SFÖI DE LAUR - pro.unibz.itpro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE_5... · Canche...
Transcript of SFÖI DE LAUR - pro.unibz.itpro.unibz.it/library/bupress/publications/fulltext/JUNDE_5... · Canche...
SFÖ
I DE
LAU
R
TEST
2
Bita y Cëch nes mostra …
SFÖ
I DE
LAU
R
2
AUTONOME PROVINZ
BOZENSÜDTIROL
PROVINCIA AUTONOMA DI BOLZANOALTO ADIGE
PROVINZIA AUTONOMA DE BULSANSÜDTIROL
10
11
13
I SONNS MB Y MP
I CONSONANC DOPLI
I CONSONANC DOPLI
8C
9C
9D
5A
5B
5C
29
30
31
LE PASSÉ COMPONÜ
LE PASSÉ COMPONÜ
LE PASSÉ COMPONÜ
5A
5B
5C
25
27
28
LE PRONOM POSSESSIF
LE PRONOM POSSESSIF
LE PRONOM POSSESSIF
4A14 L’APOSTROF
5A
5B
5C
16
17
18
L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT
L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT
L‘INOM CONCRET Y L‘INOM ASTRAT
5A
5B
19
22
L’AGETIF POSSESSIF
L’AGETIF POSSESSIF
5A
5B
5C
33
35
36
L’AVERB
L’AVERB
L’AVERB
4A
4B
4C
37
38
40
LA POSIZIUN DL AGETIF
LA POSIZIUN DL AGETIF
LA POSIZIUN DL AGETIF
LA POSIZIUN DL AGETIF
LA POSIZIUN DL AGETIF
LA POSIZIUN DL AGETIF
43 REPETIZIUN
44 MANIRES DA DÍ
Sonns
Silbes
Frasa
Ladin
Todësch
Talian
InglescPor vigni lingaz n corú
Ciara avisa!
Mët averda
Inom
Pronom
Verb
Articul
Agetif
Particoles
Categoria
Indicaziuneserzize
1° classa
2° classa
3° classa
4° classa
5° classa
1A
Recordete!
6
Verb
Agetif
Particoles
Articul
7
Frasa
Pronom
Inom
Sonns
Silbes
8
Oila, de düc i tiers che i ëis imparé da conësce tl monn di sonns y dles parores sot Mesoles, sunsi iö la sora che i ne ëis nia ciamó incunté. Mo Bita la ciuita y Cëch le stambëch me á bele cunté tröp de os.
I sun Urs la laurs y i me la conforti da fá chësta aventöra cun os!
9
10
I SONNS MB Y MP8C
Chirete fora 10 parores y traslatëieles tl talian, tl todësch y tl inglesc.
Ci parores mantëgn pa la regola ince ti atri lingac?
ladin italiano Deutsch English
11
I CONSONANC DOPLI
Bita la ciuita ó jí alaleria. Süa uma ti dëida recordé che ara mëss se vistí la ciüria, ajache ara toss.
Uma: Te mësses te vistí la ciüria!Bita: Pói tó chë rossa?
9C
:
:
:
:
:
:
:
:
Vá inant cun la storia y scrí n dialogh danter Bita la ciuita y süa uma, cun les parores che te as scrit te to sföi:
12
:
:
:
:
:
:
:
:
:
:
:
13
9D
I CONSONANC DOPLI
Invëntete na poesia por tüa compagna/to compagn de banch, tolon le plü parores cun NN che te conësces.
14
L’APOSTROF
cian y iat
iade se â uniun di tiers abiné
adöm por baié de cosses dër importantes por
döta comunité. Düc i tiers ê gnüs:
elefant, ial, olp,
cerf. Canche düc tiers ê sentá jö y
üsc ê stlüt, se âi intenü che
camel ê unich che manciâ.
cian â ciafé ordin da jí a le chirí.
Mo cian ne savô nia coche camel
ciarâ fora.
“Al á goba!”, ti â splighé liun.
cian ê rové pro iat che fajô
goba.
