sol.ed.fisica 1r cicle - peprifa.catpeprifa.cat/arees/ef/recursos/SOL_EF3-4_ESO_CAT.pdf · 3...

2. Solucionari2. Solucionari

3

EDITORIAL TEIDE

QÜESTIONARI DE CONCEPTES

1. EL COS HUMÀ I LA SALUT

LA SALUTDefinició: tenir salut és poder gaudir de les immen-ses possibilitats de què el nostre cos disposa.

LA NUTRICIÓN. constructors. Funció: s’encarreguen del crei-xement, el manteniment i la renovació dels teixits.Exemples: proteïnes, sals minerals, aigua, greixosi hidrats de carboni.N. energètics. Funció: permeten el mantenimentde les funcions essencials i l’activitat física.Principis immediats: greixos, hidrats de carboni iproteïnes.N. protectors. Exemples: • Vitamines

• Sals minerals

PRIMERS AUXILISObjectiu: evitar l’empitjorament del dany produïtper un accident i contribuir que l’accidentat arribial centre hospitalari en les millors condicions pos-sibles.

NORMES GENERALS D’ACTUACIÓ• No s’ha de retardar ni dificultar l’actuació del per-

sonal sanitari.• No s’ha d’improvisar mai.• S’ha d’observar molt i tocar poc el ferit.• Cal organitzar el transport del ferit a un centre

assistencial.• Cal notificar a la família de l’accidentat el que ha

passat.

2. El sedentarisme, les postures incorrectes, les dro-gues (tabac, alcohol, etc.) i el dopatge.

3. Fruita i verdures 50 %; pa i cereals 20 %; llet i deri-vats 20 %; carn, peix i ous 10 %.

4. Resposta oberta. Depèn de diferents variables.

5. Estar sa és gaudir de les immensespossibilitats de què disposem. Veritable

Els principis immediats són: els greixos,els hidrats de carboni i les vitamines. Fals

La sobreaportació de calories a la nostradieta és la causa principal d’obesitat.

Veritable

La despesa energètica d’un esportista ésinferior a la d’una persona que no ésesportista. Fals

Davant d’un accident hem de neutralitzar-nela causa i tranquil·litzar el ferit. Veritable

És important traslladar ràpidament el ferit icomprovar l’abast de la lesió. Fals

Els símptomes d’una lipotímia són lainestabilitat, la pèrdua de color, la suorfreda i l’augment de la freqüènciacardíaca i respiratòria. Veritable

Davant d’una ferida hem de posar gel a la zonaafectada, aplicar-hi un antiinflamatori, deixar reposar i fer-hi un embenat compressiu.

Fals

6. Actuacions: posar gel, aplicar-hi un antiinflamatorii un embenatge compressiu.El gel s’utilitza per evitar les inflamacions i reduirel dolor de la lesió.

7. És una de les normes generals d’actuació en pri-mers auxilis. Hem d’observar què és el que hapassat amb tranquil·litat i no improvisar mai.

QÜESTIONARI DE PROCEDIMENTS

1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

3/4 ESOEducació física

Solucionari unitat 1

4

EDITORIAL TEIDE


1. L’APARELL LOCOMOTOR

SISTEMA OSTEOARTICULAR

Ossos: són peces dures i estàtiques formades deteixit viu. Poden ser curts, plans o llargs.

Articulacions: són les zones de contacte entredos o més ossos. Poden ser: sinartrosi, plana, enfrontissa, condília o esfèrica.

SISTEMA MUSCULAREls músculs estan formats per fibres muscularsamb capacitat per contreure’s i relaxar-se, la qualcosa permet la variació de la longitud del músculi, així, el moviment del cos. Poden ser: agonistes osinèrgics, antagonistes i fixadors.

2. Ossos: peces dures i estàtiques formades per tei-xit viu.Articulacions: zones de contacte entre dos o mésossos.Lligaments: estructures resistents amb forma decordó que reforcen i estabilitzen les articulacions,i possibiliten els diferents tipus de moviment.Músculs: òrgans formats per fibres muscularsque tenen la capacitat de contreure’s i relaxar-se,la qual cosa permet el moviment del cos.Tendons: part del múscul amb la qual s’uneixenels ossos.

3. Sinartrosi (sense moviment): unió directa dediferents ossos formant una estructura compacta.Articulació plana (amb poca mobilitat): el movi-ment que produeixen és un lleuger lliscament.Articulació en frontissa (amb un eix de movi-ment): moviments de flexió i extensió.Articulació condília (amb dos eixos de movi-ment): moviments de flexió, extensió, abducció iadducció.Articulació esfèrica (amb tres eixos de movi-ment): moviments de flexió, extensió, abducció,adducció i circumducció.



vèrtebreslumbars

parietal

occipitalomòplat oescàpula

trapezi

tríceps

dorsalample

glutis

isquiotibial

bessons

calcanifalanges

fèmur

sacre

maluc

vèrtebresdorsals

articulacióhumerocubital

vèrtebrescervicals

crani

frontal

estern

deltoide

pectoral

bíceps braquial

recte del’abdomen

quàdriceps

tibial anterior

metatarstars

tíbia

peronéabductor

canell

oblicmajor

costelles

articulacióacromioclavicular

5

EDITORIAL TEIDE

4. El sistema osteoarticular està compost per músculs i articulacions. Fals

Els ossos són teixits vius. Veritable

El sistema osteoarticular és el componentactiu de l’aparell locomotor. Fals

L’articulació del colze disposa d’un eix de moviment (en frontissa). Veritable

L’articulació de l’espatlla pot realitzar la flexió, l’extensió i l’abducció. Fals

Els tendons uneixen els músculs amb els ossos. Veritable

Els músculs mai no varien de longitud.Fals

Els músculs agonistes actuen a favor delmoviment desitjat. Veritable

Quan un múscul es relaxa i permet unmoviment rep el nom de fixador. Fals

El menisc és una estructura cartilaginosa que afavoreix l’adaptació de les superfícies dels ossosque formen l’articulació del genoll. Veritable

5. Agonistes o sinergistes: actuen a favor delmoviment.Antagonistes: s’oposen al moviment.Fixadors: permeten l’actuació correcta dels ago-nistes i els antagonistes.


1. Espatlla: clavícula, húmer i escàpula.Colze: húmer i cúbit.Canell: cúbit i carps.Maluc: ili i fèmur.Genoll: fèmur i tíbia.Turmell: tíbia, peroné i tars.

2.

3. Abducció del braç: deltoides.Abducció del braç: tríceps i dorsal.Extensió de l’avantbraç: tríceps braquial.Flexió del tronc: abdominals.Rotació del tronc: oblic major.Flexió de la cama: quàdriceps.Extensió de la cama: isquiotibials.Flexió del peu: tibials anteriors.Extensió del peu: bessons.

4. Agonistes: quàdriceps.Antagonistes: isquiotibials.Fixadors: abdominals.

5. Músculs:



Flexió Extensió

AbduccióAdducció

Circumducció

Bíceps braquial Tríceps braquial

6

EDITORIAL TEIDE

Articulacions:



Recte de l’abdomen

Quàdriceps Isquiotibials Glutis

Espatlla

Genoll

Maluc

7

EDITORIAL TEIDE


1. L’ESCALFAMENT

Definició: mobilització gradual i progressiva detots els músculs i articulacions per poder dur aterme, després, esforços intensos i obtenir-ne elmàxim rendiment sense patir cap lesió.

OBJECTIUS

1. Sistema cardiovascular: augmenta la freqüèn-cia cardíaca i la quantitat de sang en circulació.

2. Sistema cardiorespiratori: augmenta la freqüèn-cia respiratòria.

3. Sistema muscular: augmenta la temperaturamuscular, disminueix el nombre de lesions,augmenta la flexibilitat muscular i millora l’arri-bada de nutrients i oxigen.

4. Sistema anímic: predisposa a fer tasques, aug-menta la motivació i ajuda a recordar els gestostècnics.

CLASSIFICACIÓ

– Actiu – Rehabilitador – A distància – General – Específic

FASES CARACTERÍSTIQUES

1 Cursa lenta o jocs.2 Exercicis de mobilitat articular i estira-

ments dinàmics.3 Exercicis genèrics de força.4 Exercicis específics de força relacio-

nats amb l’activitat.5 Recuperació: xerrada introductòria

sobre la sessió.

