Sota terra i la vergonya de penjar-se medalles
7
Sota terra i la vergonya de penjar-se medalles El propassat dilluns 23 d’agost, el programa “Sota Terra” de la televisió pública catalana (TV3) va emetre el capítol dedicat a Carrer Ripoll 25, Barcelona: vint segles d'ocupació, del segle I al XX. Seguint l’esquema d’aquest programa, els seus protagonistes/actors/arqueòlegs es fixaven un objectiu a aconseguir en 3 dies: reconstruir la història d’un edifici i unes restes amb 2.000 anys d’història. Poca broma. No volem, amb aquesta carta, alimentar el debat ja obert sobre la superficialitat i la banalització de l’arqueologia que ofereix aquesta sèrie. La divulgació, la recreació i la teatralització no haurien d’implicar, necessàriament, la falta de rigor. Però quan la falta de rigor i -perquè no dir-ho- l’afany de protagonisme atempta directament sobre la feina feta per altres professionals fins al punt d’atribuir-se descobertes ja realitzades, ja s’han depassat tots els límits. I això és el que es va produir en el cas del programa dedicat a la finca del carrer Ripoll, 25 de Barcelona. L’any 2002 sí, si ja fa, doncs, vuit anys- l’empresa municipal Foment de Ciutat Vella va encarregar a Veclus s.l. la realització d’un estudi històrico- arquitectònic de la finca de Ripoll, 25. Fruit dels treballs de documentació arxivística i de l’anàlisi arquitectònica (amb repicats selectius de murs realitzats per Integral de Construcció SCCL), els tècnics de Veclus s.l. que intervingueren en l’estudi (els historiadors Francesc Caballé, Dr. Reinald Gonzàlez, Núria Nolasco i Xavier Cazeneuve) van poder establir una seqüència crono- constructiva de la finca, identificant I posant al descobert diferents elements arquitectònics –entre ells la secció transversal de l’aqüeducte, canalera inclosa- , i aportant, a més, dades sobre la història medieval i moderna de la propietat i ús de l’edifici. El treball es va lliurar a Foment de Ciutat Vella i podeu trobar-ne un ampli resum al web de Veclus (http://www.veclus.cat/arxiuveclus). Els guionistes del programa “Sota Terra” van tenir accés a aquest treball i per això podien “localitzar” –com es diu en el programa- documents cabdals per a la història de l’edifici, com ara les referències a l’hostal medieval o als estudis generals i als dibuixos de l’evolució de la finca. S’agafa la informació i amb més o menys fortuna es guiona. Res a dir, més enllà de citar o no correctament les fonts –que no es citen- i valorar o no –que no es valora-, l’esforç que una tasca de documentació com aquesta significa, i que no és precisament de 3 dies. El problema no és aquest. El problema és l’atribució de les descobertes. I ens centrarem aquí en el que va falsejar públicament no un actor, sinó un científic com el senyor Eudald Carbonell, doctor i catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili.
Transcript of Sota terra i la vergonya de penjar-se medalles
Sota terra i la vergonya de penjar-se medalles
El propassat dilluns 23 d’agost, el programa “Sota Terra” de la televisiópública catalana (TV3) va emetre el capítol dedicat a Carrer Ripoll 25,Barcelona: vint segles d'ocupació, del segle I al XX.
Seguint l’esquema d’aquest programa, els seusprotagonistes/actors/arqueòlegs es fixaven un objectiu a aconseguir en 3 dies:reconstruir la història d’un edifici i unes restes amb 2.000 anys d’història. Pocabroma.
No volem, amb aquesta carta, alimentar el debat ja obert sobre lasuperficialitat i la banalització de l’arqueologia que ofereix aquesta sèrie. Ladivulgació, la recreació i la teatralització no haurien d’implicar, necessàriament,la falta de rigor.
