SÁBADO, 6 DE SEPTIEMBRE DE 1986 SEMANARIO DE INFORMACIÓN LOCAL Num.: 5.189. Precio: 40 Ptas.

El supervisormilitar de laCruz Rojavisitó la Valí

El pasado lunes la CruzRoja local, recibió la visitaoficial del recientementeincorporado a la zona, mi-litar de Mallorca el Te-niente Lino Plazas, quienpasará a formar parte delas zonas militares de laCruz Roja de Baleares,siendo el supervisor de losdiferentes puestos.

El motivo de su visitasería el de conocer toda laplantilla en efectivos de laCruz Roja local, así comoa los diferentes miembrosque forman la asamblea,para intentar colaboraren lo posible con todosellos.

El teniente recorriótodas las - dependencias,quedando admirado deltrabajo que se desarrollóa lo largo de estos meses,en Ca'n Cuba. A conti-nuación, pasó revista a latropa militar dedicándoleun afectuoso discurso debienvenida, en el que re-saltaría que él viene comoamigo y nunca como unenemigo, y que está dis-puesto a colaborar conellos en todo lo que le seaposible.

El teniente, que veníaacompañado del subofi-cial de Palma Pedro Va-llespir, visitó tambiénFornalutx y Biniaraix, yaque siempre les habíanhablado de ellos y sentíael deseo de visitar estosdos hermosos pueblos.

AQUESTASETMANA

La Escuela deVela busca lacolaboraciónmunicipal

(Pags. esportives)

0 - 2 . Sorpresaa Ca'n Maiol

Pàgines esportives

Sóller enMemoria Civildel diarioBALEARES

(Págs. centrales)

Los problemas de contaminación aumentan dia a día

2.300 yates recalaronen el Port en agosto

El seguimiento diariodel número de yates queentraron y recalaron en elPort, realizado por insti-tuciones oficiales ha dadocomo resultado que 2.300yates y embarcaciones derecreo utilizaron la bahíade Sóller en sólo un mes.Exactamente, del día 3 al31 de agosto el número deyates registrados fue de2.727. Este seguimientoha dado a su vez resulta-dos espectaculares entorno a la cantidad de em-barcaciones, ya que algu-nos días llegaron a ser130.

Mientras continúa lapolémica en torno a la ne-cesidad de nuevos pues-tos de amarre en el Port,el estado de las aguas seestá convirtiendo en másque preocupante. Los ho-teleros no ocultan que elmal estado de las playaspuede ser muy perjudicialpara Sóller como zona tu-rística. Entre tanto, estepasado mes de agosto ha .situado la masiva presen-cia de yates que no pue-

den ser debidamente ubi-cados es una de las urgen-cias primordiales quetiene planteado el sectorturístico solleric y, en con-junto, toda la ciudad. (Pag. 5)

Vertidas en la bahía aguasresiduales de 4.000 personas

Las aguas residuales de las 4.000 personas queviven o veranean en el Port son vertidas en labahía. Diversas personas, entre ellas el concejalsocialista Josep Rullán, se han levantado paradenunciar el hecho. La necesidad de una nuevadepuradora o la ampliación de la actual es consi-derado en estos momentos como prioritario parael porvenir turístico de Sóller. (Pag. 5)

Las fiestas..de Fornalutx,últimacelebraciónveraniega

Un año más, el pueblode Fornalutx se dispone apartir de hoy a celebrarsus fiestas patronales dela Natividad de María.Las fiestas de Fornalutxpor ser las últimas que secelenbran en la comarcaestán revestidas de unatradición que las hace serel centro de toda la co-marca.

Este año, la inaugura-ción del pàrking y la crea-ción de una plaza para unmédico titular en la villason dos aspectos prácticosy sumamente necesariospara la ciudad que ven-drán a coincidir con lasnumerosos actos que, apartir de hoy, tendránlugar en la villa. A lasocho de esta mañanallega el «bou» procedentede S'Alqúería. A las 12tendrá lugar la inaugura-ción de pinturas de UsaRitzow en el Ayuntamien-to y la Mostra de Foto-graia Villa de Fornalutx.

A las 17 horas tendrálugar una jinkama por pa-rejas en la que podránparticipar niños de 12 a15 años.

(fis 4)

Amb la presencia de Nicolau Casaus

Avui migdia, proclamació delMillor Esportista de Sóller

Dins poques hores, concretament a lesdues del migdia, tindrà lloc al RestaurantMonument una doble i entranyable cele-bració. Per una part, la Penya Barcelonistade Sóller cumpleix un any desde la sevafundació i això com va recordar Nicolau Ca-saus en el discurs inaugural, s'ha de cele-brar en goig i alegria. Per altre costat i re-cordant unes paraules del Vice-Présidentblaugrana, la Penya local ha tingut l'inicia-tiva, recolçada a tot moment pel SetmanariSóller, d'elegir per primer cop i en votaciópopular, al Millor Esportista de Sóller. Re-cordem que el guanyador fou el futbolistaMiquel Nadal, el segon classificat, el ciclis-te Andreu Bernat, i el tercer, el tiradorJordi Vicens.

Asistirán com a convidats a la taula d'ho-nor, el Vice-Président del Barcelona. Nico-lau Casaus, el batle Antoni Arbona. Seránacompanyats per membres de la GranPenya de Ciutat, el Relacions Públiquesbarcelonista Ricard Maxenchs, etc. etc. Lacomisió organitzadora vol agrair pública-ment a entitats com «La Caixa», «Círculo

Nicolau Casaus presidirà l'acte d'aquestmigdia a la nostra ciutat.

Sollerense», Ajuntament i Setmanari Só-ller els seus ajuds del tot vitals per la cele-bració de tal acte, del que oferirem unaample informació gràfica en l'edició de dis-sabte que ve.

La Conselleria de Cultura abreexpediente por la destruccióndel antiguo camino

Guillem Soler, directorgeneral de Cultura, des-taco a este Semanario quela Conselleria ya ha reali-zado un informe de losdaños del histórico cami-no de Sa Piana de Forna-lutx, que fue hormigona-do el pasado mes de mayo.

El funcionario VicenteHomar, encargado de rea-lizar el informe, se des-plazó a Fornalutx haceunas semanas siendoacompañado en la inspec-ción del camino por el al-calde de Fornalutx, JordiArbona, además de por elsecretario de este Ayun-tamiento. El funcionariode la Conselleria compro-bó «in situ» el hormigona-miento de 135 metros deescalonado.

El alcalde reconoció quenadie había pedido permi-so para realizar esta obra.Por su parte, fuentes de laConselleria aseguraronque se tomarían medidas

ya que el daño «ha sidomuy importante», siendonecesario velar por losdemás caminos que res-tan en la zona.

A su vez, fuentes muni-cipales de Fornalutx afir-maron al diario BALEA-RES que el hormigona-miento podía tener unajustificación dado que,«por motivos económicos»,el hormigonamiento deeste camino y «de otrosque también han sido ta-pados», según se afirmó,resulta imprescindiblepara la recogida de laaceituna ya que, de lo con-trario, se realizaría, ungran mal a los campesi-nos de Fornalutx y, poco apoco el pueblo iría per-diendo su ilusión para se-guir 'cuidando la tierra.En este sentido, se indicóque en Fornalutx existeescaso interés en que elcamino recupere su he-chura centenaria. (Pag. 12)

OPINIÓ

SOLLERSemanario deInformaciónlocal

(3a. Època)Depósito Legal:P.M .280-1958

Redac. yAdmón.:E n Palma:San Felio, 17Tel: 216110

EN SÓLLERCA'N NOGUERA

CALLE DEL MAR 81630601

Fundado en 1885,por Don JUANMARQUES ARBONA

Director:

D. Miguel MarquesColl.

Cap de redacció: *

Juan Riera.

Colaboradors:

Jaume AlbertiMiguel Amengua!Josep EstadesNicolás DiezJaume EnsenatJoan Estadesde MontcaireM. Ferrà MartorellFelicidad GarcíaMiquel GualMaria MarquésJoan OliverToni OliverPlàcid PérezVicenç PérezMaría VázquezPere VicensAntonio Sócias PuigFoto información:Noguera.Foto deportes:Deyá.

Precio: 40 Pe» las.

COL·LOQUISDES

DISSABTE

per Miquel Ferrà i Martorell

Sempre disposts a salu-dar noves publicacions, po-driem esmentar aquestasetmana el «ILLES ES-PORTIU» que dirigeix, su-posam que amb moltad'il.lusió, el company HUM-BERT COLOM. Sigui enhorabona, endevant i queduri. Però tal volta la notí-cia que més ens pot cridarl'atenció sigui l'article deJoan Riera a «Baleares» enel que el Consistori Forna-lutxenc es pronuncia sobrela destrucció del camí me-dieval de Sa Plana en unsentit que no ens esperà-vem tot això després d'unaguerra d'anònims de «malgust» contra alguns delsque denunciaren la malife-ta i dels que han d'ésser au-

tors, suposam, alguns delsafectat«. Llegim literal-ment: «Fuentes del ayunta-miento de Fornalutx asegu-raron ayer que probable-mente no se restaurará elcamino medieval de SaPlana que fue hormigonadoel pasado mayo. Esta des-trucción es considerada enel pueblo como «absoluta-mente necesaria» para faci-litar, la recolección de laaceituna. Otros caminoshistóricos han sido hormigonados en la localidad sinque pasase nada, señalanmiembros del consistorio.

—Josep Mayol semblatenir ara la paraula. I no-saltres no ens volem crearenemics. Però el que hemllegit aquí dalt ens planteja

— =t ^4 í

^DISSABTE 7 DE SETEMBRE DE 1.946

* Demà, diumenge festa de la nativitat de laMare de Déu, celebra, el poble de Fornalutx, laseva festa patronal de tan antigua arrel en aquellvesindari. Però, enguany, han sigut suspesos elsactes festius populars; puix -l'Ajuntament és par-tidari d'atendre altres obligacions més necessà-ries (sic) davant la difícil situació que atravessa.

* Ha arribat la noticia de que el nostre conciu-tadà Antoni Mayol Castaner, comerciant esta-blerta Catalunya, ha sigut victima d'accident.

* Demà diumenge, el Senyor Batle es reunirà,amb la junta agro-pecuària i la Germandat deLlauradors i Ramaders, per a tractar de la prope-ra collita i del cup de l'oli.

* També, demà, el Cinema Fantasio obrirà, no-vament, les seves sessions de capvespre i vespreamb la projecció de la pel·lícula «Una nación enmarcha».

* Despushair, a la Capella del Roser de l'Esglé-sia Parroquial de Sant Bartomeu, es casà la bellasenyoreta Francesca Marqués Pou i el jove adju-dant d'Obres Públiques Joan Rul .lan Dalmau.

* Ha mort l'ancià conrador de Ca'n Vives Ga-briel Mairata Llompart, marit de CatarinaRul.lanGarau.

seriosos dubtes. Anem perparts. Estam totalmentd'accord amb la importàn-cia que la collita de l'olivaté pels habitants de Forna-lutx i també de la importàn-cia que pels historiadors i lacultura en general pot tenirel camí de Sa Plana. Ensdemà na m si aquest enci-mentat soluciona tots elsproblemes de la collita del'oliva a Fornalutx o noméssoluciona el problema par-ticular d'uns pocs ciutadansque per banda ens merei-xen tots els respectes...