2. Freqüència respiratòria: nombre de respiracionsper minut.

Freqüència cardíaca: nombre de pulsacions perminut.Coordinació neuromuscular: coordinació queexisteix entre el sistema nerviós i el muscular.Reg sanguini: quantitat de sang en circulació.

3. L’activació d’aquests quatre conceptes mitjançantl’escalfament posa a punt l’organisme per poderdur a terme esforços més intensos sense patir caplesió.

4. Salts d’acrobàcia (4); cursa suau o jocs (1); exer-cicis gimnàstics (3); exercicis per mobilitzar lesarticulacions (2); partit de futbol (4); exercicis deforça (3); salts de corda (3); joc amb més ritme (siqueda temps) (1); esprints a màxima velocitat (4);temps de descans en què el professor explica elque es farà després (5).

5. Com més gran sigui la temperatura muscularmillor serà la capacitat d’estirar-se la musculatura.


1. Resposta oberta.

2. Resposta pràctica.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.



8

EDITORIAL TEIDE


1. LA RESISTÈNCIA

Definició: capacitat que ens permet mantenir unesforç físic durant un temps prolongat i recuperar-nos més ràpidament després d’efectuar una acti-vitat física.

CLASSES

ANAERÒBICA– R. anaeròbica alàctica– R. anaeròbica làctica

AERÒBICA– Potència aeròbica– Capacitat aeròbica– Endurança

VIES ENERGÈTIQUES– 1a via energètica– 2a via energètica– 3a via energètica

SISTEMES D’ENTRENAMENT

Sistemes continuats: cursa contínua, fartlek,entrenament total.Sistemes fraccionats: entrenament fraccionat,repeticions.Sistemes mixtos: circuits.

2. L’ATP és una molècula que proporciona l’energianecessària per a la contracció i relaxació muscu-lar. S’obté a través de les vies anaeròbiques (alàc-tica i làctica) i aeròbiques.

3. És un producte que genera el múscul quan aquestés sotmès a una activitat alta. La seva acumulacióprodueix fatiga muscular.

4. La resistència anaeròbica...

utilitza la segona via energètica. Fals

sempre produeix àcid làctic. Fals

fa servir una intensitat del 80 % al 100 %.Veritable

es divideix en resistència anaeròbica,alàctica i endurança. Fals

làctica treballa amb un volum comprès entre 10 segons i 2 minuts. Veritable

alàctica utilitza la primera via energètica.Veritable

La resistència aeròbica...

es divideix en potència aeròbica, capacitat aeròbica i endurança. Veritable

sempre produeix àcid làctic. Fals

utilitza la tercera via energètica. Veritable

quan es treballa amb un volum comprès entre 2 minuts i 10 minuts entre el 60 % i el 80 % d’intensitat s’anomena capacitat aeròbica.

Fals

treballa amb un volum comprès entre 2 minuts i diverses hores. Fals

quan es treballa a intensitat molt suau(30 % - 50 %) s’anomena endurança. Veritable

5. En els sistemes continuats no hi ha pausa derecuperació i en els fraccionats, sí.

6. En la cursa contínua es manté sempre la mateixaintensitat mentre que en el fartlek la intensitat vavariant.

7. En el mètode fraccionat la intensitat és entre el75 % i el 90 %, amb una pausa incompleta al vol-tant de les 120 pulsacions per minut. I en el derepeticions, la intensitat és entre el 95% i el 100%,i la recuperació és total al voltant de les 90 pulsa-cions per minut.



9

EDITORIAL TEIDE


1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resistència anaeròbica

Alàctica: esprint de 10 m.

Làctica: cursa de 110 m tanques.

Resistència aeròbica

Potència aeròbica: prova de 1 500 m de l’atletisme.

Capacitat aeròbica: marató.

Endurança: excursió caminant per la muntanya.

4. Una sèrie de curses de 10 minuts de durada alvoltant d’una pista d’atletisme a la intensitat se-güent: 1 minut al 50 % i 30 segons al 70 %.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.

7. El tabac disminueix la capacitat pulmonar i fa apa-rèixer malalties cardiorespiratòries, com per exem-ple: refredats, bronquitis, infart de miocardi... Eldescens d’aquesta capacitat pulmonar va relacio-nat directament amb el descens de la capacitat deresistència.



10

EDITORIAL TEIDE


1. LA VELOCITAT

Definició: és la capacitat de fer un o diversosmoviments en el mínim temps possible.

Factors condicionants

1. El tipus de fibres2. La força muscular3. L’execució tècnica4. L’edat i el sexe5. La velocitat de transmissió d’impulsos nervio-

sos

CLASSES

V. de reacció: v. de reacció simple; v. de reacciódiscriminativa.V. contràctil: té com a factors condicionants lacapacitat de crear tensió, la freqüència i intensitatde l’estímul i l’augment de la temperatura local.V. de desplaçament: capacitat de recórrer unadistància curta en el mínim temps possible.


Sistema fraccionat

Entrenament intervàl·lic: repetir esforços d’in-tensitat submàxima separats per una pausa dedescans incompleta.Repeticions: repetir esforços d’intensitat màximao submàxima separats per una pausa de descanstotal.

2. Les respostes correctes són la a i la c.La resposta correcta és la b.Les respostes correctes són la a i la c.

3. Definició: repetició d’esforços.Intensitat: submàxima (75 % - 90 %).Recuperació: incompleta (2’ o 120 pulsacions perminut).

4. El sistema més adient per millorar la velocitat és elde repeticions, ja que permet una recuperaciótotal per poder dur a terme, després, un altreesforç de màxima intensitat.




3. 3.1. Joc del mocador. Quan el professor o pro-fessora diu un número els dos alumnes que el tin-guin surten corrent per intentar agafar el mocadori tornar a casa abans que el que no l’ha agafat l’arri-bi a tocar.

3.2. Un company o companya amb una pilota detenis es posa darrere d’un altre i llança la pilo-ta per sobre seu, que l’haurà d’agafar abansdel segon bot. Cadascun ho fa 5 vegades.

3.3. Es fan dues fileres d’alumnes (els uns i elsdosos) separats per dos metres. Després delsenyal del professor o professora (‘1’ o ‘2’),el grup anomenat surt a perseguir els del’altre grup, que marxen cap a casa.



11

EDITORIAL TEIDE


1. LA FORÇA

Definició: capacitat que té el nostre cos de vèn-cer o d’oposar-se a una resistència utilitzant latensió provocada en els músculs per la contraccióde les fibres musculars.

CLASSES

Força màxima: càrrega màxima, acceleració mí-nima.Força explosiva: càrrega petita o mitjana, accele-ració màxima.Força resistència: càrrega mitjana, acceleraciómitjana.


Sistemes continuats: entrenament total.Sistemes fraccionats: repeticions.

MÈTODES D’ENTRENAMENT

Mans lliures, parelles, aparells lleugers, pesos imàquines, circuits.

2. Els tipus de contracció són els següents:Isotònica concèntrica: grau més petit de la forçamàxima.Isotònica excèntrica: màxim grau de força.Isomètrica: grau intermedi de força.

3. La hipertròfia muscular és l’augment del volum deles fibres musculars.

4. Una bona coordinació dels músculs agonistes,antagonistes i fixadors afavoreix la força.

Veritable

La massa és el volum que ocupa un cos.Fals

L’acceleració és la rapidesa d’execució d’un moviment de força. Veritable

Quan la massa és molt gran l’acceleracióaugmenta. Fals

Per evitar lesions s’ha d’adoptar la posturacorrecta en cada exercici. Veritable

El treball de flexibilitat perjudica l’augment de la força. Fals

La força...

es classifica en força màxima, força explosiva i força resistència. Veritable

explosiva consisteix a crear la màxima tensió en una contracció muscular. Fals

màxima es realitza amb una acceleraciómínima o nul·la. Veritable

resistència és la capacitat de fer un treball de força a màxima velocitat. Fals

resistència es treballa amb 15-30 repeticions amb una càrrega del 30 % - 60 %. Veritable

explosiva es millora utilitzant càrregues del 90% al 100 %. Fals

5. En els sistemes fraccionats hi ha una pausa derecuperació entre esforços; en canvi, en els conti-nuats no.

6. Repetir un nombre determinat d’esforços separatsper un temps de recuperació. Si el nombre derepeticions és molt alt, es divideixen en sèries i esdescansa entre sèries.