Però quan la falta de rigor i -perquè no dir-ho- l’afany de protagonismeatempta directament sobre la feina feta per altres professionals fins al puntd’atribuir-se descobertes ja realitzades, ja s’han depassat tots els límits. I aixòés el que es va produir en el cas del programa dedicat a la finca del carrerRipoll, 25 de Barcelona.
L’any 2002 sí, si ja fa, doncs, vuit anys- l’empresa municipal Foment deCiutat Vella va encarregar a Veclus s.l. la realització d’un estudi històrico-arquitectònic de la finca de Ripoll, 25. Fruit dels treballs de documentacióarxivística i de l’anàlisi arquitectònica (amb repicats selectius de murs realitzatsper Integral de Construcció SCCL), els tècnics de Veclus s.l. que intervinguerenen l’estudi (els historiadors Francesc Caballé, Dr. Reinald Gonzàlez, NúriaNolasco i Xavier Cazeneuve) van poder establir una seqüència crono-constructiva de la finca, identificant I posant al descobert diferents elementsarquitectònics –entre ells la secció transversal de l’aqüeducte, canalera inclosa-, i aportant, a més, dades sobre la història medieval i moderna de la propietat iús de l’edifici. El treball es va lliurar a Foment de Ciutat Vella i podeu trobar-neun ampli resum al web de Veclus (http://www.veclus.cat/arxiuveclus).
Els guionistes del programa “Sota Terra” van tenir accés a aquest treballi per això podien “localitzar” –com es diu en el programa- documents cabdalsper a la història de l’edifici, com ara les referències a l’hostal medieval o alsestudis generals i als dibuixos de l’evolució de la finca. S’agafa la informació iamb més o menys fortuna es guiona. Res a dir, més enllà de citar o nocorrectament les fonts –que no es citen- i valorar o no –que no es valora-,l’esforç que una tasca de documentació com aquesta significa, i que no ésprecisament de 3 dies.
El problema no és aquest. El problema és l’atribució de les descobertes.I ens centrarem aquí en el que va falsejar públicament no un actor, sinó uncientífic com el senyor Eudald Carbonell, doctor i catedràtic de la UniversitatRovira i Virgili.
Com ja hem dit, entre les troballes identificades i documentades durantla recerca duta a terme l’any 2002 es compta amb la secció i la canalerad’aigua de l’aqüeducte romà de Barcelona. Es va buscar, es va repicar i es valocalitzar. Es va identificar, fotografiar i dibuixar. I això ho van fer els tècnics deVeclus sl assistits pels d’Integral de Construcció. I com a tal descoberta,apareix al treball de Veclus. Fins i tot la troballa, igual que la localització delsestudis generals o scola maior en aquest espai concret (que, en el programa,Fermí Fernández s’atribueix el mèrit de localitzar-ne la documentació, unadocumentació que ja consta al treball de veclus de fa vuit anys), va tenir certressò mediàtic: va aparèixer al noticiari de BTV, i es publicaren algunes notícies(El Pais, 4 de maig de 2003; El Periódico, 23 de juliol de 2006; Quadernsd’Arquitectura i Urbanisme, núm. 255, tardor 2007). La localització del canald’aigua de l’aqüeducte romà de Barcelona tenia data (2002) i uns descobridorsconcrets que van realitzar la recerca com a part d’un projecte de documentacióampli i interdisiplinar finançat per un ens de l’administració pública.
I resulta que ara arriba la tele, dediquen un capítol de “Sota Terra” al’edifici del carrer Ripoll, 25 i el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili queapareix com a director científic del programa (no un actor qualsevol) diu queper comprovar que allò era l’aqüeducte (se sap des de gairebé 20 anys queaquells arcs ho eren) s’hauria de localitzar la canalera: “Ara buscarem lacanalera i si la trobem contestarem que era l’aqüeducte” I agafa un martellmecànic, es posa a picar i de cop exclama i es felicita: “Mira la canal, l’Opussigninum, ja el tenim”. No calia picar, ja feia 8 anys que estava a la vista. Nocalia buscar-la, ja estava descoberta.
