Seminariformaciomemòria pdv

2

ÍNDEX

Memòria Seminari de Formació en centres

Codi:020417 – 1973 Títol: “Treball per projectes”

1. Grau de consecució dels objectius. ....................................................................................................pàg. 3

1.1. Pla de Treball. .............................................................................................................................pàg. 4

1.2. Calendari del Pla de treball. ........................................................................................................pàg. 5

1.3. Valoració del grau de consecució dels objectius. .......................................................................pàg. 6

2. Modificacions introduïdes respecte del projecte. ..............................................................................pàg. 7

3. Activitats realitzades. .........................................................................................................................pàg. 9

4. Canvis produïts en l’organització del centre o en el treball a l’aula. ...............................................pàg. 11

5. Propostes d’activitats formatives futures. ........................................................................................pàg. 13

6. Materials elaborats. ..........................................................................................................................pàg. 15

7. Actes de reunions. ............................................................................................................................pàg. 17

8. Registre d’assistència. .....................................................................................................................pàg. 55

9. Avaluació del projecte formatiu. .....................................................................................................pàg. 62

10. Annex I. Registre de signatures. .....................................................................................................pàg. 64

4

1.1. Pla de treball Què ens proposem? Objectius

Com ho treballarem? Com ho portarem a la pràctica? Accions concretes que volem desenvolupar

Qui i en quins terminis? Dinàmiques de treball i temporització.

Com sabrem que hem aconseguit els objectius? Criteris d’avaluació/ indicadors

1.Crear una línia metodològica pròpia consensuada de centre. 1.1. Millorar el

procés

d’aprenentatge

dels alumnes

cap un

aprenentatge

més global i

competencial.

1.Establir quina línia metodològica volem pel nostre centre i determinar amb quines “activitats” ho durem a pràctica. 2.Documentar-se de diferents tipus de metodologies, posar-les en pràctica i posar-ho en comú. 3.Fer proposta de diferents metodologies i instruments d’avaluació (activitats, projectes, maneres de fer treballs d’investigació...). Especificar quins instrument d’avaluació es faran servir així com els elements que avaluaran i la periodicitat de l’avaluació. 3. Aplicació i seguiment de activitats programades. 4. Posada en comú i arribar acords. 5. Acabar de concretar i definir els acords.

*En Claustre. *Individualment i en cicle. *En Claustre. *Per nivell i cicle. *En Claustre. *En Claustre.

1. Hem definit una línia de treball general al centre? 2.Hem estat capaços de consensuar i elaborar activitats metodològicament globals i competencials? 3.Hem sabut incorporar-les en les nostres programacions d’aula? Els hem aplicat amb els alumnes? 4.Hem aconseguit una millora en el rendiment dels nostres alumnes?

5

1.2. Calendari - Pla de treball DIA Dinàmica de treball i temporització Continguts a treballar

24 i 25 de juny de 2014.

Claustre Acords de claustre per establir una metodologia coherent i unificada pel nostre centre, així com instruments d’avaluació competencials.

24/10/14 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: COM ENSENYAR ORTOGRAFIA. 07/11/14 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: ACTIVITATS INTERCICLES. 21/11/14 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: ELABORACIÓ I ÚS DE LAAP BOOKS. 24/11/14. Tots els participants amb l’assessor CEP:

17 -20 (3 hores). Exposició metodologies de treball al CEIP Santa Gertrudis.

28/11/14 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: ORGANITZACIÓ DE L’AULA. 03/12/14. Tots els participants amb l’assessor CEP:

17 -19 (2 hores). Exposició metodologies de treball al CEIP Santa Gertrudis.

16/01/15 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: DINÀMICA DE GRUP PER COHESIONAR EL CLAUSTRE.

23 i 26 de gener de 2015

Cicle – 2 hores Reflexionar sobre les exposicions realitzades i valorar aspectes que podem aprofitar per crear una línia metodològica unificada.

30/01/15 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: GOOGLE DRIVE – Compartir documents.

06/02/15 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: INFORMES D’AVALUACIÓ.

20/02/15 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: DINÀMICA DE GRUPS.

06/03/15 Claustre – 1 hora. Exposició d’activitats i metodologia per part de mestres: GLOBALITZAR VÀRIES ÀREES A PARTIR D’UN TEMA DE TREBALL.

13 i 16 de març de 2015

Cicle – 2 hores Prendre acords com a cicle sobre tot el treballat al seminari i definir una línia metodològica única.

24/04/15 (Modificat dades)

Claustre Extraordinari- 2 hores. Presentació al claustre dels acords de cicle. Fer valoracions conjuntes dels acords. Arribar a acords d’una metodologia unificada en benefici del funcionament del centre.

6

1.3. Valoració del grau de consecució dels objectius.

Objectius Proposats

Criteris d’avaluació/ indicadors

Avaluació

1.Crear una línia metodològica pròpia consensuada de centre. 1.2. Millorar el

procés

d’aprenentatge

dels alumnes

cap un

aprenentatge

més global i

competencial.

1. Hem definit una línia de treball general al centre? 2.Hem estat capaços de consensuar i elaborar activitats metodològicament globals i competencials? 3.Hem sabut incorporar-les en les nostres programacions d’aula? Els hem aplicat amb els alumnes? 4.Hem aconseguit una millora en el rendiment dels nostres alumnes?

Al claustre es fa una valoració positiva dels objectius proposats així com dels indicadors d’avaluació. Hem aconseguit marcar un inici d’una línia metodològica conjunta en una sèrie d’aspectes: - Definir i dur en pràctica una sèrie d’activitats a tot el centre. - Globalitzar una sèrie de continguts de diferents àrees amb un mateix projecte de treball. - Planificar i dur a pràctica diferents tallers. - Concretar una sèrie de metodologies i activitats per aplicar a diferents àrees. - Determinar què volem que aprenguin els nostres alumnes. -Incorporar a les programacions d’aula i a la pràctica diària activitats més globals i competencials, on els alumnes podien posar en pràctica diferents coneixements i estratègies d’aprenentatge. -Hem aconseguir una millora en el rendiment dels alumnes sobre tot a les matemàtiques i la comprensió lectora. - Debatre i compartir opinions diferents, així com una major empatia a propostes diferents. - Acordar materials i recursos. - Tenir el coneixement de diferents metodologies i maneres de fer i tenir-les presents pel proper curs acadèmic.

8

Modificacions introduïdes respecte del projecte.

Hem estat bastant fidels a les activitats que ens havíem proposat, així com les accions concretes que ens

havíem planificar fer. Per tant no hi ha cap modificació respecte al projecte de treball que ens havíem

plantejat.

Al següent apartat es presenta una relació de les accions i actuacions que hem dut a terme al llarg del

desenvolupament d’aquest seminari.

10

Activitats realitzades.

Activitats a nivell de Claustre

Activitats a nivell de cicle

Activitats a nivell individual

Assistència i participació als Claustres

Metodològics*.

Assistència i participació als claustres de

presa de decisions i arribada d’acords.

Assistència a les dues sessions de

ponència per part del CEIP Santa

Gertrudis.

*Els Claustres Metodològics han consistit en exposicions

que han fet els propis mestres del centre a partir de

experiències dutes a pràctica dins les aules. Prèviament

ha hagut una feina de recerca d’informació, programació,

posada en pràctica dins les aules i d’avaluació. Els

continguts tractats venen especificats al Calendari del pla

de treball i a les actes.

Valorar les exposicions realitzades als

claustres metodològics.

Incorporar a les programacions

metodologies i activitats que permeten

globalitzar continguts diferents.

Programar activitats més motivadores i

manipulatives pels alumnes per aquest curs

i pel curs següent.

Fer un seguiment i valoració d’activitats

proposades.

Elaborar registres d’avaluació.

Programar i dur a pràctica diferents tallers.

Fer propostes pel proper curs acadèmic.

Documentar-se sobre diferents

tipus de metodologies.

Incorporar a les UD activitats

proposades als claustres

metodològics.

Intentar globalitzar continguts

de diferents àrees a un mateix

projecte de treball.

12

Canvis produïts en l’organització del centre i a nivell d’aula.

Canvis a nivell de Claustre/centre

Canvis a nivell de cicle/aula

Canvis a nivell individual/aula

Dedicar sessions d’exclusiva només per a

tractar aspectes de funcionament

metodològic.

Reunions d’una comissió específica per a

proposar i planificar activitats i tallers on

es permeti globalitzar continguts.

Reunions per avaluar l’aplicació i

desenvolupament d’activitats

programades.

Reunions de cicle i claustre per a arribar

a acords.

