Selecció de Treballs de

Recerca

Montcada i Reixac, Santa Perpètua de

Mogoda i Ripollet

Curs 2010-2011

2

3

Índex La comunitat pakistanesa a Montcada i Reixac 7 Història i evolució de l’institut La Ferreria 13 El futbol: l’opi del poble del segle XXI? Un estudi realitzat a Montcada i Reixac 17 El product placement i la publicitat subliminal audiovisuals a través de la sèrie Física o Química i d’un experiment 21 El món de la publicitat. El procés publicitari 25 Teoria de jocs. Aplicació als jocs de taula 29 Detecció i defensa d’atacs informàtics. Una xarxa més segura gràcies a un firewall 33 Ser o no ser jove a Santa Perpètua 37 Independència per la planta 41 Màrqueting i publicitat als mitjans de comunicació massius convencionals 45 Racons romànics del Vallès Occidental 49 El surf i la construcció d’una taula 53 Robòtica. Disseny i construcció d’un microrobot 57 Les flors a Mirall trencat 61 El Modernisme a Cerdanyola del Vallès 65 Sonen els harmònics 69 Víctimes de la Guerra Civil a Ripollet i Cerdanyola. Dos casos particulars 73

4

5

Pròleg

Aquesta publicació és un recull dels resums dels Treballs de Recerca de Batxillerat del curs 2010/2011 que han estat seleccionats pels centres de secundària de Montcada i Reixac, Santa Perpètua de Mogoda i Ripollet Aquesta experiència, iniciada el curs 2002-2003, té com a objectius incentivar i potenciar l’elaboració dels treballs, reconèixer l’esforç i la feina ben feta d’alumnes i professors, apropar els treballs de recerca a la població de les tres localitats des de la biblioteca i des de la pàgina web del Centre de Recursos Pedagògics per poder ser consultats, tant pel seu interès en temes relacionats amb les diferents àrees curriculars, com, sobretot, per les seves temàtiques d’àmbit local.

L’èxit d'aquesta experiència ens reafirma en la necessitat de continuar amb aquesta iniciativa, ja que considerem que, des de les nostres administracions locals, s’ha de continuar en aquesta línia per potenciar i ajudar els centres educatius i fer públic l’esforç i la feina conjunta de professors i alumnes. També hem de manifestar la nostra satisfacció pel treball conjunt entre els tres municipis a l’hora de realitzar aquesta activitat. Pensem que és molt positiu, tant per l’aprofitament dels recursos i dels esforços, com pels resultats i la pròpia experiència cooperativa entre les tres administracions locals. Volem reconèixer la tasca feta per l’equip del Centre de Recursos Pedagògics del Vallès Occidental VI i l’Extensió de Ripollet, tant en els aspectes de promoció com en els apartats tècnics i organitzatius. Ana Rivas Valverde Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Montcada i Reixac Antonio Egea Corbalán Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda M. del Mar Viera Hernández Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Ripollet

6

7

La comunitat pakistanesa a Montcada i Reixac

Komal Naz INS La Ferreria

8

AUTORA Nom i cognoms: Komal Naz Edat: 17 anys Lloc de naixement: Gujrat , Pakistan Breu presentació personal: Sóc una estudiant de 2n de Batxillerat de la modalitat humanística social. Vaig néixer el 4 de juliol de 1993. Durant 12 anys vaig viure a Pakistan però des de fa cinc anys que visc a Montcada i Reixac. La meva aspiració és ser professora d’anglès i per això vull estudiar Filologia anglesa. Però també m’apassiona Traducció i interpretació ja que domino sis llengües. Títol del treball: La comunitat pakistanesa a Montcada i Reixac. Nom del tutor: Diego Granado Nom del centre: INS La Ferreria Curs: 2010-2011

9

La Comunitat Pakistanesa a Montcada

Aquest és el títol del meu treball de recerca, que significa l’anàlisi objectiu d’una situació humana a nivell nacional i internacional, combinat amb la implicació personal que, lluny d’esborrar aquesta subjectivitat, apropa el coneixement humà a les dades estadístiques. En aquest context, quan una persona arriba a una realitat social i cultural totalment diferent a la seva, no és fàcil comprendre-la d'un dia per l'altre, sinó que per a adaptar-se es necessita força temps. Això comporta que l'experiència pròpia necessària per arribar a copsar aquesta realitat, que en principi sembla ser un somni, s'ha de dur a terme després d'un llarg camí, on el nouvingut s'enfronta amb molts problemes tan culturals com econòmics. Per tant, el meu objectiu ha estat explicar els problemes quotidians a què s'enfronten les persones que vénen d'una altra dimensió sociocultural, centrant-lo en Montcada i Reixac, lloc on visc. L'interès d'aquest treball radica en que aquest fenomen d’immigració s'ha donat de forma molt ràpida des de 1970 fins l'actualitat, ja que ara per ara hi viuen uns 33.436 individus d'origen pakistanès a tota Catalunya, dels quals 290 viuen a Montcada i Reixac (segons dades oficials de IDESCAT i INE). I això tot i que no hi ha vincles previs històrics, culturals o lingüístics entre ambdós països. Les dades i el factor humà expliquen el fenomen migratori. Els orígens del moviment, les fases i la seva situació en el país d'acollida provoquen una amalgama de dades que analitzen una problemàtica, però que no es metabolitzen per si soles sense l'ajuda del sentit humà del desplaçament. Durant la segona meitat del segle XX, es van desenvolupar diverses teories, models i sistemes per intentar explicar la migració internacional. No obstant això, la realitat social i econòmica de la població pakistanesa a Catalunya no s'ajusta a aquests models. Ara bé, totes elles contenen elements que poden ajudar a la comprensió del fenomen migratori, i per tant, convé considerar-les com un conjunt d'instruments que ajuden a comprendre una realitat complexa i constantment canviant. Com he mencionat abans, entre les moltes comunitats migratòries que existeixen en el món, aquest treball estudia fonamentalment la comunitat pakistanesa que viu a Catalunya i concretament a Montcada i Reixac, així com les xarxes que s’han establert per consolidar i expandir la seva presència. S'aïlla la situació de les famílies residents a Catalunya per entendre millor els processos que han conduït a aquest fenomen migratori. En l'actualitat, la comunitat pakistanesa ja compta amb una història de quatre dècades a Espanya. Aquesta comunitat ha hagut de passar per una sèrie de fases anteriors a l’arribada a Catalunya abans d’aparèixer la situació actual en les nostres contrades. En primer lloc, els immigrants pakistanesos van tenir treballs de curta duració gràcies a la demanda de mà d'obra al Regne Unit. Però quan aquests tipus de treballs van acabar, alguns van poder accedir a una renovació de contracte mentre que d’altres, amb l'enduriment de la política migratòria del Regne Unit, van buscar altres llocs per a establir-se. El 1970 comença aquesta diàspora. I així doncs van viatjar cap a Alemanya, França, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca i Suècia.

10

En aquest context de recerca de noves destinacions van aparèixer els primers pakistanesos a Espanya i concretament a la ciutat de Barcelona i també a altres llocs com Lleó, Jaén i Terol, aquests últims amb contractes en empreses mineres que crearen comunitats migratòries. Altres províncies on hi van haver assentaments són Còrdova, Palència i Toledo així com la capital Madrid i València. Això ho podem corroborar gràcies a les dades que troben de l'any 1993 quan a Barcelona hi vivien el (43% ) de tots els pakistanesos, seguida per Lleó (13%) i Jaén (9%). Actualment, a Espanya, hi viuen més de 56.402 paquistanesos (1 de gener de 2010, segons l’INE), 33.436 a Catalunya dels quals 28.887 són homes i 4.549 dones. Aquesta diferència entre sexes es dóna principalment perquè segons la tradició pakistanesa els homes fan el primer pas per a emigrar i més tard, quan ja han assolit un nivell econòmic suficient, és a dir, quan els seus ingressos poden mantenir la seva família, intenten la reunificació familiar. Tot aquest panorama no hauria de ser un problema d'adaptació a llarg termini, ja que organitzacions com les associacions comunitàries pakistaneses, que col·laboren amb els centres cívics dels ajuntaments, són una mostra de la intenció d'arrelar en la societat catalana, lluny dels guetos produïts en altres llocs d'Europa com és el cas d'Anglaterra. La recerca necessària per elaborar aquest monogràfic m’ha permès poder afirmar que la immigració és un fenomen molt costós en l’aspecte de la reorganització familiar, econòmica i social. Penso que el fenomen migratori pakistanès es pot definir en tres fases caracteritzades per l’empremta històrica i l’actualitat que se’n deriva d’aquesta, a més a més de les expectatives futures que són les que fan que un acabi sent el producte d’un objectiu anterior, madurat pel pensament d’arribar a la millora personal: el passat, el present i el futur. En quant a les arrels nascudes en el passat, caldria considerar la relació directa amb la colonització britànica ja que probablement si no s’hagués produït no veuríem pakistanesos al Regne Unit, Espanya o Catalunya ni molt menys a Montcada. En aquest sentit, ja he analitzat en el treball la relació que existeix entre la construcció de la presa Mangla a Pakistan pels britànics i el fenomen migratori posterior. Penso que si aquest episodi no hagués passat, el fenomen d’immigració pot ser no hauria existit. Fins i tot (fent un esforç d’auto projecció espai-temporal, de ciència-ficció social i personal) jo mateixa no estaria aquí i aquest treball tampoc existiria. La colonització europea és la que ha originat situacions conflictives en el benestar social autòcton però, al mateix temps, oportunitats de millora, com els depredadors quan deixen més espai de pastura després de fer vessar la sang. Ara vivim el que va créixer d’aquestes arrels, aquests pakistanesos que trobant nous destins van arribar fins a aquest país on no existien vincles històrics en comú ni de llengua ni de cultura. En el cas del Regne Unit hi havia vincles en comú, ja que els britànics amb el seu regnat d’un segle, van portar els seus costums i la seva llengua a Pakistan. Aquest punt també és important perquè en aquest cas quan la gent pakistanesa ve aquí i es troba que el nivell d’anglès que tenen no li serveix com li podria servir si es trobessin a països anglòfons poden arribar a la desesperació i la marginació. En aquest sentit, podem parlar de la part que juguen les associacions en millora de la integració de la seva comunitat. I per últim podríem parlar del futur. Tot i que es diu que no podem preveure el futur, en el cas del fenomen migratori podem permetre’ns aquest exercici, és a dir, aquest procés