:—I ens demanem si un«no» rotund als que dema-nen la restauració del camíés la millor política del Con-sistori quan sabem positi-vament que si s'han destro-cat altres camins històrics,a més de nombrosos edificisde valor també històric irestes arqueològics a la nos-tra Vall, no ha estat perquèaquests no tinguessin capvalor sino perqué la insen-

sibilitat i la ignorància demolts no han deixat passarsense dir res de res... Teniuraó amics agricultors iteniu raó amics de la cultu-ra... Però cal cercar una so-lució que pugui contentarals dos bàndols. En cas con-trari significarà que exis-teix un precedent i que perraons econòmiques podemasfaltar el Camí del Ba-rranc de Biniaraix o fer unxalet damunt Sa Torre Pi-cada o convertir la Parrò-quia en un «bingo»... Unacosa és el patrimoni històrici un altre el pa nostre decada dia, versus, l'economiade supervivència. Però siuna esclafa a l'altra noméses sembra la llavor de ladiscòrdia. Pens que les de-claracions a «Baleares» sóntotalment desafortunades ique s'haurà de cercar unaaltra sortida al problema.Bé. No ens hem de fer mésmala sang. Anem a altresnoves...

—Parlem doncs d'altrespedres, per exemple, d'unllegidor de pedres antigues,com és William Waldren,una de les persones més sa-budes en arqueologia ma-llorquina i que és un delssavis de Deià, coneguentMallorca des de fa 33 anys ihaguent-se dedicat en cos iànima a la nostra prehistò-ria. Les seves investiga-cions a la Cova dels Mortsde Son Marroig i la Muleta,on ha treballat per espai demés de 18 anys, a més dedescobrir cultura campani-forme a Son Oleza, el fanmereixedor del nostre ho-menatge, ben al marge degeloxies xenofòbiques, quetambé semblen existir. Eshora doncs de reivindicar elnom d'aquest pintor-arqueòleg de 62 anys i queés doctor en arqueologia perla Universitatde Oxford.

-Amen.

1.885 . 1.985

per Joan Estades de Montcaire

Desembre1.963-26. El nostre set-

manari parla dels nous Es-tatuts del club jovenil defootbal Atlètic Fornalutx.Contenen 58 articles amb12 ti tols.

1.963-27. Fa dos mesoseren proclamats candidatsa regidors pel terç familiarPere Alberti Frau (Punxa) iAndreu Barceló Vicens(Pera). Aquest darrer fou elqui triomfà en la votació.

1.966-27. Ha mort a Mar-sella el que fou en 1.913campió d'Espanya de Ciclis-me, Jaume Mayol Nadal(Penya. Era natural de Innostra vila.

Pregam, molt amable-ment, als lectors del'«Anecdotari Fornalut-xenc» que tenguin a bé afe-

,gir les dades següents al ca-pitol, actualment en publi-cació, del mes de Desembre:

1.899-2. Set mesos enre-ra, el Bisbe Cervera nome-nava, vicari en cap de l'Es-glésia de Fornalutx, a Mos-sèn Jaume Martorell Càna-ves, sacerdot d'una trente-na d'anys; qui, anterior-

ment, ocupava el mateix cà-rrec a l'Horta de Felanitx.

Per altra banda, el VicariMossèn Gregori Llinàs Ros-selló era destinat, de VicariCoadjutor, a la Parròquiade Santa Eulària de Ciutat;però amb residència a la ba-rriada de La Soledad.(Aquest darrer apartat foutranscript, per error, el«1.985 (Desembre) 4».

1.960-3. Fa cinc mesos, iamb motiu de les exequiesdel botiguer Miquel ColomAnfós (Barquer) es celebràel primer ofici funeral decos present —després demés de cent-cinquanta anysde no estilar-se— en aplica-ció de les noves normes es-tablertes entre l'Esglésiaespanyola i les Autoritatssanitàries del pais.

RELOJERÍA SOLLERENSECalle Luna/ 9 SOLLER

ÓPTICO COLEGIADO N* 1.88RECETAS DE SRES. OCULISTAS

Póngase o cambíese las gafas, sin quele cueste un ojo de la cara

MEJOR SERVICIO - MAYOR COMODIDAD

PINTURES

MUSEU DE SOU E RCARRER DE LA MAR, 11

DKL 6 AL 26 DF. SI.TKMBRF, OK 1986Inauguració dia 6 do Setembre a les 20 hores.

Horari <le visites: de I 1 a 13 del mati' i de 17 a 20 ile la da.

SETMANARI SOLLER OPINIÓ

Celebrar el diumengePer Rafael Horrach

La societat actual, que tétanta facilitat per a la mo-bilitat i amb una creixentsecularització de la vida, hafet que per a molts cristiansel diumenge es convertes-qui en un espai buit de sen-titreligiósi espiritual.

«El diumenge, com a diade descans, ampliat gra-dualment al cap de setma-na, és considerat general-ment com una significativaconquesta social. Amb tot,no pot dir-se el mateix de laprogressiva disolució delclima religiós i espiritualdel Dia del Senyor» (Conf.Episcopal de Portugal,1978).

Voldria començar aquestgrapat d'articles sobre el«Diumenge», amb les ma-teixes paraules del ConciliVaticà II: «L'Església cele-bra el misteri pasqual, envirtud d'una tradició apos-tòlica que comença el diamateix de la resurrecció deCrist, cada setè dia, que s'a-nomena amb tot dret diadel Senyor o Diumenge.Aquest dia els fidels s'hande reunir per tal de comme-morar la passió, resurrecciói glorificació del SenyorJesús, tot escoltant la Pa-raula de Déu i participantde l'Eucaristia (...) Per tant,el dia principal de festa ésel diumenge, i cal proposar-lo i inculcar-lo a la pietatdels fidels de manera queesdevingui també dia dejoia i de descans del treball»(Constitució S.C.l 06).

Efectivament, la comuni-

tat apostòlica ja va enten-dre el diumenge com el diaassenyalat per a fer memò-ria del Senyor mort i Res-suscitat. Els més antics tes-timonis del Diumenge cris-tià els trobam al mateixNou Testament, i entre totsells el més antic, la la Cartaals cristians de Corint 16,2escrita uns vint anys des-prés de la mateixa Resu-rrecció de Jesús. Igualmentsignifictiu és Fets 20,7quan Pau es reuneix el diu-menge amb la comunitat deTroas per a la Fracció delPa.

Aquesta Tradició delsapòstols neix naturalmentdel fet mateix de la Resu-rrecció quan el primer diu-menge Jesús es fa present aMaria Magdalena (Jo20,11-18); a Pere (lluc24,34; I Cor 15,5) als deixe-bles d'Emaus (lluc 24) i alsdeixebles reunits als qualsenvia en estat de missió (Jo20,19-23). «Vuit dies des-prés», també en diumenge,Jesús es fa novament pre-sent als apòstols, ara encompanyia de Tomàs (Jo20,24-29).

Es evident com la matei-xa comunitat dels primerscristians troba en el diu-menge l'espai òptim per arememorar i celebrar la me-mòria del Senyor Jesús,mort i Ressuscitat, amb elPa i el Vi eucarístics, sagra-ments del seu Cos i de laseva Sang pels quals elCrist, ara vivent al costat

del Pare, es fa novament irealment present en la sevaEsglésia.

Entre el dissabte jueu i eldiumenge cristià hi ha sim-plement una continuïtatmaterial, no hi ha cap altretipusde continuïtat que po-gués fer veure el diumengecom el mateix dissabte peròcristianitzat. El dissabtecelebra el repòs de Déu i elDiumenge precisament ce-lebra l'acció de Déu a favorde Jesús i dels homes res-suscitant al Crucificat.Aquí hi ha el nucli centralde la nostra Salvació. «Avuiés el dia en què ha actuat elSenyor, alegrem-nos i cele-brem-ho» és el salm quecantem el dia de Pasqua. ElDiumenge fa memòria del'acció salvadora del Pareressuscitent el Fill i fent-nos fills i germans per ladonació de l'Esperit el diu-menge de Pentecostes.

Però, entre el dissabtejueu i el diumenge cristià hiha una altra diferència es-sencial: el dissabte es repo-sa per precepte de la Lleiper tal d'assolir la salvacióde Déu. Pels cristians, jasalvats per pura gràcia deDéu, no és la Llei que ensimposa celebrar el Diumen-ge sinó la mateixa actitud

. d'agraïment cap a Déu Sal-vador, per aquest fet el cen-tre mateix del diumenge ésl'Acció de Gràcies, és a dir,l'Eucaristia Dominical.

La Tradició dominicalnascuda dels apòstols arre-la profundament en la vidade les primeres comunitatscristianes.

Admirat per la MostraOlesa de Montserrat, 26

d'agost de 1986.

Sr. Director del Soll er:Confiant una vegada més

en la seva amabilitat, liadreço aquestes ratlles es-perant tingui l'atenció defer-les públiques en aquestSetmanari" moltes mercès.

Si bé durant tots aquestsanys he estat niés o menys

informat de tot el que a la«MOSTRA» es refereix, maino havia tingut l'ocasió deviure-la en directe perquestions de dates, doncsno havien coincidit mai lesmeves vacances amb el ca-lendari de les representa-cions dels diferents grupsdansaires. Aquest any,però, he gaudit de l'ocasióde veure en part l'event i, elque és més important, viure

LEA EL SOLLER

Posada de BàlitxRESTAURANTE

FORNALUTXReservas Tel: 63 19 22

(Abierto los viernes, sábadosy domingos, noche)

una mica, si bé indirecta-ment, tots els preparatiusque comporta unacel.lebració com aquesta ique m'han fet concloure enla seguretat de la convicciói bon fer de l'equip de perso-nes que són al davant, al'organització de la MOS-TRA i la tasca dels quals ésdigne d'elogiar, per tot elque comporta el muntatged'uns actes d'aquest estil:interminables hores de tre-ball i de sacrifici, sense lesquals seria impossible dedur a terme any darreraany la MOSTRA.

Es per això, que aprofitoles pàgines del Sóller per afelicitar de tot cor a aquestequip de gent i animar-losperquè segueixin la sevatasca per molts anys enaquesta manifestació cultu-ral que tant enriqueix elnom de la nostra estimadaVall de Sóller.

Enhorabona i endavant.RAFAEL FERRAGUT

VIDALColón 72

OLESA DEMONTSERRAT

(Barcelona)

ELSVUIT

VENTS

per Jaurès

La bandera espanyolaretornava fa cinquantaanys

El 30 d'agost, ma mare, alcel sia, —què's deia Rosa—celebrava el seu sant. En1.936 —el 30 d'agost— fouhissada, de bell nou i des-prés de cinc anys d'absènciala bandera espanyola albalcó de les Cases de laVila.

Dos dies abans, la juntede Defensa Nacional deBurgos —que representavaals militars soblevats con-tra el govern republicà—havia tengut el bon gust desuprimir el morat, de l'en-senya pàtria, i de restaurarla bandera bicolor.

El decret de l'organismegovernatiu, dels qui s'ha-vien alçat en contra de la le-

galitat constitucional d'a-leshores, parlava prou clar iamb tota raó. Això ho hemd'admetre tant si ens agra-da com no.

«Tan sols interessos es-puris han pogut convertiren objecte de partit i d'en-frontaments, el que caliaestigués per damunt d'ells».

«La bandera vermella-groga ha rebut, al llargd'anteriors centúries, el ju-rament de milers de soldatsi ha servit de sudari als quientregaven la vida, en elscamps de batalla, per la in-dependència i la llibertat dela nació espanyola».

I és que, amics meus,ningú —amb dos dits de

seny al front— prengué se-riosament, i encara menysconsiderà emblema de lapatria, a la bandera tricolordels republicans.

La bandera d'Espanya—-la vertadera bandera es-panyola— és la de dos co-lors, groga i vermella; fins itot per una gran majoriaque aspiren a veure, un dia,Espanya republicana.

Na Franciscà Alcover,aquella exquisita poetessade l'horta sollerica, ho teniaben clar en 1.932.