Treballar millor en equip.

Programar d’una manera més

globalitzadora.

Sessions per programar tallers i elaboració

de material.

Interès per noves

metodologies.

Incorporar a les UD noves

maneres de fer.

Programar d’una manera més

globalitzadora.

14

Propostes d’activitats formatives futures.

En principi s’ha acordat seguir formant-nos entre nosaltres a partir del seguir realitzant el proper curs

acadèmic els Claustres Metodològics.

Ens hem plantejat la formació i orientació d’un assistent en l’aplicació de noves metodologies.

De tota manera, a data de l’acabament d’aquest seminari, i com ve especificat en l’última acta, com a

claustre seguirem fent claustres on seguirem definint una línia conjunta de treball i ens falta acabar de

definir cap a on volem exactament una formació pel curs vinent.

16

Materials elaborats.

A partir d’aquest seminari hem elaborat una sèrie de documents que ens han ajudat a planificar-nos, a

fer un seguiment, i sobretot a dur un registre de les activitats fetes i dels acords presos:

- Graelles de planificació i programació dels tallers de matemàtiques.

- Rúbriques pels mestres i per l’observador dels tallers per tal d’avaluar el desenvolupament de

l’aplicació dels tallers.

- Actes de la comissió de Competències Bàsiques, per tal de dur un registre dels acords presos i pel

desenvolupament de les activitats dels diferents cicles.

- Les actes d’aquest seminari, que ens han servit per tal de definir què volem i cap a on anam.

- La concreció curricular. Ja hem començat a incorporar tots els acords i valoracions en la concreció

curricular del proper curs acadèmic.

- Unitats Didàctiques i Programacions d’aula. Per nivell i per cicles s’ha començat a modificar i

introduir les noves aportacions pel curs vinent, així com en propostes d’avaluació.

18

FORMACIÓ EN CENTRES Acta de sessions

Títol de l’activitat Clau

CEIP Puig d’en Valls – Metodologia: Treball per projectes. 020417 - 1973

Sessió nº Nº d’assistents Durada Data Lloc de celebració

1 23 i resta claustre

1h 24/10/14 CEIP Puig d’en Valls

Temes tractats

Com treballar l’ortografia dins l’aula.

Treball ortogràfic a partir de la vessant neurolingüística. Fomentar les estratègies

visuals front les auditives.

Diverses activitats seqüenciades, on per passar a la següent activitat és necessari que

l’alumne hagi assolit els continguts de l’anterior.

Autor: Daniel Gabarró- “¿Cómo enseñar ortografía? (Boira Editorial)

Acords:

- Tots els presents es mostren gratament sorpresos per aquesta metodologia i s’acorda

consultar el material proposat i reflexionar sobre els mètodes que feim servir en

contrast als aspectes exposats.

- S’acorda adquirir el llibre editat i/o consultar la pàgina web d’aquest autor.

Tasques a realitzar abans de la pròxima sessió Responsable

Cercar activitats que fomentin la globalització

dins la dinàmica de les classes i aplicar-les.

Preparar següent exposició.

Tots els presents.

Mestres responsables de l’exposició de les seves feines

19

Desenvolupament de la sessió:

S’inicia aquesta primera sessió amb l’exposició de la mestra Carmen Clapés on exposa

una metodologia que ha dut a pràctica dins la seva aula.

Es centra amb l’aspecte de l’ortografia, ja que es va plantejar que els alumnes sempre

feien les mateixes faltes tot i treballar-ho contínuament, per tant, va tenir la necessitat

de cercar alguna manera diferent de fer-ho.

Presenta el material de l’autor Daniel Gabarró (¿Cómo enseñar ortografía?), basat en

un programa neurolingüístic. Es procedeix al visionament d’un vídeo on el mateix autor

explica la seua metodologia:

Aquest metodologia es centra en que els alumnes facin l’aprenentatge de

l’ortografia a partir d’estratègies visuals, que no només ho vegin com un objecte

sinó com una paraula.

Es recomana aquest mètode a partir de 3r de primària i explica que té una

garantia entre un 50 i 80%

A continuació explica una sèrie d’activitats on el més destacables és que són

perfectament seqüenciades, i és importantíssim que per a que un alumne passi a

la següent activitat tingui els continguts ortogràfics programats assolits. També

destaca que és molt important que els alumnes sàpiguen el significat de les

paraules treballades, per tal de crear la imatge dins de la seua ment a l’hora

d’escriure. Ressalta que ens hem d’assegurar que tots els alumnes que tenen

problemes ortogràfics passin de tenir una estratègia auditiva a una estratègia

visual. El programa presentat per a que es pugui aplicar amb èxit s’han de

realitzar els 9 passos que proposa, i sempre partint de les pròpies

característiques ortogràfiques de l’alumne.

El coordinador de l'activitat,

Ricardo López Noguera

20







Temes tractats

Activitats intercicles.

Afavorir l’adaptació d’infantil al 1r cicle de primària.

La millora del coneixement de l’alumne i facilitar-los experiències enriquidores. El rol

alumne-tutor.

Acords:

- S’acorda entre tots els presents que és una activitat molt interessant i important per tal

de crear més ambient d’escola i facilitar la incorporació dels alumnes d’infantil a

primària.

- S’acorda reflexionar si es podria deixar com una activitat a realitzar tots els cursos

acadèmics i deixar-ho com part de la metodologia del centre.


Preparar següent exposició.

Mestres responsables de l’exposició de les seves feines

21


En primer lloc els dos mestres del 1r cicle que fan l’exposició comencen tractant la

metodologia i l’organització d’una sèrie de tallers on participen els alumnes d’infantil de

5 anys i els alumnes de 1r cicle.

Es programa uns tallers cada 2/3 setmanes en divendres, i a cada taller hi ha una

mestra d’infantil i un de primària. La durada dels tallers són d’una hora i mitja.

Abans es fa una reunió entre les i les mestres per a realitzar grups de taller segons les

característiques dels alumnes.

Cada alumne tindrà una targeta de color identificativa amb el nom posat (a mode de

collar). El color és diferent a cada grup. Es fan parelles com si fossin padrins i fillols.

S’ha de decidir un punt de trobada prèviament. Els productes finals que realitzin els

alumnes se’ls enduran a casa i es farà un enregistrament fotogràfic de l’activitat.

Com a exemple mostren una graella de 6 grups d’alumnes. També els collarets amb

les targetes de colors. Aquest collarets estan penjats dins l’aula durant tota la setmana

fins el dia dels tallers.

Es procedeix a explicar quins tipus d’activitats realitzen a aquests tallers: escacs, cuina,

titelles, papiroflèxia, anglès, gimcana ...També mostren fotografies de diferents

productes finals realitzats pels alumnes.

Es ressalta que es dona molta importància a la convivència, l’adaptació, tenir cura dels

petits, ajudar...

Al torn obert de paraula es demana com avaluen aquesta activitat. Expliquen que

realitzen un registre d’observació.



22







Temes tractats

Elaboració d’un producte final: LAAP BOOKS.

Metodologia basada en la investigació de continguts per part dels alumnes.

Autonomia en el treball i esforç per a elaborar una feina per part dels alumnes.

Acords:

- A tots els presents els hi agrada molt aquets producte a realitzar pels alumnes i es

valora que es una manera molt competència de treballar continguts.

- Es comenta com ho podríem aprofitar a altres cicles i a les diferents àrees. Tractar-ho

en cicle.


Cercar continguts en cada cicle que es puguin

treballar amb aquesta metodologia.

Es recorda que la propera sessió és l’exposició

del CEIP Santa Gertrudis al CEIP Sa Bodega.

Tots els presents.

23


Una mestra del 3r cicle explica l’elaboració de Laap Books per part dels alumnes. Es

tracta d’un producte final que han de realitzar a partir de la recerca d’informació sobre

uns continguts pactats

Consisteix en proposar un tema de treball als alumnes i a partir d’unes pautes

d’estructura d’aquest material ells busquen la informació dels diferents apartats i

seleccionen la informació més adient. A més han de decidir el format de presentació.

Necessiten una orientació i unes pautes per tal d’elaborar-ho, però els alumnes treuen

molt de profit i treballen moltíssim l’autonomia front nous aprenentatges.

Els alumnes es mostren molt motivats amb les activitats per a elaborar aquest material.

Els alumnes més fluixos i/o que necessiten més suport necessiten unes pautes més

clares i un seguiment més exhaustiu, però s’observa una gran millora en els seus

aprenentatges.