No es tracta d’exigències de guió. Aquesta no pot ser la resposta. Elsfets són els que són, i faltant a qualsevol principi deontològic, qui es presentacom a “factotum” de l’arqueologia catalana, s’atribueix la descoberta d’untestimoni històric que no ha realitzat ell. No hi ha excusa per a què un científicactuï d’aquesta manera, i el Dr. Eudald Carbonell ho va fer. L’exigènciamediàtica –sigui de TV3 o de la BBC- no justificaria que cap arqueòleg espresentés a Atapuerca, remenés la terra en 3 dies i digués: “Ara buscaremrestes humanes i si les trobem contestarem que hi ha una nova espècied’homínid”. I al següent plànol digués: “Mira, ja el tenim: l’Homo Antecessor” .Seria lícit? Els veritables responsables de la troballa –entre ells el Dr.Carbonell- acceptarien que algú s’atribuís una descoberta que porta a darreraanys d’investigacions? Es professional i científicament reprovable iinadmissible, a més de ser una falta de respecte i d’educació.
I quan això succeeix, no passa res? Les institucions no diuen res? Lesuniversitats callen? Les associacions i els col·legis no es mobilitzen? Tantesganes té la gent de sortir a la tele?
Per finalitzar volem fer constar que l’exemple denunciat no és sinó lapunta de l’iceberg d’una actitud força corrent per part de persones i institucionsi que consisteix en apropiar-se de la feina realitzada per altres professionals
que treballen (o ho intenten) per al coneixement i la conservació del nostrepatrimoni històric. En definitiva, que trist haver-se de penjar medalles alienes.
Signat pels autors de l’ Estudi històrico-arqutiectònics de la finca núm. 25del carrer Ripoll de Barcelona (Barcelona: 2002)
Veclus s.l.:Francesc Caballé, Reinald Gonzàlez, Núria Nolasco, Xavier Cazeneuve
Integral de Construcció sccl:Dolores Girón, Pepe Naval, Xavier Aranda, Paco Coleto, Eduardo Ferrer, JordiFerrer, Juan Lecina, Antonio Moreno, Alex Villalba
La descoberta: juny 2002
Les medalles.E. Carbonell: Mira la canal, l’Opus signinum, ja eltenim
El simulacre: 2010
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 02495D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 22/07/2006 - Hora: 23:51
DOMINGO23 DE JULIO DEL 200638 el Periódico
Conexión a internet: http://www.elperiodico.com
Pasaráhoy
3
GRAN BARCELONA Pasaráhoy
3
3 Poble Sec acabasu fiesta con unpasacalle de grupostradicionales. r
3 FOLCLORE
3 El parque delFòrum es elescenario de unafiesta latina. p
3 COLOMBIANOS
El ayuntamiento busca inquilinospara viejos palacios de Ciutat Vella
La condición para ceder en usufructo edificiossingulares mal conservados es la de rehabilitarlos
Las primeras entidades sociales en aceptar laoferta han sido dos asociaciones y una onegé
38 y 39 888Recuperación del patrimonio 3 La iniciativa
Antiguos edificios de interéspatrimonial situados enCiutat Vella y propiedad delAyuntamiento de Barcelo-
na que, tras usos diversos, estánvacíos se ceden en concepto de usu-fructo a condición de que sus nue-vos ocupantes, entidades sociales oculturales, se encarguen de rehabili-tarlos. Por el momento se han cerra-do acuerdos con dos asociaciones dedisminuidos y la oenegé Ca la Dona.