4A
14
15
Al â sambëgn atira miné che al foss camel
y al ti â invit por incuntada.
“Chiló ves mëni camel!”, â dit cian.
ofenüda dl iat dales parores dl cian ê tan
grana, che al ti é sön chëra salté tla müsa y le â
sgrafedé. Da inlaota incá ne se é cian y
iat mai plü gnüs.
Lí la storia. Implësc les loces cun le dër articul! Can adorunse pa l’apostrof?
15
16
L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5A
Pire, le bravatun
Al é bele tert. Na gran scurité cür les ciases y les strades de paisc. Pire y Nina sënt la stanchëza dl de. Ai se arjigna ca da jí a dormí. I dui é fre y so. Nina é plü vedla co Pire. Ai se á bele vistí le pigiama. Chël de Pire é cënter bröm y blanch, chël de Nina é zinch da n gröm de corusc. I dui é te bagn che ai se lava i dënz, canche Nina damana: “Da ci te tëmeste pa tö le plü?”“Iö ne me tëmi da nia!”, respogn Pire.“Mia maiú tëma é chëra dai spiric!”, dá pro Nina.Nina pënsa do y cun süa furbizia se lascera tomé ite na bona idea. Adascusc se slaichera tla ciamena de Pire, canche al é bele sot tl some. Ara tol n gote y le mët sön balcun dan vider. Ara jota ite arbëies. Sot gote ite ficera n taí de maiolica. Ala fin jotera ite ega tl gote pro les arbëies. Nina se ascogn spo te ciamena do coltrina. Da mesanöt aldon stlopetan: ping, pong, pup, plop…!!Pire se descëda dala gran spordüda. Al ti vá n gran frëit jö por le spiné. Al stlüta sö te let y scraia dadalt: “Aiüt! Aiüt! Spiric!”Nina se la rí y vëgn fora de so ascognadú. “Vëigheste! Spo aste impó pora da valch!” I dui se ciara y se la rí. Ci bela matada!
Lí la storia.
Sotrissëia düc i inoms. Vëigheste fora na desfarënzia danter chisc inoms?
17
L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5B
INOMS CONCREC INOMS ASTRAC
Incola ite les zetoles cun i inoms tla dërta lerch dla tabela.
18
L'INOM CONCRET Y L'INOM ASTRAT 5C
ladin italiano Deutsch English
alegria oscurità Müdigkeit warmth
sëi rabbia Traurigkeit happiness
tëma freddo Neugierde hunger
cunteja solitudine Mut love
Emoziuns te ciasaOlá sënteste pa chëstes emoziuns y chisc sentimënc? Scrí i inoms astrac dessot ti locai de ciasa y che te sá da sintí propi iló le plü. Baia dedô tl grup de tü sentimënc y de tües esperiënzes. Metede adöm na scena y portedela dant ala classa!
CIAMENA BAGN
STÜA CIASADAFÜCH
CIANOA GARASC
SOTLETËT
19
L’AGETIF POSSESSIF5A
1. Today is birthday.
my the my
2. Ho invitato compagne
e compagni alla festa.
mie i miei le mie miei
3. I á ince invié Merch y so.
so sü süa
4. Das sind Freunde.
die meine mein meine
5. Mio fratello mi presta
macchina telecomandata.
suo la sua sua
6. tota y om
me á fat dër na bona turta da ciuchelada.
mia süa mies so
7. babysitter mi aiuta
a tagliare le fette di torta.
mie mia la mia
Fá na crusc pro la dërta soluziun y scríela tla locia.
19
20
8. Tan bel che al é da daurí
sö scincundes!
osc osta ostes
9. Bluse gefällt mir sehr.
deine dein die deine
10. presenza mi fa piacere.
vostra la vostra vostro
11. amizizia é de gran valüta por me.
nosc nüsc nosta
12. Maria und Sara, sind das Taschen?
euer die euren eure
13. Lena y Merch, al é gnü mëda a ves tó.
osc osta üsc
14. compagns é plü
importanc co scincundes.
nosc sü nüsc sües
22
L’AGETIF POSSESSIF
Mia tascia é plëna.
