1. Les activitats econmiques El sector primari Agricultura ramaderia Pesca i aqicultura silvicultura

2. El sector primari El sector primari es refereix a les activitats que transformen els recursos naturals en productes primaris. Les activitats del sector primari sn l'agricultura, la caa, la pesca, la silvicultura, la ramaderia i la mineria. 3. Lagricultura al mn davui Pasos Desenvolupats: Baix percentatge de poblaci activa agrcola: Sector primari 9% Sector secundari 36% Sector terciari 55% Pasos en vies de Desenvolupament: Alt percentatge de poblaci activa agrcola: Sector primari 46% Sector secundari 15% Sector terciari 39% P a s o s d e s e n v o lu p a t s 9 % 3 6 % 5 5 % S e c t o r P r im a r i S e c t o r S e c u n d a r i S e c t o r t e r c ia ri P a s o s e n v ie s d e d e s e n v o lu p a m e n t 4 6 % 1 5 % 3 9 % S e c t o r P r im a ri S e c t o r S e c u n d a r i S e c t o r t e r c ia r i 4. Factors del paisatge agrari Factors fsics: El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu rgim de pluges i temperatures. El relleu condiciona els usos de sl segons ens trobem a la plana o en una muntanya. La fertilitat del sl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment. La textura s la mesura de les partcules del sl; de la textura en depn la capacitat retenir aigua. Les partcules ms petites s'anomenen Argiles (sn impermeables). Els sls ms aptes per l'agricultura tenen argiles i sorra (sls francs). L'acidesa es mesura amb un ndex anomenat pH. El pH dels sls neutres s 7. Per sota sn cids, i per damunt bsics o alcalins. 5. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quines sn les activitats del sector primari? Posa'n un exemple real de cadascuna. 2. Per qu als pasos en vies de desenvolupament hi ha ms activitat agrria? 3. Quins sn els factors fsics agraris? Explica en detall com afecta el factor climtic en l'agricultura. 4. Qu s la textura i l'acidesa quan parlem de tipus de sls? Quines caracterstiques han de tenir els sls dedicats a l'agricultura?. 5. Busca una petita biografia d'Albert Einstein. 6. Elements del paisatge agrari Distingim diversos elements: Elements morfolgics Sistemes de conreu Poblament de l'espai rural El dest de la producci Agricultura de subsistncia Agricultura de mercat 7. Elements morfolgics Parcelles: sn les unitats bsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors fsics i antrpics. Camps oberts o Openfield: que es troben sobre tot al centre dEuropa, com Polnia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular. Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats. 8. Openfield Bocage 9. Sistemes de conreu Segons les associacions de plantes: Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai agrcola diverses espcies de vegetals. Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Segons les necessitats d'aigua i la manera d'obtenir-la: Sec, noms rep laigua de la pluja. Regadiu, s regat per lhome. 10. Monocultiu: camps doliveres Policultiu 11. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quina diferncia hi ha entre un camp obert o Openfield i un camp tancat o bocage? 2. Defineix monoconreu i policonreu i posa'n un exemple de cadascun. 3. Quina diferncia hi ha entre un camp de sec i un de regadiu? 4. Quina diferncia hi ha entre l'agricultura intensiva i l'extensiva? 5. Busca una petita biografia de Marie Curie. 12. Sistemes de conreu Segons se naprofitin les parcelles: Agricultura intensiva: es produeix la quantitat ms gran de productes en el mnim espai possible. Agricultura extensiva: s'obtenen grans quantitats de productes que s'hi conreen a un preu baix en grans extensions. 13. Poblament de l'espai rural Hbitat rural: conjunt dhabitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser: Hbitat concentrat: tpic de les zones seques on la poblaci sagrupa a voltant de laigua. Hbitat dispers: tpic de les zones amb aigua. 14. Habitat dispers Habitat concentrat 15. El dest de la producci: El dest de la producci: Agricultura de subsistncia o dautoconsum: es troba en explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialitzaci. Agricultura de mercat: producci industrialitzada destinada a aconseguir el mxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit. 16. Lagricultura de subsistncia Caracterstiques: Est orientada a l'autoconsum i l'excedent pel mercat s escs. Es localitza a la zona intertropical clida del planeta. Hi treballen 2/4 parts dels agricultors del mn (uns 1000 milions de persones). Les tcniques de conreu que s'utilitzen sn rudimentries. El rendiment de les terres s molt baix. 17. Lagricultura de subsistncia al mn Hi ha diferents tipus d'agricultura de subsistncia: Agricultura itinerant per cremaci (frica, Amrica del Sud i sia) Agricultura extensiva de sec (zones seques dfrica) Agricultura irrigada, conreu darrs (sia monsnica). 18. L'agricultura Itinerant per cremaci: Primer es tallen els matolls i arbres, desprs es crema un tros de terreny i, finalment es conrea. Els camps sn productius durant 3 O 4 anys. 19. Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotaci de conreus. Guaret: Sistema de conreu que consisteix a deixar reposar un any s i un any no un terreny empobrit per tal que torni a adquirir fertilitat. 20. Mapa dels cultius darrs All on les pluges sn abundants a causa dels monsons es planta arrs. Aquesta agricultura s molt intensiva i s'aconsegueixen dues collites a l'any. 21. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quina diferncia hi ha entre l'agricultura de subsistncia i la de mercat? 2. Quines caracterstiques t l'agricultura de subsistncia? 