Taula de contingut

Dulce Pontes presenta al Palau PeregrinaÇào'La Vanguardia - Catalán - 31/03/2017

«Jo només soc un mitjà perquè sorgeixi la música»El Periódico de Catalunya - Catalán - 31/03/2017

Jordi Mestres i Jonatan CarbóEl 3 de Vuit - 31/03/2017

LÍDER EN LA ORGANIZACIÓN DE CONCIERTOS DE MÚSICA CLÁSICAHeraldo de Aragón - 31/03/2017

Òmnium Alt Penedès presenta el cicle “Un país modern”El 3 de Vuit - 31/03/2017

Els auditors van obviar els desviaments del Palau a CDCDiari de Tarragona - 31/03/2017

Auditors del Palau no van comprovar les factures del desviament de fonsDiari de Girona - 31/03/2017

Palau de la Música auditors lacked controlEl Punt Avui - 31/03/2017

El fiscal evidencia la falta de control dels auditors al Palau de la MúsicaEl Punt Avui - 31/03/2017

Desmemòria al PalauEl Periódico de Catalunya - Catalán - 31/03/2017

EI no' a la independència guanyaria el sí' per 4 puntsEl Periódico de Catalunya - Catalán - 31/03/2017

Los auditores no comprobaron las facturas del desvío de fondos a CDCLa Razón Cataluña - 31/03/2017

Crece el número de catalanes contrarios a la independenciaEl País - 31/03/2017

En el juicio del "caso Palau" los antiguos auditores del Palau de la Música han declarado que no vieronirregularidades en las facturas.TVE1 - INFORMATIU MIGDIA - 30/03/2017

Los auditores de la Fundación Orfeón-Palau de la Música en los años 2000 y 2008 han asegurado hoyen el juicio que validaron sus cuentas al no constatar ninguna irregularidad tal y como afirma la ....Cadena Cope - MEDIODIA COPE BARCELONA 14:20-15:00 - 30/03/2017

En el juicio por el caso Palau hoy ha quedado en evidencia la poca rigurosidad de las auditoriasencargadas por Félix Millet sobre la contabilidad de la institución mientras era presidente.TV3 - TN MIGDIA - 30/03/2017

En el juicio del "caso Palau" la ex jefa de contabilidad de la institución R.Catalunya Radio - INFORMATIU MIGDIA - 30/03/2017

Artur Mas ha comparecido hoy en el Parlament para defenderse de las acusaciones de corrupción en elcaso Palau y ha insistido en que Félix Millet y Jordi Montull mienten a la vez que ha reafirmado su ....

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

17

18

20

21

22

23

24

P.2

8TV - 8 AL DIA - 29/03/2017

En el juicio del "caso Palau" ayer los ex contables de la institución constataron el entramado financierocon el que el Palau había desviado dinero a cuentas vinculadas a los ex gestores Fèlix ....RNE-1 - LAS MAÑANAS BARCELONA - 30/03/2017

En el juicio del "caso Palau" los auditores de las cuentas de la institución han mantenido que noencontraron irregularidades contables destacadas y han señalado que se limitaban a comprobar la ....RNE-1 - EDICIO MIGDIA - 30/03/2017

Los convenios entre el Palau de la Música y la Fundación Trias Farga hacia CDC se hicieron aescondidas de la contabilidad oficial.Catalunya Radio - CATALUNYA VESPRE - 29/03/2017

Un excontable del Palau de la Música ha declarado ante el juez que encontró irregularidades y queinformó de ellas a la Generalitat, si bien no se tomaron medidas.Cadena Ser - HOY POR HOY CATALUNYA - 30/03/2017

Ex contables del Palau de la Música han constatado en el juicio del "caso Palau" el entramadofinanciero con el que la institución habría encubierto salidas de dinero en efectivo y ingresos en ....RNE-4 - EDICIO VESPRE - 29/03/2017

Algunos trabajadores del Palau de la Música denunciaron irregularidades en la contabilidad antes que lafiscalía en 2009 que no obtuvieron respuesta por parte de la Generalitat.TV3 - ELS MATINS (INFORMATIVO) - 30/03/2017

Mas culpa el fiscal de no investigar les adjudicacionsSegre Catala - 30/03/2017

Varios trabajadores del Palau de la Música han declarado hoy en el juicio que la intervención de laGeneralitat no hizo caso de las irregularidades que ellos denunciaron y han explicado que se ....TV3 - TN VESPRE - 29/03/2017

25

26

27

28

29

30

31

33

P.3

42 LAVANGUARDIA C U L T U R A DIVENDRES, 31 MARÇ 2017

MÚSICA La cantant portu-guesaDulcePontes torna avuia l’escenari del Palaude laMúsica (21.30h) per presen-tar, juntament ambel seugrup i dins delmarcdel festi-valGuitarBcn, el seu àlbumrecent,Peregrinação. Es tractad’unade les seves obresmésambicioses, interpretada enportuguès i castellà, en quèella “peregrinaper diferentsestats de l’ànima, passantmutacions, sublimant deter-minats sentiments”. /E.Linés

Dulce Pontespresenta al Palau‘Peregrinação’

Lleida allotjael festival de cinemallatinoamericà

CINEMA Nievenegra, undrama familiar a laPatagòniamésallunyadadelmón, segonapel·lículadeldirectorargentíMartínHodara, obre lagalainauguralde la23aMostradeCinemaLlatinoamericàdeCatalunya, quesecelebraaLleida finsdiumenge.Laselec-ciódepel·lícules s’ha fet entreles784obrespresentades,sobretotd’Espanya,Argen-tina, elBrasil,Colòmbia iMè-xic. /PauEchauz

PANORAMA

ElCentreBotínobrirà el 23de junyambGoya i el contemporaniCarstenHöllerA la fi veu la llum l’obra de Piano impulsada pel difunt president del SantanderFERNANDO GARCÍAMadrid

Ha costat més temps i més dinersquenoespreveia:cincanysenllocdels tres del pla inicial i gairebécent milions d’euros en comptesdels 80 pressupostats. Però elCentre Botín, l’ambiciosa infraes-tructura cultural impulsada peldifunt president del Santander,EmilioBotín, idissenyadaper l’ar-quitecte genovès Renzo Piano(premiPritzker 1998) ja ésuna re-alitatdequèelpúbliccomençaràagaudir el 23 de juny a la capitalcàntabra. Una exposició de dibui-xos de Goya i una instal·lació deCarsten Höller (Brussel·les, 1961)seran els plats forts, dispars, de lainauguració.Aquesta disparitat d’ofertes és

“unmissatgeclar”del sentitque laFundacióBotínvoldonaralcentred’art construït al millor emplaça-ment possible, la ribera urbana dela badia de Santander. Es tractad’augmentar la projecció d’unaentitat que a una escala molt méspetita jaoferiapropostesexpositi-vesdetoteslesèpoquesiquearatéduesmetesmés,segonsahirexpli-cava a La Vanguardia el directorgeneral de la fundació, Íñigo Sá-enz de Miera: una, “formar partdel circuit internacional de cen-tres d’art de primer nivell”, cosa

que implica “aprofitar sinergies”amb el Guggenheim de Bilbao, idues, convertir-se en un pol deformació i estímul creatiu a travésde les arts, en concret mitjançantun programa ja embastat amb la

Universitat de Yale i enfocat a la“intel·ligència emocional”. La ba-se: tallers, exposicions, concerts...La setmana inaugural, del 19 al

25 de juny, el centre acollirà lamostra Lleugeresa i atreviment.Dibuixos de Francisco de Goya,“l’exposiciómés rellevant dedica-da fins ara a Espanya als descone-guts dibuixosdeGoya”, va indicarel director d’art de la fundació,BenjaminWeil. Feia dos anys quel’entitat i elMuseudelPradocata-logaven l’obra gràfica de l’arago-nès, una feina a partir de la qualaquestes institucions publicaran

el primer volum del Catálogo ra-zonadodedibujosdeGoya.Lamos-tra esprolongarà fins al setembre.En el mateix període s’hi po-

dran veure les instal·lacions queHöller faràdins i fora l’edifici a “laprimera i més ambiciosa mono-gràfica” de l’artista a Espanya. Laselecció inclou la peça Elevatorbed, en què els visitants podranpassar la nit al centre, “coma l’ha-bitaciód’hotelde luxe,dormintenun llit que es pot arribar a elevarfins a3,5metres”.Amb una superfície construïda

de 10.285 metres quadrats, el Bo-tín s’enclava al costat dels jardinsde Pereda de Santander, sortintsobre el mar, amb un revestimentde270.000pecescircularsquere-flecteixen la llum i els colors can-viants del mar i el cel. L’immobleestàarticulatendosvolums:l’oest,dedicat a l’art, i l’est, dedicat a lesactivitats culturals i formatives.La fundació vol que el centre si-

gui “un lloc de trobada dels habi-tants de Santander i els visitants”,unpuntmagnètic que el resident iel turista converteixin “en desti-nació,mésqueenllocdepassada”.La prova de foc no vindrà al juny,sinóapartirdelnovembre,quan,ales portes del provincià hivern deSantander, esvegi si elBotínentraen lavidadelsciutadansd’aquestaciutat, la canvia i lamillora.

