SOM SOLIDARIS - Web de l'entitat social la Comissió Sant ...Ball de Bastons Durant la tardor la...

48
www.lacomi.org La Comissió informa: Activitats de tardor Octubre-Desembre 2017 // Núm. 84 // Any XXII SOM SOLIDARIS AMB LA MARATÓ DE TV3 I LES MALALTIES INFECCIOSES

Transcript of SOM SOLIDARIS - Web de l'entitat social la Comissió Sant ...Ball de Bastons Durant la tardor la...

www.lacomi.org

La Comissió informa: Activitats de tardorOctubre-Desembre 2017 // Núm. 84 // Any XXII

SOM SOLIDARISAMB LA MARATÓ DE TV3 I LES MALALTIES INFECCIOSES

2

PortadaPublicitat

SumariPublicitatEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

PublicitatNotícies de Canovelles

PublicitatCanovelles és notícia

PublicitatCoses del camp

PublicitatAstronomia a l’abast

PublicitatEspurnes d’una vida

Publicitat Secció d’estudis

MeteorologiaPublicitat

PlantesPublicitat

CuriositatsPublicitat

Fisioteràpia a l’abastPublicitat

Natura i bellesaPublicitat

Poesia a l’abastPublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Moments dolçosPublicitat

Calaix de la CiènciaPublicitat

Seccions de l’entitatPublicitat

AgendaPublicitat

1 2 345 6 7-1112131415 16 1718192021222324-252627282930-323334 35 363738 39 40 41 42 43 44 4546 47 48

Comissió sant antoni abat Junta DireCtiva

sunsión ayats

Pere Julià

JorDi rubio

anna aguayo

Xavier alonso

marina Castellà

laia CalDeron

toni CalDeron

GLÒRIA Cot gemma Duran

eulàlia gisPert

teresa gomà

rosa grataCós JorDi lloreDa

anita miralles

m.glÒria Puig

Xavier PuJaDas

maria sánChez

eriC resina

anna fonoyet

EditaDirector

Publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

Sumari 3

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 696 21 69 22

apartat correuS 196 - 08420 [email protected]

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

4

Hem finalitzat un any complicat, no ens n’amaguem. Les dificultats que hem hagut de superar les hem resolt de la manera que hem cregut millor per l’entitat. Volem fer un acte de realitat i, a la vegada, també transmetre “que no tot és bufar i fer ampolles”.

Com a junta ja tenim tres anys d’experiència i, enguany, hem incorporat un membre més al grup, la Meritxell Castells. La seva joventut ens aportarà noves visions, frescor i l’empenta que a vegades ens ha faltat.

En aquest últim trimestre s’ha acumulat la feina més forta de l’any per la gran quantitat d’activitats que hem realitzat. I, per tant, la dedicació per part de tots els integrants de la junta ha estat màxima.

Un canvi significatiu ha fet referència a la de venta de loteria. S’ha substituït la Loteria Nacional per La Grossa de Cap d’Any. La decisió es va prendre en una votació realitzada durant la Carnada de Germanor entre tots els socis assistents a

l’activitat, amb un resultat que va ser favorable per unanimitat. Aquesta modificació ha comportat una venta molt inferior de loteria respecte anys anteriors i, a la vegada, no s’han pogut atendre totes les peticions sol·licitades. Demanen disculpes per aquest fet i us encomanem a que assistiu a la propera Assemblea General de Socis on s’explicaran més detalls de tots els fets i aclarirem tots els vostres dubtes.

Per acabar, recordem que les vostres opinions i aportacions són una part important del nostre ADN que fan créixer, adaptar i avançar aquesta entitat. Per aquesta raó i, de la mateixa manera que hem portat a votació la vostra proposta de canvi de loteria, aquesta junta atendrà i posarà en coneixement i, si per importància ho requereix a votació, qualsevol proposta o idea que ens feu arribar.

Agraïm a tothom la vostra participació, col·laboració i/o organització en les diverses activitats que s’han realitzat aquest any; esperem que hàgiu gaudit d’unes bones festes; i us esperem amb les portes obertes per seguir participant, col·laborant i/o organitzant en les activitats d’aquest nou any que comença.

US AGRAÏM LA VOSTRA PARTICIPACIÓ, COL·LABORACIÓ

I/O ORGANITZACIÓ

twitter.com/lacomi

5Editorial

6

Carnada de Germanor

El 15 d’octubre vam celebrar La Festa de Sant Galderic. Vàrem tenir un dia assolellat que ens va permetre gaudir d’un bon dinar amb familiars i amics.

No sabríem dir quin és el moment en que la gent gaudeix amb més intensitat. Podria ser quan es cou la carn i les botifarres a la barbacoa per les converses que en donen; quan es comença a menjar i veure i es pot disfrutar de la companyia que tenim a taula; o en el moment del sorteig dels obsequis que molt amablement totes les persones ens fan arribar.... però el cert és que tots són moments que vivim amb plenitud.

De cara a l’any vinent us podem avançar una novetat, no caldrà que porteu ni taules ni cadires perquè l’ajuntament molt amablement en les cedirà.

Castanyada

En la ja tradicional trobada que realitzem la nit de la Castanyada del 31 d’octubre al Campanar de Canovelles, enguany hi vam assistir unes 90 persones.

Després del sopar, en aquesta acollidora vetllada no hi van faltar les castanyes i els boniatos.

El grup de treatre l’Aplec ens va amenitzar la trobada amb una petita representació de teatre, preludi de l’obra que s’estrenaria uns dies després.

Per tot això, va ser una nit on vam viure moments molt divertits.

7La Comissió informa || Text: Junta Directiva Imatges: Jaume Coll

8

Ball de Gitanes

Es van iniciar els assajos durant el mes d’octubre. Vam tenir la primera ballada el 7 d’octubre al Barri de Can Gili de Granollers en el marc d’una Festa Multicultural. I la segona actuació va estar el 30 de desembre dins de la Fira de Nadal de Canovelles.

