salut+monografia maquetacio definitiva con portada€¦ · Pareix ésser que la vida social va...
Transcript of salut+monografia maquetacio definitiva con portada€¦ · Pareix ésser que la vida social va...
MONOGRAFIA COMUNITÀRIA:
RRI DE SON GOTLEU 2010
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
3
Elaboració del contingut:
Equip comunitari de Llevant Nord:
Carlos Vecina Merchante. Sociòleg.
Tote Estrades Valens.Treballadora Social.
Assessorament de:
Marco Marchioni
Col·laboradors:
Professionals del Centre Municipal de Serveis Socials Llevant Nord:
Víctor Uwagba, Kendra Bermúdez, Jaume Socías, Catalina Trobat,
Victòria Faidella, Marta Feliu, Sonia Cruz
Maya Krawietz, Omar Fernández de la Cigoña
ISBN: 978-84-89034-61-7
Programa Comunitari. Àrea de Benestar Social
Ajuntament de Palma, Gener 2011
Equip comunitari de Llevant Nord
4
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
5
ÍNDEX
1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................. 7
2 CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITAT .................................................... 8
2.1 Història del barri....................................................................................... 8
2.2 Dades demogràfiques............................................................................ 12
2.3 Entitats socials i agrupacions................................................................. 34
2.4 Economia............................................................................................... 46
3 TREBALL, EDUCACIÓ, ESPORTS, CULTURA, LLEURE, SALUT I
SITUACIONS DE NECESSITAT............................................................................... 55
3.1 Mercat de treball .................................................................................... 55
3.2 Situacions de necessitat ........................................................................ 60
3.3 Educació i recursos socioeducatius ....................................................... 81
3.4 Esports i espais lliures ........................................................................... 90
3.5 Salut....................................................................................................... 96
4 SITUACIÓ PER GRUPS D’EDAT ................................................................. 104
4.1 Infància ................................................................................................ 104
4.2 Població jove ....................................................................................... 106
4.3 Població adulta .................................................................................... 108
4.4 Població gran....................................................................................... 111
5 HABITATGE .................................................................................................. 116
5.1 Tipus d'habitatge.................................................................................. 117
5.2 Règim de tinença dels habitatges........................................................ 118
5.3 Dimensions dels habitatges ................................................................. 119
5.4 Cost de l'habitatge ............................................................................... 119
5.5 L’exclusió residencial i els problemes a les comunitats ....................... 121
6 ÀNNEX: Taules de dades demogràfiques..................................................... 132
Equip comunitari de Llevant Nord
6
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
7
1 INTRODUCCIÓ
Aquest informe descriu les principals característiques socials de Son Gotleu. A mode
de diagnòstic pretén informar de la situació social del barri, els seus potencials i les
seves mancances. Se presenta un recorregut per diferents àmbits, començant pel
propi naixement del barri, passant per dades demogràfiques, l’associacionisme, la
situació econòmica i el mercat de treball, les particularitats de les situacions de
necessitat, educació, salut i habitatge, entre d’altres; fent una menció especial de la
població per grups d’edat (infància, joves, adults i persones grans). Quan les dades
són significatives, se presenten distingint entre dues zones del barri, central i
perifèrica; considerant així les diferències sociourbanístiques del barri.
Per acabar, s’inclou diversa informació, entre aquesta: Uun llistat de les
intervencions desenvolupades des de l’Ajuntament durant el període 2007-10 i un
annex de taules demogràfiques, destinat a aquelles persones que vulguin aprofundir
una mica més en les dades del barri.
Cal recordar que existeix un informe més breu que recull les principals aportacions,
se pot consultar al següent link:
http://projectedesenvolupamentcomunitari.files.wordpress.com/2010/03/sintesi-de-
lestudi-social-de-son-gotleu-20101.pdf
Equip comunitari de Llevant Nord
8
2 CARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITAT
Dins d’aquest tema incluim aquells aspectes més generals que defineixen el context,
tals com la història del barri, les dades demogràfiques, els principals conjunts del
teixit associatiu i una aproximació a determinats aspectes econòmics de Son Gotleu.
2.1 Història del barri
Son Gotleu és un barri característic, fins i tot emblemàtic, dels que se varen construir
a la dècada dels anys seixanta, com a conseqüència de la fort immigració
peninsular, que se va produir juntament amb el creixement econòmic i el boom
turístic de Mallorca. Actualment presenta algunes zones degradades, amb edificis
força vells que empitjoren la imatge cap a l’exterior i influeix negativament sobre
l’autoconcepte d’un barri i la seva població, fortament estigmatitzada per la resta de
la ciutat.
El barri se situa al nord del eixample de la ciutat. La zona anteriorment estava
dedicada a l’agricultura, al voltant d’aquesta se trobaven les possessions de Son
Gotleu, Son Negre i son Real; eren unes terres molt bones per al cultiu, això va
afavorir que a Son Gotleu va perdurar bastants d’anys una petita porció que encara
duia a terme aquesta dedicació, concretament a l’espai on estan ubicats el Centre de
salut, un edifici d’habitatges proper i el Casal de barri, a més d’un solar, que limita
amb l’autopista, utilitzat com aparcament.
Carbonero i cols. (2001, 47) situen el fort impuls del sector turístic dels anys seixanta
i principis dels setanta, com el factor més important desencadenant de les
desigualtats territorials actuals, conseqüència de l’èxode rural de l’interior de l’illa cap
a la costa i la capital (Palma), a aquest fet se va afegir la forta immigració peninsular
que arribava a Mallorca. Degut principalment a la necessitat de contractar ma d’obra
(tant pel turisme com per la construcció) el que va provocar un fort augment de la
demanda d’habitatge, això explica també la segregació residencial com una de les
característiques d’una bona part dels barris de Ciutat de l’eixample.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
9
D’aquest procés varen nàixer barris perifèrics com el de Son Gotleu, Son Cladera,
Son Rapinya, Son Roca, etc., amb capacitat per un nombre considerable d’habitants,
caracteritzats per la manca de recursos i les edificacions de dubtosa qualitat.
Pel que respecta a Son Gotleu, en 1962 s’inicià la construcció dels primers
habitatges, convertint-se poc a poc en un barri dormitori, on se varen anar instal·lant
tota una sèrie de petits comerços. La població va començar a créixer
espectacularment i els petits habitatges se varen fer cada vegada més ineficients,
aviat el barri va començar a trobar a faltar unes infraestructures, de les que
mancava, les preses en la construcció i la precària planificació no havien considerat
aquesta necessitat.
Als anys vuitanta incideix notablement en el barri la delinqüència juvenil, això
juntament amb la mancança de recursos de la zona, va incidir negativament amb el
moviment de població i les seves característiques socials, es a dir, la gent millor
situada va anant abandonant el barri i se va traslladar a altres espais urbans amb
millors recursos.
Actualment aquest procés continua, de cada vegada arriba gent amb manco
recursos i la que aconsegueix situar-se’n millor se’n va, aquest és un fet preocupant,
la manca de teixit social que mínimament perduri en el temps dificulta un arrelament
adequat de una part de la població.
La conseqüència de tot això ha estat un procés que ha condicionat la concentració a
la zona, per una part, de gent amb baixos ingressos, una de les raons principals per
les que no se’n marxen del barri, i, per altra part, el baix preu de l’habitatge ha
propiciat l’arribada massiva de col·lectius en situació precària, principalment
immigrants. La degradació i l’escassa mobilitat de la majoria dels veïns augmenta les
dificultats d’una barriada que dia a dia se va deteriorant més.
A partir de la meitat dels anys noranta, amb la forta entrada a la comunitat balear
d’un important nombre d’immigrants estrangers, el barri canvia d’aspecte i comença
a convertir-se en un ghetto, on se va instal·lant una bona part d’aquesta població.
Equip comunitari de Llevant Nord
10
Això provoca conflictes socials, entre autòctons i immigrants, els primers comencen
a manifestar-se en contra de la massificació d’immigrants a la zona i els problemes
que els hi originen1.
Respecte a la vida social del barri de Son Gotleu, degut a la mobilitat demogràfica
del barri i a casi inexistència d’estudis sobre aquest, és bastant difícil trobar dades
que nos permetin configurar la seva història; a pesar d’això, gràcies a la publicació
Els barris de Palma2 poden trobar alguns aspectes sobre la seva història social
interessants, tal és el cas de la recopilació que presenta Miquel Pieras, de la que
destaquem alguns moments del barri en el temps3:
Pareix ésser que la vida social va començar des de les parròquies (en el barri se
varen inaugurar dues) tant des de la de Corpus Christi com de la de Sant Vicenç
Ferrer, pocs anys desprès. En 1966 se va començar amb una guarderia on un any
desprès se creà la Parròquia del Corpus Christi, molt aviat va començar a dona vida
a diferents iniciatives socials, diferents grups de persones del barri disposades a
organitzar activitats diverses utilitzant com a marc de recolzament la Parròquia.
D’aquestes iniciatives varen sortir grups com “l’Infant Club Son Gotleu” fundat a l’any
1970 o un altre destinat a al·lots majors de 14 anys, fundat a l’any 1973, ambdues
estaven dedicats a realitzar activitats culturals i de temps lliure (tals com teatre,
esports, música i excursionisme).
La Parròquia de Sant Vicenç Ferrer va començar els seus serveis religiosos a l’any
1968, en un principi estava situada de manera provisional als locals del Mater
Misericordiae, va tenir un local propi situat al carrer Santa Florentina, l’any 1969.
Relacionat amb aquesta parròquia va sortir un grup de joves que va dedicar la seva
activitat a fomentar la cultura i els esports, fins i tot va formà una petita biblioteca, a
més de col·laboracions amb la revista Eco Viu.
1 Veure Diari de Balears, 19 de Gener de 2003, pàgina 12, secció: local.
2 VVAA (1994). Els barris de Palma. Inca: Promomallorca.
3 Informació que s’ha completat amb algunes entrevistes exploratòries realitzades de manera
informal a persones vinculades amb Son Gotleu.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
11
El barri, segons destaca l’autor esmentat, va tenir al seus principis una forta activitat
cultural i esportiva, tal és el cas de les activitats desenvolupades pel Centre cultural
recreatiu Son Gotleu, aquest presentava una oferta educativa (cursos per treure el
certificat d’estudis, d’alfabetització, etc.) i d’oci, a més disposava d’una biblioteca.
D’aquest Centre va sortir un grup de joves dedicat a l’esplai denominat “Club juvenil
Jupa”.
Pel que respecta a l’activitat esportiva, a més dels clubs com el de petanca Son
Gotleu, creat a finals de la dècada dels anys 80; destaca la trajectòria dels equips de
futbol, de la que presentem aquí algun fet important de la seva història. El C.E.
Atahualpa que va jugar a la segona divisió regional, la temporada 73-74 canvià el
nom pel de Atlètic Son Gotleu. El 1968 se va constituir un altre equip amb el nom del
barri, el C.E. Son Gotleu, aquest va començar jugant al camp del barri, situat on avui
se troba la plaça Orson Welles, segons nos conta un interlocutor, Adolfo Vecina, que
vivia en aquell temps al barri, els partits que se disputaven en aquell camp tenien
una forta repercussió entre la població, era relativament considerable el nombre
d’aficionats que assitien a veure els partits. Això donava molta vida social al barri
durant els caps de setmana, a més la plantilla estava formada pels propis veïns.
L’any 1974 se va constituí un altre equip, el Bar Acapulco, que inclús va jugar a la
categoria de tercera regional.
Les organitzacions veïnals també han tingut un pes important dins la barriada,
històricament, l’any 1976 se va crear la primera associació de veïns, l’Associació de
veïns de Son Gotleu, que si bé ja havia diverses iniciatives de reagrupació ciutadana
i de reivindicació de necessitats i recursos, aquesta associació va aglutinar, d’alguna
manera, les diverses reivindicacions.
L’associació de veïns va tenir un principi fort, però desprès va passar per moments
de crisi, fins que l’any 1993 va sortir un problema arran de la urbanització d’un solar
aferrat a la plaça Orson Welles, un grup de veïns va lluitar perquè aquella zona no
se construís, consideraven que ja era un barri amb fortes mancances d’espais verds
públics, com per aquell també fos convertit en més habitatges, al final se va optar
per una solució que no beneficies només als constructors, així que una part del solar
Equip comunitari de Llevant Nord
12
va quedar com a zona verda. A partir d’aquestes reivindicacions i l’organització dels
veïns va sortir una nova associació, l’Associació de veïns Orson Welles.
Aquesta associació durant una sèrie d’anys ha protagonitzat la continua reivindicació
dels problemes i mancances del barri i la necessitat d’intervencions importants. La
darrera dècada Son Gotleu ha estat protagonista d’un canvi social sense precedents,
l’arribada de un nombre considerable de població immigrant estrangera i la reducció
de població d’origen espanyol ha trastocat les relacions socials quotidianes, creant
desajustes importants dins un procés d’assentament en un espai urbà degradat amb
moltes mancances. Amb el temps s’han anat creant diferents espais de diàleg i
treball en xarxa, formats per professionals i altres entitats, però l’AVV sempre s’ha
negat a participar-hi. En 2010 se crea una nova associació de veïns que vol
representar a tots els col·lectius (immigrants i antics residents) i participar als
diferents espais de diàleg i interacció social del barri, se tracta de l’AVV Son Gotleu.
2.2 Dades demogràfiques4
El nombre d’habitants de Son Gotleu se situa en 10.037 persones a 1 de Gener de
2010. Com a dada d’interès per a tenir en compte alhora d’interpretar els altres punts
d’aquest informe, cal apuntar que la distribució per zones se correspon
aproximadament a un 65% de població per la zona central i un 35% per la perifèrica
(6.549 i 3.488 respectivament).
Si observem les dades d’un període més ample, en aquest cas de 2002 a gener de
2010, podem comprovar com presenta una dinàmica demogràfica força destacada5,
amb un increment de població d’un 28,05% (2.199 persones) des de l’any 2002 a
gener de 2010. Aquest creixement vegetatiu supera en 10,27 punts el de la mitjana
de Palma, que per al mateix període suposa un increment percentual del 17,78%.
L’augment de població no tan sols ha estat constant, sinó que a més, cada any ha
4 Per a més informació, consultar l’Annex demogràfic. 5 L’anàlisi demogràfic s’ha dut a terme a partir de les dades del Padró Municipal de 1 de gener
de l’any corresponent.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
13
estat superior al de la resta de la ciutat; essent durant el llarg dels anys 2002, 2007-
20086 quan ha hagut un increment més notable; aquesta dinàmica sí se correspon
amb l’observada a la mitjana de Palma, amb una excepció: Mentre les dades de
conjunt mostren com 2008 se redueix el creixement vegetatiu, aquesta tendència se
farà esperar en el cas de Son Gotleu, ja què l’augment encara serà força significatiu
durant 2008; sent principalment l’entrada de població immigrant (sobretot
subsahariana) la causa del citat increment. A la taula 1 se poden apreciar les dades
amb deteniment::
Taula 1: Evolució nombre d’habitants
Padró habitants Son Gotleu Palma
Anys Nº habitants % variació Nº habitants % variació
2002 7.838 362.142
2003 8.151 4,0 373.043 3,0
2004 8.368 2,7 379.898 1,8
2005 8.697 3,9 390.393 2,8
2006 8.995 3,4 400.872 2,7
2007 9.099 1,2 404.335 0,9
2008 9.501 4,4 413.781 2,3
2009 9.895 4,1 421.585 1,9
2010 10.037 1,4 426.526 1,2
Font: Elaboració pròpia (PMH)
2.2.1 Distribució de la població per sexe i edat
L’anàlisi de la població i la seva distribució per sexe dona també algunes pistes de
les característiques pròpies del barri, respecte a la dinàmica i composició
demogràfica global de Palma. Els homes representen un 55,25% del total de
població, mentre que les dones se situen en el 44,75%; situació molt diferent a la
6 Els anys no coincidiexen amb la taula per ser dades a 1 de gener de l’any corresponent.
Equip comunitari de Llevant Nord
14
distribució de la ciutat, on el percentatge d’homes és lleugerament inferior amb un
49,37% del total.
Tot pareix indicar que aquesta particularitat està directament relacionada amb la
composició per lloc de naixement i el propi procés d’assentament de la població
nouvinguda de l’estranger. Ja què com veurem més endavant, la composició
d’aquesta a Son Gotleu presenta importants diferències per sexe. Un altre indicador
d’aquesta circumstància apareix alhora de comprovar la distribució per sexe en les
dues zones del barri. A pesar de què la zona perifèrica també presenta un
percentatge superior a la mitjana de Palma, amb un 52,09%, la zona central és la
que més se distància d’aquella amb un 56,92% de població masculina7. Si observem
l’evolució durant el període 2002-2010, si bé sempre ha estat superior el percentatge
d’homes respecte a Palma, serà a partir de 2004 quan s’equilibri se romp amb un
augment superior d’aquests respecte a les dones, a pesar de què aquestes també
creixen en nombre durant tot el període, però a un ritme inferior.
Algunes dades curioses que demostren aquestes diferències les tenim alhora de
calcular el nombre d’increment d’homes i el de dones, així, les dades numèriques
indiquen que la bretxa entre homes i dones ha anat creixent progressivament, des
d’una diferència de 34 persones en 2002 a una de 1.053 en 2010. La ràtio
homes/dones a 2010, en comparació a la de la mitjana de Palma, també és prou
significativa, 0,97 enfront d’un 1,23 a Son Gotleu (arribant a un 1,32 a la zona
central).
Passem a considerar la distribució de població per edats, una descripció general nos
permet identificar algunes característiques que destaquen en comparació amb les
dades del conjunt de Palma. Se tracta d’una població majoritàriament jove, més de
la meitat de la població (54,8%) té menys de 35 anys, mentre que aquest col·lectiu a
la mitjana de Palma suposa el 44,8%. Les persones majors de 65 anys suposen el
10% de la població, mentre que per Palma suposen un 13,5%. A la taula 2 se poden
observar amb més deteniment aquestes dades.
7 Veure taula: Població a Son Gotleu segons sexe i zona
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
15
Taula 2: Distribució de la població per edat a Son Gotleu i Palma
2010 Son Gotleu Palma
Edats Nº % Son Gotleu Nº % Palma
de 0 a 4 795 7,92% 21.422 5,02%
de 5 a 9 585 5,83% 20.633 4,84%
de 10 a 14 498 4,96% 19.053 4,47%
de 15 a 19 542 5,40% 20.841 4,89%
de 20 a 24 687 6,84% 26.884 6,30%
de 25 a 29 1082 10,78% 37.775 8,86%
de 30 a 34 1312 13,07% 44.495 10,43%
de 35 a 39 1055 10,51% 41.351 9,69%
de 40 a 44 803 8,00% 35.133 8,24%
de 45 a 49 612 6,10% 30.906 7,25%
de 50 a 54 443 4,41% 26.509 6,22%
de 55 a 59 328 3,27% 23.177 5,43%
de 60 a 64 290 2,89% 20.846 4,89%
de 65 a 69 257 2,56% 16.477 3,86%
de 70 a 74 249 2,48% 12.548 2,94%
de 75 a 79 224 2,23% 11.795 2,77%
de 80 a 84 146 1,45% 8.739 2,05%
de 85 a 89 90 0,90% 5.368 1,26%
de 90 i més 39 0,39% 2.574 0,60%
Total general 10.037 100,00% 426.526 100,00%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Els trams d’edat amb percentatges més diferents respecte dels de Palma són: els
de 0 a 4 anys i el de 30-34 anys, amb 2,9 punts i 2,6 punts per sobre de Palma
respectivament. En funció de les zones, veiem que aquest tret destaca sobretot a la
zona central, on aquests dos intervals d’edat arriben a un 8,6% i a un 14%
respectivament, és a dir, més de 3,6 punts per sobre de la mitjana de Palma. Degut
a què la concentració de població se situa en els trams d’edats més joves, aquesta
situació permet observar com, si comparem les dades amb la mitjana de Palma, a
Equip comunitari de Llevant Nord
16
partir dels 45 anys tots els trams d’edat presenten dades percentuals inferiors a la de
la mitjana de la ciutat (una mostra més de la particularitat de la composició de la
seva població).
Si tenim en compte les zones en les que hem dividit el barri, els grups d’edat més
joves encara destaquen més a la zona central, mentre que el grup d’edat més adult,
de 41 a 64 anys ja és superior a la perifèrica. De totes formes ambdues zones estan
en els trams més joves per damunt de Palma. Aquesta tendència se pot observar al
gràfic 1.
Gràfic 1:
2010. Distribució població per zones i grups d'edat. Valors relatius
19,93%
49,18%
20,77%
44,70%
9,81%10,12%
26,75%
18,75%
13,48%
30,26%
41,02%
15,23%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
50%
55%
De 0 a 15 anys de 16 a 40 anys de 41 a 64 anys 65 anys i més
% z. central % z. perifèrica % Palma
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Respecte a l’evolució dels grups d’edat i la seva comparació amb Palma, dels
darrers 5 anys, el grup de d’edat de 0 a 15 anys es manté permanentment per sobre
de la mitjana de Palma, amb un mínim de 3,5 punts de diferència, arribant en el 2010
a una diferència màxima del 4,28 punts
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
17
Igualment, el grup d’edat de 16 a 40 anys té més representació a Son Gotleu que en
el conjunt de Palma, passant d’una mínima diferència de 4,30 punts en 2006 a una
màxima de 7,05 en 2009. El grup d’edat de 41 a 64 anys, permanentment està per
baix de la mitja que aquest grup representa en el conjunt de Palma, amb una
diferència mínima de més de 6,8 punts en 2006 i una màxima de 7,6 punts en 2008 i
2009. També el grup d’edat de 65 anys i més, al llarg dels darrers anys i de forma
progressiva, està per baix de la mitjana que aquest grup representa en el conjunt de
Palma, amb una diferència mínima de 1,38 punts en 2006 i una màxima de 3,47
punts en 2010.
La distribució per sexe i edat també presenta algunes tendències importants, que
venen a explicitar les diferències esmentades anteriorment, quan s’ha descrit la
composició de la població per sexe, al gràfic 2 podem observar com en els trams
d’edats centrals, de 25 a 54 anys, predominen notablement els homes per damunt
de les dones, mentre que aquestes són més presents a partir dels 65 anys. El primer
cas sembla ser conseqüència de l’entrada de població immigrant d’aquestes edats,
mentre que el segon de la taxa de mortalitat més alta en els homes a menors edats.
Gràfic 2:
Distribució per sexe i trams d'edat
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Trams d'edat
Nº Hab
itan
ts
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Equip comunitari de Llevant Nord
18
Les piràmides de població de Son Gotleu i Palma de 1997 i 2010 nos permeten
observar gràficament la distribució i evolució demogràfica.