— Tu no eres ¡Oh bande-ra! la fatidica enlutada

que se yergue triste yfría, despreciando al país,

Tu no eres ¡mi bandera!la de la franja morada... —

I per això, l'agost de1.936, podé exclamar:

— Sobre el camino de mo-rada pena,

la sangre generosa se havertido

y como el cauce de unaabierta vena,

de rojo la bandera se hateñido—.

I com na Francisca Alco-ver molts altres sollerics,com, per exemple l'editoria-lista del nostre setmanari—d'aquell dia— qui saludàla restauració de la banderabicolor, fent vots perquè«presidis tots els esdeveni-ments històrics i políticsdel pais per, sempre, mai,fos arrabassada del llocd'honor, en que l'havien ai-xecada».

1

MUEBLES CASTÄNER. S.A.~

GRAN LIQUIDACIÓN

FIN TEMPORADAEN ARTÍCULOS DETERRAZA Y BAMBU

•

.

Cl. Victoria N° 7 (SÓLLER)

LOCAL SETMANARI SOLLER

FORNALUTXLa inauguración del aparcamiento, novedad de las fiestas 1986

Un año más, el vecino pueblo de Fornalutx se dis-pone a celebrar sus fiestas patronales de la Nativi-dad de María. Las Fiestas de Fornalutx, quizás porser una de las últimas de la comarca, están revesti-das de una tradición y un encanto que no tienen losotros pueblos lindantes.

En estas fiestas no faltade nada, desde los temasculturales, el deporte y lascelebraciones bulliciosas ypopulares. Tampoco losniños dejan de contar consus entretenimientos infan-tiles, para todos los gustos.

En cuanto a la tercera edad,tampoco es olvidada por loque año tras año se organi-za este homenaje a la vejez,con simpatía y cariño.

Ese año dos puntos im-portantes a celebrar en For-nalutx, que son la inaugu-

Ana Mary Prieto presentasus acuarelas

Hoy sábado, a las 12del mediodía en el za-guán del Ayuntamien-to de Fornalutx, seráinaugurada la exposi-ción de la joven pintorasollerica AnamaryPrieto, hija tambiéndel artista Félix Prie-to, e usa Ritzow, tam-bién pintora, de la cualse podrán también con-templar algunas desus obras.

Anamary, exponepor primera vez en lacomarca de Sóller, conun total de 25 obras en

acuarela de paisajessol lenes. Aunque estajoven pintora sólocuenta con 16 años, yase puede contemplaresa fuerza y firmeza ensus obras. Recordemosque Anamary solo con-traba con 8 años deedad cuando realizó suprimera exposición enuna importante Gale-ría de Palma, de lacual nos diría que solorecuerda la entrevistaque le hicieron en laprensa de Palma.

'

ración del parking y la crea-ción de una plaza para unmédico titular en la villa,cosa que estaba siendo desuma necesidad.

Tres días de fiesta son losque se celebran en Forna-lutx, de los cuales ofrece-mos su amplio programa.

Sábado: A las 8 de la ma-ñana llegada del «bou» pro-cedente de S'Alqueria.

A las 12, inauguración delas pinturas, en el Ayunta-miento, de Usa Ritzow, yAna Mary Prieto, y la Mos-tra de Fotografía Villa deFornalutx.

A las 17, Jimkama porparejas, en la que podránparticipar niños de 12 a 15ños, así como también unconcurso de dibujo libre entres modalidades paraniños de 7,9 y 11 años.

A las 17'30, final del Tor-neo de Tenis.

A las 20, iluminación ge-neral.

A las 22, verbena, con losgrupos, HITS y MACCAO.

Domingo día 7: A las 10,misa solemne, en homenajea la vejez, asistiendo las au-toridades locales y visitan-tes.

A las 11, XXIV homenajeen la plaza, para la vejez,organizado por el Ayunta-miento y patrocinado por laFundación Arbona Colom y

Caixa de Pensión La Caixa,actuando también los niñosde la localidad.

A las 17, final del Cam-peonato de Ping-Pong.

A las 18, partido de fút-bol, entre los equipos, C.F.Fornalutx y Ferrocarril Só-ller.

A las 22, gran velada debailes regionales a cargo de«Rovella de Sant Antoniode Son Ferriol», «Grup Fol-klórico de Ciudadela»,«Grupo de Coros y Danzas

del Museo de la Huerta deAlcantarilla» (Murcia).

Lunes, día 8: A las 9*30pasacalles por la Banda deMúsica de Montuiri.

A las 11, solemne misa enhonor de Nuestra Sra. deFornalutx.

A las 12, inauguración delos aparcamientos y losnuevos nombres de variascalles, seguidamente, unrefresco popular para todoel pueblo en el Ayunta-miento.

A las 18, partido de fút-bol, C.F. Fornalutx y Juve-niles Port de Sóller.

A las 17, típicos bailes re-gionales, amenizados por labanda de música.

A las 19, juegos infantilesen Sa Rutlana.

A las 22, teatro en laplaza, a cargo del grupo «EsRul-lo», que escenificaran«S'herencia d'En Toni Fa-bioler».

MARÍA VÁZQUEZ

t ROGAD A DIOS EN CARIDAD POR EL ALMA DE

D. Francisco Mayrata RullánQue falleció en Sóller, el día 3 de Septiembre de 1986

A LA EDAD DE 82 ANOSHabiendo recibido los Santos Sacramentos y la Bendición

Apostólica.

E.P.D.Sus apenados: Hija, Catalina Mayrata Colom; hyo político, Jaime Morell

Pascual; nietos, Miguel y Francesc Morell Mayrata; hermanas, Catalina,María y Juana Mayrata; hermanos políticos, Bartolomé Colom, María Pas-tor, María Ripoll y Sebastián Colom; ahijados, sobrinos, primos y demás fa-milia (presente y ausentes) participan a sus amistades tan sensible pérdiday les suplican tengan presente en sus oraciones el alma del finado,por locual les quedaran muy agradecidos.

Casa mortuoria: C/ Fortuna, 15.

SÁBADOSEPTIEMBRE

la boutique de la moda actual

ANAFS P B X S X X X 4

COLECCIONES OTOÑO-INVIERNO 1935

DIARIAMENTE NOVEDADES

GALLE LUNA.n» 19 S Ó L L E R3?fno. 63.26.80

•

LOCAL

Más de 2.000 yates han fondeadoen el Port en 28 días

Cuando en anterioresinformaciones nos refe-ríamos al gran número deyates que fondeaban en elPuerto de Sóller, algunosno dieron excesiva impor-tancia al tema, pero larealidad prueba que es elnúmero de barcos que en-traron en la bahía, el re-cién concluido mes deagosto superó los dos mi-llares, sin contar que coneste número no incluímoslas barcas que se encuen-tran amarradas, así comolas pequeñas que se en-cuentran permanente-mente fondeadas en losmuelles.

En total fueron del 3 al31 de agosto, 2.272, en al-gunos días se contaron114.

Por lo que no es extra-ño, cuando se habla deque las aguas de la bahíadel Puerto de Sóller deque no están todo lo lim-pias que era de desear,para disfrute de los nu-merosos bañistas y turis-tas que se dan cita díatras día en las playas.

Aunque en las últimassemanas hemos podidoaveriguar que la contami-nación de estas aguas noes todo culpa de los yatesque a lo largo del veranonos visitan, sino de otrosfactores del puerto, dondeal parecer se lanzan lasaguas sucias de más decuatro mil habitantes, yesto, al parecer, por ordendel Ayuntamiento.

Esta misma semana se

reunió la Asociación Hos-telera con el fin de buscaruna solución rápida alproblema, sino ya paraeste año, sí para el queviene existe el temor deque el turismo del añopróximo no llegue en lacuantía de otros sitios. Alparecer, la solución mejorsería la de llegar a hacer oampliar la depuradora,para que estas aguas resi-duales fueran a parar aellas, y en cuanto a losyates, lo mejor sería lle-gar a un acuerdo mutuocon la Base Naval delPuerto y crear un ClubNáutico, que solucionaralos muchos problemas,según distintas fuentes.

MARÍA VÁZQUEZ

Este es el plano del proyecto de puerto deportivo para Sóller. Como puede apreciarse,ocupa los terrenos de la Base Militar. Por él momento, resulta casi una utopía que algún

día sea realidad.

Pep Rullán: "sin ladepuradora el Port

está perdido'99

En los últimos meses seestá hablando de los mu-chos problemas que tieneque hacer frente Sóller ylas pocas soluciones quese toman para mejorar-las, de todas ellas noshabla Pep Rullán miem-bro del Consistorio solle-ric, y Concejal del PSOE.

—Pep, en las últimassemanas se viene hablan-do en la prensa de losgrandes problemas quecrean los yates en el Puer-to de Sóller, ¿realmente

—'Desde luego, yo digoque los yates polucionan ycontaminan nuestrasaguas una décima parte,pero los problemas másgrandes los crea el Ayun-tamiento de Sóller, tiran-do las aguas sucias, a tra-vés de un emisario quedesemboca delante delPuerto, y en estas fechastodos los vientos desem-bocan aquí arrastrandolas aguas hacia la bahía ycon ellas toda la suciedadque en ellas se echa, porlo que no es de extrañarque en el Puerto de Sóller,no quede vida ni fauna deninguna clase, ya que

, todo está muerto y no esde extrañar, ya que enesta bahía desembocanlos deshechos de cuatromil personas que viven enel Puerto, que desde luegono es ninguna broma.

—¿Qué solución existepara solucionarlo?

—Una depuradoranueva o ampliar la queactualmente se tiene, esosería la solución y quetodas estas aguas fuerana parar a ellas y poste-riormente pudieran seraprovechadas para rega-dío.

—Uno de los problemasmas tristes para Sóller, esel Sanitario ya que se con-tinúa en el mismo sitiotras la creación de esegran Centro.

—Es que en cuanto aeso que han hecho, dondeal parecer se puede ate-rrizar un helicóptero, cosaque no es verdad, yo loque quisiera que me dije-ran es en que se beneficiaa la ciudad de Sóller, coneste Centro Sanitario,salvo que tres médicos sepongan de acuerdo parahacer sus visitas, y en vezde haber tres colas máshabrá una, pero muchomás grande, sin un bene-ficio al usuario, cuando elAyuntamiento, renunciototalmente a un Centrode Salud, en las condicio-nes que se había de insta-lar en la calle Cetre, y sinmás ni más dijeron no nosinteresa cuando solamen-te había de costar alAyuntamiento quince mi-llones, pero según dijeroneran mucho gasto.

MARÍA VÁZQUEZFotos: RULLÁN

Escepticismo ante la declaraciónde Zona de Seguridad

La declaración de Zo-na de Seguridad Nacionalal Destacamento Navalde Sóller ha sido acogi-da con escepticismo e in-diferencia por parte dé-los sectores civiles de lapoblación. Ayer mismo,el presidente de la Aso-ciación de Hoteleros deSóller presentó en asam-blea la posible viabilidadde una maqueta diseñadapor una compañía fran-cesa que comprende laconstrucción de un puer-to deportino en la balita,incluyendo la utilizaciónde la zona donde estáubicada la base militar.

Pcp Matas

Por otra parte, el ar-quitecto municipal pre-sentará por acuerdo depleno del Ajuntamentde Sóller un estudio so-

bre el aprovechamientode la Concha del Puerto,y en la que uno de lospuntos importantes es lamencionada construc-ción de un puerto depor-tivo.