La propera actuació serà el 4 de febrer en la obertura del Carnaval. Aquest any, i per primera vegada a Canovelles, es farà una representació de la ‘Mascaradas’, una festa que serà molt divertida i especial per a tots nosaltres, ens hi veiem.

Ball de Bastons

Durant la tardor la colla bastonera ha estat assajant de manera continuada per millorar i avançar els nostres balls.

Hem tingut força ballades durant aquests tres mesos, com per exemple el 7 d’octubre a la festa Intercultural del 50è aniversari de Can Gili i el 18 de novembre en les jornades artístiques d’ArtMov a Canovelles. En aquestes dues ballades s’ha estrenat la nostra colla més menuda, amb molta il·lusió i moltes ganes d’aprendre i fer-ho genial. També vam ballar el 2 de desembre a Can Galta (Sant Andreu de Barcelona) a la trobada on hi van participar altres colles bastoneres de Catalunya, una experiència molt bonica. Per acabar l’any, el 17 de desembre vam ballar en la Jornada Solidària amb la Marató de TV3 en col·laboració amb la Secció Excursionista.

La Comissió informa

En aquests temps, la colla ha anat creant algun ball nou que sorprendrà a més d’un, no us perdeu les nostres properes ballades.

Teatre

El Grup de Teatre L’Aplec ha realitzat “Coral” el diumenge 19 de novembre a Can Palots. Aquest any l’equip ha apostat per una obra dramàtica de creació pròpia que combina el teatre i el cinema, una dels seus punts forts i innovadors d’aquest any. El Nil, un dels protagonistes d’aquesta història, és el pare del Luca. El dia del seu sisè aniversari, el nen desapareix sobtadament. A partir d’aquí, el Nil haurà de superar una sèrie de proves si vol recuperar el Luca. “Fins on estàs disposat a arribar per salvar a qui estimes?”, una de les frases més memorables. La venta on-line ha estat un dels altres punts innovadors d’aquest any, arribant a superar les 150 entrades. Havent finalitzat l’obra, els espectadors han expressat el seu contentament amb el resultat obtingut, catalogant l’obra com una de les millors dutes a terme pel grup de teatre.

“Coral” va nèixer l’any 2014, quan dos dels participants van engrescar-se per

escriure una història que no deixés indiferent a ningú, i que fins tres anys després no veuria la llum. Val a dir que l’espera a valgut la pena. Esperem que L’Aplec continuï gaudint i pugui fer gaudir a altres persones d’aquesta història. S’ho mereixen.

Secció Excursionista

22/10 Travessa Cap de Creus

Per entrar en la tardor amb bons aires vam realitzar una bonica travessa pel Parc Natural de Cap de Creus, unint el far amb el bucòlic poble de Cadaqués.

La tramuntana ens va acompanyar tot el camí metres recorríem part del GR92 que ressegueix la costa i les seves boniques cales d’aigua cristal·lina.

Vam esmorzar al costat de la cova de s’Infern on una llengua d’aigua s’endinsa dintre la terra.

La Comissió informa 9

10

I finalment vam dinar al bonic poble pescador de Cadaqués després de travessa Port-Lligat, la terra del geni Salvador Dalí.

La bellesa ens va captivar tant que no descartem seguir desfent aquest GR92 que transcorre per aquests paratges tan abruptes i espectaculars.

12/11 Ascensió Puig de la Creu

En el mes de novembre vam pujar a un emblemàtic cim molt proper a casa nostre i desconegut per a la majoria de nosaltres, situat al municipi de Sentmenat a la comarca del Vallès Occidental, el Puig de la Creu.

La caminada va ser matinal i la major part de recorregut anava per corriols a prop de rieres i fonts actualment seques, degut a la falta de pluja dels últims mesos.

A part de l’edifici del cim, que recorda un castell per els seus merlets, vam trobar altres punts d’interés com un pou de glaç, el Dòlmen de Serra Cavallera, la font de la Fagina i el Salt de Guanta.

La Comissió informa

La Comissió informa

17/12 Caminada Solidària amb la Marató de TV3

Per tercer any, i segon des de Canovelles, vam partiicpar en la Jornada Solidària amb la Marató de TV3, aquest any destinada a les malalties infeccioses.

Una cinquantena de participants vam caminar pels voltants de Canovelles fins als refugis antiaeris situats al Pla de Llerona.

A l’arribada, a la plaça de la Joventut, ens esperava una xocolata calenta que es podia adquirir després de fer el donatiu.

Vam acabar la jornada matinal solidària amb una actuació de la Colla Bastonera.

Finalment, vam recaptar 461,80 €. Com a Comissió vam afegir 150 €. Per tant, a la Marató de TV3 d’enguany es va realitzar un donatiu de 611,80 €.

Moltes gràcies per la vostra solidaritat!

11

12

A continuació teniu el recull de notícies de Canovelles del darrer trimestre que han estat publicades als mitjans de comunicació més destacats de la nostra comarca.