L’edifici s’enclavaenpleSantander,gairebésobreelmar irevestitdepecesceràmiquesquereflecteixenla llum

FUNDACIÓN BOTÍN

Elcentre formapartdelpaisatgedeSantander, enunterrenyde luxe

LLEGIU L’ENTREVISTA ÍNTEGRAAMB DULCE PONTES Awww.lavanguardia.com

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

586000

120418

Diario

113 CM² - 10%

2940 €

42

España

31 Marzo, 2017

P.4

espectacles DIVENDRES58 31 DE MARÇ DEL 2017

33 La cantant Dulce Pontes, en una imatge promocional.

JORDI BIANCIOTTOBARCELONA

Dulce Pontes torna al Palau de la Mú-sica, en el marc del Guitar BCN (avui, 21.00 hores), amb un nou disc, el do-ble Peregrinação. Un treball que ofe-reix dos repertoris: Nudez, decantat per un imaginari portuguès i que in-clou peces pròpies, i Puertos de abrigo, on viatja d’Albéniz a Aznavour a tra-vés del nou flamenc i el tango.

–L’última vegada que va parlar amb aquest diari, a finals del 2014, ens va dir que Peregrinação estava gairebé a punt. ¿Què va passar?–¡Ha estat a punt un munt de vega-des, sí! El que passa és que soc jo qui l’edita, amb el meu petit segell, i ai-xò té les seves limitacions.

–Pelegrinatge és un viatge amb con-notacions espirituals. ¿És el cas?–Sens dubte. Així ha sigut sempre la meva relació amb la música, encara que jo no segueixo cap religió: no hi encaixo. Crec en Déu, en el creador, en aquest misteri tan gran. Amb el pas del temps, al conèixer persones amb malalties terminals que recor-ren a la música, t’adones de la funció de les cançons. Jo soc només un mit-jà perquè sorgeixi la música.

–Ha posat lletra al Concierto de Aranjuez, de Rodrigo.–És com un autoretrat que obre el disc. L’escolto des de petitona. Vaig descobrir que ja tenia una altra lle-tra, Aranjuez, mon amour (de Richard Anthony, el 1968). No m’agrada gai-

re: parla d’amor i flors, i jo vaig voler posar-hi un text més intens.

–Hi ha referències al ric folklore por-tuguès. A vostè, a vegades, seguei-xen dient-li «cantant de fado».–És clar, perquè Portugal és igual a fado, ¡no falla! (riu). Però hi ha un fol-klore portuguès amb més pòsit, més representatiu de les tradicions que es mantenen vives als pobles.

–¿Elegir peces com La bohème, Al-fonsina y el mar o Volver comporta un missatge nostàlgic de «ja no es fan cançons així»?–No, no, se segueixen fent cançons boniques. Volver la vaig conèixer so-bretot per Estrella [Morente], la me-va Estrellinha bonica. Crec que vaig ser la primera d’escoltar-la.

–I hi ha La leyenda del tiempo, que va cantar Camarón. ¿Què l’atrau d’ella?–Primer, el poema de Lorca, amb la idea que el temps no existeix, i des-prés la línia melòdica. No és flamenc pur, és una mica diferent.

–¿Hi ha una reivindicació ibèrica en aquest disc?–No ho vaig fer amb aquesta inten-ció, però sens dubte és un treball molt ibèric, amb un pont fins a l’Ar-gentina.

–¿Com va entrar el tango en la se-va vida?–Per les col·laboracions de Piazzo-lla i Ferrer. Després que jo gravés Ba-lada para un loco, Horacio Ferrer em

va enviar una carta a través d’un res-taurant de Lisboa anomenat El últi-mo tango, i em deia coses molt boni-ques. El vaig invitar a Lisboa i vam fer un concert junts. Em va donar molta confiança. Vam estar dues vegades a punt de fer María de Buenos Aires, però no va poder ser. I ell ja ens va deixar.

–El 2014 parlava de com la crisi eco-nòmica i política podia influir en la seva música. ¿Ha sigut així?–Sens dubte, es pot apreciar a Nevoe-iro, que significa boira. És un text de Pessoa que diu «ningú sap el que vol, ningú sap quina és la seva ànima, ni el que està bé o malament...» I acaba al·ludint al despertar: «¡és l’hora!» És molt actual. La humanitat camina cap enrere, tot i que crec en les per-sones i les noves generacions.

«Jo només soc un mitjàperquè sorgeixi la música»

«Portugal és igual a fado, però hi ha un folklore portuguès amb més pòsit, més representatiu de les tradicions»

DULCE PONTES Cantant portuguesa

–Han passat vuit anys des de Mo-mentos. ¿Serà aquest, a partir d’ara, el seu ritme de treball?–¡Espero que no, o la pròxima vega-da ja estaré sense dents! (riu) Ja tinc idees per a un altre disc, però enca-ra és aviat. L’any que ve compliré 30 anys de carrera.

–¿Ho celebrarà?–Encara no ho tinc clar. Tinc moltes gravacions en vídeo que potser es po-drien ajuntar. No ho sé, però sí que es-pero seguir amb aquest cuquet a dins, diguem-ne actitud, que em fa seguir, no estancar-me en el passat. H

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

462000

79409

Diario

692 CM² - 65%

12800 €

58

España

31 Marzo, 2017

P.5

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

2696

Semanal

630 CM² - 71%

554 €

47

España

31 Marzo, 2017

P.6

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ESPECIAL

245000

32287

Diario

571 CM² - 51%

3055 €

22

España

31 Marzo, 2017

P.7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

2696

Semanal

213 CM² - 24%

187 €

51

España

31 Marzo, 2017

P.8

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

101000

8501

Diario

369 CM² - 41%

1457 €

36

España

31 Marzo, 2017

P.9

EFEBARCELONA

El fiscal va posar ahir contra lescordes els dos auditors que vananalitzar els comptes del Palau dela Música, en un dur interrogatorien què els ha demanat explica-cions per no haver detectat el des-viament de fons, i a una excomp-table de l'entitat que reiterada-ment adduïa falta de memòria.

Els dos auditors i Rosalía Inglés,que va treballar durant anys alPalau de la Música fins que va serdestituïda com a responsable decomptabilitat en esclatar l'escàn-dol de l'espoliació, han declaratavui com a testimonis davant eltribunal de l'Audiència de Barce-lona que jutja els exresponsablesde l'entitat Fèlix Millet i Jordi Mon-tull pel milionari saqueig.

Amb evasives respostes, els tes-timonis han intentat capejar l'in-terrogatori del fiscal Anticorrup-ció Emilio Sánchez Ulled, que elsdemanava comptes per no adver-tir el saqueig, i han provocat duesvegades la intervenció de la pre-sidenta del tribunal, MontserratComas d'Argemir, per reconduir-los.

El fiscal va preguntar als testi-monis, Antoni Gracia i Roger Mar-garit, del Gabinet Tècnic d'Audi-

toria, sobre els motius pels qualsno van detectar irregularitats enels comptes de la institució, i haarribat a etzibar-los si existia al-gun acord per efectuar les audito-ries del Palau de la Música «de for-ma amable».

A més, els va retreure la seva fal-ta de comprovacions en diversesde les operacions econòmiquesque després s'ha constatat que es-taven darrere de l'espoliació del'entitat cultural i, particularment,per les factures falses amb les quesospita que el Palau va fer arribara CDC comissions il·legals de laconstructora Ferrovial.

Les esmentades comissions,

manté la Fiscalia, es van emmas-carar a través de les factures queproveïdors de CDC carregaven alPalau de la Música per activitatsde bustiada que en realitat havienprestat per a la formació naciona-lista. «Imports astronòmics, con-ceptes vagues i difusos, i tot co-rrecte, al seu entendre?», va etzi-bar amb ironia el fiscal a RogerMargarit, un dels auditors.

Margarit va reconèixer que enalgun dels exercicis econòmicsque va analitzar hi va haver una«variació que cridava l'atenció»en el cost del servei de bustiadadel Palau de la Música, que va su-mar . euros en tres anys.

Auditors del Palau no vancomprovar les factures del desviament de fons El fiscal posa contra les cordes els dos empleats per no veure el saqueigEl tribunal renya una dels testimonis per adduir falta de memòria

Fèlix Millet, en una imatge d’arxiu. EFE

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUNYA

28000

5385

Diario

336 CM² - 30%

1102 €

28

España

31 Marzo, 2017

P.10

Palau de laMúsica auditorslacked control

SOCIETY

In the case brought by thepublic prosecutor for lootingof the Palau de la Música, theauditor Roger Margarit wasasked yesterday whetherthere was any reason to ex-plain why the audits con-ducted during Fèlix Millet’smandate were “friendly”. Thequestion came at the end of atough interrogation that high-lighted the lack of effectivecontrol over the Palau’s finan-cial affairs at the time. J.P.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ULTIMA

117000

23138

Diario

107 CM² - 10%

821 €

55

España

31 Marzo, 2017

P.11

SOCIETAT

El fiscal evidencia la falta de controldels auditors al Palau de la MúsicaEl fiscal del cas de l’espoli delPalau de la Música, Emili Sán-chez Ulled, va preguntar ahir al’auditor Roger Margarit si hihavia alguna raó que expli-qués perquè les auditoriesque es van fer a la Fundaciódel Palau de la Música durantel mandat de Fèlix Millet vanser tan “amistoses”. La pre-gunta va tancar un dur inter-rogatori que el representantdel ministeri públic va fer aaquest auditor i a Antoni Grá-cia, tots dos del Gabinet Tèc-nic d’Auditoria i Consultoria, ique va posar de manifest lafalta de control efectiu sobreels números del Palau.