Gràfic: 3
-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població 2010 Son Gotleu
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Gràfic: 4
-900 -800 -700 -600 -500 -400 -300 -200 -100 0 100 200 300 400 500 600
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població Son Gotleu 1997
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Gràfic: 5
-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població Palma 2010
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Gràfic: 6
-25.000 -20.000 -15.000 -10.000 -5.000 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000
de 0 a 4
de 5 a 9
de 10 a 14
de 15 a 19
de 20 a 24
de 25 a 29
de 30 a 34
de 35 a 39
de 40 a 44
de 45 a 49
de 50 a 54
de 55 a 59
de 60 a 64
de 65 a 69
de 70 a 74
de 75 a 79
de 80 a 84
de 85 a 89
de 90 i més
Piràmide de població Palma 1997
Homes Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
19
Podem veure les diferències que s’han anat produint en els dos casos, pareix que en
1997 ambdues situacions presentaven figures semblants, més simètrica en el cas de
Palma, però ambdues mostraven una base estreta bastant similar a la mitjana edat
de 55 anys, a pesar de què la de Son Gotleu ja presentava alguns trams una mica
alterats. Mentre que en 2010 les dues piràmides són molt diferents a les de la
dècada anterior; La ciutat ha crescut demogràficament i això ha tingut repercussions
en la gràfica, aquesta tendència s’observa als dos casos (Palma i Son Gotleu) però
aquesta vegada amb diferències més significatives. Mentre que a Palma se mostra
una forma piramidal més ampla en els trams de població jove en edat activa, però
sempre conservant formes harmòniques. En el cas de Son Gotleu, la piràmide ens
mostra una base ampla que constata la importància de la població entre 0 i 4 anys,
la zona d’edats centrals amb una forta desviació a l’extrem, sobretot en el cas dels
homes (sent força important) i desprès baixa relativament de forma considerable
quan s’aproxima a edats a partir dels 55 anys. Aquestes variacions són
conseqüència de la suma d’una sèrie de factors: L’entrada de població immigrant
jove, la reagrupació familiar, l’index de natalitat i la fugida i conseqüent substitució de
població de mitjana edat per població immigrant i jove.
Si tenim en compte les zones central i perifèrica de Son Gotleu, veiem que la
piràmide de població de la zona central s’assembla més a la piràmide de població
del conjunt del barri, amb un clar predomini de la part esquerra, sobretot als intervals
d’edat centrals; mentre que la piràmide corresponent a la Zona perifèrica, està més
equilibrada, essent més semblant a la piràmide del barri corresponent a l’any 1997.
2.2.2 Població per lloc de naixement
Si analitzem la distribució de la població de Son Gotleu en funció del lloc de
naixement, veiem que el percentatge de persones nascudes a Espanya és del
57,5%, lleugerament superior al grup que ha nascut a països estrangers, però
bastant inferior al percentatge que aquesta categoria representa a Palma, que és del
74,34%. A Son Gotleu, el col·lectiu d’espanyols està 16,8 punts per baix del que
representa al conjunt de Palma.
Equip comunitari de Llevant Nord
20
Aquestes diferències encara augmenten més si observem les dades del barri per
zones. A la zona central els percentatges entre espanyols i estrangers quasi arriben
al 50%, mentre que a la zona perifèrica, malgrat el percentatge de persones
estrangeres està per sobre de la mitjana de Palma, la diferència és inferior. Tal i com
se pot observar al gràfic 7:
Gràfic: 7
51,35%
48,65%
69,07%
30,93%
74,34%
25,66%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Z. central Z. perifèrica Palma
Distribució percentatges població segons zona i lloc de naixement
Espanya Estrenger
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Per altra part, a Son Gotleu, els percentatges entre homes i dones nascuts a
Espanya són molt semblants, mentre que els dels homes i dones nascuts a països
estrangers no són homogenis, havent una diferència de més de 10 punts a favor
dels homes. A la distribució de Palma els percentatges entre homes i dones no
presenten aquestes diferències8, se confirma així la interpretació citada a paràgrafs
8 Veure Taules: Població a Son Gotleu per sexe i lloc de naixement gral i Taula: Població a Palma per sexe i lloc de naixement gral
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
21
anteriors referents a la composició per sexe i l’efecte de l’entrada de població
immigrant sobre la distribució de la població.
Pel que respecta a la composició de la població immigrant i les zones de
procedència, podem comprovar com la gran majoria provenen de països
extracomunitaris (gràfic 8); els més significatius són sobretot els països que
corresponen a Resta d’Àfrica (Àfrica sense incloure països del Magreb), agrupant un
19,1% de la població total del barri. En segon lloc els països de Llatinoamèrica amb
un 10% dels empadronats. El Magreb està en el tercer lloc de països de naixement
més significatius de Son Gotleu, amb un 7,8% d’habitants.
Gràfic: 8
Distribució població 2010 Son Gotleu per país de naixement
Resta d'Europa
0,6%
Àsia
1,8%
UE-27
2,9%
Magreb
7,8% Resta d'Àfrica
19,1%
Llatinoamèrica
10,1%
Països
Extracomunitaris
39,6%Espanya
57,5%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
La incidència d’aquests països de naixement a Palma és bastant inferior, donat que
Resta d’Àfrica i Magreb junts (Àfrica) suposen un 3,29% de la població, es a dir 23,6
punts per baix del que aquest col·lectiu suposa a Son Gotleu.
Altres llocs de naixement com “Resta d’Europa”, “Llatinoamèrica” i “Àsia”, tenen
percentatges semblants a Son Gotleu i a Palma; mentre que els països de la Unió
Europea dels 27 representen un percentatge baix.
Equip comunitari de Llevant Nord
22
Desagregant les dades per país d’origen i importància per nombre de persones
migrades (taula 3) destaca Nigèria amb molta diferència sobre els altres, amb 1.064
persones, la segona posició l’ocupa el Marroc amb 752 persones i la tercera
Equador, amb 426. a la taula se pot comprovar com els altres orígens són molt més
minoritaris, entre aquestes tres primeres procedències superen la meitat dels
immigrants del barri. Sent a més molt destacada la proporció d’homes sobre les
dones que pràcticament les dupliquen, a excepció del cas dels llatinoamericans que
les dones superen als homes en 10 persones.
Taula 3: Països d’origen
11 Principals països d'origen Homes Dones Total
Nigèria 698 366 1.064
Marroc 491 261 752
Equador 208 218 426
Senegal 224 36 260
Mali 162 27 189
Colòmbia 63 72 135
Ghana 91 15 106
Argentina 52 52 104
Bolívia 44 54 98
Bulgària 46 52 98
Xina 51 29 80
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Si comparem la representació de la població immigrant respecte al total de població
estrangera, tindrem la importància relativa de cada un dels col·lectius. Aquestes
dades les podem observar al gràfic 9. Els procedents d’África (no Magreb) ocupen la
primera posició amb un 44,97%, això situa a Son Gotleu com el barri amb més
persones d’aquest origen i proporció; la segona procedència en importància se
correspon amb les persones de Llatinoamèrica, un 23,87% dels immigrants; seguits
pels magrebins, amb un 18,38%, aquesta dada també és força significativa, ja què el
país d’origen és majoritàriament el Marroc, mentre que si comparem amb els de
Llatinoamèrica són diversos els països de procedència, per tant la del Marroc podria
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
23
considerar-se la segona comunitat en importància. La resta de zones tenen menys
representació, poden destacar dins del grup de UE-27 els països del l’Est d’Europa
com els de més pes demogràfic dins aquest grup.
Gràfic: 9
Distribució persones estrangeres per lloc de naixement. Percentatges
Àsia4,27%
UE-276,92%
Resta d'Àfrica44,97%
Magreb18,38%
Llatinoamèrica23,87%
Resta d'Europa1,52%
Altres nacionalitats0,07%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Fent un anàlisi per zones del barri podem comprovar com la incidència de la
immigració és més important a la part central9, on gairebé un 49%, mentre que a la
zona perifèrica se situa en un 31%. Als gràfics se pot apreciar l’àrea que representa
la proporció de població immigrant – espanyola de naixement i com alhora de
comparar aquestes dades amb les de Palma, més s’allunyen de la mitjana quan
passem de la zona perifèrica al nucli del barri. Ambdues amb percentatges de
població immigrant que se situen per sobre del de la ciutat.
9 Veure gràfic 10
Equip comunitari de Llevant Nord
24
La diferent composició de la població estrangera en ambdues zones també és prou
significativa. Entre els tres grups més representatius podem identificar dos casos
amb assentament geogràfic diferent, se tracta dels col·lectius de subsaharians,
llatinoamericans i magrebins, els primers i tercers se troben més representats a la
zona central, mentre que els de llatinoamericans ocupen més la perifèrica.
El gràfic 10 nos permet dur a terme una comparació de la població per lloc de
naixement i la seva representativitat a cada una de les zones del barri.
Gràfic: 10
Distribució població estrangera per lloc de naixement i zona
UE-27, 5,18%UE-27, 12,05%
Llatinoamèrica, 19,15%
Llatinoamèrica, 37,81%
Àsia, 4,30%
Àsia, 4,17%
Magreb, 20,46%
Magreb, 12,23%
Resta d'Àfrica, 49,37%
Resta d'Àfrica, 31,97%
Resta Europa,
1,48%
Resta
Europa,1,67%
0%
20%
40%
60%
80%
100%
Zona central Zona perifèrica
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Podem comprovar com els diferents orígens se troben a les dues zones, si bé se
marquen algunes diferències, com hem comentat abans, observant la distribució
dels tres orígens amb més representació, a la zona central hi ha més concentració
de població subsahariana, en concret un 49,37%, a continuació se troba la magrebí
amb un 20,46%, per damunt de la llatinoamericana que arriba al 19,15%. En la zona
perifèrica se dona una situació diferent, ja què la major concentració correspon en
aquest cas a la llatinoamericana, amb un 37,81%, seguida de la subsahariana,
31,97% i la magrebí amb un 12,23%.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
25
Si atenem a les edats de la població en general i el lloc de naixement, podem
observar al gràfic 11 que, a pesar de què encara la població espanyola és
lleugerament més nombrosa, comprovem com el tram d’edats entre 16 i 40 anys
està compost per quasi el doble de estrangers que d’espanyols de naixement.
Mentre que als altres trams encara se manté la predominança d’espanyols, molt
extrem en el cas dels de 65 o més anys. Aquestes dades permeten tenir una idea de
la importància de l’entrada de població estrangera jove, sobretot en el tram
assenyalat com el més nombrós.
Gràfic: 11
1.500
31428
1.849
173
2.758
1.466
82
745
957
939
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500
5.000
de 0 a 15 de 16 a 40 de 41 a 64 de 65 i més
Distribució població 2010 Son Gotleu per grup d'edat i lloc de naixement
Espanya Països comunitaris UE-27 Total Països extracomunitaris
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Analitzant ara la distribució de la població per edats dins de cada grup, en aquest
cas únicament se presenten les dades de dos variables (espanyols i estrangers) se
pot veure la importància dins de cada grup de les edats i la comparació amb l’altre
grup. El gràfic 12 mostra la notable diferència entre ambdós grups, mentre la
població espanyola presenta una corba més simètrica, pròpia d’una forma piramidal
(base ampla); les barres corresponents a la població estrangera presenten una
acumulació força destacada a la franja d’edat entre 16-40 que, a més de duplicar a
Equip comunitari de Llevant Nord
26
la d’espanyols, està descompensada en referència al pes relatiu del total
d’estrangers.
Gràfic: 12
25,99%
10,76%
32,03%
68,72%
25,40%
19,39%
16,58%
1,13%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
de 0 a 15 de 16 a 40 de 41 a 64 de 65 i més
Distribució de la població per lloc de naixement i edat. Percentatges
% Espanyols % Estrangers
Font: Elaboració pròpia (PMH)
2.2.3 Composició de les Llars
A Son Gotleu hi ha 3.262 llars o Unitats de convivència, 2.090 estan ubicades a la
Zona Central i la resta, 1.172 a la zona perifèrica. Respecte al nombre de persones
per llar, les unipersonals predominen per damunt de la resta, al igual que a Palma,
però amb un percentatge inferior, ja què a la primera se situen en el 33,21% i a Son
Gotleu en un 28,72%. En segon lloc, destaquen les llars compostes per 2 persones,
també igual que a Palma, però en un percentatge inferior, un 19,71% enfront d’un
24,50%. Les llars de tres persones són bastant similars a Palma (16,74% i 18% Son
Gotleu), igual que les de quatre (ambdós casos aproximadament un 14%). És en els
casos a partir de cinc persones per llar quan les dades se distancien
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
27
progressivament; en total a Son Gotleu un 20,14 de les llars estan formades per cinc
o més persones; mentre que a Palma aquest cas representa un 9,93% de les llars.
Gràfic: 13
Composició llars per nombre de membres
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
% Son Gotleu % Palma
% Son Gotleu 28,72% 19,71% 16,74% 14,68% 8,31% 5,09% 6,74%
% Palma 33,21% 24,50% 18,00% 14,36% 5,49% 2,24% 2,20%
1 persona 2 persones 3 persones 4 persones 5 persones 6 persones7 o més persones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Si tenim en compte la composició de les Llars en funció de les zones, veiem que en
ambdues predominen també les llars unipersonals, però sobretot a la zona central,
amb un 30,67%, percentatge més proper al que aquesta categoria suposa al conjunt
de Palma, mentre que la zona perifèrica té un percentatge bastant inferior al de
ciutat, un 25,26%. Les llars més nombroses tenen especial presència a la zona
central, sobretot en el cas de les de més de 6 persones que dupliquen a la zona
perifèrica.
Equip comunitari de Llevant Nord
28
Gràfic: 14
30,67%25,26%
19,04%20,90%
14,98%19,88%
12,44%18,69%
8,95%7,17%
6,08%3,33%
7,85%4,78%
0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%
1 persona
2 persones
3 persones
4 persones
5 persones
6 persones
7 o més persones
Composició de les llars. Nombre de membres
% Z. central % Z. Perifèrica
Font: Elaboració pròpia (PMH)
El 34,76% de les llars del barri tenen algun dels seus membres menor de 16 anys.
Concretament, a un 17,78% de les llars de Son Gotleu hi ha un menor de 16 anys i a
un 11,16%, n’hi ha dos. De les llars que compten amb menors de 16 anys, la majoria
(51,15%) en té, i un altre significatiu 32,10% en té 2. Les llars on hi trobem 4 o més
menors de 16 anys són una minoria del 5,20%, respecte de les famílies amb menors
de 16 a. i del 1,81% respecte del total de les Lars del barri.
Les Unitats de convivència amb un sol menor de 16 anys són relativament més
freqüents a la Zona Perifèrica, on representen un 56% respecte de les llars amb
menors, mentre que a la zona central aquest percentatge baixa fins al 49%.
Igualment les llars amb 2 menors són lleugerament més significatives a la zona
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
29
perifèrica. Contràriament, les llars amb un major nombre de menors, 3, 4, 5, ó 6
tenen majors percentatges a la zona central que a la perifèrica.
En quan a les persones de 65 anys o més, al barri hi ha 766 llars en que algun dels
seus membres té 65 anys o més. Suposa que hi ha presència de persones grans a
un 23,48% de les Unitats de convivència de Son Gotleu. La gran majoria (70,5%) de
llars amb persones grans, compten amb un dels seus membres que té com a mínim
65 anys. Un altre percentatge molt important, del 28,7% són les llars en les que hi
trobem dues persones majors de 65 a. Les unitats de convivència amb un nombre
més elevat de persones grans són molt minoritàries. Per altra part, comentar, que hi
ha 540 llars (un 16% del total) que estan formades per una persona sola,
unipersonals, amb una edat de 65 anys en endavant, i en la majoria de casos,
67,59%, es tracta de dones.
Respecte a la composició de les llars per lloc de naixement, cal destacar alguna
dada molt significativa, com el fet de les diferències entre dos grups, un format per
població espanyola i europea en general, on són més habituals les llars menys
nombroses i l’altre per població llatinoamericana i africana (inclosa magrebí) on se
dona una forta concentració de les llars de 4 ó més persones, inclús en el cas dels
subsaharians i asiàtics, és molt significativa la presència de llars amb més de 6
persones amb percentatges superiors al 20% del total de llars amb aquest origen.
2.2.4 Nivell d’estudis
La gran majoria de la població de Son Gotleu manca d’estudis secundaris o
superiors, el nivell amb més presència se situa en els estudis primaris, amb un
54,49% dels casos, seguit de les persones sense estudis, és a dir, que si bé saben
llegir i escriure, no han superat la qualificació d’apte alhora d’adquirir un títol
acadèmic acreditatiu; un 29,66% estan en aquesta situació. Aquesta precarietat
s’incrementa encara més amb el 5,26% d’analfabets. Per damunt, amb nivells
educatius amb més possibilitats de reconversió en llocs de treball o capacitat
d’integració social, se troba un 8,47% que se corresponen als d’estudis secundaris i
únicament un 2,12% de persones amb estudis superiors.
Equip comunitari de Llevant Nord
30
Gràfic: 15
Distribució població per nivell d'estudis
Estudis Primaris54,49%
Analfabet/ta5,26%
Estudis Superiors2,12%
Sense estudis29,66%
Estudis Secundaris
8,47%
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Les diferències per sexe no són molt significatives, tal vegada cal destacar que les
dones presenten percentatges lleugerament superiors en els nivells més precaris, és
a dir, en el cas dels analfabets i en el de sense estudis. Curiosament també són
superiors a l’altre extrem, en els estudis secundaris i superiors. Mentre que els
homes superen a les dones en els estudis primaris. Dades que se poden observar al
gràfic 16.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
31
Gràfic: 16
Distribució població per nivell d'estudis i sexe
1,97%
7,64%
57,03%
29,19%
4,16% 2,30%
9,51%
51,28%
30,26%
6,65%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Analfabet/ta Sense estudis Estudis Primaris Estudis Secundaris Estudis Superiors
% homes % Dones
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Una comparació amb Palma nos permet observar com les dades de Son Gotleu
presenten índexs superiors (veure gràfic 17). en el cas de menor nivell d’estudis, les
persones amb estudis primaris se situen en el 54,49%, mentre que a Palma estan en
el 45,57%. El grup de persones sense estudis també és superior, amb un 29,66%
enfront d’un 17,51% i el de persones analfabetes a Son Gotleu se situa en el 5,26%,
mentre que a Palma està en el 3,99%. En els casos de més estudis se dona una
situació inversa, sent superiors a Palma, els estudis secundaris se troben
representats en un 8,47%, mentre que a Palma arriben al 19,93; els estudis
superiors presenten la mateixa diferència relativa, a Son Gotleu només un 2,12% té
aquest nivell d’estudis, mentre que a Palma arriba al 13% de la població.
Equip comunitari de Llevant Nord
32
Gràfic: 17
Comparativa nivell d'estudis Son Gotleu i Palma. Percentatges
2,12%
8,47%
54,49%
29,66%
5,26%
13,00%
3,99%
17,51%
45,57%
19,93%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
Analfabet/ta Sense estudis Estudis primaris Estudis secundaris Estudis superiors
% Son Gotleu% Palma
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Una aproximació a la composició de la població per lloc de naixement i el nivell
d’estudis mostra diferències prou interessants en els nivells dels extrems. La
població espanyola de naixement supera a la immigrant en els percentatges
d’analfabets, un 7,56% enfront d’un 2,68% i en el de persones sense estudis, un
34,11% enfront d’un 24,67%. La situació central, els d’estudis primaris són superiors
les dades d’immigrants amb un 59,96%, mentre que els espanyols se situen en un
49,60%. Els estudis més elevats estan més presents en la població estrangera, un
9,64% tenen estudis secundaris, en el cas dels espanyols un 7,42% i també és
superior en els estudis superiors, un 3,02%, enfront d’un 1,31% dels espanyols.
Respecte a les possibles diferències per zones del barri, a la perifèrica s’identifiquen
més proporció de persones amb estudis secundaris o superiors i curiosament més
analfabets, mentre que la central està més representada en els casos de sense
estudis i d’estudis primaris.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
33
Gràfic: 18
Distribució població per nivell d'estudis i lloc de naixement
7,42%
49,60%
34,11%
7,56%
1,31%
9,64%
59,98%
24,67%
2,68% 3,02%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Analfabet/ta Sense estudis Estudis primaris Estudissecundaris
Estudissuperiors
% Espanya % Estranger
Font: Elaboració pròpia (PMH)
Equip comunitari de Llevant Nord
34
2.3 Entitats socials i agrupacions
Són moltes les entitats del barri que participen a un o altre espai social que acaba
formant un teixit de contacte, comunicació i inclús de treball en xarxa molt
interessant i que ha aconseguit actuacions molt fructíferes. Tal vegada aquest
procés com a globalitat se troba en un estat de consolidació, no tant els les diferents
agrupacions més madures i amb finalitats més concretes. Abans de descriure les
diferents entitats de Son Gotleu i algunes de les seves característiques, resulta
raonable fer una breu descripció de l’estructura organitzativa i els seus components
(no totes les entitats participen, però sí la majoria).
Consell de barri
Fent una revisió de la globalitat a la concreció, únicament centrada en la zona
estadística (a un altre punt quedarien espais com el Consell de Districte) en el primer
nivell se situa en Consell de Barri. Espai on tothom pot participar i estar representat.
Se parla del barri i se prenen decisions comunitàries. Assistents: Entitats, serveis i
presència de representants polítics. Va ser un dels quatre primers consells creats
l’any 2008, juntament amb els de Verge de Lluc, Pere Garau i Camp Redó. No s’ha
reunit molt sovint, però sí en algun moment clau com el cas del conflicte que va tenir
lloc a l’estiu de 2009, on una baralla de 5 persones va acabar creant un clima de
violència en contra de la població immigrant. Aquest espai de diàleg va facilitar la
mediació entre totes les parts i l’aposta per vies de consens i interacció entre els
diferents col·lectius. A més com a conseqüència de les primeres passes, per anar
creant xarxa i compromisos de participar-hi, se varen crear contactes entre entitats i
tècnics de l’Administració que han permès continuar amb diverses iniciatives
comunitàries molt interessants, sota la implicació de les entitats d’immigrants al barri
i la seva xarxa social.
A un espai més concret trobem comissions o equips de treball que poden compartir
l’espai del Consell (a mode de satèl·lits) per treballar temes que surten d’aquest,
però necessiten un grup de treball específic; o simplement actuar dins un àmbit
concret amb objectius i funcions pròpies, podent aprofitar el recurs del Consell de
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
35
Barri per a formar-hi part i compartir un espai de diàleg comú amb la resta
d’iniciatives. A Son Gotleu identificant els següents grups:
2.3.1 Plataforma de serveis
La Plataforma va sorgir degut a la situació degradant en la que es trobava el barri de
Son Gotleu. Es varen reunir una sèrie de persones, representants de diverses
entitats del barri, les quals pactaren començar a treballar juntament per a fer front als
problemes del barri. La iniciativa va venir des del Centre de Salut, els educadors del
CMSS i la parròquia de Corpus Cristhi, a partir d’aquí se varen posar també en
contacte amb les escoles i demés serveis.
Els objectius inicials els hi podrien concretar en els següents:
• Generals
o Millorar el barri per aturar la degradació.
o Augmentar la qualitat de vida dels seus veïns.
o Reduir la conflictivitat social.
• Específics
o Treball coordinat de les diferents entitats del barri.
o Analitzar la situació del barri i cobrir algunes necessitats bàsiques.
o Fomentar la interacció social.
Als seus inicis va ser un grup clau per a posar en marxa iniciatives comunitàries,
quan la mancança d’intervenció integral al barri era molt greu, en aquest sentit es
troben activitats com els cursos de castellà per immigrants i l’escola d’estiu pels nins
i nines del barri que encara avui se continua realitzant a l’IES Sureda i Blanes.
