SÉNAC, Philipe (Ed.) (2007). Le Maghreb, al-Andalus et laMéditerranée occidentale (VIIIe-XIIIe siècle), Toulouse: Méridiennes, 328 pàg.[2-912025-35-4]

Xavier Gonzalo Arango xavier.gonzalo@campus.uab.cat

L’origen d’aquest recull és uncol·loqui anomenat “Le Maghreb al-Aqsa et la Méditerranée occidentale(IVe-XIe siècle)”, que va tenir lloc a laciutat de Fes el desembre de 2003 ique va ser organitzat per Moham-mad Inaoui i Philipe Sénac, amb lacol·laboració de la universitat SidiMohamed ben Abdellah, la instituciófrancesa Casa de Velázquez i elCentre d’Études Supérieurs de Civi-lisation Médiévales de Poitiers. En elpresent llibre, però, es van incorpo-rar nous treballs, que van permetreengrandir la visió de conjunt sobreles relacions que es van dur a termea l’oest del Mediterrani durant l’EdatMitjana, en un context de domini is-làmic de tota aquesta zona, fet queva afavorir aquests contactes.

La temàtica general constitueix gai-rebé una novetat, ja que, com indi-quen els mateixos autors, si bé alProper Orient s’han multiplicat els tre-balls referents a aquestes cronolo-gies en els últims anys, la zonanord-africana continua, a hores d’ara,

representant un buit de coneixementpel que fa a les societats que hi vanhabitar després del domini romano-bizantí. En aquest sentit, aquest re-cull d’articles esdevé un dels pocsestats de la qüestió amb intencionsd’arribar a aprofundir en la recercasobre les relacions entre les pobla-cions del Magrib, la Península Ibèricai la resta de la Mediterrània occiden-tal.

El llibre destaca també per la presèn-cia d’investigadors de gran renom iben coneguts per aquells interessatsen les societats islàmiques medie-vals, com el mateix editor, P.Sénac, oaltres de la talla de P. Guichard o P.Cressier. Així mateix, cal remarcar laintegració d’autors magrebins enaquest col·loqui; sovint s’ha volgut ex-plicar la Història d’Àfrica des d’unaòptica europea, sense comptar ambla recerca duta a terme en els països“afectats”. Aquests intents d’aproximaraquests dos mons permeten una mi-llora en el flux d’informació a banda ibanda del Mediterrani, així com inte-grar els resultats científics sobre as-pectes regionals en una visió deconjunt més àmplia i poder disposarde síntesis cada vegada més elabo-rades.

Un altre aspecte rellevant és la grandiversitat temàtica que s’observa enels diferents estudis. En aquest sentit,es troba a faltar algun element que

RESSENYES

159

RessenyesLe Magreb

cohesioni els treballs a banda de laqüestió geogràfica, que ja és proulaxa. Així, podem trobar articles sobretemes tan dispars com la pirateriaberber, els banys a al-Andalus i elMagrib, un estudi sobre les fortifica-cions tortosines o un altre sobre laimportància de les processons durantel califat almohade. Tot i que, d’unabanda, aquests reculls tan heteroge-nis permeten disposar d’una amplitudde mires major sobre una societatconcreta, la veritat és que, en aquestcas, el resultat és, més aviat, un po-purri de treballs que no permeten re-alitzar cap síntesi conjunta. Som conscients que tractar de reunirun grup d’investigadors que puguinaportar nova informació sobre untema molt concret és una tasca proudificultosa en ella mateixa, així queaquesta crítica només té la intenciód’informar als futurs lectors d’aquestrecull sobre el seu contingut. Reite-rem, a més, la importància d’aques-tes iniciatives per fer del Magrib,d’al-Andalus i de l’occident medite-rrani medievals un focus d’investiga-ció tant arqueològica comdocumentalista. Només amb aquesttipus d’estudis conjunts es podràavançar en el coneixement històric deles societats islàmiques occidentals,sovint relegades en l’oblit de la nostrahistòria eurocèntrica. �

Bibliografia

AZÂWÎ, A. (2007). Les relations entreles deux rives de la Méditerranée oc-

cidentale d'après des documents mé-diévaux. Dans P. SÉNAC (Ed.), LeMaghreb, al-Andalus et la Méditerra-née occidentale (VIIIe-XIIIe siècle)(pp. 271-284). Toulouse: Méridiennes.