Els dos auditors van reco-nèixer que davant els dubtesque havien tingut per algunesfactures d’import elevat s’ha-

vien conformat amb un justifi-cant de l’empresa que, supo-sadament, havia prestat elservei, sense investigar més afons si hi havia un contracte

entre les dues parts o si aquellservei s’havia dut a terme. Elsdos auditors van reconèixertambé que els havia passatper alt el fet que en els comp-

tes de la Fundació hi haguéssortides en efectiu de fins a 7milions d’euros. Acorralat perl’interrogatori, Grácia va de-fensar-se assegurant que els“auditors estem indefensos”si la informació que ens do-nen és falsa.

Ahir també va declarar Ro-salia Anglès, responsable deldepartament de finances delPalau fins que Gemma Mon-tull la va rellevar en aquestcàrrec. Anglès va fer una de-claració plena de llacunes i va-guetats, fins al punt d’exaspe-rar el fiscal i la magistradaMontserrat Comas, que li varecordar l’obligació de dir laveritat i li va preguntar si teniaalgun problema de salut que liimpedís declarar amb norma-litat J.P.

Roger Margarit, un dels dos interventors que van declararahir en el judici del cas Palau ACN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

NACIONAL

117000

23138

Diario

215 CM² - 20%

1642 €

25

España

31 Marzo, 2017

P.12

DIVENDRES 2131 DE MARÇ DEL 2017

La sessió d’ahir del judici pel sa-queig del Palau de la Música va es-tar marcada per la falta de memòria dels testimonis. Un cant a la desme-mòria. La presidenta del tribunal, Montserrat Comas, va reprendre per això l’excap de comptabilitat de les fundacions i el consorci, Ro-salía Inglés. I és que aquesta exem-pleada de l’auditori hi va treballar 25 anys i va ser acomiadada després del registre dels Mossos a l’edifici, el juliol del 2009. Per tant, va treba-llar a les ordres de Jordi Montull i la seva filla Gemma. Després de diverses preguntes del fiscal Emilio Sánchez Ulled so-bre la seva activitat al Palau i la re-petida resposta «no me’n recordo», la presidenta del tribunal li va dir: «¿No se’n recorda de res o no se’n vol recordar? Com a testimoni ha de dir la veritat. ¿Té algun proble-

ma mèdic?». L’excap de comptabi-litat va assegurar que si deia que no es recordava d’alguna cosa, sobretot dels xecs al portador per quantitats importants, és que era així. I va afir-mar que ella només s’encarregava «dels ingressos i de les nòmines». MEMÒRIA SELECTIVA / Després del toc d’atenció, la testimoni va ser una mica més concreta i va començar a recordar els pagaments dels casa-ments de les filles de Fèlix Millet i dels viatges exòtics d’aquest i de Montull. El fiscal, amb to irònic, li va preguntar: «Els viatges no eren dels cors, ¿no? ¿No tenien concerts a les Maldives?». La testimoni va tornar, al cap d’una estona, a la seva amnè-sia i va dir que no recordava el cobra-ment dels bons milionaris per dos exresponsables del Palau. Va confir-mar els diners que va donar el Palau a l’expolític Àngel Colom. De la fun-dació Trias Fargas, de CDC, res.

J. G. ALBALATBARCELONA

33 Selectiva 8 Rosalía Inglés, durant l’interrogatori d’ahir.

ACN/PAU SOLÀ

El fiscal els va fer sortir els colors al reprotxar-los la seva forma de con-trolar els comptes del Palau. Sí que es van fiscalitzar paga-ments de dues firmes que van ser-vir per desviar fons, però no s’hi van trobar anomalies. Malgrat el gairebé milió d’euros facturats per motius molt genèrics. El fiscal va dir: «Hi havia despeses d’envia-ment de correus que podien abra-çar tot el planeta». La presidenta del tribunal va dir: «¿No és funció de l’auditor compro-var la factura i els treballs?». Els tes-timonis no van variar el discurs. H

Desmemòria al PalauEl tribunal renya una excap de comptabilitat i qüestiona la feina dels auditors

CORRUPCIÓ.CAT

El fiscal va preguntar també als testimonis Antoni Gracia i Roger Margarit, del Gabinet Tècnic d’Au-ditoria, sobre els motius pels quals no van detectar irregularitats en els comptes de la institució. Un dels auditors va declarar que Gemma Montull li va comunicar que el seu pare i Millet cobrarien bons mi-lionaris. Per a això, es van modificar els estatuts de l’auditori. Els testimo-nis van al·legar que en els 9 o 10 anys en què es va elaborar l’auditoria de la fundació del Palau no van detectar irregularitats, ni les ingents sortides de diners en efectiu a través de xecs.

La jutge de Madrid Raquel Robles va citar ahir a declarar el 16 de maig en qualitat d’investigat (abans impu-tat) l’excomissari Eugenio Pino, des-prés d’haver admès a tràmit una que-rella que l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias (CiU) va presentar con-tra ell per calúmnies, a l’atribuir-li un compte en un banc suís. L’exre-gidor afirma que les declaracions de Pino en una entrevista d’El Mun-do del 8 de febrer són falses i afecten greument el seu honor. Pino va ratificar en aquella entre-vista que l’exalcalde havia tingut un compte en un banc de Suïssa amb gai-rebé 13 milions d’euros. L’exregidor, representat per l’advocat Javier Mele-ro, es va querellar contra el policia, ja jubilat i que fins al juny de l’any pas-sat era director adjunt operatiu de la Direcció General de la Policia Naci-onal. En un comunicat, el Grup Mu-nicipal Demòcrata va insistir dime-cres que és fals que Trias tingués un compte ni a l’UBS ni en un altre banc suís i va recordar que aquesta enti-tat bancària va emetre un document oficial en què desmentia que hagués tingut comptes allà. H

QUERELLA DE L’EXALCALDE

Imputat per calúmnies sobre Trias el policia Eugenio Pino

J. G. A.BARCELONA

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

462000

79409

Diario

415 CM² - 39%

9789 €

21

España

31 Marzo, 2017

P.13

http://intranet.elperiodico.com/downloadintramedia/10.1.4.155/37683581_60.jpg

les

firm

es al contraatac On Barcelona

Els que no es recordende res ANTONIO FRANCO

Llibre ‘Hoy harás pan’ 3Per només 9,95€

demài

PER A GENT COMPROMESA31dv.

extra 3Pàgina 66

DIRECTORENRIC HERNÀNDEZ

CONSELL DE CENT 425-427BARCELONA. TEL. 93.265.53.53

www.elperiodico.catwww.grupozeta.es1,50 DIVENDRES

31 DE MARÇ DEL 2017

ALBERT BERTRAN

Cinc parcs perdisfrutar amb els fi lls

Michelle Pfeiffer explica la seva ‘desaparició’ de 4 anys

El ‘no’ a la independènciaguanyaria el ‘sí’ per 4 punts

LA MAJORIA DE JxSí I LA CUP PERILLA, SEGONS EL CEO

El 50,3% dels catalans recolzen que la consulta es faci amb permís o sense de l’Estat

La condemna de Mas pel 9-N no revitalitza el vot favorable a la secessió, que segueix a la baixa

PANORAMA3Pàgines 18 i 19, i editorial

EL CÒMIC TORNA A DISPARAR El Saló del Còmic de Barcelona va obrir ahir les seves portes en una edició que es preveu de rècord. EL PERIÓDICO entrevista José Muñoz i Sole Otero, representants de dues generacions del còmic argentí que presenten la seva obra. A la imatge, el vaquer Lucky Luke, a qui està dedicada una exposició. PRIMERA FILA 3Pàgines 50 i 51

TEMA DEL DIA3Pàgines 2 a 4 i editorial

Clam contra les penes de presó a tuiters

PODEM EN DEMANA L’INDULT

3 «M’han destrossat el futur», diu l’autora dels tuits sobre Carrero

PANORAMA 3Pàgines 12 i 13 PANORAMA 3Pàgina 25

El Govern abaixa l’IVA cultural amb l’excepció del cine

COSES DE LA VIDA 3Pàgina 31

El frau en les obres de l’AVE puja a 133 milions

Londres nega que pressioni la UE amb la seguretat

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

462000

79409

Diario

1681 CM² - 158%

39660 €

1,18-19

España

31 Marzo, 2017

P.14

variableGeometria

L’important de l’en-questa del CEO no és l’estimació de vot que indica que JxS

cauria dos o quatre diputats, i que la CUP en perdria dos més, de manera que és gairebé segur que no hi hauria majoria inde-pendentista al pròxim Parla-ment. I és que aquest capítol del sondeig es basa en una ficció: la repetició de la llista de JxS, que és

Lleugera erosió de l’independentisme

JOAN

Tapia

molt poc versemblant. I, contra la doctrina Mas, pot ser que ERC i el nou PDECat, per separat, obtingues-sin més escons. El més rellevant és que per pri-mera vegada –que jo conegui– en una enquesta seriosa realitzada a Espanya la primera preocupació ciutadana ja no és l’atur, assenya-lat pel 41,9% davant del 47,3% de l’enquesta anterior. I baixa amb for-ça la inquietud per la situació eco-

DIVENDRES18 31 DE MARÇ DEL 2017Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

Panorama PoLÍtiCael tauler català 3 l’enquesta del CeO Pàgines 18 a 20 888

L’independentisme va baixant amb la condemna de mas

el ‘no’ guanyaria per 4 punts al ‘sí’ i la majoria absolutade JxSí i la CUP trontolla

JOSE RICOBARCELONA

El març ha sigut un agredolç mes per a l’independentis-me, que es fregava les mans a l’espera que les condem-

nes judicials per la consulta del 9-N donessin un necessari reconeixe-ment a la causa. Però la confessió dels saquejadors del Palau de la Mú-sica sobre les comissions del 3% a CDC van espatllar el guió previst. La conseqüència de tot això la va plas-mar ahir el sondeig oficial de la Ge-neralitat: per un costat, el sí a la inde-pendència es ressent una mica més i permet que el no es distanciï; per un altre, la majoria absoluta de Junts pel Sí i la CUP penja només d’un fil. El primer baròmetre de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) con-solida les tendències del sondeig an-terior, del novembre passat, malgrat que aquest treball de camp, elabo-rat a partir de 1.500 entrevistes del 6 al 21 de març, va coincidir de ple amb les inhabilitacions de l’expre-sident Artur Mas, l’exvicepresiden-ta Joana Ortega i l’exconselleraIre-ne Rigau. Però també amb els punts àlgids del judici del cas Palau, inclo-ses les confessions de Fèlix Millet i de Jordi i Gemma Montull. En aquest context, el 48,5% dels catalans vo-tarien avui en contra de la indepen-dència, mentre que el 44,3% recolza-rien la secessió.