El 9 nou (el9nou.cat)

12/12/2017 “Henkel i la UE Canovelles fan campanyes en favor de la Creu Roja”

24/11/2017 “Premi als ambulatoris de Canovelles i Bellavista”

22/11/2017 “L’institut Bellulla de Canovelles participa en el Servei Comunitari”

20/11/2017 “La Loteria Primitiva deixa 757.823 euros a Canovelles”

17/10/2017 “Localitzat en bon estat de salut el veí de Canovelles desaparegut des de dissabte a la nit”

Vallès Oriental TV (votv.xiptv.cat)

13/12/2017 “Smurfit Kappa dona a Canovelles 1000 arbres de Nadal ecològics”

13/12/2017 “Canovelles té un parc apte per a infants amb mobilitat reduïda”

12/12/2017 “Canovelles homenatja Antonio Lucas, exdirector dels Quatre Vents”

12/12/2017 “Ja és visible l’estructura de l’Escola els Quatre Vents a Canovelles”

4/12/2017 “Les corals de Canovelles es troben en un concert solidari”

29/11/2017 “Medalla d’argent al formatge “Tacat de Tòfona” de La Cleda”

21/11/2017 “Canovelles engega una campanya contra la compra al ‘top manta’”

31/10/2017 “Canovelles congela les taxes municipals per al 2018”

Notícies de Canovelles || Gemma Duran

QUÈ HAN DIT DE NOSALTRES13

14

Era l’any 1980, un diumenge al matí vaig agafar la bicicleta i tot decidit vaig enfilar el camí a Can Recolons. HI trobo, a l’entrar la finca, una tanca amb timbre i sense pensar-m’ho dues vegades, pico...

Ve el masover, i li dic que volia conèixer als senyors Recolons donat que feia un treball sobre Canovelles i volia entrevistar-me amb ells. Em pregunta qui soc, i li contesto “En Pere Julià de Ca l’Ignasi” i el masover amb respon amb una cara de sorprès, “Ah ets el fill del Miquel Julià...? D’acord però ara els senyors no hi són, estan de viatge”, i amb diu a quines dates puc venir.

El dia assenyalat hi torno, em deixa entrar a la finca i em porta a la casa, i la meva sorpresa va ser trobar-me una casa senyorial com mai havia vist, poso els ulls com plats i mirant tot el que podia per retenir a la memòria tota aquella informació visual... Entrem a la casa i em fa pujar unes escales amb una espectacular claraboia, i hem fa passar a la sala on es troba el matrimoni Recolons.

El masover amb presenta i diu “Aquest és el Pere, que és fill de Ca l’Ignasi del que li vaig parlar dies enrere”. Jo no sabia on mirar perquè vaig veure tantes meravelles dins l’estança que mai havia vist una cosa igual. La Sra. Maria Àngels Recolons estava amb el seu marit en Secundino Llagostera, i de seguida van voler saber el perquè jo m’interessava per Bellulla. Vaig estar con mitja hora

explicant la diversa documentació que havia trobat de la Verge de Bellulla, els hi vaig mostrar els goigs que tenia, els llibres, fotografies, i van escoltar de forma molt interessada tot el que vaig exposar i a la vegada els hi anava preguntant si es conservava el Santuari, si hi havia la cova del pou on es va trobar la Verge...

Ells molt amablement van ensenyar-me tota la finca, per un passadís interior vam accedir al que a l’actualitat és el garatge i per sorpresa meva estava a la nau del Santuari, encara conserven les parets laterals, els sostre, el cor, té inclòs una petita pica, només falta l’altar que es la part per on s’entra al garatge, seguidament obra la porta que dona a ponent i sortim a l’exterior i m’adono que es tracta de la portada original del Santuari, a la dreta de la porta hi ha la inscripció del Santuari, l’escut al mig de la portada, la finestreta damunt i l’escalinata d’accés... tot estava intacte, la meva cara que anava posant els va convèncer del meu veritable interès per Bellulla. Em van fer entrar en una sala al costat de l’entrada i em van dir: “la cova que en parles potser és aquesta” em varen ficar a dins que fa uns 6 a 10 metres de fondària, “doncs no hi ha cap pou amb les condicions del que expliques”. Vàrem estar tot el matí xerrant, i ja la confiança era mútua, van preguntar-me què estudiava, com era la meva família i en qui vivia, i tenien molt d’interès per quina opinió tenia jo de Canovelles i saber com era la societat canovellina d’aleshores.

Canovelles és Notícia || Pere Julià

LA SENYORA DE BELLULLA 1A PART - EN MEMÒRIA DE LA SRA. MARIA ÀNGELS RECOLONS MORER.

15

16

Avui, el món agropecuari està canviant, el pagès i el ramader els hi interessa molt més millorar la qualitat del seu producte, que no pas augmentar-ne la quantitat.

Tothom alguna vegada ha sentit, fent cua en un establiment alimentari o en algun mercat, comentaris del tipus: “és que no sabem el que mengem”, “és que només mengem porqueries”. Evidentment les persones que ho afirmen, es refereixen a productes del camp i els seus elaborats, jo personalment quan els sento, en part ho entenc, però crec que actualment aquests comentaris estan fora de lloc. I algú em pot preguntar, per què creus que avui en dia les coses han canviat? I la meva resposta és molt simple, senzillament perquè la agricultura i la ramaderia en la última dècada només tenen un objectiu, produir productes de qualitat.

Si actualment encara hi ha gent que dubte de la qualitat dels nostres productes agropecuaris, en gran part ve provocat pel tarannà històric del nostre sector. Ja fa vint o trenta anys, tot i que hi havia una normativa sanitària, tan pels productors com pels industrials elaboradors, la veritat és que no era massa estricta, “tot el blanc era llet”, “la carn en un fuet era un percentatge” i “la fruita no tenia gust”; en el fons el que passava és que primava molt més la quantitat que no pas la qualitat del producte.

Però això ha canviat molt, i per què? Doncs principalment pel següent:

1. Per responsabilitat professional, dels productors i dels elaboradors.

2. Per política comercial de la CEE, avui la majoria dels productes del camp en són excedentaris.

3. Per qüestions de mercat, es ven millor el producte de qualitat.

4. Per l’efecte de demanda dels consumidors

5. Per una normativa sanitària molt més rigorosa

6. Per una qüestió econòmica, al pagès i al ramader se li prima el producte de qualitat.

Productes com la llet avui estan rigorosament controlats, existeixen laboratoris que sotmeten a un examen minuciós una sèrie de paràmetres a la llet crua. En el món de la carn, es té en molta consideració les seves propietats organolèptiques. En el món de la fruita, prima la qualitat del producte i el compliment de la normativa fitosanitària per damunt de fer més kilograms.