Otras dos operaciones están ya enmarcha. La más adelantada consisteen la rehabilitación en curso del Pa-lau Mercader, un gran edificio rena-centista muy deteriorado pero conenormes posibilidades, situado en lacalle de los Mercaders, frente al mer-cado de Santa Caterina, que será elaño próximo la nueva sede del Cer-cle Artístic de Sant Lluc. Esta enti-dad se dedica a la enseñanza del artey se mudará el año que viene desdesu actual sede en la calle del Pi. Al la-do, en la plaza de las Beates, se reha-bilita también otro edificio que serásede de la Casa dels Entremesos, de-dicada a las tradiciones populares ydependiente del Icub (Instituto de
Cultura de Barcelona).Las negociaciones se realizan des-
de Foment de Ciutat Vella. Periódica-mente, desde esta oficina municipalse hacen visitan, llaves en mano, aestos caserones o palacios en mal es-tado para las entidades sociales oculturales que busquen un emplaza-miento de cierta representatividaden el casco antiguo. Está comproba-do que una buena restauración de-vuelve el esplendor a estos edificiosque acumulan historia y que se ade-cuan bien a usos contemporáneos.Por el momento, aguardan el iniciode las obras con las puertas tapiadasy una estricta vigilancia para evitarque entren okupas.
ESTUDIOS ARQUEOLÓGICOS / El másespacioso de los edificios que ofreceel catálogo de Foment de Ciutat Ve-lla está en la calle de Ripoll y es depropiedad municipal desde su ex-propiación en los años ochenta. Muycompartimentado, con pisos y de-pendencias desordenadas, ha sidoobjeto de estudios arqueológicos yse han hallado en su interior restosdel acueducto de la ciudad romanade Barcino.
Lo más singular del edificio se en-cuentra en su parte trasera, que lafechada de factura muy simple y elportalón principal no dejan adivi-nar. De momento, existe un acuerdopara su rehabilitación por parte dela entidad Ca la Dona, creada en1988, que aglutina a diversos orga-nismos del movimiento feminista yque ahora tiene su sede en la callede Casp. De forma provisional y enel piso principal tienen su sede uncasal y la coordinadora de Gegantsde Barcelona, que se mudarán a lacasa dels Entremesos cuando estéterminada.
UNA RESIDENCIA / En la calle de losVigatans, a dos pasos de la Via Laie-tana, se alza un edificio de piedravista de cuatro pisos con balcones yuna hilera de ventanas en forma dearco en la fachada. Foment de CiutatVella tiene firmado un protocolo deacuerdo con la Associació Catalanad’Ajuda Mútua que se ha interesadopor instalar una residencia para dis-
ROSARIO FONTOVABARCELONA
el ejemploUNA SECUENCIACOMPLETA
< La calle de Montcadapresenta la más completasucesión de patios de origenmedieval de Barcelona. En lazona se asentaron los caballerosque habían participado en lasconquistas del territoriovalenciano a los moros yrecibieron tierras a cambio. Conel paso de los siglos, lospalacios presentan estilossuperpuestos, del gótico alrenacentista. En el interior delMuseu Picasso puedeobservarse muy bien lasecuencia constructiva. Cadapalacio, mansión o casa señorialse articula de la misma forma,alrededor de un patio del queparte una noble escalera.
Pasa a la página siguiente
33 Arriba, patio de un palacio en la calle de losVigatans que será residencia para disminuidos. Abajoa la izquierda, patio del Palau Mercader, donde seinstalará el Cercle de Sant Lluc. A la derecha, patio deLa Seca de la calle de Flassaders.
JOAN CORTADELLAS
RICARD CUGAT
JOAN CORTADELLAS
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND Doc: 02595D Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 22/07/2006 - Hora: 23:51
DOMINGO23 DE JULIO DEL 2006 39Cosasde lavida GRAN BARCELONA el Periódico
RES. GER 3º EDAD Horario libre de visitas, cocina propia, zona Congreso. Sagre-ra. Centro de día. 9 93 352 80 07
RES. FONT DE L´AVI Situada en plenamontaña, precios económicos. Bon aire, 8Vallirana 9 93 683 18 26.