11

augmentarà tot i que hi ha moltes famílies pakistaneses afectades per la crisi actual que han decidit tornar al seu país o emigrar a una altra nació. Però si pensem més profundament en la integració d’un grup estranger ens podem adonar de la obvietat de la voluntat de l’immigrant: deixar de ser-ho, perquè arribarà un temps on aquesta immigració es transformarà en la població catalana per nacionalització i perquè la pròpia vida dóna fruits, els fills que neixen ja catalans (com va passar amb la immigració andalusa). Es podria dir que seran els fills de les arrels del Mangla. Com a opinió personal diria que m’ha agradat molt fer aquest treball ja que he dut a terme el meu objectiu que era descobrir com i quan va arrancar aquest procés d’immigració pel qual em trobo aquí involucrada i que podem esperar del nostre futur, i quan dic nostre dic el de tots: pakistanesos, catalans (que tan amablement ens han acollit en la majoria dels casos) i futurs catalans. En aquest context, la xenofòbia no és més que una manifestació de la por i dels defectes morals que sempre estaran presents en les ànimes d’aquells que no solament criden contra el fenomen estranger, sinó del seu propi veí del costat. Superar-la és, de vegades, tortuós per les comunitats de fora, però sempre reconforta l’ajuda que reben de tants i tants catalans aliens a la cultura de la reacció. En aquest cas la riquesa cultural (social, lingüística, religiosa...) farà de Catalunya un indret més divers i internacional que reforçarà l’esperit europeu i cosmopolita de Catalunya, sempre que les institucions del Pakistan, de l’Estat Espanyol i de Catalunya col·laborin perquè aquesta arribada de fora sigui establerta segons les possibilitats d’assimilació laboral que tingui Catalunya en cada moment històric, amb contractes i acords socials específics. Estem vivint un moment de crisi que ens ha de fer pensar en unes societats més humanitzades, menys especuladores i espiritualment més avançades per poder afrontar aquestes properes dècades que es preveuen difícils en quant a la situació de descontent que viuen les persones més humils d’arreu del món.

12

13

Història i evolució de l’institut La

Ferreria

Laura Lacoma Rubio INS la Ferreria

14

AUTORA Nom i cognoms: Laura Lacoma Rubio

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Sabadell Breu presentació personal: Sóc una estudiant que actualment està cursant 2n de batxillerat, modalitat humanística-social, a l’institut la Ferreria, de Montcada i Reixac. Des de ben petita que he volgut ser professora d’educació primària, es per això que he volgut relacionar el meu treball de recerca dins d’un àmbit educatiu i m’he centrat en la història, el desenvolupament i el funcionament del meu propi institut. Personalment, em considero una persona alegre, responsable, treballadora i constant, que s’esforça al màxim per aconseguir els seus propis objectius.

Títol del treball: Història i evolució de l’institut La Ferreria Nom del tutor: Diego Granado Nom del centre: INS la Ferreria Curs: 2010-2011

15

Història i evolució de l’institut la Ferreria Qualsevol persona que visqui en el municipi de Montcada i Reixac, segurament coneixerà o li sonarà el nom de l’Institut “INS la Ferreria”. Però el que possiblement desconeixerà amb gran certesa és la història passada i els orígens des dels inicis de l’institut, així com la seva evolució al llarg del temps. D’això és del que tracta concretament el meu treball de recerca, de la història i de l’evolució positiva de tot el procés que s’ha anat esdevenint a l’institut la Ferreria. Dels canvis que ha patit, i de quina manera ha anat guanyant més importància en l’àmbit educatiu. L’institut la Ferreria és un centre públic d’educació secundària, situat a Montcada i Reixac, a la província de Barcelona. El fet de ser un institut d’educació secundària de titularitat pública, comporta un gran nombre d’avantatges tant en l’àmbit educatiu com en l’àmbit social. El centre està ubicat al Polígon de la Ferreria, entre la riera de Sant Cugat i el riu Ripoll. Concretament al carrer Progrés, número 3. Començant des de les primeres pàgines del meu treball, trobem en primer lloc, els principals orígens pels quals es va construir l’institut. L'origen del centre s'ha de situar l'any 1962. Les greus inundacions del dia 25 de setembre d’aquell mateix any van arrasar bona part de la comarca del Vallès Occidental. Aquestes, van fer que més de 800 persones perdessin la vida com a conseqüència de la crescuda sobtada dels rius Besòs i Llobregat i dels seus afluents més propers a la desembocadura. Els danys van ser avaluats en el que actualment serien 16 milions d’euros. La inundació, va arrasar bona part de la comarca del Vallès Occidental. Després del tràgic episodi de la inundació, les actuacions i els nous plans de reconstrucció portades a terme al llarg dels anys següents facilitaren la creació de millors infrastructures i equipaments per les zones afectades per les riuades, fent possible el naixement -amb nom inclòs- del centre. El nom del centre va ser “IES 25 de Setembre”, es va decidir posar aquest nom fent memòria del tràgic esdeveniment i per recordar a totes les persones que varen perdre la vida en el terrible episodi. En un primer moment el centre va ser un Col·legi d'Ensenyament Primari, però l'any 1976 es va reconvertir en Institut de Formació Professional. Aquest centre, estava ubicat on es troba actualment l’Institut La Ribera. Per tant, hem d’afirmar que el centre originàriament va començar allà, concretament, on actualment trobem el carrer Larramendi s/n. Era un centre municipal, és a dir de l’ajuntament, de dimensions bastant reduïdes, i estava amb unes condicions no gaire desitjables pel que respecte a les seves instal·lacions, superfície i manteniment. Tan sols s’impartien classes de Formació Professional, de primer cicle i de segon. (FP1 i FP2). On hi havia les especialitats d’automoció, electricitat electrònica i administració. Els anys que suposava realitzar els cicles de FP1 eren 2 anys, i els de FP2 eren 3 anys. Gairebé després de 20 anys de funcionament sense interrupció, es va produir el trasllat al polígon de la Ferreria a l’inici del curs 95/96. (On actualment es troba ubicat). La inauguració del nou edifici va ofertar a la població la possibilitat de cursar tots els nivells del nou sistema educatiu. I amb la garantia de que el centre obrís les portes per a tots els Montcadencs, perquè veiessin les instal·lacions del nou centre de secundària.

16

L’any 1995, no només va ser important per ser l’any el qual l’Institut la Ferreria obriria per primer cop les seves portes, sinó que també va ser un any especialment significatiu durant el més de setembre perquè es va implantar a Montcada i Reixac l’Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). Reformant un nou sistema educatiu. Així que els estudiants de l’institut, a més d’inaugurar institut, varen inaugurar el nou sistema que a dies d’avui continua vigent. La planificació de construir un nou institut a Montcada i Reixac no va ser immediata, sinó que més aviat el contrari. Van trigar molt de temps en acceptar i planificar totes les sol·licituds d’obres, adjudicacions, llicències, etc. Finalment, la inauguració del nou edifici es va fer el 30 d'octubre de 1995. Aquestes noves instal·lacions de l'IES 25 de Setembre van ser considerades com unes de les més modernes de tota Catalunya, ja que disseny i funcionalitat es combinaven al nou edifici. L’arquitecte de l’institut va ser Javier San José Marqués, un arquitecte amb un gran prestigi, nascut l’any 1949 a Barcelona. La inauguració del nou centre va ser tot un èxit. L’acte va tenir lloc en el propi Institut i va comptar amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol, així com també el conseller d’Ensenyament, Joan M. Pujals; i l’antic alcalde de Montcada i Reixac, José Maria Campos. A més d’una àmplia representació municipal. El centre, que va suposar per al Departament d’Ensenyament de la Generalitat, una inversió de més de 460 milions de pessetes, va acollir prèviament a alumnes d’ESO i Formació Professional de primer i segon grau. Ben aviat el centre va recollir molts més alumnes, provocant l’increment del seus membres i professors. Així com petits nous canvis estructurals de les aules. A partir de l'any 2002 el centre va canviar la seva denominació de "IES 25 de Setembre" a la de "IES La Ferreria", recollint una pràctica assumida pel comú de la ciutadania del municipi. Actualment, el centre ha crescut molt més d’ençà que va obrir les seves portes. La importància de la incorporació de molts més cicles formatius ha provocat que moltíssims estudiants s’incorporin i vulguin formar part de l’Institut. Tot i no formar part del municipi de Montcada i Reixac. A dies d’avui, la comunitat educativa està formada per 860 alumnes, 82 professors a més del personal d’administració i serveis. Tot i que aquestes xifres, possiblement tendiran a pujar. Com a opinió personal haig d’afirmar sincerament que m’ha agradat molt realitzar aquest treball ja que he complert el meu propòsit i motivació de conèixer exactament tot el passat del centre, després de grans mesos d’una dificultosa recerca. A més, estic molt satisfeta amb el resultat del treball, ja que gràcies a aquest, he pogut conèixer més profundament el funcionament d’un centre educatiu, cosa que em servirà positivament en un futur per ajudar a que el meu desig i somni des de que era petita es faci realitat: estudiar la carrera de magisteri i exercir la feina de professora.

17

El futbol: l’opi del poble del segle

XXI? Un estudi realitzat a Montcada i Reixac

Marina Fuster Agustín Col·legi La Salle Montcada

18

AUTORA Nom i cognoms: Marina Fuster Agustín Edat: 17 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Sóc una alumna de 2n de batxillerat de La Salle Montcada de la modalitat de Ciències Socials. M’encanta el món dels esports, especialment el futbol i el F.C. Barcelona. Durant el meu temps lliure m’agrada llegir i passar l’estona amb els meus amics. L’any que ve m’agradaria encaminar els meus estudis cap al món del periodisme esportiu. Títol del treball: El futbol: l’opi del poble del segle XXI? Un estudi realitzat a Montcada i Reixac Nom del tutor: Josep Ma Zaragoza i Raudà Nom del centre: La Salle Montcada Curs: 2010-2011

19

El futbol: l’opi del poble del segle XXI? Un estudi realitzat a Montcada i Reixac

L’objectiu principal que volia assolir a l’acabar el meu treball de recerca va ser: esbrinar la influència del futbol sobre la societat actual. Després es van derivar altres objectius com identificar les causes i les conseqüències d’aquesta influència i observar el grau que aquesta exercia sobre el gènere femení i masculí. Per acotar la recerca vam centrar la part de l’estudi del marc aplicat sobre la població de Montcada i Reixac. Els motius que em van portar a triar aquest tema van ser per una banda la meva aspiració professional (el periodisme esportiu) i, per una altra, l’afició que és per mi aquest esport. Abans d’explicar l’estructura del meu treball, m’agradaria donar les gràcies als subjectes que formen la mostra enquestats de manera totalment desinteressada i al meu tutor Josep Ma Zaragoza per la seva total disposició i els seus consells, també, completament desinteressats. El meu treball de recerca està dividit, principalment, en dues parts: el marc teòric i contextual de referència i el marc aplicat. Una tercera part són les conclusions. El marc teòric i contextual de referència conté:

• Les dades principals relacionades amb els antecedents del futbol (xinès, japonès i romà) i els inicis d’aquest a les Illes Britàniques. Més concretament es centra en el futbol a l’Estat Espanyol i la seva competició més professional: la Primera Divisió.