Necesidad urgentede amarres

Actualmente, la capa-cidad de amarres en labahía es de un máximototal de 160 embarca-ciones, en una extensiónde 900 metros cuadra-dos, una capacidad con-siderada insuficiente porNicolás Cortés, presiden-te de la Asociación deHoteleros quien aseguraque "alrededor de cienyates han llegado a estaranclados en la bahía, ytodos ellos vierten susaguas residuales al mar,

Aires Sollerics,personaje "Sol"

de agostoLa agrupación

«Aires Sollerics», orga-nizadora de la «MostraFolklórica de Sóller»,resultó elegida perso-naje «Sol» del mes deagosto, por los repre-sentantes de los me-dios de comunicación.

Esta agrupaciónnació hace siete años,como escuela de danza,y durante estos últi-mos años ha sido tam-

bién organizadora dela Mostra Folklórica deSóller, que ha alcanza-do un gran prestigiointernacional. Esteaño «Aires Sollerics»,ha montado un museode trajes típicos, en elque se recogen los tra-jes más característicosde todas las agrupacio-nes que han participa-do, a lo largo de sieteaños en la «Mostra».

lo que supone un altoíndice de contamina-ción. El 80 por 100 deestos yates están ahíporque no pueden ama-rrar en el puerto, lo quedeja en evidencia la ne-cesidad urgente de unaampliación de las insta-laciones". "Además—prosigue Cortés— estosyates están en situaciónilegal, puesto que la leyno permite el estaciona-miento en la bahía a noser por causas mayores".

La Asociación de Hote-leros no ha presentadode momento ninguna su-gerencia al Ajuntamentpara solucionar el pro-blema, pero ayer mismosu presidente adelantabaa BALEARES que "estatarde tenemos una reu-nión con todos los hote-leros de la zona en laque, entre otros puntos,

estudiaremos la viabili-dad de una maqueta di-señada por una compa-ñía francesa; que supon-dría la construcción deun puerto deportivo concapacidad para 600 em-barcaciones, aprovechan-do para ello gran parte delos muelles pertenecien-tes al Destacamento Na-val".

Por su parte, AntoniArbona, alcalde de Só-ller, aseguraba a este pe-riódico haber recibido,con anterioridad a lamencionada declaraciónde Zona de Seguridad,una sugerencia por partede Carlos Martín Plasèn-cia, delegado del Go-bierno en Baleares, paraque se iniciara un estu-dio sobre el aprovecha-miento de la Concha delPuerto de Sóller.

-

"ITU molt abans que D.Llorenç Roses Bermejo,cunyat de D. Emili Darder,procedent de Puerto Rico,e s f e s c à r r e c d el'Ajuntament de Sóller perordre governativa, aquellfestiu 14 d;abril de 1931, lavall havia estat un petitverger entre muntanyes.Quasi bé una muntanya pera cada noble. I la gentmarxava. Primer, a lesamèriques: cafè, sucre.. ialtres tipus de producciócolonial els enriquí. Quantornaren, a voltants del segleX X , a q u e s t a o n a d ad'emigrants es construïren laposada de tipus colonial alp o b l e , e n v e j a d el'aristocràcia decadent de lacontrada.

I els deixaren pas.Aquests emigrants eran gentemprenedora. Sabien que laclau estava en el comerç i laindus t r i a l i t zac ió . Vanpromoure les fàbriques deteixits. Van millorar elsc u l t i u s i r e n o v a r laproducció. I amb una líniamarí t ima començaren acomercialitzar la taronja aF r a n ç a i al L levan tpeninsular. La inauguraciódel tren elèctric fou unapassa cap a la modernitzaciótan important com lafundació de EL GAS,promoguda per mossènRullan i Mir allà pel 1892.Al 1912, D. Jeroni Estades"Apotecar i " , ja nonecessitava elpatrociniec less iàs t i c , s inó elrecolzament econòmic dels"senyors" per emprendre lamagna obra del ferrocarril.S'havia romput el vell estilaristocràtic. La burguesiaemergent utilitzava lese lecc ions per satisfernecessitats perentories ipersonals de la Rent i

construir-se un poble a laseva mida. I quan arribà laRepública, ja es coneixia aDon J e r o n i per "SaPadrina". Perquè no miravaprim quan venien eleccions.No es estrany doncs, queMaura el portas de diputat aMadri, alla pel 1914.

LA FESTA REPUBLI-CANA

Els mauristes de DonJeroni no guanyaren leseleccions del 12 d'abril de1932. Les guanyaren elsliberals verguistes queh a v i e n a p r o f i t a t laDictadura per a renovar elcaciquism. Els republicansno passaven de la dotzena imitja de contertulis a larebotiga de l'apotecaria deCa'n Serra. I els deixeblesobreristes del torner-forja-dor Carrascosa encara nos'havien refet de la repressióque el Guardia Civil IsaacGabaldón havia imposat alsvaguistes del tèxtil, l'any1909, en protesta als trestorns de treball imposats pelfabricants

Però es proclama laRepública arreu de l'Estat. Ila tarda del 14 d'abril Sóllert ambé fou una festa,l'endemà aturaren totes lesfàbriques i l'escola, i fou diafestiu. La "Lira Solletense ' 'va haver d'improvisar algunapeça, tanta de concerts esferen. I els homes públicsentraren en negociacions pertal de no haver de repetiru n e s e l e c c i o n s q u es'ensumaven irregulars. D.Jeroni ja poc hi tenia quefer. Els liberals s'avenguerena d e s i g n a r bâ t i e allerrouxista Antoni MayolSimonet "d'es Föntet".Republica tradicional, majori delicat de salut es disgustà

Sóller en Memoria Citi del diario Baleares

Al margeDe Sóller van ser assassinate en Llisteret,

constructor peninsular establit a la localitat, elssindicalistes Antoni Marquès Llull (11 d'agost de1936) i Miquel Marroig (28 d'agost) trete de ca'n Mir,i el bunyoli Pere Suau Riera, en "vermell", també tretde la presó.

Però la mort més comentada fou la de LlorençRoses, afusellat el 9 de novembre de 1936. Tambéfou afusellat, després de ser condemnat a mort per unconsell de guerra, Bernat Marqués Rul.lan cunyat del'exilât Bonaventura Mayol. Sobre aqueste dos homesrepresentante de la burguesia illenca en parlarem enpropers articles dedicats als consells de guerra, com aforma de repressió legalitzada i exemplificadora. Enaquest sentit també foren represaliades les germanesMarques nativas de Sóller, residente a Ciutat iprocedents de Venezuela.

Algún, com l'anarquista Santamaría aconseguípassar-se a les línies republicanes desembarcaries aManacor i algún altre com Antoni Moliner va restaramagat dins un armari de ca seva, mentre la sevaesposa es passetjava endolada, el temps prudent per ano ser represàlia t.

El batle Josep Serra, fou detingut a Escorca i fouencausat amb 10 sollerics més (Josep Pizà, PereRullan "Pruna", Ramon Colom "Doi", Macià ColomBeltran, Pere Coll Bauçà, Francesc Valls Forteça—ex-Guardia Civil que es manifesta encontra de lesprocessons de Setmana Santa—, i Rafel Mesquida—tote aquests, condemnats a mort— més el rellotgerGibert, Andreu Pizà, amb cadena perpetua) perresistència a l'autoritat militar. Al novembre de 1938foren indultats

Morí també, però a conseqüència d'una ferida demetralla dels antiaeris del Port que dispararen sobreSóller, el jove Jaume Antoni Magraner.

Afusellat a Sóller fou el sergent CrescendoCarmona, tripulant del vaixell Ciutadella, conduit alPort rera el seu apressament.

Quasi bé tots els funcionaris municipals forenrepresalias. Al secretari Guillem Marques Coll sel'acusà de tràfec de moneda estrangera.

Anuncis en francès a un setmanari sellerie:"oranges, citrons, arachides, mandarines...", mésalgun nom familiar de la població. I cartes, moltescartes, felicitant-se de la instauració de la SegonaRepública, tan semblant i mes avançada que la dela "Grande France", tan idealitzada a les conversesagostenques dels comerciants sollerics emigrats i

establits al continent, l és que Sóller, com Pelamiera poble de "senyors" i comerciants. I noestrany que el setmanari dedicas una amplia seccla les visites d'aquests comerciants emigrants al sapoble natal. Però tota aquesta incipient vida soci]esdevindria, agre i dolç murmuri, tambésetmanari, aquell estiu de 1936.

Sóller, murmuris de mandarinaamb la majoria municipalamb motiu de la processó deSetmana Santa. Els jovesvolien negar el permis, perotots anaren a presidir-la.Accidentalment ocupà labatlia Miquel Arbona, finsque a l'octubre el batlepresentà la seva renúncia.Fou elegit, amb disgust del'oposició que no havian e g o c i a t t a l n o m ,Bonaventura Mayol, homeenriquit amb el comerç decítrics i més azanyista,familiar de Bernat Marqués,un a l t r e c o m e r c i a n tenr iqui t . La Sóller delse m i g r a n t s amer icans ,esdevinguts industrials,semblava passar a mans delscomerciants francesos quecomençaven a ensumar elnegoci turístic.

EL TÒPIC D'UN POBLEDRETA

Don Llorenç Roses com aprimer gestor de Sóllerrepublicà significa aquestpas, el forçament de lanegociació entre dos sectorsde la classe dominant deSóller una temerosa al ' o r g a n i t z a c i ó obreraemergent que el 14 d'abrilde 1932 inaugurà la Casa delPoble a ca'n Codony delcarrer Victoria, i l'altre,desitjosa d'amillorar lesc o n d i c i o n s sanitàries,urbanístiques i culturals delpoble, personalitzada peljove apotecari Josep Serra iPastor, regidor d'envestidadels republicans.

El Foment de Cultura dela Dona, societat de lesdones ben pensants deSóller incrementa les sevesactivitats. I les sevesassociades s'escandalitzarentant com els seus maritsquan els regidors socialistesproposaven llevar elsquadres dels fills il·lustresdel poble de la Sala, malgratla participació de dones tanavençades com Maria Mayol,f e r m a partidari de laparticipació de la dona enpolítica. I ella mateixanodubtà de fer algun discursi de presentar-se pel partitsocialista a les eleccions de1933.

El mateix Josep Serrapregonava l'entesa amb lesforces obreras i la necessitatd 'un ió d'empresaris perdefensar els interessos localscom la promoció de latafona cooperativa. Elmenescal Andreu Torrenstambé parlamentava en elmateix sentit i en lanecessitat de retrobar lesarrels culturals de l'Illa, tot ireivindicant un estatutd'Autonomia i la pròpiallengua, tal com ho feien el

nutrii grup de "regionali-stes" del poble encapçalatsper Bar tomeu Colom iFerrà.

Però actitud aferradissadels fabricants de teixits eraallò que determinava lapolítica locl i l'actitud de laclasse obrera, molt més queaquells republicans que amanca d una intervenciód i r e c t a en el procése c o n ò m i c , volien ferprogressar la localitat des dela intervenció en el procésideològic.

I el mateix novembre de1933 es produí una vagadels obrers del tèxtil, quedeterminà una replegada deles dretes i el confórmamentd ' u n a n o v a m a j o r i amunicipal, calcada de laformada a nivell d'estat ambelements lerrouxistes idretans. Aquesta ruptura depactes dels dos sectors feuque republicans i socialistasabandonessin l'Ajuntament,fins que el 1936, la victòriadel Front Popular, deixasl'Ajuntament en mans d'unag e s t o r a r e p u b l i -cano-socialista.