LA VIA UNILATERAL DIVIDEIX / El sí ha per-dut només sis dècimes des del no-vembre, mentre que el no ha gua-nyat 3,4 punts, adjudicant-se la seva segona millor cota des del juny del 2015, quan va arribar al 50%. La dife-rència entre llavors i ara és que el president ja no és Mas, sinó Carles Puigdemont, que ERC està al Govern i que Junts pel Sí aposta per agafar la via unilateral en el més que plausi-ble cas que l’Estat prohibeixi el refe-rèndum. Per això, el CEO ha pregun-tat per primer cop als catalans si es-tan disposats a avalar i a participar d’un eventual RUI. La incògnita es resol en part a fa-vor dels partidaris de l’unilateralis-me. El 50,3% dels enquestats estan d’acord que el referèndum es con-voqui amb el permís de l’Estat o sen-se, mentre que el 46% rebutja aques-ta possibilitat. Dins d’aquest últim

percentatge, conviuen el 23,3% que és partidari d’una consulta però no-més si està autoritzada pel Govern central i el 22,7% que rebutja qualse-vol referèndum. En tot cas, el 65,5% dels catalans desitgen votar, ja sigui de manera pactada o unilateral. En aquest apartat es dona una da-da destacable: una majoria dels vo-tants de Catalunya Sí que es Pot, que encara no ha compromès el seu su-port a un RUI, avalarien la via uni-lateral. El 47,7% la defensa; el 35,5% només acceptaria una consulta pac-tada i el 14%, ni una cosa ni l’altra. Davant la tessitura de participar en un referèndum unilateral, el 73,4% dels sondejats asseguren avui que anirien a votar, davant del 20,7% que es quedaria a casa. Dels que sí

que anirien al col·legi electoral, el 43,3% elegiria la papereta del sí i el 22,2%, la del no. L’erosió de l’independentisme es traslladaria també al Parlament si ara se celebressin eleccions autonò-miques. Junts pel Sí passaria de 62 a 58-60 escons i la CUP retrocediria de 10 a 8 diputats. Només en la for-quilla més alta els actuals socis de governabilitat podrien retenir pels pèls els 68 seients que donen la ma-joria absoluta. El baròmetre del no-vembre passat va deixar la forquilla independentista en 66-70 parlamen-taris. Ara es queda en 66-68. Encara que el CEO evita precisar quina força sortiria més mal parada de la caiguda al preguntar encara per Junts pel Sí, i no pel PDECat i ERC per separat, als budells de l’enquesta hi ha una dada que serveix com a refe-rència: tot just el 5% dels enquestats citen la formació abans anomenada CDC quan se’ls demana que diguin es-pontàniament quin partit o coalició votarien. ERC, que encapçala aquest rànquing, l’esmenten el 17,9%.

TRANSVASAMENT A L’ESQUERRA / En tot cas, i sempre partint de la premissa que Junts pel Sí es reeditaria, l’opció d’una majoria alternativa al Parla-ment segueix sent una quimera. Ciutadans es mantindria com a se-gona força de la Cambra amb 20-21 escons (ara en té 25), el mateix resul-tat que al novembre. En l’esquerra es produeix un lleu transvasament de vot de Catalunya Sí que es Pot al PSC. La coalició de Lluís Rabell conserva-ria la tercera plaça que ja aconse-guia al novembre amb 18-19 dipu-tats (avui en té 11), mentre que els so-cialistes se situarien en 15-16 representants (ara en tenen 16). El PPC obtindria 13 parlamentaris, dos més que ara. L’enfonsament del PDECat sí que es faria perceptible en unes elecci-ons generals. Els postconvergents se situarien com a sisena i última força en vots (11,4%) i podrien ser-ho tam-bé en escons, passant de 8 a 5-6. ERC i En Comú Podem mantenen la seva batalla pel triomf. Els republicans obtindrien 12-14 diputats (ara en te-nen 9). Els comuns podrien conser-var els seus 12 actuals o perdre’n un, tot i que segueixen al davant d’Es-querra en estimació de vot. H

el 50,3% dels catalans recolzen la via unilaterali el 46% la rebutgen

0

5

10

15

20

25

30

35

40

JxSí

16,1%

C’s

15,3%

CUP

12,3%

PSC PPC Altres Enblanc

10,0%5,9%

0,4%3,0%

Cat. Síque es Pot

37,0%

ESTIMACIÓ DE VOT

8CUP

13PPC

18-19

Cat.Sí quees Pot

15-16PSC

58-60JxSí

20-21C’s

6216

11

2510

11

68

AUTON. 2015SONDEIG

135escons

MAJ. ABS.

PREVISIÓ D’ESCONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

VALORACIÓ DE LÍDERS

SELECCIONS ESPANYOLES¿Fins a quin punt se sentorgullós quan una seleccióespanyola fa una bona actuació en un campionatesportiu?

¿PER QUIN EQUIP DEFUTBOLSENT MÉSSIMPATIA?

VALORACIÓ

GRAU DE CONEIXEMENT

AnnaGabriel

XavierDomènech

MiquelIceta

CarinaMejías

Barça

Madrid

Espanyol

Altres

LluísRabell

MarianoRajoy

InésArrimadas

BenetSalellas

OriolJunqueras

5,5889,1%

5,2892,0%

5,1051,4%

5,1418,9%

4,7451,5%

4,1237,4%

4,3973,0%

MeritxellBatet

4,2742,5%

2,6217,9%

3,1266,5%

2,1374,6%

1,8299,7%

Xavier G.Albiol

CarlesPuigdemont

CREU QUE CATALUNYA HAURIA DE SER...

7,0

28,5

21,7

37,3

5,4

Una regió d’Espanya

Una comunitat autònoma

Un Estat en una Espanya federal

Un Estat independent

Ns/Nc

INTENCIÓ DE VOT PERGRUPS PARLAMENTARIS

PSC

Junts pel Sí

CSQEP

C’s

CUP

PPC

Altres

En blanc

No votaria

Ns/Nc

27,9%

14,3%

9,3%

6,5%

4,7%

3,8%

2,3%

2,4%

9,7%

18,2%

INTENCIÓ DE VOTESPONTÀNIA

ERC

PSC

Podem

C’s

Junts pel Sí

PDECat

CUP

CSQEP

PPC

ICV - EUiA

PACMA

Altres

En blanc

No votaria

Ns/Nc

Nul

17,9%

9,3%

8,4%

6,5%

5,0%

5,0%

4,7%

4,1%

3,8%

1,8%

1,7%

0,6%

2,4%

9,7%

18,2%

1,0%

Sí44,5

44,1 42,9

46,7 46,6 45,3

47,7

44,9 45,3

44,3%Sí

45,3No 48,0 50,0

47,8 48,2 45,5

42,4

45,1 46,848,5%

No

20

40

30

50

DES2014

FEB2015

JUN OCT NOV MAR2016

JUN NOV DES MAR2017

¿VOL QUE CATALUNYA SIGUI UN ESTAT INDEPENDENT?

31,1%54,9%

22,332,6

16,9 14,2 13,50,5

0

20

40

Molt orgullós Bastant Poc Gens Indiferent Ns/Nc

77,5%

10,4%

3,6%

8,2%

El 55% dels catalans senten «orgull» quan guanya ‘la Roja’

33 El 54,9% dels catalans se sen-ten orgullosos quan la selecció espanyola de qualsevol esport guanya en una competició espor-tiva, segons el baròmetre del CEO. El percentatge s’eleva al 67,2% quan es tracta d’una selec-ció catalana.

33 A la pregunta de fins a quin punt «se sent orgullós quan una selecció espanyola porta a terme una bona actuació», el 22,3% se sent molt orgullós; el 32,6%, bas-tant orgullós; el 31,1% es mostra poc o gens orgullós; i al 13,5% li resulta indiferent. En el cas d’una selecció catalana, el 35,5% dels enquestats es declaren bastant orgullosos; el 31,7%, molt orgu-llosos; el 20,3% està poc o gens orgullós; i al 11,3% li és indife-rent.

33 El sondeig oficial del Govern també va interrogar els catalans per la simpatia cap als equips de futbol. El 77,5% dels entrevistats mostra més simpatia pel Barça, seguit del Reial Madrid (10,4%) i, en la tercera posició, de l’Espa-nyol (3,6%).

