lbum de fotografas

MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com

SANT JORDI I EL DRAC BARCELONA

Sant Jordi (Sant Jordi) s el patr de Catalunya, la festivitat se celebra el dia 23 d'abril. Aquest dia s costum a Catalunya que els homes regalin una rosa a les dones, i les dones un llibre als homes.

Sant Jordi i el drac: Aquesta s la llegenda ms famosa de Catalunya. Sant Jordi va ser declarat patr de Catalunya per les Corts Catalanes en 1456. Encara que no hi ha fonts histriques que demostren la seva existncia, el mite el situa al segle III. Nascut a Capadcia, va ser decapitat durant la persecuci dels cristians sota el mandat de l'emperador rom Diocleci.

s, per, al segle IX que va nixer la llegenda. En Capadcia hi va haver un terrible drac que va atacar el regne i als residents. Aquests, espantats, van donar de menjar al drac dos bens al dia per saciar la seva fam, per quan els animals es van acabar, es va decidir a "lliurar" al drac una persona, per sorteig. La primera va resultar ser la princesa. Conta la llegenda que Sant Jordi va salvar la princesa de les urpes del temible drac, matant-ho amb la seva espasa. De la sang que brollava de la ferida, va crixer una bella rosa vermella.

La presncia de Sant Jordi i el drac a Barcelona. Segons Narcs Sayrach hi ha ms de dues-centes imatges dedicades al sant ubicades a Barcelona, el sant lluitant contra el drac. I del drac el fotgraf Josep Martnez ha documentat gaireb 400 mostres en edificis, parcs i paratges a la ciutat de Barcelona en el seu projecte 'Drakcelona'.

Sant Jordi en la faana neoclsica del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Escultura de Sant Jordi amb marbre de Carrara, va ser realitzada per l'artista Andreu Aleu i Teixidor el 1871 al balc principal i sobre, hi ha la forncula amb l'escut amb la creu de Sant Jordi.

Figura policromada de Sant Jordi en una clau de volta de la capella del Palau de la Generalitat.

Frontal de l'altar de la capella de Sant Jordi (1450).

Taps en relleu de Sant Jordi matant el drac, reconeguda com una obra mestra del brodat catal del s. XV, d'Antoni Sadurn realitzat en fil de seda, or i plata, per a la capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat de Catalunya.

Escultura de Sant Jordi matant el drac al Sal Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Pati dels Tarongers, al Palau de la Generalitat escultura de Sant Jordi noms s de (10 cm i 100 grams).

Escultura de Sant Jordi de l'escultor Frederic Galcer.

Medall del segle XV obra de Pera Johan que presideix la porta de l'antic hort del carrer del Bisbe un fris d'arquets ogivals i mnsules amb petites caps esculpits i amb una barana de traceria gtica amb la imatge de Sant Jordi i el drac, i un seguit de grgoles, una de les quals representa la princesa que va defensar Sant Jordi.

Figura eqestre en alt relleu de Sant Jordi i el drac situada en un medall emmarcat per una barana coronada de pinacles i envoltada de grgoles la de l'esquerra representa la princesa.

L'antiga entrada de l'Ajuntament que est situada al carrer de la Ciutat 2, a la faana gtica obra d'Arnau Bargus entre 1399 i 1402 hi ha un relleu a la paret en qu s'aprecia un drac amb dos ngels.

Salo de Cent de l'Ajuntament Sant Jordi de Manuel Fux.

Drac al Salo de Cent de Pere Llobet, 1369.

A la Capella del Bon Consell de l'Ajuntament Sant Jordi amb armadura articulada del segle XV.

Escala d'Honor de l'Ajuntament l'escultura de Sant Jordi Josep Llimona - 1916.

Claustre de la Catedral, on es troba una font amb l'esttua de Sant Jordi matant el Drac.

Sant Jordi al moment de clavar la llana al drac. Petita escultura sobre una font del Claustre de la Catedral de Barcelona. Autor: Xavier Caball.

Palau Bar de Quadras a la tribuna Sant Jordi i el drac. L'escultor Eusebi Arnau aprofita qualsevol espai amb la seva obres per deixar constncia d'aquella lluita llegendria.

Casa Ametller escultura d'Eusebi Arnau Passeig de Grcia, 35-45.

Casa Mart - Els Quatre Gats. Sant Jordi matant el drac a la cantonada de l'edifici, obra d'Eusebi Arnau.

Casa Terrades - Les Punxes els grans plafons que coronen l'edifici, una imatge de Sant Jordi amb el drac amb la inscripci en catal Sant patr de Catalunya torneu-nos la llibertat.

Reial Cercle Artstic de Barcelona l'antic palau dels Pignatelli al Sant Jordi de Dal.

Sant Miquel y el drac en la Casa de la Caritat Pati de les Dones a la Casa de la Caritat - CCCB - Josep Goday, 1926-1929.

Autor desconegut.

Carrer Casp amb Pau Claris, escultura de quatre metres de Sant Jordi, que s'ala sobre una peanya enmig de la faana obra de l'escultor Joan Rebull i malgrat la seva poc aspecte guerrer (no porta espasa i mes aviat sembla una versi adolescent del patr de Catalunya).