Durant el bieni negre, elbatle fou Miquel ColomM a y o l " P a l l i c e r " ,magatxemista de fusta, queja havia estat batle durant ladictadura de Primo deRivera. Els fets d'octubre de1934 va tenir com a corolarila detenció a Sóller d'unjove alaroner acussat dep i n t a r ' ' s l o g a n s ' 'r e v o l u c i o n a r i s a lesfàbriques solleriques. PeròA n t o n i F u l l a n a ,simpatitzant comunistade t ingu t , no sabia niescriure. També forens u s p e s o s p e r o r d r egovernativa, els regidorssocialistes Joan Cassesnoves,Pere Coll i Pere Rullan. A

l'entorn de Llorenç Mayol"Batet", propietari deS'Estremerà, i el local dels"Xiclets", també dit "labot igueta de la dreta",s'organitzà la C.E.D.A. queorganitzà un funeral pelsmembres de l'exèrcit mortsen els fets revolucionarisd'Astúries. La situacióestaba radicalitzada, però lavictòria del front popular elfebrer de 1936 feu que elsdos sectors de la burguesiasollerica es replantegessin elspactes per renovar-los, a laqual cosa no arribaren pelsfets que esdevingueren elj u l i o l sense q u e e scelebressin les anunciadeseleccions municipals.

El març del 36 founomenada una comissiógestora a l'Ajuntament ambels 4 regidors d'EsquerraRepublicana i els tresreçidors suspesos el 34.L^ncapçalà BonaventuraMayol tins al 17 d'abril perraons professionals. Prenguéla vara municipal JosepSerra.

LA RADICALITZACIÓ IELS FETS DEL 20 DEJULIOL

"Es Xerrim" en unsetmanari nou editat a ca'nCalatayud i de caire corrosiuque redactava UrbanoR o s s e l l ó , a n i m a d o ranarcosindicalista de laCasa del Poble. Ja s'haviamanifestat l'existència d'unaràdio comunista amb unm í t i n g donat per leseleccions. Parlaren els dossindicalistes locals, MiquelMarroig i Josep Fluxà.Aquesta primavera aquestssindicalistes organitzaren unservei de vigilància per adenunciar els feixistes quer e p a r t i e n propaganda

Bonaventura Mayol.

clandestina. El regidor PRullan "Pruna" féu cum]a la Guardia Civil l'ordreG o v e r n a d o r Civi lr e g i s t r a r la casatradicional is ta Gu i l lRullan "Pauló".

Però fins el 20 de julesclatat l'aixecament not e n d ri a c o n e i x e mexhaustiu de l'organitzaclandestina de FalangeSóller, que havia estruç tudes de Ciutat el Dr.que enllaçava el jove JBau ça i que dirigia al pAntoni Castanyer.

El 19 de juliol nomést e n i e n n o t i c i e s desdeveniments al restel'estat i del ban decretatGoded a Ciutat Però elde juliol, dilluns, arribdos cotxes a Sóller. Eratarda i a la caserna dcarabiners del Portsortejaven els serveis-carabiner Gil li tocàguardià a Muleta.

El capità Ripoll cridàtelèfon al Sargent BrauFernandez per a què a tuals dos cotxes. Peròmilitars que els ocupavenh a v i e n prés l'estatelegràfica i detinguttelegrafistes ConesaLosada (també regirepublicà de Sóller), qipuja el carrabiner de guaríqui donà P"alto" al tincJavier Lzasoain Murgueiiquan aquest baixava a certreforços de la Guardia CnEl tinent fou ferit per :e s c o l t a r l ' o r d r e dCarrabiner Gil. A l'eco <tret, acudí el sergent ambforça i van prendre l'esta<als revoltats. Sembla qalgun element civil qhavia seguit els cotxes dmilitars rematà al t iniferit.

Les c o m u n i c a c i ótelefòniques amb Oiuferen que el capità novolgués responsabilitzar dfets i el matí seguidecretà davant l'Aj untamil'Estat de Guerra, mo mea b a n s que arribascomandant Lluís Cerdó aruna cincuantena de soldatf er-se càrrec del poble.

Aquest mateix matímilitar fer cumplir les ordi ;del Governador Civil ibatle Serra va deixardisgust l'Ajuntamentmans del secretari Guill«Marqués. I només el capFalange local sortí al cai

rr recolzar la força milil a c o l u m n a m i l i t

s'emportà, a la tardet inguts els carrabinFernández (sergent), ManMuñoz (caporal) i Gil,serien encaúsate i afusellesp e r r ebe l ió m i l i t aJ u n t a m e n t a m b e l

Un grup de falangistes sollerirs, membres de l'organitzaciód'aquest partit a la Vall.

s'emportaren al constructorlocal "Llisteret" acussat derematar al tinent de l'exèrciti a Andreu Pizà, botiguerque t e n i a una cançóantimonárquica a la gramolaquan arribà l'exèrcit i queincità als soldats per a quedeixesin les armes segonsordre de llicenciament de latropa, decretat pel governde Madrid.

LA I M P O S I C I Ó D-EFALANGE

A Antoni Castanyer elseguiren altres falangistes,(en Llauner, en Fullana, enCasoli, en Generós...) queforen armate i imposaren elseu ordre. S'organitzaren lesmilícies, que es veren bennutrides de sollerics, mentres ' i n c r e m e n t a v e n l e sde tenc ions i la fu i tad'elements d'esquerra.Bàrbara Mateu i MagdalenaSampol encapçalaren lasecció Femenina de Falangeque aviat va tenir més de 60afiliades, dedicades a laconfecció de vestuari.

El fugitiu Pere SuauRiera, en "vermell", foudetingut i exhibit a la placa.La petita presó local delsoterrani de l'Ajuntamentera plena de detinguts quemés tard eren traslladats aCiutat. I a la fàbrica debolles de carbó de la GranVia hi tancaren varies dones.

A principis de setembre,quan el front de Manacorestaba en una situaciódelicada, un vaixell del 'armada bombarderà lapoblació. La gent ja s'haviaespargida per la muntanya iatemorida comentava en veubaixa els assassinats d'algunsveins i l'assassinat de presostrets de les resons a SaPedrissa i al Mirador de SesPites.

L'e x-anarquista UrbanoR o s s e l l ó c o m p a r t i al'entusiasme del nou ordrenac iona l - s ind ica l i s t a iorganitza el sindicat vertical,CONS, als locals de la Casadel Poble.

L'entusiasme despertatper l'aixecament feia que elmateix capellà D. Jordis'armés, que el rector Sitiar

contestas vagament a lespeticions de clemència. Elsactes i manifestacions erensolemnes, com la desfiladade "flechas" i "Balillas" perS a n t B a r t o m e u , l abenedicció de banderas, lareposició de crucifixes a lesescoles, la reistal.lacio de lacreu de terme rompudadurant el govern del FrontPopular, etc.

A aquesta solemnitat s'hiafegia la institucionalitzacióde propaganda a travers dels e t m a n a r i "Sóller" iconferències a l'entremig deles sess ions cinema-t o g r à f i q u e s , o actesart is ti c o-folklòrics de lasecció Femenina. Quan no,alguna buda als elementesimpatitzants d'esquerracom resar oracions en migde manifestacions.

Va retre l'organitzacióf a l a n g i s t a , m e n t r el'Ajuntament encapçalat perJaume Casasnoves acabavales obres iniciades perl 'Ajuntament frontpopu-l i s t a , com és el casdelmercat. S'arreplegarengrans quantitats d'or i dinersper a l'exèrcit, però fou elmateix element militar quireturà la repressió 'físicad'elements esquerrans,

I a partir de la primaverade 1937 la caserna decarrabiners es convertí enbase d'aprovisionament. Hitenien refugi els submarinsitalians i les cases del porteren fàcilment confiscades

F er a i n s t a i , l a r - h i' o f i c i a l i t a t . Algunes

senyoretes entusiastes feienvetllades llargues amb elsmilitars italians i les gransproclames es diluïen entre lapoblació. I, quan al 1938,s'indultà als 11 sollericsencaúsate per resistència al'autoritat militar, l'alegriaes transmiti en forma demurmuri baix, dolç i agre iun poc fat,com el sabor dela mandarina per una part;m e n t r e e l x a r o pd ' e sga r r i f ança , segonse x p r e s s i ó d e B m e u .Rosselló-Porcel, mort aBarcelona aquest temps, erapels vencedors, que volienrepossar el silenci.

DAMIAQUETGLAS

Biografia

Josep Serra i PastorJosep Serra i Pastor va

néixer el 19 de febrer de1898 a Sóller. Era fill delm e t g e Pe re Serra iC a n y e l l e s . Estudià elbatxillerat a Palma i despréscursà la carrera de Farmàciaa Barcelona, on aleshoresestudiaven Andreu Crespí iFrancesc de Sa le s Aguilóentre d'altres mallorquinsque es destacaren a laSegona República per llurqualitat política. El 19 dejuliol de 1920 li expedirenel títol de llicenciat i al capde poc temps va posarfarmacia a Sóller. Aquestafarmàcia primer fou situadaa la Plaça i més tard a la casapairal del carrer de Serra,L'any 1922 es va casar ambMaria Noguera, filla d'unsemigrants a França, itingueren dues filles. Enaquells temps, Josep Serrava fer el soldat a Cartagena,però no arribà a intervenir ala guerra del Marroc.

TERTULIES I ACTIVITATSOCIAL

En tornar, fundà unatertúlia que gaudí de moltapopularitat. L'anomenaren

El tanque" i tingué lloc ala rebotiga de l'apotecaria,Josep Serra era una personaextrovertida, emprendedorai de conviccions fermes iin cl aud ¡cables. Presidí el"Circulo Sollerense" iparticipa en la creació de ladelegació de l'Associació perla Cultura de Mallorca i dela Tafona Cooperativa. Dinsel camp de la militànciapolítica, de jove simpatitzàamb el Partit Conservador,com son pare, però l'any1930 ingressà en el nou-natPartit Republicà Federal deMallorca i seguí Azaña enproduir-se l'escissió d'accióRepublicana (desembre de1931).

VIDA POLÍTICA

Més endavant, l'abril de1934 fou un dels fundadorsd'Esquerra RepublicanaBalear. Sortí elegit regidor ales eleccions municipals de1931. Miquel Arbona contaa les Converses solleriquesque Josep Serra adreçà unacarta manuscrita a cadaelector. Durant el primerperíode de la República,Josep Serra va fer deconciliador laboral i assistí al'assemblea en què es discutíi a p r o v à el projected'Estatut de Mallorca iEivissa (juliol de 1931).G r a n l e c t o r , t a m b écol·laborà en el "Sóller", ales pàgines del qual vamantenir una acerba i llargapolèmica amb el metgeconservador Guillem Ripoll.L'any 1933 dimití el càrrecde regidor a causa del fracàsd'unes gestions que efectuàa Madrid per tal que esconstruis la carrera de Sóllera Lluc i per l'oposició quetrobà als seus projectes desanejament.

BATLE DE SÓLLER

Arran de les eleccionsgenerals de febrer de 1936,a Sóller es va constituir unac o m i s s i ó gestora queintegraren els mateixosreg ido r s elegits a leseleccions municipals de1931. Per presidir-la,Bonaventura Mayol posàcom a condició que JosepSerra fos el seu substitut iaixí va succeir el maigs e g ü e n t , quan aque ixrenuncià a la presidència perm o t i u s professionals.D u r a n t e l s eu cur tmanament, Josep Serraencara pogué enllestir algunsprojectes (la conducció deles aigües, la xarxa declavegueres, la sanitat...— in'emprengué uns altres queels primers consistorisf r a n q u i s t e s es varenapropiar. El juny de 1936 vas ignar el mani fes t deresposta als catalans.

L'actitud decidida de.Josep Serra va fer de Sólleruna de les d a r r e r e spoblacions mallorquines quelliuraren el poder establert ales forces insurgents. No caldir com perillava aleshoresla vida de Josep Serra. Elc a p i t à D e s p u j o l s ,comandant militar de Sóller,li ho va fer entenent quan liordenà que es reclogués a lapossessió pairal de Ca'lsReis, prop de Lluc. Allà varomandre fins al 15 desetembre de 1936, data enquè fou detingut i traslladata Sóller. Aviat va passar a lapresó de Ca'n Mir i d'aquí alcamp de concentració de

Josep Serra.