L’elaboració del Laap Book serà la nota de la unitat didàctica programada, juntament

amb l’exposició oral que fa cadascú dels alumnes del seu treball. Un cop finalitzat cada

alumne ompli un full d’autoavaluació de tot aquest procés.

Es destaca que es treballa: l’autonomia, la iniciativa, la creativitat, totes les

competències lingüístiques i es fomenta molt l’aprendre a aprendre.

En mostra els Laap Books elaborats pels seus alumnes que tracten sobre l’Edat

Mitjana. Ens comenta que es pot reballar amb aquesta metodologia qualsevol contingut

de qualsevol àrea.

Finalment comenta que s’ha de fer un seguiment continu amb els alumnes i orientar-los

perquè sinó els alumnes tenen la tendència a copiar la informació que necessiten.

Necessiten molta orientació en aquest aspecte.



24





4 21

3h 24/11/14 CEIP Sa Bodega

Temes tractats

Justificació de la feina per projectes.

Relació amb les famílies dels alumnes.

Organització del centre i horari.

Projecte de centre.

Acords:

- Reflexionar sobre els continguts tractats.

- Relacionar-ho amb el què volem nosaltres com a centre i cap a on volem anar.


Assistir al claustre de formació de l’escola:

organització i gestió dins l’aula. Treball

col·laboratiu entre mestres i alumnes.

Tots els presents.

25


En un primer moment es presenten les mestres del CEIP Santa Gertrudis i ens

expliquen els següents aspectes relacionats amb el seu treball per projectes al seu

centre.

En primer lloc exposen com es varen iniciar, una mica d’història d’aquesta metodologia,

les dificultats amb les que es trobaren i el temps que trigaren en poder treballar tot el

centre amb una línia metodològica conjunta.

A continuació destaquen que qualsevol programació que es faci i la seva aplicació a les

aules ha d’estar sempre molt ben justificat, i per tant s’ha d’informar a les famílies.

És importantíssim preparar a les famílies i es realitzen reunions pedagògiques amb

aquestes sempre justificant totes les feines.

Tenen una figura de “l’assessor entre companys” que ajuda i guia als mestres en

l’orientació i implementació del treball per projectes dins l’aula.

Respecte a com s’organitzen, elaboren un horari amb les tasques específiques que han

de treballar, així com un horari per a estratègies metodològiques. D’aquest horari es

destaca:

“Què m’expliques?”- treball principalment oral, la notícia, conferències... un treball oral

de la llengua.

Hores de càlcul.

Racons – estan establerts per tot el claustre i participa tota l’escola. Es treballa

ciències, art, aspectes periodístics... dependrà de les necessitats curriculars. Es

mesclen les classes fent grups i així cada aula és un racó

“S’hora del centre”

Treball d’aula – engloba les àrees instrumentals, fent-ho el mateix mestre a tot el grup.

L’Equip Directiu fa els racons.

Projecte de Centre: Treball per projectes.

Per engegar un projecte aquest ha de partir d’una necessitat dels alumnes.

Al primer trimestre es dediquen a l’organització de l’aula, festes tradicionals... realitzant

petits projectes per a les coses que surten.

S’elabora una graella de seguiment dels continguts que han treballat, així com es du un

registre dels continguts que va treballant cada grup. Si en un determinant moment es

troba que no s’ha treballat un contingut es fa. Al tercer cicle es fa una relació dels

continguts fets i dels no treballats per tal de treballar aquells que no s’han tractat i

deixar el currículum cobert.

26

S’elaboren programacions didàctiques, i després a mida que es va treballant marquen

els continguts donats.

El centre entrega un butlletí de notes per competències.

Els projectes els trien els alumnes i els mestres han de ser els guies. El mestre també

orienta cap a on van els continguts que trien els alumnes.

Els especialistes fan les seves àrees però alguna tutoria el relaciona amb el projecte de

classe.

Treballen a nivell d’aula, no fan projectes comuns al centre o per cicles.

Ens donen unes pautes per aposar en marxa un projecte:

*Definir què volen, definir el projecte.

*Avaluació inicial.

*Desenvolupament del projecte.

*Tractament de la informació (recerca, organització, seleccionar informació... han de

ser produccions fetes pels alumnes, no ha d’haver-hi còpies).

*Avaluació.

Sempre s’ha de contextualitzar amb la realitat de l’alumne i el seu entorn.

El mestre també ha de fer un Planning amb els alumnes elaborant un mapa conceptual.

I, per acabar aquesta sessió, ens donen una sèrie de direccions i recursos per a que

puguem consultar.



27







Temes tractats

Organització i gestió dins l’aula.

Treball col·laboratiu entre alumnes i mestres.

Acords:

- Tots els presents es coincideixen en una bona planificació de l’espai en relació a

l’alumnat que tenim i la feina programada a treballar.

- S’acorda reflexionar sobre la distribució que tenim els mestres dins les nostres aules.


Es recorda que la propera sessió és l’exposició

del CEIP Santa Gertrudis al CEIP Sa Bodega.

Tots els presents.

28


Aquesta exposició la realitza un mestra del 2n cicle de primària i comença amb la

presentació d’un PowerPoint titulat “Organització i gestió de l’aula”.

En primer lloc comença justificant per què és important una bona gestió de l’espai, on

es destaca el següent:

Agilitza la feina dels mestres.

Disminueix irrupcions dins l’aula.

Afavoreix la participació dels alumnes dins l’aula.

El grup es mostrarà més motivat.

Es creen vincles entre les membres del grup.

Ordena i ajuda a planificar l’aplicació de les activitats programades.

A continuació ens explica com es pot fer això:

Adaptar l’aula al Projecte Educatiu i les programacions d’aula.

Procurar que sigui un lloc coherent amb el que es fa en relació als objectius plantejats.

Intentar que sigui un espai acollidor, que els alumnes es sentin a gust.

Pactar i negociar amb els alumnes els diferents espais de l’aula segons els seus

interessos i el que tenim programat fer.

Fer canvis al llarg del curs i penjar els seus treballs.

Agrupacions dels alumnes segons el que es vol treballar.

Ens mostra una frase d’Albert Einstein que ens convida a la reflexió: “És una locura

seguir haciendo lo mismo y esperar resultados diferentes”.

Després ens comenta que és molt interessant que els primers dies de classe els

alumnes gestionin la distribució dels espais, el material, els grups de treball.. que

determinin què volen a la seva aula, les responsabilitats que han de tenir...

Finalment ens va explicant els diferents espais que té a l’aula (hem de destacar que

ens trobam dins l’aula d’aquesta tutora). Ressaltar que són espais dinàmics i que van

canviant i modificant-se amb els materials i productes que realitzen els alumnes a

mesura que treballen.



29





6 19

2h 03/12/14 CEIP Sa Bodega

Temes tractats

Projecte: Com decoram la nostra classe?

Treball per projectes.

Activitats que fomenten el raonament i la deducció per part dels alumnes.

Autonomia en l’aprenentatge dels alumnes.

Enregistrament de la feina feta.

Acords:

- Exposició interessant i del gust de tothom, i ens convida a que reflexionem sobre les

tasques que ja duim a pràctica i a connectar activitats que ja feim amb una planificació

globalitzadora i competencial.

- Accedir a l’entorn Moodlee per a compartir experiències, documents i feines fetes.


Seguir amb les sessions del seminari a

cadascú dels centres.

Tots els membres presents.

30


Presenten unes mestres de primària del CEIP Santa Gertrudis un projecte que vàren

realitzar fa uns anys amb uns alumnes de 5 anys: “Com decoram la nostra classe?”. El

projecte va sorgir a partir de qüestionar-se com es volien dir i de la necessitar d’explicar

qui eren.

Ens mostren un PowerPoint amb tot el procés del projecte amb les activitats que varen

realitzar, així com de material realitzat pels alumnes.

Dels aspectes tractats es destaca el següent:

Fomentar la reflexió i opinió per part dels alumnes, per partir dels seus propis

interessos.

Realitzar activitats prèvies al projecte per a marcar una línia de treball, amb el

corresponent registre de les dades que van sortint.

L’evolució del treball i els interessos dels boixos anava marcant nous dubtes i anava

marcant la línia de treball del que volien saber i investigar.

Destaquen la important col·laboració per part de les famílies.

A mesura que evoluciona el treball van sortint nous dubtes que van dirigint noves

recerques d’investigació, en aquest punt és molt important que el mestre tingui molt clar

què és el que aprenguin els seus alumnes per anar dirigint cap a una línia concreta.

Cada vegada que surt un interrogant s’ha d’elaborar una hipòtesi amb els alumnes.