És per això que els consumidors podem tenir molta confiança en el que mengem, i per acabar insistiré en que el present i el futur de l’agricultura i la ramaderia passa necessàriament per: QUALITAT, QUALITAT, QUALITAT.

(Aquest article va ser el primer de la secció “parlem de coses del camp” que es va editar el primer trimestre de l’any 1996)

LA “Q” DE QUALITAT17Coses del camp || Xavier Pujadas

18

LES NITS A L’HIVERN

Som molts els aficionats a l’astronomia i a la fotografia, que ens delim per fer fotos de nit al cel i poder captar objectes diferents, com poden ser planetes, nebuloses o la via làctia. Actualment internet ens pot ajudar una miqueta, per exemple, podem trobar-hi diferents webs on hi ha tutories i altres recursos per aprendre i/o refrescar la memòria. Per exemple, a la web “ Astronomiadecampo.com”, hi podem trobar diferents tutories per poder fer fotos de molts diversos temes, n’he trobat un que parla de com fotografiar la Via Làctia, com que m’ha agradat, he pensat que en podria fer un breu resum per comentar-lo aquest trimestre. Així que anem a veure com queda. Primer de tot, hem de veure quin material necessitem per poder fer fotos a la Via Làctia: En aquest cas, seria convenient disposar d’una càmera fotogràfica reflex, les també dites DSLR, amb la que puguem controlar la ISO, el diafragma, la velocitat i el format dels arxius que es creen al fer cada fotografia, també seria convenient que la càmera tingués un objectiu gran angular i que la obertura del objectiu fos com a màxim de f/2.8, de moment diem això de la càmera, desprès comentarem una mica mes a fons, alguna característica important, de la càmera. també cal dir que es quasi imprescindible un bon trípode i un software adient. Però, anem a pams, la càmera, pot ser qualsevol, però sempre que puguem manipular els factors que he comentat abans i que tingui un objectiu molt lluminós, encara que no sigui intercanviable. L’objectiu recomanable seria un gran angular, per exemple, de 24m/m i amb obertures entre f/1.2 i f/2.8 com a màxim, doncs una obertura superior a f/2.8, implicaria

apujar massa la ISO, o sia apujar la sensibilitat, les conseqüències d’això seria que augmentaria molt el gra i per tant, pèrdua de detall, detall que aconseguim amb el gra més fi. Per tant, queda clar que hem d’utilitzar un objectiu el més lluminós possible. Respecte al format dels arxius hem de treballar en RAW, per aprofitar tota la informació que recollim al fer la foto, doncs si utilitzem el format JPG, estem perdem molta de la informació que hem aconseguit captar al fer la fotografia, doncs aquest format comprimeix molt els arxius i això fa que quedi eliminada molta informació de les imatges. Un altre element que necessitarem i que considero imprescindible, es un bon trípode, que ha de poder suportar el pes de la càmera i objectiu i ha de ser molt estable. Altres elements que ens seran molt útils serà una llanterna amb llum vermella i un disparador a distancia, i no oblidem, ara que som a l’hivern, la roba d’abric. Referent al software, primer hem de saber per on tindrem els planetes i la via làctia i a quines hores podem tenir la millor observació, per això, podem utilitzar les diferents aplicacions que hi ha al mercat pel mòbil, com per exemple, Star Walk per Iphone o Google Sky Map per android, i d’aquesta manera podem planificar millor la nostra sortida fotogràfica nocturna.El software de post processament per editar les fotos que puguem fer, podríem utilitzar, per exemple, el famós Adobe photoshop, o el lightroom o el gimp, que és gratuït. Finalment, recordem al planificar la sessió fotogràfica que hem de tenir en compte que necessitem un cel ben fosc, lliure de contaminació lumínica i que a més a més, no hi hagi lluna.

Astronomia a l’abast || Jordi Lloreda 19

20

EL GROC

Albirar el jardí atapeït dels colors de tardor és tot un plaer. Estació de grocs, quin més espectacular, de tonalitats diverses que deixen bocabadats els indiferents. Un núvol fugisser sent enveja i es deixa vestir pel sol, un daurat resplendent que els ulls segueixen fins fer-se fonedís. Quina força invisible.

Qui sap: potser la mateixa que ha tenyit de blanc els cabells, solcat el rostre d’arrugues, pansit la pell del cos, transformat la lleugeresa en lent i feixuc pas. Anys acumulats que han corbat l’esquena.

L’avi rumia d’això fa molts anys, quan nin dòcil, obedient, gens maldestre, més tot s’ha de dir. Un pèl rebel si considera injust el fet. No protesta, no plora. Mira. De tal manera que el sancionador perd els estreps, el renya:

“Baixa els ulls”. Al llarg de la vida el retret s’ha repetit: “ell no diu res, però la mirada ho diu tot”. Serà un distintiu del tarannà.

La formació rebuda no admetia un altre comportament, un marcat camí sense viaranys de front, pas segur. “Quien obedece siempre obra bien”

Ara amb vint per quatre anys i no té l’anima morta i sent bullir la sang. Ara que un ventall de colors li ha dut un plus important, LLIBERTAT. Llibertat d’expressió, llengua, cultura, religió, a preses dins d’un adoctrinament marginant la resta. Veu un cel nou i una terra nova.

Que el metge li prohibeix per la pressió, el colesterol: ell pren una copa de vi i degusta un pastís de xocolata o nata. Que romanços! Imposicions de cap mena.

Un quadre de Van Gogh desprèn de la paret un groc lluminós que enlluerna el menjador. No era el seu color preferit, fins ara.

Bonic, molt bonic.

