sense esforç, en els terminis

previstos. Amb una enorme i fins i tot sorprenent implicació vilatana, cadascun

dels reptes va anar consolidant l’èxit del projecte.

L’objectiu inicial de renovar el coneixement del mite local de la figura de la

bandolera es va potenciar amb l’enorme repercussió social i participació general

i desinteressada.

L’obra de teatre es va estrenar

el 18 de novembre i s’havien

programat dues representa-

cions: la de l’estrena i una altra

el 25 de novembre. Hom

comptava que les dues

representacions serien sufi-

cients atesa la capacitat del

local que, tot i l’escenografia,

donava cabuda a més de 300

persones cada representació.

A causa de la gran demanda es van programar dues representacions més el

cap de setmana del 2 i 3 de desembre, en les quals també es va procedir a fer

un enregistrament de l’obra per part d’una empresa especialitzada. Això va

permetre la publicació posterior del vídeo de l’obra.

4.3.6 Repercussió mediàtica

Abans de l’inici de la Quinzena els diaris comarcals (Hora Nova, Setmanari de

l’Empordà) ja van començar a fer esment dels projectes santperencs, es van

anar anunciant en molts apartats d’oci i cultura com a proposta d’activitat lúdica

interessant. En altres casos, també, s’anunciava com a notícia en la qual

s’aprofitava l’ocasió per fer una petita introducció a la Comtessa, com per

exemple a l’acte de presentació de l’Any de la Comtessa. D’aquests

esdeveniments també se’n van fer ressò diaris de més tirada com El Punt i Diari

de Girona.

84

Final de l’obra de teatre. Saluden Càndid Miró, Gemma Silvestre i Francesc Plà. Foto de l’arxiu de l’Elenc

Santperenc.


Altres publicacions locals també se’n van fer ressò. Per exemple, al número 3

de la revista “Ventalló” es dedica tota la pàgina 16 (secció “Les nostres festes”)

a explicar fil per randa la Quinzena de la Comtessa de Molins, i la pàgina 19

(secció “Cove de Lletres II”) al fragment de Ma Senyora, la Comtessa en què es

parla de Ventalló.

La presència a la premsa afavorí en bona part l’èxit de públic de la Quinzena, ja

que molt del públic assistent era d’arreu de la comarca i de les comarques

veïnes, atret pel ressò mediàtic.

Amb l’anunci dels actes de la Quinzena, aquesta presència va augmentar de

sobte. I es va anar mantenint durant la celebració de la Quinzena en forma de

recordatoris en l’agenda de les quatre publicacions esmentades i en petites

notícies il·lustrades, especialment amb l’obra de teatre, que fou el que cridà més

l’atenció.

A la seva columna de l’Hora Nova, el periodista Alfons Gumbau afirmava:

“A Sant Pere Pescador han aconseguit lligar la proposta cívico-cultural més important

dels darrers anys a l’Alt Empordà (amb perdó d’altres que poden ser similars), al voltant

de la Comtessa de Molins. No es tracta només de fer uns actes. No es tracta només de

reunir molta gent. El projecte de Sant Pere, poble modest en nombre d’habitants,

pressupost, infraestructures culturals, etc, etc, parteix d’un llegendari personatge

comarcal quasi desconegut, la comtessa, i a partir d’ella són capaços de confegir un

programa interrelacionat sobre bandolerisme, amb coses tan dispars com una parella de

gegants, un espectacle de teatre, el recital d’en Tero i un pilot d’actes musicals més.”43

L’Elenc Santperenc va valorar especialment que en els articles no només es va

parlar dels actes i de la seva repercussió, sinó també de la figura llegendària de

la Comtessa.

Els anys immediatament posteriors al 1995, trobem diverses mostres del seu

ressò encara viu. Per exemple, la “Revista d’interès turístic” del 1996 de Sant

Pere Pescador dedica quatre pàgines a la bandolera (el text està escrit en 43 Hora Nova, 31 d’octubre – 6 de novembre 1995, número 932, pàgina 40, secció “Columneta”.

85


quatre idiomes). La revista “Tramuntana”44 n’hi dedica dues, explicant

bàsicament el fil argumental de la llegenda extret del llibre de Rómulo Sans.

4.3.7 Repercussió social de l’Any de la Comtessa

Es fa difícil de valorar-ne la repercussió. Dins de Sant Pere va ser absoluta. En

el seu moment ningú no va quedar al marge, i tothom em diu que encara

recorda tal acte o tal altre, o una mica tot en general. Ho resumeix molt bé la

Gemma Silvestre, quan diu:

“Ha donat l’oportunitat de donar a conèixer als santperencs una part de la nostra història,

desconeguda per molts de nosaltres, sigui veritat o sigui llegenda... La major part de la

gent de Sant Pere va participar de molt bon grat en alguna activitat, i això va deixar arrels.

Jo crec que no hi ha casa ni família que no s'hagi parlat de la Comtessa de Molins.”45

4.3.8 Continuïtat de l’Any de la Comtessa

Em puc imaginar el grau d’esgotament de les persones que formaven la

Permanent de l’Elenc, en acabar tots els actes previstos. Així i tot, de seguida

es van tornar a posar a la feina ja que, segons ells, calia tancar adequadament

tota aquella feinada, i també perquè s’havien generat noves expectatives a les

qual calia respondre.

En aquest sentit es poden destacar quatre elements que són o han estat un

seguiment d’aquella activitat frenètica:

–L’obra de teatre La Comtessa i el Gegant. L’Elenc Santperenc va fer una

nova versió de l’obra per tal de poder-la portar a diferents escenaris de la

comarca. Era una nova peça simplificada pel que fa a l’escenografia i a la

quantitat d’actors i efectes necessaris per a la representació.

–La creació de la colla gegantera “Els Bandolers”, a la qual ja m’hi he referit,

com a membre que vaig ser-ne. Es va formar pràcticament immediatament

44 Dissortadament només en disposem d’una fotocòpia, aportada per Josep Maria Martorell, que no ens ha permès de saber exactament la data de publicació ni el lloc. Creiem, però, que es tracta d’una revista de Garriguella, de l’any 1996.45 Veure entrevista a Gemma Silvestre a l’annex núm. 6.

86


després del bateig dels gegants i durant uns anys va gaudir de molta vitalitat:

es va constituir com a entitat, va establir una junta molt dinàmica, va muntar

diverses colònies amb tallers relacionats amb les gegants, va participar en

gran nombre de sortides, va organitzar cada any la trobada gegantera de Sant

Pere, va articular un grup de grallers i timbalers propi, va aconseguir un

remolc especialment dissenyat per al transport dels gegants, i va aglutinar

dins del seu funcionament un gran nombre de persones de totes les edats i

interessos, que compartien les activitats de cap de setmana.

–Durant els anys 1997 i 1998, el Casal Cívic Bon Pastor, dependent del

Departament de Benestar Social, va organitzar una activitat anomenada

“Recorregut pels mites i llegendes de l’Alt Empordà: La Comtessa de Molins”,

com a visita comentada pels indrets més significatius en la vida de la

Comtessa (Sant Pere Pescador, Ventalló, Sant Mori, Sant Miquel de Fluvià i

Vilajuïga-Castell de Quermançó).

–La celebració el 2005 d’un seguit d’actes que volien recordar La Quinzena de

la Comtessa de Molins. L’artífex d’aquesta programació va ser la Marta

Fàbrega, dissortadament desapareguda poc després d’aquesta

commemoració. Concretament, en va celebrar el dies 25, 26 i 27 de novembre

i es va donar a conèixer al poble com Desè aniversari Comtessa de Molins:

•El programa d’actes s’inicià el dissabte 19 de novembre amb la

inauguració al Casal de l’exposició dedicada a aquesta figura històrica i

que es van encarregar d’organitzar l’Elenc Santperenc. La mostra va estar

oberta durant una setmana i exhibí tot el recull de materials relatius a la

Comtessa, a més de la projecció audiovisual de l’obra de teatre que

s’havia representat en 1995.

•El divendres 25, al vespre, al centre cívic hi hagué una recitació d’alguns

fragments del Poema Ma senyora la Comtessa, a càrrec de diferents

rapsodes46. L’acte va anar acompanyat d’una projecció audiovisual amb

46 Veure a l’annex núm. 13 el programa d’aquest acte.

87


fotos d’època antigues, i la música fou a càrrec del romancer Jaume

Arnella.

•El dissabte 26, al vespre, al Centre Cívic, es realitzà una ressenya

biogràfica de Joan Baptista Domènech i Ròmulo Sans. Tot seguit els nens

i nenes del CEIP Llagut varen representar l’obra Tal faràs tal trobaràs de

Joan Doménech i adaptada per l’Agnès Fort47. Aquesta obra havia estat

escrita per en Joan Baptista Domenech l’any 1948 mentre exercia de

mestre a l’escola de Sant Pere i la va representar amb els seus alumnes

amb molt d’èxit. L’obra del 2005 va ser un “remake” que adaptava el diàleg

a l’època actual però respectava l’esperit de l’obra i els paràgrafs on

s’introduïen les referències històriques a la figura de la Comtessa que

tenia l’original.