A partir d’aquest grup s’organitzen d’altres a mode de comissions de treball, per
tractar temes concrets i posar-los en comú a les reunions de Plataforma. Actuen
amb objectius i funcions específiques, però depenen de la Plataforma com a
estructura.
Equip comunitari de Llevant Nord
36
Organigrama de la Plataforma
Comissions o grups de treball que depenen de la Plataforma com a estructura
organitzativa, composició:
• Comissió de pediatria: Centre de Salut, Serveis Socials i Càritas. A mésse
formen altres grups de coordinació i xarxa per temes referents a l’Educació i
promoció de la salut.
• Comissió de Serveis i activitats per infants i joves: Dinamització lingüística,
Dinamo, Educació, Serveis Socials, Projecte D. Comunitari. A partir
d’aquest grup s’organitzen activitats complementàries, dinamitzant la vida
social del barri i implicant a més serveis i entitats.
• Grup de treball de classes de castellà: Serveis Socials, Càritas.
• Grup de treball del Mercadet solidari: Escoles, Projecte D. Comunitari,
Dinamització lingüística, Serveis Socials, Educació.
PLATAFORMA DE SERVEIS
Comissió de serveis i activitats (infància i joventut)
Comissió de pediatria i altres
d’educació de la salut
Comissió de classes de castellà
Grup de treball
Mercadet llibres
Grup de treball de l’escola d’estiu
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
37
• Grup de treball de l’escola d’estiu: Escoles, Educació, Serveis Socials.
La Plataforma de serveis de Son Gotleu és el grup més actiu amb força maduresa
per a posar en marxa activitats que precisen del treball en xarxa. El curs 2009/10 se
varen desenvolupar diverses activitats de caire comunitari amb la participació de tots
o alguns dels seus membres: Mercadet de llibres, mercadet de joguines, exposició
de fotografies del barri, entre altres.
2.3.2 Comissió de convivència d’entitats
Algunes entitats del barri, tal vegada les més actives i amb finalitats relacionades
amb el treball en xarxa, constitueixen un grup que els hi serveix de referència,
comunicació i coordinació en cas de necessitat. Se reuneix cada dos o tres mesos i
l’espai és aprofitat per a informar de les diferents activitats que duen a terme els
seus membres i cercar altres implicacions i suports. Els components són els
següents: AVV Son Gotleu, Club d’Esplai Son Gotleu, Associació de Comerciants de
Son Gotleu, Casal d’Entitats de Consum, Asociació Fedde Kisal Fulbe, Associació
Nigèria Unida, Associació Lliure de Ghana, Associació Yapo, Veïns sense Fronteres
i un tècnic del Projecte de Desenvolupament Comunitari, que serveix de nexe entre
els diferents grups, serveis i entitats. Des de membres d’aquesta comissió s’està
duent a terme un projecte, subvencionat per Benestar Social de l’Ajuntament,
consistent en la millora dels jardins i espais comuns privats de les comunitats, se
pretén implicar als veïns en la conservació i rehabilitació dels espais degradats del
barri, al mateix temps fomentar la col·laboració de les associacions d’immigrants i
actuar conjuntament pel foment de la convivència intercultural.
Al marge d’aquests grups queden altres entitats, que sí han estat convocades i han
tingut presència en diferents consells de barri, però que no participen activament en
aquests espais de treball, sí en el cas de moments puntuals, per exemple l’AVV
Orson Welles contacta amb altres entitats alhora de celebrar les festes de la
barriada.
Equip comunitari de Llevant Nord
38
Quadre amb les diferents entitats i serveis amb presència al barri:
Taula 4: Entitats i Serveis
Nom
Amipa C. P. Gabriel Valseca Amipa Centre Educació Especial Mater Misericordia Amipa I.E.S Josep Sureda I Blanes Apima C. P. Joan Capó Apima Corpus Christi Asociación Balear para el diálogo y la integración Asociación de Inmigrantes Senegaleses en Baleares - Yapo Asociación de Jubilados y Pensionistas de Son Gotleu- Can Capes Asociación Yoruba de las Islas Baleares Associació Cultural Grup Folklòric Rondalla de Bellver Associació de Comerciants de Son Gotleu Associació de Dones Llatinoamericanes Associació de Immigrants de Nigèria – Edo Adine Associació de Immigrants Kayiraba Associació de Veïns Orson Welles Associació de Veïns Son Gotleu Associació Fedde Kisal Fulbe Associació Gent Gran Son Gotleu Associació Nigèria Unida Associació de Pares i Mares d'alumnes C.P. Es Pont C.C. Corpus Christi C.P. Es Pont C.P. Gabriel Valseca C.P. Joan Capó Càritas Diocesana de Mallorca Casal de Joves Migjorn Centre Cultural de Pensionistes i Jubilats De Son Gotleu Club d'esplai Son Gotleu Dinamització Escoles Obertes (Zona Centre) Dinamo. Servei Descentralitzat de Dinamització d'infants i Joves Federació de Comunitat Nigeriana Illes Balears I.E.S Josep Sureda I Blanes Igbo Progressive Association Iglèsia Evangèlica Philadelphia La Iniciativa Libre Asociación de Inmigrantes de Ghana (Laig) Mesquita (c/ Regal) Olive Park Association Parròquia Corpus Christi Policia Local. Unitat Territorial de Llevant Servei de Dinamització Lingüística de Son Gotleu Projecte de Desenvolupament Comunitari Pere Garau-Son Gotleu
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
39
S’ha elaborat una fitxa identificativa de cada una de les entitats que hi treballen o hi
tenen la seva seu del barri. Aquesta informació se pot consultar al link
http://projectedesenvolupamentcomunitari.wordpress.com/son-gotleu/
A continuació se descriu breument alguna informació d’altres entitats com els
centres de culte i els clubs esportius.
2.3.3 Els centres de culte
Els centres de culte han estat peces clau en la dinamització social dels barris i el
sorgiment d’entitats diverses. En el cas de Son Gotleu, han tingut la seva
importància en la història social del barri, per la qual cosa resulta interessant fer una
referència sobre els diferents centres de culte i les seves característiques.
Església Evangèlica
L’Església evangèlica situada al camí de Son Gotleu, és conseqüència d’una
iniciativa duta a terme l’any 2004 per part de la comunitat cristiana d’origen nigerià
que comparteix aquesta corrent religiosa, principalment se reuneixen persones
d’aquest origen geogràfic, però això no significa que sigui un espai social tancat, sinó
tot el contrari, els seus seguidors són persones obertes i favorables a què altres
persones creients amb la seva religió, independentment del seu origen, vulguin
participar a les seves reunions.
Habitualment participen al centre unes 35 persones, a més duen a terme activitats
amb altres centres evangèlics i les seves comunitats, sovint tenen reunions amb un
altre centre de culte proper, situat al carrer Màlaga (comunitat formada principalment
per persones autòctones). Dins dels serveis que s’ofereixen al centre, de moment
només se limiten als religiosos, però està previst per al futur prestar altres serveis de
tipus social a la població, com el repartiment de roba, aliments als necessitats i altres
ajudes d’aspecte social.
Equip comunitari de Llevant Nord
40
Església Evangèlica Philadelphia
Al carrer Salvador Galmes se troba un altre centre de culte de l’església evangèlica,
les celebracions són diàries en horari d’horabaixa, a excepció dels divendres, la
comunitat és principalment d’ètnia gitana, no tan sols assisteix població de Son
Gotleu, sinó que també d’altres barris propers, com és el cas del Polígon de Llevant,
Es Rafal o La Soledat; el nombre de persones que celebren el culte i se reuneixen
en aquest local és de més o manco d’unes 80, el centre no ofereix cap servei més,
però sí constitueix un lloc de reunió i de creació i manteniment de xarxes de
recolçament social força important per aquesta població.
Parròquia Corpus Christi
L’Església del Corpus Cristhi va nèixer com una filial de la parròquia de Sant Josep
Obrer, entre els anys 1965 i 1967, amb el creixement de la població del barri de Son
Gotleu, degut a l’arribada d’un important contingent de persones procedents d’altres
comunitats autònomes. La iniciativa va ser múltiple se tractava de donar uns serveis
diversos. Se va donar a l’Esglesia un solar, destinat fins a aquell moment a
l’explotació agrícola, amb la condició de què se construeixi una escola pels nins del
barri, se va construir un edifici amb aules, els baixos del mateix s’utilitzaven per a fer
missa els diumenges. Actualment se troba dividit l’espai de culte i altres activitats
dutes a terme des de la parròquia amb el que se dedica al centre d’ensenyament,
amb un edifici diferent per a cada cosa.
Pel que respecta a les activitats que s’organitzen o coordinen des de la parròquia,
fins a l’any 2005 va funcionar el Club d’esplai, va ser el primer a Mallorca federat al
GEDEM, però la degradació social i participativa del barri també va tenir la seva
repercussió sobre aquest, el club, que un temps reunia un important grup de nins,
nines i joves del barri, se va trobar amb una situació que reduïa notablement el seu
objectiu, i és que els joves del barri deixaren de participar i els monitors se captaven
de persones que no vivien a Son Gotleu, pel que se va prendre la decisió de tancar
el club.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
41
La Parròquia ha tingut un pes important pel que respecta a la creació, manteniment i
coordinació de la Plataforma Son Gotleu, amb la que participa i actua amb les
decisions que se prenen dins d’aquesta.
L’acció social que desenvolupa, mitjançant la coordinació amb Càritas i la seva
treballadora social destinada a la zona, és força important, sobre tot cap a la
població més desafavorida, oferint ajuda d’urgència com pot ser el subministrament
d’aliments, roba o el pagament del lloguer a alguna persona que se troba en una
situació complicada en risc de perdre el dret a l’habitatge; els immigrants
constitueixen un altre col·lectiu que rep l’atenció des de els serveis socials dirigits
des de Càritas a través de la Parròquia, en aquests moments s’estan iniciant
contactes amb aquesta població per tal de determinar l’ajuda que se pot prestar amb
els recursos de què se disposa.
Els serveis religiosos que se ofereixen faciliten la formació de grups que duen
diferents accions cap a la població, a més de la interacció entre persones que
participen de les mateixes creences; això a propiciat l’apropament a una sèrie de
col·lectius d’origen immigrant que assisteixen a les celebracions religioses que se
duen a terme, aquest fenomen encara és molt recent, però poc a poc creix el
nombre de persones d’origen immigrant que s’incorpora a la comunitat de la
Parròquia, afavorint amb aquesta situació la interacció amb persones autòctones
més arrelades al barri, en l’actualitat se compta amb un nombre d’unes 30 a 40
persones, repartides equitativament entre filipins, sud-americans i guineans,
curiosament hi ha un grup important, d’unes 30 a 40 persones, d’origen nigerià que,
si bé participa de la comunitat catòlica al barri, el fa a una altra parròquia, la de Sant
Josep Obrer, situada al carrer Reis Catòlics, molt prop de Son Gotleu.
Les mesquites de Son Gotleu
Al Camí Son Gotleu, se troba situada una de les dues mesquites que assisteixen a
la comunitat musulmana del barri, a part de les persones d’altres barriades properes,
cada dia se duen a terme celebracions religioses, però el dia principal per als
musulmans és el divendres, aquest, al vespre, se concentra un nombre de població
important, entre 150 i 180 persones, la gran majoria viuen al barri. Els dies de
Equip comunitari de Llevant Nord
42
Ramadà són més importants per als creients i la xifra de participants a les
cerimònies arriba a les 300 persones. La distribució per edats dels fidels presenta
unes diferències pròpies de la major població immigrant de certs cohorts d’edat i de
la reagrupació familiar, són molts els nins que acudeixen a la mesquita, les
diferències més notables se refereixen a les de gènere, pareix que les dones
practiquen més la seva religió a casa seva i no tant a la mesquita.
Respecte a les instal·lacions, el local està construït amb dues naus principals, una
en el soterrani d’aquest, és l’espai empleat pels homes i altre a la planta principal,
les dones ocupen aquesta per realitzar les seves celebracions religioses. El contacte
amb altres mesquites no se produeix molt sovint, però si estan informats de les
diferents situacions que viuen els musulmans a altres indrets de l’illa, més que res
aquesta informació té que veure amb el tema religiós.
Mohamed, el responsable del centre de culte, comentava a l’entrevista que li vàrem
fer, el cas dels musulmans de Sa Pobla i els de Manacor, respecte al recolzament
que tenien dels seus respectius ajuntaments i les ajudes econòmiques per crear
infrastructures religioses que els hi havien donat, considerant el servei que aquests
centres ofereixen als creients musulmans i, de manera important, als immigrants
d’aquesta religió.
L’altra mesquita se troba al carrer de Regal, compta amb dos locals separats, un per
als homes i un altra per les dones. A més dels serveis religiosos, té constituïda una
associació musulmana, des d’aquesta s’organitzen activitats esportives i culturals; un
aspecte important respecte a la integració té que veure amb altres activitats
d’aquesta associació com és les classes de repàs per als nins i nines en edat
escolar i l’ensenyament per als socis de diferents llengües: àrab, castellà i català. Els
divendres reuneixen a unes 150 persones als actes de celebració religiosa.
2.3.4 Els clubs de petanca
El barri actualment disposa de dos clubs de petanca, situats als dos extrems de la
delimitació geogràfica de Son Gotleu, un al carrer Regal i altre al Camí de Son
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
43
Gotleu, tot dos han desenvolupat la seva tasca social i esportiva durant bastant de
temps, existeix una destacada aflicció dels veïns cap a aquesta activitat, a més el fet
de jugar campionats i estar federats és una forma de facilitar la interacció amb
població d’altres barris, creant una via de comunicació i moviment entre la població
d’aquests. A continuació se presenten alguns dels detalls sobre la situació en la que
se troben aquests centres socials i esportius a l’actualitat:
Club esportiu petanca Son Gotleu
El club esportiu petanca Son Gotleu se troba en un moment de reorganització, fins
l’any 2005 havia estat un club amb solera, tenia una mitjana de tres equips afiliats, el
que representa aproximadament unes 36 persones, va arribar a compta amb cinc
equips amb un voltant de 60 persones associades, a més de disposar també d’un
equip de futbol infantil. Pareix que una sèrie de problemes varen tenir com a
conseqüència la desaparició del club com a tal, quedant les pistes sense utilitzar i el
bar com a seu de l’associació; pesar d’això se conserven les instal·lacions, encara
dotades de bona il·luminació.
En l’actualitat aquest centre està regentat per una altra persona, disposada a posar-
lo en marxa, no només el club de petanca, sinó també alguna iniciativa més com un
club de dards, de moment a l’estiu va començar a utilitzar el quiosquet i el barbacoa,
situats devora les pistes, per organitzar torrades a l’aire lliure, com a forma de
atracar a la gent i passar les vetllades entre veïns. Uns dels problemes principals
que se troba a les instal·lacions és el de la manca de serveis al costat, el fet de què
el bar estigui bastant apartat de les pistes de petanca i del quiosquet dificulta que la
gent utilitzi els d’aquest i opti per utilitzar els voltants del parc públic, en el que se
situa aquest indret.
Societat esportiva la Central
La Societat esportiva Central, situada al carrer Regal, 59, se dedica a fomentar
l’esport de la petanca, els seus començaments se remunten a principis de la dècada
dels 80, actualment compta amb 78 socis, respecte a les edats no hi ha un cohort
específic, participen persones de qualsevol edat, des de nins a persones majors, la
Equip comunitari de Llevant Nord
44
gran majoria d’aquests són veïns del barri, 48 dels socis formen part dels equips de
petanca, federats que participen a les competicions que tenen lloc entre els diferents
clubs de Mallorca. En total el club està format per quatre equips, tres d’homes i un
de dones, a més del lloc de la pentaca, s’organitzen sopars, torrades i altres actes
entre els socis.
El club disposa de bons equipaments, enllumenat adequat, 6 pistes en perfecte estat
de conservació, un espai tancat amb taules, amb aire condicionat, una terrassa al
aire lliure, amb taules; tal vegada, tal i com nos comenta en Martí, el seu president,
existeix un problema respecte a les pistes, el fet de què quan plou se queden plenes
d’aigua durant un parell de dies, degut a la manca d’un desguàs que actuï com a
vessant d’aquesta.
2.3.5 Grau de participació en associacions o entitats
A més de la presència d’entitats, és necessari que la població tingui clara la
participació com espai de diàleg i de construcció d’un futur amb objectius que millorin
el benestar de la comunitat. Son Gotleu és un barri que està viu i la interacció és
permanent, una altra cosa és que aquesta sigui total, és a dir, inclogui a tots i cada
un dels col·lectius (necessari en un barri multicultural) i que a més, aquesta se faci
mitjançant les entitats locals. A l’estudi de Son Gotleu de 2007 se presenten algunes
dades del grau de participació social dels veïns de Son Gotleu que passem a
comentar a continuació.
Se pot observar una certa vitalitat de les xarxes socials informals: Des del parentiu al
veïnatge, passant pels grups d’amics, activitats lúdiques, etc. Però aquesta força de
la sociabilitat primària és paral·lela a la irregular i desigual participació en els grups
secundaris. Es produeix així una dissociació entre les sociabilitats primària i
secundària, i entre la vitalitat de l’esfera privada i el descrèdit de la vida pública, tal
com es pot comprovar amb les següents dades.
Les preguntes realitzades per a valorar el nivell de participació no tancaven les
opcions dels tipus d'entitats considerades, es podien incloure tot tipus d'associacions
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
45
o grups formalitzats (amb estatuts i funcionament regular). El nivell de participació és
baix, amb uns percentatges de participació reconeguda gairebé inferiors a l’11%. No
apareixen diferències en quant a la població segons la zona de referència.
Les associacions a les quals es desenvolupa l'activitat (segons dades de 2006) són
molt diverses, però destaquen especialment les referents a la tercera edat (amb un
30,8% dels enquestats que hi participen), en segon lloc les de veïns (23,1%);
seguides a molta distància per altres tipus d’agrupacions, com les de caràcter
religiós (10,3%), les associacions de mares i pares (amb un 7,7%) i l’Associació de
senegalesos (un 5,1%) aquesta darrera data és molt interessant degut a la forta
presència d’immigrants a Son Gotleu, el fet de què hagi una part d’aquest col·lectiu
que pertanyi a associacions, pot ésser un factor a tenir en compte alhora de dur a
terme iniciatives amb objectius integradors.
Seria molt interessant disposar de dades de participació actualitzades a 2010, ja què
els darrers anys la dinamització del barri és prou important com per a identificar
diferències significatives, sobretot en el cas de les associacions d’immigrants,
Apimes, Club d’Esplai i la nova associació de veïns que va augmentant diàriament
els seus socis i persones col·laboradores que s’interessen per la nova iniciativa.
Finalment, pel que fa al temps de dedicació setmanal a la participació en
associacions, les respostes es troben molt repartides, amb un nivell de resposta
apreciable, tan sols un 7,9% no sap precisar la seva dedicació. Els percentatges de
població, que es dedica a la participació en associacions, són similars en els quatre
grups horaris en què queden dividides les respostes (veure Gràfic 19): un 28,6% hi
dediquen una hora, un 22,9%, dues, un 25,7%, entre tres i sis, un 22,9%, hi dedica
més de sis hores. El percentatge de participants és molt reduït, un 10,7%, però
aquesta població declara tenir una bona dedicació, ja que un 71,5% es dedica dues
hores setmanals o més. La diferenciació entre ambdues zones es troba en el tram
de major dedicació horària “més de sis hores”, es tracta d’una implicació més
intensa, però a part d’això no es troben més diferencies notables.
Equip comunitari de Llevant Nord
46
Gràfic: 19
Hores de dedicació setmanal a associacions
28,6%
22,9% 25,7% 22,9%
1 hora 2 hores 3-6 hores Més de 6 hores
Font: RIBA (2007)
2.4 Economia
No se disposen de dades recents sobre la situació econòmica de la població de Son
Gotleu, degut a la situació de crisi econòmica, tot fa pensar que aquestes deuen ser
molt diferents a les d’anys anteriors. Tot així considerem que resulta interessant
exposar algunes que figuren a l’estudi anterior de 2007. Tals com el nivell de renda
individual i familiar, les situacions respecte als ingressos i altres que puguin servir
per descriure la realitat anterior i aventurar l’actual.
Conèixer la situació econòmica reial sempre és una tasca complicada que presenta
múltiples problemes, tant interpretatius com de la pròpia veracitat de les dades. En el
cas que se presenta se tracta de declaracions dels enquestats sobre la seva
situació.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
47
El nivell de renda de la població és realment baix, ja que un 56,36% dels enquestats
manifesta tenir un nivell de renda igual o inferior a 1 SMI (513 €), un 32,49% dels
enquestats manifesta un nivell de renda equivalent a 2 SMI i, tan sols el 4,50% dels
enquestats tindria un nivell de renda equivalent a 3 SMI o superior. No s’aprecien
diferències significatives entre les dues zones pareix que la situació és bastant
semblant. De totes formes cal tenir en compte que les dades provenen de l’estudi de
2007, amb una enquesta realitzada a 2006, per la qual cosa és molt previsible, a
més l’observació directa i les entrevistes a persones del barri ens ho confirma, que la
situació econòmica actual sigui força diferent amb moltes famílies que tenen greus
dificultats econòmiques.
Gràfic: 20
Nivell de renda
2 vegades SMI
32,49%1 vegada SMI
35,23%
Inferior SMI
21,14%
3 vegades SMI
3,91%
4 vegades SMI
0,59%No determinat
6,64%
Font: RIBA (2007)
Pel que respecta a la font dels ingressos, únicament un 60,90% manifesta que
provenen del treball remunerat, la resta se corresponen a pensions de diferents
tipus, prestacions no contributives i altres fonts, més destacades en el cas de les
dones (pareix ésser que se tracta de petits treballs de cura de persones grans,
neteja, etc.)
Equip comunitari de Llevant Nord
48
Resulta interessant fer un anàlisi per llar, poden així identificar les situacions en què
se troben les famílies, o al manco les persones que comparteixen un mateix
habitatge. A l’estudi podem observar que el 33,40% de les llars (95 de les llars
enquestades que determinaren el seu nivell d’ingressos) subsisteixen amb uns
ingressos equivalents a 1 SMI (513 €) o menys i el 34,51% amb ingressos entre 1 i 2
SMI. Això significa que en un moment de bonança econòmica la població de Son
Gotleu i les seves famílies ja patien una greu situació de mancances econòmiques.
Ja què un 67,91% de les famílies enquestades aglutinen en torn a uns ingressos
iguals o inferiors als 1.000 euros.
Aquesta situació encara és més greu a l’actualitat, degut a què han augmentat les
necessitats de la població i reduït les mancances, tal i com se posa de manifest a
l’apartat de Situacions de necessitat, on se mostren les dades amb més detall, cal
esmentar com per exemple, en el cas dels diagnòstics de dificultats econòmiques i
d’habitatge, se situen en torn del 49%. Les dificultats econòmiques se concentren en
manca de mitjans propis de subsistència, insuficiència i manca d’ingressos.
Circumstàncies molt per damunt de la mitjana de Palma.