BENHIMA, Y. (2007). L'économie ru-rale au Maghreb occidental de la con-quête arabe au milieu du XIe siècle.Dans P. SÉNAC (Ed.), Le Maghreb,al-Andalus et la Méditerranée occi-dentale (VIIIe-XIIIe siècle) (pp. 225-236). Toulouse: Méridiennes.

BROUSSE, C. (2007). Notes sur leshusun du district de Tortose. Dans P.SÉNAC (Ed.), Le Maghreb, al-Anda-lus et la Méditerranée occidentale(VIIIe-XIIIe siècle) (pp. 217-224). Tou-louse: Méridiennes.BRUCE, T. (2007). La place de la lé-gitimité dans la construction d'unpouvoir taifal. Dans P. SÉNAC (Ed.),Le Maghreb, al-Andalus et la Médite-rranée occidentale (VIIIe-XIIIe siècle)(pp. 253-270). Toulouse: Méridiennes.

CLÉMENT, F. (2007). La terminologiecastrale dans les sources arabes duMoyen Âge: l'approche philologique.Dans P. SÉNAC (Ed.), Le Maghreb,al-Andalus et la Méditerranée occi-dentale (VIIIe-XIIIe siècle) (pp. 237-252). Toulouse: Méridiennes.

CRESSIER, P. (2007). Agmat, unequestion de territoire(s). Dans P.SÉNAC (Ed.), Le Maghreb, al-Anda-lus et la Méditerranée occidentale(VIIIe-XIIIe siècle) (pp. 81-96). Tou-louse: Méridiennes.

160

Le Magreb

DROCOURT, N. (2007). Al-Andalus,l'Occident chrétien et Byzance. Lienset réseaux de personnes autour desévêques Recemundo et Liutprand deCrémone: quelques hypothèses.Dans P. SÉNAC (Ed.), Le Maghreb,al-Andalus et la Méditerranée occi-dentale (VIIIe-XIIIe siècle) (pp. 57-80).Toulouse: Méridiennes.

FENTRESS, E., & LIMANE, H.(2007). Excavations in medieval set-tlement Volubilis 2000-2004. Dans P.SÉNAC (Ed.), Le Maghreb, al-Anda-lus et la Méditerranée occidentale(VIIIe-XIIIe siècle) (pp. 37-56). Tou-louse: Méridiennes.

FOURNIER, C. (2007). Origine et dé-veloppement du bain en al-Andaluset au Maghrib (VIIIe-XIe siècles)Sources et difficultés d'approche.Dans P. SÉNAC (Ed.), Le Maghreb,al-Andalus et la Méditerranée occi-dentale (VIIIe-XIIIe siècle) (pp. 201-216). Toulouse: Méridiennes.

GHOUIRGATE, M. (2007). Les pro-cessions, un instrument de gouver-nement: quelques remarques sur lecérémonial califal almohade. Dans P.SÉNAC (Ed.), Le Maghreb, al-Anda-lus et la Médterranée occidentale(VIIIe-XIIIe siècle) (pp. 285-308). Tou-louse: Méridiennes.

GUICHARD, P. (2007). Une "Médite-rranée berbère" durant le haut MoyenÂge? Dans P. SÉNAC (Ed.), LeMaghreb, al-Andalus et la Méditerra-née occidentale (VIIIe-XIIIe siècle)

(pp. 9-18). Toulouse: Méridiennes.

INAOUI, M. (2007). Le soutien des tri-bus berèberes aux émirs idrissidesau Maghreb. Dans P. SÉNAC (Ed.),Le Maghreb, al-Andalus et la Médite-rranée occidentale (VIIIe-XIIIe siècle)(pp. 97-182). Toulouse: Méridiennes.

SÉNAC, P. (2007). Le Maghreb al-Aqsâ et l'Occident chrétien (VIIIe-IXesiècles). Dans P. SÉNAC (Ed.), LeMaghreb, al-Andalus et la Méditerra-née occidentale (VIIIe-XIIIe siècle)(pp. 19-36). Toulouse: Méridiennes.

TAHER, M. (2007). Les rapportssocio-économiques entre al-Andaluset le Magrib al-Aqsa aux Xe et XIesiècles. Dans P. SÉNAC (Ed.), LeMaghreb, al-Andalus et la Méditerra-née occidentale (VIIIe-XIIIe siècle)(pp. 183-200). Toulouse: Méridiennes.

URVOY, D. (2007). Ibn Rushd: unepensée incarnée. Dans P. SÉNAC(Ed.), Le Maghreb, al-Andalus et laMéditerranée occidentale (VIIIe-XIIIesiècle) (pp. 309-316). Toulouse: Méri-diennes.

161

Estrat Crític