Es comenta la importància de distribució de tasques i responsabilitats que ha de tenir

cada alumne en tot aquest procés. És molt important dur un registre d’observació i de

continguts treballats i assolits per a cada alumne, per tal de garantir l’assimilació del

currículum.

També comenten que el mestre ha de tenir molt clar com vol fer cada activitat, ja que

ha de tenir la previsió de les característiques individuals de cada alumne, els

agrupaments que es faran servir, suports que es poden necessitar...

Molt important també és arribar a unes conclusions després d’una recerca i plasmar-ho

entre tots a un document, com per exemple en la elaboració d’un mapa conceptual del

que han fet i après.

Aquest tipus de projecte permet globalitzar totes les àrees que un consideri o vagin

sorgint.

Importantíssim és el dur un registre de tot el que es fa, ja que després permetrà al

mestre elaborar la programació amb els continguts treballats i objectius assolits. Les

programacions elaborades es guarden a una carpeta que té cada grup que els

acompanya en tota la seva etapa de primària, i d’aquesta manera queda constància de

tot el que s’ha treballat.

31

També es destaca que els pares han d’estar informats de tot el que es fa, així com

donar-los una còpia del document de programació, o accés de consulta a la pàgina

web del centre o al bloc de la classe.

Després les mestres que realitzen l’exposició passen a explicar un altre projecte que

realitzaren, relacionat amb la recaptació de sous per a la fundació de Vicent Ferrer.

Tots els aspectes tractats a l’anterior projecte es tornen a comentar en aquest.

Finalment es debat sobre l’avaluació de tot aquest tipus de treball, i ens comenten que

s’ha de tenir molt clar què es vol fer i quines eines volem que aprenguin (més important

que aprendre continguts), també és importantíssim dur un registre exhaustiu del que

fan els alumnes i què van assolint. Al centre tenen una sèrie de documents per a

facilitar l’avaluació, que al mateix temps comparteixen amb altres mestres i amb les

famílies.

*La Sra. Dolors Roig, en un punt del desenvolupament de la sessió, comenta als presents que

podem accedir a l’entorn Moodle. Explica la manera que podem accedir.



32





7 23


Temes tractats.

Dinàmiques de grup per cohesionar el Claustre.

Acords:

- Tots els presents acorden tenir present tècniques d’aquestes per tal de rompre les

rutines que massa sovent fomentem a les aules.


Assistir al claustre de formació de l’escola: Valoració

en cicle de totes les exposicions i ponències fetes.

Tots els participants del seminari i la

resta del claustre.

33


Es presenta en primer lloc unes justificacions de perquè és molt important dedicar

temps a realitzar activitats diferents dins les aules trencant la rutina diària per tal de

cohesionar el grup classe i per a que els alumnes perdin vergonya a interactuar amb

els companys i a participar en les diferents propostes que els hi puguem oferir els

mestres.

Justifiquen que és molt important trencar puntualment cada mati amb la rutina que

estiguin fent. Els ajuda a descansar la ment, desinhibir-se, expressar emocions,

compartir situacions amb els companys...

A continuació ens presenten una relació d’activitats. Unes impliquen una acció de pocs

minuts i altres poden implicar mitja o una sessió complerta: jocs de picar palmes, jocs

de paraules, un ball (individual i per parelles), observar una imatge i expressar

sentiments que els i produeixen...

Posteriorment proposen als presents dos activitats per a realitzar: la primera és un

simulacre d’un Flasmob (en el quals tots els presents participen realitzant un ball a

partir d’un ball realitzat pels alumnes de 6è) i l’altra es tracta de copiar i emular formes i

gestos que es produeixen a una vídeo.



34





8 i 9 23

2h 23 i 26/01 CEIP Puig d’en Valls

Temes tractats

Valorar en cicle les activitats i metodologies tractades a les exposicions dels

companys als claustres de Seminari.

Valorar el treballs exposats pel CEIP Santa Gertrudis.

Extraure conclusions sobre les metodologies presentades i relacionar-ho amb el tipus

de feina que ja es fa al nostre centre, així com fer propostes de millora.

Acords:

Seguir el proper any amb claustres metodològics per compartir experiències.

Seguir cercant i aplicant activitats que permetin globalitzar.

Tenir presents les propostes de millora de tots els cicles per a programar el proper

curs acadèmic.


Assistir al claustre de formació de l’escola: exposició d’activitats i metodologia: google drive (compartir documents)

Directora i mestra de música

35


Els diferents cicles es reuneixen per a tractar els aspectes determinats a l’apartat de

temes tractats en aquesta acta, i es ressalten els següent aspectes (s’adjunten les

actes dels diferents cicles):

Educació Infantil:

En general es valoren molt positivament.

El que més ha agradat és que són iniciatives que ja s’havien dut a la pràctica.

Resulta molt positiu que els/les mestres expliquin les coses que donen bon

resultats a la seva aula.

Els hi agradaria anar a visitar el centre de Santa Gertrudis.

Algunes de les mestres han començat a aplicar coses dins de la seva aula:

Tutora de 5 anys B: Laapbook i carretera de conceptes.

Tutores de 4 anys : racons internivell

Tutora de 4 anys B: encarregats a l’aula.

La tutora de 5 anys A ha utilitzat coses pel seu projecte del nom de la classe.

Sobretot l’apropament a la realitat dels seus alumnes.

En general hem aprés que no sempre hem de seguir el mateix guió.

Primer cicle de primària:

- Algunes exposicions no estan gaire relacionades directament amb l’objectiu

plantejat enguany de la Formació de Centre, però sí que es poden treure algunes

idees per aplicar en els treballs per projectes.

- Les xerrades van ser pràctiques i van ser enriquidores. Potser una visita al centre

i fer una sessió in situ seria la part que donaria un coneixement més global i

complet.

- Pensam que si es vol fer un treball per projectes ben fet ha d’haver més hores de

coordinació entre els mestres d’un grup i així poder implicar més àrees.

- Creiem que al nostre centre encara no tenim les condicions necessàries per

aplicar-lo.

- Respecte a les famílies hauríem de fer un treball pedagògic intens i llarg per

preparar-les i explicar-les el funcionament d’aquesta metodologia.

- Es plantegen els següents interrogants: Cap a on anam? Volem aquesta línia

metodològica per a la nostra escola? Estem disposats a fer aquest esforç?

36

Segon cicle de primària:

- Acord de dur a terme alguna proposta d’activitat exposada als claustres, com pot

ser la part d’ortografia visual. Es creu que és una bona idea posar-la en pràctica a

tallers de llengua.

- D’altra banda, el recurs material de LAPBOOKS pot ser molt útil per posar en

pràctica al projecte d’art de 2n cicle, així com el curs vinent.

- S’ha consensuat d’altra banda:

Pel curs vinent fer un Laapbook per alumne o en petit grup, per tal de treballar

continguts d’art.

De la part d’organització d’aula, a principi de curs s’ha de disposar de més temps

per preparar material i aconseguir una bona organització d’aula, ja que si aquesta

no és adient, els alumnes poden tenir dificultats per assolir continguts de les

diferents àrees. És molt important que aconseguir que els alumnes siguin el més

autònoms possible i que siguin ells els protagonistes del seu procés

d’ensenyament-aprenentatge.

Es valora molt positivament les ponències de membres del claustre els

divendres. Es proposa la seva continuïtat el curs vinent per tal d’anar creant una

mateixa línia metodològica al centre.

- Després de les ponències, ens hem adonat que al nostre centre manquen més

reunions d’equip docents per tal de programar de manera conjunta i treballar així

de manera globalitzada.

- En general gran satisfacció amb el camí que està seguint la nostra escola. El

claustre està obert a noves metodologies i, a poc a poc, s’han anat introduint

canvis molt significatius: tallers de matemàtiques a tots els cicles de primària,

racons a cicles, globalitzar contingut a través del monogràfic... Ens estem

implicant molt en les sessions de claustre dels divendres.

- Es proposa seguir la idea del CEIP Sta. Gertrudis de crear un document per cada

grup que puja d’infantil fins a 6è de primària, en el que hi estigui reflectit tots els

projectes que s’han anat treballant al llarg de l’escolaritat.

37

Tercer cicle de primària:

- Tots els membres del cicle valoren molt positivament les sessions dels claustres

metodològics perquè són molt didàctics i pràctics a l’hora de posar-ho en

pràctica.

El projectes de l’escola Sta. Gertrudis han estat molt interessant però el tercer

cicle no estam molt d’acord en la manera de treballar els conceptes ja que

trobam que el currículum es tracta molt relaxadament, es a dir, es treballen molt

uns determinats conceptes però en queden molts de pendents que es van

deixant per al tercer cicle o no es veuen mai. També pensam que treballa cada

tutor individualment cada projecte i ens agrada més la forma de treballar de la

nostra escola que és més en equip i un monogràfic per a tota l’escola. Això no

vol dir que no es pugui fer projectes per aula.