•El diumenge 27 al matí hi hagué una cercavila pels carrers de Sant Pere,

amb la participació dels gegants i la Colla Gegantera de Sant Pere “Els

Bandolers”, dels Trabucaires de l’Albera i dels Grallers i Bastoners d’Olot.

A les 12 del migdia, a la plaça de l’Església, es realitzà una escenificació

teatral del setge de Sant Pere a càrrec de l’Elenc Santperenc amb la

participació de molts dels actors a l’any 1995 van actuar en l’obra de

teatre. Però també hi van intervenir de nous, sobretot gent jove i mainada

que a l’any 95 eren massa petits per viure els assajos i la representació

que llavors es va a dur a terme. Això va permetre que molta gent del poble

tornés a viure les emocions de una de les gestes més famosa de la nostra

Comtessa. Un cop acabada la cercavila, els Pencaires de Carnaval

organitzaren una arrossada popular al Centre Cívic amb una gran

participació. Altra vegada, quasi totes les entitats cíviques de Sant Pere i 47 Veure a l’annex núm. 14 el programa d’aquest acte.

88

Diverses imatges de la representació del setge de Sant Pere. Col·lecció particular.


molta gent a nivell particular es va involucrar en la celebració d’aquests

actes amb entusiasme.

Tot i aquestes activitats, crec, des de la meva perspectiva de persona no

totalment aliena, que l’Any de la Comtessa no ha tingut la continuïtat que molta

gent va imaginar-se en aquell moment. Tal com diu Narcís Coderch48 “allò era

com els Pastorets, i els Pastorets es fan cada any”. No ha estat així. Una

proposta semblant fa la Gemma Silvestre, quan diu:

“Doncs jo fermament proposo anomenar també un dia l’any per reunir totes les

activitats possibles relacionades amb la Comtessa de Molins, com es va fer per el 10è

aniversari, que hi participin xics i grans, i així poder mantenir viva la Llegenda durant

molts anys!”49

En general les persones amb qui he parlat troben a faltar una programació

estable, ni que sigui modesta, sobre la Comtessa de Molins. La M. Àngels

Rocas, per exemple, afirma:

“Jo crec que només que cada any es fes alguna cosa no es perdria l’esperit de la

Comtessa.”50

Segur que gent disposada se’n trobaria.

48 Veure entrevista a Narcís Coderch a l’annex núm. 5.49 Veure entrevista a Gemma Silvestre a l’annex núm. 6.50 Veure entrevista a M. Àngels Rocas a l’annex núm. 2.

89


5. Valors i elements històrics de la llegenda

Per bé que llegenda, la narració que expliquem s’inscriu perfectament en un

període històric que ara vull analitzar. Si cada llegenda té una part de veritat,

aquesta, sense dubte, ha de tenir relació amb el moment i el context històrics.

5.1.Context històric de Sant Pere Pescador

Al llarg del segle XVII es produeix un procés d’augment de la població i de

l’increment de la superfície agrícola. Aquests dos fenòmens van deixar-se sentir

força en la zona de l’Empordà. Concretament a Sant Pere Pescador, l’expansió

agrícola va venir de la mà d’un important procés de dessecament de les closes.

Aquest procés es perllonga en el segle XVIII i el trobem molt ben explicat en el

llibre “Història de l’Alt Empordà”51, on es detalla que gràcies a aquest sistema es

van poder posar en conreu 1744 vessanes en 56 llocs diferents del terme (cap

als voltants de 1791). Els pagesos van anar guanyant progressivament noves

terres de conreu i això va facilitar un nou augment demogràfic.

Juntament amb el procés de dessecament de les closes (aiguamolls), també es

va produir la tasca de dessecament dels estanys. Aquesta feina que va

51 “Història de l’Alt Empordà”, Pàg 446 i 447 (Veure bibliografia).

90

0

50

100

150

200

250

crei

xem

ent

1787 1830 1857 1877

any

Comparativa de l'evolució de la població Catalunya - Alt Empordà

AltEmpordà

Catalunya

Gràfic on es representa el creixement de la població empordanesa. Realització pròpia amb les dades extretes del llibre Història de l’Alt Empordà, pàg. 500


començar en els set-cents, moltes vegades no es va poder acabar fins ben

avançat el segle XIX quan es van utilitzar les bombes hidràuliques.

En l’apartat “La lluita contra l’aigua” del llibre abans esmentat podem llegir:

“Una altra zona de terres humides és la compresa entre els cursos finals de la Muga i

el Fluvià: L’estany de Copons, situat entre Riumors, Sant Pere Pescador i Castelló,

estava sota el domini directe del monestir de Sant Pere de Rodes, que n’havia cedit

dues terceres parts de les terres ala família Xammar, marquesos de Riumors; l’estany

de Pontarrons o de Sant Pere Pescador, que arriba fins a Vilacolum, sota el domini

directe del comte d’Empúries, fou cedit als comuns de Sant Pere Pescador i de

Castelló i a diferents particulars... El desguàs d’aquestes terres embassades va ser

efectuat d’una manera sistemàtica al llarg de set-cents.” 52

En els setanta anys que transcorren entre 1787 i 1857, la població de l’Alt

Empordà va passar de 41.280 habitants a 73.609. Això representa una taxa

anual de creixement del 8 per mil. A falta de dades més concretes de

l’increment de població a Sant Pere Pescador podem fixar-nos en el que va tenir

la comarca.

Podem veure el gran augment que va experimentar la població de la nostra

comarca, per sobre de l’augment de població a Catalunya on el creixement és

més lent i no experimenta una gran variació fins al 1857. L’increment de la

52 “Història de l’Alt Empordà” Pàg 449 (Veure bibliografia)

91

Distribució de l'augment de la població de l'Alt Empordà per zones

01000020000300004000050000600007000080000

Albera Interior Plana Costa

Hab

itant

s 1787183018571877


població empordanesa va paral·lel a l’augment de la superfície conreable que

s’aconseguí mitjançant el dessecament de les closes i estanys del que ja he

parlat.

També, segons la Història de l’Alt Empordà, l’evolució de la població no va ser

homogènia a tota la comarca en la gràfica que presento i que he realitzat amb

les dades del mateix llibre observem el comportament que té la zona de la costa

de l’Alt Empordà on podríem situar els primers anys de la vida de la comtessa

en comparació amb la resta de la comarca. Una altra vegada, podem comprovar

l’augment demogràfic que es produeix en la zona de la costa i de la plana de

manera paral·lela a la dessecació de les terres.

El creixement demogràfic, que l’augment de les terres de conreu afavoria, va

alentir-se durant les guerres amb França.

Parlem de dues guerres: la Guerra Gran, del 1793 al 1795, i la Guerra del

Francès, del 1808 al 1814. Totes dues van tenir una gran importància en la zona

empordanesa, terra de frontera. Faré un petit resum de la segona, que és el

conflicte que està més present a la llegenda de la Comtessa.

5.2 La Guerra del Francès (1808-1814)

El Tractat de Fontainebleau (1807) establia l’entrada d’un exèrcit francès a

Espanya per atacar Portugal. Al 1808, el motí d’Aranjuez i les abdicacions de

Baiona van posar els regnes hispànics en mans de Napoleó.

Es va produir un alçament popular que va tenir el seu origen a Madrid, el 2 de

maig del 1808, al qual es va sumar la resta de la península, Sant Pere Pescador

inclòs.

La repressió cap als revolucionaris va ser sagnant, amb gran nombre

d’afusellaments. Tot i això, algunes zones i ciutats espanyoles, com Girona i

Saragossa, van resistir heroicament els setges dels francesos, fet que va ser

92


pres com a model en altres zones més reduïdes i dèbils, les quals van preferir

resistir a la conquesta abans de lliurar-s’hi.

Finalment, amb l’arribada de la Grande Armeé i de Napoleó a la península

comença el domini francès. El 1810, pràcticament tots els territoris espanyols

estan en mans dels francesos, tot i que la guerrilla (grups revolucionaris en

contra del domini francès) continuaven actuant.

Entre el 1812 i el 1814 Catalunya va ser, oficialment, territori francès fins que

Napoleó, al 1814 va haver de marxar, firmant abans l’armistici que alliberava les

terres catalanes.

A l’Alt Empordà la guerra comença el 9 de febrer

del 1808 quan les tropes del general Duhesme

travessen la frontera per la Jonquera. Els primers

fets contra l’exercit francès s’inicien el 3 de juny a

Figueres quan la gent va arrencar el ban en què

Murat es proclamava regent. Així es van

començar a produir diferents motins i es va

organitzar la resistència.