7. Consisteix a fer un nombre d’activitats que ocupenun lloc anomenat estació. A cada estació es treba-lla un grup muscular diferent.


1. 100 % ___ 40 kg X =

60 % ___ X X = 24 kg



60 3 40100

12

EDITORIAL TEIDE

2. La Maria té més força relativa i en Joan més forçamàxima.

Joan: 64 kg ___ 55 kgMaria: 50 kg ___ 45 kg

Força màxima: Joan 55 kg.Força màxima: Maria 45 kg.

Força relativa: Joan = 0,85

Força relativa: Maria = 0,90

3. Força màxima: aixecament de pesos d’halterofí-lia, test de força màxima de pectorals i test deforça màxima de quàdriceps.

Força explosiva: llançament a porteria de futbol,aturada d’un porter d’handbol, llançament de pes.

Força resistència: 15 abdominals, 30 flexions,10 lumbars.

4. Mans lliures: abdominals.

Parelles: cursa a cavallet.

Aparells lleugers: passades amb pilota medicinalde 3 kg.

Pesos: màquina de pressió sobre banc.

5. Vegeu els dibuixos inferiors.

6. Llançament de pilota medicinal de 3 kg. Mesura laforça explosiva de braços.Descripció: situats davant d’una línia, llancem unapilota de 3 kg per sobre del cap amb les mans. Noestà permès saltar ni agafar cap tipus d’impuls.



5564

4550

13

EDITORIAL TEIDE


1. LA FLEXIBILITAT

Definició: és la capacitat d’extensió màxima d’unmoviment en una articulació determinada.

FACTORS CONDICIONANTS

1. Mecànics: tipus d’articulació i flexibilitat mus-culolligamentosa.

2. Emocionals: individu nerviós o tranquil.

3. Exteriors: temperatura, edat, costums socials.

CLASSES

Classificació de Fleischmann

Flexibilitat estàtica: grau de flexibilitat assolit enmoviments lents i amb ajut.

Flexibilitat dinàmica: la implicada en la majoriade moviments de la pràctica esportiva.

Classificació de Metdeiev

Flexibilitat absoluta: capacitat màxima de movi-ment d’una articulació.

Flexibilitat de treball: grau de moviment neces-sari per executar un moviment amb èxit.

Flexibilitat residual: nivell de moviment, sempresuperior al de treball, necessari per evitar rigidesai lesions.


ESTIRAMENTS

• Passius: produïts per una força externa (grave-tat, ajut d’un company).

• Actius: produïts voluntàriament per la mateixacontracció muscular.

PNF (facilitació neuromuscular propioceptiva)

Té 3 fases: • Estirament 10˝- 30˝.• Contracció 10˝.• Estirament 10˝ - 15˝.

2. 2.1. Les respostes correctes són la b, la c i la d.2.2. La resposta correcta és la c.2.3. a) Contracció.

c) Estirament.

3. Qualsevol gest tècnic esportiu necessita un grau demoviment per realitzar-lo amb èxit. Un grau correcteli donarà força, precisió i velocitat.

4. 1. El sexe i l’edat de la persona.2. La regió corporal a millorar.3. L’objectiu de l’estirament (escalfament o sessió

específica de flexibilitat).



2. Resposta oberta.

3. Fase 1: estirament del quàdriceps.Fase 2: contracció del quàdriceps intentant estirarla cama.Fase 3: fer el mateix que a la fase 1.(Vegeu els dibuixos)

Fase 1:

Fase 2:



14

EDITORIAL TEIDE


1. LES CAPACITATS COORDINATIVES

Concepte: són aquelles que permeten controlar iexecutar amb èxit qualsevol acció tècnica i/o tàctica.

FACTORS CONDICIONANTS

1. Nivell d’entrenament.2. Nombre de parts o regions corporals implica-

des.3. Velocitat d’execució.4. Altura del centre de gravetat i amplada de la

base de sustentació.

CLASSIFICACIÓ SEGONS BLUME

Capacitat de combinar moviments: permetcombinar moviments de diferents parts del cos peraconseguir executar un moviment global.

Capacitat d’equilibri: ens permet mantenir-nosdempeus o recuperar la posició si l’hem perdut.

Capacitat de reacció: ens permet reaccionar tanràpidament com sigui possible davant d’un estímulauditiu, visual o bé tàctil.

Capacitat d’orientació: ens permet determinari/o variar la posició i els moviments del nostre cosen relació amb el terreny de joc, la pilota, elsadversaris i els companys.

Capacitat de diferenciació: ens permet dur aterme diversos moviments en diferents parts delcos al mateix temps.

Capacitat de ritme: ens permet coordinar movi-ments en relació amb un ritme exterior (música) ointerior.

Capacitat de transformació: ens permet modifi-car moviments que ja teníem pensats en funció deles actuacions dels adversaris.

2. La resposta correcta és la c.

3. Capacitat de combinar moviments - Mecànica dellançament a cistella.

Capacitat d’orientació - Aturades del porter de fut-bol.

Capacitat de diferenciació - Posició del pivot peragafar el rebot.

Capacitat d’equilibri - Recuperació de la posiciódesprés d’una esmaixada de voleibol.

Capacitat de ritme - Ballar un vals.

Capacitat de transformació - Llançament rectificatper evitar un tap.

4. Les respostes correctes són la a, la c, la e i la g.

5. És important perquè el jugador està practicantsituacions amb què es trobarà quan jugui un partit.



2. Resposta oberta.

3. Capacitat de reacció: després del senyal del pro-fessor o professora, els alumnes han de sortir a lamàxima velocitat. Es va variant el tipus de senyal.



15

EDITORIAL TEIDE

Capacitat de combinar moviments: partit d’ho-quei amb quatre porteries. Cada equip té duesporteries on fer gol i dues per defensar.

Capacitat de transformació: jugar un 21 de bàs-quet. Tots els jugadors poden molestar el que litoca tirar sense tocar-lo.



16

EDITORIAL TEIDE


1. ELS ESPORTS DE RAQUETA: EL BÀDMINTON

Record històric: va néixer a la Xina fa uns 2.000anys. Els seus antecessors són el joc d’indiaca i lapoona. Un tap amb unes plomes va servir per dis-treure’s a un grup de militars. Aquest fet va donarorigen al bàdminton.

REGLAMENT

Modalitats:

• Individuals: masculina i femenina.• Dobles: masculina, femenina i mixtos.

Puntuació: se suma un punt quan el jugador quefa la sacada guanya. Si no té la sacada i guanyael punt, la recupera. El set es guanya amb quinzepunts, els homes, amb tres d’avantatge, i onze lesdones, amb dos d’avantatge. Els partits es dispu-ten a dos sets (tres en cas d’empat).

Faltes: servir per damunt de la cintura; que elvolant caigui fora de l’àrea de sacada, o servirfora del camp durant el joc; sacar fora de l’àreacorresponent; colpejar el volant en camp contrari;tocar la xarxa; que el volant quedi atrapat a laxarxa o a la raqueta; colpejar dues vegades con-secutives al mateix camp, i obstrucció.

ACCIONS TÈCNIQUES I TÀCTIQUES

Tècniques

• Com agafar la raqueta.• Posició bàsica.• Sacada.• Cops bàsics: clear, deixada, globus, drive, rema-

tada.

Tàctiques

• Endavant-enrere• En paral·lel• Mixt

EL TENIS

Puntuació: el partit el guanya el millor de tres ocinc sets. El set el guanya el millor de sis jocs ambdos de diferència. En cas d’empat es juga el tie-break, que es guanya amb set punts amb un avan-tatge de dos. Els jocs s’aconsegueixen sumantpunts: quinze, trenta, quaranta i joc.

Accions tècniques:

• Sacada• Rematada• Cop de dreta• Deixades• Revés• Globus• Volea• Cops amb efecte

2. Les primeres referències fiables parteixen de lapoona, joc practicat a l’Índia i que els militarsanglesos van importar a Anglaterra el 1873. El jocva servir per distreure un grup de militars que estrobaven a Badminton House (Anglaterra) un diaplujós.