2.4.1 L’activitat econòmica a Son Gotleu
Per tal de descriure l’activitat econòmica a Son Gotleu hem fer servir una fitxa de
registre i l’observació sistemàtica que ens ha permet tenir una fotografia de la
situació actual, nombre de comerços, tipus, inclús evolució respecte a les dades
aparegudes a l’estudi del barri anterior.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
49
Activitat comercial a Son Gotleu (setembre 2010)
Taula: 5
Comerços de Son Gotleu Nombre Percentatge
Serveis públics i col·lectius 10 6,41%
· Ensenyament 2 1,28%
· Sanitari 1 0,64%
· Cultural 2 1,28%
· Serveis Socials 1 0,64%
· Religiosos 3 1,92%
· Altres Serveis públics 1 0,64%
Serveis de iniciativa privada 146 93,59%
· Restaurants, bars i cafeteries 33 21,15%
· Tabac, begudes i alimentació 29 18,59%
· Vestit, articles de pell, calçat i perfumeria 11 7,05%
· Comunicacions i transport de mercaderies i passatgers 2 1,28%
· Salut 4 2,56%
· Mobles / Equipament de la llar 8 5,13%
· Premsa, llibreries i fotografia 2 1,28%
· Assegurances, banca i activitats similars 6 3,85%
· lloguer, venda i reparació de vehicles 9 5,77%
· Construcció, venda i lloguer de propietats immobiliàries 4 2,56%
· Perruqueria, estètica i massatges 9 5,77%
· Altres comerços 23 14,74%
· Serveis docents 1 0,64%
· Serveis Socials 2 1,28%
· Recreatius 2 1,28%
· Resta 1 0,64%
Total 156 100,00%
Font: Elaboració pròpia
Els serveis públics i col·lectius representen el 6,41% dels locals del barri, són
bàsicament religiosos, d’ensenyament i culturals. La majoria dels comerços/serveis
corresponen a la iniciativa privada, un 93,59%; destaquen els bars (21,15%), els
establiments d’alimentació (18,59%), altres comerços (14,74%), dins aquesta
Equip comunitari de Llevant Nord
50
categoria hi trobem els locutoris que suposen un 5,13% del total dels comerços del
barri, s’afegeixen així als indicadors del canvi sociodemogràfic dels darrers anys,
acompanyat també de canvis en el teixit comercial.
Respecte del comerços que constaven a l’estudi de RIBA (2007) s’han produït
alguns canvis de tancament/desaparició de comerços i altres que són de nova
creació dels tres darrers anys. En total se n’han tancat 52, pràcticament tots
corresponents a la iniciativa privada (a excepció de 2, una oficina de correus i una
església).
Taula: 6 Comerços existents (setembre 2010)
Tipus de comerç/servei Nombre baixes
Percentatge
Altres serveis públics 1 1,92%
Religiosos 1 1,92%
Restaurants, bars i cafeteries 13 25,00%
Establiments d'oci nocturn 1 1,92%
Tabac, begudes i alimentació 6 11,54%
Vestit, articles de pell, calçat i perfumeria 3 5,77% Comunicacions i transport de mercaderies i passatgers 3 5,77%
Salut 1 1,92%
Mobles / Equipament de la llar 7 13,46%
Premsa, llibreries i fotografia 2 3,85%
Assegurances, banca i activitats similars 1 1,92% Construcció, venda i lloguer de propietats immobiliàries 3 5,77%
Perruqueria, estètica i massatges 3 5,77%
Altres comerços 5 9,62%
Recreatius 1 1,92%
Activitats relacionades amb el sexe 1 1,92%
Total general 52 100,00%
Font: Elaboració pròpia
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
51
El tipus de comerç que més s’ha tancat són “Bars, restaurants, cafeteries”,
“Mobles/equipament llar”, i tendes d’alimentació. 37 d’aquest comerços
desapareguts actualment (el 71%) estaven ubicats fora dels carrers més comercials
del barri (Indalecio Prieto i Tomàs Rul·lan), mentre que en aquestes vies s’han
produït 15 tancaments (11 i 4 respectivament)
Per altra banda, també hi ha 30 comerços de nova creació respecte del 2007, tots
ells corresponents a la iniciativa privada a excepció d’un servei de magatzem
d’Emaya. La majoria (43%) dels nous establiments són comerços d’alimentació.
Taula 7: comerços de nova creació
Tipus de comerç / servei Nombre altes
Percentatge
Religiosos 1 3,33%
Altres Serveis públics 1 3,33%
Restaurants, bars i cafeteries 5 16,67%
Tabac, begudes i alimentació 13 43,33%
Seguros, banca y actividades afines 1 3,33%
Construcció, venda i lloguer de propietats immobiliàries 1 3,33%
Perruqueria, estètica i massatges 5 16,67%
Altres comerços 3 10,00%
Total general 30 100,00%
Font: Elaboració pròpia
La ubicació d’aquests nous comerços es reparteix pràcticament a parts iguals entre
els dos carrers més comercials (47%) i la resta de carrers del barri. Aquests dos
carrers (Indalecio Prieto i Tomàs Rul·lan) tenen importància com a vies de
comunicació, per la qual cosa també econòmicament i com a interacció de la
població. Resulta interessant analitzar amb detall la situació comercial de la zona,
pareix que les dades respecte a 2007 no han variat molt en quant a nombre, però sí
pel que respecta al tipus d’activitat. Al carrer Indalecio Prieto estan ubicats 29
Equip comunitari de Llevant Nord
52
comerços, la majoria són bars o tendes d’alimentació; ha hagut una variació d’oberts
i tancats de 10 a 11. Aquests darrers han augmentat i, juntament amb els de
perruqueria, han substituït als desapareguts que eren més variats i selectes (oficina
de correus, oficines, articles de vestir, equipament de la llar, entre d’altres). En el cas
del carrer Tomàs Rul·lan, no hi ha variació entre els oberts i tancats (3 en ambdós
casos) ni en nombre ni en el tipus.
Per a tenir més informació, se presenten els plànols amb el detall dels carrers
principals i els seus comerços:
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
53
Ubic
ació
dels
com
erç
os a
l C/ In
dale
cio
Prieto
:
Equip com
unitari de Llevant N
ord
54
Ubic
ació
dels
com
erç
os a
l C/ Tom
às R
ul·la
n:
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
55
3 TREBALL, EDUCACIÓ, ESPORTS, CULTURA, LLEURE, SALUT I
SITUACIONS DE NECESSITAT
Avançant una mica més del més general al més concret, nos trobem en un estat
intermig on se situen aquests aspectes, relacionats amb els àmbits que defineixen la
situació d’integració - exclusió en la que se pot trobar una persona o grup.
3.1 Mercat de treball
Alhora de considerar la situació de la població de Son Gotleu al Mercat de treball,
convé primer poder ubicar en xifres el nombre i proporció demogràfica; ja què s’ha
de considerar la població activa, per a saber potencialment el nombre de persones
de les que se podrà parlar en un moment donat. Per tant, la població activa queda
ubicada, en un primer moment, entre els 16 i 64 anys.
Les dades del Padró municipal de 2010 situen la població del barri en 10.037
habitants, d’aquests un 70,47% se troben en edat activa, percentatge similar al del
conjunt de Palma; amb un anàlisi més detallat podem trobar algunes dades
interessants, com el fet de què se produeix una situació inversa si considerem dos
trams d’edat (16–40 i 41–64) i l’origen espanyol o estranger.
Taula 8
Edat Total població activa Espanyols Estrangers
16-40 67,58% 38,68% 61,32%
41-64 32,42% 63,93% 36,07%
Font: Elaboració pròpia a partir de (PMH)
Observant la taula 8 podem veure com més del doble de la població se situa en el
primer tram d’edat, és a dir, se tracta d’una població majoritàriament jove, el que vol
dir que una bona part podria estar en risc de situar-se entre els col·lectius que
pateixen la segmentació del mercat de treball, sobretot si nos fitxem en el baix nivell
Equip comunitari de Llevant Nord
56
educatiu que mostren les dades10 i la vulnerabilitat social del barri. A part d’aquest
referent, hi ha una altra característica a destacar, se tracta de la diferencia
significativa entre les edats i les procedències; mentre que els espanyols tenen
major representació en el tram de més de 40 anys, amb un 63,93%, en el cas de la
població immigrant passa tot el contrari, aquesta se concentra en el cas dels d’edats
entre 16 i 40 anys, amb un 67,58%. Aquí tenim el primer indicador que defineix la
realitat sociodemogràfica del barri, una important proporció de població nouvinguda
estrangera, que se converteix en la majoria de població jove.
Cal esmentar que la població activa no està composta per tota la població en edat de
treballar, sinó per aquella que està ocupada o cercant feina; els inactius seran
aquells que ni treballen ni cerquen un treball. L’evolució de la situació en què se
troba el mercat de treball dificulta l’ús de les dades de l’estudi anterior del barri.
Tampoc se disposa de dades desagregades per barris o zones estadístiques, que
nos permetin tenir una idea clara de la situació reial en què se troba la població de
Son Gotleu, en el moment actual de greu crisi econòmica. Les dades oficials
publicades més properes geogràficament estan considerades per codi postal, de
totes formes se farà una aproximació el més adient possible.
A pesar de no disposar de dades més concretes, la composició de la població nos
permet contemplar alguns indicadors, de importància alhora d’analitzar el mercat de
treball. Podem començar considerant el lloc de naixement de la població, com hem
vist un important contingent és d’origen estranger; les dades oficials (Pou, Riera i
altres, 2010)11 nos mostren com la crisi econòmica i la repercussió sobre el mercat
de treball està afectant més a la població immigrada. Així se pot observar a les taxes
d’ocupació, d’atur i de temporalitat del primer quadrimestre de 2010. Vegem algunes
dades interessants:
La taxa d’ocupació a les Illes Balears se situa en el 58,9% de la població, mentre
que la de la població immigrant està en el 48,4%. Això vol dir que de cada cent
10 Veure epígraf Dades demogràfiques 11 Pou, Ll.; Riera, D. i altres (2010). Informe sobre el mercat de treball de les Illes Balears.
Primer Quadrimestre de 2010. Observatori del Treball de les Illes Balears. Conselleria de
Turisme i Treball. Govern de les Illes Balears.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
57
persones immigrades, només 48 estan ocupades; xifra preocupant ja què la majoria
se troben en edat activa i amb la dificultat de recórrer a la solidaritat de familiars o
altres recursos disponibles.
La taxa d’atur el primer quadrimestre de 2010 se situava en el 22,4% (2,3 punts per
damunt de la mitjana estatal), la taxa d’atur de les persones estrangeres era bastant
superior a la mitjana de les Illes, un 34,5%. A més aquestes dades són més
significatives ja què la incidència de l’atur se situa en els sectors de la construcció i
determinats serveis, tradicionalment ocupats per la població immigrant més
representativa del barri (subsaharians, magrebins i algun col·lectiu dels
llatinoamericans) que suposen una taxa d’atur que duplica a la dels procedents de la
UE.
La precarietat laboral afecta més als més vulnerables, aspectes com el nivell
d’estudis, l’edat, el sexe i la nacionalitat se converteixen en indicadors clau alhora de
valorar la segmentació del mercat de treball i les repercussions sobre aquests
col·lectius. La temporalitat també és un factor de precarietat, la general de les Illes
Balears se situa en el 24,1%; mentre que en el cas de les persones estrangeres
aquesta arriba al 39,2%.
Aquesta aproximació des de dades generals, de la Comunitat Autònoma, permeten
en cert grau ubicar la situació de la població de Son Gotleu, quan les dades de nivell
educatiu i de lloc de naixement la situen entre els sectors més desfavorits del mercat
de treball. Podem comparar algunes dades amb les que s’agrupen per codi postal de
Palma. Son Gotleu està situat en el codi postal 07008, aquest agrupa un espai
geogràfic més ample, però d’alguna manera permet concretar la fotografia de la
situació actual. La demarcació de la zona correspon als barris: El Vivero, Rafal Nou i
Vell, Son Gotleu, Can Capes, Son Canals i una porció de La Soledat i Estadi
Balear12
12 Font: Riera, D.; Quintana, E. i Bonnail, M. (2006). Població i Mercat de Treball en el codi postal 07008. Imfof. Ajuntament de Palma.
Equip comunitari de Llevant Nord
58
Les dades referents a Palma13 per codi postal 0700814, situen en 4.558 el nombre
d’aturats, d’aquests 3.404 són espanyols i 1.154 estrangers15. Son Gotleu presenta
un greu problema d’atur en els col·lectius més desfavorits (immigrants subsaharians,
magrebins, llatinoamericans, joves en general i dones sense formació).
Com s’ha mencionat anteriorment, les dades de l’estudi anterior poden haver quedat
obsoletes, degut als canvis en el mercat de treball, a pesar d’això, podem comprovar
com en plena bonança econòmica, la població ja presentava índexs de precarietat
importants. Tal és el cas del percentatge d’aturats, mentre que en 2006 a les Illes
Balears se situa en el 6,64%, en el barri de Son Gotleu arriba al 16,77%. Afectant en
aquell cas amb més força a les dones, amb un 23,15% d’aquestes, duplicant el
percentatge dels homes en la mateixa situació. L’estudi fa referència a la greu
situació de les primeres, indicant que el 37,5% de les dones que cercaven la primera
feina durant 2006, duien una mitjana de 12 mesos aturades.
Respecte als tipus de situacions d’ocupació, seguint amb les dades de l’estudi, el
49,10% són fixos, el 29,97% eventuals, un 5,43% se declara irregular i un 6,98% no
volia manifestar a l’enquesta la forma en què se guanyava els doblers. Si
considerem les categories laborals, són en la seva majoria no qualificades (42,7%
són peons i no especialitzats).
13 Observatori de la Igualtat (Ajuntament de Palma) 14 Son Gotleu, juntament amb altres barris, té aquest codi postal. 15 La població total en edat activa (16 a 64 anys) pel codi postal 07008 és a 2009 de 33.216 persones.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
59
3.1.1 Recursos d’inserció laboral
A continuació se presenta la informació oferida per l’Imfof respecte als recursos
d’inserció laboral:
• SERVICIO DE ACOMPAÑAMIENTO A LA OCUPACIÓN (SAO)- IMFOF
(Ubicado dentro del CMSS Llevant Nord):
o Constituye un servicio de orientación laboral para personas con
especial dificultad de inserción que está dirigido a mejorar la
ocupabilidad y la inserción laboral de los usuarios, mediante el
desarrollo de itinerarios personalizados tutelados.
Este servicio está dirigido a los colectivos en riesgo de exclusión,
vinculados a los centros municipales de Servicios sociales del
Ayuntamiento, y al resto de demandantes de ocupación del SOIB
que presentan barreras de acceso al mercado de trabajo por
pertenecer a algunos de los colectivos más vulnerables.
• FORMACIÓN EN COMPETENCIAS LABORALES (IMFOCOMP)- IMFOF:
o Formación en competencias necesarias para la ocupabilidad,
como pueden ser las habilidades de relación interpersonal,
inteligencia emocional, gestión del tiempo, habilidades
comunicativas, motivación, etc.
• OFICINA IMFOF EN SON GOTLEU: SERVICIOS QUE SE OFRECEN:
1. Información laboral
2. Actualización agencia de colocación
3. Inscripción agencia de colocación: La Agencia de Colocación pone en
contacto las personas residentes en el municipio de Palma que están en
proceso de búsqueda de trabajo o que quieren mejorar su trabajo
actual, con las empresas, realizando una intermediación rápida, ágil y
Equip comunitari de Llevant Nord
60
eficaz
4. Orientación reforzada: Es un tipo de orientación en la cual se interviene en
aspectos de motivación, recualificación profesional, formación, adaptación y
desarrollo de las competencias para la ocupación, habilidades sociales,
conciliación vida laboral y familiar. Estos procesos suponen una
intervención a corto y medio plazo.
5. Club de ocupación: Espacio creado para proporcionar herramientas y
recursos de autoayuda para facilitar los procesos de búsqueda de trabajo a
todas las personas que los deseen mediante un servicio público, gratuito y
de acceso directo.
3.2 Situacions de necessitat
Per analitzar aquesta part, ens centrarem amb les necessitats socials que presenten
les persones/famílies del barri que al llarg de 2009 han estat ateses al CMSS de
Llevant Nord amb atenció social individual i familiar (TSIF) i també les necessitats
dels grups i col·lectius amb els que hem realitzat una atenció social Grupal i
Comunitària (TSGC).
Tradicionalment, el barri de Son Gotleu s’ha caracteritzat per presentar una alta
densitat de la demanda, es a dir, un nombre elevat d’expedients de serveis socials
per cada 100 unitats familiars del barri, essent aquest un indicador objectiu del nivell
de necessitat.
En 2009 des del Centre Municipal de Serveis Socials hem arribat a treballar amb 474
persones/famílies (expedients) sobre un total de 3.262 unitats de convivència
empadronades al barri a 01/01/2010. Això suposa una densitat de demanda
d’atenció social del 14,53%, percentatge molt elevat, tant si ho comparem amb el
conjunt de Palma, que és del 4,79% (8,8 punt per baix de Son Gotleu); com si ho
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
61
comparem amb la densitat de demanda d’altres barris veïnats com Can Capes
(densitat del 6,13%), Son Canals (del 5,21%) o Pere Garau (del 4,94%).
Gràfic 21
Distribució famílies empadronades i ateses a Palma
Resta fam ílies
95,21%
Fam ílies ateses amb
TSIF
4,79%
Font: Elaboració pròpia (Dades del CMSS LLevant Nord) Gràfic 22
Distribució famílies empadronades i ateses a Son Gotleu
Famílies ateses amb
TSIF
14,53%
Resta famílies
85,47%
Font: Elaboració pròpia (Dades del CMSS LLevant Nord)
Equip comunitari de Llevant Nord
62
3.2.1 Les persones/famílies amb situació de necessitat ateses amb TSIF
Les 474 famílies amb les que hem realitzat una atenció social individual-familiar
aglutinaven a un total de 1635 persones, pel que podem dir que un 16,29% dels
habitants del barri han precisat aquest tipus d’atenció. És un percentatge també molt
superior al que presenta Palma, en el que el nombre de persones ateses amb TSIF
amb situació de necessitat social varen ser el 5,64% de la població (ateses amb
TSIF 24.053 persones de les 426.526 empadronades).
EL PERFIL
Les edats
De les 1635 persones que hem atès la majoria són Adults, seguits per Joves,
Infància i Petita Infància.
Taula 9: Grups d’edat de la població atesa Grup d’edad població atesa Nº persones Percentatge
Petita infància (de 0 a 3 anys) 206 12,60 Infància (de 4 a 10 anys) 232 14,19 Preadolescència (de 11 a 14 anys) 112 6,85 Adolescència (de 15 a 18 anys) 83 5,08 Joves (de 19 a 29 anys) 284 17,37 Adults (30 a 64 anys) 670 40,98 Vellesa (65 anys i més) 34 2,08 No consta 14 0,86
Total SON GOTLEU 1635 100,00 Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
63
Gràfic 23
Distribució de les persones ateses amb TSIF per grups d'edat
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
35%
40%
45%
Son Gotleu 12,60% 14,19% 6,85% 5,08% 17,37% 40,98% 2,08% 0,86%
Palma 8,28% 12,70% 6,96% 5,60% 17,18% 41,75% 6,44% 1,09%
Petita infància Infància Preadolescència Adolescència Joves Adults Vellesa No consta
Font: elaboració pròpia
Si comparem el perfil de les persones amb situació de necessitat ateses pels serveis
socials municipals a Son Gotleu i al conjunt de Palma, veiem que sobretot el
col·lectiu de Petita infància i també el d’infància són especialment significatius a Son
Gotleu per sobre del que suposen a nivell de Palma.
Contràriament, el col·lectiu de persones grans està molt per baix del percentatge que
suposa a Palma. Aquesta poca representació del col·lectiu de persones gran ateses
pels serveis socials municipals no es pot entendre com una manca de necessitats
socials en aquest col·lectiu poblacional, sinó més bé com que a Son Gotleu les
demandes d’aquest col·lectiu no són canalitzades exclusivament a través dels
serveis socials primaris municipals sinó que també són ateses a través de l’atenció
social donada pel Centre de Salut (moltes de les demandes i necessitats d’aquest
grup estan relacionades amb la situació de salut i d’’autonomia) i també per atenció
social primària de Càritas.
Equip comunitari de Llevant Nord
64
3.2.2 Les nacionalitats
Si comparem el nombre de persones empadronades que hi ha al barri segons
nacionalitats, amb les nacionalitats d’aquelles que han precisat d’atenció social
individual/familiar, queda de manifest els diferents graus de necessitat de cada
col·lectiu.
El 56,7% de les persones ateses amb situació de necessitat social tenen
nacionalitats de procedència extracomunitària. Implica que dels 3.978 habitants
extracomunitaris censats, 925 han precisat d’atenció social, representa el 23,25%
del total de persones extracomunitàries empadronades.
De persones espanyoles en situació de necessitat social se’n han atès 523, d’un
total de 5.739 empadronades, suposa un 9,11% del total d’habitants espanyols del
barri.
Les persones de nacionalitats de la UE-27 tenen baixos percentatges de presència
al barri i també són poc significatives respecte del col·lectiu atès per Serveis Socials.
Sols un 2,37% dels habitants d’aquests països de naixement han precisat atenció
social individual/familiar.
Taula 10: Persones ateses per Serveis Socials amb Treball Social individual i familiar
Persones ateses per serveis socials amb
TSIF
Persones empadronades
Nacionalitats Nº % Nº %
Espanya 523 31,99% 5.739 57,18%
UE-27 7 0,43% 320 3,19%
Països extracomunitaris 925 56,57% 3.978 39,63%
Resta d'Europa 4 0,24% 64 0,64%
Llatinoamèrica 123 7,52% 759 7,56%
Àsia 6 0,37% 193 1,92%
Àfrica 758* 46,37% 2961 29,50%
Altres 34 2,08%
No consta 180 11,01%
Total 1.635 100,00% 10.037 100,00% *Magreb 211; Resta d’Àfrica 547
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
65
Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)
Gràfic 24
Distribució persones empadronades i ateses a Serveis Socials amb TSIF segons nacionalitats
0,43%
56,57%
31,99%
3,19%
39,63%
57,18%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Espanya UE-27 Països extracomunitaris
% persones ateses amb atenció social % persones empadronades
Font: elaboració pròpia De la gràfica anterior es pot concloure que les situacions de necessitat no tenen la
mateixa incidència entre les diferents nacionalitats o grups, no essent proporcionals
al nombre d’habitants del col·lectiu. Un major percentatge de persones de
nacionalitat extracomunitari s’han adreçat als serveis socials municipals presentant
diferents situacions de necessitat social front a persones d’altres nacionalitats, per
tant la incidència de necessitats socials i d’atenció social es més significativa dins el
grup de persones extracomunitàries, per sobre del grup de nacionalitat espanyola o
de la UE-27.
Equip comunitari de Llevant Nord
66
Gràfic 25
9,11%
2,19%
23,25%
6,25%
16,21%
3,11%
25,60%
0%
5%
10%
15%
20%
25%
30%
Espanya UE-27 Païsosextracomunitaris
Resta d'Europa Llatinoamèrica Àsia Àfrica (Magreb iResta d'Àfrica)*
Percentatges de persones ateses sobre el total d'habitants, segons nacionalitat
Font: elaboració pròpia
Dins el conjunt de països extracomunitaris es veuen diferències importants,
destacant la població de nacionalitat africana, per sobre de la resta. El percentatge
de persones empadronades amb nacionalitat africana amb necessitat d’atenció
social ha estat del 25,60% del habitants del barri.