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

462000

79409

Diario

1681 CM² - 158%

39660 €

1,18-19

España

31 Marzo, 2017

P.15

Nimésnimenysqueel66,7%creuquelasituaciópolíticaésdo-lentaomoltdolentaiel32,5%,con-trael10,1%,pensenquehaempitjo-ratl’últimany.Ésunresultatmoltdiferentdelquepensendelasitua-cióeconòmica.Aquíel26,4%creuquehamilloratcontrael25,5%quepensaelcontrari.Totaixòindicaunalentaerosiódel’independen-tisme.Enunaescalade0a10,on0éselmínim,laconfiançaenelspo-líticscatalanshabaixatdel4,29al3,76,encaraquesegueixsentmésalta(quenos’equivoquinaMadrid)queenelspolíticsespanyols(2,63).Tambébaixa–del4,44al4,20–la

notadelGoverndelaGeneralitatidel6,20al6,08elsentimentnacio-nalista(elmàximseriael10). Total’enquestavaenaquestalí-nia.ElsquecreuenqueCatalunyahauriadeserunestatindependentesquedenenel37,3%(vanarribaral48,3%)davantdel28,1%quepreferei-xenserunacomunitatautònoma,el21,7%queoptenperlasoluciófede-raliel7%delasimpleregió.Iencano-natsalsíono,el48,5%,pujantgaire-bédospunts,diuennovolerlainde-pendència,davantdel44,3%.Quatrepuntsdedistància.Laguindaésquenomésel50,3%éspartidaridelrefe-rèndumunilateral,encaraqueunaltre23,3%l’acceptariasifospactatambl’Estat.Ielqueenfurismaràelsagressiustuiters:el55%delscatalans(contrael31%)sesentorgullósquanunaseleccióespanyolatéèxitenunacompeticióinternacional. Puigdemont hauriad’empollarl’enquesta.Totshiguanyaríem. H

Els catalans estan més preocupatsper la paràlisipolítica que per l’atur

nòmica.Del26,2%al17,6%.Prime-raconclusió:elsciutadansnotenlamilloraeconòmica,cosaque,enprincipi,had’afavorirRajoy.Totil’altcostsocialdeladevaluacióin-terna,lamedicinarecomanadaperBrussel·leshadonatfruit. ¿Quinaésllavorslaprimerapre-ocupaciódelscatalans?Lainsatis-faccióamblapolítica(inclosalacorrupció).Hodiuel43,7%davantdel33,75,deupuntsmenys,del’en-questaanterior.Almeuentendreelscatalanscomencenaestarcan-satsiunamicafartsnosolamentdelacorrupció(l’enquestavaco-incidirambeljudicidelPalau)si-nótambédelaparàlisipolíticaidel’eternempatenquèviuCatalunyadesdeleseleccionsdel2012.DesqueMasvademanarunamajoriaexcepcional,vaperdre12diputatsinosolamentnovarectificar,sinóquevaseguirendavantamésvelo-citat.

DIVENDRES 1931 DE MARÇ DEL 2017

El tauler català 3 L’enquesta del CEO Pàgines 18 a 20 888

Elméssemblantaunmíting.Ai-xíespodriaresumirlainterven-ciódelquevaserellíderdelare-centmentliquidadaUnió,JosepAntoniDuranLleida,enlapresen-taciódelseullibreUn pa com unes hòsties.Quihotéalnéixerjanohodeixa,isemblaqueelsmesostranscorregutsdesdelasevareti-radalihanservitperacumularelqueellmateixvadescriurecoml’«angoixa»perlasi-tuaciódelprocésso-biranista. «Feu el favor de seure a la taula, co-menceu a parlar»,vaexclamaralfinaldelasevaintervenció,alaqualvanassistirelsquevanserdiri-gentsdelseupartit,peròcaprepresen-tantdestacatdel’ex-soci,Convergència,avuiPDECat,tretdelaveteranaexconse-lleraMariaEugèniaCuenca. Precisament,alPDEcat ialpresi-dentCarlesPuigde-montvadedicarDu-ranbonapartdelsdardsdirectesllan-çatsdesdelseudis-curs.Elprincipal,l’acusaciód’estarenganyantlaciuta-daniaambunasolu-ció,laindependència,que,segonsDuran,noarribarà.«¿Per què no s’accepta d’una vegada per sem-pre que quan vas fora, des que es-tem amb plantejaments indepen-dentistes, no rep ningú els nostres governants? Que la màxima foto-grafia sigui un diputat desconegut als passadissos del Congrés dels EUA... ¿no vol dir res? No tenim res a fer perquè a fora no ens reconei-xeran».

Suport a manifestacions

TanvehementvaserDuranque,amigmíting–perdó,presentaciódelllibre–vaaconseguiraplau-dimentsd’unaconcorregudasa-lad’actesdelaCasadelLlibredeBarcelona.EncontradelatesidelseuexsociArturMas,Duranvaafir-marquenos’hadefertantdecasdelesmanifestacionssobiranistes.«Els sentiments fan més difícil la si-

tuació, el polític ha d’administrar-los, no posar-se al capdavant de la manifestació, sinó portar-la cap on creu que ha d’anar, que és pos-sible, viable. Convèncer la gent i, si no et voten, te’n vas a casa». DuranLleida,permoments,vasemblarestarproposantunafor-çapolíticaquecobríselquevade-finircomunespaipolíticorfeaCatalunya:«En les pròximes elec-cions és possible que per prime-ra vegada en la història no hi ha-

gi una força política catalanista de centre independentista que es pre-senti. [Unió] Ha deixat una orfan-dat important que molts ciutadans viuen amb angoixa; no sabran què votar». Preocupacióiangoixavanserparaulesrepetideseneldiscurs.Unaintervenció,percert,enquènovacitarladesapariciódefiniti-vadelseupartit,ambundeutedegairebé20milionsiquevaforçarunconcursdecreditors. Entotcas,aquísegueixl’apostadeDuranperlaterceravia,exigintelprimerpasalGoverndelPartitPopular,peròtambéreclamantalaGeneralitatqueesdediquialsproblemesrealsitinguiencomptequelasocietatcatalanaestà«frac-turada»endosenlaqüestiósobira-nista.Totaixòdepartd’algúqueexerceixd’advocatalafirmadelasevadonaidiuquenovoltornaralapolítica.H

FIDEL MASREALBARCELONA

Les «hòsties» de DuranL’exlíder d’Unió carrega contra el seu exsoci i atribueix al sobiranisme falses promeses

«No tenim res afer [respecte a la independència] perquè a fora no ens reconeixeran»

33 Duran, amb Josep Sánchez Llibre, ahir.

CARLOS MONTAÑÉS

0

5

10

15

20

25

30

35

40

JxSí

16,1%

C’s

15,3%

CUP

12,3%

PSC PPC Altres Enblanc

10,0%5,9%

0,4%3,0%

Cat. Síque es Pot

37,0%

ESTIMACIÓ DE VOT

8CUP

13PPC

18-19

Cat.Sí quees Pot

15-16PSC

58-60JxSí

20-21C’s

6216

11

2510

11

68

AUTON. 2015SONDEIG

135escons

MAJ. ABS.

PREVISIÓ D’ESCONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA

VALORACIÓ DE LÍDERS

SELECCIONS ESPANYOLES¿Fins a quin punt se sentorgullós quan una seleccióespanyola fa una bona actuació en un campionatesportiu?

¿PER QUIN EQUIP DEFUTBOLSENT MÉSSIMPATIA?

VALORACIÓ

GRAU DE CONEIXEMENT

AnnaGabriel

XavierDomènech

MiquelIceta

CarinaMejías

Barça

Madrid

Espanyol

Altres

LluísRabell

MarianoRajoy

InésArrimadas

BenetSalellas

OriolJunqueras

5,5889,1%

5,2892,0%

5,1051,4%

5,1418,9%

4,7451,5%

4,1237,4%

4,3973,0%

MeritxellBatet

4,2742,5%

2,6217,9%

3,1266,5%

2,1374,6%

1,8299,7%

Xavier G.Albiol

CarlesPuigdemont

CREU QUE CATALUNYA HAURIA DE SER...

7,0

28,5

21,7

37,3

5,4

Una regió d’Espanya

Una comunitat autònoma

Un Estat en una Espanya federal

Un Estat independent

Ns/Nc

INTENCIÓ DE VOT PERGRUPS PARLAMENTARIS

PSC

Junts pel Sí

CSQEP

C’s

CUP

PPC

Altres

En blanc

No votaria

Ns/Nc

27,9%

14,3%

9,3%

6,5%

4,7%

3,8%

2,3%

2,4%

9,7%

18,2%

INTENCIÓ DE VOTESPONTÀNIA

ERC

PSC

Podem

C’s

Junts pel Sí

PDECat

CUP

CSQEP

PPC

ICV - EUiA

PACMA

Altres

En blanc

No votaria

Ns/Nc

Nul

17,9%

9,3%

8,4%

6,5%

5,0%

5,0%

4,7%

4,1%

3,8%

1,8%

1,7%

0,6%

2,4%

9,7%

18,2%

1,0%

Sí44,5

44,1 42,9

46,7 46,6 45,3

47,7

44,9 45,3

44,3%Sí

45,3No 48,0 50,0

47,8 48,2 45,5

42,4

45,1 46,848,5%

No

20

40

30

50

DES2014

FEB2015

JUN OCT NOV MAR2016

JUN NOV DES MAR2017

¿VOL QUE CATALUNYA SIGUI UN ESTAT INDEPENDENT?