3. Vegeu l’apartat de puntuació de l’exercici 1.

4. És falta fer el servei per damunt de la cintura.Veritable

El bàdminton és un esport olímpic des dels Jocsd’Atlanta de 1996. Fals

El jugador que guanya dos sets guanya el partit.Fals

Podem veure partits oficials individuals mixtos.Fals

No podem colpejar el volant en camp contrari.Veritable

Cada vegada que guanyem una jugada se sumaun punt. Fals



17

EDITORIAL TEIDE

5. Els peus han d’estar a la mateixa alçada, el pesrepartit entre les dues cames, lleugerament incli-nades; el tronc inclinat cap endavant, la raqueta al’altura de les espatlles, i ocupar el mig del campper poder-nos-hi desplaçar amb els mínims pas-sos possibles.

6. Es tracta d’una combinació dels sistemes enda-vant-enrere i en paral·lel. Per utilitzar-lo és impor-tant que la parella es conegui bé i es reparteixi lesresponsabilitats.

7. Els partits a cinc sets els juguen només els homesa les finals o als partits de la Copa Davis. Lesdones sempre juguen a tres sets.

8. Quan el set està empatat a sis jocs es juga un joca set punts que s’ha de guanyar per dos de dife-rència.


1. Vegeu el dibuix de la pàgina 88 del llibre de l’alum-ne.

2.

1. Clear; 2. deixada; 3. globus; 4. drive.

3. Resposta oberta.

4. Per grups de quatre: realitzar passades sense dei-xar caure el volant.Sis contra sis: jugar un partit de voleibol ambvolant i raquetes de bàdminton.Per parelles: un realitza una deixada i l’altre litorna el volant de globus.

5. Resposta oberta.



18

EDITORIAL TEIDE


1. L’ATLETISME

Record històric: va néixer a l’antiga Grècia (s. vIII

aC) i va evolucionar a mitjan segle xIx a Angla-terra. Es va coronar com a esport rei en la restau-ració dels Jocs Olímpics (Atenes, 1896).

ACCIONS TÈCNIQUES

CURSES

Tècnica de cursa: tècnica de gambada, amplitudde gambada i freqüència de gambada.

Fases de les curses de velocitat: sortida, màxi-ma velocitat i resistència a la velocitat.

CONCURSOS

Salts: fases: cursa, batuda i vol.

Llançaments: fases: agafada, desplaçament,llançament i final.

ENTRENAMENT

Preparació general: treball de millora de la con-dició física.

Preparació tècnica: estudi i pràctica de les dife-rents tècniques.

Preparació específica: preparació de les modali-tats escollides en l’àmbit competitiu.

2. Va néixer a mitjan segle xIx a Anglaterra. La sevautilitat era educativa.

3. Vegeu el dibuix de la pàgina 99 del llibre de l’alumne.

4. A les curses...

si l’atleta fa dues sortides nul·les queda desqualificat. Veritable

no podem canviar de carrer durant tota la prova.Veritable

de tanques es penalitza l’atleta si toca les tanques. Fals

de relleus es poden recórrer 10 metres per rebreel testimoni en moviment. Veritable

de marxa un dels peus sempre ha de tocar a terra.Veritable

la corda és el carrer interior de l’estadi d’atletisme.Fals

Als concursos...

de triple salt cada saltador disposa de sis intents i es té en compte el millor. Veritable

de salt d’alçada es puja el llistó cada vegada quese supera l’altura. Veritable

de llançament l’objecte ha de caure dins de la zona delimitada. Veritable

de llançament de disc cada llançador disposa detres intents. Fals

de llançament de javelina en categoria femeninala javelina pesa 800 g. Fals

d’heptatló s’ha de fer llançament de pes i javelinai salt d’alçada. Fals

5. El testimoni s’ha de lliurar de la mà del corredor ala mà de qui fa el relleu, dins de la zona en què télloc el canvi.El rellevista pot recórrrer una distància de 10 mper augmentar la velocitat i rebre el testimoni enmoviment.Si el testimoni cau a terra l’equip queda desquali-ficat.

6. Aquesta afirmació és falsa ja que les tanquess’han de passar per sobre tan ràpidament comsigui possible. Si se salten es perd molt de temps.



19

EDITORIAL TEIDE


1. Resposta oberta.

2. Vegeu el dibuix de la pàgina 102 del llibre de l’a-lumne. La coordinació de peus és D, D, E o bé E,E, D.

3. Vegeu el dibuix de la pàgina 101 del llibre de l’a-lumne. El més aconsellable és passar-les totesamb el mateix peu.

4. Tècnica de cursa: desplaçament en skipping.

Tècnica de tanques: passar per sobre de tanquespetites.

Tècnica de salt: practicar la tècnica de vol saltantdes d’una paret amb dues cames.

Tècnica de llançament: per parelles, passar-seuna pilota d’handbol amb la tècnica de llançamentde pes.

5. Resposta oberta.

6. CURSES

LLISOS: 100, 200, 400, 800, 1 500, 5 000, 10 000i marató.

TANQUES / OBSTACLES:

- 100, 110 i 400 metres tanques - 3 000 i 5 000 metres obstacles.

SALTSLlargada, triple i alçada.

LLANÇAMENTSPes, disc, martell i javelina.

PROVES COMBINADESDecatló i heptatló.



20

EDITORIAL TEIDE


1. L’HANDBOL

Objectiu: introduir la pilota dins de la porteria con-trària. Guanya l’equip que al final del partit ha fetmés gols.

REGLAMENT

Jugadors: porter, extrems, laterals, pivot i central.

Sancions• Tècniques: cop franc, llançament de 7 m o

penal, passes, dobles i servei de banda.

• Disciplinàries: amonestació, exclusió, desquali-ficació i expulsió.


Tàctica individual: finta (atac) i intercepció(defensa).Tàctica col·lectiva o atac: penetracions succes-sives, bloqueig i pantalla.Tàctica col·lectiva o defensa: contrabloqueig.

SISTEMES DE JOC

Sistemes defensius

• Individual: cada defensor és responsable d’unatacant.

• Zona: cada defensor és responsable d’una zona(3:3, 3:2:1, 5:1 i 6:0).

• Mixta: barreja d’individual i zona.

Sistemes ofensius

• Atac contra defensa individual.

• Atac contra zona: 3:3 o 3:4.

2. 2.1. Va néixer a Alemanya quan Heiser va inventaraquest joc per ocupar el temps lliure dels tre-balladors de l’empresa Siemens; fins al 1947,però, no es va convertir en el joc que conei-xem ara.

2.2. Amonestació: targeta groga per conducta an-tireglamentària.

Exclusió: exclusió del joc durant dos minuts, siel jugador continua amb la mateixa actitud.

Desqualificació: sanció amb una targeta ver-mella a partir de la tercera exclusió. El jugadorno pot tornar a jugar però pot ser substituït alcap de dos minuts.

Expulsió: targeta vermella directa, davantd’una acció antidisciplinària molt greu. El ju-gador no pot ser substituït.

2.3. Finta: acció d’un jugador atacant amb l’objec-tiu de desmarcar-se del seu defensor.

Intercepció: acció defensiva amb l’objectiu derecuperar la possessió de la pilota en la seva fase aèria.

2.4. Sistema de joc: forma de distribució dels ju-gadors en el camp, tant en l’atac com en ladefensa.

Sistemes defensius: defensa individual, de-fensa en zona i defensa mixta.(Vegeu els dibuixos de la pàgina 113 del llibrede l’alumne.)


1. Selecció espanyola: medalla de bronze en elsJocs Olímpics d’Atlanta i Sidney. Subcampionaeuropea el 1996 i el 1998.

FC Barcelona: campió d’Europa cinc vegadesconsecutives entre el 1995 i el 2000.San Antonio de Pamplona: Campió d’Europa el2001.

2. Resposta oberta. Cal utilitzar la simbologia de lapàgina 83 del llibre de l’alumne.



21

EDITORIAL TEIDE

3. a) Joc de les deu passades: l’equip que té la pi-lota ha d’intentar realitzar deu passades se-guides. Si ho aconsegueix té un punt. L’altreequip ha d’intentar interceptar la pilota perpoder fer les deu passades.

b) 1 3 1 sense pilota: els jugadors atacants esdisposen en una filera. Els passos a fer sónels següents: passada al passador, desmar-catge sense pilota del defensor, recepció de lapilota i llançament a porteria.

El defensor i el passador canvien cada cincatacants.

Variants: canviar el lloc específic per iniciar eldesmarcatge.

Pel que fa als dibuixos, cal utilitzar la simbolo-gia de la pàgina 83 del llibre de l’alumne entots dos apartats.