Igualment són significatives les persones amb nacionalitats de Llatinoamèrica.
D’aquest col·lectiu, ha precisat d’atenció social el 16,21% de la població censada.
Del continent Africà, destacar el col·lectiu de nigerians del que hem atès 360
persones respecte de les 1064 censades al barri, suposa que el 33,83% d’aquest
grup ha precisat treball social de cas. També un bon percentatge de persones
magrebines es troben en situació de necessitat social, se’n han atès 211 sobre un
col·lectiu empadronat de 784, es a dir, el 26,91% del habitants magrebins del barri
han presentat necessitat d’atenció social.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
67
Taula 11: Nacionalitats del continent Africà de les persones ateses amb TSIF 2009
Persones ateses amb TSIF 2009
Nacionalitats Continent Africà Nombre
MAGREB 211
RESTA D’ÀFRICA 547
NIGERIA 360
SENEGAL 40
MALI 36
GUINEA 26
GHANA 21
GUINEA EQUATORIAL 19
CAMERUN 14
GAMBIA 12
SIERRA LEONE 11
MAURITANIA 3
COSTA D'IVORI 2
BRUKINA FASO 1
GUINEA BISSAU 1
NIGER 1
Total 758 Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)
Pel que fa a Llatinoamèrica, les nacionalitats més significatives en quan a persones
amb necessitats socials són: Equador (intervenció social individual amb el 16,9%
dels empadronats) Colòmbia (11,1% dels empadronats) i Bolívia (14,3% dels
empadronats).
Equip comunitari de Llevant Nord
68
Taula 12: Nacionalitats Llatinoamèrica de les persones ateses amb TSIF 2009
Persones ateses amb TSIF 2009
Nacionalitats Llatinoamèrica Nombre
EQUADOR 72
COLOMBIA 15
BOLIVIA 14
ARGENTINA 5
REP. DOMINICANA 5
XILE 5
PERU 3
BRASIL 1
CUBA 1
NICARAGUA 1
VENECUELA 1
Total 123 Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)
3.2.3 Els Diagnòstics i necessitats socials
Mitjançant l’atenció social individual/familiar donada en 2009 a les famílies de Son
Gotleu, podem dir que la majoria de les necessitats socials es refereixen a situacions
de:
� Dificultats econòmiques i d’habitatge, representen un 49%, dels diagnòstics de
les famílies del barri. És una incidència 10 punts per sobre del que aquesta
categoria representa en el conjunt de Palma.
� Dificultats d’integració social, on estan incloses les dificultats de:
• inserció laboral (per manca de qualificació professional, per barreres
idiomàtiques, per manca d’experiència o d’altres).
• inserció escolar (com l’absentisme, el retard escolar,...)
• inserció social (com l’aïllament, les formes de vida marginal, ...).
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
69
Aquests tipus de dificultats representen un 36,6% dels diagnòstics de les
famílies del barri. També suposa una incidència major del que aquesta
categoria suposa a nivell de Palma (4 punts per sobre).
� Altres tipus com les “Dificultats personals”, “Dificultats de convivència/relació” i
“Risc per a la integritat de les persones”, contràriament als dos grups primers,
són menys significatius a Son Gotleu que al conjunt de Palma.
Taula 13: Diagnòstics / Necessitats de les famílies ateses amb TSIF 2009
SON GOTLEU
Diagnòstics /Necessitats Nº
% respecte
Son Gotleu
% respecte de Palma
Dificultats econòmiques 389 48,93 39,66 Dificultats de convivencia/relació 44 5,53 8,35 Dificultats d’integració social 291 36,60 32,33
Risc per a la integritat de les persones
15 1,89 2,84
Dificultats personals 54 6,79 16,33 Altres diagnòstics 2 0,25 0,48 Total SON GOTLEU 795 100,00 100,00 Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)
Així, a Son Gotleu són bàsicament les situacions de dificultat econòmica i les
d’integració social las que predominen clarament.
Equip comunitari de Llevant Nord
70
Gràfic 26
Distribució tipologia de diagnòstics
Dificultats de
convivencia/relació
44
6%
Dificultats personals
54
7%Risc per a la
integritat de les
persones
15
2%
Altres diagnòstics
2
0%
Dificultats
d’integració social
291
37%
Dificultats
econòmiques
389
48%
Font: Elaboració pròpia
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
71
La següent gràfica, explicita el distint grau d’incidència que presenten a Son Gotleu i
al conjunt de Palma les diferents tipologies de necessitat.
Gràfic 27
Distribució diagnòstics socials 2009. Percentatges
48,93
5,53
36,60
1,89
6,79
39,66
8,35
32,33
2,84
16,33
0
10
20
30
40
50
60
Dificultats econòmiques Dificultats deconv ivència/relació
Dificultats d'integració social(desglossat avall)
Risc per a l'integritat de lespersones
Dificultats personals
Per
centa
tges
% Son Gotleu % Palma
Font: Elaboració pròpia
3.2.4 Les necessitats econòmiques i d’habitatge
El 49% de les necessitats detectades amb els casos que hem treballat eren de caire
econòmic o d’habitatge.
Les situacions de dificultat econòmica són bàsicament per “Manca de Mitjans propis
de subsistència” que es diagnostica en un 71,72% de les ocasions (percentatge
semblant al de Palma) i on destaquen les situacions de:
- Insuficiència d’ingressos (30,59%, inferior al percentatge que suposa a
Palma, que és del 37,36%)
- Manca d’ingressos (en 27,25% de les situacions de dificultat econòmica,
percentatge per sobre del 22,80 de Palma).
- Dificultats per afrontar despeses extraordinàries 10,80%
Equip comunitari de Llevant Nord
72
Les dificultats d’habitatge suposen el 12,34% dels diagnòstics realitzats. Destaquen
sobretot:
- Les deutes de vivenda (situació detectada en el 5,66% de les situacions
lleugerament superior a Palma, 5,46%) i també dificultats per pagar altres
despeses relacionades amb vivenda (2,57%, valor lleugerament superior al
de Palma).
Taula 14
Son Gotleu Palma* Tipologia Diagnòstica:
N % N %
Dificultats econòmiques 389 100,00% 5369 100,00%
Manca Mitjans propis de subsistència 279 71,72% 3882 72,30%
· Manca d’ingressos 106 27,25% 1224 22,80%
· Insuf. d’ingressos 119 30,59% 2006 37,36%
· Insuf. d’ingressos x despeses extraord 42 10,80% 549 10,23%
· Inadequada distribució del pressupost 5 1,29% 63 1,17%
· Altres manques de mitjans propis de subs. 7 1,80% 40 0,75%
Dificultats d´habitatge 48 12,34% 723 13,47%
· Manca d’allotjament 4 1,03% 54 1,01%
· Deutes de vivenda. 22 5,66% 293 5,46%
· Desnonament. 4 1,03% 68 1,27%
· Dificlt.X afrontar despe.d'habit.Excl.ant. 10 2,57% 90 1,68%
· Defici. hig./sanit.a la vivenda 1 0,26% 17 0,32%
· Manca d’equipament bàsic 2 0,51% 20 0,37%
· Amuntegament 1 0,26% 16 0,30%
· Pèrdua d’habitatge habitual 1 0,26% 39 0,73%
· Ús de vivenda en precari 1 0,26% 7 0,13%
· Altres dificultats d’habitatge 2 0,51% 93 1,73%
Altres dificultats econòmiques 62 15,94% 764 14,23%
* A la relació de Palma no hi figuren aquells diagnòstics que no s'han donat a Son Gotleu Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
73
3.2.5 Les dificultats d’integració social
El 36,60% de les situacions de dificultat presentades per les famílies estaven
relacionades amb la integració social, sobretot amb la inserció laboral i escolar.
Les distribucions són semblant a las de Palma, però amb alguna singularitat
� En el 62,89% de les situacions de dificultat d’integració són de caire laboral, on
destaquen:
• Situació irregular (11% d’aquest tipus de diagnòstic), Superior en 4 punts al
percentatge que suposa a Palma.
• Les dificultats de conciliació de la vida familiar i laboral (8,59%, per baix del
que representa a nivell de Palma).
• Manca de qualificació professional (8,25%, 1 punt per baix del percentatge
de Palma).
• Barreres idiomàtiques i culturals (5,15%, superior al de Palma que és del
3,52%).
� Un 16,84% de les dificultats d’integració són de caire escolar (percentatge unes
dècimes per sobre del de Palma), i on destaquen:
• Les dificultats d’adaptació al sistema escolar (5,15% semblant a Palma:
5,03%).
• L’absentisme escolar, que en general suposa un 4,12% de les situacions de
dificultat diagnosticades a Son Gotleu, lleugerament superior al que suposa
a nivell de Palma, que és el 3,82%.
Al barri destaca l’absentisme esporàdic front a altres formes d’absentisme,
mentre que a nivell de ciutat l’absentisme crònic, el intermitent i el esporàdic
estan més igualats.
• Dificultats d’aprenentatge (2,75%, més del doble que el que suposa a
Palma)
Equip comunitari de Llevant Nord
74
� Les dificultats d’integració social de caire social pròpiament dit, en la comunitat,
suposen el 14% de les situacions de dificultat d’integració, entre les que
destaquen:
• L’escassa o nul·la relació amb amics i veïnats.
• La poca o nul·la participació en activitats culturals.
• L’autoexclusió.
• Situacions de soledat/Aïllament.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
75
Taula 15: Son Gotleu Palma* Tipologia Diagnòstica: N % N %
Dificultats d’integració social 291 100,00% 4377 100,00%
Dificultats d’inserció escolar 49 16,84% 724 16,54%
· Absentisme esporàdic 7 2,41% 54 1,23%
· Absentisme intermitent 2 0,69% 55 1,26%
· Absentisme crònic 3 1,03% 58 1,33%
· D’escolarització. 1 0,34% 57 1,30%
· Dificultats d’adaptació al sistema escolar 15 5,15% 220 5,03%
· Dific. aprenentatge 8 2,75% 74 1,69%
· Retard escolar 2 0,69% 50 1,14%
· Altres dificultats d’inserció escolar 11 3,78% 156 3,56%
Dificultats d’inserció laboral 183 62,89% 2821 64,45%
· Manca de qualificació professional 24 8,25% 411 9,39%
· Manca d’hàbits i/o capacitats laborals 6 2,06% 174 3,98%
· Barreres idiomàtiques i/o culturals 15 5,15% 154 3,52%
· Manca de motiv.per inserció laboral. 1 0,34% 63 1,44%
· Situació irregular 32 11,00% 311 7,11%
· Dificultat de conciliació vida laboral/familiar 25 8,59% 540 12,34%
· Manca d’experiència laboral 4 1,37% 97 2,22%
· Incapacitat per treball habitual 1 0,34% 55 1,26%
· Activitats d’economia submergida 4 1,37% 68 1,55%
· Altres dificultats d’inserció laboral 71 24,40% 825 18,85%
Dificultats d’inserció social 41 14,09% 605 13,82%
· Soledat/aïllament 4 1,37% 84 1,92%
· Escassa o nul·la relació amb amics/veïns 6 2,06% 56 1,28%
· Escassa o nul·la participa. en activ. socioculturals 6 2,06% 183 4,18%
· Autoexclusió per pertinença a minoria ètnica 5 1,72% 49 1,12%
· Formes de vida marginals 1 0,34% 24 0,55%
· Altres dificultats d’inserció social 19 6,53% 170 3,88%
Altres dificultats d'integració social 18 6,19% 227 5,19% * A la relació de Palma no hi figuren aquells diagnòstics que no s'han donat a Son Gotleu Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)
Equip comunitari de Llevant Nord
76
3.2.6 Les Dificultats de convivència i relació intrafamiliar
Destaquen les dificultats en les relacions paterno-filials amb un 38,64%, on la Manca
d’habilitats de criança és la més significativa.
Les dificultats en les relacions de parella tenen una incidència del 31,82% respecte
de la totalitat de diagnòstics d’aquest grup.
Taula 16:
Son Gotleu Palma* Tipologia Diagnòstica: N % N %
Dificultats de convivència/relació 44 100,00% 1131 100,00%
Dificultats en les relacions paterno filials 17 38,64% 436 38,55%
· Incompliment reiterat de normes per part dels fills 3 6,82% 85 7,52%
· Manca d’habilitats de criança 8 18,18% 147 13,00%
· Dif. Comunicació Paterno-Filial 1 2,27% 78 6,90%
· Altres Dif. en les relacions paterno-filials 5 11,36% 99 8,75%
Familia multiproblemàtica 1 2,27% 49 4,33%
Dificultats en les relacions de parella 14 31,82% 288 25,46%
· Incompliment obligacions econòmiques 2 4,55% 61 5,39%
· Dificultats en processos de separació 4 9,09% 109 9,64%
· Problemàtica relacional de parella 5 11,36% 92 8,13%
· Altres Dif. en les relacions de parella 3 6,82% 26 2,30%
Dif. De convivència i relació familiar 8 18,18% 253 22,37%
· Manca d’habilitats d’organització 1 2,27% 15 1,33%
· Sobrecàrrega d’obligacions familiars 2 4,55% 79 6,98%
· Deteriorament en les relacions familiars 2 4,55% 50 4,42%
· Altres dif. Convivència/relació familiars 3 6,82% 59 5,22%
Altres dificultats de convivència/relació 4 9,09% 105 9,28%
* A la relació de Palma no hi figuren aquells diagnòstics que no s'han donat a Son Gotleu Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
77
3.2.7 Les Dificultats Personals
Les dificultats personals estan originades bàsicament per temes de salut, sobretot
per malalties psíquiques i físiques cròniques, i per problemàtica de discapacitats,
tant intel·lectual com física.
Taula 17:
Son Gotleu Palma* Tipologia Diagnòstica: N % N %
Dificultats personals 54 100,00% 2211 100,00%
Dependència 4 7,41% 426 19,27%
· Dificultats per realitzar AVD 1 1,85% 159 7,19%
· Dependència per malaltia física/psíquica/sensorial 2 3,70% 153 6,92%
· Altres dificultats per dependència 1 1,85% 29 1,31%
Discapacitat 10 18,52% 419 18,95%
· Discapacitat intelectual 5 9,26% 111 5,02%
· Discapacitat física 4 7,41% 94 4,25%
· Altres discapacitats 1 1,85% 55 2,49%
Salut 15 27,78% 540 24,42%
· Malaltia física degenerativa/terminal 1 1,85% 71 3,21%
· Malaltia física crònica 4 7,41% 156 7,06%
· Malaltia psíquica 8 14,81% 146 6,60%
· Altres problemes de salut 2 3,70% 127 5,74%
Adiccions 5 9,26% 125 5,65%
· Consum i/o dependència d'altres substàncies 5 9,26% 38 1,72%
Habilitats personals 7 12,96% 388 17,55%
· Crisis psicologica 2 3,70% 117 5,29%
· Escases o nul·les habilitats socials i de comunicació 1 1,85% 37 1,67%
· Escases o nul·les habilitats bàsiques de relació 1 1,85% 17 0,77%
· Problemàtica d'autoestima/autoimatge 1 1,85% 63 2,85%
· Manca d'habilitats personals 2 3,70% 27 1,22%
Risc de conducta antisocial 5 9,26% 64 2,89%
Altres dificultats personals 8 14,81% 232 10,49% Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)
Equip comunitari de Llevant Nord
78
3.2.8 Risc per a la integritat de les persones
Hem diagnosticat poques situacions d’aquest tipus, essent les més freqüents el
maltracte físic i el risc de desatenció física o negligència, que junts suposen el
66,66% de les situacions de risc per a la integritat de les persones.
Taula 18
Son Gotleu Palma* Tipologia Diagnòstica: N % N %
Risc per a la integritat de les persones 15 100,00% 385 100,00%
Abandonament psicològic/emocional 1 6,67% 13 3,38%
Maltracte físic 5 33,33% 79 20,52%
Maltracte psíquic/emocional 2 13,33% 47 12,21%
Risc de desanteció física o negligència 5 33,33% 83 21,56% Altres riscs per la integritat de les persones 2 13,33% 51 13,25% * A la relació de Palma no hi figuren aquells diagnòstics que no s'han donat a Son Gotleu Font: elaboració pròpia (Dades del CMSS Llevant Nord)
3.2.9 Altres necessitats socials detectades a través de l’atenció social
grupal i comunitària
� Dificultats de convivència entre els veïnats.
� Coneixement i compliment de la normativa municipal respecte de l’ús del
carrer i comportament cívic
� Dificultats idiomàtiques i de comunicació. Necessitat de conèixer la llengua
� Dificultats d’organització d’alguns grups formals com les comunitats de
propietaris. Necessitat de fer gestió eficaç i transparent de la administració
de la comunitat.
� Poc manteniment dels habitatges i de les condicions higièniques dels
espais comuns
� Poques places d’educació infantil de 0 a 3 anys
� Necessitat de suport amb el rendiment escolar
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
79
� Necessitat de suport per a participar en activitats del barri
� Pocs recursos d’oci d’infants i joves
� Necessitat de dinamització de certs grups per evitar l’aïllament
3.2.10 Situació de Dependència
Per a la realització de la situació de dependència s’analitzen les dades de la Direcció
General de Dependència. A data agost 2010, 188 persones de Son Gotleu havien fet
petició de reconeixement de Dependència, de les quals un 44 % són homes i altra
56% dones. Una gran majoria, el 73,40% són persones de 65 anys en endavant;
percentatge lleugerament inferior a la mitjana de Mallorca, que es situa en un
76,97%16.
Taula 20: Intervals d’Edat Homes Dones Total de 0 a 4 anys 2 1 3 de 5 a 9 anys 1 3 4 de 10 a 14 anys 4 4 de 15 a 19 anys 2 2 de 20 a 24 anys 1 2 3 de 25 a 29 anys 3 3 de 30 a 34 anys 2 2 de 35 a 39 anys 1 3 4 de 40 a 44 anys 5 3 8 de 45 a 49 anys 2 3 5 de 50 a 54 anys 3 3 de 55 a 59 anys 2 3 5 de 60 a 64 anys 2 1 3 de 65 a 69 anys 8 6 14 de 70 a 74 anys 6 9 15 de 75 a 79 anys 14 12 26 de 80 a 84 anys 12 20 32 de 85 a 89 anys 10 18 28 de 90 a 94 anys 3 11 14 de 95 a 99 anys 3 3 6 de 100 a 104 anys 3 3 No consta 1 1 Total general 83 105 188 Percentatges 44,15 % 55,85 % 100 % Font: elaboració pròpia (Dades de la Direcció General de Dependència)
16 Informació estadística del sistema per l’autonomia i l’atenció a la dependència (2010).
Direcció General de Dependència. Conselleria d’Afers Socials, Promoció i immigració.
Equip comunitari de Llevant Nord
80
Pel que fa a la nacionalitat, es tracta de persones espanyoles, representant un
percentatge mínim, del 2%, les persones estrangeres.
Taula 21:
Nacionalitat Homes Dones Total
ESPAÑA 81 101 182
ECUADOR 2 2
NIGERIA 2 1 3
No consta 1 1
Total general 83 105 188
Font: elaboració pròpia (Dades de la Direcció General de Dependència)
En quan al grau i nivell de dependència reconegut, de les 188 peticions, un 15,43%
són de primer grau, 23,40% de segon i 40,96% de tercer, Si comparem aquestes
dades amb la mitjana de Palma (21,69%; 28,73% i 39,55% respectivament) són
percentatges inferiors, a excepció del tercer grau que Son Gotleu la supera en 1, 41
punts. Per tant, a pesar de la vulnerabilitat del barri, no se detecta una repercussió
en les situacions de dependència dictaminades.
Taula 22:
Grau i Nivell de Dependència Nbre Percentatge
Grau I. Dependència moderada 29 15,43%
· Nivell 1 (menys acusat) 12 6,38%
· Nivell 2 (més acusat) 17 9,04%
Grau II. Dependència severa 44 23,40%
· Nivell 1 (menys acusat) 23 12,23%
· Nivell 2 (més acusat) 21 11,17%
Grau III. Gran dependència 77 40,96%
· Nivell 1 (menys acusat) 38 20,21%
· Nivell 2 (més acusat) 36 20,74%
Sense grau 38 20,21%
· En tràmit 9 4,79%
· Baixes (desestimació, defunció,...) 29 15,43%
Total sol·licituds 188 100,00%
Font: elaboració pròpia (Dades de la Direcció General de Dependència)
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
81
3.3 Educació i recursos socioeducatius
A un barri com Son Gotleu, amb una notable vulnerabilitat social, els recursos
educatius que pugui tenir la població al seu abast se converteix en un factor de pes,
alhora de minvar desigualtats socials i afavorir la integració. Aquests poden ser
formals o informals, tots són vàlids si entre els seus objectius s’hi troben la difusió de
coneixements, normes, valors i, en definitiva, afavorir eines a la població que
augmentin les seves habilitats socioculturals.
Per tal de poder oferir una classificació el més aproximada a la realitat interpretativa
dels recursos educatius, distingirem entre formals i informals; els primers són els
referits a l’ensenyança reglada i que tenen aquesta com a finalitat principal; mentre
que els informals, aquells que poden servir de complement educatiu o que poden ser
considerats dins uns paràmetres socioeducatius, sense tractar-se d’un recurs regulat
com a tal.
3.3.1 Recursos educatius formals: Els centres d’ensenyament
Alhora de considerar els centres d’ensenyament que formen part físicament d’un
barri (com a zona estadística) surten problemes d’apreciació, degut a què aquests
tenen zones de influència més ampla, se basen en criteris no limitats per espais
geogràfics tan concrets. Això facilita que a una escola pugui haver una composició
de l’alumnat que pertanyi a diferents barris; a més també hi cap la possibilitat de què
les famílies optin per centres privats ubicats a altres zones. Per tant, no se pot
establir rigorosament que les escoles i altres espais educatius estiguin destinats i
relacionats directament amb la població resident al barri.
Malgrat aquesta dificultat, s’ha optat per a considerar com a centres objecte d’aquest
estudi els que es troben dins la demarcació estadística 65, corresponent al barri de
Son Gotleu.
Equip comunitari de Llevant Nord
82
Així doncs, els centres d’ensenyança inclosos són els següents:
• Son Gotleu
o IES Sureda i Blanes
o CP Joan Capó
o CP Es Pont
o CP Gabriel Vallseca
o CC Corpus Cristhi
o CC Sant Josep Obrer (Educació infantil)
Se donen algunes característiques diferenciadores entre els centres que permeten
elaborar una doble classificació:
• Seguint el criteri de la composició de l’alumnat i el seu origen geogràfic, la
població escolar nouvinguda estrangera se concentra als centres públics,
sent molt escasa o quasi inexistent als concertats (comença a apareixer
algun cas en els primers anys dels d’Educació Infantil). A més aquest
fenomen va tenir una repercusió des del primer moment i de manera
creixent al CP Joan Capó, on des de fa alguns anys els primers cicles estan
formats mayoritàriament per alumnes d’aquesta procedència. De totes
formes, el pes de la proporció de població immigrada al barri és tan
important que va repercutint inexorablement sobre la resta dels centres, tal
és el cas del CP Es Pont, si bé en un principi va gaudir d’un equilibri
població immigrant – autòctona, de cada vegada la balança s’inclina més
per la part de la primera.