S'Aguilà, a la marina deLlucmajor.

ENCAUSAMENT

El m a i g de 1937('encausaren juntament ambdeu sollerics més i foutancat a Can Mir de bellnou. Al cap d'uns mesos, unemfisema pulmonar contretal camp de concentració elva obligar a ingressar al'Hospital. El maig de 1938se celebrà la vista. El consellde guerra presidit pelcoronel d'Enginyers RamónTaix el sentencia a mort peldelicte d'adhesió a larebel·lió tot seguit es vareniniciar les diligències peraconseguir la commutacióde la pena. La pressió delconso la t bri tànic, lesgestions del bisbe de Vicdavant el cardenal Gomà iles de Miquel Serra, el seugermà, davant el govern deBurgos tingueren efecte: amitjan novembre de 1938Franco li commutà la penade mort per la de cadenaperpètua.

EMPRESONAMENT

Josep Serra fou tancat ala presó improvisada delcarrer de la Pietat fins alfinal del març de 1943 i unsmesos abans d'ésser indultatencara hagué de conèixer lamort de la filla major. Tot ique no fou autoritzat aa s s i s t i r a les honresfúnebres, Josep Serra poguévetlar el cadàver alcementiride Sóller, una nit en quèsor t í de la presó de

c o n n i v e n c i a amb elsg u a r d i a s . Tanmateix ,l'autoritat governativa nopogué impedir que lesexequies de la filla de JosepSerra (desembre de 1942)c o n s t i t u i x i n u n aimpressionant manifestacióde solidaritat amb el pres.

LLIURAMENT

En ésser alliberat, JosepSerra tornà a obrir lafarmàcia (tancada i amb lesexistències incautades arrande la revolta militar) i al capd'uns anys la compartí ambun jove llicenciat. Per si non'hi hagués prou amb lasituació política, la mort del a s e v a m u l l e r il ' empi t jo rament de lam a l a l t i a acabaren deforçar-lo a l'ostracisme. Elsdarrers anys de la seva vidaels va passar reclòs en unagranja, la lectura i laconversa amb els amicsf i d e l s varen esdeveniraleshores les seves aficions.Josep Serra va morir a causade l'emfisema pulmonar el10 de setembre de 1962 aSóller. Tenia 64 anys.N'havien transcorregut 26d'ençà de l'Alçament, peròencara era temut pelsv e n c e d o r s , c o m v ad e m o s t r a r e l semi-silenciament de la seva mortque imposà la censura. Esclar que tot això hoignorava la centúria de"flechas" que, de pas aSóller, saludà marcialmentel seguici del fèretre queportava a Josep Serra.

ANTONI NADAL

-

a ESPORTS SETMANARI SOLLER

PUNTDE

VISTAper Toni Oliver

0-2. Una derrotacom un piano

Redèu, vaja escaldada en aquest primer banylliguer de l'any!. Un 0-2 com un piano i lo que esmes trist, dos negatius a les primeres de canvi.Lo que quedà ben evident es que el Sóller neces-sita com el pá un home d'àrea, un rematadord'ofici, i si l'ha de fitxar en Burgos, podem espe-rar d'asseguts... El Sóller meresqué arribar aldescans amb ventatje. Sánchez i Muntaner está-ren a punt de fer gol, però seguim desaprofitantmassa ocasions. Demà a les cinc i mitja a CalaMillor, s'ha de sortir a «matar». La recuperacióràpida de al manco un dels dois negatius, ha d'es-ser l'objectiu prioritari d'un Sóller que proba-blement presente novetats a la seva alineació.

El nombrós públic quees congregà a Can Maioldiumenge horabaixa, es-perava amb il·lusió el co-menç de lliga. Es confiabaamb una victòria, no fàcil,això ja es passat a l'histò-ria, pero victoria al cap i ala fi, dels seus colors, des-prés sobre-tot, del granpaper fet pels al .lots denFrontera, vuit dies abansdavant el Constància. Les

coses no rodaren igual.No hi va haver la cohesiódefensiva, ni la capacitatde «pressing» al mig delcamp. Aiximateix, elMontuiri es tancà amb in-teligencia i encert, itambé com va reconèixerel seu entrenador al final,amb sort. Lo cert es que,primer Sánchez al minutvuit i Muntaner al 32, nomarcaren per vertadera

La Cruz Roía informaCURAS DE DISPENSARIO

15-8-86:M.G.- Fractura falange 5 dedo mano izquierda.

Reservado.J.P.- Posible fractura. Reservado.16-8-86:J.F.- Contusión pie izquierdo. Leve S.C.P.C.E.- Herida incisa brazo derecho. Menos grave17-8-86: 'J.G.- Herida incisa en cuero cabelludo. Leve.

. E.A.- Heridas y contusiones múltiples. Leve S.C.18-8-86:B.L.- Herida incisa en barbilla, erosiones varias.

Leve.Q.- Herida en espalda. Leve.J.G.- Herida inciso contusa en cuero cabelludo.

Leve.B.M.- Erosión en hombro derecho. Leve.19-8-86:M.O.-Cefalea. Leve.20-8-86:J.J.M.- Herida rodilla. Leve.21-8-86:

M.A.S.- Herida en ceja y erosiones varias. Reser-vado.

22-8-86:L.M.G.- Herida inciso contusa brazo derecho. Re-

servado.C.E.- Herida en el dedo pulgar mano derecha.

Leve S.C.23-8-86:M.D.F.- Herida en rodilla derecha. Leve.M.F.- Herida dedo índice mano izquierda. Leve.24-8-86:P.M. W.- Herida inciso contusa. Leve.J.B.R.- Herida inciso contusa. Leve.C.C.- Herida incisa en mano derecha. Leve.25-8-86:D.F.- Herida rodilla. Leve.26-8-86:M.R.P.- Posible fractura-luxación de codo izquier-

do. Reservado.K.W.- Contusión pie izquierdo. Leve.27-8-86:H.A.V.- Erosiones múltiples. Leve.G.L.- Contusión en parrillas costal derecho. Reser-

vado.

DISCOTECA

CADA NOCHE - CADA VESPRE/ / /

alalava clubaya c<

*NUEVA PISTA DE SQUASH

Abierta al público

Reservas pista - Tel: 631403

*

mala sort. I lo que son lescoses, al primer apropa-ment del Montuiri a laporta local, es produeixun rebuix massa fluixràpid, per damunt tots alportal buit i fent el sor-prenent 0-1.

QUANTRE RELLOTGE

El pitjor ene mi g que vatenir el Sóller a la segonapart, va ésser el rellotge.Els visitants, tranquils iben posats seguien juganta veurer-les venir, ambun porter a darrera, quees tot una garantia: Abri-nés. La millor ocasió, apeus de Céspedes, qui enun espectacular remat,d'esquena a la porta, xutàamb intenció, però Abri-nes va anar mes viu queuna centella, ja era lla,davall la barraca. Lo quehagués pogut ésser el 1-1,es convertí amb pocs ins-tants amb el definitiu 0-2.Prohens s'infiltrà ambcerta comoditat, perenmig de la defensa local iCéspedes no va tenir mesremei que fer-li penal desde darrera. El primerllançament fou detingutper Sastre, però l'àrbitreSastre Amengua], (es veuque malgrat el mateix lli-natge, no deuen ésser pa-rents) va fer repetir lafalta, diguent que el por-ter local s'havia mogut.Res, lo que una majoria, imai passa res, lo cert es

El Sóllerho vaintentartot, peròno vaporer.

que Prado el tira al altrecostati significa el 2-0.

En resum, un marcadorpoc just si tenim en comp-te les ocasions de gol, idos negatius que s'han demirar de esborrar lo mesaviat possible, que, ambuna paraula, es massaprest per ja tenir-ne.Tranquilitat i ànims quela millor fòrmula.

BADIA-SOLLER, NO ESCAP SORTIDA FÀCIL

Un escaldat i apallissatBadia de Cala Millor, coéde la taula després del ad-vers 4-0 de Muro, sortiràa bon segur com si li ha-guessin aficat un prevé debanyeta allà on totssabem. Es tracta per l'e-quip, potentíssim en pres-supost, de llevant, de es-borrar de la millor mane-ra possible el mal glop dediumenge passat. Vaésser un resultat del totinesperat. El Muro de lama del sellerie Páez, vaarredonir, segons les crò-niques, un partit absolu-tament genial. El Badiaes va veure sorprès i pocva poder fer.

SANTOS I CÉSPEDES,DE SORTIDA

La presència de BielSantos al onze titular pa-reix assegurada, al igualque la de Céspedes. Hi tépossibilitats el jove Rajaque estam convençuts queaprofitarà la primera oca-sió que se l'hi presenti perfer-se amb la titularitatS'espera poder recuperara Pepe Parra i a MiquelBestard, que diumengeacabaren coixos, i en defi-nitiva demostrar ja a laprimera sortida lo quetots esperam: que el Só-ller sia un equip molt pe-rillós a les aforas. Demàte la primera ocasió.

Abajo también.

Mejor que un Flex(53ni b sueñe.can oliver

ESPORTS

Roda d'opinions

Pep Dolç: "Era difícilque el Sóllerpogués marcar'.»

El jove i experimentatpreparador del MontuiriPep Dolç, estava realmentsatisfet just després delpartit:

«VEIA DIFÍCIL QUE ELSÓLLER MOS POGUÉSMARCAR»

— Per noltros es impor-tantíssim començar ambaquets dos púntete, i mesdavant un rival que potésser similar al nostre po-tencial. Som un equip mo-dest, però s'haurà vist quetenim casta. Aquest triomf,mos donarà moltissimamoral per confirmar un boncomenç de lliga.

— La defensa del Montui-ri, molt superior a la devan-tera del Sóller...

— Si. Hem deixat mos do-minas una mica, hem fet unmarcatjes molt seriosos,hem duita sort, sense sorten futbol no pots anar en-lloc, i el domini que mos hafet el Sóller, la veritat esque ja estaba bastant tran-quil, perquè veia molt difí-cil que mos pogués fer capgol. En efecte, la nostra se-rietat, la nostra superiori-tat a darrera era total i ab-soluta, i es més, crec que siseguim així, donarem moltde disgusts a fóra camp.

"A l'altre costat, el solle-ric, el vestidos era talmentun enterrament. Fronteraresumia així el partit:

«NO PODEM PERDRETANTES OCASIONS DEGOL»

— Estic decepcionai pelresultat, no del joc que hemdesplegat. Consider quehem jugat bé i hem de se-guir a dins aquesta línia detreball. Mal tirarnos ente-rra. Queda pràcticamenttota una lliga i hem de tirarendavant.

— Els gols a moments de-cesius...

— El primer va ésser ungol pardal, i el segon depenal quan mes atacàvemrnoltos i pareixia que podiaarribar l'empat. El partitl'hem deixat de guanyar ala primera part, quan hemtingut 3 6 4 ocasions moltclares. Oportunitats comaquestes no es poden rega-lar, i sobre tot a dins Terce-ra.

— Hi ha molta desmora-lització, Jaume?

—Homo, haurem de co-mençar una altre vegada dezero, i hem de rescabalaraixí com sia els punt per-duts a casa. El nostreequip, al ser integrat pergent jove i de qualitat,podem guanyar o podemperdre davant qualsevoldels 19 rivals. Vull dir ambaixò que probablement si-guem un equip iregular. ACala Millor, anirem deci-dits a esborrar al manco undels negatius. Tene molta féen que el nostre sistema dejoc mos proporcioni moltessatisfaccions, sobre tot afora camp.