Propostes de millora:

*Continuar amb claustres metodològic i compartir experiències entre tot el

claustre.

*Realitzar activitats per millorar l’ortografia.

*Fer activitats intercicles.

*Continuar fent les activitats que ja ens funcionen.

*Fer dinàmica de grups de manera trimestral.



38





10 23


Temes tractats

Compartir documents. Google drive

Acords:

- Tots els presents acorden practicar amb documents comuns en aquest espai per tal

d’anar practicant.

- Pel proper curs acadèmic es proposa fer en aquest espai: les memòries dels cicles,

reunions d’Equips Docents, El treball específic d’alguns alumnes (alumnes NESE).



exposició d’activitats i metodologia: ELABORACIÓ

INFORMES D’AVALUACIÓ.

Mestres d’Educació Infantil

39


La mestra que realitza aquesta l’exposició justifica aquesta eina a partir de la

necessitat que mostren moltes vegades molts de mestres de la falta de temps i d’espai

per a compartir documents i per a realitzar reunions.

En un primer lloc realitza una explicació teòrica del origen del google Drive i de com va

sorgir i quina expansió va tenir.

A continuació exposa què ens permet aquesta eina:

Emmagatzemar documents i compartir-los.

Es poden crear molts tipus de documents.

Es pot crear, modificar i crear tot tipus de documents específics des d’aquesta

aplicació. És un administrador de documents.

Es pot transferir documents a les persones que es conviden.

L’únic requisit que es necessita és tenir un compte de gmail.

A continuació mostra per passes com es pot accedir al Google Drive. Així com poder

descarregar aquest sistema de diferents maneres.

Després fa casos pràctics de creació d’arxius. Mostra diferents opcions, com fer un

document de text, com treballar des del nostre ordinador, com compartir-los amb altres

persones...

Per finalitzar ens mostra una relació de fonts i enllaços d’interès.

Al torn obert de paraula es tracten els següents temes:

Es proposa crear un document amb una activitat per a tots els mestres per a que anem

practicant amb aquesta eina.

Les mestres d’infantil comenten que elles ja ho han posat en marxa per a tractar

aspectes sobre un alumne en concret.

Es diuen les contrasenyes del centre per a poder accedir.

Pel proper curs acadèmic es proposa treballar les memòries dels diferents cicles, les

reunions dels Equips Docents i el treball específic dels alumnes NESE.



40





11 23


Temes tractats

Elaboració d’informes d’avaluació.

Projecte Filosofia 3/18.

Acords:

- Consultar la pàgina web del GRUP IREF.

- Plantejar-nos els informes d’avaluació.


Assistir al claustre de formació de l’escola: exposició

d’activitats i metodologia: GLOBALITZAR ÀREES A

PARTIR D’UN TEMA DE TREBALL.

Els mestres que exposen.

41


A la sessió d’avui dues mestres d’Infantil ens presenten i expliquen com realitzen els

seus informes d’avaluació i després ens fan una explicació de la metodologia filosofia

3/18 que elles duen a pràctica dins les aules d’infantil.

En primer lloc una mestra d’infantil ens introdueix el per què fan els informes

d’avaluació d’aquesta manera i ens posa el visionament del vídeo “És utòpic canviar

l’educació?” DE Carles Monereo, del que es ressalten els següents aspectes:

S’ha d’avaluar “in situ”: hi ha molts moments que s’avalua per competències i no en

som conscients.

Demana que es reflexioni, compari, s’autoavaluï.. posar en pràctica coneixement per

avaluar als alumnes.

Els professors hem de proporcionar eines i coneixements als alumnes per avaluar-los i

autoavaluar-se.

Proposa que molts de professors ja ho fan, és important fer el canvi i proposa que si es

vol fer una canvi metodològic es comenci per l’avaluació.

Després la mestra ens explica la dificultat que tenen per avaluar el que fan amb els

ítems del Gestib. Elaboren un document d’avaluació que consta de tres parts:

“Què hem fet?”- D’on surten els continguts treballats.

“Per què?”- Justifiquen el que han treballat i expliquen la seva importància.

“Com ha anat?” – En aquest punt s’informa de l’evolució individual de cada alumne.

A continuació ens mostren un exemple d’informe d’avaluació realitzat per un dels seus

alumnes.

En aquest punt ens explica de manera més detallada el punt que fa referència al “Com

ha anat?”. Hi ha un resum de l’informe i surten observacions respecte a: aspectes a

millorar, estratègies per aconseguir-ho, ressaltar punts forts... i ha d’estar fet amb un

llenguatge entenedor i ha de ser un informe positiu.

Per acabar aquesta part ressalten que els pares a les valuacions donen més

importància a les observacions dels mestres que als ítems en sí.

Posteriorment passam a la part d’explicació del projecte de Filosofia 3/18 per part

d’una altra mestra d’infantil.

En primer lloc ens ofereix una explicació de què consisteix aquests tipus de projecte.

Principalment facilita les habilitats del pensament. És una manera de desenvolupar la

capacitat cognitiva i permet globalitzar totes les disciplines, i els alumnes aprenen eines

que podran fer servir tota la vida. Es treballen continguts de la vida quotidiana i podran

aplicar-los a tots els àmbits de la seva vida.

42

L’objectiu principal d’aquest projecte és ajudar-los a pensar per ells mateixos. Ens

presenten una relació de les habilitats del pensament que es treballen, així com una

relació d’habilitats d’aplicació.

A continuació ens explica com es pot aplicar a l’aula (clima afectiu, potenciador

d’habilitats de pensament, diàleg filosòfic, avaluació amb judicis de valors...)

Comparteixen una conclusió de la seva experiència dient que convida als alumnes a

pensar i al raonament, així com a l’autonomia a l’hora de pensar, i a més és una

manera atractiva i divertida.

Es presenta una activitat realitzada a 3anys, una activitat de recerca a través de l’art.

Es destaca que el/la mestre/a fa de guia o mediador. Ens mostren també la memòria

de la seva experiència. A infantil dediquen una hora setmanal a fer filosofia a través

dels contes.

Es destaca que és molt important realitzar desdoblaments amb els grups. També és

interessant fer un enregistrament de la sessió, així com és importantíssim avaluar entre

tots la sessió quan acaba.

Tot seguit ens mostren el vídeo “L’aventura de pensar” del projecte de filosofia 3/18. Un

cop acabat ì per acabar la sessió ens mostren les fonts del GRUP IREF. Ens expliquen

la pàgina Web i les seves parts.



43





12 23


Temes tractats

Dinàmica de grups.

Acords:

- Tots els presents es mostren d’acord en les conclusions fetes respecte al treball en

equip.

- Tenir més present el treball en equip dins les aules i donar-li la importància que

pertoca.



reflexionar sobre els acords presos ja que la

propera sessió és la última on com a claustre

hem de prendre decisions.

Tots els i les mestres.

44


La sessió d’avui la realitza la Directora en col·laboració amb una àvia d’uns alumnes

del centre. Ens expliquen que a través d’un taller de cuina es poden treballar els

continguts relacionats amb la cohesió de grups, el treball en equip i la presa d’acords

conjunta.

En primer lloc indiquen a tots els presents que ens hem d’organitzar en grups, donant

la pauta que ningú quedi sense formar part d’un equip. Un cop fet això ens hem

d’ubicar a una taula de treball on hi ha una sèrie d’eines i productes per a elaborar un

menjar.

A continuació ens expliquen el procés d’elaboració del producte, indicant que cada

membre de l’equip ha de tenir una tasca específica que ha de respectar en el procés

d’elaboració. Insisteixen que aquesta passa de distribució de funcions abans de

començar una tasca conjunta és molt important per a que el resultat final sigui bo i tots

hagin tengut la seua implicació i responsabilitat. A més hi ha una sèrie d’estris de cuina

que hem de compartir tots els equips a un espai comú.

Un cop explicat això els equips realitzen l’elaboració del menjar explicat.

Acabat ja el producte es fa un posada en comú per part de cada equip del treball

conjunt que han fet, dificultats trobades, compliment de responsabilitats, sensacions...

Posteriorment es fa una anàlisi d’aquesta posada en comú i entre tots els presents

realitzam un anàlisi d’aquells aspectes que podem tenir en compte amb els nostres

alumnes i quins aspectes podem potenciar per tal d’incentivar la cohesió i el treball en

grup. Una manera diferent de treballar dins les aules, insistint també que ho podem fer

amb una activitat i a un espai totalment diferent del que estam avesats a fer.