Edifici de la Diputaci. Al carrer Diagonal amb Rambla de Catalunya Sant Jordi, amb escut i espasa per sense drac ni cavall, realitzada el 1977 per Joan Rebull.

Estatua ecuestre de Sant Jordi realizada en bronce por el escultor Josep Llimona entre 1918 y 1924. Est situada en el Mirador del Llobregat del Parque de Montjuic.

La Sagrada Famlia acull l'escultura Sant Jordi, de Josep Mara Subirachs.

Porta de Sant Jordi del Palau Reial Major de Barcelona (1975). Josep Mara Subirachs.

Sant Jordi, com a patr de la naci catalana escultura de Miquel Blay al Palau de la Msica.

Parlament de Catalunya escultura de Sant Jordi Dempeus amb curiosa obra de Josep Salvado Jassany.

Sant Jordi a la faana del temple del Tibidabo obra de l'Arq .: Enric Sagnier i Villavechia.

Palau Bar de Quadras - Josep Puig i Cadafalch, 1902-1903; escultura del drac a la porta d'entrada d'Alfons Juyol.

Una porta de ferro forjat a l'entrada dels pabellons Gell obra d'Antoni Gaud el drac ferotge guardi de l'entrada del jard de les hesprides, que va ser mort per Hrcules, segons narra el poema L'Atlntida, de Jacint Verdaguer.

Al Park Gell el drac del temple de l'oracle de Delfos que, segons la mitologia grega, va caure morta a mans d'Apollo, obra d'Antoni Gaud.

Casa Vicens - Antoni Gaudi, 1883-1885 Carrer de les Carolines, 20.

Un canella amb forma de drac xins, obra d'Antoni de Gaud als jardins del Palau de Pedralbes.

Antoni Gaud va dissenyar el terrat de la casa Batll amb la forma del llom del gran animal el drac, el va recobrir amb escates de cermica en diverses tonalitats simbolitzant la sang vessada de les vctimes, i va disposar una creu per coronar la faana com si es tracts d'una espasa en qu el noble cavaller salvava la princesa del temible drac.

A la cornisa de la Casa Batll, treu el cap el llom del drac.En els pinacles d'aquest edifici Casa Antoni i Marc Rocamora Pg. de Grcia 26 drac retorat cobert d'escates atribut a Eusebi Arnau.

Escultura d'un drac autor Rafael Atch a la Font de la Cascada del Parc de la Ciutadella.

En el Parc de la Ciutadella, el drac escupiendo agua (no fuego).

Jardineres de ferro forjat de les balustrades del Passeig de Llus Companys - Pere Falqus i Urp 1888, drac suportant el test.

En el Parc de la Ciutadella - Castell dels Tres Dragons Obra de Llus Domnech i Montaner al peu de la font dels inofensius dracs.

Els dracs de les arcades de la casa Lle i Morera Obra de Llus Domnech i Montaner, escultura d'Alfons Juyol.

Palau Montaner Arq. Llus Domnech i Montaner. Drac subjectant el fanal.

El drac en el mosaic de la faana del edifici Casaramona Arq. Josep Puig i Cadafalch.

Faana dels Quatre Gats - Casa Mart de l'Arq .: Josep Puig i Cadafalch drac de ferro forjat de Manuel Ballarn.

Gran drac xins de ferro forjat que sobresurt de la faana, que sost un paraigua de la Casa Bruno Quadras de l'Arq .: Josep Vilaseca i Casanoves, al Pla de la Boqueria a les Rambles.

Casa Pia Batll Rambla Catalunya 17. Construda per Josep Vilaseca i Casanovas, drac a la faana.

Casa Pia Batll - Josep Vilaseca i Casanoves.

Casa Pia Batll Drac a la frontissa de la porta de l'entrada 1891-1896. Josep Vilaseca i Casanovas.

Casa Pia Batll. Dracs en els balcons Arq.: Josep Vilaseca i Casanovas.

Casa Enric Batll. Arq.: Josep Vilaseca i Casanoves, Ps. de Gracia cantonada amb el carrer Mallorca. Drac alhora escut de Catalunya al coronament de l'edifici.

Casa Enric Batll - Josep Vilaseca i Casanoves, 1895 -1896 Ps. De Grcia 75.

Edifici Transmediterrnea.

El Drac ms gran de Barcelona est en el del parc de l'Espanya Industrial (32 metres de longitud i 150 tones de pes) autor Andrs Nagel, 1987.

Iglesia de la Concepcin - Autor desconegut, segles XIII-XV. Carrer de Roger de Llria 68.

Casa Mari Toms - Modest Fossas i Pi 1895-1896Carrer de Roger de Llria 83.

Carrer Mallorca, drac devorant una vctima.

Ajuntament Les Corts Barcelona, drac a la cornisa.

Coronament de l'edifici del carrer d'Enric Granados, 49 - Autor desconegut, parella de dracs.

MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com