Els bancs d’imatges a internet podrien fer desapareixer el fotoperiodisme d’alta qualitat?

Vídeo introductori: www.visapourlimage.com/

Digitalització de la fotografia

Anys 90

Es digitalitza la transmissió del negatiu. Apareixen les primeres càmeres digitals. Apareixen els primers bancs d’imatges digitals.

Origens dels bancs d’imatges digitals

Anys ’90

Destinataris:

Editorials, revistes, estudis i llibres.

Bridgeman Art Libray

Banc d’imatges pioner en la digitalització.

Definició dels bancs d’imatges

Els bancs d’imatges son "Col·leccions organitzades de contingut digital posades a disposició pública. Aquestes poden consistir en col·leccions de material que ha sigut digitalitzat o es poden basar en informació produïda originàriament en format digital" (Comissió de les Comunitats Europees del projecte i2010 Libraries Initiative, 2005: 3).

Característiques dels bancs d’imatges

Carácterístiques principals segons Codina y Palma:

Contenir el material grafic primari original.

Contenir material secundari La empresa actúa de mediadora entre

els propietaris de les imatges i els clients.

Corbis i Getty Images

Corbis Corporation

Creada al 1989.

Dirigida per Bill Gates.

Més de cent milions d’il·lustracions.

Getty Images

Creada al 1997.

Dirigida per Mark Getty.

Més de setanta milions d’il·lustracions.

Opinió del fotògraf Cartier-Bresson

"Me escandalizan la desenvoltura y la crueldad del despido masivo de 42 fotógrafos anunciado por Corbis. La compilación de un banco de imágenes, por muy completa que sea, jamás podrá competir con la obra de un autor. Por un lado hay una máquina, por otro hay un ser vivo y sensible. Corbis no deja elección alguna".

Henry Cartier-Bresson, París 2002

Revaloralització de la imatge fotoperiodística

Fotografia com a ilustració i no com a coneixement.

Rapidesa en que els mitjans necessiten les imatges.

Utilització de frames de vídeo i televisió.

Bancs d’imatges amb fotografies lliures de drets.

Fotoperiodisme ciutadà

Futur del fotoperiodisme

Bancs d’imatges a internet apoderats del sector fotoperiodístic. Desaparició progressiva dels fotorreporters donant pas a videorreporters. La rapidesa d’obtenció d’imatges que requereixen els mitjans comporta poca qualitat en les imatges resultants.

Nous camins pel fotoperiodisme d’alta qualitat

Empresa Seven (creada al 2001per Ashly Woods)

Fotògrafs externs a les grans agències Empresa totalment digitalitzada Arxiu online Ignnovació I promoció del

fotoperiodisme en altres àmbits

Igual que els set fotògrafs de VII, altres es van organitzar en col·Lectius. Aquestes petites agencies, com Vu, Editing, Métis, Tango Photo, L’œil Public, Tendance Floue, es van llançar valentament a la conquesta del mercat i en defensa d'un treball de qualitat que intenta resistir a les aplanadores com Corbis o Getty.

"Allunyar als fotògrafs ja es la regla en les agencies d'il·lustració i de comercialització d'stocks que difonen fotos atemporals, a vegades escenificades, sovint asèptiques . Un entra en un altre món. Un món en el que 'agencies-tubs', que refusen les fotos atípiques, per afavorir imatges sense projecte, sense jerarquia, sense control i que es presten a tot tipus de manipulació”. Ashley Woods.

Nous camins pel fotoperiodisme d’alta qualitat

Bibliografia Caujolle, Christian (Ocubre, 2002) Desventuras del fotoperiodismo. Le monde

Diplomatique. Número 40 pàg. 28-31.

García Maza, Mª del Carmen (2005). Situación actual del fotoperiodismo. Espacios públicos, vol. 8, número 015. Pàg. 262-276

López Yepes, Alfonso y Sánchez Gay, Francisco (2008). Bancos de imágenes : fototecas en medios de comunicación. Revista general de información y documentación, vol. 4, nº 2 (1994), p. 227-237.

Marie Mergier, Anne (2002). Sygma, Gamma y Sipa…la muerte de las tres agencias míticas. Sala de Prensa. Web para profesionales de la comunicación iberoamericanos, 42. Recuperat l’octubre del 2009, en http://www.saladeprensa.org/art338.htm

BRUSELAS, 2005. COMUNICACIÓN DE LA COMISIÓN AL CONSEJO, AL PARLAMENTO EUROPEO Y AL COMITÉ ECONÓMICO Y SOCIAL EUROPEO Y AL COMITÉ DE LAS REGIONES. “I2010 – UNA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN EUROPEA PARA EL CRECIMIENTO Y EL EMPLEO” HTTP://www.csae.map.es/csi/pdf/com_229_i2010_310505_fv_es.pdf

Bibliografia

Bañuelos Capistrán, Jacob (2004) Fotoperiodismo para el siglo XXI: tecnología, cultura y ética. Universidad Ciudad de México. Recuperado el Octubre del 2009 en http://www.franzmayer.org.mx/fotoperiodismo.doc.

Cazorla, Bertran (1 de setembre del 2009) Fotoperiodismo en la UVI. El festival Visa pour l'Image pronostica un preocupante futuro a la profesión. El periódico de Cataluña Recuperado 20 de Octubre del 2009 en http://www.elpais.com/articulo/cultura/Fotoperiodismo/UVI/elpepicul/20090901elpepicul_7/Tes

Doménech Fabregat, Hugo (2005) La fotografía informativa en la prensa generalista. Del fotoperiodismo clásico a la era digital. Tesi doctoral no publicada, Universidad Jaime I, Castellón. Recuperado 29 de Octubre del 2009 en http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1108106-102848

L’Homme, Cristina (2007) ¿Hacia dónde va el fotoperiodismo? El correo de la Unesco, 2007 núm. 4. ISSN 1993-8616. Recuperado 28 de Octubre del 2009 en http://portal.unesco.org/es/ev.php-URL_ID=37611&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html