En el llibre “Història de l’Alt Empordà”53 es parla

de Josep Garriga, metge i prestigiós científic de Sant Pere Pescador com a

fervent partidari de Napoleó i home fort del règim napoleònic a les terres

empordaneses. Aquest va ser diputat a l’Assemblea de Notables a Baiona, va

haver d’exiliar-se quan va acabar la guerra i va morir a França. Sembla ser que

va col·laborar estretament amb el Mariscal Augereau.

Augereau va ser nomenat governador general de Catalunya i va arribar a

publicar edictes i lleis en francès i català.

No he trobat en cap dels llibres consultats referència a l’existència el coronel

Pierresfort del que es parla en la llegenda de la Comtessa. Curiosament el seu

53 “Història de l’Alt Empordà” pàg. 481 (Veure bibliografia).

93

General Philibert Duhesme General de divisió

(1766- 1815)


nom complet eel Mariscal Augereau, era Pierre François Augereau i va ser qui

va aconseguir la capitulació de Girona. Va estar tres mesos en el càrrec de

governador i va ser destituït pel propi Napoleó perquè actuava quasi d’una

manera independent del propi José I. Podria ser aquest general, anomenat més

tard mariscal el Pierresfort de la llegenda?

Tampoc he trobat cap referència

bibliogràfica al setge que segons la

llegenda va patir la població de Sant

Pere Pescador. Sí que hi ha moltes

referències al setge del Castell de Sant

Ferran de Figueres i als setges a què

va estar sotmesa la ciutat de Girona.

Durant molt de temps la Guerra del

Francès va ser recordada a l’Empordà

pels saquejos de què van ser objecte

la població, tant per part de les tropes

franceses com pels bandolers que van

sorgir de la guerrilla i la resistència.

5.3.Cronologia dels principals esdeveniments històrics i els presumptes fets de la

llegenda

Tot i ser molt aventurat, m’ha semblat oportú d’acarar en una mateixa cronologia

dates històriques amb fets rellevants per al territori, amb els moments en què,

segons la llegenda, haurien tingut lloc els episodis de la Comtessa i dels altres

coprotagonistes de les seves aventures. 54

Val a dir que els fets que corresponen a la Comtessa no passen de ser pura

hipòtesi. Del llibre d’en Rómulo Sans només diu, i com a aproximades, les dates

de naixença (1790) i de mort (1826) de la Comtessa. L’intent de precisar dates

té l’únic objectiu de veure com lligaria la realitat social i política de cada moment 54 Per a les dades històriques d’aquesta cronologia s’ha tingut en compte l’obra Història ― Política, Societat i Cultura dels Països Catalans, especialment el volum 6 La Gran Transformació 1790-1860, pàgines 362-370.

94

Pierre François Augereau, París (1757) – La Houssaye (1816)

http://es.wikipedia.org/wiki/Par?s

http://es.wikipedia.org/wiki/1816

http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=La_Houssaye&action=edit

http://es.wikipedia.org/wiki/1757


amb els fets que la llegenda atribueix a la bandolera. La columna de fets

històrics és, doncs, contrastada; la de la Comtessa és cronologiaficció.

Any Fets històrics Episodis relatius a la Comtessa

1790 −Edmund Blake publica Reflexions on the Revolution in France.

–Els futurs pares de la Comtessa visiten la Carmeta Pelletaire a Terrades.–Neix la Teresa de Molins i Bach a Sant Pere Pescador.

1791 –Eclesiàstics francesos exiliats entren en caravana per la Vall d’Aran.–El botànic Antoni Josep Cabanilles comença a publicar Icones et descritiones plantarum amb 712 varietats de plantes ibèriques.

1792 –Assalt a les Tulleries i caiguda de la monarquia francesa.–Instauració del sufragi universal masculí a França.–Manuel de Godoy puja al poder en substitució del comte d’Aranda.–Primera expedició de científics francesos per a mesurar el meridià que passa per Barcelona, pas previ per a l’establiment del sistema mètric decimal.

1793 –Execució de Lluís XVI.–Inici de la Primera Coalició, aliança de les monarquies europees contra la França revolucionària.–La Convenció Francesa declara la guerra a Espanya: inici de la Guerra Gran.–Les tropes del general Antonio Ramón Ricardos comencen l’ocupació del Vallespir, del Conflent i del Roselló.–El cirurgià Antoni de Gimbernat publica Nuevo método de operar en la hernia crural, posteriorment traduït al francès, anglès i alemany.

1794 –França aboleix l’esclavitud.–Caiguda de Robespierre.–La contraofensiva francesa obliga l’exèrcit espanyol a retirar-se de la Catalunya Nord.–Luís Fermín de Carvajal, capità general de Catalunya, restaura el sometent.

95


–Figueres és ocupada per les tropes franceses.1795 –Derrota de l’exèrcit francès a la batalla del Fluvià.

–Se signa la pau de Basilea que posa fi a la Guerra Gran.–Francesc Salvà, introductor del telègraf elèctric, llegeix la Memoria sobre la electricidad aplicada a la telegrafía.

1796 –Primer tractat de San Ildefonso, pel qual Espanya entra en guerra amb la Gran Bretanya, la qual cosa provoca el tancament dels mercats colonials.–Antoni Eiximeni i Pujades publica Institutiones Philosophicae et Mathematicae.–Gabriel Siscar i Siscar publica un famós Tratado de cosmografía.

1797 –Paralització industrial i crisi econòmica a causa del bloqueig comercial anglès.

1798 –Destitució de Manuel de Godoy.–La flota britànica pren l’illa de Menorca.–Miguel Cayetano, ministre d’Hisenda, endega el primer procés desamortitzador de l’Estat espanyol.

1799 –Napoleó Bonaparte imposa una dictadura militar a França.–El capità general Lancaster inaugura l’“olla pública” a Barcelona per atendre els pobres.–Confecció d’un pla de construcció de carreteres de Catalunya.

1800 –Segon tractat de San Ildefonso.–Francisco de Goya pinta La família de Carles IV.

–Neix Bernat de Molins, germà de la Comtessa de Molins.

1801 –Mor la mare de la Comtessa, per la qual cosa la Teresa es fa càrrec de la casa Molins.

1802 –Plebiscit per a proclamar Napoleó cònsol vitalici.–Joan Miquel de Vives, capità general de Mallorca, pren possessió de Menorca i posa fi a l’ocupació britànica.–Manuel Sanelo, lexicògraf, proposa la reglamentació i l’ensenyament de l’ortografia valenciana.

–Naixement de Narcís Espriu i Fullà, que serà conegut com el Gegant de Sant Pere.

96


1803 –Tractat de París, aliança entre França i Espanya.–Epidèmia de pesta groga al País Valencià.–Joan Sala i Banyuls publica Ilustración del derecho real en España.

1804 –Napoleó és proclamat emperador dels francesos.–L’aliança amb França arrossega Espanya a un nou conflicte amb la Gran Bretanya.–Ludwig Van Beethoven compon la Simfonia heroica, dedicada a Napoleó.–Antoni Febrer i Cardona publica Principis generals de la llengua menorquina.

1805 –Victòria de la flota britànica contra la francoespanyola a Trafalgar.–S’inicia la construcció d’un canal navegable entre Reus i el port de Salou.

1806 –Napoleó decreta el bloqueig continental contra la Gran Bretanya.–Napoleó restableix a Andorra la restitució dels drets feudals, sol·licitada pels mateixos andorrans.–Alexandre de Laborde publica el volum corresponent a Catalunya de la seva obra Voyage pittoresque et historique de l’Espagne.

1807 –Tractat de Fontaineblau, pel qual Espanya permet el pas de les tropes franceses per anar a Portugal.–André Grasset de Saint Sauveur publica Voyage dans les îles Baléares et Pithiuses.

–Amistat entre la Comtessa de Molins i el Pastor de Batipalmes.

1808 –França inicia l’ocupació d’Espanya. Les tropes napoleòniques reconstrueixen el castell de Quermançó per a fer-lo servir com a polvorí.–Phillipe Guillaume Duhesme s’apodera de les fortaleses de Barcelona i comença la guerra del Francès.–Motí d’Aranjuez i caiguda definitiva de Godoy; Abdicació de Carles IV i inici del govern de Ferran VII.–Derrota de les tropes franceses a les batalles del Bruc i a la batalla de Bailén.–Formació del primer govern de Josep I.–Creació d’una Junta Central a Espanya, organitzant la resistència.–El setè exèrcit francès comandat per Laurent de

–Mort del pare de la Comtessa de Molins.

97


Gouvion entra a Catalunya amb 20 000 soldats i 2 000 cavalls.–El 3 de juny a Figueres s’arrenca el ban en què Murat s’anomena regent. És l’inici d’aldarulls i motins contra els francesos que s’estenen per tota la comarca.