FOTO NOQUERA

PetancaMartínez-Darder,

ganadores del"Pau Selles"Per A. Rul.lan

Finalizó el torneo de du-pletas «PAU SELLES», elmás tradicional de cuantosse celebran en nuestra ciu-dad. Después de un mes decompetición, en donde sehan presenciado partidasde gran emoción y de unacalidad técnica envidiable,así como de una exquisitadeportividad por parte detodos los participantes. Laclasificación final en todassus categorias fue la si-guiente:

General: 1 Martinez-Darder; 2 Frontera-Por cel;3 Timoner-Carlos; 4 Selles-Reynes.

Repesca: 1 Miró-Rosselló;2 Raja-Castillo.

Femeninas: 1 Monica-Milagros; 2 Anita-Tere.

Infantiles: 1 Selles-Martinez; 2 Castillo-Martinez; 3 Bisbal-Alemany; 4 Pastor-Arbona;5 Susana-Yolanda; 6 Pedri-to-Toni.

Atletisme

EL C.P. SOLLER ANTE LANUEVA TEMPORADA

El pasado lunes, en reu-nión de la Junta Directiva yjugadores del Club, se die-ron los primeros pasos enpreparación de la nuevatemporada, podemos ade-lantar que el club se verásensiblemente reforzado encomparación con la tempo-rada anterior, lo que haráuna temporada más, yaviene siendo habitual, queel C.P. Sóller sea el más re-presentativo de la locali-dad.

CAMPEONATOS DE ES-PAÑA DE PETANCA

El C.P. UNION con dostripletas en los próximosCampeonatos de España dePetanca, según rumores ynoticias sin confirmaciónoficial, parece que tiene queestar presente en los Nacio-nales. En próxima ediciónse intentara que el máximodirigente del Club confirmeo desmienta los rumoresexistentes sobre este parti-cular.

Diñar de clausura detemporada

Pes vinent dia catorze saSecció d'Atletisme des «Cir-culo Soliéronse» té preparates clàssic dinar anual declausura de temporada, queaquest any es farà a s'Olì -var de Ca'n Palou, en es quees començaran a prepararses diverses activitats quees faran al llarg de s'en-trant période de 1986/87.Per inscripcions, ets inte-ressats vos podeu dirigir,abans de dijous, a n'en Joan

Far, Cm-Tor do Ha Mar, 82,(<>!('• fon (ì.'i.OS.Oo

OBLIT

Ens ha estranyat moltque damaunt es programade festes de sa veïna locali-tat de Fornalutx-no hi figu-rés s'anual Cursa d'atletis-me que si no recordem ma-lament solia estar patroci-nada pes Govern Balear.

, FUTBOL-SALA

El Pub Nadal, campióEn el recinte esportiu

«Belles Pistes», i durantel mes d'Agost, s'ha cele-brat un interessant Tor-neig de Futbol-Sala, in-clòs a dins el Programade Festes de Sant Barto-meu. S'ha proclamatguanyador el PUBNADAL. En segon llocha quedat el SAINTGERMAIN.

Aquest torneig ha tin-gut una ample participa-ció entre els esportistesal futbol-sala, amb unaparticipació de vuitequips. Seria interes-sant que aquest torneigrecent finalitzat, servísper tornar a animar alsnombrossos practicantsde futbol-pista, un es-

port que, recordem, vanéixer a Sóller ara fá 24anys de la mà del solle-ric resident a Suïssa,Toni Rullán Hilger. Detot l'estat espanyol, esquasi segur que Sóllerfos pioner en l'introduc-ció d'aquest vibrant i es-pectacular esport.

Va dirigir els partitsesmentats el nostrecol·legiat Jaume RipollLópez, amb encert i au-toritat. El Trofeu al por-ter manco goletjat, fouper Pep Pujol, i el demàxim goletjador, perCastañer, ambdós juga-dors del equip campióPub Nadal.

JOAN-A.

4 TIRADAS H«1»B;HMÍ 10 TIRADAS kk*.»ia H20 TIRADAS l¿tU¡U;ll

h^ i¿*m¿ai- TODO UL DÍA

' IPOtëRtf®§@(L(L<?R,

Cursos de Informática con Ordenadores

AMSTRADDarán comienzo el día 6 de octubre

Infórmese en

CIAL BME. POMAR. C/. LUNA, 71 - TELF: 630339que patrocina un concurso todos lossábados a las 19 horas en los 108 FM

RECORTA ESTE ANUNCIO PARA EL CONCURSO

SA TEULERA

SA TEULERA\^ SÓLLER J

PORCELLETA 1DE LLET

PALATILLA

A LABRASA

PARRILLA DE CARNCUINA MALLORQUINA

TELEFONO: 63 11 11

*

;

10 ESPORTS SETMANARI SOLLER

.

La Escuela de Vela espera lacolaboración del Ayuntamiento

La pasada semana dá-bamos un ligero avancede lo que será en el futurola Escuela Náutica De-portiva de Vela Ligera,especializada en tabladeslizadera a Vela, en elPuerto de Sóller.

El Semanario, median-te una corta entrevistaque realizó con su profe-sor y monitor, fue infor-mada de que había sidopresentado un proyectode lo que en el futurosería la Escuela de Náuti-ca en Sóller al Ayunta-miento, y se estaba espe-rando su respuesta.

La Escuela de Vela«Des Port de Sóller», encolaboración ' con el Ayun-tamiento, ofrece a los so-

llerics, la posibilidad deiniciarse a la navegacióna la vela realizando unoscursos especiales paraeste municipio.

Estos cursos estánorientados preferente-mente para niños de 6 a12 años ya que «navegare-mos con el Optimist, unpequeño balandro de 2'34m. de eslora y 34 kilos depeso, conocido en todo elmundo por sus extraordi-narias cualidades en lainiciación a la vela», dijo.

La escuela dispone asi-mismo de otras embarca-ciones adecuadas a la rea-lización de cursos yaprendizaje de personasmayores de 12 años.

Galeón, barco muy na-

vegable y de gran estabili-dad, y un 5'05 Ponent, un«pura sangre» para losmás expertos y atrevidos.

Para hacer estos cursosasequibles a todos, se haajustado unos precios conun 40 por ciento de des-cuento sobre el normal dela escuela.

Todas las personas queestén interesadas puedeninformarse en la escuelade vela en la Playa de'nRepic, en el Puerto. El nú-mero de plazas como yainformábamos era muy li-mitado, y la organizaciónde los grupos se hará te-niendo en cuenta la edady los horarios preferentes.

MARÍA VÁZQUEZ

Confeccióí instalado

de tota ciasse deCortinatges

CARA A CARA AMB...

Antonio Forteza ColomSi sentim parlar qualque

vegada de «CARS» pocagent serà la que sabrà dir-nos o explicar-nos quin és elvertader Món que enrevoltaen aquest esport.

La diversió i l'il.lusió deconèixer i practicar un nouesport varen dur a TONIFORTEZA COLOM fins alMón dels Cars, i el decidir aentrar cap una aventuramolt entretinguda, però almateix temps costosa. No-saltres hem volgut conèixeralguns detalls i vàrem teniruna converga amb ell:

—Què és lo que vertade-rament t'intui a interessar-te pels Cars?

—En principi fou l'augeque varen tenir no fa moltsanys a Sóller, llavors tambéem vaig sentir influit peralguns companys com JoanOliver.

—I ara, com trobes queestà situat i quanta gent ésla que el practica.

—Actualment dins Sóllersóc l'únic, i la força que an-teriorment havia pres nos'ha tornat conèixer.

—Dins quines competi-cions has participat última-ment?

—Aquest any he corregutdins el Campionat de Ba-lears, però només dues pro-ves, a les altres (vuit entotal) m'ha estat impossibleparticipar per problemes dedesplaçament, manteni-ment del cotxe, per que l'e-quip del que està provist esmolt costos, com per exem-ple el canvi de neumática,la revisió del motor, etc...

—Es necessari tenir o ferqualque tipus de preparaciófísica en especial?

—No, o per lo menys jonomés crec que és necessaritenir un poc de força alsbraços, per lo que faigpeses, un poc de footing iqualque flexió.

—En quina situació estroba l'actual federació deBalears i quins canvis pla-netja fer per la temporadavinent?

—La principal finalitatés donar més oportunitats atots els participants aposar-se a l'altura dels mi-llors corredors, i per acon-seguir això proposa perexemple que no es canvií deneumàtics o rodes finshaver finalitzades quatreproves. També intenta ambaixò fer que la pràctica deaquest esport es faci decada vegada més barata iassequible per tot tipus degent.

—Quantes pistes són lesque actual ment existeixen?

La nostra col·laboradora Maria amb l'entrevistat. (FotoJoan).

'—Dues, una situada aMagalluf i l'altra a Ca'n Pi-cafort. L'estat d'elles esbastant bo, però jo l'únicaqueixa que tinc és el proble-ma que hem pi an te tj a eldesplaçament i el poder-lideixar el cotxe.

—Existeix qualque pro-blema de llicència o compradel car?

—L'única llicència que esnecessita és la del car, i elseu cost és de unes quatremil pessetes i l'aparell soltenir diversos preus, peròen general s'atraca cap a lescent-vint-mil pessetes.

—Creus que tens possibi-litat de augmentar la tevaexperiència i categoria dinsla nova temporada?

—Tot depend de l'equipa-ment que tengui i encaraque enguany hagi quedat elsisè classificat, pens quepodré superar-ho.

—Podries dir-nos algunacosa per fomentar aquestesport tan interessant i tanpoc conegut?

—Només que amb ell lagent tracta de divertir-se, iaquesta és realment laprincipal idea que dur amolts de joves a iniciar-se.Realment la afició està bas-tant regulada ui avui a lanostra Vall podria ésser unesport més fomentat i queara per ara deixa molt quedesitjar.

De cara al futur l'únicacosa pensada és una provarealitzada a Sóller, però lespegues son moltes i semprehi ha el problema del carmanteniment i cara orga-nització.

Nosaltres personalmentdesitgem que la fomentadod'aquest esport puji altrevegada id'aquí al davanttenguis molt més recolzam-nent i per damunt de tot etdesitjem sort dins la tempo-rada vinent.

MARIA

LEA EL l

SÓLLER

Windsurfing

Xavier Oliver

s'imposà

a la regataEs passât diumenge,

amb motiu de ses Festesde Sant Bartomeu, es vadisputar a ses aigüesdes nostre Port s'anun-ciada regata de T.D.V.,baix de s'organitzaciódets eficients companysdes C.A.S. Nautilus i espatrocini de s'Ajunta-ment de Sóller.

A migdia va ésser do-nada sa sortida a sessetze embarcacions ins-crites amb vent N.N.E.amb suaus rols.

Ja de sortida va pren-dre es comandament desa prova es vetrá SergioTorque, conservant saseva privilegiada posiciófins a sa darrera cenyidades triangle olimpie na-vegat, a on va ésser ne-tament superat per s"ha-bil Xavier Oliver, que vaencapçalar sa classifica-ció final seguit d'en Tor-que, Tete, Castella, Un-zueta, Guilles, Ferragut,Ribas, Caparrós, Rubio iAlemany.

Una vegada més vaquedar demostrat quecontem amb bons rega-tistes i que s'unica cosaque manca dins sa nos-tra Vall es que s'organit-zin més proves, per esque abans de finalitzaraquestes breus liniesvolem animar a n'a-quests novells patronsque varen participar ases regates —entre esque es trobaven inclusinfantils— perquè se-guesquin navegant comes diumenge passat,conscients de que la marés bres de bons esportis-tes i origen d'abundantssatisfaccions.

