Solidaritat Catalana

download Solidaritat Catalana

of 2

Transcript of Solidaritat Catalana

  • 7/28/2019 Solidaritat Catalana

    1/2

    TEMES DHISTRIA DESPANYALa fallida del reformisme dinstic (1901 1917)

    De la Solidaritat Catalana a la Setmana

    La Solidaritat Catalana obt 41dels 44 escons catalans a leseleccions generals de 1907.

    1906 Llei de

    Es form una mplia coalicide partits de dreta idesquerra catalanista coma reacci, amb el nom deSolidaritat Catalana

    Va obtenir un ampli triomf electorala les eleccions municipals, i EnricPrat de la Riba s elegit Presidentde la Diputaci de Barcelona.

    Elements de crisi interna en el si de la Solidaritat

    Projecte de la Llei delAdministraci Local

    Pressupost de lrea deCultura de lAjuntamentde Barcelona (1908)

    LA SETMANA TRGICA

    Discrepncies entre la LligaRegionalista i els partits delesquerra catalanista

    Desacord en la coeducaci, lsdel catal i la laicitat de lesescoles municipals de la ciutat.

    Els punts de vista divergentsdavant la repressi exercidapel Govern va desferdefinitivament la SolidaritatCatalana.

    LA POLTICA COLONIALESPANYOLA DES DE 1898

    Reorientaci de la polticacolonial cap el Magrib

    La confrontaci dinteressos entreEspanya i Frana acaba amb elTractat dAlgesires (1906), onsestabl el Protectorat Espanyol del

    Forta oposici armada delsrifenys (tribus berebers dela regi de lAtlas)

    Dramtica derrota espanyoladel Barranco del Lobo

    Es reactiv la guerra del Marroc, iel govern de Maura va decidirincrementar la presncia militarespanyola al nord dfrica.

  • 7/28/2019 Solidaritat Catalana

    2/2

    TEMES DHISTRIA DESPANYALa fallida del reformisme dinstic (1901 1917)

    1909 Nova etapa en laGuerra del Marroc per la

    defensa de les placesespanyoles de Ceuta i

    La manca defectius de lExrcit acausa dels quotes decid al Governa cridar els reservistes catalans.

    El 18 de juliol de 1909, dia previst per a lembarcamentdels soldats catalans al port de Barcelona, esclat unarevolta popular espontnia, de marcat carcterantimilitarista i que va derivar de seguida a posicions

    Les forces doposici alGovern van sumar-se a lainsurrecci declarant lavaga general, per no vanarribar a dominar elmoviment, que els va

    Durant 15 dies la ciutat es vaomplir de barricades, de lluitesal carrer i dassalts i incendisdedificis i propietats delEsglsia. Fou conegut com laSETMANA TRGICA de

    El Govern decret lestat de guerra, iva enviar reforos militars des de

    Valncia, que van reprimir durament elmoviment i van pacificar la ciutat el 2

    La repressi

    indiscriminada va passarper ms de 1.700detinguts i 17condemnes a mort, entreelles la del pedagoganarquista FrancescFerrer i Gurdia.

    LES CONSEQNCIES

    Gran desprestigi interior i exterior del govern dAntonioMaura, que sota el lema Maura no, va haver de dimitir i

    el torn dinstic va passar als liberals (Moret i Canalejas)

    Desacreditaci de la LligaRegionalista i delsrepublicans per la seva posici davant els fets i laposterior repressi, que els va comportar forts retrocessos

    Enfortiment del sindicalisme revolucionari anarquistasobre el moviment obrer a Catalunya.