4. Resposta oberta.



22

EDITORIAL TEIDE


1. EL BÀSQUET

Record històric: neix als EUA el 1891. Un profes-sor d’educació física va desenvolupar aquest noujoc que consistia a posar una pilota dins una cis-tella de préssecs, i d’aquesta manera va néixer elbàsquet. Es va difondre molt ràpidament per totsels EUA. A Espanya va arribar gràcies al pareEusebi Millá.

REGLAMENT

Jugadors: deu jugadors de camp, cinc a la ban-queta i cinc de pista. En funció de la seva alçada itècnica, poden ser: base, escorta, ales o pivot.

Faltes: falta personal, passes, dobles, camp enre-re i 3 segons.


Atac: driblatge o bot, passada, tir, fintes de des-marcatge, porta enrere, passar i tallar i bloqueig.

Defensa: intercepció, rebot i marcatge.

SISTEMES DE JOC

Sistemes defensius: defensa individual, defensaen zona (2:3, 2:1:2, 1:2:2) i defensa mixta.

Sistemes ofensius: contraatac, atac contradefensa individual i atac contra defensa en zona.

2. El bàsquet va néixer a la Universitat YMCA (EUA)el 1891, quan el professor d’educació física JamesNaismith es va inventar un joc que consistia aintroduir una pilota dins d’una cistella de préssecs.El gimnàs era l’espai de joc, i així es podia practi-car durant els dies freds i plujosos.

3. Des de fora de la zona que delimita la línia de 6,25metres: 3 punts.Des de dins de la zona que delimita la línia de 6,25metres: 2 punts.Des de la línia de tirs lliures (després de falta per-sonal): 1 punt.

4. El pare Eusebi Millá va portar el bàsquet desd’Amèrica a Andalusia. Fals

El bàsquet és un esport olímpic des dels Jocs deMont-real de 1976. Fals

L’escorta és l’ajudant del base i domina tant el botcom el tir. Veritable

Si un jugador rep una falta personal quan està enacció de tir i aconsegueix la cistella té dret a unllançament addicional. Veritable

Cap jugador no pot estar més de tres segons dinsde la zona pròpia. Veritable

El camp enrere se sanciona quan un jugadorporta la pilota del camp de defensa al camp d’atac. Fals

5. Jugador atacant El marcatge ha de ser...

Té la pilota a les Marcatge en proximitatmans i ja l’ha fet i agressiu.botar.

No ha començat a Marcatge de prop i fer botar la pilota o preparats per rectificarho està fent. la posició.

No està en posses- Marcatge a distància sió de la pilota. veient el jugador i la pilo-

ta.

6. Vegeu el quadre de la pàgina 124 del llibre de l’a-lumne.

7. La tècnica és la realització correcta dels gestospropis del bàsquet i la tàctica individual és l’aplica-ció d’aquesta tècnica. La tàctica col·lectiva fa refe-rència a les combinacions entre dos o més juga-dors.



23

EDITORIAL TEIDE


1. FIBA: línia de 3 punts a 6,25 m; està permès qual-sevol tipus de defensa.NBA: línia de 3 punts a 7 m; no es pot defensar 2 3 1.

2. Vegeu els gràfics de la pàgina 120 del llibre de l’a-lumne.

3. Vegeu el gràfic de la pàgina 122 del llibre de l’a-lumne.

4. Tir: deu llançaments des de diferents llocs.Passar i tallar: passar al passador desmarcant-seper darrere, rebre i tirar.Bloqueig: els jugadors de la fila A superen eldefensor fent servir el bloqueig dels jugadors de lafila B.

5. Resposta oberta.

6. Vegeu els dibuixos de les pàgines 121 i 122 del lli-bre de l’alumne.

7. Resposta oberta.



24

EDITORIAL TEIDE


1. EL RUGBI

Objectiu: aconseguir més punts que l’equipadversari.

REGLAMENT

Jugadors

• Davanters: 2 pilars, 1 taloner, 2 segones línies i3 terceres.

• Tres quarts: 2 mitjos, 3 centres, 2 ales i 1 darrer.

Puntuació

• Assaig: 5 punts.• Transformació: 2 punts.• Cop de càstig: 3 punts.• Xut de rebot: 3 punts.

ACCIONS TÈCNIQUES

Tècnica d’atac: passada, xut (volea, ras, up andunder), contrapeu i percussió.

Tècniques de defensa: recepció i placatge (fron-tal, per darrere, lateral).

Tècnica d’equip: la melé i el toc.

ACCIONS TÀCTIQUES

Defensa agrupada: l’atacant ha de jugar la pilotalluny de l’adversari.

Defensa desplegada: l’atacant ha de jugar enpenetració.

Defensa pressionant: L’atacant ha de xutar lapilota.

2. 2.1. El tret més diferenciador és la regla de l’avant.Se sanciona quan un jugador realitza unapassada a un company que es troba mésavançat. Per això totes les passades s’han derealitzar cap enrere.Altres regles són la de fora de joc, cop de càs-tig i retenció.

2.2. Els davanters són els responsables directesen la lluita per la possessió de la pilota. Lesseves característiques naturals són la força,l’envergadura i la corpulència.Els tres quarts són els jugadors encarregatsde jugar les pilotes (conquerides pels davan-ters) a la mà o al peu. Les seves característi-ques naturals són la velocitat, l’agilitat i la des-tresa.

2.3. Xut de volea: per allunyar el joc o guanyar metres (0 punts).

Xut ras i up and under: per recuperar la pilota (0 punts).

Xut plantat o de transformació: per aconseguirpunts (3 punts).

Xut de rebot: per aconseguir punts (3 punts).

2.4. P: pilar.T: taloner.2: 2a línia.3: 3a línia.


1. Resposta oberta.

2. Nom: les deu passadesTerreny: 20 3 20Material: 1 pilotaDescripció: l’equip amb possessió de la pilota hade fer deu passades cap enrere per guanyar 1punt.



25

EDITORIAL TEIDE

3.

A partir del jugador que té la pilota, i de dins cap afora, els diferents tipus de jugadors segons la sevacol·locació són els següents: davanters, mitjos,tres quarts i darrer.

4. Rugbi a 7: es juga en el mateix camp i amb lesmateixes regles.

Futbol americà: adaptació americana del rugbi.Els jugadors porten proteccions (casc, muscleres,etc.) i la pilota és també ovalada però una micamés petita.

Futbol australià: es juga a Austràlia. El camp ésovalat i les porteries tenen una altra forma.

5. Resposta oberta.



26

EDITORIAL TEIDE


1. EL VOLEIBOL

Record històric: William G. Morgan, professord’educació física de la Universitat YMCA deMassachusetts, va adaptar un nou joc de pilota,prenent com a referència el tenis.

REGLAMENT

Jugadors

L’equip està integrat per dotze jugadors: sis juga-dors que inicien el partit i sis que seuen a la ban-queta. L’entrenador pot fer sis canvis a cada set.Els jugadors, en funció de la posició que ocupenal camp, tenen una missió específica: defenses,col·locadors o rematadors.

Puntuació

• Si un equip està o no en possessió del servei i lapilota toca el camp contrari o l’adversari no pottornar-la, s’aconsegueix un punt.

• L’equip que aconsegueix 25 punts amb un avan-tatge de 2 punts suma un set. En el cas d’empata 24, guanya el primer que aconsegueix unavantatge de 2 punts.

• L’equip que aconsegueix tres sets guanya el par-tit. En el cas de disputar-se el cinquè set, es jugaa 15 punts amb un avantatge mínim de 2 punts.

Faltes

4 tocs per equip; 2 tocs per jugador; tocar la xarxa;invasió de l’espai contrari; falta de rotació.


Atac

• Servei• Toc de dits • Rematada• Finta

Defensa

• Toc d’avantbraços• Bloqueig• Caigudes

SISTEMES DE JOC

Sistemes per rebre la pilota

• 1:3:2 o en W

Sistemes d’atac

• Col·locador per torns• 4 rematadors i 2 col·locadors

Sistemes de defensa

• 3:1:2 o central avançat

2. Les característiques que han variat són: la divisiódel terreny de joc, l’altura de la xarxa, el nombrede jugadors i el límit de tocs de pilota.

3. Tècnica: realització correcta dels gestos propisdel voleibol.

Tàctica individual: l’aplicació intel·ligent d’aques-ta tècnica.