1809 –Josep I suprimeix els ordes religiosos a Espanya.–Rendició de la ciutat de Girona després de set mesos de setge.–Mallorca esdevé lloc de confinament i refugi d’aristòcrates i de grups absolutistes.

–La Comtessa de Molins i el Pastor de Batipalmes lideren l’oposició de la vila de Sant Pere a l’invasor francès.–Sant Pere és sotmès pel coronel Pierresfort i se salva de ser cremada gràcies a l’astúcia de la Comtessa de Molins.

1810 –Inici de la guerra d’independència mexicana.–Obertura de les corts espanyoles de Cadis, dipositàries de la sobirania nacional.–Decret de llibertat d’impremta de les corts espanyoles.–Govern de Pierre-François-Charles Augereau a la Catalunya francesa, després substituït per Jacques-Étienne Macdonald.–Rendició de Lleida.

–Anada de la Comtessa de Molins i el seu germà a viure a casa d’uns oncles a Barcelona.–Sant Pere es converteix en refugi de malfactors i perseguits.

1811 –Es proclama la independència de Paraguai.–Ocupació de Tortosa i rendició de Tarragona.–Decret d’abolició de les senyories jurisdiccionals, del vassallatge i de les prestacions personals.

–Prometatge de la Comtessa de Molins a Barcelona.–Instauració a Sant Pere Pescador de la Sopa, per part de la família Descatllar.

1812 –Les tropes napoleòniques envaeixen Rússia.–Promulgació de la constitució de Cadis.–Annexió de fet de Catalunya a l’Estat francès.–Josep I és obligat a fugir de Madrid i després de València.–Maxemilien Lamarque crea la devesa de Girona.

–Instauració a Sant Pere Pescador del Forn de la Vila, per part de la família Caramany.–Casament de la Comtessa de Molins a Barcelona.

1813 –Les corts de Cadis decreten l’abolició de la Inquisició.–Josep Bonaparte abandona Espanya.–Les potències aliades derroten Napoleó a la batalla de les Nacions (Leipzig).–Tractat de Valençay entre Espanya i França, tot i que algunes zones es mantenen ocupades.–Decret que disposa la conversió de les terres de

–Naixement del fill de la Comtessa de Molins a Barcelona.

98


propios i baldíos en propietat particular.1814 –Retorn de Ferran VII a Espanya.

–El general Suchet es fortifica a la línia del Fluvià i comença l’evacuació ordenada de l’exèrcit francès. Destrucció del castell de Quermançó.–Abdicació i confinament de Napoleó a l’illa d’Elba.–Cop d’estat de Ferran VII i restauració de l’absolutisme i de la Inquisició.–Diversos fabricants llaners de Terrassa viatgen a França per observar les màquines de filar.–Mateu Orfila i Otger publica Traité des poisons tirés des règnes minéral, vegétal et animal ou toxicologie, obra traduïda a diversos idiomes.–Domènec Badia publica Voyages d’Ali Bey en Afrique et Asie.

–Mort del fill de la Comtessa, assassinat del marit i la cunyada i fugida a França.

1815 –Napoleó retorna i forma el govern dels cent dies; és vençut definitivament a la batalla de Waterloo.–Finalitza el congrés de Viena que redefineix el mapa d’Europa.–L’exèrcit espanyol dirigit per Francisco Javier Castaños ocupa Perpinyà.–Prohibició de la premsa política (excepte la “Gaceta” i el “Diario de Madrid”)–La Junta de Comerç de Barcelona inicia la publicació de la revista “Memorias de Agricultura y Artes”.–Josep Pau Ballot publica Gramàtica i apologia de la llengua catalana.

–La Comtessa de Molins s’estableix a París, on inaugura una sala de joc.

1816 –Independència de les Províncies Unides del Riu de la Plata.–Reial decret sobre obres de canalitzacions, a fi d’estimular la construcció privada d’aquestes infraestructures.–Antoni Bonaventura Gassó publica España con industria rica y fuerte.–S’intensifica la participació catalana en el tràfic d’esclaus.

–La Comtessa de Molins és obligada a tancar la sala de joc, i s’instal·la a Perpinyà.

99


1817 –Martín de Garay endega un projecte de reforma del sistema d’hisenda de la monarquia espanyola.–Fallit alçament liberal de Luis Roberto de Lucy, amb suport de la burgesia barcelonina, i posterior execució del general a Mallorca.–Comencen les obres del canal d’Urgell.

–La Comtessa de Molins es dedica a activitats de contraban, i creua la frontera tot sovint.

1818 –Proclamació de la independència de Xile. Proclamació de la independència de Veneçuela.–Forta crisi agrària a Europa que a Catalunya s’accentua amb el desballestament del comerç colonial.–Joan Ramis publica Antigüedades célticas de la isla de Menorca, primer estudi espanyol sobre la prehistòria.

–La Comtessa de Molins s’estableix a Sant Feliu de la Garriga com a cap de colla d’un grup de bandolers.–Baralla entre el Gegant de Sant Pere i en Magí Ganivetaire, amb la mort d’aquest darrer, i la fugida del Gegant a Ventalló.

1819 –Conspiració frustrada del coronel Vidal a favor de la constitució de 1812; Vidal és executat. –Walter Scott publica Ivanhoe i es converteix en el màxim exponent europeu del romanticisme.–Inauguració del canal de regadiu de l’esquerra del Llobregat.–Jaume Josep Ardèvol dissenya la hidròpota, màquina de vapor per a pujar aigua.

–La Comtessa de Molins manté una entrevista amb el Pastor de Batipalmes en la qual es posa al dia dels esdeveniments de Sant Pere.

1820 –Inici del Trienni Liberal i restauració de la constitució espanyola.–Supressió definitiva de la Inquisició espanyola.–Revoltes liberals a Nàpols i Portugal.–Espanya il·legalitza el tràfic d’esclaus.–Francesc Carbonell publica Arte de hacer y conservar el vino.–Agustí Yáñez publica Historia Natural, primera obra d’aquest tema als Països Catalans.

–El bisbe de Girona visita Ventalló i la Comtessa de Molins li fa de guardaespatlles.–La Comtessa i el Gegant (ara conegut com el de Ventalló) es coneixen i ballen la Corranda Reial a la plaça Major.

1821 –A Espanya s’estableix un nou sistema de contribucions.–Es proclama la independència de Perú.–Una epidèmia de febre groga provoca 9000 morts a Barcelona.–Antoni Brusi introdueix a Espanya un nou sistema de litografia.

–El Governador de Girona envia un exèrcit per reduir la Comtessa però aquesta agafa els oficials com a hostatges i s’oculta en els boscos propers a Vilaür, a tocar del Fluvià.–El Governador de Girona ha de pagar un rescat perquè la Comtessa alliberi els seus oficials.

100


1822 –Insurrecció generalitzada de partides absolutistes a Catalunya i al País Valencià.–Les potències reunides a Verona accepten un pla d’intervenció contra la revolució liberal espanyola.–El monestir de Poblet és saquejat per la població de la rodalia.

–La Comtessa de Molins s’estableix al castell de Quermançó.

1823 –Comença la invasió de tropes franceses que posa fi al Trienni Liberal.–Ferran VII reestableix el govern absolutista (la Dècada Ominosa).–Ferran Sorts, màxim representant del romanticisme musical català, estrena a París el ballet Cendrillon.–Reial ordre que obliga a clausurar les acadèmies i associacions científiques.

–Atac al castell de les Tenebres i incident de les muralles de Figueres.

1824 –S’aprova la reforma tributària de López Ballesteros.–Francesc Jaubert de Paçà publica a París Recerches historiques sur la langue catalane.

–Assalt a la masia, comiat del Gegant i reclusió al convent de Garriguella.

1825 –Es decreta un aranzel duaner que amplia la prohibició d’importació als teixits de cotó.

–La Comtessa és expulsada del convent de Garriguella i retorna a l’activitat bandolera.

1826 –Publicació de Manifest dels reialistes purs, que preconitza el regnat de Carles, germà de Ferran VII.

–Entrevista a Sant Mori amb el Pastor de Batipalmes, llàgrimes a Sant Miquel de Fluvià, suïcidi al castell de Quermançó.

1827 –Inici a Girona de la guerra dels Malcontents; Ferran VII els desarticula amb facilitat.–S’inicia un període de recuperació industrial i comercial de Catalunya.

–Permanència del Gegant a les ruïnes del castell de Quermançó, rescat de les restes de la Comtessa i del tresor, redacció del poema Ma Senyora, la Comtessa.−Enterrament de la Comtessa a Sant Pere Pescador.