Espurnes d’una vida || Glòria Puig 21

22

23

MISTERIS DE LA HISTÒRIA (II)L’ESTRELLA DE BETLEM: MOLT MÉS QUE UN COMETA

Aquest nom és el que rep l’estrella refulgent que, segons la tradició cristiana, guia als Reis Mags d’Orient fins al portal de Betlem. Al llarg dels temps, s’han buscat vàries hipòtesis astronòmiques per explicar aquest relat, i totes coincideixen, a grosso modo, en l’existència de certs episodis planetaris que podrien haver tingut lloc per aquelles dates. Diversos experts de centres astronòmics de les Canàries i Regne Unit, estan d’acord amb la idea de que van coincidir diversos fenòmens a la vegada.

En primer lloc, una “conjunció triple” de Júpiter i Saturn a la constel·lació de Peixos. En aquest cas, les òrbites dels dos planetes s’alineen amb la Terra de manera que aquests s’acosten i se separen del cel fins a tres vegades al llarg d’uns mesos; produint-se una alineació entre el Sol, la Terra, Júpiter i Saturn que fa que els dos planetes es vegin molt més brillants des del nostre. Així doncs, una vegada que els planetes van alinear les seves òrbites, la Terra probablement va “avançar” als altres, que canviaren la direcció del cel nocturn. Per tant, tenint en compte que una triple conjunció com aquesta només s’ha donat una vegada cada 805 anys en la constel·lació de Peixos –en aquell any, el 12 d’Abril, el 3 d’Octubre i el 4 de Desembre-, aquest fenomen hauria d’haver tingut gran ressò en una època dominada per les supersticions. I a més, simbòlicament, coincidiria amb els primers signes cristians, que identificaven els peixos amb Crist per la

seva relació amb l’aigua, font de vida i el seu acrònim grec Ichtius (peix).

En segon lloc, sabem que l’any 5 a. C. –tenint en compte que la cronologia actual té un desfasament de 5 o 6 anys ja que el còmput d’anys va ometre els 4 anys del regnat d’Octavi i l’any 0-, a començaments de primavera, concretament el 31 de Març, una estrella del tipus nan blanc, en el que es produeixen explosions termonuclears de gran resplendor, va estar brillant intensament durant setanta dies. Potser va ser aquesta la que va guiar als Reis Mags, tenint en compte que el naixement de Jesús era commemorat pels primers cristians entre finals de Març i principis d’Abril. Considerant que la mort del rei Herodes I se situa un any després, l’any 4 a. C. estaríem davant la possibilitat que fos aquesta l’estrella de Betlem.

Com a conseqüència, és probable que uns mags astròlegs mesopotàmics o perses, després d’haver observat la infreqüent conjunció planetària, o bé la brillantor inusual d’una estrella al firmament, decidissin posar rumb i arribessin a la ciutat de Betlem on, segons la Bíblia, es va produir el naixement del Messies. Casualitat o intervenció divina? Dependrà de l’escepticisme a que arribi el nostre punt de vista.

Fonts: TARANILLA DE LA VARGA, C. J. Grandes

enigmas y misterios de la historia (Primera Edició)

Ed. Almuzara; Madrid, 2017.

Secció d’estudis || Marina Castellà

24

Tardor meteorològica 2017 Setembre, octubre i novembre

SETEMBRE NORMAL (79 mm) i FRED (-1,22 ºC)

El temps del mes de setembre ha estat marcat per la retirada de la massa d’aire càlida tropical que va afectar-nos durant gran part de l’estiu.

Aquesta situació ha estat conseqüència de la ubicació de l’anticicló Atlàntic al nord de la seva posició habitual. Aquesta configuració ha afavorit el pas de pertorbacions atlàntiques amb aire fred que ha provocat un descens tèrmic i l’aparició de tempestes. Aquest pas de pertorbacions ha fet que durant el setembre hem tingut 11 dies de pluja, quan la mitjana és de 6.

Durant el mes vam tenir dos grans episodis de pluja, el dia 9 amb 21 mm i els dies 14 i 15 amb un total de 26 mm. Pluja molt ben caiguda.

Pel que respecte a les temperatures, la primera quinzena vam tenir una

anomalia de -1,45 ºC i la segona gairebé d’un gran per sota de la mitjana.

Cal destacar que aquest setembre ha estat el més fred des del 1996, és el tercer més fred dels enregistrats i el dia 15 vam enregistrar la màxima més baixa mai assolida, amb 15,90 ºC.

OCTUBRE PLUJÓS (114 mm) i CÀLID (0,69 ºC)

La meteorologia del mes d’octubre ha estat marcada per un persistent bloqueig anticiclònic en tots els nivells de la troposfera que ha provocat un desplaçament del corrent en jet al nord del continent,

inhibint tant el pas de sistemes frontals com de les masses d’aire fred procedents d’altes latituds.

Pel que respecte a la pluja, aquesta tardor meteorològica, ha estat normal amb un 4% menys de pluja que la mitjana històrica: 198 mm amb 19 dies de pluja. Cal destacar la pluja recollida el 19 d’octubre que amb 87 mm ha estat la cinquena més elevada, des del 1990. Ara bé, segueix el dèficit en aquest 2017, amb un 14% acumulat.

Pel que respecte a les temperatures, aquesta tardor ha estat normal, amb una anomalia de -0,46 ºC i l’acumulat de l’any presenta un diferencial del 0,33 ºC superior a la mitjana durant els primers onze mesos de l’any.

I el vent, el 13 de novembre vam tenir el cop més elevat (64 km/h) i la direcció mitjana durant aquests tres mesos ha estat de SSE.

LA PLUJA DE L’OCTUBRE NO ÉS SUFICIENT

SANT LLUC MAI ÉS EIXUT

Meteorologia || Toni Calderon

25

Aquest fet ha provocat que la temperatura hagi estat per sobre dels valors normals, però sense arribar a valors extrems, i que la precipitació tot i que arreu del país ha estat minsa a Canovelles ha donat uns valors força elevats. Concretament va ploure un 24% més que la mitjana, gràcies l’episodi de precipitació dels dies 18 al 20, on vam recollir 105 mm i un registre històric el 19 amb 87 mm –la

cinquena marca més alta des del 1990-.