Mies tasces é plënes.
Tüa morona é preziosa.
Tües morones é prezioses.
So rocin é stare.
Sü rocins é stari.
Osc capo é zite.
Üsc capi é ziti.
Süa defilada é garatada.
Sües defilades é garatades.
Mi tascin dala sminca
é cer.
Mi tascins dala sminca
é cers.
5B
Taia fora les chertes y cherta a duet.
23
To boteghier é talian.
Tü boteghiers é talians.
Nosc compagn
é modern.
Nüsc compagns
é moderns.
To baje é fin. Tü baji é fins. Nosta botëga é daverta.
Nostes botëghes
é davertes.
Osta modela é conesciüda.
Ostes modeles é
conesciüdes.
So sciore é forest.
Sü sciori é foresć.
25
SINGOLAR PLURAL
feminin mascolin feminin mascolin
morona mi rocin mies morones rocins
morona to rocin morones tü rocins
süa morona rocin morones sü rocins
morona nosc rocin nostes morones rocins
osta morona rocin morones üsc rocins
süa morona rocin sües morones rocins
Implësc la tabela:
26
Cer Cëch,
al me á salpü dër bel da gní a te ciafé, dilan che te me as lascé odëi tüa
ciasa y to paisc. To paisc á de plü abitanc co mi paisc y tüa ciasa é bindebó
maiú co mia ciasa. Te zënter de nosc paisc él nosta scora nöia, tüa scora é
plülere vedla. Urs la laurs vëgn ince te mia scora, ajache süa scora é dër
dalunc da süa ciasa. Osc ciamp dal sport me plej ince dër, nosc ciamp dal
sport é bëgn n püch desman. Canche i orun soghé al palé stunse scialdi
te nosc urt de scora, ajache al é bindebó gran. Osc urt de scora indere
é scialdi strënt, iló ne jissera nia da soghé. Gnanca Pia la formia y sü
compagns ne stá dër ion te so ciamp dal sport a soghé, ajache so ciamp
dal sport é te n gran rogn. I á odü che i ëis tröpes botëghes te osc paisc.
Nosc paisc nen á ma döes, mo ares é dër granes. Ince Nata la schirata,
Lola la muntagnola, Zisca la bisca y Pia la formia vëgn sovënz te nostes
botëghes a cumpré ite, ajache sües botëghes é scialdi piceres.
Ví ince tö n iade a me ciafé. A tosc
LE PRONOM POSSESSIF5A
Bita é stada a ciafé Cëch le stambëch y sëgn óra ti scrí na lëtra por le rengrazié. Lí la lëtra y fá n cërtl incër düc i agetifs possessifs che te ciafes tla lëtra.
Al me pé che Bita ais adoré de massa inoms acompagná da agetifs possessifs. Saste tö cun ci che an podess i baraté fora?
27
1. La maestra de Lena é plü vedla co la mia.
2. Mi palé é bröm. De ci corú é pa le to?
3. Süa strada é tan leria co la nosta.
4. Nosta roda é dal mecanich. Olá é pa la osta?
5. So jorman é paur. Ci fej pa le to de mistier?
6. Chësc porte é plü scür co le nost.
LE PRONOM POSSESSIF5B
Saste tö da formulé chëstes frases tl plural?
28
LE PRONOM POSSESSIF5C
Chësta ne é nia mia ciasa, mo la tüa.
mia ciasa
la süa
nosta plaza
so pech
sües ostaries
le to
sü hotei
ostes scores
süa biblioteca
i sü
to auto
nosc dotur
mi urt
les nostes
üsc ofizi
tües maestres
Ci moscedoz de parores! Dëideme da mëte adöm i cuadrac aranci cun i violec, fajon frases adinfora!Fá na crusc sön i cuadrac che te as bele adoré!
la mia
l‘ost
le nost
i mi
la tüa
les ostes
les sües
le so
Cënder, le iat fosch.