Tàctica col·lectiva: combinacions coordinadesentre dos o més jugadors.

4. Els jugadors mai no poden tocar la pilota duesvegades seguides. Veritable

El voleibol és un esport olímpic des dels Jocs deTòquio de 1964. Veritable

Els rematadors acostumen a jugar a les posicions2 i 5. Fals

Quan es fa la rotació el jugador que ocupa la posi-ció 1 té el servei. Veritable

El toc d’avantbraços és una acció tècnica d’atac.Fals



27

EDITORIAL TEIDE

L’equip que aconsegueix quinze punts amb dosd’avantatge guanya el set. Veritable

El bloqueig només el pot fer un jugador de l’equipdefensor. Veritable

Està prohibit tocar qualsevol part de la xarxa.Veritable

5. La finta s’utilitza per enganyar i provocar errades enels adversaris. Per exemple, el toc de dits per enviarla pilota endavant o endarrere, tocar la pilota suau-ment quan s’espera una rematada, canviar un tocper una rematada, etc.

6. 1r, posició per rebre la pilota; 2n, donar suport aqui rep la pilota; 3r, preparació per a l’atac; 4t, ataci donar suport a l’atac per si hi ha bloqueig.

7. El servei serveix per iniciar el joc enviant la pilotaal camp contrari. El reglament obliga a realitzar elservei amb una mà i s’ha d’utilitzar el palmell perdonar el cop amb més precisió. Amb el servei s’hade buscar: primer, col·locació; després, potència, i,per últim, efecte.

Hi ha diferents tipus de serveis; els principals són:el servei baix i el servei lateral, que són méssegurs però menys potents, ja que la trajectòria ésbombada, i el servei de tenis, de trajectòria tensai descendent, molt més difícil de salvar.


1. Al voleibol de sala el nombre de jugadors és 6 i alvoleibol de platja, és 2.


3. Toc de dits: grups de 4 jugadors/es. Cadascun téun número assignat (1, 2, 3, 4). La pilota ha depassar de l’1 al 2, del 2 al 3 i del 3 al 4, per tornara començar.

Toc d’avantbraços i rematada: el jugador Apassa d’avantbraç al B, i el B li torna amb unarematada fluixa i controlada.

Bloqueig: el jugador A salta amb la pilota agafa-da amb les dues mans; el jugador B ha d’intentarsaltar al mateix temps que l’A i tocar la pilota ambles dues mans.

4. Vegeu els dibuixos de la pàgina 142 del llibre del’alumne.

5. Resposta oberta.



28

EDITORIAL TEIDE


1. EL FUTBOL SALA

Objectiu: introduir la pilota dins la porteria contrària.Guanya l’equip que fa més gols al final del partit.

REGLAMENT

Jugadors

L’equip està integrat per 5 jugadors (4 de camp i 1porter). Cada jugador de camp té un lloc específic,distribuïts per tot el camp:

• Pivot: és el jugador més avançat. Ha de ser forti ràpid.

• Ales: juguen a les bandes. Són els més ràpids ihàbils.

• Darrer: és l’últim jugador. És el més defensiu.• Porter: amb característiques semblants al porter

d’handbol, és ràpid i flexible.

Faltes principals

Faltes tècniques: se sancionen amb un tir desdel lloc on s’han produït. Són:

• Donar o intentar donar una puntada de peu al’adversari.

• Fer caure l’adversari.• Agafar l’adversari per darrere.• Tocar o desviar la pilota amb la mà.

Faltes personals: se sancionen amb un servei debanda. Es produeixen:

• Quan el porter tarda més de 5 segons a treure lapilota.

• Quan un jugador de la banqueta toca la pilota.• Quan un jugador cedeix la pilota al porter.

Penal: se sanciona amb un tir des del punt de 6 m.El porter haurà de ser a la línia de porteria.

Faltes acumulatives: cada equip podrà fer 5 fal-tes per període amb dret a tanca. A partir de lasisena, se sanciona amb un doble penal, un tirsense tanca des del punt situat a 12 m de la por-teria.


Atac• Copejament de pilota• Passada• Xut• Conducció• Regateig

Defensa• Marcatge• Intercepció• Entrada

SISTEMES DE JOC

Sistemes defensius• Rombe• Quadrat• Embut• Replegament defensiu

Sistemes ofensius• Contraatac• Atac contra defensa de zona

2. 2.1. Cada equip podrà fer 5 faltes per període ambdret a tanca. A partir de la sisena, se sancio-na amb un doble penal, un tir sense tanca desdel punt situat a 12 m de la porteria.

2.2. Peu: part interior, empenya (interior, frontal, exterior), taló i puntera.Cap: part frontal, lateral o superior.

2.3. Arran de terra, en vaselina, alt, amb efecte, de volea, de taló o de puntera.

2.4. Els sistemes de joc del futbol sala reben nomsde figures, ja que els quatre jugadors que els formen adopten posicions al camp similars al seu nom.(Vegeu els dibuixos de la pàgina 152 del llibrede l’alumne.)



29

EDITORIAL TEIDE


1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta. Cal utilitzar els símbols de lapàgina 83 del llibre de l’alumne.

3. Sortida en zig-zag entre els cons. En sortir de l’úl-tim con, un company diu el número de la dianaque s’ha d’intentar tocar. Es recull la pilota endirecció a la porteria número 1, on s’ha de llançaramb la cama esquerra i, després, cap a la porte-ria 2, on s’ha de llançar amb la dreta.




30

EDITORIAL TEIDE


1. EL BEISBOL

Objectiu: fer més corregudes que l’equip adver-sari. Guanya l’equip que fa més corregudes des-prés de les nou entrades.

REGLAMENT

Jugadors

Cada equip està format per nou jugadors més elsreserves. L’equip que ataca situa el batedor en lazona corresponent, i l’equip que defensa els situaun a cada base i la resta, repartits pel terreny dejoc.

Materials

• La pilota: circumferència d’entre 22,86 i 23,49 cmi un pes entre 141 i 148 g. El centre és de goma osuro, enrotllat amb fil i folrat de tires de cuir blanc.

• El bat: ha de ser rodó amb una longitud màximade 106 cm i un diàmetre de 6,98 cm. Pot ser defusta o d’alumini.

• El guant: de pell i folrat per dins amb materialenconxat; serveix per ajudar els jugadors defen-sors a rebre la pilota.

• El casc de protecció del batedor, les genolleres,la careta i el plastró del receptor són altres mate-rials necessaris per al desenvolupament del joc.

REGLES BÀSIQUES

Inici del joc

Abans de començar el partit els capitans donen al’àrbitre l’ordre de batre, que ja no es podrà variar.Un cop disposats els dos equips, s’inicia amb elllançador, que projecta la pilota al batedor sobre lazona de batada.Tant si el batedor aconsegueix o no una corregu-da com si és eliminat, el joc es torna a iniciar ambun nou batedor.

Eliminació de jugadors

El batedor queda eliminat quan:• Bat fora dels límits.

• Un jugador defensor agafa la pilota abans quetoqui a terra.

• El llançador fa el tercer strike.• Després de batre, un defensor arriba amb la pilo-

ta a la primera base abans que ell.

Un corredor queda eliminat quan:

• Fora de la base és tocat amb la pilota per undefensor.

• Un defensor toca la base amb la pilota abansque hi arribi.

• És tocat per una pilota batada per un company.• En la seva correguda es desvia més d’1 m de la

línia.• Avança cap a una base on hi ha un company.

El llançador queda eliminat quan:

• Tira quatre pilotes fora de la zona de batada.• No situa almenys un dels seus peus sobre la

base del llançador.• Amaga el llançament.• Fa el llançament sense mirar el batedor.

Totes aquestes faltes permeten al batedor gua-nyar una base.

Eliminació de l’equip batedor

Quan queden eliminats tres jugadors, es produeixcanvi d’equip batedor.

2. 2.1. Els seus orígens són el joc del criquet i el roun-ders, portat a Amèrica pels colons anglesos.Els nord-americans van exportar el seu beisbola Europa a la Segona Guerra Mundial.Cap al 1929, van aparèixer a Catalunya elsprimers equips de beisbol de tot l’Estat espa-nyol. Aquests equips eren l’Americà, el Kiowai el Barcelona.

2.2. Resposta oberta.

3. 3.1. Les respostes correctes són la a, la c i la d.