• Un apartat dedicat als principals mitjans de comunicació: la premsa escrita (general i específica), la televisió, la ràdio i Internet, on es mostren els diaris tant esportius com generals, els programes esportius tant televisius com radiofònics i els blogs i pàgines d’Internet dedicats a aquest esport.

• Per acabar el marc teòric i contextual de referència hi ha una sèrie d’apartats que relacionen el futbol amb elements de la societat. Els apartats són els següents:

• El futbol i l’economia: on es mostren dades dels diners que proporciona aquest esport.

• El futbol, violència i agressivitat: on es mostra la violència que deriva d’aquest esport tant dins com fora del camp.

• El futbol i el marxandatge: el qual ens mostra la gran quantitat de productes que es venen als seguidors d’un equip de futbol en concret i com aquestes vendes augmenten segons els èxits obtinguts per l’equip.

• El futbol i el fenomen de masses: on s’explica què es considera per fenomen de masses i els factors que té aquest esport per fer que sigui un fenomen d’aquest tipus.

En la segona part, el marc aplicat vaig realitzar un qüestionari ja que creia que era l’instrument més idoni per extreure informació sobre la població. Es tracta d’un qüestionari descriptiu i transversal administrat en suport paper. La mostra està formada per 80 subjectes dels quals no he tingut en compte cap criteri d’exclusió i, per tant, la tècnica de mostreig ha estat aleatòria. Va ser aplicat des del 27 de desembre de 2010 al 10 de gener de 2011 a la localitat de Montcada i Reixac. Després d’haver fet el buidatge mitjançant un full de càlcul Excel vaig poder extreure informació que va ser recollida en gràfics de dades univariables i bivariables.

20

Finalment, un cop acabat el marc teòric i contextual de referència i el marc aplicat vaig redactar les conclusions. Aquestes conclusions són: Respecte l’objectiu d’esbrinar les causes vaig observar que les principals causes són:

• Els mitjans de comunicació, ja que, gràcies a ells la gent vol estar informada de les notícies que envolten el món del futbol, les primícies sobre fitxatges…

• Els factors que el converteixen en un fenomen de masses (barat, simple, imprevisible…) els quals fan que un gran nombre de persones els segueixin, sobretot, pel seu caràcter emocionant i imprevisible. Altres el segueixen perquè els serveix per reunir-se amb els amics.

Respecte l’objectiu d’identificar les conseqüències vaig observar que les principals conseqüències són:

• La gran quantitat de diners que es produeixen destinats a un nombre molt reduït de persones en comparació al nombre d’expectació que deriva del futbol.

• La violència i l’agressivitat tant dins com fora el camp a causa a la tensió entre jugadors, entrenador, diners que es juguen per guanyar el partit…i també pel grau de fanatisme que arriben a adquirir alguns seguidors.

Respecte l’objectiu d’esbrinar si hi ha més seguidors d’un gènere que d’un altre vaig observar que el percentatge d’homes interessats en aquest esport és més elevat que el percentatge de dones interessades segons la població de Montcada i Reixac. Per últim dir que en el títol del treball he volgut parafrasejar al filòsof Karl Marx.

21

El product placement i la publicitat subliminal audiovisuals a través de

la sèrie Física o Química i d’un experiment

Marta Vilalta Riera

Col·legi La Salle Montcada

22

AUTORA Nom i cognoms: Marta Vilalta Riera Edat: 17 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Sóc una alumna de 2n de batxillerat de La Salle Montcada de la modalitat de Ciències Socials. M’agrada la dansa, la música i l’esquí. Les estones lliures les passo amb els amics i la família. L’any que ve m’agradaria encaminar els meus estudis cap al món de la publicitat. Títol del treball: El product placement i la publicitat subliminal audiovisuals a través de la sèrie Física o Química i d’un experiment Nom del tutor: Josep Ma Zaragoza i Raudà Nom del centre: La Salle Montcada Curs: 2010-2011

23

El product placement i la publicitat subliminal audiovisuals a través de la sèrie Física o Química i d’un experiment

La recerca realitzada pretén estudiar l’ús de la ubicació de productes, és a dir, del product placement, per part de les sèries. Per acotar la investigació hem centrat el treball en la sèrie Física o Química. A més, també pretenem esbrinar l’impacte que pot causar la publicitat subliminal sobre els consumidors a l’hora d’escollir un determinat producte. Amb aquest treball de recerca volem assolir dos objectius que calen destacar:

• Realitzar un estudi de les aparicions de product placement en una sèrie televisiva actual.

• Comprovar l’eficàcia de la publicitat subliminal de manera experimental. El motiu principal que m’ha impulsat a realitzar el treball ha estat el meu profund interès per la publicitat, ja que m’agradaria dedicar-m’hi professionalment. A més, he escollit estudiar concretament el product placement i la publicitat subliminal ja que són dos tipus de publicitat que s’allunyen dels tradicionals espots publicitaris, formen part, per tant, del que anomenem publicitat no convencional, la qual és més desconeguda per la població. A més, m’agradaria donar les gràcies a totes aquelles persones sense les quals no hagués estat possible la realització d’aquest treball, començant per la del meu tutor, el qual m’ha ajudat i aconsellat en tot moment. Voldria agrair, també, la participació totalment desinteressada dels dotze subjectes de l’experiment de publicitat subliminal. El treball consta de dues parts, la primera de les quals és el marc teòric i contextual de referència. Aquest es basa en:

• Conceptualitzar la publicitat i tots els termes relacionats amb ella, així com els seus objectius, elements i principis. A més, també hem esmentat quina és la llei que regula la publicitat, la diferència entre publicitat i propaganda, i els diferents tipus que hi ha d’aquesta.

• Estudiar els diferents canals de comunicació massiva pels qual es distribueixen els missatges publicitaris. A més, hem diferenciat els mitjans publicitaris convencionals dels no convencionals.

• Desenvolupar amb més profunditat els dos conceptes importants i centrals del treball: el product placement i la publicitat subliminal, tot indicant la història dins l’àmbit audiovisual d’ambdues tècniques, la legalitat, els preus i l’eficàcia.

La segona part del treball, titulada marc aplicat, consta alhora de dues altres parts:

• La primera es basa en fer una anàlisi del product placement en una sèrie televisiva actual, Física o Química, tot indicant la freqüència del nombre d’ubicacions per cada producte, els tipus d’ubicacions més utilitzats, la quantitat d’ubicacions per subsectors d’activitat econòmica, entre d’altres.

• La segona part, en canvi, està formada per un experiment de publicitat subliminal, on se li ha passat un curtmetratge a una mostra escollida per comprovar l’eficàcia d’aquesta tècnica sobre els consumidors.

Després de realitzar totes les investigacions, hem arribat a les següents conclusions:

24

Pel que fa a la realització de l’estudi de les aparicions de product placement en una sèrie televisiva hem trobat que:

• En el total hi ha 23 marques que utilitzen la tècnica del product placement i 112 ubicacions entre totes, destacant Fanta, amb 29 ubicacions i Movistar, amb 18.

• Els tipus d’ubicacions que més utilitzen les marques són l’actiu, amb 58 ubicacions de les 112 totals citades anteriorment, i el passiu, amb 50 ubicacions.

• El subsector d’activitat econòmica que destaca sobre els altres és el de la informàtica i la telefonia, representant així el 37,50% del total. Seguint a aquest trobem el subsector de la beguda, el del tèxtil, el de l’oci, el de l’automòbil, el de l’alimentació i el dels mitjans de comunicació.

Respecte a la comprovació de l’eficàcia de la publicitat subliminal de manera experimental, hem pogut comprovar que en el nostre petit experiment, format per dotze subjectes, la publicitat subliminal no tingut fet cap efecte significatiu. A aquesta conclusió hi podem arribar ja que el grup control, format per aquells sis individus que no havien vist el curtmetratge alterat, va preferir les crispetes salades <<Popitas>> abans que les patates fregides <<Ruffles>>, escollint quatre subjectes dels sis totals les crispetes salades i només dos les patates fregides, i en canvi, el grup experimental, el que havia presenciat el vídeo amb la publicitat subliminal de <<¡Come Ruffles!>>, va obtenir un empat entre els dos productes, demanant així tres individus les crispetes salades i tres individus les patates fregides. És per això que només amb aquesta petita variació obtinguda no podem parlar de la influència significativa d’aquesta tècnica sobre els consumidors, ja que la tria d’un individu més respecte el grup control de les patates fregides <<Ruffles>> en el grup experimental es podria haver donat per qualsevol altre aspecte exterior. Pel que fa a la recerca bibliogràfica, hem pogut descobrir que:

• La publicitat subliminal va néixer amb James Vicary el 1956. • El product placement va néixer el mateix dia de la presentació del cinema, tot i

no fer-ho amb aquest nom i presentar diverses diferències amb el que s’entén actualment per aquesta tècnica.

• La subliminal està prohibida i la seva eficàcia encara està en dubte. • El product placement presenta <<alegalitat>> (no existeix cap llei que la declari

legal o il·legal) i la seva eficàcia està demostrada. • Els elements del procés de publicitat són: l’anunciant, l’agència publicitària, els

mitjans i els proveïdors. • La Llei General de Publicitat prohibeix la publicitat il·lícita. • Publicitat i propaganda es diferencien en la matèria sobre la qual persuadeixen. • Hi ha 25 tipus diferents de publicitat. • Hi ha quatre tipus d’ubicació de productes: l’actiu, el passiu, el verbal i

l’hiperactiu. • La publicitat encoberta indueix el públic a error, mentre que el product

placement sempre avisa de que hi haurà ubicacions de productes a la pel·lícula, sèrie o programa que s’estigui mirant.

25

El món de la publicitat. El procés publicitari

Manuel Guillén Miralles

INS La Ribera

26

AUTOR Nom i cognoms: Manuel Guillén Miralles

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Montcada i Reixac Breu presentació personal: Actualment estic cursant 2n de Batxillerat (Tecnològic). En un futur m’agradaria estudiar Publicitat i Relacions Públiques i dedicar-me a aquest sector. En el meu temps lliure m’agrada fer esport, escoltar música i sortir amb els amics

Títol del treball: El món de la publicitat. El procés publicitari Nom de la tutora: Pilar Boldo Nom del centre: INS La Ribera Curs: 2010-2011

27

El món de la publicitat: “El procés publicitari”

En el moment en què vam començar a escollir els nostres treballs jo tenia clar que hauria de fer un treball relacionat amb la publicitat. Llavors des del departament d’audiovisuals van proposar la publicitat com a tema, però des de un punt de vista més artístic. Finalment vam arribar a un acord per ampliar el punt de vista amb el que enfocaríem el treball i estudiar els diferents aspectes que es tenen en compte a l’hora de fer la publicitat d’un producte. El treball consta de dues parts:

• Una part teòrica, on s’expliquen els diferents aspectes que influencien en la creació d’una campanya publicitària d’un producte.