JOAN

11

CARTELERACINEMATOGRAFICA

CINE ALCAZAR

HOY DI A 6, MAÑANA 7

• VENTAS •

• ALQUILERES •• EMPLEOS •

MODISTAS SE OFRE-CEN PARA TODACLASE DE ARRE-GLOS. INF. TEL.630378.

VENDO VIOLIN AN-TIGUO, 65.000 PTS.INF. TEL. 631639.

VENDO PISO C/ RO-MAGUERA. INF. TEL.630008.

RESTAURANTE

MARISOL

"wtSfE*

COMPRARÍA PEQUE-ÑO APARTAMENTOCON VISTAS ALMAR, EN PUERTO DESOLLER, CON ACCE-SO PARA COCHES.PARA INFORMESTEL. 630032 DE 9 A 14H.

•mota***!! ;••";: ;.MSÜSÏ.'ïwio.·L··sn.,«!,'-:..;::. •;:.-: -

fcpxç ï 5* ví-3 „y ï í - Sf • :

LOCAS VACACIONESEUROPEAS

F. AMERICANE

LAS BOSTONIANAS

CLINICA DENTAL

Dr. FRANCESC A. PEREZ PASTORMETGE ESTOMATÒLEG

Hores convingudes

Av. Gaspar Bennazar, 16, 1.*r, 1.a

Telf. 29263907004 - Palma de Mallorca

MARTES 16, JUEVES 17

GAMIA

GUEfâV

NOCHES DESOL

PROXIMO SÁBADO Y DOMINGO

LOS MATASANOS

ANTONIO FRAUPANADERÍA Y PASTELERÍAESPECIALIDAD EN ENSAIMADAS

Y PASTELES

KSMCNO - SAN JAI IE, 8 -Tel: 63*51

El humor de ChevyChase

Esta semana se proyec-ta en nuestro valle unainteresante película cómi-ca del conocido ChevyChase. Habitualment»Chase es intérprete degrandes filmes de humory aunque su último filmno fue todo lo bueno quede el se esperaba, en estaocasión el gran actor vuel-ve por sus fueros en «Laslocas vacaciones euro-peas».

La trama del film giraen torno a las vacacionesen Europa de una diverti-da y alocada familia ame-ricana. Las situacioneshialarantes se suceden aun ritmo bien estipulado.El resultado es el de unapelícula cómica con elsello personal de Chase,de la manera en que sella-ba sus interpretacionesantes de participar en«Vaya par de espías».

Además de Chevy Chaseintervienen en la pelícu-la: Beverly D'Angelo,Dana Hill, Jason Lively,Victor Lenoux y Eric Idle.La producción es deMatty Simmons y la di-rección de Amy Hecker-ling.

En el mismo programapodremos ver la películade James Ivory «Las bos-tonianas». Quizás lo másinteresante de este filmsea su gran adaptación ala época (principios desiglo) y las buenas inter-pretaciones de todo el re-parto. Este está configu-rado por: ChristopherReeve, Vanessa Redgra-ve, Jessica Tandy, NancyMarchand y Linda Hunt.En la dirección estáJames Ivory y como pro-ductor figura Ismael Mer-chant.

ANTONI VALENTI

TEJIDOS OLIVERC/. LA LUNA, N° 23

MISSESHORARI D'ESTIU

Sant BartomeuConvent SS.CC.L'HospitalSant Felip Nen

Dissabte

19'3017'30-1918'3019

Monestir de l'OlivarL'HortaPortFornalutxBiniaraixDeià ;

2020202020

Diumenge

9-12-18'30-207'30-10-191110'30.191810'30-1912-1910-20109-20

Pedró Suau CanalsPROMOTOR

Plaza Reys de Majorca

fò EDIFICIO Q<£ SANT ANÀ &)[¿•j Solar de espléndida orientación

l'^ì Viviendas de 110m2 construidos.

Terrazas y galerías.

Aparcamientos subterráneos.

Antena colectiva TV-FM, porteroautomático, línea telefónica.

Entrada 1.500.000 ptas.resto a convenir.

Se vende:Puerto Sóller: Chalet adosado. Vivienda160m2, terraza 60m2 y 1200 m2 solar.Precio 14.500.000 pts. Facilidades.

Se alquila:Local comercial nuevo 160m2, 35000 ptasEntresuelo para estudioo comercio 12.000 ptas.

Información:C/ Cetre, 44 Sóller. Tels: 630799 - 632911k.

ULTIMA PAGINA

La Conselleria de Cultura ha abierto expedientepor la destrucción del antiguo camino

La redacción del Semana-rio, se puso en contacto estasemana con Guillem Soler,director general de Cultu-ra, el cual nos explicó queya se ha realizado un infor-me del daño que se habíacausado con el histórico ca-mino de Fornalutx.

A continuación nos pusoen contacto con VicenteHomar, responsable del Pa-trimonio Artístico, el cualhabía sido el encargado derealizar un informe, para locual se desplazó a Forna-

lutx el mes de agosto, sien-do acompañado hasta el ca-mino por el alcalde, JordiArbona, y por el secretario,comprobando la realidaddel hormigonado de ¿35metros de escalonado.

El alcalde reconoció queno había sido pedido permi-so para el asfaltado, y,desde luego, mucho menosa la Conselleria de Cultura.En cuanto a si se tomaránunas medidas sobre lo quese había hecho, la Conselle-

ria respondió afirmativa-mente, puesto que el dañohabía sido hecho y era nece-sario prevenir el futuro delos caminos que todavíaquedan en la zona, ya que sino se toman medidas de se-guridad, «poco quedará delpatrimonio artístico denuestra isla». Por lo tanto,esta misma semana estáprevista una reunión paradeterminar la sanción y lasmedidas a tomar para el fu-turo de la zona, a pesar deque el destrozo fue .justifica-

do por el alcalde como «hu-manitario» para la recogidade la aceituna, cuandonuestros antepasados siem-pre lo hicieron, y si solo res-tan 135 metros para engar-zar con la carretera, no pa-rece que sea tan necesario,a no ser para llegar encoche hasta sus casas de re-creo y la caza de la zona.

Del acuerdo tomado enesta reunión informaremosen la próxima edición.

MARÍA VÁZQUEZEl antiguo camino tal \ como quedó después del hormigo-

n amiento.

El Ayuntamiento justifica elhormigonamiento por"motivos económicos"

Fuentes del ayuntamien-to de Fornalutx aseguraronayer que muy probablemen-te no se restaurará el cami-no medieval de Sa Piana,que fue hormigonado el pa-sado mayo. Esta destruc-ción es considera en el pue-blo como «absolutamentenecesaria» para facilitar larecolección de la aceituna.Otros caminos históricoshan sido hormigonados enla localidad «sin que pasenada», señalan miembrosdel consistorio.

Juan Riera

La destrucción de 130metros del camino de SaPiana, que conduce'al Ma-rroig, ha sido repetidasveces denunciada. Ayer,por primera vez, miembrosdel consistorio fomalutxencse pronunciaron sobre eltema. Mientras, un detalla-do expediente denunciandoel caso ya está en manos deldirector general de BellasArtes en Madrid.

Josep May oí, concejal ycampesino que posee tie-rras en las inmediacionesdel camino hormigonado,destacó que no pensaba quese produjese la restaura-ción y mostró su escepticis-

mo sobre posibles sancio-nes. «Estamos ante la con-traposición de supuestosvalores artísticos y la nece-sidad económica de un pue-blo que necesita hacer tran-sitables sus senderos paraaligerar el trabajo y hacereconómicamente rentablela recolección de la aceitu-na», dijo.

Para Mayol «el problemase centra en si se puede so-brevivir de la tierra en For-nalutx o no. Es más la agri -cultura es uno de los pocosrecursos económicos delpueblo. De todos es sabidoque aquí no hay práctica-mente industria. Estas so-luciones, fruto de la necesi-dad, se toman, en parte,para que la gente no semarche del pueblo», asegu-ró.

No obstante, el concejalMayol negó que el Ayunta-miento hubiera tenido nadaque ver en el hormigona-miento, pero mostrándoseextrañado por «el hecho deque este caso haya tenidotanta repercusión. La ma-yoría de fincas han hormi-gonado parcialmente suscaminos y no ha pasadonada. No han existido nin-gún tipo de criticas mien-tras que ahora en el caso de

Sa Piana, las cosas parecenhaber salido de su cauce».

Entre las personas quecuentan con pequeñas fin-cas con caminos históricosen su interior se encuentrael alcalde de Fornalutx,Jordi Arbona Vicens, cam-pesino de profesión. Otroscaminos históricos como elCamí Vell de Sa Comunatambién han sido parcial-mente destruidos.

Josep Mayol indicó que«el término destrucción noes exacto», argumentandoque se «habla mucho de queestas escalera empedradasson del tiempo de los moroso de épocas medievales,pero se ignora que se en-cuentran o encontraban enpésimo estado en muchosde sus puntos. Algunos tra-mos han sido rehechos hacesólo 10 años», dijo.

Fornalutx, pueblo de 500habitantes, fue premiadohace dos años por el Estadopor la conservación de suentorno. En el término pro-liferan los caminos medie-vales empedrados de almenos 500 años, construi-dos probablemente sobrelos pasos que conducían aFornalutx.

LA CIUDADPASO A PASO

Por María Vázquez,

Fiestas y horasextraordinárias

Durante las fiestas te-nemos que aguantar unasmolestias como son ruidosproducidos por cohetes,músicas, griteríos etcéte-ra... Así como los sufridosconductores para dirigir-se en la parte céntrica dela ciudad, tiene que darrodeos, circular lenta-mente y sobre todo conmucha precaución ya quenuestras calles no permi-ten el circular a mmás ve-locidad.

Tenemos que hacer unpequeño comentario, yaque hay un dicho que afir-ma: «Hay que verlo paracreerlo». Dentro de la re-ciente historia, tenemosque retroceder hacia elaño 1981, desde los ante-riores años en cada fiestase deplazaban desdePalma de ocho a diez. Poli-cías Municipales para

ayudar a nuestra PolicíaMunicipal, que esta teníaque estar haciendo lashoras extraordinarias,que eran muchas, y aúnno se había podido conse-guir que en las Plazas deEspaña y Antonio Maura,no hubiera obstáculos, te-niendo unos gastos elAyuntamiento en el pagode horas extraordinarias,que casi eran equiparadosa los festejos.

Se ha visto, se ve, secomprueba y no se agra-dece, que a partir del año1981 o sea desde 1982,mediante un estudio del

actual responsable de laPolicía Municipal, se dejóde pedir ayuda a otroAyuntamiento y aún másse dejó de hacer horas ex-traordinarias. Desde en-tonces, son muchos losmiles de vehículos quecirculan en la actualidady de cada día se aumentaconsiderablemente, atodo ello, tenemos queagradecer a nuestra Poli-cía Municipal por el des-velo y eficaz labor ya queno solamente se ocupa dela circulación porque ensu haber tenemos queagradecer también la se-guridad ciudadana, pro-tección civil etc... que po-demos decir que es unaciudad de las más tran-quilas de nuestro territo-rio y todos ellos, como yahemos citado, gracias anuestra Policía Munici-pal, que realiza un sobe-rano esfuerzo para conse-guirlo por lo que sería ne-cesario que nos diéramoscuenta y al menos tuvié-semos si no todos algunosunas pequeñas palabrasde agradecimiento haciaestos hombres que se ocu-pan de la ley y el orden ennuestra ciudad día trasdía.

FOTONOQUERA

'*ï:&iïï'f3f83v :||ff|

SÄÄl^'T&^y^f\Kí'Vtâ*-jgS&. •iwK·ííBQ««

'^'•3^sê^Wr^:m»f:$$i•f--..' ..fi.-'* '• ¡xÄSsPi*PalaliiMíiïe$m