NOVEMBRE MOLT SEC (5 mm) i FRED (-0,90 ºC)

El més significatiu del novembre han estat les temperatures fredes; concretament la primera quinzena vam tenir una anomalia de -1,61ºC i, tot i que la mitjana és de tres dies amb mínimes negatives, aquest mes vam assolir els 5 dies amb glaçades nocturnes.

La pluja ha estat un 91% inferior a la mitjana i això aguditza la situació de prealerta per sequera en la qual estem immersos des del 3 d’octubre, perquè els embassaments es troben per sota del 60%.

El més preocupant és que podem acabar l’any amb una sequera molt preocupant.

Meteorologia || Toni Calderon (Observatori meteorològic de Can Pastor)

26 Publireportatge

XERRADA DE VICENT PARTAL A CAN PALOTS 15/11/2017 Poques vegades hem vist l’Auditori de Can Palots tan ple per sentir al periodista i director de Vilaweb Vicent Partal, convidat per l’ANC de Canovelles. Partal qualifica el procés català cap a la república com una revolució de dimensió colossal perquè el projecte l’ha començat la gent, el va transformant la gent i l’acabarà la gent. No es pot aturar amb el 155, ni es pot canviar Catalunya amb violència. Amb aquest procés que és de tots, Catalunya despertarà Europa. El govern no s’esperava una reacció de Madrid que no fos legal i no té més remei que proclamar la república catalana i rendir l’administració però preservar la institució. S’estava preparat per resistir però no per enfrontar-se. S’ha despullat el règim del 78, quan se li posa davant un repte dur es transforma en franquisme i mostra que manen els mateixos amb màscares. El 21-D cal decidir república o monarquia.

Segueix-nos a: Blog: http://anccanovelles.wordpress.com/ Facebook: https://www.facebook.com/pages/ANC-Canovelles/494512950594640 Twitter: https://twitter.com/ANCCanovelles

Plantes || Rosa Gratacòs

ESTRELÍTZIA O AU DEL PARADÍS27

La estrelítzia, sense cap dubte és una de les plantes d’exterior més elegants que existeixen, molt apreciada pel seu exotisme i les seves precioses flors, en forma d’ocell. És per això que molts la coneixen per el nom d’au del paradís les flors són de color groc, blanc i negre depenent de la especie, és una planta molt utilitzada, com a flor tallada per preparar treballs florals de gran format.

És originaria de l’Àfrica del Sud, on creix en estat salvatge.

Per tenir estrelítzia al nostre jardí o

terrassa és molt important col·locar-les en un lloc molt assolellat, ja que al ser tropicals necessiten calor encara que aguanta força bé el nostre clima, si estan en un lloc arrasserat del fred més rigorós quan arriba l’hivern.

Solen florir des del començament de la primavera, fins arribar la tardor.

Necessita terra molt rica en humus, abonar un cop al mes, mantenir la terra humida, i tres o quatre vegades l’any posar quelats de ferro per mantenir la planta verda i les flors més acolorides.

28

Curiositats || Glòria Cot

LA PERSONALITAT SEGONS LA FORMA DE PEU (SEGONA/ÚLTIMA PART)

Peu Grec Bons per els negocis.Amants de la bellesa.Amants dels diners.Tossuts.Insegurs.Possessius.

Peu Celta: Bons en les matemàtiques.De tendència forta.Sedentaris.Amants dels animals.De poques paraules però precises.Empàtics

Peu GermànicExcel·lents artistes o músics.Tendència melancòlica.Amants de la tranquil·litat Reticent a la tecnologia.Introvertits.D’esperit i pensament lliberal.

Font : Curiosidades de día

29

30

Toc d’humor || Xavier Alonso

LA COLLA DE GITANES FA 10 ANYS31

32

Aquest és, per ara, l’ últim article que escriuré per a la Revista. Per aquest motiu et vull parlar dels Principis Essencials per poder mantenir-te saludable; així podràs recordar-me cada vegada que els posis en pràctica en teva vida diària.

AUTO-CURA: si prens consciència del moment present, sabràs què necessites a cada instant.

PAUSA: respecta el teu ritme.

ELECCIÓ: tens la capacitat de decidir què vols fer o com vols viure el moment present.

SOMATITZACIÓ: porta les teves sensacions i/o emocions al cos físic per poder identificar-les i, així, integra-les.

ANOMENAR: expressa com et sents en el moment present (a nivell físic i emocional).

REFLEXAR: observa’t, escolta’t i comprova com et sents sense fer judicis. També ho pots aplicar als demés!

COHERÈNCIA: allò que expresses verbalment ha de ser coherent amb els teus actes i viceversa.

PRIVACITAT: respecta el teu espai i el dels altres.

Són senzills, però requereixen constància, com molts aspectes de la Vida.

Per acabar, vull agrair que hagis dedicat uns minuts del teu temps a llegir cada un dels articles que he escrit. Espero que t’hagin aportat quelcom positiu.

Moltes gràcies als lectors i a tot l’Equip de la Revista!!

Salut!!

ELS PRINCIPIS PER CONSERVAR LA SALUTFisioteràpia al teu abast || Maria Sánchez (Fisioterapeuta acupuntora) 33

34

5 ALIMENTS CAMPIONS, PETITS TRESORS PEL COS

Natura i Bellesa || Glòria Cot

1.- El te verd

Tots els tes són bons per a la salut, però el te verd és el que te més antioxidants. Augmenta la termogènesis (nombre de calories cremades en repòs) i ajuda a limitar l’estrès. Beure de 2 a 5 tasses per dia.