1828-31

–Execucions en massa de liberals a Barcelona (règim de terror del comte d’Espanya, governador general de Catalunya).–Baixada de la fecunditat de la població catalana.–Comença una fase d’expansió del comerç marítim català.–Ferran VII, creient agonitzar, deroga la llei Sàlica.–Josep-Melcior Prat publica a Londres una

101


traducció catalana del Nou Testament.–Mor Ferran VII i comença el regnat d’Isabel II (regència de Maria Cristina).–Esclata la primera guerra Carlina (la Guerra dels Set Anys)–Nova divisió administrativa d’Espanya en províncies.–Es publica “El Vapor”, òrgan de premsa del liberalisme radical i romàntic.–Epidèmia de còlera morbo a Espanya.–Bonaventura Carles Aribau escriu l’oda La pàtria.

5.4. El bandolerisme

El fenomen de bandolerisme que ha creat tantes figures llegendàries és molt

important en el conjunt dels Països Catalans i en la nostra comarca en

particular. És per això que es dedica un apartat a la seva evolució des del segle

XVI fins a l’època de la Comtessa a Catalunya, a l’Alt Empordà i a Sant Pere

Pescador.

5.4.1. El bandolerisme als Països Catalans

El bandolerisme fou un fenomen molt important durant els segles XVI i XVII. El

període en què hi hagué una major activitat bandolera va ser entre el 1540 a

1640. Les primeres gestes bandoleres són les de Moreu Cisteller i Antoni Roca,

als quals segueixen Bartomeu Camps, Montserrat Poc, Perot Rocaguinarda,

Trucafort, Tallaferro i els germans Margarit. L’última figura, cronològicament

parlant, del bandolerisme d’aquesta època és en Serrallonga.

El bandolerisme català segueix l’esquema de bandolerisme que trobem en tota

la Mediterrània: una lluita cruel i persistent contra els poderosos i les forces que

representen l’Estat. Els bandolers es troben principalment a les zones més

febles dels països, sobretot a les muntanyes, quan són alhora fronteres. A la

frontera dels Pirineus s’hi barrejaven els contrabandistes de cavalls, els

bandolers i els hugonots francesos que fins i tot arribaven a actuar

conjuntament.

102


Durant el primer terç del segle XVII els bandolers catalans es barregen amb les

lluites dels “nyerros” i “cadells”. El bandoler més popular d’aquest període fou en

Joan Sala i Serrallonga.

A la segona meitat del segle XVII les circumstàncies generals del Principat van

canviar i gràcies a la recuperació econòmica, el bandolerisme anà minvant.

Després de la Guerra de Successió, les partides de miquelets tenien un caràcter

bàsicament polític.

En el període comprès entre les guerres amb França tornem a trobar un

ressorgiment dels bandolers; sobretot durant la Guerra del Francès es produeix

el fenomen de la guerrilla, que va anar evolucionant al llarg de la guerra.

Aquestes partides guerrilleres estaven formades per petits grups de veïns

comandats per un cap que sovint era un propietari local. També hi havia grans

partides de guerrilles com les dels Almogàvers.

5.4.2. El bandolerisme com a tema literari

La literatura ha recorregut sovint a la temàtica dels bandolers, especialment en

dues èpoques de crisi: el barroc i el romanticisme.

Durant el barroc, en la literatura catalana trobem pocs exemples de la figura

dels bandolers. La majoria se centren en la literatura rimada popular i en els

romanços o cançons de transmissió oral.

En el romanticisme els seus escriptors tendeixen a valorar les figures

marginades, entre d’altres les dels bandolers. A tota Europa hi ha una abundant

literatura sobre aquest tema, mite que la literatura catalana bàsicament fixà la

seva atenció en la figura d’en Joan Serrallonga.

103


5.4.3. Els bandolers a l’Empordà

A l’Empordà, durant la Guerra del Francès van aparèixer partides de guerrillers

que formaven la resistència contra l’exèrcit francès. Dins d’aquests guerrillers hi

va aparèixer algun personatge a qui podríem qualificar de bandoler-guerriler,

com en Boquica. Aquest i la partida que ell comandava moltes vegades van

utilitzar la guerra per al seu enriquiment personal, fent molt difícil de veure on

acabava el guerriller i on començava el bandoler.

Partides de bandolers com les d’en Boquica imposaven contribucions i

assaltaven les cases de pagès per robar el que els quedava després d’haver

pagat la contribució reglamentada pel govern.

Boquica era natural de Besalú i el seu nom real era Josep Pujol. A principis del

1814 va ser desarmada la banda d’en Boquica. E. Rodeja, en el seu llibre

Figueras. Notas históricas 1753 – 1832, dedica un apartat especial a la mort

d’en Boquica, que va ser executat a Figueres.

Segons E. Rodeja, en un apartat que anomena “Las Partidas de Bandoleros”55,

durant el període de las guerres franceses hi hagué un gran nombre de

bandolers en tota la comarca. Sembla que el terror es va apoderar de tota les

contrades i va fer que disminuís el trànsit pels camins. Ningú no viatjava si no

era en grup i fortament armats. Aquest procediment va fer que acabés l’assalt

als camins i per això van començar el de les cases de pagès. Perquè puguem

fer-nos càrrec del cinisme al que van arribar aquests lladregots, E. Rodeja relata

que arribaven a despullar els viatgers per a poder-se quedar amb totes les

seves pertinences, i a les cases de pagès que assaltaven, extremaven la seva

crueltat. Per exemple, sembla ser que a la Vidala, una mestressa de Flaçà, la

van penjar del sostre i van fer foc sota les seves faldilles i l’anaven atiant fins

que els hi va dir on tenia amagats els diners. I sembla ser que així es podrien

consignar una infinitat d’episodis bandolers d’aquesta època.

55 Figueras. Notas históricas 1753 – 1832 de E. Rodeja, pàg 110. Publicat l’any 1942.

104


En un fragment del poema Ma Senyora la Comtessa56 es descriu l’assalt a una

masia que descriu força bé com es duien a terme aquestes accions:

“La nit tota negra i fosca...

damunt els camps s’extenia...

mentre al fons s’obirava

el trist llum d’una masia...

Comtessa

»Homes valents de ma colla,

una sort vos donaré

si lluiteu amb valentia

i sabeu portar-vos bé.

Gegant

»Ma senyora la Comtessa

jo seré al vostre costat,

en cap lluita compromessa

mon bras mai vos ha deixat.

Comtessa

»Oh gegant valent i nople!

molt me plau ta companyia...

Avant, valents de mon poble,

ataquem ja la masia!

els somatens que la guarden

homes són forçuts i destres,

tropes han vist i es preparen

i fan foc per les finestres;

la primera la Comtessa,

a cavall s’adelanta,

la pólvora ja està encessa,

però son cor mai s’espanta;

el foc d’arcabusseria

té als lladres esporuguits,

sols pensen en la fugida,

més ella els insulta a crits.

56“Ma Senyora la Comtessa” poema atribuit a Narcís Espriu, “El gegant”, recollit per Rómulo Sant en el seu llibre El Ampurdán en el siglo XIX, pàg 220 i 221

105


Comtessa

»Sou covarts de sang vermella,

si fugiu a nit d’aquí,

qui lladre sia, no ovella

que vinga després de mi.

ara callen les pistoles,

treballen els ganivets,

corre sang per les rajoles,

Per les portes i parets,

mentres cremen les palleres

I s’enfonsen els taulats,

els lladres.... se senten lladres

i criden esbojarrats.”

Igualment, al llibre Història de Garriguella es parla de l’existència de bandolers-

guerrillers de l’època de les guerres amb França:

“Acabada la Guerra del Francès quedaren encara per les muntanyes grans partides de

trabucaires que es convertiren en lladres, entrant i sortint de França feren corredisses

segrestrant alguns rics mal ullats per ells de resultes de la guerra anterior. Aquí (és

refereix a Garriquella) hi va haver víctimes de les seves malifetes.”57

Aquest paràgraf fa especial referència als trabucaires contrabandistes que

existien en la zona fronterera, amb alguns dels quals la Comtessa de Molins

devia unir-se en tornar de França i on va “aprendre l’ofici de bandolera”.

Un dels darrers bandolers, la memòria del qual he trobat present a molts pobles

de l’Empordà, és la del “Rellotger de Creixell”. Els més vells diuen haver parlat

amb gent gran que l’havia conegut personalment o que hi havia tingut alguna

mena de tracte. El Sr. Carles Reglà de Sant Mori me’n va parlar molt durant

l’entrevista que li vaig fer.58

El “Rellotger” és també recordat tant per les seves argúcies a l’hora de robar

(anava a les cases a arreglar els rellotges i recollia les dades que necessitava

per a un posterior robatori), com per la seva crueltat. La seva frase “els morts no

57 Historia de Garriguella, de Mossèn Anticó i Compte, pàg 86, any 1986.58 Veure l’entrevista a Carles Reglà, a l’annex núm. 4.

106


parlen”, segons Josep Pla, és una de les romanalles populars, encara viva,

atribuïdes a aquest personatge.

