SOLIDARIS - uom.uib. · PDF fileQUADERNS SOLIDARIS Memòries d’un segle...

download SOLIDARIS - uom.uib. · PDF fileQUADERNS SOLIDARIS Memòries d’un segle Històries de vida LLUÍS BALLESTER / MARIA ANTÒNIA CARBONERO ANDREU HORRACH / PERE MASCARÓ / JOSEFINA SANTIAGO

If you can't read please download the document

  • date post

    10-Dec-2018
  • Category

    Documents

  • view

    215
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of SOLIDARIS - uom.uib. · PDF fileQUADERNS SOLIDARIS Memòries d’un segle...

Memries dun segleHistries de vidaLLUS BALLESTER / MARIA ANTNIA CARBONERO

ANDREU HORRACH / PERE MASCAR / JOSEFINA SANTIAGO

QUADERNS SOLIDARIS

EDICI

,!7II4I9-hfecej!ISBN 84-89754-24-1

2

Portada 3/9/03 09:49 Pgina 1

QUADERNS SOLIDARIS

Memries dun segleHistries de vidaLLUS BALLESTER / MARIA ANTNIA CARBONERO

ANDREU HORRACH / PERE MASCAR / JOSEFINA SANTIAGO

Dedicat a tots els que noms

tenen la paraula.

EDICI

interior 3/9/03 09:52 Pgina 1

3

Lexpressi histria popular ha tingut un cert

ress en els darrers vint-i-cinc anys. La idea de base s

clara: els autors persegueixen democratitzar la pro-

ducci historiogrfica, tot ampliant la llista dels que

lescriuen i aplicant alhora lexperincia present a la

interpretaci del passat. Es tracta, en definitiva, de tre-

ballar la histria des dabaix. Aquest intent, pioner a

Gran Bretanya, mant una estreta relaci amb els estu-

dis sobre la formaci de la classe obrera i, com a tret

distintiu, cal dir que s un moviment que sinicia fora de

les universitats. La recuperaci de lexperincia subjec-

tiva ha nucleat els esforos principals daquesta histria

popular. En efecte, lexperincia representa una catego-

ria fonamental, conreada a partir de dues eines meto-

dolgiques fonamentals si sapliquen de manera adient:

la histria oral, quan els testimonis ho permeten; i la

documentaci directa generada pels despossets i els

marginats quan es tracta de temps passats-, que recull

sensacions i problemes, drames i preocupacions, mis-

ries i petits triomfs. La perspiccia dels cientfics socials

ha de permetre utilitzar gilment les entrevistes fetes

amb criteri i rigor, per tal descollir el gra de la palla i

destriar la percepci excessivament personalista de la

que possibilita conclusions ms genriques. La sensibi-

litat dels historiadors socials ha de facilitar la millor

comprensi duna societat del passat des de les refern-

cies viscudes pels grups socials menys afavorits, aquells

que deixen un rastre documental en funci dels podero-

sos o per causes de latzar. Tenim mostres illustratives

del que acabo dexplicitar: el moliner medieval retratat

per Carlo Ginzburg en El queso y los gusanos ens parla a

travs del protocol generat per un plet judicial i ens

obsequia amb una cosmologia concreta i vasta dun

menestral, amb els seus maldecaps, curolles, inquietuds

i percepcions del mn que lenvolta. Un exercici delicis

que es repeteix en les lluminoses planes escrites per

Edward Palmer Thompson, tot analitzant les mostres ms

genunes de la cultura popular anglesa, les seves pautes

de resistncia front a lopressi diria, els seus costums

en com o la particular noci de leconomia moral que

rondina sempre als pobres i que possibilita respostes no

necessriament articulades polticament, ni amb objec-

tius llampants de transformaci social. Tota una desmi-

tificaci de la formaci de la classe obrera en el sentit

ms ortodox, del militant conscient o de lobrer sempre

polititzat. Aquesta ha estat, sens dubte, la part de la

histria ms silenciada, majorment ignorada pels matei-

xos historiadors, ms proclius a treballar sobre grups i

organitzacions poltiques i/o sindicals concretes, que

solen deixar referents documentals especfics. Per que

no responen de manera total a la realitat dels movi-

ments socials i molt menys a la situaci i a les vivncies

dels ms humils.