2.- L’alvocat

És l’as dels àcids grassos. Conté les mateixes grasses “bones” que l’oli d’oliva, vitamina E anti-edat, fibres i pocs glúcids.

3.- El salmó

és una font d’omega-3, els àcids essencials que ajuden a regular

l’humor. Conté seleni, per a la joventut de la pell, vitamines del grup B i excel·lents proteïnes per la sacietat.

4.- L’ou

Un aliment complert. Ric en vitamines A, D, E i K , del grup B i fins i tot en antioxidants. Conté seleni i és un excel·lent aliment anti-edat.

5.- Els mariscs

Musclos, ostres, gambes, cloïsses, son poc calòriques. Son riques en proteïnes (20%), en seleni anti.edat, i vitamines del grup B, antiestress.

Font: Top Santé

35

36

Aquest poema de’n Miquel Martí i Pol el trobo molt adient pels temps que corrent, molt significatiu i compromés. És “un crit que ve de lluny vencent el temps”, d ‘acord amb la seva manera de pensar més poètica, que ens la fem nostra.

ARA MATEIX

“Aquesta remor que se sent no és de pluja. Ja fa molt temps que no plou.S’han eixugat les fonts i la pols s’acumulapels carrers i les cases.Aquesta remor que se sent no és de vent.Han prohibit el vent perquè no s’alcila pols que hi ha pertoti l’aire no esdevingui, diuen, irrespirable.Aquesta remor que se sent no és de paraules.Han prohibit les paraules perquèno posin en perillla frágil immobilitat de l’aire.Aquesta remor que se sent no és de pensaments.Han estat prohibits perquè no engendrin

la necessitat de parlari sobrevingui, inevitablement, la catástrofe.I, tantmateix, la remor persisteix”.

També aquestes estrofes d’uns altres poemes, us les vull fer arribar per la força que te i s’esdevenen dintre del mateix context.

“Vull somiar el demàsense la nosa i el pesd’un vent caducque entela els ullsi els llevaforça i delit per lluitar”.

“Estimo aquesta terracom un amant fidel I ardent,aquesta terra mevaque cada jorn m’encén i em pren,pell a pell ens compartim,cos a cos ens aprenemI el desig ens manté vius els somnis”.

Antologia poética “Amb els ulls oberts”.

MIQUEL MARTÍ I POLPoesia de ma terra || Anna Aguayo (Voluntària per la llengua) 37

38

SOPA DE PESCADORS

Ingredients per a 4 persones:· 500 g de peix variat (escórpora, peix aranya, salmonet, lluç, rap, etc...)

· 200 g de fideus nº 2· 100 g de gamba vermella· 3 tomàquets madurs ratllats · 2 grans d’all· 2 cebes· aigua· oli d’oliva· sal

Per fer la picada:· 1 gra d’allun grapadet d’avellanes i ametlles· 1 galeta maria i julivert picat- Podeu flamejar el sofregit amb brandi

- Podeu enriquir el sofregit amb porro, pastanagues, etc.

Elaboració:Començarem netejant el peix.

Utilitzarem un parell de molls, un peix aranya ben maco, i una cueta de rap etc. Unes gambetes vermelles.

Preparem els tomàquets, la ceba i l’all. En una cassola fonda sofregirem l’all i les cebes picadetes, amb un raig d’oli d’oliva.

Mentre es fa, anirem pelant les gambes i reservarem les cues per més endavant.

Afegim les pells i els caps de gamba al sofregit i aixafem una mica els caps per extreure’n tot el suc.

Ratllem els tomàquets.

Un cop tinguem els caps de gamba

enrossits, afegirem el tomàquet i ho deixarem sofregir 4 o 5 minuts a foc baix. Ho remenem de tan en tant. Ara podríem tirar un raig de conyac i flamejar-ho.

A continuació, ja podem afegir el peix aranya, el rap i els molls.

Tirem aigua fins a cobrir del tot del peix. La salem una mica i ho deixem coure tapat, durant 20 minuts a foc mitjà.

Mentre es fa el brou, anirem preparant la picada

No remeneu gaire el peix, per no esmicolar-lo, però sí que podeu moure-ho tot plegat una mica.

Passats els 20 minuts, retirarem les peces grans de peix per triar-ne la carn I colarem la resta.

Ara, en una cassola fonda, posarem la quantitat de sopa que necessitem per al número de persones que siguem.

Preparem els fideus juntament amb les cues de gamba i ho aboquem al caldo, que salarem una mica; hi tirarem també la picadeta.

Ho barregem bé i ho deixem coure 20 minuts a foc mitjà. Quan el peix estigui una mica fred, procurem triar la carn retirant totes les espines. I 10 minuts abans d’acabar la cocció afegim el peix a l’olla.

Un cop estiguin els fideus gairebé cuits... ho parem i deixem reposar 5 minuts. I a llepar-se els dits!

Bon profit!

La cuina de l’àvia || Teresa Gomà 39

40

GALETES DE MANTEGA

Ingredients: (És aconsellable que els ingredients estiguin a temperatura ambient)

· 85g de mantega (a punt de pomada, no desfeta)

· 200g sucre de llustre (glacé)· 3 clares d’ou · 1 culleradeta d’extracte de vainilla· 100g de farina · 1 corró· Motlles petits per fer forma

(estrella, cors, rodó...)Abans de començar escalfa el forn a 180º

Elaboració:Primer de tot bat (millor amb una batedora de varetes elèctriques) la mantega al punt de pomada (textura cremosa) amb el sucre de llustre fins obtenir una textura cremosa. Posteriorment incorporem les clares d’una en una i anem remenant perquè quedi tot integrat. Afegim l’extracte de vainilla. Després incorporem la farina tamisada i a poc a poc anem remenant, no tirar-la tota de cop. Removem la massa perquè s’integrin tots els ingredients.

Deixem la massa la deixem reposar 1h a la nevera perquè agafi consistència.