5.4.4 Bandolers a Sant Pere Pescador

De la situació concreta que es visqué a Sant Pere Pescador solament en parla

Rómulo Sans quan explica que un cop expulsats els francesos i enderrocades

les muralles que envoltaven la població, Sant Pere es trobava quasi bé sense

homes perquè molts havien mort durant la guerra. 59 Això va provocar que

s’instal·lessin a Sant Pere molts guerrillers que estaven perseguits arreu de la

comarca per haver-se dedicat al pillatge i al bandolerisme, i que trobaven a Sant

Pere un lloc segur contra els sometents que s’anaven organitzant en quasi tots

els pobles. Així doncs, i sempre segons explica Rómulo Sans, la població de

Sant Pere es va omplir de tavernes i garitos on van néixer algunes de les més

famoses bandes de bandolers que durant el segle XIX van assolar la comarca.

La tradició registra set lladres famosos a Sant Pere, lladres de carretera i

descampat. Una cançoneta local ho recorda:

“Set lladres té Sant Pere

valents com cavallers,

roben sols per la fama...

no traicionen per diners”60

Sembla que seguint l’exemple d’aquests bandolers que sorgiren de la Guerra

del Francès, a Sant Pere Pescador hi hagué durant un temps jovent que se

sentí abocat a seguir les seves “gestes”. Segons Rómulo Sans61 els nois se

sentien inclinats al bandolerisme per un impuls passional, la recerca de la fama,

el desig de ser admirats i temuts. No era l’afany del robatori i del pillatge el que

més els captivava, sinó córrer a cavall pels camps i els boscos, encendre

fogueres i dormir en castells mig abandonats. Aquests elements constituïen el

59Extret de El Ampurdán en el siglo XIX. Publicat en 1949, de Rómulo Sans. Capítol “Notas históricas locales referentes a la villa de Sant Pere Pescador” pags 111 -120.60 Cançoneta popular que recull Rómulo Sans en el seu llibre, El Ampurdán en el siglo XIX. 1949, pàg.14.61 Extret de El Ampurdán en el siglo XIX. Publicat en 1949, de Rómulo Sans. Capítol “Notas históricas locales referentes a la villa de Sant Pere Pescador” pags 111 -120.

107


gran atractiu per aquells joves que, de petits, havien escoltat histories

fantàstiques sobre les figures dels bandolers de l’època.

Alguns d’ells van aconseguir tenir una certa fama, la suficient perquè durant uns

anys se’n parlés: “El Monjo”, “Pistola”, “Cistella” ”L’Ànima de les gallines” i

“l’Escolanet”, juntament amb el Pastor de Batipalmes i la Comtessa de Molins

van constituir els set bandolers dels que parla la cançó.

Les malifetes d’aquests bandolers i “bandes de lladres” quasi sempre eren les

mateixes: assaltar les masies i, si l’ocasió era propicia, atacar les diligències,

fins i tot saquejar petits pobles. El contraban també els comptava com a una

forma de viure, i fins i tot alguna que alta vegada realitzaven actes de pirateria.

Els joves assedegats d’aventures s’allistaven a aquestes bandes i sortien a

recórrer el país a cavall, i quan havien adquirit un botí regular retornaven a Sant

Pere. Un cop repartit el fruit de les seves ràtzies anunciaven el seu retorn a la

vila, on la majoria tenia dona i fills, i feien la seva entrada per “el Portalet”,

formats en cavalcada, i recorrien el carrer major i descavalcaven a la plaça

major.

Els nens i les dones rebien els bandolers amb entusiasme, encara que alguna

vegada també hi havia plors pels que havien mort o havien estat capturats per la

justícia

Rómulo Sans diu que es té constància que el desembre del 1840 van coincidir a

Sant Pere dues partides rivals de bandolers: la de “l’Ànima de les gallines” i la

d’“El Pistola”. Hi va haver una baralla entre els dos caps de colla per culpa d’una

noia que servia a la taverna de la Malcuada. “El Pistola” va matar d’un tret a

“L’Ànima” i llavors les dues bandes es van embrancar en una lluita que va

traspassar la taverna fins als carrers durant hores i de resultes de la qual van

morir els dos caps de colla, “la Malcuada”, que era la mestressa de la taverna, la

noia mateixa que havia ocasionat la disputa, anomenada “Poncella”, i una gran

quantitat d’homes d’ambdues bandes.

108


6. Treball de camp: el bloc de la Comtessa de Molins

Durant la redacció de les cartes als ajuntaments demanant informació, tal com he

explicat en el punt 4.2, vaig pensar que potser hi hauria molta altra gent que, o bé

coneixeria passatges de la història que podien tenir relació amb la Comtessa i

que em podrien ajudar, o bé podrien estar interessats en el mite i així encuriosir-

los encara més.

Dins de les moltes activitats que fem a l’institut, n’hi ha una que em va semblar

apropiada per a provar de reclamar informació i d’exposar les meves troballes: un

bloc, el bloc de la “Comtessa de Molins”.

6.1 Procediment de les entrades

A finals d’estiu vaig iniciar el bloc de la Comtessa de Molins. Periòdicament vaig

anar fent entrades sobre qüestions curioses que m’anaven apareixent o

desenvolupant la llegenda de la famosa bandolera. Així es van anar succeint les

entrades.

Em va semblar que si tenia cura en les etiquetes –les paraules clau que faciliten

la recerca– potser tindria més visites i em farien més comentaris.

També em va semblar important de cuidar la presentació, posant imatges que

fessin les entrades visualment més agradables.

Les entrades han estat62:

Data Títol Tema Etiquetes30-08-2007 Presentació Em presentava personalment i

explicava l’objectiu del blocComtessa de Molins, Presentació

31-08-2007 Conte il·lustrat

Feia un enllaç al conte de la Comtessa del web del CdA Empúries

Elena Font, Núria Roig

08-09-2007 La mare dels ous

Presentava el llibre El Ampurdán del siglo XIX d’en Rómulo Sans

El Ampurdán del siglo XIX, Rómulo Sans

16-09-2007 1a parada: Terrades

Resumia la visita de la família Molins a la Carmeta Pelletaire

Carmeta Pelletaire, Terrades

62 Veure entrades del bloc a l’annex núm. 1.

109


22-09-2007 2a parada: Carrer Cavallers

Explicava el carrer de Sant Pere on presumptament va néixer la Comtessa

Carrer Cavallers

26-09-2007 3a parada: la Guerra del Francès

Resumia la influència d’aquest fet històric sobre la llegenda

Guerra del Francès

29-09-2007 4a parada:Barcelona

Resumia la destrucció de Sant Pere i l’anada de la Comtessa a Barcelona

Barcelona

30-09-2007 Un article de Joan Perucho

Explicava el contingut de l’article d’aquest escriptor aparegut al diari Avui

Comitè d’Orriols, Joan Perucho

07-10-2007 5a parada: París

Resumia l’estada de la Comtessa a París després del crim de Barcelona

París, sala de joc

10-07-2007 6a parada: Perpinyà

Resumia l’època en què la Comtessa es va dedicar al contraban

Contraban, Perpinyà

14-10-2007 7a parada: Sant Feliu de la Garriga

Explicava el lloc on es va establir a l’inici de ser una bandolera i tenir colla pròpia

Sant Feliu de la Garriga

17-10-2007 8a parada: Ventalló

Resumia quan la Comtessa va acompanyar el bisbe a aquesta localitat

Ventalló

19-10-2007 9a parada: El Gegant de Ventalló

Explicava la trobada entre aquest personatge i la Comtessa de Molins

Gegant de Ventalló, Magí Ganivetaire

21-10-2007 Un text inèdit de Jordi Bilbeny

Exposava algunes de les idees d’aquest historiador sobre el mite de la Comtessa

Jordi Bilbeny

22-10-2007 10a parada: entre Vilaür i Garrigàs

Resumia el passatge en què la Comtessa va segrestar els oficials de l’exèrcit del Governador

Arenys, Garrigàs, Vilaür

23-10-2007 11a parada: Quermançó

Resumia quan la Comtessa s’establia en aquest castell

Quermançó

25-10-2007 12 parada: la Dama de Quermançó

Exposava la confusió entre la Dama de Quermançó i la Comtessa de Molins

Carles Fages de Climent

28-10-2007 Bandolers Explicava algunes de les troballes sobre el bandolerisme

Boquica, Carles Reglà, Lluís Llach

29-10-2007 13a parada: muralles de Figueres

Resumia el passatge del parany que va sofrir la Comtessa a la ciutat de Figueres

Figueres

08-11-2007 14a parada: assalt a la masia

Resumia la trobada de la Comtessa amb una criatura que li recordava el seu fill petit