• Una part pràctica en la que analitzo diferents cartells publicitaris sobre diferents

productes. A més realitzo un anunci per a la ràdio, un altre per a la televisió i un cartell publicitari, tots ells venent el meu propi treball. Per això vaig tractar el meu treball com a producte i vaig crear un logotip adequat.

Realitzar la part teòrica va ser difícil, ja que tenia un tema molt ampli i no sabia quins punts havia d’incloure en el meu treball i quins no. En canvi, la part pràctica va ser més fàcil i més divertida. La pluja d’idees va ser molt interessant i, gràcies a alguns amics que van col·laborar en la gravació dels anuncis, ens ho vam passar molt bé. Realitzant aquest treball he après que la publicitat existeix des de fa molt de temps, més del que ens pensem, i que ha aconseguit adequar-se a tots els canvis que ha patit al llarg de la seva existència. També m’he adonat que la publicitat és molt present en la nostra vida, els anuncis ens arriben per tots els mitjans possibles i ens envolten en cada moment. En definitiva, la recerca m’ha servit per adquirir coneixements sobre aquest món i el procés pel que passa un producte per ser promocionat de la millor manera. Al final he après que tot esforç ben realitzat adquireix la seva recompensa.

28

29

Teoria de jocs. Aplicació als jocs de taula

Antoni Mora Cidoncha

INS La Ribera

30

AUTOR Nom i cognoms: Antoni Mora Cidoncha Edat: 18 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Sóc un estudiant de l'institut la Ribera de Montcada i Reixac que cursa 2n de Batxillerat de la modalitat científica-tecnològica. El que destacaria de mi i de la meva personalitat és el fet que sempre intento pensar en fred totes les decisions que prenc. Em considero una persona esportista, m'agrada la música, toco la guitarra, sóc inquiet i m'encanta conèixer curiositats sobre qualsevol cosa. En un futur pròxim m'agradaria anar a la universitat, encara que, ara per ara, no m'he decantat per cap carrera ja que són moltes les que m'atrauen: Enginyeria aeronàutica, Dret, Administració i Direcció d'Empreses, Criminologia, etc. Títol del treball: Teoria de jocs. Aplicació als jocs de taula Nom del tutor: José Cifuentes Salvadores Nom del centre: INS La Ribera Curs: 2010-2011

31

Teoria de jocs. Aplicació als jocs de taula L'ésser humà, com a tal, es caracteritza pel fet de ser lliure i per haver de prendre decisions contínuament. Cada dia, al aixecar-nos, decidim. Triem avançar o retrocedir, lluitar pel que volem o conformar-nos. I és de les decisions del que tracta el present treball de recerca. En aquest treball he fet una investigació sobre la Teoria de Jocs i la seva possible aplicació als jocs de taula, en concret, als tres en ratlla i als escacs. L'objectiu principal d'aquesta teoria és analitzar els comportaments estratègics de cada jugador per tal de trobar les millors decisions individuals o col·lectives possibles per a cada conflicte, els jocs. A finals de curs de l'any passat, el meu tutor, després de dir-li que m'agradaria fer un treball sobre economia, em va proposar el tema de la Teoria de Jocs com a Treball de Recerca ja que ell l'havia estudiat anteriorment a la seva carrera. Després d'un primer pròleg fet pel meu tutor i d'una petita recerca d'informació per Internet, em van sorgir moltes preguntes sobre aquest tema com: Realment poden existir fórmules per obtenir el màxim benefici ? Si és així, en quins camps podem aplicar aquesta teoria? Pot ser una forma d'entendre les decisions que ens fa escollir la vida d'una manera diferent ? A partir d'aquí, doncs, la investigació realitzada ha tingut com a objectius:

� Estudiar, analitzar i comprendre la Teoria de jocs en els aspectes següents: les seves aplicacions, la filosofia que se'n deriva, la seva història i la forma matemàtica d'aquesta.

� Traslladar l'anàlisi de la Teoria de Jocs a les decisions de la vida quotidiana, tant a nivell d'un ciutadà qualsevol com a nivell d'altres institucions governamentals .

� Intentar aplicar els coneixements adquirits de la Teoria de Jocs, tant teòrics com matemàtics, als jocs del tres en ratlla i als escacs per tal de trobar-ne les millors estratègies amb la finalitat de guanyar el joc.

Aquest treball ha estat estructurat en dos parts ben diferenciades: una part teòrica i una segona part pràctica amb l'aplicació de la Teoria de Jocs als jocs de taula. La primera part d'aquest treball engloba quatre capítols, dos teòrics i dos matemàtics. En el primer de tots hi ha una introducció al món de la Teoria de Jocs amb una explicació detallada del què és, una conceptualització en la història d'aquesta i les aplicacions que té. En el segon apartat hi ha una descripció a grans trets de la terminologia dels jocs, la representació d'aquests i de quins tipus n’hi ha. Ja en el tercer capítol, utilitzant les terminologies i representacions anteriors, s'explicen els mètodes de resolució per als jocs esmentats i es solucionen els exemples il·lustratius del segon apartat. Per acabar amb la part teòrica, en el quart hi ha una presentació i un posterior anàlisi del joc més conegut d'aquesta teoria: El Dilema del Presoner, que per la seva naturalesa és estudiat en molts altres àmbits, ja que les decisions que s'han de prendre en aquest es poden traslladar tant a situacions de la vida quotidiana, com a situacions de conflictes amb terroristes, models econòmics/socials o en la mateixa Guerra Freda.

32

La segona part del treball, la part pràctica, consisteix en l'aplicació de la Teoria de jocs als jocs de taula. Inclou la metodologia que he emprat per poder aplicar la Teoria de Jocs a cada un dels jocs de taula esmentats abans i l'aplicació dels models i mètodes de resolució de l'estudi matemàtic anterior per fer la recerca de les millors decisions que ens faran guanyar al tres en ratlla i als escacs. I, finalment, unes petites conclusions a l’ acabar l'estudi de cada un dels jocs de taula on he resumit les estratègies que s'han de seguir per tal d'aconseguir el millor resultat possible. Sens dubte, aquesta segona part del treball és la que considero més pròpia i, a la vegada, la que més m'ha costat de realitzar. Encara que he buscat per Internet, no he trobat cap ajuda ni referència exterior de ningú que hagués aplicat abans la Teoria de Jocs de la manera que ho he fet. Per tant, tota la metodologia que he utilitzat per poder emprar la Teoria de Jocs als jocs de taula és de creació pròpia (explicada al treball). Abans d'acabar, m'agradaria comentar què ha significat per mi fer un treball de recerca. Al finalitzar 1r de Batxillerat, el treball de recerca “se'm feia una muntanya”, una mena de sac feixuc el qual has d'arrossegar durant l'estiu i gran part del curs. Però ara, havent-lo acabat, sincerament, penso que fer un treball de recerca és una oportunitat. Una oportunitat per aprendre, per desenvolupar-te com a estudiant, per ampliar coneixements que l'etapa obligatòria i postobligatòria no et brinda, per preparar-te per la universitat, per aprendre a utilitzar eines de treball que normalment no uses, etc. Però, sobre tot, és una oportunitat per créixer com a persona.

33

Detecció i defensa d'atacs informàtics. Una xarxa més segura

gràcies a un firewall

Roger Mercader Vives

INS Montserrat Miró

34

AUTOR Nom i cognoms: Roger Mercader Vives

Edat: 19 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Sóc un alumne de l'institut Montserrat Miró de Montcada i Reixac. Sóc usuari habitual d'entorns GNU/Linux, Mac, Windows i Symbian. D'altra banda, he provat molts sistemes operatius i variants tant de GNU/Linux com de Windows, BSD i MAC OS, però, principalment, uso entorns de GNU/Linux Gentoo ja que em permeten configurar, compilar i instal·lar el programari a partir del codi font. Gestiono algunes pàgines web i sóc aficionat a la programació, cosa que em permet tenir uns coneixements mitjans de xarxes i sistemes informàtics. Em definiria com un apassionat del món dels ordinadors sense ser-ne pas cap expert.

Títol del treball: Detecció i defensa d'atacs informàtics. Una xarxa més segura gràcies a un firewall. Nom del tutor: Alfons Marruedo Nom del centre: INS Montserrat Miró Curs: 2010-2011

35

Detecció i defensa d’atacs informàtics. Una xarxa més segura gràcies a un firewall El treball de recerca consta de dos grans blocs amb les seves respectives seccions. El primer bloc té un caire més teòric per poder realitzar amb èxit el segon bloc, que és més pràctic. El primer arriba fins l’apartat II a la pàgina 32 que conclou amb un segon, molt més ampli, que finalitza a l’apartat IX a la pàgina 164. Començant pel bloc teòric, explicaré com es comuniquen els ordinadors entre sí i com puc aplicar certs mecanismes de control, el principal dels quals és un ordinador destinat únicament a aquesta finalitat i que s’anomena firewall . Un cop comentades les bases necessàries per entendre el projecte, explicaré el maquinari usat i la instal·lació del programari que he realitzat. A posteriori, faré una sèrie de configuracions, tant de la BIOS com del sistema operatiu tot seguint amb una actualització general del sistema i unes instal·lacions que m’han de permetre avançar. A la següent part del treball configuraré el programari basant-me en el mètode d’acció/reacció interaccionant des d’un ordinador de la mateixa xarxa interna. Usaré aquest mètode per a una configuració del firewall i, en menor mesura, del router. Finalment caldrà extreure’n conclusions i, com ampliació, inclouré cert material que crec que podria ser interessant pel futur lector.