Per acabar ens mostren una sèrie d’activitats relacionades amb el que acabam de fer,

com per exemple expressar en una oració els sentiments que els ha produït aquesta

activitat, escriure una petita història relacionada amb els productes utilitzats, elaborar

una recepta, elaborar un text instructiu....



45





13 23


Temes tractats

Globalitzar vàries àrees a partir d’un tema de treball.

Acords:

- Valorar aquesta manera de treballar d’acord a la feina que duim actualment a les

aules.



Valoració en cicles de les metodologies i activitats

presentades. Fer propostes de millora pel curs

vinent per crear una línia de treball conjunta.

Tot el Claustre

Desenvolupament de la sessió: Els dos tutors del 4t nivell de primària presenten en aquesta sessió la metodologia de treball

que fan servir a tot el segon cicle de primària: el treball curricular a través de l’art.

A partir d’un Power- point expliquen en primer lloc la justificació de per què varen

decidir fer servir el treball a través de l’art. Varen començar a fer-ho el passat curs

acadèmic ja que no hi ha llibres de text a les llengües, i consideren que el treball a

46

partir de l’art obre una ventall de possibilitats de treball molt ampli i molt motivador. Es

treballa a partir de les emocions, els sentiments, les descripcions, el raonament i tot allò

que surt dels propis alumnes. La base d’aquesta manera de treballar està basada en la

Filosofia 3/18.

Expliquen que aquesta manera de treballar permet globalitzar molts de continguts i

enllaçar el treball de diferents àrees.

Mostren a continuació la relació de pintors que tenen programats treballar per

trimestres al llarg del present curs acadèmic, així com les sortides i activitats

complementàries relacionades amb aquests.

Després mostren un quadre de Joaquin Sorolla. Expliquen com es comença el treball a

partir d’una obra d’art. Fer suposicions, debats, descripcions, emocions que els hi

transmet.. i a partir d’aquí ja es dirigeix a treballar continguts planificats a les diferents

UD de les diferents àrees.

Un cop explicat això mostren una graella on hi ha una relació dels continguts de les

àrees de català, medi, matemàtiques i artística que estan relacionats amb el treball

d’aquest pintor. Destaquen que és molt important que a l’hora de programar triïn

continguts de diferents àrees que es puguin enllaçar, o deixar-los oberts a continguts

i/o interessos que vagin sorgint per part dels alumnes.

A continuació mostren un llistat de productes finals que hauran de realitzar els alumnes

al llarg del treball d’aquestes UD i que ens servirà com avaluació de tot el procés.

Com a conclusió expliquen que és molt gratificant el treball a partir de l’art i que els i les

alumnes es mostren molt motivats. S’assimilen els continguts programats a partir del

treball de raonament dels alumnes, entenen el que aprenen, evolucionen molt en la

comprensió lectora i el raonament de conceptes.. i es mostren cada cop més autònoms

en el treball, així com molt motivats per aprendre coses noves. També destaquen que

es troben amb diverses dificultats, per exemple a l’hora d’avaluar, sobretot fer-ho

encaixar amb els ítems d’avaluació que proposa el Gestib. Es fan moltes coses que no

queden reflectides als informes d’avaluació. A més la programació inicial no es

compleix del tot perquè l’evolució de les activitats encamina al treball d’altres continguts

que no es tenien programats, i costa molt ajustar-ho i fer-ho quadrar tot. També els

continguts que proposen són molt amplis i no dona temps a treballar-se tot.

Per acabar, ressalten que una UD ha de ser un document obert i flexible, que serveixi

de guia i orientació. S’ha d’anar revisant contínuament.



47





14 i 15 23

2h 13 i 16/03 CEIP Puig d’en Valls

Temes tractats

Anàlisi del treballs i metodologies exposades.

Propostes d’activitats i o metodologia de treball amb els alumnes a alguna àrea o

vàries àrees pel proper curs acadèmic.

Valoració d’activitats que hem dut a terme al present curs que podem millorar i seguir

realitzant el proper curs acadèmic.

Acords:

Es presenten en aquesta acta les reflexions i les propostes de tots els cicles del

seminari de formació.

A l’última sessió del seminari es realitzarà una posada en comú de tothom.

En aquesta sessió es prendran acords metodològics per al proper curs acadèmic.


Revisar els acords i propostes fetes pel cicle

per a exposar-les al proper claustre del dia 24

d’abril.

Tots els presents

48


Els diferents cicles es reuneixen en dues sessions per a tractar els aspectes

determinats a l’apartat de temes tractats en aquesta acta, i es ressalten els següent

aspectes:

Educació Infantil:

Anàlisi del treballs i metodologies exposades:

Molt interessant.

Molt productiu es poden adaptar moltes propostes a infantil, excepte l'ortografia tot ha estat

molt profitós.

Laapbook molt interessant i a 5 anys s'ha dut a la pràctica.

Google drive molt pràctic i 3 anys B l'ha posat en pràctica.

Organització de l'aula moltes idees profitoses.

Avaluació t'obliga a reflexionar sobre el treball fet a l'aula.

Art: molt interessant

Dinàmica de grup: uneix al claustre, vivències molt divertides i positives paral·leles a la feina.

Projectes ( Sta. Gertrudis): aprofundir en les activitats per fer-les més significatives i vivencials

(ex. dissecció d'un peix a les aules de 5 anys).

Valorem molt positivament que es faci una exposició de la part pràctica de les experiències

entre els companys de centre.

Propostes d’activitats i o metodologia de treball amb els alumnes a alguna àrea o vàries

àrees pel proper curs acadèmic.

Tallers intercicle (proposta de millora de les mestres en pràctiques).

Unificar criteris de cara al treball d'un alumne determinat de la classe de 3 anys B.

Laapbook ( 5 anys B ) nom de la classe.

Organització de l'aula ( 5 anys B): carretera de conceptes treballats.

Avaluació: observacions al Gestib.

Filosofia 3/18 aplicat a les converses de grup.

Reunions del l'equip docent a Educació infantil.

Continuar amb claustres de metodologia.

Primer cicle de primària:

Laap book. Isabel Ferrer .Com a producte final de trimestre o curs és una bona

metodologia. S’ha d’implicar la família perquè encara són petits a 1r cicle. A l’àrea de

C. Naturals i C. Socials seria un bon començament. Una aplicació real seria explicar

ells mateixos en fitxes el que van aprenent de cada assignatura. Aquestes fitxes es van

guardant durant el curs. Hauríem de donar instruccions perquè el Padrins facin les

explicacions necessàries als Fillols. A les sessions d’Apadrinament Lector es poden

llegir i fer el Laapbook , al 3r trimestre.

49

Taller Inter cicles. Miquel Fontirroig i Rubén Peris

Seria interessant realitzar-ho una vegada al trimestre durant 4 setmanes o només en un

trimestre, tercer per exemple, per preparar el pas al curs següent. Podria ser inter cicles

(Inf-1r cicle) (1r-2n cicle) (2n-3r cicle), o també podria ser dins d’un cicle per conèixer-

se millor entre ells.

L’equip/s de cicle/s decidirien el tema dels tallers, per exemple: expressió oral, cuina,

jocs de convivència i valors, relaxació... A cada ronda nova de tallers es farien nous

agrupaments.

Organització d’aula. Edith Brachs

Molt interessant l’exposició. És molt important una bona organització de l’aula. Hi ha

una llista acordada sobre els espai s mínims obligatoris que ha de tenir cada aula. S’han

de revisar cada any per cicle per si és necessari modificar-la.

Butlletins de notes. Rosa Morey i Adela Martínez

Com els ítems de vegades no reflecteixen tota la informació que volem transmetre als

pares hem d’acostumar-nos a preparar frases o petits textos que afegirem a les

observacions del butlletins de notes a cada trimestre. Els pares ho valoren molt.

Google Drive. Aina Balaguer

Per al curs que ve proposem treballar a partir d’aquesta eina als cicles, nivell i centre.

Globalització de continguts. Ricard López i Toni Marí

És molt important relacionar continguts a través de diferents àrees, és més motivador i

significatiu. A principi de curs s`ha de pensar la manera de de programar-ho. La

motivació del mestre és molt important per poder transmetre-la.

Segon cicle de primària:

Anàlisi del treballs i metodologies exposades.