Masia

16-11-2007 Respostes dels Ajuntaments

Agraïa algunes de les respostes rebudes a les cartes enviades als ajuntaments

Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Vilamalla

20-11-2007 15a parada: Garriguella

Resumia l’intent d’autoreclusió de la Comtessa en un convent

Garriguella, Prim Fullà

110


25-11-2007 16a parada: retorn a la mala vida

Resumia l’expulsió del convent i el retorn a fer de bandolera

Bisbe, Garriguella, mare abadessa

03-12-2007 17a parada: Sant Mori

Resumia l’entrevista entre la Comtessa i el Pastor de Batipalmes

Pastor de Batipalmes, Sant Mori

05-12-2007 Maria Àngels Anglada

Comentava l’article d’aquesta escriptora sobre la Comtessa de Molins

Maria Àngels Anglada

08-12-2007 18a parada: Sant Miquel de Fluvià

Resumia el passatge de les llàgrimes a l’església

Belfegor, Sant Miquel de Fluvià

10-12-2007 Més respostes

Agraïa alguns dels comentaris rebuts i també les cartes contestades

Arxiu Municipal, Figueres

18-12-2007 19 parada: Quermançó

Resumia la presumpta destrucció del castell per part de la Comtessa

CEIP Llagut, Quermançó

20-12-2007 20a parada: retorn a Sant Pere Pescador

Resumia la recuperació del seu cadàver per part del Gegant de Ventalló

Sant Pere Pescador

31-12-2007 Centre d’Estudis del Baix Fluvià

Explicava la participació de l’Avi Sopa en la difusió de la llegenda

Josep Maria Ripoll Solà, Museu del Pagès

09-01-2008 El cartell de la Comtessa de Molins

Explicava algunes de les coses que me n’havia explicat l’autor, en Narcís Coderch

Any de la Comtessa, Narcís Coderch, Quinzena de la Comtessa

15-01-2008 Castell de Quermanço

Explicava la visita al castell i les darreres investigacions

Josep Maria Martorell, Quermançó, Suchet

24-01-2008 L’any de la Comtessa i els gegants

Explicava la meva experiència personal en la colla gegantera

Colla gegantera, Gegants de Sant Pere Pescador

30-01-2008 Fi del treball de recerca, fi del bloc?

Dono el bloc per acabat, o no? Treball de recerca

6.2 Respostes rebudes

I de mica en mica van anar arribant també els comentaris d’internautes. Alguns

d’aquests comentaris venien donats perquè jo havia parlat directament amb els

visitants, o que ho havien trobat de casualitat, i d’altres eren –i són– de gent que

no conec però que volien deixar marcat el seu pas pel bloc.

Cal dir que alguns dels comentaris han aportat dades interessants per al treball.

111


En el llistat no hi he posat els meus propis comentaris agraint els que hi havien

escrit.63

Data Emissor Comentari 29-09-2007 CdA Empúries Significat del carrer Cavallers03-10-2007 Marta Sobre el carrer Cavallers de Barcelona21-11-2007 Agnès Oferiment de material sobre la Comtessa04-12-2007 Pere-Joan Oferiment de material sobre la Comtessa10-12-2007 Pere-Joan Oferiment d’ajut per al treball11-12-2007 Emma Oferiment de difusió del bloc19-12-2007 Pere-Joan Oferiment d’ajut per al treball09-01-2008 Jordi Barris Informació sobre Joan Serra14-01-2008 Ginesta Agraïment al comentari anterior23-01-2008 Blog den Ferran Escrit d’ànim i d’opinió28-12-2007 Núria Oferiment d’ajut per al treball09-01-2008 Gerard Escrit d’ànim i d’opinió14-01-2008 Jordi Martí Deulofeu Escrit d’ànim i d’opinió25-01-2008 Trini Escrit explicant una experiència pròpia sobre la

Comtessa 30-01-2008 Edu Escrit d’ànim i d’opinió31-01-2008 Llagut Informació sobre actes Comtessa31-01-2008 Núria Escrit d’ànim i d’opinió01-02-2008 Rosa Maria Demanda de més informació01-02-2008 Josep-Esteve Escrit d’ànim i d’opinió01-02-2008 Xavier Domingo Escrit d’ànim i d’opinió03-02-2008 Kandid56 Escrit d’ànim i d’opinió

6.3 Conclusió sobre el bloc

Com a eina crec que ha tingut un èxit relatiu pel que fa a la recaptació

d’informació, però m’ha estat molt més útil pel que fa a la difusió tant del treball

com de la llegenda sobre la que treballava. Personalment, m’ha servit com a

mètode de donar informació breu i seqüenciadament.

A hores d’ara m’estic plantejant de fer una pàgina web estàtica amb el treball de

recerca que permeti aportacions d’altra gent per tal de deixar oberta la

investigació sobre la Comtessa de Molins i col·laborar en la difusió de la

llegenda.

7. Conclusions

63 Veure els comentaris a l’annex núm. 1.

112


Tot i que en un principi tenia uns objectius més o menys clars pel que fa al

treball, no tenia la certesa que aquests poguessin ser assumits, ja que

desconeixia molta de la informació disponible sobre els diversos aspectes que

abraça el treball. Així, des de l’origen em vaig plantejar aquesta recerca com

una cosa dinàmica que per força aniria variant segons l’interès de la

documentació, de les dades, de les opinions, de les contradiccions, i fins i tot de

les decepcions que anés trobant durant la meva investigació. De totes maneres,

però, crec que he complert, amb més o menys eficàcia, tots els objectius que

em vaig proposar.

7. 1 Recull i presentació sintètica dels resultats obtinguts.

Un dels meus objectius principals era el de plasmar en un mateix treball tota la

informació que pogués obtenir sobre el mite.

Abans de començar la meva investigació creia que la llegenda de la Comtessa

de Molins era transmesa, principalment, de forma oral, de pares a fills; és a dir,

que es tractava d’un mite popular de la comarca com tants altres. He descobert,

però, que la font principal d’aquesta tradició oral és el llibre de Rómulo Sans El

Ampurdán en el siglo XIX, i que la majoria de gent que coneixia la llegenda,

abans de l’any 199564, era gràcies al llibre o per transmissió oral d’algú que se

l’havia llegit. Tot i així, la recerca de l’Elenc va descobrir que gran part de la gent

que coneixia la llegenda hi feia alguna aportació diferent del que deia el llibre,

però sempre en aspectes poc principals. Per exemple, segons el llibre, qui va a

buscar la Comtessa un cop morta és el seu germà Bernat, i segons altres fonts,

recollides per l’Elenc en la seva versió teatral, és el mateix Gegant.

El llibre de Rómulo Sans és, segons s’explica en ell mateix, un recull d’algunes

llegendes empordaneses, per la qual cosa cal pensar que anteriorment al llibre

hi havia una tradició oral sobre el mite bastant important. I encara Rómulo Sans

justifica moltes trobades com part del material que havia recollit el rector del

poble i que s’havia perdut en l’incendi de l’església a l’inici de la Guerra Civil.

64 Any de la Comtessa de Molins. Veure l’apartat 4.3.

113


Com s’explica en l’apartat de les fonts65, però, la fiabilitat del contingut d’aquest

llibre és escassa, i podríem pensar que el mite tingui el seu origen en el llibre i

en les divagacions de l’autor. Certament és molt poc probable. No crec que tota

la llegenda i la tradició que existeix actualment sorgissin d’aquest.

Després de la Quinzena de la Comtessa, gran quantitat de gent va passar a

conèixer la història i la llegenda de la bandolera santperenca. Així doncs, la

tradició que jo coneixia és fruit, en tot cas, del llibre de R. Sans i de la Quinzena

de la Comtessa.

En concloure la meva recerca, doncs, m’he adonat que el canal escrit ja és molt

important en la llegenda i que hi ha gran quantitat de documents posteriors que

en fan referència o que s’hi basen. Tot i això, aquests documents contenen

informacions d’aspectes concrets de la llegenda que fan impossible que el llibre

en sigui la font única.

Així doncs, tot i que hi ha abundància d’escrits dedicats a la llegenda, no n’hi ha

cap que l’expliqui en totes les seves parts i amplitud, així que, primerament,

m’he dedicat a extreure la informació de cadascuna d’aquestes fonts

documentals i plasmar-la juntament amb tots aquells capítols pertanyents a la

llegenda de la Comtessa de Molins.

Ho he complementat, després, amb la descripció dels personatges principals i

dels secundaris, i també amb la ruta de la comtessa, on es marquen les

poblacions per on, segons la llegenda, va passar la bandolera i una explicació

dels actes que va desenvolupar en cadascun d’ells.

Així doncs, el que he descobert en referència a la transmissió del mite ha estat

el fet que el principal difusor de la llegenda ha estat, sens dubte, el llibre de

Rómulo Sans, El Ampurdán en el siglo XIX tot i que, probablement ja existia

anteriorment en la llengua oral o fins i tot escrita, en la crema de l’arxiu històric

de Sant Pere, al 1936.