RESIDENCIAL LES DEUS. Corbera Llo-bregat a 20 Kms. de Barcelona. 10.000 m2jardín. Méd. perm. Peluquería. Gimnasio.Petanca. Frontón.Centro de día . Cola-borador Generalitat 9 93 650 28 61 RESIDENCIA ARCO IRIS
Habitaciones individuales y compartidas.Cocina propia. Trato familiarSicilia, 402-2º-2ª 9 93 207 58 73
LLAR D´AVIS VIRGEN DEL ROCIO Cortasy largas estancias, Z. ajardinada, muy so-leada a 20 min. de Barcelona. Precios eco-nómicos. 9 93 660 03 75
HOTEL VILA VALLDOREIX9 93 589 62 58Avda. Joan Borràs, 64 08190 Valldoreix.RESIDÈNCIA SANTA MARIA9 93 564 72 32C/ Vallés 52-53 08110 Montcada i ReixacHOTEL PRUDENCI9 93 887 00 75Ctra Manresa, 55 08551 Tona.Residències assistides per a gent gran.La millor atenció
38 y 39 LLLRecuperación del patrimonio 3 La historia
Viene de la página anterior
minuidos físicos y psíquicos. La re-habilitación tendrá que realizarsede acuerdo con las posibilidades demovilidad de sus futuros ocupantes.
De unos 1.400 metros cuadradosde capacidad, este edificio por res-taurar, según un estudio del equipode historiadores de Veclus, empresaespecializada en documentación depatrimonio, contiene una secuenciaconstructiva que comienza en el si-glo XII y termina en el siglo XX. Eledificio tiene origen medieval, perosu configuración corresponde a lossiglos XVII y XVIII época que definela escalinata del patio.
En el patio, destaca una ventanamuy ornamentada de tradición góti-ca. Restaurada en los años 60, segúnconsta en una lápida, lleva años ce-rrada con los balcones tapiados y losantiguos comercios a pie de calle ce-rrados a cal y canto.
Foment de Ciutat Vella tiene tam-bién apalabrada por un preacuerdola cesión de un edificio de la plaza
de la Llana, de menos interés patri-monial pero también desocupado, ala asociación de minusválidos pro-fundos Sínia.
En cambio, sus responsables nohallan quien se quede con el anti-guo edificio de La Seca, en la calle delos Flassaders, la vía comercial demoda en el Born. Es probable quesea el edificio que en Foment máshan enseñado a entidades de todo ti-po que se han interesado por sus po-sibilidades, incluido el Museo Miche-lin, pero que se han echado atrás an-te lo complicado de la reforma.
La Seca está documentada desdeel siglo XIII y se ha reconstruido va-rias veces, la última en el siglo XVIII.Allí se ha acuñado moneda entre1441 y 1849. El edificio pasa bastan-te desapercibido en la estrecha calle.Tiene una fachada sencilla de soloun piso con una gran puerta arquea-da sobre la que hay un escudoborbónico. Consta de planta baja yun piso. En 1902 se cubrió el patiocentral y se convirtió en un almacéncon columnas de hierro.H
Foment de Ciutat Vellatiene disponible todavíaLa Seca en la Ribera
Un jardín secretoLa finca de la calle de Ripoll acogió la universidad laica del siglo XV antes dedividirse en casas H En La Seca, donde se acuñaba moneda, incluso hubo una disco
Ciutat Vella no deja de dar sorpre-sas. Emparedado entre medianerassubsiste un jardín romántico conpalmeras y rosales salvajes que semustian por falta de agua. Eljardín es del mismo tipo que el delAteneu Barcelonès de la calle deCanuda, con parterres bajos y auna altura de unos 10 metros porencima del nivel de la calle. Haceaños, disfrutaron del jardín losniños de una guardería que ocupa-ba lo que fue piso principal de unagran finca irregular delimitada porla plaza de Duran i Bas, Ripoll, Ca-pellans y la plaza de Isidre Nonell.