Dinàmica de grup equip directiu: valorem molt positivament el fet de fomentar el bon

ambient amb dinàmiques grupals. Si hi ha un bon clima, els recursos humans estaran

més oberts a treballar de manera cooperativa, a aplicar metodologies noves, a

gestionar els conflictes amb més facilitat i amb positivitat, entre d’altres fets.

Inventari Acuña: pensem que hi ha una necessitat d’organitzar de manera ordenada els

recursos materials del centre. D’aquesta manera, podem fer-ne un ús de qualitat,

guanyant en la temporització de crear materials, que pot ser ja disposem i ho

desconeixem.

Google Drive: ens sembla molt útil per compartir material amb l’equip docent d’un grup,

així com per poder globalitzar la programació d’aula amb els diferents mestres

especialistes. També és necessari per compartir protocols o orientacions específiques

amb un grup i/o alumne. Veiem imprescindible una bona connexió a Internet. D’altra

banda, poder disposar dels documents de centre a través de google drive i/o

fotografies d’activitats de centre, evitaria saturar el servidor de l’escola.

Filosofia 3/18: des del nostre punt de vista, ens va agradar molt, sobretot per aplicar-ho

a l’art a 2n cicle. Molt útil per fomentar la participació, l’expressió oral, el raonament i

l’esperit crític de l’alumnat.

Avaluació (observacions a l’informe dels alumnes): valorem de manera molt positiva

l’exposició, així com la idea d’estructurar la informació que ha de ser llegida pels pares.

Els exemples eren molt clars i sempre parlant en positiu i oferint orientacions.

50

Metodologia globalitzadora: traslladar a la resta de companys la nostra manera de

treballar al cicle ens anima a unificar idees i anar creant a poc a poc una mateixa línia

metodològica de centre.

Els mestres de 2n cicle proposen:

- Continuar amb L’ART com centre d’interès per globalitzar la major part d’àrees

possible.

- Continuar amb els TALLERS DE MATEMÀTIQUES. La valoració és molt

positiva. Hi ha hagut molta implicació dels docents.

- Introduir els racons a llengües i seguir amb els de matemàtiques com es fa a 3r

de primària.

- Continuar amb els claustres de metodologia; estan funcionant molt bé i molts

mestres han aplicat alguna proposta metodològica de companys. És una manera

de conèixer diferents habilitats dels companys, que podríem desconèixer si estan

a altres cicles i no hi fem classe.

- Proposem planificar a l’horari de principi de curs sessions per crear material (de

manera més concreta) per Tallers de matemàtiques i dies que es facin activitats a

nivell de centre (dia de la Pau, Carnaval, ...).

- Disposar de reunions d’equip docent per poder globalitzar.

- Aplicar l’ortografia a nivell visual i Laap books aprofitant la metodologia de

cicle.

Tercer cicle de primària:

Filosofia 3/18: Va ser molt interessant l’exposició i creiem que sempre s’està treballant

en moltes ocasions dins l’aula però que ho podríem enfocar més per fer-ho a l’hora de

tutoria amb més profunditat.

-Manera de treballar a partir d’un quadre: “La pesca de la tonyina en Ayamonte”:

Valoram molt positivament la feina que fan els nostres companys de 2n Cicle però

l’equip de 3r Cicle pensa que en alguns moments pot ser un poc monòton sentir durant

un trimestre el mateix tema a totes les àrees. Creiem que si no s’aplicàs el tema a totes

les àrees podria ser més motivador i més curt en el temps, és a dir, que no duri tot un

curs.

Acords pel proper curs acadèmic:

-Sol·licitar un curs de formació de Filosofia 3/18.

-Fer un producte final de cada tema treballat: mini-books, Laap-Books, còmic, quadre,

Power point, jocs, presentacions orals, maquetes, murals, activitats online, ...

- Continuar amb els claustres metodològics i amb la dinàmica de grups per a tot el

claustre.



51





16 i 17 23

2h 9-12/05/15 CEIP Puig d’en Valls

Temes tractats

Anàlisi i valoració del treballs exposats per part dels diferents cicles.

Propostes de millora per part dels cicles i proposta d’una línia metodològica conjunta.

Acords metodològics de tot el Claustre.

Definició línia metodològica de treball per tot el centre.

Acords:

- Seguir revisant i planificant per a elaborar una línia conjunta de treball.

- Seguir el proper curs amb els claustre metodològics de formació entre iguals.

- A l’acta venen definit els acords més concrets respecte a metodologia i activitats.


Revisar les actes i acords d’aquests seminari. Tot el claustre.

52

Desenvolupament de la sessió: En primer lloc, com a primera part d’aquesta última sessió del seminari, els coordinadors de

tots els cicles passen a exposar les valoracions i anàlisi de les sessions del seminari i a fer

propostes metodològiques de cara al curs vinent. Tots aquest aspectes estan especificats a

l’acta anterior, l’acta nº13. D’aquests es destaca els següents comentaris:

De les valoracions del nivell d’infantil s’especifica que els tallers siguin dins del mateix

cicle, a més, el treball que es realitza amb una alumne NEE de 3 anys quedin reflectits

dins el PAT per tal que es puguin aplicar a altres alumnes.

Del 1r cicle de primària s’especifica en aquesta sessió que s’aprofiti el monogràfic del

centre que es treballi al proper curs acadèmic per a treballar jocs de paraules,

vocabulari i que els alumnes elaborin el material. També es comenta que es podria fer

tallers intercicles entre tot el centre i a més realitzar uns tallers intracicles a principi de

curs per a que es coneguin millors els alumnes del mateix cicle.

Un cop acabats les exposicions dels coordinadors dels diferents cicles, i com a segona part, es

passa a tractar a nivell ja de tot el claustre els següents continguts proposats fent ja les

aportacions i planificació pel proper curs acadèmic traçant una línia de treball conjunta per tot el

centre:

TALLERS DE MATEMÀTIQUES.

Degut a la bona acollida dels tallers de matemàtiques que s’han dut a terme en el

present curs acadèmic per part dels mestres, famílies i alumnes, es decideix continuar

el proper curs concretant una sèrie d’aspectes.

Es realitzaran dos tallers cada trimestre.

Es mantindran els quatre tallers al llarg del matí: un de càlcul, un de resolució de

problemes, altre d’activitats al pati i el quart rotatiu (anglès, música o TIC).

Els continguts de matemàtiques que s’hauran de treballar són els relacionats amb totes

les unitats de mesura, els d’estadística i els de geometria.

A principi de curs els cicles hauran de concretar els continguts exactes a treballar en

aquests tallers.

Les activitats hauran de ser el més pràctiques possibles, manipulatives i significatives

pels alumnes.

Si algun dels dies un cicle determinat vol globalitzar tots els tallers en un (com per

exemple una gimcana) tindrà la llibertat de fer-ho, prèviament planificat.

S’acorda mantenir la figura de que hi hagi un observador per cicle per ajudar i valorar

l’evolució dels tallers, per tal de millorar els tallers amb propostes de millora.

S’organitzaran uns mínims a treballar a nivell de cicle, després cada cicle decidirà com

ho voldrà treballar.

COL·LABORACIÓ DE LES FAMÍLIES.

Es decideix que cada cicle pugui demanar l’ajuda i la implicació de les famílies en els

tallers (de matemàtiques, de disfresses de carnaval, de sant Jordi...)

Aquesta col·laboració pot servir per a preparar material divers. Es podria realitzar en

ocasions a les hores d’exclusiva amb una bona planificació.

S’acorda que quan participin pares en activitats del centre (siguin del tipus que sigui) ha

d’estar la col·laboració molt organitzada per part dels mestres, deixant ben definit la

funció que han de tenir els pares i mares dins la dinàmica i el desenvolupament de

l’activitat.

53

ÚS DEL GOOGLE DRIVE.

S’acorda fer servir aquesta eina per compartir documents i informació a nivell de cicle i

de centre. Es proposa començar aquest curs amb la realització de les memòries de

final de curs.

S’acorda seguir el proper curs acadèmic amb la realització dels claustres metodològics,

com a eina de formació entre iguals, per a compartir experiències i per seguir creant

una línia de treball conjunta. També es decideix fer servir aquests claustres per a

treballar entre els mestres la Filosofia 3/18.

Es proposa i s’acorda també la planificació del treball dels mestres durant les dues

primeres setmanes de setembre: 1 de setembre claustre; del 2 al 4 setembre

organització d’aula, planificació tutoria i nivell; 7 i 8 de setembre elaboració

programacions de cicle a la Cala de Sant Vicent; 9 de setembre comissions i el dia 10

preparació i planificació reunions de pares. També s’acorda que el dia 3 a les 9 hores

es faci la reunió amb les famílies de P3.