65 Veure apartat 2.1

114


Un dels objectius més importants del meu treball era, en principi, intentar validar

o donar constància de diferents aspectes de la llegenda; és a dir, delimitar fins a

quin punt era ficció o realitat. M’ho vaig plantejar com un punt del treball molt

dinàmic ja que no sabia què em podia trobar. En un principi desconeixia

l’existència de qualsevol document que donés constància de l’existència d’algun

personatge o la realitat d’algun fet. Tot i que la recerca ha estat, en alguns

moments, esgotadora, pel que fa a rebuscar diaris i antics documents també ha

estat la part més motivadora i interessant pel que fa a la seva elaboració. Per

intentar donar constància d’un sol acte he hagut de consultar, en molts casos,

persones que m’adreçaven a algú altre amb, suposadament, més informació, i

així successivament. Per això, en aquest sentit, ha estat l’apartat més

sorprenent i imprevisible.

En termes generals, doncs, he presentat una sèrie d’elements de la llegenda

provant-ne o negant-ne l’existència, o simplement presentant-ne la informació

que n’he trobat al respecte, sense que aquesta aclarís la seva veritat.

Pel que fa a la Comtessa, l’element més important del mite, he deduït que es

tracta d’un personatge purament llegendari, tot i que segurament existí a Sant

Pere algú amb el cognom Molins i amb un cert carisma que inspirés aquest

caràcter, a qui la transmissió oral al llarg del temps li ha atribuït una sèrie de

qualitats i anècdotes fictícies.

Un aspecte molt important en qualsevol mite o llegenda popular és el de l’abast

de la seva vivència. En el cas de la Comtessa, em proposava descobrir,

adreçant-me als diversos ajuntaments dels pobles que apareixen en el relat,

quins d’ells mantenien viva la llegenda en els seus vilatans i amb quina

intensitat.

Aquesta ha estat la part menys reeixida, amb resultats més minsos, ja que el

meu descobriment ha estat que la Comtessa de Molins és una llegenda

bàsicament santperenca. Pels resultats obtinguts crec que el mite només perviu

amb intensitat a Sant Pere Pescador, i, tot i que en algun dels pobles veïns

115


propers hi hagi, també, coneixença, aquesta, o és molt minsa, o prové del

contacte amb Sant Pere i de la Quinzena.

Un altre objectiu que em proposava era el d’elaborar una recopilació de tots els

actes culturals que s’han fet basats en la figura i la llegenda de la bandolera.

Trobo que aquest era un apartat important per donar rellevància al fet que la

llegenda es viu intensament a Sant Pere Pescador i que la seva figura és

considerada com un senyal d’identitat del poble.

Finalment, la meva recerca en la repercussió mediàtica que va tenir tot el

muntatge de la Quinzena, en especial l’obra de teatre “La Comtessa de Molins”,

reflecteix amb claredat que es tracta d’una llegenda que desperta passions ja

que fa intervenir moltes emocions humanes i posa en dubte molts valors, cosa

que és realment atractiva per a l’oient, lector o espectador.

Per concloure, doncs, només m’agradaria afegir que la meva conclusió personal

per tot el que fa a la llegenda de la Comtessa de Molins és que cal fer el

possible perquè aquesta tradició es mantingui viva, per mantenir la identitat del

poble de Sant Pere Pescador, i que es faci conèixer a les noves generacions,

les quals, en tot cas, ja en faran les seves adaptacions.

M’adhereixo al que dues persones han manifestat en el bloc de la Comtessa de

Molins. En Jordi Martí Deulofeu, alcalde de Sant Pere, diu: “entre tots hem de

recordar que conservar les tradicions també és una manera de dir quin futur

volem pel nostre poble i pel nostre país”66.

Entre els altres comentaris que he rebut, algú que s’identifica com Gerard em fa

la següent reflexió:

“Ja era hora que no siguem només els veterans els que tinguem manies d’aquestes

d’anar a burxar les llegendes i els costums del país per evitar que es perdin i es mori

l’ànima de la terra i, amb ella, una bona part de la nostra. És hora que la sang jove

66 Comentari de Jordi Martí Deulofeu al bloc de la Comtessa de Molins. Veure annex núm. 1.

116


desperti les consciències i desvetlli l’esperit de lluita en el cor del poble per a poder

mantenir les tradicions pròpies en front de les que ens envaeixen des de fora.”67

Si a l’inici d’aquest treball ja estava “marcada” per la Comtessa, he de dir que,

en el moment d’acabar-lo encara ho estic més.

Crec que és just que acabi amb uns versos del poema Ma Senyora, la

Comtessa. Són els versos escrits per Càndid Miró i musicats per Jaume Arnella

que es cantaven al final de l’obra de teatre La Comtessa de Molins68

"A cavall, com maleïda,

de llevant fins a ponent,

així us va passar la vida,

així us va arribar el moment.

Quan tan clar destí se'ns mostra,

hem de creure en els destins,

que a cavall segueix el vostre,

oh Comtessa de Molins.

"Per les closes inundades,

per l'Albera i les Salines,

per garrotxes serralades

i sorrals d'arenes fines,

per la plana inacabable,

pels asprius i terraprims...

sou l'empremta inesborrable,

oh Comtessa de Molins."

67 Comentari de Gerard al bloc de la Comtessa de Molins. Veure annex núm. 1.68 Fragment del poema Ma Senyora, la Comtessa, 1994, original a l’arxiu de l’Elenc Santperenc.

117


8. Bibliografia

Llibres i monografies

1.Diversos autors. Història de l’Alt Empordà. Diputació Provincial de

Girona. Unitat de Publicacions. Girona, 2000.

2.Diversos autors. Història – Política, Societat i Cultura dels Països

Catalans. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1997.

3.ANTICÓ I COMPTE, Mossèn Salvador. Historia de Garriguella. Editora

Empordanesa, S.A. Figueres, 1986.

4.HERNÁNDEZ CARDONA, F.J. Història militar de Catalunya. Vol IV:

Temps de revolta. Francesc Dalmau editor. Barcelona, 2004

5.RODEJA GALTER, E. Figueras. Notas históricas, 1753-1832. Imprès a

l’Impremta “La Rápida”. Figueres, 1942.

6.SANS, R. El Ampurdán en el siglo XIX. Imprenta Cervantes Cruz

Calabria. Barcelona, 1949.

7.SOBREQUÈS I GALLICÓ, Jaume, i altres. Història de Catalunya.

Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, 1980.

Tesis i treballs de recerca no publicats

8.BILBENY, J. La Comtessa de Molins i la mitologia catalana. 1995. Arxiu

de l’Elenc Santperenc.

Articles:

9.GUARDIOLA ROVIRA, R. La Comtessa de Molins. Revista Hora Nova,

núm. 310, pàg. 3. any 1983.

10. –Mort de d’historiador Pelai Negre. Revista Hora Nova, núm. 361, pàg.

2, any 1983.

11.–Notícies sobre la Comtessa de Molins. Revista Hora Nova, núm. 350,

pàg. 2. any 1984.

118


12.–Comtessa de Molins? Revista Hora Nova, núm. 351, pàg. 2, any

1984.

13. MARTÍNEZ PUIG, A. Bandoler; afrancesat i traïdor. Setmanari

L’Empordà, pàg. 27. Dimarts, 11 de setembre del 2007.

14. PERUCHO i GUTIERRES-DUQUE, J. La Comtessa de Molins. Diari

Avui., pàg. 17, 5 de novembre de 1992

Espais i pàgines web

15.CARLES RIBERA (bloc amb informació dels Comitès Antifeixistes i

Revolucionaris): http://blocs.mesvilaweb.cat/carlesribera

16.CDA EMPÚRIES (web amb el text i dibuixos de La Comtessa i el

Gegant): http://www.xtec.cat/cda-empuries/comtessapresentacio.pdf

17.EL CASTELL DE QUERMANÇÓ (web sobre el castell de Quermançó):

http://www.castelldequermanco.es/

18.12. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA on line (web de l’Enclopèdia

Catalana): www.grec.cat

19.LOMBARS MAPS (Web sobre mapes i gravats antics amb una secció

dedicada a Napoleó): www.lombardmaps.com/napoleon.htm

20.SERRALLONGA (web sobre la pel·lícula que TV3 està gravant sobre en

Serrallonga): http://www.tv3.cat/serrallonga/index.htm

21.THE NAPOLEON SERIES (web sobre l’exèrcit de Napoleó i les seves

campanyes): http://www.napoleon-series.org

119

http://www.napoleon-series.org/

http://www.tv3.cat/serrallonga/index.htm

http://www.lombardmaps.com/napoleon.htm

http://www.grec.cat/

http://www.castelldequermanco.es/

http://www.xtec.cat/cda-empuries/comtessapresentacio.pdf

http://blocs.mesvilaweb.cat/carlesribera

TdR Comtessa de Molins

Documents

Transcript of TdR Comtessa de Molins