36

37

Ser o no ser jove a Santa Perpètua

Aida Galera Pardos INS Estela Ibèrica

38

AUTORA Nom i cognoms: Aida Galera Pardos Edat: 18 anys Lloc de naixement: Santa Perpètua de Mogoda Breu presentació personal: Sóc una alumna de 2n de batxillerat social i us presento el meu projecte de recerca, basat en la meva localitat i en els joves que hi habiten. Desitjo que us agradi. Títol del treball: Ser o no ser jove a Santa Perpètua Nom de la tutora: Rosa Pérez Nom del centre: INS Estela Ibèrica Curs: 2010-2011

39

El meu poble, el meu món. Un diari per a ell

He escollit aquest tema per al meu treball perquè tots els procediments que desenvoluparé s’adeqüen als meus interessos i a les meves possibilitats, és a dir, l’estudi d’un determinat mitjà de comunicació, el diari local del meu poble i la posterior creació d’un diari dirigit als joves. Es tracta d’un mitjà proper i conegut per a mi: “sóc jove i sóc de Santa Perpètua”, vaig pensar. Considero que la meva idea és força viable i innovadora ja que basant-me en un mitjà de masses proper, estudio la manera d’atraure a un segment de la població, els joves, que segons estudis realitzats per diverses organitzacions, no tenen interès en la premsa escrita. Quin percentatge de joves es connectarà a xarxes socials o a las seves consoles? Hem de fer alguna cosa. El meu objectiu principal és despertar l’interès dels joves del meu poble per la premsa local. Per aconseguir-ho, he fet un estudi detallat que em porta al coneixement d’allò que podia agradar als adolescents de Santa Perpètua quan fullegen el diari del seu poble. Per arribar al meu objectiu principal, vaig començar estudiant com era el llenguatge periodístic a la premsa local, amb la finalitat de que em servís per a la redacció del meu diari. A continuació, vaig estudiar l’inici de la premsa general i local, em va ajudar a adonar-me de moltes coses. Primer de tot, que els diferents períodes de la premsa, coincidien amb els literaris o filosòfics i això em va entusiasmar. Una altra qüestió que m’ha cridat l’atenció és que hi ha intencionalitat comunicativa des de l’època dels romans (des del punt de vista periodístic) i vaig veure que els tipus de diaris d’aquella època eren molt similars als locals. Després dels estudis preliminars, vaig començar a estudiar la premsa local del meu poble, ja que vaig pensar que amb el fàcil accés que tenia a la seva organització em permetria entendre com funciona un mitjà municipal. Evidentment, l’Informatiu i la seva organització han tingut un gran paper en la meva publicació. Un cop que m’havia “empapat” de coneixements teòrics va arribar el meu torn: el procés de creació del meu diari. Semblava impossible però, poc a poc, aquella idea s’anava fent realitat. I per fi, tanta feina, lectures, enquestes, entrevistes...van donar resultats: vaig dissenyar el meu propi informatiu destinat a la lectura dels joves des de catorze fins a divuit anys, amb un estil i una temàtica més adequada pels adolescents d’avui en dia. Amb aquest treball em proposava fer de periodista i de sociòloga. De periodista, perquè en pocs mesos havia d’aprendre la manera d’emprar el llenguatge periodístic correctament, informant i comunicant de forma objectiva. Al mateix temps buscava en el lector la reflexió, encara que volia escriure de forma realista i sense cap càrrega ideològica. D’altra banda, també vaig realitzar una tasca sociològica, que consistia en l’estudi de l’interès per la premsa per part dels joves del meu poble; vaig haver de detectar a què es deu la seva inclinació i a buscar nous mètodes i innovacions per atraure la seva predilecció. No era una feina fàcil, els joves d’ara són exigents, estan molt estimulats, potser massa superficials... Realment no sé si he arribat al meu objectiu principal: despertar l’interès dels joves del meu poble en la premsa local. Segurament, perquè és un fet que jo no puc mesurar i no depèn totalment de mi. Però considero que, mitjançant les seves opinions a les enquestes, he arribat als continguts que, en general, ells demandaven.

40

En canvi, crec que he complert els meus objectius secundaris, potser perquè depenien una mica més de mi. Crec que he elaborat un diari realista i sense cap càrrega ideològica. Un butlletí que té la única finalitat d’informar, entretenir i posar veu als joves. Al preguntar-me com podia fer un butlletí que mostrés la realitat del municipi no se m’ acudien idees. Però quan vaig sortir al carrer a preguntar als joves per exemple, què havien fet per cap d’any, vaig veure que alguns em contestaven en castellà. A Santa Perpètua, com en qualsevol lloc de Catalunya, conviuen sense conflictes dues llengües, el català i el castellà. Per això, vaig pensar que seria una bona idea escriure l’edició en català, però permetre que cada jove escrivís amb la llengua amb la que es sentís més còmode. Amb el treball, em proposava fer de periodista i de sociòloga i, encara que en un principi no ho hagués dit, m’ha agradat més la segona tasca. La idea de proposar una millora entre la societat juvenil de Santa Perpètua i veure, a més, que tenia un recolzament per part dels adolescents, ha estat molt reconfortant. Evidentment, Ser o no ser.. jove a Santa Perpètua és tan sols un esbós del que podria arribar a ser en un futur. La seva forma i personalitat definides s’acabaria assolint amb el grau d’acceptació per part dels joves, que ens permetria millorar; ampliar o reduir els continguts en funció dels seus interessos i de les seves inquietuds. La meva intenció principal és que aquest butlletí arribés als joves. Per això em sembla important una distribució personalitzada, mirar la possibilitat de repartir-lo als instituts i a punts de trobades de joves, per exemple, el CAM o la Promotora. Per últim, com a proposta de millora, crec que seria “obligatori” penjar la publicació a xarxes socials, llocs on els joves hi poguessin accedir fàcilment i, a més, opinar. Finalment, em queda dir que aquest treball és el resultat de molt esforç i dedicació, però això ha estat recompensat perquè personalment ha estat una experiència molt enriquidora i que m’ha permès apropar-me als meus interessos. El meu món, el meu poble, dins d’unes pàgines. Això és “Ser o no ser...jove a Santa Perpètua. Tot un repte.

41

Independència per la planta

Alba Ramírez Ruiz INS Estela Ibèrica

42

AUTORA Nom i cognoms: Alba Ramírez Ruiz

Edat: 17 anys Lloc de naixement: Sabadell Breu presentació personal: Sóc una alumna de segon de batxillerat científic de l’Institut Estela Ibèrica. Considero que sóc una persona emprenedora, amb ganes de conèixer i aprendre. M’agrada afrontar reptes i treure’n el màxim profit possible d’aquests. Per aquest motiu presento el meu treball perquè pugueu veure que amb esforç i dedicació es poden obtenir uns resultats molt gratificants. Després de fer batxillerat, m’agradaria estudiar veterinària, formació que desitjo des de petita.

Títol del treball: Independència per la planta Nom del tutor: Josep Martínez Vilella Nom del centre: INS Estela Ibèrica Curs: 2010-2011

43

Independència per la planta!

Primerament, m’agradaria que el lector pensés... Què és el gel per a plantes? Se li acudeix quelcom? Doncs en un primer moment a l’hora d’escollir el treball de recerca, jo tampoc en sabia res sobre aquest tema. Únicament coneixia les boles de sílice. Sí, aquestes boletes transparents tan bufones que en teoria s’utilitzen per decorar. Des d’un primer moment, no tenia cap coneixement sobre aquest tema en general així que el que he fet des del principi és informar-me. A mesura que he anat coneixent aquest tema m’he anat preguntant a mi mateixa: i què passaria si...? Aquestes preguntes han anat donant lloc a hipòtesi que he tingut que dur a terme per veure què passava. El gran inconvenient per conèixer aquest tema, és que no hi ha informació ni a internet ni als llibres relacionats amb la matèria. He pogut obtenir informació gràcies a entrevistes i articles que les empreses tenien. Però arran d’aquest treball he pogut veure nous continguts i reforçar la química (una assignatura que em costa). Al llarg de treball he patit a l’hora de trobar informació, quan no funcionaven les hipòtesi, etc. Però també he gaudit, ja que hi han hagut moltes hipòtesi que han sigut viables. A més és entretingut i penso que ha estat un repte per a mi. Pel que fa al títol a simple vista sembla ridícul. Però el que es vol amb el gel per a plantes, és que la planta estigui en bones condicions mentre que el propietari no la pot mantenir. Per tant des del meu punt de vista l’hi donem independència. El treball es troba dividit en dues parts. La primera té com a tema central el gel de sílice i la segona el gel per a plantes. Pel que fa la primera part, he volgut centrar-me en el rendiment del gel de sílice amb diferents substrats. En canvi en la segona, el treball de camp gira entorn al canvi de variants del gel per a plantes. L’objectiu era fer-lo més rentable que els comercials. Es pot pensar que el treball té dues parts independents. Però al final del treball es pot acabar observant que estan estretament relacionades. És a dir, que cada cosa té la seva funció. Amb el gel de sílice s’observa que es mostra com un bon producte per combinar-lo amb la terra en plantes d’interior però no d’exterior. En canvi el gel per a plantes serveix tant per a plantes d’exterior com d’interior. Però amb una gran diferència, respecte el gel de sílice, dóna independència a la planta. Simplement m’agradaria que gaudíssiu del treball “Independència per a la planta” i es pogués veure que amb esforç i insistència s’obtenen uns objectius i s’adquireixen uns nous coneixements.

44

45

Màrqueting i publicitat als mitjans de comunicació massius

convencionals

Ainoa Marco de la Torre

INS Rovira – Forns

46

AUTORA Nom i cognoms: Ainoa Marco de la Torre Edat: 18 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Sóc una estudiant de segon de batxillerat i estic cursant la modalitat de ciències socials. M’interessa força el món de la publicitat, i tinc intenció de començar una carrera universitària en aquesta branca l’any vinent. Em considero una persona a la que li agrada aprendre. Títol del treball: Màrqueting i publicitat als mitjans de comunicació massius convencionals Nom del tutor: Gregorio Berbegal Aldea Nom del centre: INS Rovira – Forns Curs: 2010-2011