Abandono
Esta gran finca de propiedad muni-cipal permanece en estado de se-miabandono. El jardín se ha llena-do de matojos que ocultan la grutaromántica, tan típica de la épocade Antoni Gaudí. De entre las hier-bas aparecen dos o tres bolsos mo-hosos, alguno de buena calidad,que los rateros han arrojado desdela calle tras el violento tirón.
La zona está pendiente de variosproyectos. Uno de ellos prevé abrirun vial entre las plazas Nova y deDuran i Bas. Si se efectúa, deberásacrificarse el jardín romántico, in-visible desde la calle ya que sólotiene salida por la planta noble dela finca con entrada por Ripoll.
Francesc Caballé y ReinaldGonzález han elaborado un infor-me histórico-cronológico sobre es-te conjunto que superpone viejaspiedras. Por ejemplo, se han descu-bierto tras repicar una pared dospilares y un fragmento del canalde agua del acueducto de Barcino.
Durante los siglos XIII y XIV huboun hostal conocido como el Hostald’en Garcia u Hostal del Lleó.
Familias
En el siglo XV se asentaron en el edi-ficio las Escoles Majors de la Ciutat–la universidad laica de Barcelona–documentadas en 1438 y donde per-manecieron por lo menos hasta1481. Más adelante se asentó la fami-lia de los canónigos Sorts y a conti-nuación la familia de Joan Sabater ysu hijo Vicenç y de los Ramon. Aúnquedan en los bajos restos de apara-tos de una botica donde se fabrica-ban medicinas y los lavaderos y ta-ller de cerámica de una guardería.
La Seca o casa de moneda es eledificio mejor documentado delpaquete municipal. El ayunta-miento posee una parte, que fue al-macén de hierros entre otros usosy hasta hace unos años una disco-teca para la que Mariscal creó unode sus carteles. Encima del patiohay una serie de pequeñas cons-trucciones con terrazas escalona-das sobre el barrio de la Ribera.Una parte de la Seca se privatizó. Yha sido en los últimos años el estu-dio de un escultor que lo ha puestoa la venta por casi tres millones deeuros hace muy poco. Y en la casade la calle de los Vigatans estuvo afinales del siglo XIX el obrador dejoyería de la familia Masriera.H
3 EL PROYECTO
El trazado de una nuevacalle puede cambiar lafisonomía del conjunto
3 EL HALLAZGO
Detrás de una pared se hanencontrado dos pilares y elcanal del acueducto romano
JOAN CORTADELLAS
33 Abandono 8 Jardín al que se puede acceder solo desde una mansión en ruinas de la calle de Ripoll.
EN BARCELONA
ROSARIO FONTOVABARCELONA
Francesc
RES. GER 3º EDAD Horario libre de visi tas, cocina propia, zona Congreso. Sagrera. Centro de día. 993 352 80 07 RES. FONT DE L´AVI Situada en plena montaña, precios económicos. Bon aire, 8 Vallirana 993 683 18 26. RESIDENCIAL LES DEUS. Corbera Llobregat a 20 Kms. de Barcelona. 10.000 m2 jardín. Méd. perm. Peluquería. Gimnasio. Petanca. Frontón.Centro de día . Colaborador Generalitat 993 650 28 61 RESIDENCIA ARCO IRIS Habitaciones individuales y compartidas. Cocina propia. Trato familiar Sicilia, 402-2º-2ª 993 207 58 73 LLAR D´AVIS VIRGEN DEL ROCIO Cortas y largas estancias, Z. ajardinada, muy soleada a 20 min. de Barcelona. Precios económicos. 993 660 03 75 HOTEL VILA VALLDOREIX 993 589 62 58 Avda. Joan Borràs, 64 08190 Valldoreix. RESIDÈNCIA SANTA MARIA 993 564 72 32 C/ Vallés 52-53 08110 Montcada i Reixac HOTEL PRUDENCI 993 887 00 75 Ctra Manresa, 55 08551 Tona. Residències assistides per a gent gran. La millor atenció