3.2. La resposta correcta és la d.

3.3. Les respostes correctes són la a, la c i la d.



31

EDITORIAL TEIDE


1. Resposta oberta.

2. Grups de 4 jugadors/es situats en rombe: es fanpassades en sentit de les agulles del rellotge.Després del senyal del professor, es fa un canvi desentit de les passades.

3. Jugar a frontó amb bat de beisbol i pilota de tenis:es fan grups de tres i se situen davant d’una paret.El partit s’ha de jugar a 15 punts.

4. Resposta oberta.



32

EDITORIAL TEIDE


1. L’ESPORT ADAPTAT

Concepte: adaptació dels esports convencionalsa les persones afectades per discapacitats motrius,físiques, sensorials o socials.

CLASSIFICACIÓ

Esports paralímpics Discapacitat

• Botxes • Paràlisi cerebral.

• Atletisme • Cecs, paraplègics, tetraplègics, ampu-tats i amb paràlisi cerebral.

• Bàsquet en cadira • Paraplègics, ampu-de rodes tats i poliomielítics.

• Golbol • Cecs o amb altera-cions parcials.

• Natació • Invidents i dismi-nuïts físics.

EL GOLBOL

Esport d’equip practicat per cecs o persones ambdisminució visual.

• Objectiu: aconseguir marcar gol a la porteriacontrària.

• Terreny de joc: pista rectangular de 18 3 9 mamb dues porteries de 9 m.

• Material: pilota amb picarols. Tots els jugadorsporten ulleres totalment opaques.

• Jugadors: 3 jugadors (1 més avançat al mig de laporteria i els altres 2 als costats dret i esquerre.

VOLEIBOL ADAPTAT

Adaptació del voleibol que va néixer a l’EuropaOccidental i es va desenvolupar també a l’Amèricadel Nord, el nord de l’Àfrica i l’Àsia.

Modalitats

• Dempeus: igual que el voleibol, però els juga-dors de l’equip han de superar els 26 punts.Aquesta puntuació s’obté a partir de les classifi-cacions per grau de minusvalidesa.

• Asseguts: terreny de joc més petit (10 3 6 m)amb una xarxa d’entre 1,05 m i 1,15 m. Tots elsjugadors han de ser dins del terreny de joc ambles natges a terra.

2. 2.1. La resposta correcta és la c.

2.2. La resposta correcta és la b.

2.3. La resposta correcta és la a.

3. ISMGF: paraplegia i tetraplegia.ISOD: amputacions i altres discapacitats.IBSA: ceguesa i deficiències visuals.CPISRA: paràlisi cerebral.

4. Vegeu el gràfic de la pàgina 170 del llibre de l’a-lumne.

5. Dempeus: és gairebé igual que el voleibol, però elssis jugadors han de superar la suma de 26 punts.Aquesta puntuació s’obté a partir de les classifica-cions mèdiques segons els graus de minusvalide-sa dels esportistes.

Asseguts: el terreny de joc és més petit: 10 3 6 mamb la zona d’atac de 2 m. La xarxa també és mésbaixa, entre 1,05 m i 1,15 m. Hi ha un grau mínimde minusvalidesa per practicar aquesta modalitat.La seva característica principal és que els juga-dors o jugadores han de ser dins del terreny de jocamb les natges a terra.



33

EDITORIAL TEIDE


1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.

6. Resposta oberta.



34

EDITORIAL TEIDE


1. L’EXPRESSIÓ CORPORAL

MÈTODES DE RELAXACIÓ

Concepte: ajudar a combatre les alteracions pro-vocades per l’ansietat, la tensió nerviosa i les con-tractures musculars.

MÈTODES

La relaxació progressiva de Jacobson

Té un doble objectiu: l’aprenentatge de la localit-zació muscular i la relaxació de la musculaturatensa.

L’entrenament autogen de Schultz

Parteix de la hipnosi i de la teràpia de curació demalalties nervioses. Qualsevol persona, amb unentrenament, pot produir-se a ella mateixa sensa-cions com ara calor, fred, pesadesa i relaxació.

L’AERÒBIC

Concepte: activitat física rítmica que millora laresistència general, la flexibilitat, la força musculari la coordinació de moviments en relació amb lamúsica.

TIPUS D’EXERCICI

Baix impacte

• Marxa.• Puntades en l’aire sense salt.• Pas encreuat.• Twist sense salt.• Pas al costat i ajuntar els peus.• Tocar amb el taló davant i al costat i ajuntar els

peus.

Alt impacte

• Cursa.• Genoll a dalt.• Taló a dalt i a darrere saltant.• Salts amb un peu.

• Salts amb els dos peus junts.• Salts i caiguda amb els peus separats.

BALLS DE SALÓ

Concepte: els balls de saló són una activitat físicaque cada dia té més adeptes de qualsevol edat. Esballen balls tan antics com el vals i el foxtrot, com elsritmes caribenys, la salsa, la samba i el mambo, i rit-mes dels seixanta com el twist i el rock-and-roll.

El vals: ball elegant.La salsa: ball caribeny.El rock-and-roll: ritme dels seixanta.

2. 2.1. a) Ansietat.b) Contractures musculars.c) Tensió nerviosa.

2.2. El mètode de Jacobson té un doble objectiu:relaxar-se i localitzar la musculatura, i el deShultz cerca assolir d’una manera autògenasensacions diverses.

2.3. Millorar la resistència general, la flexibilitat, laforça muscular i la coordinació de moviments en relació amb la música.

2.4. Els moviments de baix impacte són més tran-quils i sempre hi ha un peu en contacte ambel terra. En canvi, en l’alt impacte tots els pas-sos són més ràpids i, sovint, en salt.

2.5. El ritme del vals és un compàs de tres temps,mentre que el de la salsa és de quatre perquatre (en dos temps), i el rock-and-roll és uncompàs i mig de quatre temps, és a dir, en sistemps.

2.6. Els balls coordinen els moviments del cos enrelació amb la música, per tant la seva pràcti-ca fa que millori la capacitat coordinativa delritme, a part de la resta de les capacitats físi-ques bàsiques.



35

EDITORIAL TEIDE


1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Ioga, stretching, tai-txi, rebirthing.

4. Resposta oberta.

5. Per exemple, el pasdoble: ball popular espanyolen compàs de dos temps.

Pas bàsic de l’home:

1. Fa un pas cap a l’esquerra amb el peuesquerre i es queda amb les cames obertes.

2. Ajunta els dos peus.3. Repeteix la sèrie fent de nou el primer pas.

Pas bàsic de la dona:

1. Amb el peu dret fa un pas cap a la dreta i es queda amb les cames obertes.

2. Ajunta el peu esquerre amb el dret.3. Repeteix la sèrie fent de nou el primer pas.

6. Resposta oberta.



36

EDITORIAL TEIDE


1. LES ACTIVITATS A LA NATURA

Classificació

• Aigua: ràfting, descens de barrancs, piragüisme,hidrotrineu, motonàutica, etc.

• Terra: espeleologia, esquí alpí, bicicleta de mun-tanya, escalada, senderisme, etc.

• Aire: ultralleuger, ala delta, paracaigudisme, saltde pont, parapent, etc.

ACTIVITATS

LES CURSES D’ORIENTACIÓ

Tenen l’objectiu de recórrer un itinerari a peu perla natura en un temps més curt que els adversa-ris. S’ha de passar per totes les fites fent servir elmapa, la brúixola i unes indicacions.

L’ESCALADA

És un esport basat en la utilització de diferentstècniques per poder grimpar o rapelar per munta-nyes o rocòdroms.S’utilitza material específic: corda, mosquetons,arnès, peus de gat, etc.

LA BICICLETA TOT TERRENY

Combina l’exercici físic i el plaer de gaudir de lanatura, per camins i senders ja marcats per la mun-tanya. Per gaudir d’aquesta activitat s’ha de tenir unmaterial sempre en bones condicions.

L’ESQUÍ

L’objectiu és lliscar sobre la neu. S’utilitzen elsesquís, les botes, les fixacions i els bastons.Les modalitats de l’esquí són: esquí nòrdic, esquíalpí i surf de neu.

2. Tenen l’objectiu de recórrer un itinerari a peu perla natura en un temps més curt que els adversa-ris. Fan servir el mapa, la brúixola i unes indica-cions.