47

Introducció al món publicitari Quin és l’embrió de les tècniques publicitàries actuals? Aconsegueixen realment les empreses que s’hi dediquen influir sobre els nostres gustos i desitjos? Existeix una fórmula màgica amb la qual un producte ens pot fer milionaris? El cert és que la publicitat del segle XXI esdevé un bombardeig constant d’informació, oportunitats, prototips i influències que incideixen en el conjunt de la societat; per tant, milers de persones hi treballen de manera constant per crear petites obres d’art que, com qualsevol pintor o escriptor voldria, aspiren a ser les millors dins de la competitiva societat de consum. Però per “fer publicitat” mai haurem d’aprendre unes fórmules infal·libles, sinó que caldrà dur a terme un estudi sociològic on el primordial és conèixer als consumidors, saber com pensen i com canvia la seva forma de vida al llarg del temps. Sobre aquesta base, el primer que cal conèixer és el punt de partida de tota tècnica publicitària actual. Així, si investiguem una mica, ens sorprèn trobar les seves primeres manifestacions a mans dels antics babilonis, en unes austeres taules de fang. Tot i que, naturalment, hi haurà qui es negui a reconèixer aquestes formes primitives com a quelcom relacionat amb la publicitat, sense elles no s’hauria obert el camí que va dur a les societats de diversos temps cap a la revolució definitiva; un canvi radical potenciat per la invenció de la impremta de Gutenberg i que, sens dubte, va ser posat a prova durant els cartells propagandístics presents arreu d’Europa als segles XIX i XX. De manera que, ja situats al segle XX, ens trobem amb el sorgiment de la disciplina publicitària per excel·lència: el Màrqueting. És el moment en què grups de persones comencen a organitzar-se per crear tot un món d’expectatives i de recursos al voltant de quelcom ben senzill, un producte. La idea de guanyar diners amb una encertada combinació d’elements s’instal·la al cap de molts visionaris, i sembla impossible que uns colors o unes paraules puguin moure la consciència de milers de persones. Es comença a treballar amb quatre elements bàsics que rebran el nom de marketing total o mixt. El producte, el preu, la promoció i la distribució seran els factors amb els quals les empreses jugaran per fer-se veure al mercat i així, ben aviat, s’alçaran grans marques amb capacitat per introduir nous costums i nous personatges a la immensa societat. Sorgiran les modes i durant un parell d’anys la població jove de tot un territori portarà el mateix calçat, mentre que les cases dels individus amb un determinat poder adquisitiu estaran decorades de manera molt semblant. D’altra banda, però, hi haurà molts altres productes que cauran del mercat i que deixaran als seus creadors en l’oblit. Per tant, què determina l’èxit? Què compren els consumidors? Serà necessari classificar als individus segons la participació que tenen en els processos de compra i començar a parlar de tota una sèrie de variables internes i externes. Caldrà parlar de consumidors impacients, preocupats pel medi ambient, molt influïts per les opinions dels seus familiars i amics o condicionats pels seus coneixements previs. Sense adonar-nos-en, el que estem fent és dur a terme una segmentació del mercat. A més, avui en dia sabem que la publicitat no pot ser res sense un mitjà que permeti difondre-la; es tracta, però, d’una concepció totalment moderna. Els primers mitjans de comunicació van sorgir amb una funció bàsicament informativa, i de manera

48

progressiva s’hi van afegir continguts de caire didàctic i lúdic. No va ser fins fa relativament poc que la publicitat va assolir un paper predominant als mitjans clàssics o convencionals, tot i que el dinamisme del món publicitari ens porta constantment a noves formes de difondre els seus missatges. Internet o els grans formats penjats a les façanes o a peu de carrer són suports que van guanyant força, tot i que encara són moltes les empreses que recorren als mitjans consolidats per tal de donar-se a conèixer entre els consumidors. És en aquest moment que es posa a tot un grup de persones a treballar en l’anàlisi de les característiques específiques de la premsa, la ràdio i la televisió, així com en esbrinar de quina manera aquestes poden suposar avantatges o inconvenients per a la promoció del producte. Tot plegat conforma la teoria, allò que una mica d’interès per la matèria permet desvetllar. Però la publicitat no és quelcom exclusivament teòric, sinó que ha d’estar fonamentada en l’observació del que ja existeix, en l’experimentació constant de noves tècniques i en el veure com molts d’aquests mètodes fracassen o són vàlids durant un període de temps limitat. Per aquest motiu, el primordial és prendre nota de les campanyes publicitàries a les quals estem exposats i prestar especial atenció a allò que desperten en nosaltres. Només d’aquesta manera podem saber com evitar errors que ja han estat realitzats abans per uns altres. Així, podem fixar-nos uns horaris per anotar i classificar els anuncis que s’ofereixen als suports que ens interessa estudiar, en aquest cas, els tres mitjans de comunicació massius convencionals. Posteriorment, això ens permetrà elaborar gràfics que ens portin cap a unes conclusions amb un ràpid cop d’ull; tindrem en compte les característiques internes dels anuncis per tal de determinar l’edat i el gènere al qual van destinats, o bé pensarem en el nivell adquisitiu sobre el que seran més efectius. Més endavant, podem fins i tot fragmentar els components de les campanyes publicitàries (colors, lletres, llocs on apareixen, imatges, música...) i establir relacions de semblança o trets diferenciadors envers els productes de la competència. En definitiva, m’agradaria dir que el resultat del meu treball és una anàlisi força acurada sobre les circumstàncies publicitàries que es donen entorn als mitjans més tradicionals. La creació de taules i gràfics permet presentar la complexitat del món publicitari en unes quantes dades, que han de pretendre servir de síntesi. A més, la interpretació dels resultats també s’ha pogut veure incrementada por valoracions personals i subjectives, fruit de la constant exposició que manté qualsevol individu en el seu dia a dia envers campanyes publicitàries de tota mena. Darrerament, he volgut acabar el treball fent menció de les diferents dificultats amb les que m’he trobat i dels canvis d’última d’hora. Les activitats publicitàries són moltes i complexes i actuen sobre els individus de la societat en tot moment, quan aquests encenen la televisió o quan caminen pel carrer. Posen a prova les reaccions dels consumidors, busquen commoure’ls, entristir-los, emocionar-los o impactar-los, i cada un d’ells porta a sobre la càrrega d’unes vivències i d’uns records que conformen allò que persegueixen en la seva vida. En aquest context, el Màrqueting i la publicitat converteixen un simple producte en un símbol, en una identitat destinada a dur a terme transformacions internes en les actituds del major nombre de persones possible. D’aquesta manera, el mercat de béns i serveis s’adapta i promou el canvi social. Tot plegat, amb un únic fi: generar beneficis per a les empreses.

49

Racons romànics del Vallès Occidental

Laia Castellnou Pascual INS Rovira - Forns

50

AUTORA Nom i cognoms: Laia Castellnou Pascual Edat: 17 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Em dic Laia Castellnou Pascual, visc a Santa Perpètua de Mogoda i estic estudiant a l’institut Rovira-Forns. Em considero una persona extravertida, alegre, molt bona amiga dels meus amics, lluitadora i perfeccionista. El que més m’agrada fer en el meu temps lliure és anar al cinema, sortir amb els meus amics però sobre tot m’encanta l’esport. Practico futbol sala a Santa Perpètua. Entre d’altres aficions m’encanta la música (vaig tocar el violí durant sis anys) i els animals. Afegir també que sóc una persona molt dinàmica i per aquest motiu als estius treballo de monitora a l’escola del meu pare. En un futur no gaire llunyà m’agradaria dedicar-me al món de la docència o bé al periodisme.

Títol del treball: Racons romànics del Vallès Occidental Nom de la tutora: Carme Andreu Nom del centre: INS Rovira- Forns Curs: 2010-2011

51

Racons romànics del Vallès Occidental

El meu Treball de Recerca tracta de l’art Romànic, concretament de la zona del Vallès Occidental. Em vaig decantar cap aquest treball perquè és un tema que m’agrada, del qual volia aprendre més i així conèixer una mica la història del meu entorn. També em motivava el fet de que la major part fos treball de camp, ja que calia fer algunes sortides i visitar alguns espais. Va ser imprescindible el recolzament de totes les persones que m’han facilitat informació per realitzar la meva tasca. Un altre dels meus objectius és fer veure a la societat que tenim molta història al nostre voltant, més de la que ens podem imaginar i de la qual molts de nosaltres no en som conscients. Durant tot aquest any, he après molt sobre aquest art, la seva simbologia i la seva utilitat. També volia saber quin és el patrimoni artístic en l’actualitat del Vallès Occidental i sí segueix les característiques generals de l’art Romànic. Amb aquest treball penso que he après molt sobre el tema i ara que ja està finalitzat puc explicar amb gran varietat d’exemples la realitat sobre el Romànic. Sense pensar-m’ho gaire tornaria a triar aquest tema de treball doncs a més a més d’aprendre m’ho he passat bé i he gaudit mentre visitava les esglésies. Per acabar vull comentar que un bon Treball de Recerca és aquell en el que sempre hi ha coses noves per investigar i moltes altres hipòtesis que podem qüestionar-nos. Per això m’agradaria que el dia de demà algú altre continués aquest treball que a mi m’ha aportat molts bons moments. Personalment jo continuaré visitant més indrets en el meu temps lliure, per sort, Catalunya és molt gran.

52

53

El surf i la construcció d’una taula

Daniel Chavarría Iglesias INS Palau Ausit

54

AUTOR Nom i cognoms: Daniel Chavarría Iglesias

Edat: 18 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Actualment estic cursant segon de batxillerat en la modalitat científica. El meu objectiu més immediat és aprovar batxillerat i les PAU i estudiar una carrera relacionada amb ciències de la salut. Les meves aficions estan relacionades amb els esports (practico surf i jugo a bàsquet) i la música (m’agrada tocar la guitarra), i també m’agrada anar al cinema i sortir amb els meus amics. Títol del treball: El surf i la construcció d’una taula Nom de la tutora: Montse Call Canals Nom del centre: INS Palau Ausit Curs: 2010-2011

55

El Surf i la construcció d’una taula

Aquest treball és un estudi sobre el surf com esport i les tècniques i procediments per a construir una taula. He triat aquest tema perquè m’agrada molt practicar surf, de manera que em resulta més agradable i apassionant el fet de parlar-ne. Els objectius que m’he plantejat, a part d’aprendre més, és donar-lo a conèixer encara que només sigui a l’institut, demostrar que es pot construir una taula sense massa mitjans i que a Catalunya es pot practicar i gaudir del surf sobretot a l’hivern. El treball consta de tres parts ben diferenciades:

- Una part teòrica - Una part pràctica. (Construcció d’una taula) - I una part de comprovació i rendiment de la taula construïda

A la part teòrica he introduït el tema del surf, la seva història, els seus orígens (amb una antiguitat de més de 500 anys a la Polinèsia), com es va expandir gràcies a Duke Kahanawoku, un dels grans impulsors, i com s’ha popularitzat fins arribar al nivell d’avui en dia. També en aquesta part he estudiat i classificat les ones, els tipus de trencament, les parts d’una onada, el tipus de taules i les més adients en funció de les ones i el nivell del surfista, així com les parts de què està formada una taula i com han evolucionat al llarg del temps. I per acabar, he estudiat i explicat les tècniques a nivell bàsic i a nivell superior per aprendre a surfejar i els llocs on es pot practicar a Catalunya. A la segona part del treball, amb fotos i vídeos il·lustratius propis, he explicat els materials, les eines i els procediments que he fet servir per a construir la taula. Abans de començar a construir la taula he fet entrevistes a “shapers” professionals per conèixer les tècniques i procediments a seguir. I per últim, a la tercera part, he comprovat que la taula funcioni correctament realitzant proves de flotabilitat i rendiment. Les proves de flotabilitat van consistir a veure si la taula surava amb el pes del surfista. La prova es va realitzar a la platja d’Esteiro a Galícia banyada pel mar Cantàbric, amb un pes de 75 quilos i amb onades mitjanes i petites, i va ser positiva. En la prova de rendiment es va valorar el comportament de la taula amb les onades. La prova es va realitzar a la platja de la Barceloneta amb onades petites i el resultat va ser molt satisfactori: La taula era lleugera, ràpida i tenia bona maniobrabilitat.