3. Explica, en paraules teves, com funciona l'agricultura itinerant per cremaci. 4. Busca al diccionari: rudimentari, guaret, rendiment, extensiu, intensiu i irrigar. 5. Busca una petita biografia d'en Isaac Newton. 22. Lagricultura de Mercat Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista. T dos grans objectius: Augmentar les vendes i reduir costos. Aix s'aconsegueix amb: La mecanitzaci L'especialitzaci La rpida comercialitzaci 23. Lagricultura de Mercat La Mecanitzaci permet: Estalviar m d'obra. Augmentar la producci. Disminuir els preus dels productes agrcoles. 24. Lagricultura de Mercat L'especialitzaci permet: Augmentar la producci, ja que la mecanitzaci resulta ms senzilla. Produir ms quantitat, ja que s fcil conixer les caracterstiques del producte. Aconseguir una millor comercialitzaci. Si coneixes el producte s ms fcil produir-ne ms 25. Lagricultura de Mercat La rpida comercialitzaci: Els transports moderns faciliten la comercialitzaci, incls entre els productes frescos. 26. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quins sn els objectius bsics de l'agricultura de mercat? 2. Per qu serveix l'especialitzaci? 3. s sempre possible mecanitzar un camp? Raona la teva resposta. 4. Qu sn productes peribles? Posa'n un exemple. 5. Qu t a veure la pellcula El ram de la Ira amb l'agricultura de mercat? 27. Lagricultura d'especulaci Agricultura especialitzada als EEUU: Grans extensions de camps dedicades al monoconreu (Blat, cot, blat de moro,...) Molt mecanitzada (poca m d'obra) i tecnificada (selecci de llavors, insecticides, etc) Elevats excedents: exportaci 28. Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt 29. Lagricultura d'especulaci Les plantacions als pasos tropicals: Grans extensions de camps dedicades al monoconreu (caf, te, cacau,...) Poc mecanitzada (fa servir molta m d'obra). Les explotacions sn d'empreses estrangeres. 30. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quina diferncia hi ha entre l'agricultura d'especulaci americana i la dels pasos tropicals? 2. A quines zones del planeta es dna l'agricultura d'especulaci? 3. Qu fan les empreses estrangeres dels pasos tropicals per obtenir el mxim benefici? 4. Busca una petita biografia de Thomas Alva Edison. 31. Altres activitats dels Sector Primari La ramaderia: Ramaderia tradicional o de subsistncia: acostuma a complementar a l'agricultura. Ramaderia de mercat: Ramaderia Intensiva: sn explotacions on es necessita grans inversions de capital i de m dobra. Els animals estan en estables. Ramaderia Extensiva: sn grans explotacions, on el bestiar salimenta de pastures naturals i hi ha poca m dobra. La productivitat s baixa. 32. Altres activitat del Sector Primari La ramaderia: L'Estabulaci del bestiar i les noves tcniques dalimentaci i dexplotaci, fa que tingui menys dependncia de les condicions del medi. 33. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Quina diferncia hi ha entre la ramaderia intensiva i l'extensiva? Posa'n un exemple de cadascuna. 2. Quins avantatges i desavantatges creieu que tenen les dues ramaderies? 3. Segons la manera com es cria el bestiar, la ramaderia pot ser estabulada, semiestabulada i no estabulada. Explica la diferncia. 4. Quin tipus de ramaderia trobem a Arbia Saudita? Perqu? 34. Altres activitat del Sector Primari Pesca: Una de les seves caracterstiques s el carcter extractiu i depredador. Les principals zones de pesca o caladors al mn sn: On hi hagi una plataforma continental extensa (el gran sol) On suneixen corrents de diferents temperatures (fred i calent) On hi ha molt de Plncton. 35. Corrents marines fredes i calentes 36. Altres activitat del Sector Primari Pesca Tipus de pesca: Pesca de terra: s la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de laigua a labast de la m. Pesca de costa o de plataforma continental: s la que es practica sense perdre de vista la terra ferma. Pesca daltura: s la que es practica lluny de la costa i t com a objectiu lexplotaci a gran escala dels recursos pesquers. 37. Les plataformes continentals sn riques en pesca perqu la llum permet que hi hagi vegetaci i laigua est ben oxigenada. 38. Altres activitat del Sector Primari Pesca: Els problemes de la pesca: La sobreexplotaci: la pesca excessiva posa en perill la reproducci i creixement de les espcies. Alguna possible soluci saconseguiria per la fixaci de questes captures i lestabliment de zones vedades o limitades. El conflicte sobre les aiges jurisdiccionals. Cada cop els pasos amplien les seves aiges jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines. Sha dabandonar el sistema de depredaci i substituir-lo per un sistema de reproducci i conreu despcies: piscicultura o aqicultura. La contaminaci de les aiges: que destrueix la vida al medi aqutic. 39. Piscifactories a LEstat Espanyol 40. Altres activitat del Sector Primari Silvicultura: s tracta de la cura i explotaci dels boscos. Sextreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, s cinegtic (caa), etc. A Catalunya sexploten els roures, les alzines sureres o es fa servir la fusta per crear carb vegetal. 41. Silvicultura 42. Els bolets 43. Activitats Copia les preguntes a la llibreta i respon-les: 1. Qu vol dir que la pesca t un carcter extractiu i depredador? 2. On trobarem captures abundants de peixos? 3. Quins sn els problemes de la pesca actual? Proposa un parell de possibles solucions. 4. Qu s la Silvicultura?Cita 8 productes procedents de la silvicultura. 44. Crdits Aquesta presentaci fa s dimatges que shan trobat a Internet. Ls que es faci deu ser exclusivament de carcter educatiu. Grcies a tothom. http://www.xtec.cat/~msegue/ccss.htm