TALLERS INTERCICLES

A Infantil realitzaran tallers intercicles entre ells i al 3r trimestre realitzaran un entre

infantil 5 anys i primer de primària.

També al 3r trimestre es realitzarà un taller entre 2n i 3r de primària i entre 4t i 5è de

primària.

Falta concretar quin tipus de continguts es tractaran i de quina manera.

TALLERS DE LLENGÜES

En principi es realitzaran al 2n cicle de primària.

Falta concretar quin tipus de continguts es tractaran i de quina manera.

ELABORACIÓ DE LAAP-BOOKS.

Al 3r trimestre a les sessions d’apadrinament lector, els padrins i fillols elaboraran

conjuntament un Laap-book. Els continguts d’aquests s’aniran treballant i elaborant al

llarg de tot el curs. Falta determinar quins continguts es treballaran i de quina manera.

L’elaboració d’un Laap-book també es realitzarà ala resta de cicles, però aquest

decidiran quins continguts treballaran, segons les necessitats que es valorin el proper

curs acadèmic.

METODOLOGIA GLOBALITZADORA.

Per tal de facilitar la globalització dels continguts juntament amb les propostes anteriors

s’acorda seguir amb les següent propostes que han funcionat aquest curs acadèmic i

que estaven definides a la Concreció Curricular:

*Relacionar activitats de diferents àrees amb el monogràfic del centre (“La Salut”) i a

més amb la celebració de 50 aniversari del centre el proper curs acadèmic.

*Seguir amb els tres concursos: literari, artístic i de fotografia. Es proposa que les

bases dels tres concursos estiguin fetes i publicades des de setembre.

Treball d’eix comú - Seguir treballant de manera globalitzada diferents àrees amb els

següents continguts:

*Infantil i 1r cicle de primària: treball a partir de contes.

*2n cicle de primària: treball a partir de l’art.

*3r cicle de primària: treball a partir de la geografia.

54

A més es decideix mantenir els recursos d’aula definits a la concreció curricular,

incorporant-se els globus terraqüis.

Encara queden per revisar alguns aspectes i acabar de definir-los, juntament entre

propostes dels cicles i la concreció curricular elaborada el passat curs acadèmic

(productes finals, audicions orals, produccions escrites...). S’acorda anar treballant les

properes sessions de claustre, encara que aquesta és l’última sessió de seminari, però

s’acorda continuar.

AVALUACIÓ.

Criteris de Qualificació: el 1r cicle decideix mantenir els criteris ja definits però el 2n i el

3r cicle de primària volen revisar-los i modificar-los.

Posar observacions més properes als alumnes als butlletins de qualificació.

Elaborar altre document per avaluar la feina que feim amb els alumnes.

GRAELLA CONTINGUTS.

Es proposa controlar més el treball del currículum a cada grup i es proposa que es

podria fer un registre dels continguts que treballen.

DEURES.

Debatre i decidir uns criteris pedagògics respecte als deures que s’envien als alumnes.

Informar a les famílies sobre aquestes decisions.

Fins aquí els temes tractats a les últimes sessions d’aquest seminari. Com he comentat en un

punt anterior, el claustre decideix que seguirà tractant aquest temes i altres respecte al

funcionament i metodologia que volem al nostre centre en properes sessions de claustre.



56

ASSISTENTS CURS FORMACIÓ CENTRES – TREBALL PER PROJECTES

N Nom i llinatges NIF Càrrec (1)

24/10/14

07/11/14

21/11/14

24/11/14

28/11/14

1

MARIA MARÍ MARÍ 41452673 PROFESSORA

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

2

MIRIAM MERINO FAJARNES 41460432B PROFESSORA

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

3

MÓNICA PASCUAL BREA 46953697W PROFESSORA

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

4

Mª DEL CARMEN DAZA IBÁÑEZ 41461809 PROFESSORA

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

5

ADELA MARTÍNEZ CLIMENT 73777034A

COORD INFANTIL MEMBRE CCP

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

6

MARIA ROSA MOREY CASTELLÓ 43131901R PROFESSORA

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

7

NURIA SANTOS TORRES 41460945 PROFESSORA

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

8

RUBÉN PERIS ALCOVER 22572824

PROFESSOR

Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix

9

ALBERTO PÉREZ CUQUERELLA 20446183 PROFESSOR


10

MIGUEL ÁNGEL FONTIRROIG OLIVER 43133634 PROFESSOR

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

11

EVA Mª SEMPERE SEGUÍ 48347810Q PROFESSORA

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

57

12 VIRGÍNIA GUASCH TORRES 46950463B PROFESSORA

COORD PLURILINGÜE

Assisteix

Assisteix

Assisteix

NO assisteix

Assisteix

13 ANTONIO MARÍ MARÍ 46950290E PROFESSOR

COORD HORT ESC. MEMBRE CCP

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

14

EDITH BRACHS SERRA 46954513J

COORD SEGON CICLE MEMBRE CCP

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

15

RICARD LÓPEZ NOGUERA 41456458Q Coordinador Seminari

Assisteix

Assisteix

Assisteix

NO assisteix

Assisteix

16

CARME CLAPÉS TORRES 41439172Y

COORD TERCER CICLE MEMBRE CCP

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

17 Mª ISABEL FERRER ROIG 41437795Y

PROFESSORA

COORD EXTRAESCOLARS

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

18

Mª PILAR SERRA GÓMEZ 46953606A PROFESSORA

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

19

JUAN NOEL RAMÓN FERRER 41450327A

SECRETARI

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20

Mª JOSÉ FERRANDO POQUET 20815038 CAP D’ESTUDIS

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

21

LORENA PÉREZ RODRÍGUEZ 43182664 PROFESSORA PT

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

22

MARIA MARTÍN JIMÉNEZ 46951777Z PROFESSORA PT

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

23

EDUVIGIS SÁNCHEZ MEROÑO 21979628T

DIRECTORA MEMBRE CCP

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

NO assisteix

24

ANA BALAGUER LLOMPART

43185517 PROFESSORA

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

58


N Nom i cognoms NIF Càrrec (1)

03/12/14

16/01/15

23 i 26/01/15

30/01/15

06/02/15

1


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

2


NO assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

3


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

4


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

5



Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

6


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

7


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

8


PROFESSOR

NO assisteix

Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix

9



10


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

11


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

59

12 VIRGÍNIA GUASCH TORRES 46950463B PROFESSORA

COORD PLURILINGÜE

NO assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix



Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

14



Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

15


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

16



Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix


PROFESSORA

COORD EXTRAESCOLARS

Assisteix

NO assisteix

NO assisteix

NO assisteix

NO assisteix

18


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

19


SECRETARI

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20


NO assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

21


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

22


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

23



Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

24 ANA BALAGUER LLOMPART 43185517 PROFESSORA

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

60


N Nom i cognoms NIF

Càrrec (1)

20/02/15

06/03/15

13 i 16/03/15

09 I 12/05/15

HORES FETES

1


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

2


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

18 HORES

3


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

4


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

5



Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

6


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

7


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

8


PROFESSOR

Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 18 HORES

9


Assisteix Assisteix Assisteix Assisteix 20 HORES

10


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

11


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

61

12

VIRGÍNIA GUASCH TORRES 46950463B

PROFESSORA COORD PLURILINGÜE

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

15 HORES



Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

14



Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

15


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

17 HORES

16



Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES


PROFESSORA

COORD EXTRAESCOLARS

NO assisteix

NO assisteix

NO assisteix

Assisteix

11 HORES

18


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

19


SECRETARI

Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix 20 HORES

20


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix 18 HORES

21


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

22


Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

20 HORES

23



Assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

19 HORES

24 ANA BALAGUER LLOMPART 43185517 PROFESSORA

NO assisteix

Assisteix

Assisteix

Assisteix

19 HORES

63

Avaluació del projecte formatiu.

A nivell de Claustre es realitza la següent valoració:

- Gran satisfacció general per la metodologia emprada en aquest seminari.

- Ha estat molt positiu i enriquidor establir com a eix principal d’aquesta formació la formació entre

iguals entre els mateixos mestres del centre. Ha permès compartir experiències i veure quines

metodologies i activitats es feien a altres grups.

- Molt positiu ha estat el decidir acords entre tots i començar a definir conjuntament una mateixa

línia de treball.

- Aquest seminari ens ha permès tenir una major empatia entre professionals i millorar en el treball

en grup.

- Es valora molt positivament les exposicions que ens varen fer les mestres de l’escola de Santa

Gertrudis.

Seminariformaciomemòria pdv

Documents

Transcript of Seminariformaciomemòria pdv