La conclusió final del treball és que m’ha resultat agradable i apassionant escriure sobre el surf, malgrat les dificultats que per falta d’experiència he trobat a la part pràctica. He après molt d’aquest esport i he pogut demostrar que es pot construir una taula sense massa mitjans i que a Catalunya es pot practicar i gaudir del surf sobretot a l’hivern.

56

57

Robòtica. Disseny i construcció d’un microrobot

David Salgado Funes INS Palau Ausit

58

AUTOR Nom i cognoms: David Salgado Funes Edat: 17 anys Lloc de naixement: Sabadell Breu presentació personal: Sóc estudiant de segon de batxillerat de la modalitat tecnològica de l’INS Palau Ausit de Ripollet. Tinc clar que el meu futur estarà relacionat amb el món de la tecnologia i específicament amb la programació i l’electrònica. M’agrada la música i per això en el meu temps lliure toco la guitarra. A més, practico esport i surto amb els amics. Em considero una persona treballadora i sense por als nous reptes, per això he escollit fer un treball d’aquestes característiques. Títol del treball: Robòtica. Disseny i construcció d’un microrobot. Nom del tutor: David Lamarca Nom del centre: INS Palau Ausit Curs: 2010-2011

59

Robòtica. Disseny i construcció d’un microrobot Consultant amb el meu tutor, em va proposar un tema que va semblar-me prou atractiu: el disseny, construcció i programació d’un microrobot. Aquest treball té apartats de programació, que m’interessen força, a més d’altres coneixements d’electricitat i electrònica en els quals he pogut aprofundir. La realització d’aquest treball pot proporcionar-me una preparació afegida pel meu futur, ja que pot ser útil per a qualsevol branca de la tecnologia. Tot i això, ho vaig veure engrescador, per decidir que aquest seria el tema definitiu del treball. Els principals objectius d’aquest treball són introduir-me en el món de la robòtica així com el disseny electrònic, mecànica d’un robot i la seva construcció per arribar al funcionament correcte del mateix. El meu robot ha de ser capaç de recórrer qualsevol circuit constituït d’una línia negra sobre un fons blanc i també poder ser controlat amb un comandament a distància. Per complir amb els meus objectius utilitzaré com a elements principals un microprocessador Picaxe-18X que s’encarregarà de processar la informació rebuda pels sensors CNY70 (sensors òptics reflexius infrarojos) i fer anar en conseqüència els dos motors. Per a programar el meu robot utilitzo el PICAXE Programming Editor, software gratuït de la mateixa empresa que fabrica el xip i que permet programar-lo amb només un ordinador i un cable RS232 BB9/3,5 mm estèreo (cable que té una sortida al port sèrie de l’ordinador i una altra de jack de 3,5mm per a connectar-ho al sòcol de la placa que conté el processador). El microcontrolador està pre programat de sèrie per tal de que es pugui programar en llenguatge C, BASIC o mitjançant organigrames (diagrames de flux). Jo utilitzo el llenguatge BASIC. Tot i que hi ha diverses maneres d’aconseguir-ho em decanto per la que té menys risc d’error per mi. L’opció que escullo es basa en el següent:

• Els dos sensors CNY70 s’han de trobar dins de la línia, per tant si els dos detecten la línia negra s’activaran els motors dret i esquerre, fent que el robot vagi recte

• Si el sensor dret deixa de detectar la línia es pararà el motor esquerre i s’activarà el dret per tal de que el robot giri cap a l’esquerra.

• Si el sensor esquerre deixa de detectar la línia es pararà el motor dret i s’activarà el motor esquerre per tal de que el robot giri cap a la dreta

Per fer que el robot també pugui ser controlat per un comandament a distancia com seria el d’un televisor és essencial l’existència d’un sensor que s’encarregui de rebre els raigs infrarojos que emet el comandament. S’ha de programar el xip per tal de que quan el sensor rebi un determinat banc de freqüències infraroges actuï en conseqüència i posi en marxa els motors que s’escaiguin. La finalització d’aquest treball de recerca, en el que no només he estat capaç de fer la part teòrica, sinó que a més he realitzat un projecte pràctic, és tota una satisfacció. Els objectius que m’havia proposat abans de començar el treball s’han complert. He estat capaç de fer que el robot segueixi una línia a part de poder realitzar d’altres tasques complementàries com són el control a distància. L’objectiu principal d’aquest treball doncs, s’ha complert en el temps establert, però no amb gaire facilitat. Construir-lo assegurant el seu correcte funcionament i elaborar

60

alhora aquesta memòria escrita ha requerit una intensa dedicació en temps i esforç, que no ha estat gaire compatible amb la meva paciència en molts moments. Aquest fet dóna més valor encara a l’esforç realitzat per fer-ho possible. El treball també m’ha ensenyat a dissenyar i fer circuits electrònics i agafar força pràctica amb les eines de treball, com és el cas del soldador. Un aspecte molt important és que he après les instruccions més utilitzades de programació amb BASIC i després de fer-ho em sento capaç de programar qualsevol robot similar a aquest. Tot aquest esforç ha valgut la pena pels coneixements obtinguts i sobretot per la pròpia satisfacció personal que dóna la feina quan s’obtenen resultats. Tot això m’està animant a orientar el meu futur cap a la programació, que potser és el que més curiositat m’ha despertat.

61

Les flors a Mirall trencat

Noelia Cruz Ortiz INS Can Mas

62

AUTORA Nom i cognom: Noelia Cruz Ortiz Edat: 18 anys Lloc de naixement: Ripollet Breu presentació personal: Sóc la Noelia i estic cursant 2n de Batxillerat humanístic, a l'institut Can Mas de Ripollet. Sempre he tingut molt clars els meus objectius i sempre he volgut ser mestra d'educació física. Per això intentaré accedir a la carrera d’educació primària, a la UAB. M'agradaria no deixar de fer projectes ni deixar d'estudiar i crec que amb la carrera que vull fer, en el futur el meu treball em permetrà fer tot allò que m’agradi. A part d'educació primària tinc d’altres projectes, com són fer un curs sobre el llenguatge sord-mud, i un de monitora i després el de directora d'esplai. Això de moment, ja que no descarto que amb el pas del temps m'interessin altres coses per continuar aprenent. Títul del treball: Les flors a Mirall trencat Nom de la tutora: Anna Guiral Nom del centre: INS Can Mas Curs: 2010-2011

63

Les flors a MIRALL TRENCAT Mercè Rodoreda és una escriptora catalana molt important de la literatura. En totes les seves novel·les trobem en més o menys grau la presència de les flors i del jardí, entre d'elles el llibre que jo he escollit per aquest treball Mirall trencat que va ser molt famós i fou traduït a molts idiomes. Aquest estudi tenia uns objectius clars que s'havien de anar trobant a través de diversos camins. Encara que el títol del treball sigui dirigit a les flors jo vaig estudiar tot tipus de vegetals i vaig trobar-hi simbolisme a un total de 22 flors de les 30 que hi surten. Les preguntes bàsiques que pretenia respondre eren les següents: Per què l'escriptora Mercè Rodoreda tenia tant interès pel món vegetal? Quina simbologia tenen aquests vegetals dins del llibre Mirall trencat? Coincideix la seva simbologia dins de l'obra amb la simbologia tradicional? Doncs bé, després d'estudiar la vida de Rodoreda i llegir alguns articles seus a la revista Serra d'Or, on explicava anècdotes de la seva infantesa, veiem que la seva infància ha estat marcada pel món vegetal, tan a casa seva on hi havia un jardí fabulós, com les seves influències familiars, sobretot per part de l'avi, que era un gran amant de les flors. Això va fer que la Mercè volgués introduir a les seves novel·les part de la seva infància a través d'allò que la marcà, el món vegetal. A Mirall trencat les flors no són un element secundari, ni estan posades com a simple element decoratiu o superficial sinó que són una part molt important d'aquesta obra. La mateixa autora ho confirma en el pròleg. A més d'introduir les flors a la seva obra ho fa de forma molt astuta, ja que amb elles va marcant tot el llibre. Cap cosa està posada sense motiu, sempre té un rere fons on desvetlla part de la història i mostra la personalitat dels personatges, o et diu tot el que està passant sense explicar-ho directament. Les flors tenen una vida independent respecte del jardí perquè formen part de la ficció. No només van lligades als personatges sinó també als sentiments, als llocs i a les situacions. Ajuden a crear tot un món de referències; si les flors no tinguessin la simbologia que tenen, hi hauria moltes coses que no quedarien clares. Per altra banda no agafa la simbologia tradicional en quasi cap de les flors. Rodoreda crea el seu món personal i dóna als vegetals una simbologia pròpia. Un dels altres objectius d'aquest estudi era esbrinar alguns dels secrets del llibre Mirall trencat. Sens dubte aquest llibre està ple de secrets i cada vegada que es llegeix se’n descobreixen més. I, finalment, m'he adonat del que l'autora d'aquesta obra deia sempre: "una novel·la són paraules". Ho demostra amb totes les simbologies d'aquest llibre. Posant-les amb precisió, les paraules poden dir moltes coses.