3. Per utilitzar la brúixola, cal col·locar-la plana sobreel mapa i fer coincidir el nord que assenyala l’agu-lla amb el nord del mapa.Posteriorment cal girar l’indicador de graus fins afer coincidir els 0o amb l’agulla (nord). Es pot deter-minar la direcció que cal seguir en funció del puntassenyalat al mapa o dels graus que ens ofereix latargeta d’informació de la cursa.

4. La corda, els mosquetons, el vuit descensor i l’ar-nès són els materials necessaris per a la iniciacióa l’escalada. Veritable

Per escalar és molt més important la força que eldomini de les tècniques. Fals

En l’escalada, les preses són els relleus de laparet que podem utilitzar com a punt de suport.

Veritable

Quan escalem, la regla dels tres punts ens diu quehem de tenir sempre dos punts en contacte ambla paret i la corda. Fals

El ràpel, en escalada, s’utilitza per baixar demanera ràpida i segura. Veritable

En l’escalada, estar «assegurat» significa tenir lallicència esportiva i mèdica. Fals

5. Casc, manxa, pegats, claus Allen i anglesa.

6. L’esquí nòrdic ens permet desplaçar-nos per pen-dents, en terreny pla i també en pujades. Es pot ferun passeig o travesses sense fer servir els remun-tadors.En canvi, l’esquí alpí s’acostuma a fer a més altu-ra i s’utilitzen remuntadors mecànics per pujar lespistes que després s’han de baixar




3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.



37

EDITORIAL TEIDE


1. HISTÒRIA DE L’ACTIVITAT FÍSICA

Els inicis

Prehistòria: dansa ritual d’honor als déus; egip-cis: natació, lluita, dansa i salt d’alçada; antigaGrècia: antics jocs olímpics; Roma: ruptura ambles activitats físiques; edat mitjana: preparació pera les guerres; Renaixement: curses, salts, llança-ments. Retorn a la cultura clàssica.

LES ESCOLES D’EDUCACIÓ

Escola tradicional: Francesc Amorós. Esportmilitar.

Escola sueca: P. H. Ling. Mètode coherent i cien-tífic. Gimnàstica pedagògica, mèdica, militar iestètica.

Escola alemanya: dos grans corrents, Gutsmuths(mètode físic d’aplicació escolar) i L. Jhan (mèto-de militar).

Model anglès: Thomas Arnold. Mètode esportiu.

ELS JOCS OLÍMPICS

Antics: al segle vIII aC, a l’antiga Grècia se cele-braven jocs a les polis (ciutats). A partir del 776 aCes van celebrar cada quatre anys a Olímpia. Elsprincipals jocs eren: curses (de curta, mitjana illarga distància), salt de llargada, triple salt, llança-ments de disc i javelina, el pentatló i les lluites.L’any 393 dC l’emperador Teodosi I va abolir elsjocs olímpics.

Moderns: al segle xIx Pierre de Fredy va engres-car molts països a restaurar els jocs olímpics. Esva crear el COI i es va redactar la Carta Olímpica.El 1896 es van celebrar a Atenes els primers jocsolímpics de l’era moderna.

Barcelona 92: el 1992 es van celebrar per prime-ra vegada unes olimpíades a l’Estat espanyol. Hivan participar 9 959 esportistes. Tot el món vareconèixer l’èxit esportiu i d’organització d’aquestsjocs.

2. A l’època grega es considerava impossible l’edu-cació de la persona sense educació física.

3. Els principals jocs eren: curses (de curta, mitjanai llarga distància), salt de llargada, triple salt, llan-çament de disc i javelina, pentatló i lluites.

4. La causa principal va ser la divisió dels exercicissuaus que realitzaven els joves ciutadans romansi els durs entrenaments dels gladiadors.

5. A finals del segle xvIII apareixen a Europa les pri-meres escoles d’educació física, gràcies a un con-junt de pedagogs i educadors que es plantejavenla necessitat de l’activitat física per al desenvolu-pament integral del cos. Eren: l’escola francesa, lasueca, l’alemanya i l’anglesa.

6. P. Henrik Ling és el creador de l’escola francesa.Fals

L’escola francesa es basa en exercicis militars.Veritable

El baró de Coubertin va implantar el model espor-tiu anglès, fet que va provocar la desaparició del’escola sueca de P. Henrik Ling. Fals

El mètode de l’escola sueca es basa en estudiscientífics i mèdics. Veritable

El Turnkunst creat per Gutsmuths enfocava elsexercicis cap al camp militar. Fals

L’escola alemanya va influenciar molt les escolesposteriors, com són la gimnàstica natural austrí-aca, la gimnàstica expressiva i la gimnàstica rít-mica. Veritable

Thomas Arnold, creador del model esportiuanglès, va influir en el baró de Coubertin i aquestva crear els antics Jocs Olímpics. Veritable

El mètode esportiu anglès es basa en el joc net, elrespecte, la lleialtat, etc. Veritable

7. Eren jocs d’honor al déu Zeus.



38

EDITORIAL TEIDE


1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

5. Resposta oberta.



39

EDITORIAL TEIDE


1. NOVES TENDÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICA

L’AERÒBIC

És una activitat física amb suport musical que vaaparèixer a Europa cap al 1980 i a Espanya a par-tir del 1982 a través del llibre i el vídeo de JaneFonda.La paraula aeròbic prové del nom d’un bacteri quedesprés es va utilitzar per designar aquells exerci-cis que milloren el sistema cardiovascular. Les ses-sions d’aeròbic poden ser de baix o alt impacte.

L’AERÒBIC AQUÀTIC

Adaptació de l’aeròbic a l’aigua. Gràcies a les quali-tats terapèutiques de l’aigua es poden desenvoluparexercicis amb l’objectiu de millorar la musculatura iles articulacions. La seva principal característica ésque, a causa de la densitat de l’aigua, es redueixenels impactes amb el terra i la incidència de la forçade la gravetat.

ALTRES TENDÈNCIES

L’esglaó: tipus d’aeròbic que consisteix a pujar ibaixar un esglaó (step).

La musculació: neix amb la propagació del cultu-risme i per la necessitat d’estar en forma i tenir uncos bonic.

Gimnàstica de manteniment per a la terceraedat: el seu objectiu és retardar el procés d’enve-lliment i millorar les qualitats físiques bàsiques.

Patinatge en línia: evolució del patí de quatrerodes al de línia.

Ultimate: esport col·lectiu que es juga amb el discvolador.

Esport de recreació: comprèn les activitats quetenen com a objectiu divertir-se.

EL CORFBOL

Esport d’origen holandès, molt semblant al bàs-quet.Té per objectiu introduir una pilota dins la cis-tella de l’equip contrari. El terreny de joc és com elde l’handbol i els equips estan formats per 4 juga-dors i 4 jugadores.

2. Analogies: tots dos segueixen el ritme de la músi-ca i tenen els mateixos objectius físics.

Diferències: l’aeròbic és adaptable a qualsevolcondició física; en canvi, l’esglaó requereix unabona coordinació i un bon nivell de condició física.

3. 1. Salsa aeròbic.2. Funky.3. Karate aeròbic.4. Aeròbic infantil.5. L’esglaó.

4. Resposta oberta.

5. Nom: surf de neu. Descripció: lliscament per sobrela neu fent servir una taula més ampla i més curtaque un esquí.

Nom: pàdel. Descripció: esport barreja de l’es-quaix i el tenis.

Nom: futbol 7. Descripció: adaptació del futbol a11, es juga en un camp més petit i amb unes por-teries més petites.


1. Activitat sense material: joc dels paquets. Totscorrents dins de l’espai marcat, quan el professordiu un número, tots els jugadors han de fer grupsde tants components com aquest número. L’últimgrup a ser creat paga penyora.



40

EDITORIAL TEIDE

Activitat amb material convencional: partitde voleibol fantasma. És un partit de voleibol amb la xarxa coberta per una tela i amb una pilota gegant.

Activitat amb material esportiu: partit de futbol amb patins de línia. Els equips han de ser de 4 jugadors i les porteries, de 5 m.

2. Resposta oberta.



sol.ed.fisica 1r cicle - peprifa.catpeprifa.cat/arees/ef/recursos/SOL_EF3-4_ESO_CAT.pdf · 3...

Documents

Transcript of sol.ed.fisica 1r cicle - peprifa.catpeprifa.cat/arees/ef/recursos/SOL_EF3-4_ESO_CAT.pdf · 3...