• La divisió concertats – públics, ubica als centres en dos conjunts de
recursos amb algunes característiques pròpies de la seva condició. Els
públics presenten una oferta separada, Educació Infantil i Primària per una
part (3 centres públics); Educació Secundària Obligatòria, cicles formatius i
Batxillerat per una altra (1 centre). Dels concertats, 1 centre imparteix
únicament Infantil i Primària (CC Corpus Cristhi) de totes formes en part
depèn del CC Sant Josep Obrer, que sí presenta tota l’oferta, ja què hi ha
un altre centre d’Educació Secundària molt a prop de Son Gotleu.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
83
Se podrien fer altres classificacions dels centres considerant altres criteris, degut a
què les diferències entre uns i altres han estat notables durant una sèrie d’anys i
encara romandren algunes, sobretot en el cas dels recursos disponibles i les seves
possibilitats per a fer front a les necessitats creixents de la seva població. Pel que
respecta als centres públics, tal és el cas de no disposar de menjador; si bé fins el
curs passat únicament el CP Es Pont comptava amb aquest servei, actualment s’han
desenvolupat unes obres al CP Gabriel Valseca que permetran gaudir d’aquest
recurs. El CP Joan Capó és un dels que més ha patit el canvi social del barri,
aleshores encara no disposa del servei de menjador escolar. Un altre punt
diferenciador entre aquests centres, que també s’ha millorat reduïnt així la bretxa
que separava a uns i altres, ha estat la constitució de les Apimas; dels tres centres
públics únicament el CP Es Pont disposava d’una associació de pares i mares (a
més força organitzada) els altres actualment ja disposen d’aquest recurs per la
comunitat escolar, encara en procés de consolidació, però que ha començat a dur a
terme algunes iniciatives de suport interessants. Els centres concertats disposen de
menjador i també de la constitució d’Apimes, alguna bastant activa.
Els programes de l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament (Escoles obertes i Èxit) han
tingut una repercusió molt positiva, ajudant a crear i consolidar les Apimes i establint
classes de repàs els horabaixes, destinades a minvar les dificultats d’aprenentatge
dels alumnes amb majors dificultats. En el cas de l’IES Sureda i Blanes, també
funciona un programa especial destinat a donar suport als alumnes amb més
dificultats d’integració social. Amb aquesta finalitat està destinada una educadora
que fa feina en xarxa amb altres serveis, duent una tasca socioeducativa i
comunitària.
Cal dir que existeix una bona relació i comunicació entre els centres, tal vegada
l’origen de cada un ha acabat creant dues xarxes, per una part, aquella que conecta
als centres concertats i per alta la que manté un fil comunicatiu entre els públics.
Respecte a aquests darrers, tots formen part de la Plataforma, un espai de treball en
xarxa que els hi permet estar informats i comunicats. Cal dir que la secció d’infantil
del CC Sant Josep Obrer ha participat darrerament a diverses activitats organitzades
mitjançant la Plataforma, unint-se així a la xarxa d’activitats comunitàries
Equip comunitari de Llevant Nord
84
socioeducatives que se desenvolupen entre els diferents serveis del barri.
Taula 23:
Centre d'ensenyança
IES Sureda i Blanes
CPJoan Capó
CP Es Pont
CP. Gabriel Vallseca
CC Corpus Cristhi
Nombre docents - 20 20 33 13
Total alumnes 528 228 207 426 243
Alumnes espanyols 380 88 207 153 226 Alumnes immigrants
148 140 68 273 17
Percentatge alumnat immigrant
28,03% 61,40% 32,85% 64,08% 6,99%
Servei de Menjador Sí No Sí No Sí
APIMA Sí No Sí Sí Sí Activitats extraescolars
Sí No Sí No Sí
Programa èxit (reforç escolar)
Sí Sí Sí No
Altres programes TISE Font: elaboració pròpia a partir de dades dels centres (curs 09/10).
Es pot observar una diferència notable entre els centres, respecte al nombre
d’alumnes immigrants estrangers, existeix com a una espècie de dicotomització
entre uns i altres, sobretot si comparem les dades referents a centres de primària,
els dos que tenen percentatges força elevats, no disposen tampoc d’altres medis
complementaris, com pot ésser l’existència de menjador, activitats o AMIPA, això és
en part reflex del que succeeix al barri, els nouvinguts van omplint els buits que
deixen els autòctons, degut a la mancança de recursos i això provoca encara més
abandonament i augment de les mancances, tot això desemboca en una precarietat
i dificultat cada vegada més greu.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
85
Per tal de disposar d’una informació més detallada, s’adjunten les taules de la
composició de l’alumnat a tots els centres d’ensenyança:
Taula 24: CP Es Pont Cicle Total alumnes Estrangers Espanyols Infantil 69 43,48% 56,52% 1er cicle 46 39,14% 60,86% 2on cicle 46 21,74% 78,26% 3er cicle 46 21,74% 78,26%
Total 207 CP Joan Capó Cicle Total alumnes Estrangers Espanyols Infantil 76 72,37% 27,63% 1er cicle 54 57,40% 42,60% 2on cicle 52 51,92% 48,08% 3er cicle 46 58,69% 41,31%
Total 228 CP Gabriel Valseca Cicle Total alumnes Estrangers Espanyols Infantil 138 71,74% 28,26% 1er cicle 94 64,90% 35,10% 2on cicle 99 63,64% 36,36% 3er cicle 95 52,63% 47,37%
Total 426 CC Corpus Christi Cicle Total alumnes Estrangers Espanyols Infantil 79 10,13% 89,87% 1er cicle 56 8,90% 91,10% 2on cicle 54 3,70% 96,30% 3er cicle 54 3,70% 96,30%
Total 243 IES Sureda i Blanes Total alumnes Estrangers Espanyols Tota l’oferta 528 28,03% 71,97% Font: elaboració pròpia
Equip comunitari de Llevant Nord
86
A pesar de les dificultats que presenten alguns dels centres d’ensenyança, el seu
funcionament i gestió no origina moltes queixes entre els usuaris, o persones que
d’alguna manera coneixen els centres, això indicava l’estudi Riba (2007), al Gràfic 28
podem observar les opinions que es fan sobre els centres en qüestió, el 93,9% dels
enquestats considera que no es donen problemes de cap tipus,
Gràfic 28
Consideració dels problemes amb els centres educatius
0,00% 20,00% 40,00% 60,00% 80,00% 100,00%
Alumnat conflictiu
Cap problema
Deteriorament
Manca d'espai
Font: Riba (2007)
3.3.2 Recursos educatius informals
Dins aquest grup considerarem els culturals, ja què estan a l’abast de la població i
els educadors per a fomentar l’educació i altres hàbits que garanteixen les habilitats
esmentades anteriorment.
De forma permanent, el barri disposa d’una nova biblioteca municipal situada al nucli
del barri, a prop del Casal de Barri, el Centre de Salut i altres serveis com les
escoles. Se tracta d’un local adequat amb tots els serveis propis d’aquestes
biblioteques; a més, el seu horari està bastant adaptat alternant dematins i
horabaixes, depenent del dia de la setmana. Juntament amb la Biblioteca, a la part
de darrera del seu local d’ubica el Ciber-aula, se tracta d’un servei de la Fundació la
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
87
Caixa, gestionat per l’àrea de Benestar Social, que disposa d’ordinadors i educadors
per a desenvolupar activitats mitjançant les TIC’s, apropant a la població aquestes
tecnologies. És un espai utilitzat de manera sovint pels educadors del Centre
Municipal de Serveis Socials, aprofitant-lo així com un recurs pel desenvolupament
de la seva tasca socioeducativa amb els més joves del barri.
En 2010 va deixar de funcionar un altre recurs socioeducatiu important pel barri, que
a més va ser l’únic existent durant una sèrie d’anys. Se tracta del Centre de SOS
Ajuda Infantil, on se desenvolupaven diverses activitats com per exemple: tallers de
manualitats i classes de suport escolar, entre altres; també duia endavant una tasca
d’ajuda a les famílies i donació de objectes de primera necessitats pels més
vulnerables. Coincidint en el temps, el mateix any s’ha posat en marxa una altra
iniciativa, el Club d’Esplai Son Gotleu, que si bé una de les seves finalitats és oferir
activitats de temps lliure i esplai pels nins i nines del barri, també desenvolupa una
tasca social i educativa important. Amb l’ajut de l’Obra Social de sa Nostra i la
col·laboració de la Fundació Esplai han posat en marxa el projecte “Compartim sa
Nostra Horabaixa”, oferint un servei d’activitats lúdiques i educatives (tallers,
manualitats, suport escolar i altres) pels infants de 6 a 12 anys que estiguin
matriculats en algun centre escolar de Son Gotleu.
Des de diferents serveis s’ofereixen altres activitats educatives17, de manera
individual o fent feina conjuntament en xarxa amb altres serveis o entitats. Alguns
exemples són la tasca desenvolupada des del Servei de Dinamització lingüística, els
educadors del Centre de Serveis Socials, els dinamitzadors de Joventut, les escoles
i les seves Apimes, o inclús des de la Policia Local amb el policia de barri i la figura
del Policia Tutor.
La realització dels cursos de llengua castellana o catalana signifiquen un avanç
destacat, degut a les necessitats identificades pels membres de la Plataforma,
durant el curs 2003/04 s’inicien cursos de llengua castellana per a immigrants; se
tracta d’una proba pilot desenvolupada per persones voluntàries per a fer front a les
necessitats creixents i la manca de recursos per a poder assumir amb certes
17 A l’annex s’inclou una llista de les activitats desenvolupades durant el curs 2009/10.
Equip comunitari de Llevant Nord
88
garanties el canvi sociodemogràfic i cultural del barri. Actualment aquest servei
s’assumeix des de diferents espais: CMSS, Càritas, Àrea d’Educació, algun centre
escolar, diferents associacions d’immigrants amb subvencions de la Direcció
General d’Immigració. A més se té inclús la possibilitat d’aprendre català amb el
Servei de Dinamització Lingüística i un educador destinat expressament al barri;
facilitant l’accés al coneixement d’aquesta llengua a infants, joves i famílies.
El Centre Cultural de Son Gotleu és un altre espai – recurs que serveix d’element
dinamitzador, les entitats poden demanar l’ús de les seves sales alhora de
desenvolupar diverses activitats (reunions, tallers, cursos, xerrades, etc.) sent així un
espai central al barri afavorint la interacció social. L’utilització del centre s’ha anat
incrementant any darrera any, tal i com el mostra la taula 25:
Taula 25 CESSIÓ D'ÚS CASAL DE BARRI SON GOTLEU
CURS ENTITATS SERVEIS
MUNICIPALS PARTICULARS TOTAL
2007-2008 4 8 4 16
2008-2009 56 28 0 84
2009-201018 100 44 0 144 Font: Benestar Social (Gestió dels centres culturals)
A més de servir per la seva utilització per part de les entitats i serveis del barri, el
Centre Cultural té la seva pròpia oferta d’activitats, pel que respecta al curs 2010/11
estan previstes les següents: Ioga, ball llatí, ball de saló, pilates, restauració de
mobles, brodats i pintura.
A l’estudi Riba (2007) se demanava a la població del barri quines activitats pensen
que serien interessants pel barri; molts dels enquestats no varen respondre, un
42,3%, per no saber què plantejar, no tenir clares les prioritats o pensar que ja ho
havia plantejat a les anteriors preguntes valoratives. A continuació s’exposa una
representació de les cinc categories més destacades:
18 A data 22/09/2010
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
89
• Activitats sobre civisme: 9,9%.
• Activitats relacionades amb la integració dels immigrants: 9,9%.
• Activitats vinculades amb els nins: 7,9%.
• Activitats vinculades amb els joves: 3,9%.
• Activitats d’oci i temps lliure: 3,7%.
Del total d’activitats demandades, se pot treure una idea clara, se demanava a
l’Ajuntament la dinamització sociocultural del barri. “Les propostes concretes estan
molt relacionades amb l’opinió dels problemes principals del barri, de la mateixa
manera s’identifiquen una sèrie d'activitats dirigides a reduir aquesta situació i als
col·lectius més vulnerables, com són els nins i joves, a més del tema de la
immigració i la integració d’aquest col·lectiu, i sobretot les activitats destinades a
fomentar el civisme entre la població, aquesta és una de les dues demandes més
reclamades i un dels problemes principals identificats a l’anàlisi.” (2007, 150)
L’ esmentat estudi també plantejava als enquestats el tipus d’activitats socials o
culturals a les que participava o els hi agradaria fer-ho. Doncs bé, si observem el
gràfic 20, les que més destaquen, en quant a participació, són aquelles referides a
les activitats físiques (o esportives), associatives (que també poden estar
relacionades amb les primeres) i d’oci o turisme (com el cas de les excursions),
realment aquests tres tipus podrien anar casi junts a una sola categoria similar,
enfront de les altres tres amb menys participació: voluntariat, formació no reglada i
activitats culturals, que representarien una implicació major en quant al factor
altruista o individual per a poder millorar la posició social o del mercat de treball (com
el cas de la formació).
Respecte a les activitats a les que es voldria participar, però que no es fa per uns o
altres motius, en totes a excepció de les associatives i físiques, supera l'aspiració o
el desig a la pràctica d’aquestes; concretament en aquelles que la pràctica és inferior
(voluntariat, culturals i formatives no reglades) és en els casos que és el desig més
important, sobretot a les dues darreres, culturals i formatives.
Equip comunitari de Llevant Nord
90
Gràfic 29:
Activitats a les que participa o li agradaria fer-ho
0,0% 10,0% 20,0% 30,0% 40,0%
Associatives
culturals
Físiques
Formatives no reglades
Oci, turisme
Voluntariat
Li agradaria
Participa
Font: Riba (2007)
3.4 Esports i espais lliures
Al voltant Son Gotleu està ubicada una de les considerades grans instal·lacions
esportives municipals, concretament el poliesportiu Germans Escales, centre
gestionat per l’Institut Municipal d’Esports (IME), inaugurat l’any 1991. La seva oferta
és bastant ampla, compta amb diferents espais esportius: 2 piscines cobertes, 1
pavelló (divisible en 3 mòduls), 2 camps de futbol (futbol -11 i 7), pista d’atletisme,
sala d’esgrima i oficines de l’IME, a més de 2 sales de fitness pels abonats i 3 sales
de gimnàstica. Se poden practicar activitats esportives com: Natació, voleibol,
bàsquet, gimnàstica artística, gimnàstica rítmica, karate, judo, taekwondo,
bàdminton, futbol, aeròbic i esgrima. L’horari és de 8 a 22 hores tots els dies, a
excepció dels diumenges de 8 a 15 hores.
En la plaça Orson Welles se troben unes pistes municipals descobertes (també
gestionades per l’IME), darrerament han estat objecte d’alguna reparació (com la
substitució de les porteries i cistelles de basquet) coincidint amb la rehabilitació del
parc que conforma la plaça. Se tracta d’un espai obert que permet practicar diversos
esports, compta amb pistes de futbet, basquet i petanca. Totes les pistes disposen
d’il·luminació artificial.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
91
A la plaça de Joanot Colon també se disposa de pistes de petanca, a més aquest
esport també se pot practicar a un espai privat, se tracta La Societat esportiva
Central, situada al carrer Regal, 59, un espai amb 6 pistes de petanca.
L’estudi anterior del barri considerava la valoració dels recursos esportius del barri
per part de la població enquestada. La valoració mitjana és un 3,3, és a dir, un
aprovat ajustat. A la distribució de les valoracions dominen les valoracions regulars o
dolentes. De totes formes, pareix ser que la població no considerava l’existència del
Poliesportiu Germans Escales alhora de considerar els recursos al seu abast. Veure
Gràfic 30:
Gràfic 30
Valoració serveis esportius de l'Ajuntament
Positiva o molt positiva45%
Regular26%
Negativa o molt negativa29%
Font: RIBA (2007).
3.4.1 Espais lliures
A Son Gotleu podem identificar una sèrie d’espais públics i zones privades d’ús
comú que faciliten la interacció entre la població i poden ser un bon recurs alhora de
desenvolupar activitats comunitàries a l’aire lliure. A més de places, trobem voravies
amples o petites placetes al carrer principal (Indalecio Prieto). Les més destacades
serien les següents:
Equip comunitari de Llevant Nord
92
• Plaça Orson Welles (Parc)
• Plaça Joan Alzina
• Plaça Joanot Colom
• Plaça on està ubicat el Centre de Salut
• Placetes del carrer Indalecio Prieto
• Patis i jardins privats d’ús comunitari
• Voravia carrer Indalecio Prieto
• Voravia carrer Tomàs Rullan
Les zones i espais públics on habitualment se troba la gent del barri, se situen als
parcs i places, les voravies més amples ,dels carrers principals del barri, també
permeten la interacció, se tracta del carrer Indalecio Prieto, que a més compta amb
placetes al lateral esquerre com a continuació de la voravia, on hi ha arbres i bancs
per a seure la gent. Una altra voravia ampla que presenta un trànsit important tant de
vehicles com de gent és el carrer Tomàs Rullan.
Les places del barri presenten una bona afluència de persones de totes les edats, si
bé en un principi les més utilitzades eren la del Fra Venerable Joan Alzina i la
d’Orson Welles (en aquesta se troba el parc del mateix nom) actualment en totes se
pot observar la presència d’usuaris diversos.
La plaça situada a l’entrada del Centre de Salut s’utilitza menys com a una zon
d’esplai, a pesar de això podem trobar gent als bancs i alguns infants jugant al
centre d’aquesta, sobre tot els caps de setmana i a l’estiu, però pareix que la gent li
dona un ús més d’un lloc on s’espera a algú al carrer, o per estar una estona
descansant a un banc, a més hem pogut observar el seu ús com a lloc per a recollir
gent, com és el cas de la del club de la tercera edat, quan se’n va d’excursió.
La plaça Joanot Colom se troba ubicada entre l’IES Sureda i Blanes, el CP Es Pont i
l’escoleta d’Infantil de Sant Josep Obrer. Darrerament ha estat remodelada i això ha
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
93
afavorit que hagi passat de ser un lloc poc utilitzat, més que res de trànsit, a ser un
dels espais més freqüentats, té una zona infantil i pistes de petanca amb il·luminació.
El problema és la manca d’ombres, si bé està equipada amb arbres, aquests no són
útils per la comoditat dels usuaris, durant l’estiu el Sol impedeix poder utilitzar els
bancs a les hores de més calor. Darrerament s’ha utilitzat per a diferents activitats
comunitàries que implicaven la presència i participació de la comunitat escolar, és un
espai ideal per aquestes activitats ja què no té trànsit rodat i està molt a prop de
diferents centres escolars.
La plaça d’Orson Welles és l’espai públic més gros, amb una llargària de quasi tota
la limitació del barri (des del carrer Pico Teide fins el Camí de Son Gotleu). Disposa
d’equipaments esportius, caminets ombrejats, un bon nombre d’arbres i bancs per a
passejar i poder seure als, els caps de setmana hom se pot trobar una activitat
important, els diumenges s’organitzen, de manera informal i espontània, partits de
futbet entre joves, principalment el lloc és utilitzat per població llatinoamericana, no
sols del barri, sinó que també se reuneix població d’aquest origen que ve d’altres
indrets, l’activitat d’aquest grup és oberta a altres, ja què pareix que s’enfronten en
els partits amb altres joves, entre ells espanyols, marroquins o equatorians.
Se tracta d’una plaça que de cada vegada s’ha anat utilitzant més, s’organitzen
festes de diferents associacions i altres activitats del barri acaben amb actuacions,
jocs, danses, etc. també aquí. Ofereix moltes possibilitats, zones d’ombra, arbres i
bancs; pistes diverses, una amb escenari fitxo, focus i punt d’electricitat; sent un
recurs interessant per a diverses activitats. La zona de recreo infantil ha esta
millorada, ampliant el seu mobiliari per llocs. Tal vegada, a pesar de la reforma,
encara manca alguna millora, té bastants d’arbres, però dona una sensació massa
freda per la manca de plantes més baixes, que donin una mica de colorit al gris i
marró característic del ciment i el terra.
Durant el dematí se poden observar persones grans que passegen o passen el
temps assegudes als bancs. A la zona destinada als més petits, la de recreo, se pot
observar un ús indiferent de la població, interactuen amb normalitat mares o famílies
amb fills petits que juguen en aquest espai, si bé podem veure mares d’origen
Magribí, així com d’Amèrica Llatina, o persones d’altres grups d’origen espanyol,
Equip comunitari de Llevant Nord
94
curiosament no és habitual trobar persones d’origen nigerià o d’altres procedents de
l’Àfrica Subsahariana, sent aquest col·lectiu molt representat al barri. Els horabaixes
les pistes esportives són més utilitzades, les de petanca no pareix que s’hagin
utilitzat gaire. De totes formes encara se podria fomentar més l’ús de pistes com les
de basquet.
Si bé, el grups d’edat d’usuaris més nombrós se correspon amb els nins, gent jove i
famílies amb infants, la zona dels bancs i els passeigs que envolten la zona
enjardinada, presenta major presència de gent gran que llegeix el diari asseguda als
bancs, o passejar amb la companya d’algun company. Darrerament hi ha més
presència de persones joves soles tombades als bancs durant el dia, sobretot
immigrants.
Els dies feiners, durant el matí, aquesta plaça se converteix a l’espai menys ocupat,
són molt poques les persones que passegen pel parc, no se formen grups de gent,
sinó algunes persones majors, en parella o soles, assegudes als bancs i alguns
veïns dels habitatges més antics que aprofiten la proximitat dels bancs del parc per
estar tranquils o amb reunió informal.
La plaça Joan Alzina és la que se troba més deteriorada, disposa de bancs per a
seure la gent, arbres i un espai pels més petits, però les condicions són molt
precàries, hi ha molta brutor a la zona de recreo, la sorra està plena de restes de
fems, cartons i tot tipus de escombraries, fins i tot hem pogut trobar vidres romputs
enterrats a la sorra junt als gronxadors. Aquesta plaça abans de la darrera reforma
comptava amb unes cistelles per a poder jugar a bàsquet, però això va desaparèixer,
per tant els nins se dediquen a estar per la zona, sense fer una activitat en concret,
sense poder improvisar algun lloc més formal, poden estar amb la bicicleta, amb una
pilota o simplement ser allà. Aquest lloc se troba al nucli de Son Gotleu, a la zona
més poblada i en pitjors condicions.
La gent que utilitza habitualment aquest espai se situa als mateixos racons, sense
tenir contacte amb els altres usuaris, la diferència entre uns i altres és el seu origen,
és a dir, aquí sí se troba una forta presència de població subsahariana, és la que té
més presència, ocupa, principalment, els bancs de la part nord i no se produeix cap
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
95
interacció amb població espanyola que ocupa l’altra banda de la plaça, la població
subsahariana utilitza el lloc per reunions informals quotidianes, majoritàriament són
homes joves. Respecte els altres col·lectius, solen ser espanyols del barri joves que
ocupen la zona amb els ciclomotors i nins que juguen.