31,1%54,9%

22,332,6

16,9 14,2 13,50,5

0

20

40

Molt orgullós Bastant Poc Gens Indiferent Ns/Nc

77,5%

10,4%

3,6%

8,2%

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

POLITICA

462000

79409

Diario

1681 CM² - 158%

39660 €

1,18-19

España

31 Marzo, 2017

P.16

CATALUÑA

Sigue adelante el juicio del caso Palau, con más declaraciones a testigos, en una vista oral que está previsto que termine el 27 de ju-nio, y que de momento ha tenido declaraciones para todos los gus-tos. Sin embargo, la mayoría de ellas inculpan a CDC en el cobro de presuntas comisiones ilegales a través de una empresa, además de otras claras admisiones de irregularidades en las cuentas de la institución cultural.

La sesión de ayer no fue la ex-cepción. Como es su costumbre, sobre todo en este juicio, el fi scal Emilio Sánchez Ulled, realizó un duro interrogatorio a los dos au-ditores que analizaron las cuentas del Palau de la Música, Antoni Gracia y Roger Margarit. Básica-mente, les pidió explicaciones por no haber detectado el desvío de fondos. Una ex contable, Rosalía Inglés destacó en su comparecen-cia por su continuada falta de memoria.

Con evasivas respuestas, los testigos intentaron capear el inte-rrogatorio del fi scal, que les pedía cuentas por no advertir el saqueo, y provocaron en dos ocasiones la intervención de la presidenta del tribunal, Montserrat Comas, para reconducirlos.

El fi scal preguntó a los testigos sobre los motivos por los que no detectaron irregularidades en las cuentas de la institución, y llegó a

J. PLANES - Barcelona

Una constructora admite que el Palau pagó obras por un millón en la casa privada de Millet

Los auditores no comprobaron las facturas del desvío de fondos a CDC

también se encargaba de las obras de remodelación del edifi cio his-tórico del Palau– le dijo que estas obras en la casa de L’Ametlla se tenían que facturar al Palau por-que se había llegado a un acuerdo entre Millet y directivos del Palau de que debía facturarse así «por temas pendientes o convenio». Entonces la fi scalía recordó que los máximos responsables de todo son Millet y Jordi Montull.

Fèlix Millet, en las inmediaciones de la Ciudad Judicial, en una de las sesiones del juicio

Efe

espetarles si existía algún acuerdo para efectuar las auditorías del Palau «de forma amable». Ade-más, les afeó su falta de compro-baciones en varias de las opera-ciones económicas que después se constató que estaban detrás del expolio de la entidad cultural y, particularmente, por las facturas falsas con las que sospecha que el Palau hizo llegar a CDC comisio-nes ilegales a una empresa.

Por otra parte, un administra-dor de la constructora Triobra, Emilio Vidal, también compare-ció como testigo en el juicio, y confi rmó que su empresa facturó las obras del anexo de la casa de Fèlix Millet en L’Ametlla del Vallès que según el fi scal supusieron en torno a un millón de euros a la entidad musical.

En su declaración, explicó que otro socio de su empresa –que

La Cruz Roja alerta de que la pobreza crónica afectará a los pensionistas

R.B. – Barcelona

Cuatro de cada diez personas atendidas por la Cruz Roja en Cataluña viven en una situa-ción de pobreza crónica, un porcentaje que se eleva al 60 por ciento en el caso de los mayores de 60 años, la mayoría de los cuales no han cotizado los sufi ciente para poder reci-bir una pensión de jubilación.

Esta es una de las conclusio-nes del último informe del Observatorio de la Cruz Roja de Cataluña, dedicado a la cronifi cación de la pobreza, que muestra que ocho de cada diez personas atendidas sufren pobreza grave, puesto que son familias de cuatro miembros con unos ingresos inferiores a los 1.193 euros al mes.

Según el Eurostat, se produ-ce una situación de pobreza grave cuando una persona in-gresa menos de 655 euros al mes, y el informe indica que ocho de cada diez personas tienen ingresos inferiores a 568,3 euros al mes.

El presidente de Cruz Roja en Cataluña, Antoni Aguilera, explicó que el informe «mues-tra la duración e intensidad de la pobreza» porque los profe-sionales habían advertido de que a pesar de haber dejado atrás «la crisis más dura», mu-chas familias «se estaban per-petuando en el círculo de la pobreza» con «difi cultades cada vez más graves».

Interior asegura que no cerrará el CIE de la Zona Franca y critica las maneras de Colau

El secretario de Estado de Seguri-dad, José Antonio Nieto, aseguró ayer que el Ministerio de Interior no cerrará el CIE de Barcelona, como les exigió la alcaldesa, Ada Colau, a quien acusó de «manipu-lar» y utilizar «de forma torticera las competencias municipales».

Nieto advirtió de que, pese al ultimátum de dos meses que les dio el Consistorio para cerrar el Centro de Internamiento de Ex-tranjeros de la Zona Franca, esta

L.R. - Barcelona instalación «va a seguir funcio-nando».

Lamentó que el equipo de Co-lau se remita a la ordenanza mu-nicipal de hostelería para exigir el precinto y cierre del CIE alegando motivos de seguridad, con lo que cree que el Consistorio está «ma-nipulando o utilizando de forma torticera esta normativa y estas competencias municipales» para intentar «generar una batalla que le corresponde más a los partidos y menos a las instituciones». «Es absurdo que se plantee que un

En la imagen, el CIE de la Zona Franca, en Barcelona

La Razón

establecimiento de seguridad como es un CIE tenga que cumplir los criterios que ellos fi jan en la ordenanza de hostelería. Un CIE no es un hotel, todo el mundo lo debería tener claro, incluido el Ayuntamiento», exclamó.

Por su parte, el presidente del grupo del PP en el Ayuntamiento, Alberto Fernández, afi rmó que «la actitud y la orden de cierre» dicta-da por Colau, del CIE «podría ro-zar la prevaricación».»Colau debe saber que no se puede exigir la licencia municipal a la carta, exi-

giéndola a aquellos equipamien-tos que no le gustan, en función de sus ideologías», dijo. «Los equipamientos no se cierran por ideología, se cierran por incum-

plir las normas y hasta la fecha Colau no ha podido demostrar que el CIE incumple la normativa, sino que además le da un trato diferenciado», añadió.

3LA RAZÓN • Viernes. 31 de marzo de 2017

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CATALUÑA

12000

Diario

414 CM² - 40%

1411 €

41

España

31 Marzo, 2017

P.17

E L P E R I Ó D I C O G LO B A Lwww.elpais.com

VIERNES 31DEMARZODE 2017 | AñoXLI | Número 14.512 | EDICIÓNEUROPA

David Davis, ministro del Brexit,aclaró ayer que las duras condi-ciones anunciadas por TheresaMay “no son una amenaza”. P8

Londres rebaja eltono ante la UE trasla dura carta de May

El barómetro presentado ayerpor la Generalitat revela que losdetractores de que Cataluña seconvierta en un Estado indepen-diente son ya el 48,5%, frente al44,3% de partidarios. Esta brechade 4,2 puntos es la mayor desdejunio de 2015, antes de las eleccio-nes autonómicas. En los últimosmeses se ha afianzado la tenden-cia de que cada vez son más loscontrarios a la secesión. PÁGINA 13

Crece el númerode catalanescontrarios a laindependencia

El Gobierno ha logrado el apoyodeCiudadanos a los Presupuestosde 2017 a cambio de renunciar alos nuevos tributos previstos. Elpacto incluye unos 4.000 millo-nes enmedidas sociales. El Ejecu-tivo aúnnecesita el apoyo de PNV,Coalición Canaria y Nueva Cana-rias para sacar adelante las cuen-tas. El proyecto de ley reduce del21% al 10% el IVA de conciertos,espectáculos teatrales y corridasde toros. El cine, como ya se habíaanunciado, se queda todavía fue-ra de esta rebaja. PÁGINAS 21 Y 36

El chavismo propinó ayer, con laconnivencia del Tribunal Supre-mo venezolano, una estocada ful-minante al poder legislativo aldespojar de competencias a laAsamblea Nacional por estar su-puestamente en “desacato”. El lí-der opositor Henrique Capriles,

gobernador del Estado de Miran-da, acusó al presidente NicolásMaduro de dar un golpe de Esta-do con este fallo judicial. Un argu-mento que repitió Henry RamosAllup, expresidente de la Asam-

blea Nacional y secretario gene-ral de Acción Democrática. Lasentencia ordenaque la SalaCons-titucional o una instancia que es-ta designe asuma el rol del poderlegislativo para garantizar el “Es-

tado de derecho”. El tribunal de-fiende que no es legal la toma deposesión de tres diputados del Es-tadodeAmazonas, cuya investidu-ra fue impugnada por supuestasirregularidades. Hace tres días, elmismo tribunal arrebató a losdiputados opositores la inmuni-dad parlamentaria. PÁGINA 3EDITORIAL

ADEMÁS

Los refugiados sirios superanya los cinco millones P5

No había 5.000 ni 3.000 personaselmiércoles en laCasade laCultu-ra de Sonseca (Toledo), pero la vi-sita de Patxi López abarrotó el sa-lón de actos. Y fue necesario ubi-car un altavoz en el pasillo paraatender a los vecinos sin asiento.Predominaban los jubilados. Y es-caseaban los jóvenes, aunque laorganización doméstica los colo-

có arropando al candidato. Quese arremangó como si estuvierafaenando. Y que presumía de sucampechanía: “Vengo a hablaros,pero también a escucharos”. Es elremedio para reprochar implícita-mente a sus rivales por la secreta-ría general del PSOE—Pedro Sán-chez y Susana Díaz— la megalo-manía de sus mítines y el ajetreode los autobuses. PASA A LA PÁGINA 16