64

65

El Modernisme a Cerdanyola del Vallès

Yolanda Giménez Alarcón

INS Can Mas

66

AUTORA Nom i cognoms: Yolanda Giménez Alarcón Edat: 19 anys Lloc de naixement: Hospitalet de Llobregat Breu presentació personal: Sóc una estudiant de 2n de batxillerat de la modalitat d’Humanitats de l’institut Can Mas, de Ripollet. M’agrada tot el que està relacionat amb els infants, i, per tant, m’agradaria estudiar i treballar en relació amb aquest tema, tot i que encara no he decidit del tot el meu futur més pròxim. Les meves aficions són sobretot la música i sortir amb els meus amics. M’encanten els animals i tinc una forta predilecció pels gats. Títol del treball: El Modernisme a Cerdanyola del Vallès Nom de la tutora: Dafne Quintana Solà Nom del centre: INS Can Mas Curs: 2010-2011

67

El Modernisme a Cerdanyola del Vallès Amb aquest treball he volgut presentar el Modernisme a nivell europeu, català i amb més profunditat a Cerdanyola del Vallès. El projecte consta d’una part teòrica, on es dóna una visió general del moviment, juntament amb les seves característiques i la influència que ha deixat a Catalunya. També he fet esment dels trets més característics de la pintura i l’escultura del segle XIX, com també dels artistes principals i els focus artístics més importants. Per últim, em vaig centrar en la història de l’època a Cerdanyola i vaig exposar els edificis modernistes més rellevants de la població, els quals formen part d’una ruta que he preparat dins el marc pràctic. La idea original d’aquest estudi era una investigació del Modernisme a Barcelona, però el tema semblava ja massa treballat en altres ocasions. Per això vaig voler aprofundir més a Sabadell, Terrassa, Cerdanyola i Ripollet, zones menys típiques d’analitzar arquitectònicament. Però investigant vaig poder analitzar poc el Modernisme a nivell ripolletenc, així que finalment el treball es va centrar a Cerdanyola, ja que ens és una ciutat propera i desconeguda en aquest aspecte, plena de majestuoses torres, cases i vil·les del segle XIX. Els objectius principals han estat:

• Donar a conèixer els corrents artístics que es van desenvolupar a Cerdanyola a finals del segle XIX i començament del XX (modernisme) i el context històric que els van originar.

• Recordar quan i com va néixer el poble de Cerdanyola, el procés i la instal·lació de les primeres indústries.

• Donar alguns elements per entendre l'evolució del nucli urbà de Cerdanyola en l’època modernista

• Conèixer i valorar el patrimoni històric i artístic de Cerdanyola. La investigació s’ha desenvolupat amb diferents llibres i a través d’Internet. També m’ha estat de gran ajuda materials addicionals del Museu d’Art de Cerdanyola i de l’Ajuntament de Cerdanyola. Amb la Ruta Modernista podreu gaudir d’una agradable passejada per la ciutat mentre admireu les edificacions, coneixent la seva història i els seus trets més importants. Després de tota la inversió feta en temps, esforç i dedicació, han donat com a resultat aquest Treball de Recerca que exposa els diversos canvis urbanístics i socials produïts a Cerdanyola del Vallès durant el Modernisme. Una de les tasques més complicades va ser el procés i la selecció de fotografies que vaig fer per tot el territori cerdanyolenc per completar la Ruta Modernista. He d’agrair a les Institucions, com ara l’Ajuntament de Cerdanyola, la Biblioteca Municipal de Cerdanyola, la biblioteca de la facultat d’Educació de la UAB i el Museu d’Art de Cerdanyola, que m’han estat de gran ajuda alhora de realitzar la recerca i documentació d’aquest treball. A tots ells, les més sinceres gratificacions. L’objectiu a seguir des de la proposta d’aquest treball va ser l’aprenentatge de tots els trets que caracteritzen Cerdanyola com una de les ciutats modernistes més importants de Catalunya i també a nivell a europeu. I ara, un cop finalitzat aquest projecte, puc

68

garantir que s’ha assolit satisfactòriament i no només això, sinó que també he conegut i he descobert edificis modernistes que no sabia de la seva existència, com el Castell de Sant Marçal, la Torre Vermella o Vil·la Madrona. Aquest treball també m’ha desenvolupat l’agilitat de recerca i l’ambició de treball. És, llavors, un bon mètode per estimular i educar els alumnes de Batxillerat.

69

Sonen els harmònics

Marta Urzaiz Zamora INS Lluís Companys

70

AUTORA Nom i cognoms: Marta Urzaiz Zamora Edat: 18 anys Lloc de naixement: Sabadell Breu presentació personal: Sóc una noia interessada en diverses matèries. M'apassiona la música des de petita i hi dedico molt de temps. Per una altra banda, la física i les matemàtiques són les meves àrees preferides d'estudi. L'any que ve m'agradaria estudiar el grau de física a la universitat. Títol del treball: Sonen els harmònics Nom de la tutora: Cati Olmo Olmo Nom del centre: INS Lluís Companys Curs: 2010-2011

71

Sonen els harmònics

Quan toquem qualsevol instrument, o cantem, o escoltem música d’un CD, sonen els harmònics. Sonen sempre, i estan per tot arreu. Però què són els harmònics? Com sonen i perquè? Aquestes i moltes altres preguntes són les que responen en el meu Treball de Recerca a través de models matemàtics i principis físics, tenint en compte tot el que aporta la disciplina musical. Començant pels orígens de la música, es mostra l’evolució de les notes i les escales musicals a través del temps, passant per noms coneguts com Pitàgores o Zarlino, fins arribar a l’actualitat. Un inici que ens introdueix els harmònics i ens permet entendre moltes coses que no seria possible sense aquests coneixements històrics. Per entrar en matèria, s’expliquen els tipus d’ones que es produeixen en tocar un instrument o produir qualsevol altra vibració, fins arribar a la teoria de Joseph Fourier, matemàtic que va descriure les ones com a combinacions d’harmònics a la famosa Sèrie de Fourier. A continuació, ens endinsem en el món dels instruments, les orquestres i altres aspectes musicals. Gràcies a l’anatomia dels instruments s’estudia a través de la física els harmònics que sonen a cadascun i perquè, així com la utilitat que tenen per als músics. Relacionat amb això, apareixen altres temes com l’afinació a les orquestres gràcies als harmònics o la influència que aquests tenen a la nostra percepció auditiva. Finalment, el bloc on es mostra la recerca i objectiu principal del projecte: perquè som capaços de distingir una guitarra d’una flauta, o un piano d’un violí? És a dir, perquè som capaços de distingir els timbres? És pels harmònics? O hi ha alguna cosa més? Des d’aquí us animo a que us endinseu en el meravellós món dels sons i els seus fidels acompanyants: els harmònics.

72

73

Víctimes de la Guerra Civil a Ripollet i Cerdanyola. Dos casos

particulars

Jordi Soldevila i Jiménez INS Lluís Companys

74

AUTOR Nom i cognoms: Jordi Soldevila i Jiménez Edat: 17 anys Lloc de naixement: Barcelona Breu presentació personal: Vaig néixer a Barcelona però sempre he viscut a Ripollet, on hi viu la meva família i gran part de les meves amistats. Sóc un noi al que li agrada molt conèixer, saber i aprendre, sigui quin sigui el tema. Vaig començar batxillerat amb la modalitat humanística, però després vaig voler canviar-me a la vessant científica que és la que actualment estic estudiant. Tot i que sempre he tingut una incertesa sobre què vull ser en un futur, finalment vaig marcar-me un objectiu que encara el tinc present i que espero poder aconseguir-lo: estudiar medicina. Títol del treball: Víctimes de la Guerra Civil a Ripollet i Cerdanyola. Dos casos particulars Nom del tutor: Joan Anton Verge Nom del centre: INS Lluís Companys Curs: 2010-2011

75

Víctimes de la Guerra Civil a Ripollet i Cerdanyola. Dos casos particulars La Guerra Civil va ser un dels grans horrors de la història del nostre país. No només va suposar un canvi del sistema polític, sinó que les conseqüències que se’n van derivar d’aquesta tenen repercussió en l’actualitat. Tot i així, gràcies al retorn de la democràcia després de la dictadura franquista i els esforços de la gent per a la recuperació de la memòria històrica han servit per poder fer un pas endavant en la nostra societat. A l’hora d’escollir el tema del treball de recerca vaig decidir triar aquest i el vaig enfocar a les víctimes, és a dir aquells que van patir les conseqüències de la guerra. Tot i que vaig acotar encara més el treball, ja que només vaig estudiar aquelles que tinguessin relació amb dos dels meus besavis un dels quals va estar empresonat i l’altre va exiliar-se. L’objectiu del treball era conèixer sobre el tema que anàvem a tractar i després estudiar els casos dels besavis per poder saber com va afectar-los. Però no només fèiem una recerca sobre com els va afectar la guerra, sinó que també hem intentat buscar on va anar a parar el besavi que va exiliar-se. Els empresonats, els exiliats i els executats són els tipus de víctimes que han estat estudiades en aquest treball. Cada apartat s’ha dedicat a cercar tota la informació possible, tenint en compte sempre què volíem saber exactament. A més, després de trobar la informació s’ampliava amb l’exemple de les localitats de Ripollet i Cerdanyola que ajudaven a il·lustrar encara més l’estudi. En l’apartat de les persones que van ser privades de llibertat, ens hem centrat en el camí que seguia una persona des de que era detinguda en el camp de batalla fins que era posada en llibertat o executada, tot i que abans havia passat per camps de concentració, presons o camps de treball, a més d’una sèrie de judicis militars previs. D’altra banda, la recerca dels exiliats ha estat dedicada a les diferents rutes que varen seguir com també els territoris on van marxar. A més, hem fet referència als camps de concentració francesos i del nord d’Àfrica als quals van anar a parar la major part dels expatriats. I per acabar, l’estudi dels executats només ha estat enfocat a aquells que van estar executats pel bàndol franquista, ja fos per mitjà d’un judici militar i amb sentència de mort a posterior com si no ho fos. Com bé hem dit abans, podem trobar aquests aspectes de manera més ampliada amb els exemples de les dues localitats. Aquesta informació ens va permetre poder realitzar la segona part d’aquest treball sobre els meus besavis: Dos casos particulars. El primer cas és sobre en José Antonio Cabrera que va ser empresonat. A partir dels documents, els testimonis orals i arxius militars hem pogut arribar a saber tot el procés d’empresonament, des de la seva detenció, el 14 de gener de 1939 a la Batalla de l’Ebre, fins al seu alliberament, el 24 de febrer de 1943 de la presó Partido de Sabadell. També podem observar com va ser la situació familiar, les causes de l’empresonament i una mica sobre la seva vida personal. El segon cas tracta sobre en Rafel Soldevila que va exiliar-se. Aquest era el cas més difícil de poder fer, ja que la informació tan oral com escrita és força escassa. Tot i així, he pogut fer unes deduccions que ens han permès tenir una idea del que podrien haver estat les causes i, el seu recorregut i destí com a exiliat. Després d’haver fet aquest treball m’he adonat que no ha estat un simple treball escolar, sinó que ha estat també un repte personal, per la dificultat d’alguns aspectes, i que, a més a més, ha estat un enriquiment personal i cultural. La recerca dels meus besavis

76

m’ha permès conèixer encara més la meva història familiar i poder entendre els meus familiars pels horrors que els van marcar, tant la Guerra Civil com la posterior dictadura feixista. Per acabar, m’agradaria que aquest treball quan sigui llegit, la persona que ho faci pugui arribar a conscienciar-se de la realitat històrica del nostre país i de la llarga recerca que encara queda per fer. D’aquesta manera podrem deixar un gran llegat documental històric a les generacions futures.