A diferència del que succeeix a la plaça Orson Welles, la de Joan Alzina presenta
una interacció i us de població semblant, independentment de l’hora o dia de la
setmana, si es cert que les horabaixes és més utilitzada que al matí, però no se
troba una diferència significativa entre cap de setmana i horabaixes dels altres dies,
a més a més, als matins se pot trobar el mateix tipus de gent i d’ús, això sí, amb
menys nombre d’usuaris; gent major jubilada d’origen espanyol que descansa als
bancs, soles o en grups de dos o tres persones, altres grups de quatre o cinc
persones que solen estar reunides als mateixos bancs, curiosament alguns nins que
juguen, en lloc d’ésser a l’escola (això se pot observar dins l’horari escolar) i a un
costat de la part nord de la plaça, tal i com és habitual, un grup de persones d’origen
subsaharià, pareix que és un espai on se produeixen aquestes reunions informals
d’aquest col·lectiu.
Una de les activitats amb més èxit de clients a Son Gotleu, són els bars, utilitzats
majoritàriament pels homes, alguns d’aquests establiments presenten fins i tot
problemes de manca d’espai, degut a la quantitat de gent que està allà consumint o
simplement reunits a les taules, fent una partida al dominó o mirant la televisió. Això
crea una gran activitat al barri i al voltant d’aquests indrets, on se presenta amb més
rellevància, és al carrer Indalecio Prieto, concretament a dues placetes petites que
se troben a continuació de dos d’aquests establiments, a primera hora del dia se pot
observar com poc a poc se va situant gent asseguda als bancs, principalment gent
major jubilada i alguns joves.
Principalment a la part nord de la zona central del barri “Las Corominas” se troben
uns espais de titularitat privada (pertanyen a les diferents comunitats) amb ús
comunitari (de pas totalment lliure) en aquestes placetes existeixen una sèrie de
pasteres abandonades, un temps els veïns sembraven i tenien cura dels horts i
Equip comunitari de Llevant Nord
96
jardins, però actualment no tan sols no s’utilitzen19, sinó que a més molts dels
residents no tenen coneixement de què poden sembrar, pensen que és de
l’Ajuntament. L’oportunitat que ofereix aquest espai ha estat aprofitada per una sèrie
d’entitats del barri per a tornar a sembrar, al mateix temps que s’implica a la resta de
veïns en una activitat intercultural i de millora del barri.
Pel que respecta als carrers més transitats tant pels vianants com pels vehicles,
podem distingir dues tipologies, per una banda els carrers que a més de presentar
un important trànsit rodat, constitueixen unes de les vies principals, en quant al pas
de persones se refereix, com són: el carrer Indalecio Prieto, Tomàs Rullan, Santa
Florentina i el principi del Camí de Son Gotleu, a l’altura de la intersecció entre el
Centre de Salut i la parròquia del Corpus Christi; per altra banda, trobem carrers
amb trànsit rodat, però amb baixa presència de persones que utilitzen aquests com
itinerari, tal és el cas del Camí Son Gotleu a partir de la intersecció abans
mencionada cap al carrer Aragó i del carrer Gabriel Carbonell, que si bé no
presenten la quantitat de trànsit de vehicles dels altres mencionats, si constitueixen
vies de pas obligat cap altres indrets.
3.5 Salut
L’enquesta de Salut de les Illes Balears 200720 presenta una llista de les principals
patologies considerades problemes de salut crònics. Fa una distinció en relació a
l’edat, destaca com un 68,5% de la població adulta i el 24,7% de la població infantil
declarava haver patit al menys un trastorn crònic en el darrer any. Pareix ésser que
la situació socioeconòmica també incideix en l’existència de trastorns de salut en
general i crònics en particular.
Els problemes de salut crònics citats amb més freqüència entre els adults eren les
malalties de l’aparell locomotor i de l’aparell circulatori. Destacant els relacionats
19 Només un veí continua sembrant a una situada a la part del carrer Pico Teide, 3. 20 Direcció General de Salut Pública i Participació. Conselleria de Salut i Consum. Govern de
les Illes Balears.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
97
amb dolor a la zona lumbar i cervical, artrosi, artritis, reumatisme i hipertensió
arterial. Altres problemes de salut de caire psicològic o psicosocial també estan força
presents, tals com la depressió i la ansietat, amb més freqüència entre les dones
que els homes. L’edat és una variable molt significativa alhora de la presència d’uns
o altres problemes de salut. Entre els majors de 65 anys destacaven l’artrosi, l’artritis
i el reumatisme com els més patits per més del 50% dels entrevistats; seguit de la
hipertensió arterial (42,9%), el mal d’esquena tant cervical (29,7%) com lumbar
(28,6%), el colesterol elevat (26,8%) i els problemes de depressió/ansietat (26%). Un
27,4% dels homes d’aquest grup d’edat havia patit problemes de pròstata.
Dels problemes de salut més freqüents entre els joves, destaquen els d’al·lèrgia
(14,0%), el mal d’esquena cervical (13,8%) i lumbar (12,8%), la depressió, ansietat
(8,5%) i l’asma (7,1%).
Els problemes de salut més freqüents declarats per la població infantil eren les
al·lèrgies cròniques (7,1% de nins i 10,2% de nines) i l’asma (5,8% de nins i 4,3% de
nines)
Les dificultats de poder desenvolupar les activitats de la vida diària també són
considerades a L’enquesta de Salut de les Illes Balears 2007; els resultats indiquen
que un 61% declaraven tenir autonomia funcional o capacitat per realitzar les 8
activitats relacionades amb les cures personals sense necessitat d’ajuda, el 57% per
dur a terme feines domèstiques i el 63% per al moviment. Per als tres grups
d’activitats, les limitacions augmentaven en persones majors de 75 anys. D’altra
banda, els homes tenien més autonomia funcional que les dones.
Alhora de considerar la situació de Salut en Son Gotleu, partirem de dues fonts
principals: Per una part, de l’anàlisi de les dades que consten a l’estudi del barri de
2007 i per una altra, de les aportades pels professionals del Centre de Salut.
Les dades presentades per RIBA (2007, 113-118) referents a les diferents
patologies, identifiquen algunes tendències que agrupen les respostes en una sèrie
de categories o tipus concrets, les més freqüents són:
• Minusvalidesa física, 4,7%.
Equip comunitari de Llevant Nord
98
• Patologies de l’aparell locomotor i teixit conjuntiu, 2,5%.
• Patologies de l’aparell respiratori, 2,2%.
• Minusvalidesa sensorial, 1,5%.
Les situacions de salut identificades a l'enquesta permeten ampliar les valoracions
dels sanitaris. Cal tenir present que aquestes dades no són el resultat d'un estudi
epidemiològic, però els enquestadors tenien instruccions clares de no reconèixer cap
situació que no estigués correctament diagnosticada pel personal sanitari o, en el
cas de les minusvalideses, reconegudes per l'IBAS.
Una observació interessant és la consideració del nombre de problemes de salut per
llar, com podem observar a la taula 26.1 trobem algunes diferències entre les dues
zones del barri:
Taula 26.1
Zones del barri Total
Zona 1 central Zona 2 perifèria Nbre Per % Problemes de salut
a la llar Nbre Per % Nbre Per %
Cap problema 123 60,0% 102 68,0% 225 63,4%
Un problema 36 17,6% 33 22,0% 69 19,4%
Dos problemes 34 16,6% 9 6,0% 43 12,1%
Tres problemes 7 3,4% 5 3,3% 12 3,4%
Quatre problemes 5 2,4% 1 ,7% 6 1,7%
Total 205 100,0% 150 100,0% 355 100,0%
Font: Riba (2007)
Pareix ésser que la incidència de problemes de salut és més representativa a la
zona central, un 60% manifesten no tenir problemes enfront d’un 68% de la zona
perifèrica (taula 26.1). També destaca l’existència de més d’un problema concentrat
al mateix llar, si bé a la perifèria els llar amb una persona amb problemes de salut se
situa en el 22%, 4 punts i mig per damunt de l’altra zona; quan considerem més d’un
problema la zona central arriba al 22,4% de les llars (el que representa un 56,1% de
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
99
les llars que tenen algun problema) mentre que a la zona perifèrica només un 10%
de les llars tenen més d’una persona amb problemes de salut (el que representa un
31,2% de les llars amb problemes)
La concentració de problemes a les mateixes llars i persones és un dels factors que
agreugen més les necessitats de salut; un 36,6% de les llars presenten algun
problema de salut, és un percentatge força important, si l’afegim a les dificultats
socials i econòmiques de la població de Son Gotleu, a més també és de destacar el
5,1% de les llars que es troben amb una realitat difícil, amb una concentració de tres
o quatre persones amb problemes de salut a la mateixa llar, normalment
coincideixen amb dificultats socials diverses, però el grup més afectat és de les
persones majors, els ancians, situació que encara es complica més en el cas de
persones que viuen soles.
3.5.1 Problemes sociosanitaris
Seguint les dades de l’anterior estudi del barri, podem identificar que hi ha tot un
conjunt de situacions de manca salut, relacionades amb la situació social del barri i
les problemàtiques associades a aquest. Alguns casos són evidents, com el consum
de drogues, les discapacitats, l'atenció als infants o la situació de les persones
grans. Aquest darrer grup se troba en ocasions molt aïllat, sobretot a partir del canvi
sociodemogràfic i l’entrada de població immigrant estrangera. Aquest aïllament
social s’ha afegit a l’augment de les dificultats pròpies de l’edat, juntament amb una
situació socioeconòmica feble i l’escàs nivell educatiu; el que converteix aquest
col·lectiu en un dels més vulnerables.
Sembla que la consolidació de les anomenades “estructures mínimes de
convivència”: fadrins/es, vidus/vídues, divorciats/des o parelles soles, és una
tendència irreversible que afecta directament als tipus de vida dels ancians entre els
quals és important el nombre dels que viuen sols. Si bé és cert que aquesta
independència entre les generacions, pel que fa a la modalitat de convivència,
constitueix un indicador de competència i autonomia per aquest grup de població, no
és menys cert que així com avança l’edat, el fet de viure ja suposa un element de
Equip comunitari de Llevant Nord
100
risc important, predictor d’institucionalització o important suport per part de
professionals o familiars, molt especialment quan els problemes de salut apareixen.
Un grup important de conseqüències de les diverses situacions sociosanitàries, que
viuen d'una manera especialment intensa els ancians malalts o molt majors, les
persones amb discapacitats i diversos malalts amb importants afectacions, són les
limitacions per les activitats de la vida diària.
Les dades de l'enquesta ens aporten una aproximació a la magnitud d'aquest
problema. L’anàlisi s’ha fet des de dos punts de vista, per una banda, es presenta la
representativitat percentual del total de població enquestada, veure taula 26.2,
respecte a les situacions en les que es veu limitada la seva activitat diària; per una
altra, s’identifiquen les situacions esmentades i la seva distribució per llars, per tal de
fer un apropament a les situacions de dificultat a les que s’enfronten determinades
famílies, taula 26.3.
Taula 26. 2: Dificultats a la vida diària per zona
Zones del barri Total
Zona 1 central Zona 2 perifèria Nbre Per %
Dificultats activitats vida
diària
Nbre Per % Nbre Per %
Sense problemes
identificats 468 74,4% 338 81,4% 806 77,2%
Dificultats tasques llar
rentar-se vestir-se, etc. 33 5,2% 16 3,9% 49 4,7%
Dificultats desplaçaments 35 5,6% 20 4,8% 55 5,3%
Dificultats d'orientació
espacial i temporal 10 1,6% 2 ,5% 12 1,1%
Dificultats relacions
socials parlar escoltar i
altres
6 1,0% 2 ,5% 8 ,8%
Ns-Nc 77 12,2% 37 8,9% 114 10,9%
Total 601 100,0% 402 100,0% 1003 100,0%
Font: Riba (2007)
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
101
Com es pot observar a la taula 26.2, un 77.2% de la població enquestada no té
problemes identificats, com el cas d'alguna dificultat pel desenvolupament normal de
la vida diària, aquesta situació és més problemàtica a la zona central enfront de la
perifèrica. Respecte a les dificultats més representatives, destaquen dues, les
relacionades amb el desplaçament i aquelles tasques pròpies de la higiene personal,
com poden ésser les de rentar-se o vestir-se. Les diferencies entre ambdues zones
són escasses, si bé el percentatge és una mica més elevat a la zona central; s’ha de
dir que el nombre de persones afectades no és gens menyspreable, ja què així
mateix de les 468 persones (inclosos tots els grups d’edat) enquestades en aquesta
zona, 84 presentaven algun problema per al desenvolupament de les tasques
quotidianes.
Taula 26. 3: Dificultats a la vida diària per llar i zones
Zones del barri Total
Zona 1 central Zona 2 perifèria Nbre Per % Dificultats vida
diària a la llar Nbre Per % Nbre Per %
Cap dificultat 159 77,6% 127 84,7% 286 80,6%
Una dificultat 19 9,3% 11 7,3% 30 8,5%
Dues dificultats 20 9,8% 9 6,0% 29 8,2%
Tres dificultats 4 2,0% 1 ,7% 5 1,4%
Quatre
dificultats 2 1,0% 2 1,3% 4 1,1%
Cinc dificultats 1 ,5% 1 ,3%
Total 205 100,0% 150 100,0% 355 100,0%
Font: Riba (2007)
Pel que respecta a les llars amb cap persona que tingui dificultats per al seu
desenvolupament a l’activitat diària, les dades indiquen que un 80,6% de les llars no
tenen cap persona amb aquesta situació, per zones, pareix que la central presenta
un percentatge menor (un 77,6%), és a dir existeixen més casos de llars amb
presència de persones amb dificultats; enfront de la zona perifèrica (un 84,7%). En
Equip comunitari de Llevant Nord
102
el cas de les llars que tenen casos amb dificultats, un 22,4% dels de la zona central i
un 15,3% dels de la zona perifèrica, podem comprovar com a totes les categories és
més preocupant la situació de la població a la zona central.
Recursos sanitaris i programes desenvolupats Serveis oferts des del Centre de Salut:
Unitat d’atenció administrativa: informació i atenció a l’usuari; citació a consultes mèdiques, d’infermeria, comare i especialistes; visat de receptes; targeta sanitària, etc.
Consulta de medicina de família, pediatria, atenció al nin i d’infermeria
Programa d’atenció domiciliària
Extracció de sang i recollida d’altres mostres per analítiques
Consulta de Cirurgia Menor
Espirometria
Programes d’atenció a les malalties cròniques: hipertensió, diabetis, hiperlipèmies, obesitat, malalties respiratòries, etc.
Atenció a la dona: planificació familiar, diagnòstic i seguiment de l’embaràs, diagnòstic precoç del càncer de cèrvix i endometri, atenció al climateri, etc.
Unitat de Treball social
Unitat d’Odontologia i Salut bucodental
Activitats preventives i promoció de la salut: vacunacions als nins (centre i escoles), vacunació antigripal, antitetànica i contra l’hepatitis B
Educació grupal: grup d’educació per a diabètics, grup d’educació per a la salut, activitats a centres educatius de primària, activitats a instituts d’educació secundària, etc.
Centre docent: Medicina Familiar, Comunitària i residents de comares i pregrau
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
103
Des del Centre de Salut se treballa en diferents programes comunitaris d’Educació
per la salut, participant als diferents espais de treball en xarxa que existeixen al barri.
Podem destacar els projectes següents:
• Plataforma Son Gotleu, se manté una presència activa en la Plataforma,
participant en les diferents activitats desenvolupades al barri. A més,
darrerament les reunions se realitzen en el Centre de Salut.
• Comissió de pediatria, se tracta d’un projecte que cerca la coordinació i el
treball en xarxa entre serveis que atenen a població infantil, poden tractar i
fer seguiment de casos concrets.
• Sessions de classes de castellà, aprofitant les classes de castellà per a
immigrants, se duen a terme diferents sessions d’Educació i promoció de
la salut, per homes i dones; els continguts se refereixen a temes concrets
de la higiene personal, cura dels bebès, sexualitat i coneixements
nutricionals i de tractar aliments per a cuinar.
Equip comunitari de Llevant Nord
104
4 SITUACIÓ PER GRUPS D’EDAT
L’apartat següent tracta aspectes més característics de la població, en aquest cas
diferènciada per col·lectius segons edat. En concret: Infància, joves, adults i
persones grans.
4.1 Infància
La població més jove, hem considerat la que se troba en edat d’escolarització
obligatòria, està constituïda per un 20,49% de la població total del barri. Una de les
característiques de la seva composició és la gran multiculturalitat, als nins i nines de
pares espanyols de naixement s’han afegit altres; per una part, els nascuts a altres
països procedents de la reagrupació familiar de la població immigrada estrangera,
un indicador del procés d’assentament, i per altra els fills d’immigrants nascut a
Espanya. Aquesta multiculturalitat convertida en interculturalitat en els espais
d’interacció se reflexa a les escoles, parcs i carrers del barri i representa un potencial
important d’integració.
Generalment, els infants se troben en una doble situació de risc, d'una banda, viuen
la realitat de les seves famílies, moltes d'aquestes es troben en situacions difícils, i
això té conseqüències sobre la seva socialització i les seves condicions vitals, d'altra
banda, no existeixen recursos a nivell d'infància, quan els dos pares treballen, els
nins estan sense control pel carrer, a causa d’això moltes mares no poden treballar o
han de fer-ho a horaris molt concrets. Des de diferents serveis s’estan oferint
algunes activitats els horabaixes per a poder minvar aquesta mancança, però no és
suficient.
Fins fa poc l'únic suport que ha perdurat en el barri per a la infància és SOS ajuda
infantil, en un dels seus dos locals s’han dut a terme activitats de temps lliure i
classes de repàs, però la seva labor queda minimitzada, davant la gran demanda de
necessitats bàsiques sense cobrir. A més aquesta entitat ha deixat de existir a
principis de 2010, coincidint en el temps amb l’obertura del Club d’Esplai Son Gotleu,
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
105
amb una oferta socioeducativa important, implicant també a les famílies i el
complement d’altres projectes desenvolupats els horabaixes, ampliant així la seva
oferta.
El gran problema dels nins i nines és el context en el que se socialitzen, una bona
part passa moltes hores al carrer, sobretot els horabaixes (també els matins aquells
que són absentistes); allà poden observar pràctiques negatives com el consum,
venda de drogues, formes de subsistència econòmica com la venda d’objectes
robats i altres accions no normatives. A pesar de l’ampliació d’oferta socioeducativa
dels darrers anys, utilitzant i fomentant espais adequats com la biblioteca, el
ciberaula, els centres escolars i inclús els espais lliures com un recurs més per al
desenvolupament d’altres activitats més educatives; encara els factors d’influència
negativa són força importants com per haver minvat el risc dels infants del barri.
L’absentisme és una pràctica freqüent entre determinats col·lectius, és habitual
trobar a nins i nines els dies lectius, passejant pel barri de manera totalment lliure. A
pesar dels esforços duts a terme pels diferents serveis, tant preventius com
d’actuació directa (Serveis Socials, Policia, Conselleria d’Educació, Menors, etc.).
S’han identificat diversos casos de fets com petits robatoris, agressions a altres nins,
etc. entre els protagonistes s’hi trobaven els absentistes habituals, aquest pot ser un
indicador de la serietat d’aquest fet, no se tracta només de no assistir a l’escola, sinó
que a més els absentistes se van introduint poc a poc en un context problemàtic de
difícil sortida.
Per altra part, com s’ha dit l’oferta ha crescut, però no és ni serà suficient sinó
s’amplia cap a les famílies i persones adultes, ja què l’espai familiar exerceix una
forta influència, de ser aquesta negativa, minva molt el treball dels educadors i altres
persones que dediquen el seu esforç per afavorir les condicions socioeducatives
dels infants del barri21.
21 S’està treballant amb l’elaboració d’una guia de recursos adreçats a la infància i famílies del
barri, on se podrà consultar amb més detall aquesta informació.
Equip comunitari de Llevant Nord
106
4.2 Població jove
La població jove (entre els 17 i 29 anys) representa el 21,24% de la població. se pot
dir que és un barri on la joventut forma un nombrós col·lectiu, que també pateix les
conseqüències de viure a un espai degradat. Molts d’ells es troben tot el dia al
carrer, exposats a la droga i a l'ambient conflictiu que es respira, això crea una
influència negativa i permanent, en la que moltes vegades es veuen embolicats. És
habitual observar a joves consumint drogues o asseguts als bancs o places amb
gaire coses que fer, aquest és un problema sobre el que s’ha intentat intervenir, però
les actuacions encara són projectes que no hi arriben a tots i tampoc obtenen la
resposta esperada; pareix que els joves no formen part del teixit associatiu del barri
ni tampoc existeix una inquietud pels seus problemes i l’organització per a
solucionar-los.
El grau de participació del jovent és molt baix, pràcticament inexistent; tal vegada
aquest és un fet que se repeteix contínuament entre els joves en general, però pel
que respecta a Son Gotleu és encara més acusat. Això dificulta moltíssim les
intervencions, s’ha de lluitar amb la paradoxa de la notable necessitat de fomentar la
solidaritat social i la participació, afavorint l’organització dels joves i el seu
protagonisme com a motors del canvi social.
Generalment el nivell educatiu i la formació professional són escassos, l’estudi
anterior del barri posa de manifest l’escassa formació acadèmica i professional dels
joves, sent aquest un col·lectiu amb greus mancances. L’absentisme i el prematur
abandonament escolar, ja sigui per motius ètnics en el cas de moltes al·lotes
musulmanes, per desinterès o necessitat en altres casos; la qüestió és que aquest
problema és encara més greu, en quant a xifres i dificultat de control i intervenció
que en el cas dels infants, se constitueix així com una realitat més de les presents al
barri. Destinat a la precarietat laboral, amb una trajectòria de períodes llargs amb
situació d’atur i d’ocupació en feines sense qualificació i contractes temporals. La
crisi actual, emfatitzada en el cas de la construcció a tingut repercussions greus per
la situació laboral d’aquest col·lectiu.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
107
Un altre problema al que s’exposen els joves de Son Gotleu és el de les drogues, un
estudi de 200222 planteja que aquesta qüestió no afecta al barri de forma aïllada, el
que si preocupa és les condicions que l’envolten i si afavoreixen l’accés al consum.
Està clar que a Son Gotleu existeix molta facilitat per a poder adquirir drogues i
també se donen circumstàncies molt negatives per l’autoestima i les dificultats de la
vida diària, que ben bé poden conduir a un augment del risc de caure en el consum
de drogues. Els joves veuen i viuen constantment en un context en el que les
drogues formen part de la quotidianitat del barri. De totes formes, això no vol dir que
tots acabin sent consumidors, l’estudi esmentat planteja dues opcions possibles,
generades per la forta presència d’aquestes substàncies: Per una part, el viure
l’experiència del consum de drogues i els perjudicis ocasionats, pot augmentar la
capacitat de resistència i immunitat dels joves o, per altra, afavorir un major vincle
amb aquest món. “... los jóvenes ven que se consume a plena luz del día (...) hay
quienes viven de la venta (...) lo que más les acerca es la necesidad de unirse a su
grupo alrededor de un elemento de cohesión, que además es parte de la identidad
del barrio.” (2002, 40)
A pesar d’això existeixen algunes iniciatives interessants potenciades amb el treball
en xarxa que estan donant bons resultats. Tal és el cas del grup de joves amb el que
se fa feina des del programa que se duu a terme a l’IES Sureda i Blanes i el treball
amb el servei de joventut (Dinamo); altres actuacions interessants se posen en
marxa des del Servei de Dinamització Lingüística, el Centre de Serveis Socials, la
nova associació de veïns, el Centre de Salut i altres serveis. Aquests han aconseguit
grupets de joves que representen un potencial per a futures actuacions més
ambicioses.