Un cop tenim la massa l’estenem al marbre de la cuina i l’estirem amb l’ajuda d’un corró de cuina per tal de que quedi tota unificada i de la mateixa mesura. Aproximadament d’un gruix de 2 cm (però és orientatiu, sempre les podeu fer com més us agradin, més primes més gruixudes..). Llavors quan teniu la massa estesa podeu fer les galetes en forma

d’estrella o del motlle que més us agradi, jo les faig d’estrella.

Quan tinguem totes les galetes fetes les posem en la safata del forn i cap a dins.

El tems de cocció és de 10 min aprox. a dalt i baix del forn ( tot depenen del forn) aneu observant que no es torrin gaire, ja que després queden molt seques, és millor que quedi més blanques, ja que després quan es refreden s’endureixen.

Un cop fetes les podem decorar amb el que més us agradi, xocolata, una mica de sucre llustre per sobre, etc. Aquí participa la vostra imaginació.

Bon profit!

NOTA: Aquestes galetes van molt bé per dur a algun sopar o algun compromís, ja que aguanten força temps i sobretot són molt senzilles d’elaborar i ara que venen moltes sobretaules es poden acompanyar d’algun torró. Jo, com que s’acosten les festes de Nadal les he fet en forma d’estrella i les he decorat amb fondant de colors, així queden més alegres i més vistoses, però es poden fer de mil i una maneres.

Moments dolços || Laia Calderón 41

42

43

CRESPINELLCalaix de la ciència || Anita Miralles

Català: Crespinell groc, raïm de llopCastellà: Racimo de lobo, pampajaritoCientífic: Sedum acreFAMÍLIA: CrassulàciesECOSISTEMA: Pineda

ASPECTES FÍSICS

És una planta herbàcia perenne originària d’Europa que fa de 5 a 15 cm. d’alçada, pròpia de roquissars i llocs secs.

Tija: Té brots amb flors que formen una veritable catifa arran de terra.

Fulles: Són petites d’uns 3 a 6 mm., amb l’amplada màxima a la part inferior, molt carnoses, cilíndriques, suculentes (capacitat per poder emmagatzemar aigua), de forma ovoide acabades en punta.

Flors: N’hi ha molt poques, de color groc intens, el calze té 5 sèpals, la corol·la amb 5 pètals . Floreix de maig a juny.

Fruit: El fruit de cada flor es composa de 5 petits fruits secs amb llavors molt petites.

UTILITAT

En medecina popular s’havia utilitzat contra les malàlties de la pell.

És una planta tòxica que provoca vòmits.

La podem trobar com a planta ornamental en alguns jardins de regions amb temperatures templades.

CURIOSITATS

Com indica el seu nom científic té un sabor picant.

Al nostre país hi ha 20 espècies diferents de crespinells, alguns com Sedum dasyphyllum viuen a les fissures de les roques.

Diu la tradició que a Olot s’utilitzava en forma de xarop per combatre la tos.

Es pot trobar arreu dels Països Catalans excepte a les Illes Balears i pot viure des de el nivell del mar fins a 2.000 m. d’altitud.

44

www.lacomi.org [email protected]

facebook.com/comissiosantantoniabattwitter.com/lacomi

ball de gitanes

LA DANSA DEL VALLÈS, TAMBÉ ÉS LA DE CANOVELLES

VOLEM REOBRIR LA COLLA INFANTIL (ENTRE 8 I 12 ANYS)

info: [email protected]

relacions ciutadanes

ET NECESSITEM PER TREBALLAR AMB EL MOVIMENT ASSOCIATIU DE

CANOVELLES, PERQUÈ TAMBÉ ÉS EL NOSTRE OBJECTIU

VINE AMB NOSALTRES...info: [email protected]

teatre

El teatre amateur, amb direcció professional

GRUP CUMULONIMBUSGRUP L’APLEC

info: [email protected]

secció d’estudis

WWW.FACEBOOK.COM/SECCIOEXCURSIONISTA2002SEGUEIX-NOS VIA: TWITTER.COM/CEXCURSIONISTA

info: [email protected]

SI T’AGRADA LA NOSTRA HISTÒRIA, EL NOSTRE PATRIMONI I TENS VOCACIÓ D’HISTORIADOR,

TENS UN LLOC AMB NOSALTRES

info: [email protected]

el ball de bastons es recuPera

VOLS FORMAR PART DE LA COLLA? CAMINAR MÉS ENLLÀ DE MONTSERRAT

info: [email protected]

secció excursionista

45Seccions de l’entitat

46

Dilluns 21-22.30Dimecres 21-22

Assaig BALL de GITANES

Dimarts 20-21 Assaig Gralla (Colla Bastonera)

Dimarts 21-22 Assaig BALL de BASTONS

Dijous 21-23 Assaig grup teatre L’Aplec

Diumenge 16-19 Assaig grup teatre Cumulonimbus

Tota la informació a:

www.lacomi.org www.facebook.com/comissiosantantoniabat twitter.com/lacomi

SECCIONS

ACTIVITATS

Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.

MAIPA PERRUQUERS 93 846 64 31 c/Centelles 3

MARCHAN JOYERIA RELOGERIA 93 846 54 77 c/Riera 18

DISSENY GRÀFIC I CREACIÓ WEB 635 80 65 38 [email protected]

ANUNCIA’T AQUÍ [email protected]

Comerços col·laboradors20/01 · Diada de Sant Antoni Abat de Canovelles

21/01 · Sortida amb raquetes de neu (exclusiu per als Socis de la S.Ex.)

04/02 · Ballada de Gitanes en el Carnaval de Canovelles

25/02 · Matinal per la Serralada Litoral

18/03 · 1r entrenament - Corredor - 24a Canvelles-Montserrat

25/03 · 2n entrenament - St. Miquel Fai - 24a Canvelles-Montserrat

47Agenda