Golpe de Estado PÁGINA 10

El Centro Botín de Santanderultima su puesta a punto P22

Uncanario espera el triple queun vasco para operarse P19

El ‘exlehendakari’ se define como la opciónconciliadora en las primarias del PSOE

La campaña ‘low cost’del candidato López

Rajoy yRiveracierran losPresupuestossin subirlos impuestosEl IVA cultural bajarádel 21% al 10%, conexcepción del cine

España cumple el déficit porprimera vez desde 2008 P35

Maduro anula el Parlamentopara consolidar su dictaduraEl régimen de Venezuela usa al Tribunal Supremo para incapacitar a laoposición. Capriles denuncia un golpe de Estado de los sucesores de Chávez

La Guardia Nacional impide el paso a un grupo de diputados opositores que protestan ante el Tribunal Supremo, ayer en Caracas. / CRISTIAN HERNÁNDEZ (EFE)

PERE RÍOS, Barcelona

RUBÉN AMÓN, Sonseca

J. J. MATEO / B. HERMOSO, MadridMAOLIS CASTRO, Caracas

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

1217000

137885

Diario

1244 CM² - 110%

66165 €

1,13

España

31 Marzo, 2017

P.18

Viernes 31 de marzo de 2017 ELPAÍS 13

ESPAÑA

El Centro de Estudios de Opinión(CEO) de laGeneralitat, el equiva-lente al Centro de Investigacio-nes Sociológicas (CIS), ha realiza-do 10 barómetros desde diciem-bre de 2014 preguntando si deseaque Cataluña sea un Estado inde-pendiente. Al margen del presen-tado ayer, solo había una encues-ta, la de junio de 2015, en la quelos detractores aventajaban demanera abrumadora (50%) a lospartidarios, el 42,9%.

Cataluña estaba entonces alas puertas de unas elecciones enlas que Junts pel Sí y la CUP su-maronmayoría absoluta de dipu-tados (no de votos), pero perdie-ron el plebiscito en el que las con-virtieron. Sin embargo, prometie-ron un plan secesionista y en ju-nio de 2016 los partidarios de lasecesión superaron por primeray única vez a los detractores(47,7% frente a 42,4%).

Desde entonces ha habidomás improvisación que otra cosa,se han modificado las promesasiniciales y han empezado a caerlos juicios y condenas por la con-sulta del 9-N, además de la vistapor el saqueo del Palau de la Mú-sica y la investigación de los ca-sos 3% y Pujol. El desenlace sepresentamás incierto que nunca,con la presidenta del Parlament,Carme Forcadell, y tres dipu-tados de laMesa investigados porpermitir votaciones soberanis-tas, y eso parece haber retraído alos defensores de la secesión.

Miles de catalanes podrían es-tar reconsiderando su plantea-miento ante la tensión políticaque se ha generado, como se refle-ja en la previsible asignación deescaños: Junts pel Sí y la CUP su-marían 68 (frente a los 72 de losúltimos comicios autonómicos)de los 135 diputados, justo la ma-yoría absoluta, aunque aquellacoalición electoral del PDeCAT yEsquerra está descartada ya parapróximas elecciones.

En esamisma línea, el baróme-tro también refleja un aumentode los que desearían que Catalu-ña se quede como una comuni-dad autónomadeEspaña (28,5%),casi cinco puntos más que en laúltima encuesta (23,6%), aunquela respuesta mayoritaria si seofrecen varias opciones y no un sío un no es la de que Cataluña seconvierta en un Estado indepen-diente (37,3%).

La opción que cae en picadoes que Cataluña sea un Estadodentro de una España federal,que se sitúa en el 21,7% cuandoen el último sondeo era del29,2%. Esa alternativa confederalse presenta compleja de explicar,apenas aparece en el debate polí-tico de Cataluña y no la defiendede manera decidida casi ningúnpartido.

Otra opción que aumenta es lade los contrarios a que Cataluña

sea una comunidad autónoma yse convierta en una simple re-gión. Son el 7% de los encuesta-dos, la cifra más alta desde abrilde 2010. Lo que semantiene inal-terable es la opinión de que Cata-luña disfruta de un nivel “insufi-ciente de autonomía” (63,3%),una respuesta que desde 2006 su-pera con creces a los que entien-den que el nivel de autogobiernoes “suficiente” (25,5%). Precisa-mente aquel año se votó en refe-réndumel nuevo Estatut para au-mentar las cotas de autogobiernoen la comunidad que posterior-mente fue rebajado por el Tribu-nal Constitucional con su senten-cia de 2010 que muchos conside-ran el origen de la eclosión delindependentismo en la sociedadcatalana. La encuesta refleja queson minoría también los catala-nes que piensan que existe “de-masiada autonomía” (5,8%).

El estudio interroga por pri-mera vez sobre la convocatoriade un referéndum de indepen-dencia que Carles Puigdemontha prometido que convocará, sealegal o unilateral y que el Tribu-nal Constitucional ya ha dichoque lo declarará ilegal. El 50,3%semuestra favorable a su celebra-ción, sea pactado o no, y otro23,3% solo lo aceptaría en caso deacuerdo. El 22,7% es contrario acualquier consulta de este tipo. Sise pudiera celebrar el referén-dum unilateral, el 43,3% aseguraque votaría a favor de la indepen-dencia y el 22,2% lo haría en con-tra. Un 20,7% se abstendría.

Victoria de EsquerraEn cuanto al comportamiento enunas elecciones catalanas, Juntspel Sí sigue siendo la opción prefe-rida (27,9% en intención de voto).El dosier de prensa entregadoayer no lo detalla, pero el direc-tor del CEO, Jordi Argelaguet,precisó que un 18% de ese totalcorresponde a Esquerra Republi-cana, que aparece como ganadorde los comicios en todas las en-cuestas. Traducido en escaños, lacoalición independentista volve-ría a ser la fuerza más votada ylograría entre 58 y 60 diputados,frente a los 62 que tiene ahora,seguida de Ciudadanos, que baja-ría de los 25 actuales a 20 o 21.

Catalunya sí que es Pot, de laque forma parte Podem, sería latercera fuerza con 18 o 19 dipu-tados (ahora tiene 11), el PSC sequedaría con los 16 actuales operdería uno, mientras que elPP aumentaría de 11 a 13. LaCUP disminuiría su representa-ción en dos diputados y se queda-ría con ocho.

En caso de que se celebrasenelecciones generales también ga-naría Esquerra Republicana y lo-graría de 12 a 14 diputados en elCongreso (ahora tiene 9), en detri-mento de En Comú Podem, queganó los últimos comicios y logró12 escaños, losmismos o unome-nos de los que obtendría en casode nuevas elecciones

El PDeCAT, lo que fue la anti-guaConvergència, seguiría su caí-da electoral en picado y pasaríade los ocho diputados que ahorale impiden tener grupo parlamen-tario propio a entre cinco y seis.El PSC mantendría los siete quelogró, el PP pasaría de seis a cin-co y Ciudadanos conservaría loscinco parlamentarios o podríaperder uno.

Más de la mitad de los cata-lanes declaran sentirse muyo bastante orgullosos de loséxitos y triunfos de la selec-ción española en cualquiercampeonato deportivo. Lorefleja por primera vez elbarómetro de la Generalitatal introducir una preguntainédita hasta ahora y quesiempre ha levantado suspi-cacias sobre la acogida quepodían tener en Cataluñalas victorias de fútbol de LaRoja.

“¿Hasta qué punto se sienteusted orgulloso cuando unaselección española realizauna buena actuación en uncampeonato deportivo?”, esla pregunta textual queformula la encuesta. Larespuesta mayoritaria(32,6%) es “bastante orgullo-so”, seguida de “muy orgu-llosos”, que responden el22,3%. Después viene otro16,9% que se declara “pocoorgulloso” y un 14,2% “nadaorgulloso”. En resumen, yagrupando respuestas: el54,9% de los catalanes sesienten orgullos cuandogana la selección española yel 31,1%, no. Existe otro13,5% que se declara indife-rente.

La encuesta formula lamisma pregunta en el casode los éxitos de una selec-ción deportiva catalana y lasatisfacción aumenta. El35,5% se declara bastanteorgullosos por el triunfo yel 31,7% muy orgullosos. Enel otro lado, el 11,5% dicesentirse poco orgullosos yel 8,8%, nada. Los indiferen-tes en este caso son el 11,3%.

El Barça es el club de fútbolpor el que los encuestadosconfiesan sentir más simpa-tía (77,5%), seguido del RealMadrid (10,4%), del Espan-yol (3,6%) y del Athletic deBilbao (1,4%) Sin embargo,los pericos son la opciónpreferida a la hora de esco-ger un segundo equipo (6%),seguidos del Barça (4,8%),del Atlético de Madrid(2,8%) y del Real Madrid(2,3%). La inmensa mayoríade los encuestados declarano sentir simpatía por nin-gún otro club que no sea elsuyo (61,8%) y el 17% ofrecelo que se denomina “otrasrespuestas”.

Orgullo porlos triunfosde La Roja

EL PAÍS

¿QUIERE QUE CATALUÑA SE CONVIERTAEN UN ESTADO INDEPENDIENTE?