Cënder, le iat fosch de Tom, é jü n bel de
da porta fora y ne é nia plü gnü derevers.
Tom l’á chirí indlunch, mo al ne l’á nia abiné.
Al ê momënc olache al sperâ dassënn da
l’odëi le de do dadoman indô dan porta.
Mo al se temô da ne le ciafé mai plü.
Olá sará pa mai Cënder? Al podô ma aspeté.
LE PASSÉ COMPONÜ5A
Lí la storia. Sotrissëia i verbs!Ci desfarënzies él pa danter i tëmps?
29
30
5B
Tëmp scëmpl Tëmp componü Infinitif
LE PASSÉ COMPONÜ
Scrí tla tabela chiló dessot i verbs che vëgn dant tla storia aladô dl tëmp.
31
LE PASSÉ COMPONÜBingo dl partizip
5C
S 1du hast gesucht
ara é tomada
è caduta
ares á salpü
ho camminato
er hat versteckt
ihr habt gespielt
i sun jüdawir sind gelaufen
abbiamo giocato
avete saputo
ai é saltá
S 3
te es arsísono
scivolatai ëis messü
ho dovutosei
atterratai un partí
sie haben geteilt
ha pensatoi sun
ciumpedada
è scivolatowir sind
gewachsenal á pordü
jí camminare gehen gní venire kommen
chirí cercare suchen soghé giocare spielen
tomé cadere fallen salté correre laufen
ascogne nascondere verstecken savëi sapere wissen
ponsé pensare denken partí dividere teilen
crësce crescere wachsen ciumpedé inciampare stolpern
messëi dovere müssen arsí atterrare landen
slizié scivolare ausrutschen perde perdere verlieren
S 2
te as chirí i ëis soghé è venuto
ha nascosto
ich bin gegangen
siete corse
hai cercatoal á
ascognüsie ist
gefallen
sie haben gewusst
wir sind gekommen
i sun gnüdes
S 4i sun
chersciüsie ist
gestolpertara é
sliziada
avete divisoer hat
gedachtihr seid
gelandet
sie haben gemusst
te as ponsédu bist
ausgerutscht
ha perso sei cresciutaich habe verloren
33
L’AVERB5A
Fá le jüch di dëic y i movimënc che vëgn dant.
Da fá le jüch y i movimënc cun i dëic ái odü che an pó salté sö y jö, ia y ca y cinamai intoronn. Co pón pa ciamó salté? Iö salti dër ion alaleria y tö pa?
Tuta fora da: Nos mituns - Liber da cianties a plata 137 y adatada ala ortografia nöia y al eserzize.
Chisc diesc pici mandli
Chisc diesc pici mandli, salta ia y ca; ai diesc pici mandli, dër bel al i sá.
Chisc diesc pici mandli, salta sö y jö; i diesc pici mandli, salta tres deplü.
Chisc diesc pici mandli, salta intoronn; i diesc pici mandli, ai se god n monn.
Chisc diesc pici mandli, ó sëgn prësc s'un jí; i diesc pici mandli, vá düc a dormí.
1
2
3
4
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
Chisc di - esc pi - ci ma - ndli, sal - ta ia y ca;
ai di - esc pi - ci ma - ndli, dër bel al i sá.
7
LIDL isidor
44
7
LIDL isidor
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
4
Vagines Ladines
10
44
1
33
34
SALTÉ
aria
datrai
defora
vicel
daite
cöce
balé
jödapé
nos
trëi
dedô
gonot
le
Coliëia cun SALTÉ les parores che spliga avisa olache y canche an pó salté!Te ci ciüfs toca pa pordërt les parores che ne spliga nia avisa le verb salté?
35
L’AVERB5B
lí jö lí daite lí do lí dainré lí fora lí dedô lí dessot lí da sëra lí chiló lí söinsom lí inier lí sëgn lí granëtes
Chir por vigni averb n averb che dij fora so contrar y scrí la poesia danü:
Ci bel jüch de parores! Y tan de manires da lí. Ci parores vëgnel pa dant?