Com deia, la histria popular ha dirigit els seus

esforos principals vers lexperincia personalitzada. La

histria oral subratlla, en aquest sentit, linters per la

reconstituci dels petits detalls de la vida quotidiana,

amb vessants paleses: es dibuixen les persones sobre les

masses, els exemples particulars sobre els grans cossos

socials; en definitiva, els rostres perfectament delimi-

tats, amb noms i cognoms, sobre lanonimat de la mul-

titud. Tot aix t una traslaci de carcter poltic que

mant un important rerafons cientfic. Per exemple, per

al moviment feminista estudiar amb els parmetres de la

histria popular ha significat una decisi poltica, en el

sentit de trencar amb un feixuc silenci secular que pla-

nejava sobre les dones i els infants, gaireb sempre per-

sonatges opacs i indits a bona part dels discursos his-

toriogrfics. Ara sabem, grcies a les recerques de

Maxine Berg i Pat Hudson, que el paper de les dones i

dels nens a la revoluci industrial britnica fou crucial,

encara que les estadstiques oficials silencin el seu pro-

tagonisme, de manera que cal recrrer a daltres regis-

tres arxivstics per tal de recuperar una realitat vital,

sempre arraconada. Histricament, els processos de crei-

xement econmic a la major part de les economies occi-

dentals no es poden explicar convincentment si no es

tabulen les experincies i les aportacions de les dones

tant a les fbriques, als tallers com a les llars i el sr-

did treball dels infants, activitats prohibides per la

Prleg

Memries dun segle. Histries de vida

Collecci Quaderns Solidaris, nm. 2

Primera edici, desembre de 1997

Llus Ballester, Maria Antnia Carbonero,

Andreu Horrach, Pere Mascar, Josefina Santiago

Di7 EDICI

Antoni Torrandell, 17. 07350 Binissalem

SA NOSTRA Caixa de Balears

Obra Social i Cultural

Carrer Ter, 16. 07009 Palma

Disseny i maquetaci: Di7 COMUNICACI

Impressi: Planogrfica Balear, S.L.

Enquadernaci: Binding Tramuntana, S.L.

Fotografies cedides per les famlies

Aguil Valls i Comas Cap

Dipsit Legal: PM-215-1997

ISBN: 84-89754-24-1

Cap part daquesta publicaci, incloent-hi el disseny de la coberta, no potsser reproduda, emmagatzemada o tramesa de cap manera ni per capmitj, tant si s elctric com qumic, mecnic, ptic, de gravaci o b defotocpia, sense la prvia autoritzaci de la casa editora.

A nAina, nAndreu, nAntnia, en Joan, en Miquel, na Magdalena, nEmlia, en Jaume, na Margalida, na Teresa

i totes les persones que varen compartir amb nosaltres els records de la seva llarga vida, sn les vertaderes autores

i protagonistes daquest llibre. En les seves histries, ens hi hem reconegut tots, hem reconegut la histria

de les nostres prpies famlies, les de moltes famlies de la generaci dels nostres pares.

Per aix, a totes elles volem agrair sincerament la seva aportaci oberta, sense condicions.

Les facilitats que ens va donar la Directora de la Llar dels Ancians varen fer possible que all que comen com

un repte metodolgic es pogus traduir en un valus material de primera m. Material que ara,

amb el suport de SA NOSTRA i Di7 EDICI, i desprs de moltes discussions sobre els mtodes,

les lectures dels relats i la seva interpretaci, veu la llum

com aportaci a la reflexi collectiva.

interior 3/9/03 09:52 Pgina 2

indrets europeus) i, en definitiva, el lent cam envers

una societat terciaritzada. Cada vegada estic ms con-

venut que no es pot entendre correctament el fenomen

que neix a la dcada del 1960 sense la vertebraci de

tots els ingredients abans descrits a banda daltres que

es podrien afegir en un sol mosaic compost per dife-

rents peces interconnectades. Tot el que he dit es troba,

en forma de casos isolats per alhora representatius, en

els noms den Jeroni, Mateu, Miquela, Catalina i daltres

persones entrevistades que apareixen davant els nostres

ulls amb un rostre definit, superant aix un abstracte

nmero o una freda estadstica. En una potica expres-

si de lenyorat Edward Palmer Thompson, el llibre trac-

ta de rescatar, i ho aconsegueix, de lenorme prepotn-

cia de la posteritat a aquests homes i dones que vis-

queren temps de forts trastorns socials, que els patiren

i que aprengueren individualment i collectivament. Les

seves aspiracions foren i sn vlides en termes de la

seva prpia experincia i constitueixen tot un exemple

daprenentatge allionador per als cientfics socials.

Esperem que proliferin exercicis com aquest i que es

facin sentir, amb fora, tot el feix de veus annimes

silenciades pel temps.

Carles Manera

Esporles, desembre de 1997

5

legislaci noucentista per alhora tolerades i esperona-

des per la major part dels governs i la prctica totalitat

dels empresaris. A la major part dels perodes que ana-

litzen els historiadors, la llar ha estat lescenari princi-

pal de la producci. En aquest respecte, la histria

econmica ha aportat reflexions i arguments fora con-

vincents, des de comenaments de segle (amb, per

exemple, els vells i encara tils treballs dHenri Se o de

Paul Mantoux) fins a la ms recent teoria protoindus-

trial. Hans Medick, un dels pares de la protoindustrialit-

zaci, ha demostrat que reconstruint el cicle vital dels

treballadors domstics i les privacions materials sota les

que desenvolupaven els seus quefers, es pot compren-

dre molt millor lacumulaci primitiva capitalista. I s

possible que lobra de les historiadores feministes, arti-

culada en la interrelaci de la famlia, el treball i la