ESTIMACIÓN DE VOTO (ELECCIONES AL PARLAMENTO DE CATALUÑA)Número de escaños

44,1%SÍ

NO48,0%

NO48,5%

44,3%SÍ

47,850,0

48,245,5

Jun2015

Feb2015

Oct2015

Nov2015

Mar2016

Mar2017

Jun2016

Nov2016

Dic2016

47,745,1

46,8

46,746,7 46,646,642,942,9

45,345,342,442,4

44,944,946,7 46,6

42,945,3

42,444,9 45,945,945,9

Fuente: Centre d’Estudis d’Opinió, Generalitat de Catalunya.

Junts pel Sí58-60

CSQP18-19

PSC15-16

PP13

CUP8

Ciutadans20-21

135Escaños

Marzo2017

Elecciones2015

62

1125

16

11

10

FICHA TÉCNICA Ámbito: Cataluña. Universo: población con ciudadaníaespañola de 18 y más años residente. Recogida de la información: encuestapersonal domiciliaria asistida por ordenador (método CAPI). Muestreo:estratificado por provincia y tamaño de municipio, con selección de lasunidades últimas (individuos) mediante cuotas cruzadas de sexo, edad y lugarde nacimiento. Tamaño de la muestra: 1.500 encuestas (Barcelona, 1.121;Girona, 140, Lleida, 85; Tarragona, 154). Error de muestreo: ±2,53%. Trabajode campo: realizado por GESOP, del 6 al 21 de marzo de 2017.

El rechazo a la independencia crece enCataluña ante la tensión soberanista

PERE RÍOS, BarcelonaLa independencia de Cataluña divide a losciudadanos de esta comunidad desde que Ar-tur Mas lanzase su órdago al Gobierno cen-tral y así se refleja en la configuración del

Parlament, pero en los últimos meses se con-firma la tendencia de que no se trata de dosmitades iguales, sino que cada vez son máslos contrarios a la secesión. El último baró-metro presentado ayer por la Generalitat

concluye que los detractores de que Catalu-ña se convierta en un Estado independienteson el 48,5%, frente al 44,3% de partidarios.Esta brecha de 4,2 puntos es la mayor desdejunio de 2015, antes de las autonómicas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

1217000

137885

Diario

1244 CM² - 110%

66165 €

1,13

España

31 Marzo, 2017

P.19

En el juicio del "caso Palau" los antiguos auditores del Palau de la Música han declarado que no vieron irregularidades en las facturas.La ex jefa de contabilidad Rosalia Ingles ha declarado que no recuerda la mayoría de los aspectos por los que se le preguntaba. Decl.Rosalia Ingles.

En el juicio del "caso Palau" los antiguos auditoresdel Palau de la Música han declarado que no vieron

irregularidades en las facturas.

TVE1PAÍS : Spain PROGRAMA : INFORMATIU MIGDIA DURADA : 53

dijous, 30 de març de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.20

Los auditores de la Fundación Orfeón-Palau de la Música en los años 2000 y 2008 han asegurado hoy en el juicio que validaron suscuentas al no constatar ninguna irregularidad tal y como afirma la fiscalía y la existencia de cheques al portador por valor millonario niun circuito paralelo de facturas falsas.

Los auditores de la Fundación Orfeón-Palau de laMúsica en los años 2000 y 2008 han asegurado hoy

en el juicio que validaron sus cuentas al noconstatar ninguna irregularidad tal y como afirma la

....

Cadena CopePAÍS : Spain PROGRAMA : MEDIODIA COPE BARCELONA 14:20-15:00 DURADA : 39

dijous, 30 de març de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.21

En el juicio por el caso Palau hoy ha quedado en evidencia la poca rigurosidad de las auditorias encargadas por Félix Millet sobre lacontabilidad de la institución mientras era presidente. Decl. Rosalia Inglés; Emilio Sánchez Ulled.

En el juicio por el caso Palau hoy ha quedado enevidencia la poca rigurosidad de las auditorias

encargadas por Félix Millet sobre la contabilidad dela institución mientras era presidente.

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : TN MIGDIA DURADA : 116

dijous, 30 de març de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.22

En el juicio del "caso Palau" la ex jefa de contabilidad de la institución R.Ingles ha declarado que no recuerda que hubiera un granmovimiento de cheques, algo que había declarado en la instrucción. Los auditores del Palau han declarado que no vieronirregularidades en las facturas. Decl. R.Ingles; A.Gracia.

En el juicio del "caso Palau" la ex jefa decontabilidad de la institución R.

Catalunya RadioPAÍS : Spain PROGRAMA : INFORMATIU MIGDIA DURADA : 110

dijous, 30 de març de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.23

Artur Mas ha comparecido hoy en el Parlament para defenderse de las acusaciones de corrupción en el caso Palau y ha insistido enque Félix Millet y Jordi Montull mienten a la vez que ha reafirmado su confianza en el extesorero del partido Daniel Osácar. Decl. ArturMas; Inés Arrimadas; Alejandro Fernández; Miquel Iceta; Lluís Rabell; Benet Salellas; Carles Puigdemont.

Artur Mas ha comparecido hoy en el Parlament paradefenderse de las acusaciones de corrupción en elcaso Palau y ha insistido en que Félix Millet y JordiMontull mienten a la vez que ha reafirmado su ....

8TVPAÍS : Spain PROGRAMA : 8 AL DIA DURADA : 240

dimecres, 29 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.24

En el juicio del "caso Palau" ayer los ex contables de la institución constataron el entramado financiero con el que el Palau habíadesviado dinero a cuentas vinculadas a los ex gestores Fèlix Millet y Jordi Montull y a CDC. Decl. Isabel Rodríguez.

En el juicio del "caso Palau" ayer los ex contablesde la institución constataron el entramado

financiero con el que el Palau había desviadodinero a cuentas vinculadas a los ex gestores Fèlix

....

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : LAS MAÑANAS BARCELONA DURADA : 50

dijous, 30 de març de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.25

En el juicio del "caso Palau" los auditores de las cuentas de la institución han mantenido que no encontraron irregularidades contablesdestacadas y han señalado que se limitaban a comprobar la formalidad de las facturas y no a constatar su origen.

En el juicio del "caso Palau" los auditores de lascuentas de la institución han mantenido que no

encontraron irregularidades contables destacadas yhan señalado que se limitaban a comprobar la ....

RNE-1PAÍS : Spain PROGRAMA : EDICIO MIGDIA DURADA : 92

dijous, 30 de març de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.26

Los convenios entre el Palau de la Música y la Fundación Trias Farga hacia CDC se hicieron a escondidas de la contabilidad oficial. Eslo que han declarado hoy en el juicio los contables de la institución cultural. Decl. responsable de la contabilidad de la AsociaciónOrfeón Catalá.

Los convenios entre el Palau de la Música y laFundación Trias Farga hacia CDC se hicieron a

escondidas de la contabilidad oficial.

Catalunya RadioPAÍS : Spain PROGRAMA : CATALUNYA VESPRE DURADA : 44

dimecres, 29 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.27

Un excontable del Palau de la Música ha declarado ante el juez que encontró irregularidades y que informó de ellas a la Generalitat, sibien no se tomaron medidas. Decl. David Regalado.

Un excontable del Palau de la Música ha declaradoante el juez que encontró irregularidades y queinformó de ellas a la Generalitat, si bien no se

tomaron medidas.

Cadena SerPAÍS : Spain PROGRAMA : HOY POR HOY CATALUNYA DURADA : 28

dijous, 30 de març de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.28

Ex contables del Palau de la Música han constatado en el juicio del "caso Palau" el entramado financiero con el que la instituciónhabría encubierto salidas de dinero en efectivo y ingresos en cuentas vinculadas a los ex gestores del Palau F.Millet y J.Montull. Decl.D.Regalado; Isabel Rodríguez.

Ex contables del Palau de la Música han constatadoen el juicio del "caso Palau" el entramado financiero

con el que la institución habría encubierto salidasde dinero en efectivo y ingresos en ....

RNE-4PAÍS : Spain PROGRAMA : EDICIO VESPRE DURADA : 91

dimecres, 29 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.29

Algunos trabajadores del Palau de la Música denunciaron irregularidades en la contabilidad antes que la fiscalía en 2009 que noobtuvieron respuesta por parte de la Generalitat.

Algunos trabajadores del Palau de la Músicadenunciaron irregularidades en la contabilidadantes que la fiscalía en 2009 que no obtuvieron

respuesta por parte de la Generalitat.

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : ELS MATINS (INFORMATIVO) DURADA : 29

dijous, 30 de març de 2017 > Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.30

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

85000

9286

Diario

302 CM² - 36%

1328 €

20,22

España

30 Marzo, 2017

P.31

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PANORAMA

85000

9286

Diario

302 CM² - 36%

1328 €

20,22

España

30 Marzo, 2017

P.32

Varios trabajadores del Palau de la Música han declarado hoy en el juicio que la intervención de la Generalitat no hizo caso de lasirregularidades que ellos denunciaron y han explicado que se pagaban facturas de empresas desconocidas para ellos pero queprestaban servicios para CDC. Decl. contables del Palau.

Varios trabajadores del Palau de la Música handeclarado hoy en el juicio que la intervención de laGeneralitat no hizo caso de las irregularidades que

ellos denunciaron y han explicado que se ....

TV3PAÍS : Spain PROGRAMA : TN VESPRE DURADA : 123

dimecres, 29 de març de2017

> Feu clic aquí per veure /escoltar l'alerta

P.33