36
L’AVERB5C
ladin italiano Deutsch English
gonot spesso oft often
Iö sun Bita la ciuita y al me sá bel da jí cun le bob, canche i pó. Mo i ne vá nia dassora, porchël damani gonot valgügn, sce ai vëgn cun me. I vá scialdi cun mi compagns cun le bob, canche al é löna colma. Mia uma nes mëna dagnora sön Frara y spo raitunse jö: i ti sciampun datrai a mia uma, ajache i jun cun slöm y i ne stun mai chic, mo i jun tres inant.
Ci desfarënzies él pa danter i lingac?
Lí ci che Bita la ciuita fej ion.
Sotrissëia i averbs che Bita á adoré. Traslatëia chisc averbs tl talian, tl todësch y tl inglesc.
37
LA POSIZIUN DL AGETIF4A
PizesPizes de crëpPizes de ciasesPizes de tëtPizes de stalesPizes doplesPizes intortesPizes platesPizes stortesPizes intëntesPizes noblesPizes dodëntesPizes gobesPizes da ciaré jöPizes da se la odëiPizes da jí söPizes da temëiPizes por le magunPizes por le plajëiPizes de ciantun
Y dötes da odëi.
Lí la poesia!
Incertlëia düc i agetifs!Olá é pa i agetifs?
37
38
4B
Piramides:
Le ciafer
Le ciafer stanch
Le ciafer stanch rovënn
Le ciafer stanch rovënn l’auto
Le ciafer stanch rovënn l’auto nü
Le ciafer stanch rovënn l'auto nü sö por n pontun
Le ciafer stanch rovënn l’auto nü sö por n pontun ërt.
Le romun
Le romun sotí
Le romun sotí slaica
Le romun sotí slaica sön la tera
Le romun sotí slaica sön la tera mola
Le romun sotí slaica sön la tera mola amesa l’urt
Le romun sotí slaica sön la tera mola amesa l’urt vërt.
LA POSIZIUN DL AGETIF
39
Proa ince tö da scrí piramides.
40
4C
LA POSIZIUN DL AGETIF
ciapel de bun
morjel
toch picescincunda bel
peza dezijiun feter
corú prisc colira burta
guant idea bröm ria
tascialerch lize bona
möt malietes belescualité
scarzé granfosch jonn
Te botëga
Scrí n dialogh dal titul Te botëga cun tüa compagna/to compagn de banch adoran ince chëstes parores. Portede dant le dialogh.
41
Te botëga
42
43
REPETIZIUN
les
–
–
•
S
M
– –
•
+
+
+
M
M
PA
P
+
–
+
M
FU
–
+
F
M
M
F
F
+
I
M
–
+
–
F
I
cöt
ai
nos
püres
polorina
vistîse
Liënda:+ plural– singolar• infinitif
S silbesF femininM mascolin
P presënt I imperfet PA passé FU futur
gratun
dal
scincun
zintia
ares
la
stlujôse
lize
l’
i
brüscies
cumpres
ales
arobá
te
mëda
stare
i
di
tomada
arjigné
dormiun
ascognüs
tistler
tla
i
al
porvará
START
Che röia pa denant sön Mesoles?
44
"Fá na burta müsa."
"Chësc me mëti do les orëdles."
"Al fej na müsa da aje."
"Al me vëgn dales orëdles fora."
"Ara á le poresc vërt. "
"I á le ce pesoch."
"I á valch che me drüca sön le magun."
"Deura mo les orëdles."
44
45
"Tó por le nes."
"Chësc me mëti do les orëdles."
"I sun lovada cun le pe ciamp."
"I á n grop tl col."
"Al se á lavé les mans."
"Ara ficia le nes indlunch."
" Al á i dëic lunc."
"Al me stá sö le fle."
"Al me stá sön le stome."
"Al porta na gran crusc sön le spiné."
"Les baujies á les iames cörtes."
45
47