A apart dels aspectes negatius o més pessimistes, la població jove de Son Gotleu
també presenta possibilitats d’intervenció adients a les seves inquietuds, mancances
i desitjos. S’ha comprovat com les activitats de més èxit són les de caire esportiu,
principalment futbol, però també d’altres a les que s’ha pogut tenir accés amb el
suport de l’IME, com el cas del tennis. En el cas del futbol han tingut èxit les
22 VVAA (2002). Jóvenes, diversión y drogas en Son Gotleu. IREFREA. Ministerio de Trabajo y
Asuntos Sociales.
Equip comunitari de Llevant Nord
108
activitats desenvolupades pels diferents serveis, se tracta d’iniciatives més formals,
però també destaca la utilització de les pistes esportives del Parc Orson Welles i els
partits improvisats o més organitzats que se disputen els caps de setmana, inclús és
un reclam i venen joves d’altres barris.
4.3 Població adulta
Alhora de descriure a la població adulta considerarem el tram d’edat comprés entre
els 30 i 64 anys, un 48,25%. Malgrat bona part de les problemàtiques que presenta
aquesta població afecta també a grups més joves.
A pesar de què hem considerat un apartat per la població jove, que seguint altres
estudis hem situat en un tram que arriba a una edat tope de 29 anys, la realitat del
barri ens suggereix que moltes situacions afecten per igual a la majoria de població
major d’edat, la pròpia compossició demogràfica i el màxim nivell d’estudis també
ens indica que aspectes com la manca de feina, la baixa formació i dificultats
d’integració afecten a trams d’edat més amples, per tant se pot entendre que els
aspectes tractats també inclouen edats inferiors als 30 anys.
La primera consideració ha de fer referència a la composició demogràfica entre
població espanyola de naixement i la procedent d’altres països, ja què si bé tenen
necessitats i aspectes definitoris comuns, també hi tenen diferents situacions a les
que fer front i convé tenir-les presents a un indret amb tan elevat percentatge de
població immigrant.
Els factors de manca de formació afecta a tota la població, però les necessitats i
demandes en alguns casos són molt diferents entre un col·lectiu i l’altra. El nivell
educatiu és bastant baix en el cas dels autòctons, les necessitats formatives en
alfabetització i educació per adults queden sense cobrir amb la forta demanda. En el
cas dels immigrants, el nivell educatiu és més alt, però també ens trobam
determinats sectors que precisen aquest recurs, de totes formes se’ls hi afegeix una
altra necessitat clau per la seva integració, se tracta del coneixement de la llengua,
no hem d’oblidar la notable presència de població estrangera no castellanoparlant i
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
109
les dificultats per al desenvolupament qüotidià que representa el no tenir un mínim
coneixement per a poder-se comunicar.
En aquest sentit, fa una sèrie d’anys que s’ofereixen classes de castellà, inclús
algunes de català, darrerament l’oferta s’ha incrementat notablement, però les
classes hi tenen tal demanda que molta gent se queda sense poder-hi accedir.
Un altre factor a considerar en aquest punt és la manca d’informació per a la
població nouvinguda, l’estudi anterior ja posava de manifest aquest problema, pareix
que la població ha anat arribant al barri sense tenir clar una mínima orientació, les
xarxes socials els hi serveixen per iniciar un procès d’arrelament, però el període
perquè aquest comenci a funcionar és massa llarg. Manca inclús coneixement de la
forma d’escolaritzar als nins i això augmenta el nombre d’aquests que estan pel barri
sense anar a l’escola. Altres aspectes estan relacionats amb la informació sobre
necessitats bàsiques com temes de salut, nutrició, tractament dels aliments (ja què
són distints als d’altres països, sobretot en el cas de la població subsahariana). A
més de tota una sèrie de recursos que no se coneixen, des dels més formals com
els més bàsics com coneixer la pròpia ciutat i la ubicació del barri dins aquesta.
Una de las característiques de la dinàmica del barri és el moviment poblacional, la
manca d’assentament és un fet que preocupa als tècnics des de fa temps, ja què les
intervencions se fan sobre una població canviant i l’arrelament d’un teixit consistent
dificulta la continuïtat del procés. Una de les propostes de l’anterior estudi
contemplava la necessitat de reduïr la fugida de població per afavorir una residència
amb més llarga durada. Per la qual cosa se planteja el foment de una valoració
positiva del barri i d’un major benestar social que canvi el rumb demogràfic i millori la
vida dels seus habitants.
La fonamentació d’aquesta conclusió està directament relacionada en la valoració
que té la població sobre el barri i la seva pròpia trajectòria personal, com un
indicador de la situació psicosocial de la població adulta. Seguint amb la
metodologia de recórrer a determinades dades de l’estudi anterior, podem aprofitar
algunes dades referents a la valoració de la població adulta sobre aquests aspectes.
Les valoracions bàsiques són quatre: valoració de la situació actual, valoració de la
Equip comunitari de Llevant Nord
110
situació actual en comparació a la dels pares, en comparació a la dels veïns i en
darrer terme, la valoració en comparació a la situació futura esperada. A continuació
s’analitza cada una de les diferents situacions:
Tot pareix indicar que, a pesar de les mancances, la tendència més clara és valorar
la situació actual com a regular o bona, de totes formes, s’observen diferències entre
les dues zones, pareix que la població de la part de la zona central considera pitjor la
seva situació, els valors per aquest grup superen als presentats pels residents de la
zona perifèrica, en aquelles categories que impliquen una pitjor valoració, en concret
les categories de “regular”, “dolenta, “pitjor que la majoria”, “molt dolenta”, “molt pitjor
que la majoria”; això pot donar testimoni d’una pitjor situació social d’aquesta
població enfront de l’altra, malgrat això, la valoració “regular” o “bona, per sobre de la
majoria” supera el 80% en ambdós casos, a més a més, a la zona perifèrica està
representada per un 86,7% dels casos. Els casos que consideren la seva situació
com a “dolenta o molt dolenta” respecte a altres veïns se situa en el 13,6% a la zona
central.
De totes formes, la situació que hem exposat correspon a l’any 2006, que és quan
se va passar l’enquesta, se suposa que la realitat actual ha anat canviant cap a pitjor
per diversos motius: Més entrada de població immigrant amb situació de
vulnerabilitat, la població resident ha de suportar de cada vegada més pressió i per
altra part, la crisi econòmica està afectant més a la població més feble i amb manco
recursos formatius.
Una altra valoració interessant és la que té que veure amb la comparació de com els
enquestats percebien la seva situació i la dels seus progenitors. Podem identificar
dos grups principals, per una banda els que consideren la seva situació molt bona o
bona, un 41,4% dels casos; això no significa que efectivament no s'hagi produït una
millora generalitzada de la qualitat de vida respecte dels pares, però sí reflecteix que
el canvi que s'hagi pogut produir s'atribueix al que ha estat el procés general de
millorament de la qualitat de vida en els darrers cinquanta anys; i per altra banda,
aquells que se situen dintre d’una valoració més pessimista, considerant la seva
situació regular i similar a la dels seus progenitors, un 35,2% i encara pitjor que ells,
un 11% dels enquestats.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
111
Una tercera valoració és aquella que considera la percepció de la situació pròpia
respecte a la dels veïns del barri. La majoria considera que tothom està en una
situació semblant. De totes formes, existeix certa tendència a autovalorar-se de
forma més positiva que els altres, sobretot en el cas de la població resident a la
perifèria, un 30% així el consideren, enfront d’un 20% de la part central.
Les observacions i recollida d’informació ad hoc ens ha posat de manifest el
pessimisme general de la població adulta, alhora de lluitar per a canviar la situació
en què se troba el barri, a pesar d’aquestes valoracions no del tot dolentes, se
troben desanimats, desbordats per la dinàmica del barri i la seva realitat quotidiana.
Un altra aspecte a destacar de la població adulta està relacionat amb la situació de
les famílies, com hem vist les necessitats són moltes i de difícil solució, la manca de
treball i les dificultats econòmiques se sumen a altres problemes que minven el
benestar de la població. A la fi, el risc i la vulnerabilitat social a la que estan
sotmesos molts d’infants i joves, les mancances de les persones grans, la manca de
feina, les dificultats econòmiques i tota la problemàtica general del barri s’aboquen
sobre les famílies, constituint un entramat complex que requereix intervencions
integrals, que considerin tota una trama de variables interrelacionades.
4.4 Població gran
Demogràficament la població gran23 de Son Gotleu presenta algunes particularitats,
presentades a la part d’anàlisi demogràfic, però que no està de més analitzar aquí
ressaltant algun detall. Se tracta d’un 10,01% de la població total (1005 habitants),
amb diferències de relatives en cada una de les zones, a la central resideixen 663
habitants de 65 o més anys, el que representa un 10,12% de la població d’aquesta
zona; a la perifèrica les dades ens indiquen que hi viuen 342, el que representa un
9,81% dels habitants d’aquesta zona. Aquestes particularitats en quan a la
distribució permeten identificar algunes diferències, que se deuen en gran mesura al
23 Considerarem les persones de 65 o més anys.
Equip comunitari de Llevant Nord
112
propi procés d’assentament de la població i les dinàmiques demogràfiques
protagonitzades a les diferents zones.
Si nos centrem en la zona central, per ser la que presenta més problemàtiques i més
vulnerabilitat social, la població gran es troba amb greus mancances i dificultats,
problemes de salut relacionats amb la mobilitat, dificultats per a poder desenvolupar
les tasques diàries quotidianes i altres a les que s’afegeixen factors relacionats amb
el canvi social actual, tenint conseqüències sobre la seva capacitat o possibilitat reial
de sociabilitat.
Aquest col·lectiu, juntament amb el de persones migrades, és el que se troba en una
situació més precària. Sobretot aquells que viuen als habitatges de la zona central
del barri, són persones que duen en el barri des de fa molts anys, han vist com els
seus veïns de sempre s'han anat marxant cap a altres zones, la gran majoria dels
que s'han quedat és perquè no han tingut recursos per a marxar, es troben davant
un canvi social dràstic, envoltats de gent desconeguda i amb altres hàbits culturals.
Son Gotleu ha estat sempre un barri de pas per molta gent que anava arribant i quan
podia marxava a altres barris amb millor benestar. Això ha afavorit al llarg del temps
un canvi continu de població i, per tant de veïns amb els que te pots relacionar, els
darrers anys la substitució de població espanyola per immigrant estrangera ha
accelerat el procés, una proba quantificable és l’evolució de la població per lloc de
naixement i el creixement de gairebé més d’un 40% d’immigrants en una dècada. Al
marge d’aquesta dinàmica s’han quedat persones residents durant anys, inclús
alguns estan des de la construcció del barri, que no han marxat perquè no han
volgut o no han pogut; el cas és que aquesta població és ara la que representa a la
gent gran del barri. Una vulnerabilitat que no està descompensada per l’altra part, ja
què la majoria precisen ajudes diverses, això fa que la distribució de l’atenció sigui
més repartida.
Són reclamats des de fa anys recursos com a centres de dia on les persones grans
puguin tenir atenció, mentre els seus cuidadors familiars no estan a casa. També
pels que no disposen de ningú que tingui cura d’ells i puguin gaudir d’una mínima
assistència.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
113
Un altre problema que pateix part d’aquesta població és el referent a les dificultats
de mobilitat, la zona central del barri està formada per finques sense ascensor24 i
tenen cinc o més plantes d’altura. Moltes persones grans deixen de baixar de
manera habitual al carrer i comença una situació de deixadesa de la seva salut física
i psicosocial, a més de l’accés a recursos bàsics de primera necessitat, amb greus
conseqüències.
Per tal de minvar les situacions de necessitat de les persones més vulnerables que
tenen dificultats principalment de mobilitat, se duen a terme alguns programes com
el cas de les ajudes a domicili, menjar a domicili i teleassistència, la major part dels
usuaris són persones grans. Les situacions de dependència també afecten més a
aquesta població, el 73,40% dels sol·licitants d’aquest reconeixement són persones
de 65 o més anys. A l’apartat de “Necessitats socials” se presenten dades amb més
detall.
A l’aïllament social, les condicions vida precàries i les dificultats econòmiques
s’afegeix un altre problema que pateix amb més força aquest col·lectiu, se tracta de
la situació als habitatges. És a les comunitats de veïns on troben els dos extrems,
per una part la gent que poden tenir al seu costat, però per altra veïns que
desconeixen, amb els que no interactuen i que els hi creen molèsties i greus
problemes que debiliten la seva situació socioeconòmica. Se tracta de casos com
l’excessiu soroll provocat pels veïns que viuen amuntegats en habitatges petits i
deteriorats, la despesa d'aigua a algunes finques que encara disposen de
comptadors comunitaris (de cada vegada menys) i fins i tot el tall del
subministrament per la falta de pagament.
Al barri podem trobar alguns recursos destinats a aquest col·lectiu, sobretot els
referents a centres de persones grans. N’hi ha tres locals:
L’Associació de gent gran de Son Gotleu, situada als locals que l’Obra social i
cultural de Sa Nostra té al carrer Regal, és un dels tres centres que se poden trobar
24 Només tres disposen d’aquest recurs.
Equip comunitari de Llevant Nord
114
al barri, on les persones majors se reuneixen i comparteixen moments d’oci i
interacció social, entre persones de les mateixes edats i vivències.
Aquesta associació comte amb uns 300 i 400 socis, les xifres varien ja què
contínuament hi ha gent que se dona d’alta o baixa. Respecte a les activitats que
s’ofereixen són totes de franc amb l’excepció de les excursions, degut a les
despeses de l’autocar i els preus dels llocs on van a dinar, les activitats esmentades
són les següents:
• Música i Ball
• Classes de ball de saló
• Gimnàstica
• Danses del món
• Servei de perruqueria i barber
• Sovint s’organitzen excursions
A més al centre hi ha servei de bar i cafeteria, una zona de ball i un saló per poder
reunir-se i passar una estona de conversa amb altres socis, o simplement poder
llegir els diaris. Està obert al públic els matins i els vespres fins a les 20:00 hores.
Respecte a l’estructura de la organització, consta d’un president, un vicepresident,
un secretari, una tresorera i tres vocals.
Llar de les persones majors. Centre cultural pensionistes jubilats de Son
Gotleu, el trobem al carrer Cèlia Vinyes, és un centre que depèn de la Conselleria
de Salut i Consum; compte amb uns 200 socis, té servei de bar, perruqueria i
barberia. Entre les seves activitats podem trobar:
• Gimnàstica
• Manualitats
• Sevillanes
• Danses del món
• Ball i música en directe
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
115
Associació de jubilats i pensionistes de Can Capes, Aquesta altra associació per
les persones majors està situada al carrer de Màlaga, se va constituir com a tal l’any
2003; té uns 190 socis, servei de bar i televisió. En un futur se té interès en poder
convertir el local en un centre de dia per a persones majors que se troben soles.
Presenta una sèrie d’activitats subvencionades per s’Institut Mallorquí d’Afers
Socials, com són les següents:
• Gimnàstica
• Ball de saló
• Sevillanes
• Manualitats
Equip comunitari de Llevant Nord
116
5 HABITATGE
Una de les característiques visuals, que permeten dividir el barri de Son Gotleu en
dues zones, és la diferent composició de les edificacions, que respon a períodes i
processos propis de la configuració del barri com a tal. La demarcació de zona
estadística no respon en realitat a les vivències, convivència i interacció entre la
població.
Moltes vegades s’ha pogut constatar que els veïns del barri més perifèric no tenen
coneixement de què ells també visquin a Son Gotleu; pareix que habitualment
s’identifica aquest barri amb la zona central, el nucli constituït pels edificis construïts
per promotores durant els anys ’60. Se tracta d’unes edificacions molt semblants,
grans blocs d’habitatges, amb una elevada densitat, sense ascensor (d’aquesta zona
central, únicament tenen ascensor les tres torres del carrer Indalecio Prieto) de mala
qualitat amb moltes mancances i desperfectes que s’han anat reproduint i
empitjorant amb el temps.
Hi ha variacions entre ambdues zones per densitat edificatòria, si bé el barri en
conjunt compta amb espais lliures, la concentració d’edificis és considerable, o al
manco d’habitatges per edifici, sobretot a la zona central. Pareix que la perifèrica
presenta alguns edificis més antics, planta baixa o primer pis, també altres que no
superen moltes altures. També a la central se dona pas a una tipologia de
construccions més regulars, edificis alts, formant blocs amb zones d’illetes
rectangulars ocupades per altres edificis o per patis comuns. A més moltes finques
tenen deficiències i presenten cert estat de degradació, façanes brutes i faltes de
reparacions, baixants d’aigües brutes en males condicions, entre d’altres. Aquests
aspectes seran tractats amb més concreció dins l’apartat corresponent.
A continuació se presenten algunes de les característiques més destacades
referents al tipus d’habitatge, formes de tinença, dimensions, etc.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
117
5.1 Tipus d'habitatge
Pràcticament la totalitat dels nuclis estudiats (RIBA, 2007) viu a pisos o apartaments,
un 93,5%, la resta se distribueix entre habitatges unifamiliars, un 5,9% i una porció
pràcticament insignificant se declara sense domicili fixo (0,6%). Alhora de fer un
anàlisi per zones, se troben diferències marcades pels habitatges unifamiliars,
conseqüència directa de les variacions en les edificacions, la zona central està
formada per edificis similars, mentre que la perifèrica se va anar construint de forma
més prolongada i sense respondre a criteris tan unificats, degut principalment al seu
origen de baixes construccions (moltes vegades fetes pels propis propietaris) i les
posteriors construccions de finques de substitució . Això afavoreix l’existència de
persones enquestades que viuen a habitatges unifamiliars, que arriba al 12% enfront
de l’escàs 1,5% de la zona central.
La diferenciació entre les dues zones considerades és apreciable, com es pot
observar al gràfic 31:
Gràfic 31
Tipus d'habitatge i zones del barri
0% 20% 40% 60% 80% 100% 120%
H. Unifamiliar
Pis, apartament
Zona 1
Zona 2
Font: RIBA (2007, 40)
Equip comunitari de Llevant Nord
118
5.2 Règim de tinença dels habitatges
Hi ha importants diferències, pel que fa a la forma de tinença de l'habitatge, entre
d’altres formes, les més destacades són la pròpia pagada, un 37,2%, pròpia pagant,
un 34,9% i en tercer lloc la de lloguer, amb un 21,4%, dintre de les menys habituals
trobem la cedida o facilitada per altres persones o institucions, amb un 2,3%.
La forma de tinença en la que trobem diferències més notables és aquella
relacionada amb l’habitatge de propietat, a la zona perifèrica és superior el
percentatge d’habitatges de propietat ja pagats, un 42,7%, enfront d’un 33,2% a la
zona central, pareix que aquesta particularitat es presenta com a conseqüència de la
dinàmica poblacional, amb un moviment més important a la zona central, sobretot el
que es refereix a població d’origen immigrant. També trobem diferències en el cas
dels habitatges propis que encara s’estan pagant, la tendència es presenta de forma
inversa i l’anàlisi és similar a l’anterior, la zona central en aquest cas és la que
presenta un percentatge major d’aquest tipus, amb un 39%, enfront d’un 29,3% de la
part perifèrica. Aquestes dades es poden observar amb deteniment a la taula 27.1:
Taula 27.1: Règim de tinença d’habitatge per zones
Zones del barri de Son Gotleu Total
Zona 1 central Zona 2 perifèria Règim de tinença
d'habitatge Nbre Per % Nbre Per % Nbre Per %
Cedida o facilitada per altres persones o institucions
4 2,0% 4 2,7% 8 2,3%
Llogada 41 20,0% 33 22,0% 74 20,8%
Rellogada 2 1,0% 2 0,6%
Pròpia pagant 80 39,0% 44 29,3% 124 34,9%
Pròpia pagada 68 33,2% 64 42,7% 132 37,2%
Habitatge compartit 2 1,0% 2 0,6%
Altres formes 2 1,0% 1 0,6% 3 0,8%
Ns-Nc 6 2,9% 4 2,7% 10 2,8%
Total 205 100,0% 150 100,0% 355 100,0%
Font: RIBA (2007).
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
119
5.3 Dimensions dels habitatges
Generalment se tracta d’habitatges de dimensions petites o mitjanes, no se disposa
de dades concretes dels diferents habitatges, però la recollida de dades ad hoc ha
permès establir un paràmetre a la zona central, se pot afirmar que cap habitatge
supera els 70 metres quadrats i només tres finques del carrer principal (Indalecio
Prieto) disposen d’ascensor, se tracta dels situats en els números: 25, 27 i 29. La
construcció en aquesta zona va seguir unes línees homogènies, per la qual cosa
pràcticament trobem tres tipus d’habitatges, diferenciats pel nombre d’habitacions.
La majoria estan formats per dues o tres habitacions, sala – menjador i una cuina,
podem inclús identificar on se troben ubicats els habitatges segons el nombre
d’habitacions, les tres torres esmentades que disposen d’ascensor són també els
únics edificis amb 4 habitacions més sala – menjador i cuina. Els edificis de la part
Nord “Las Corominas” disposen de 2 habitacions més sala –menjador i cuina; la
resta, Sud del carrer Indalecio Prieto, tenen entre 2 i 3 habitacions. La zona
perifèrica també està composta per habitatges mitjans, on la presència més habitual
és la de 3 habitacions.
S'ha de tenir present, a més, que al barri la majoria dels habitatges són antics i molts
d’aquests en un precari estat de conservació. Això afegit al nombre de població del
barri, fa que encara les dimensions dels habitatges siguin menys funcionals del que
són.
5.4 Cost de l'habitatge
És difícil conèixer amb exactitud el cost d’habitatge de lloguer, se poden fer
estimacions a partir de dades diverses, un exemple és la informació que poden
donar les immobiliàries; en aquest cas la informació de què disposem és de
l’enquesta feta al barri l’any 2006, no és del tot actual, però nos permet tenir una
idea de la situació en aquell moment i poder fer-ne una aproximació a l’actualitat.
Les dades de les que se disposa parlen d'una despesa concentrada entre els nivells
Equip comunitari de Llevant Nord
120
mitjans, amb lloguers que podrien "explicar" les dificultats per a accedir a habitatges
per part de les persones amb menys recursos. Aquí el càlcul dels percentatges es fa
només amb les respostes disponibles, és a dir, amb les dades de les 151 llars que
es troben en situacions de lloguer o pagant un habitatge en propietat i han volgut
contestar amb dades precises (RIBA, 2007).
Gràfic 32
Cost mensual dels habitatges
Més de 600 €3,97%
de 501 a 600 €13,25%
de 401 a 500 €26,49%
de 301 a 400 €18,54%
de 201 a 300 €20,53%
Fins a 200 €17,22%
Font: RIBA (2007).
Com es pot observar al gràfic 32, els preus són relativament baixos, això es pot
explicar pels motius anteriorment esmentats, però també per altres situacions. Com
pot ésser el fet que siguin lloguers antics, tal és el cas de la zona perifèrica on és
major el percentatge de lloguers que no superen els 200 euros, curiosament és a la
zona central (la més degradada) on els preus dels que hi estan pagant són més
elevats, ja que el percentatge és inferior a l’altra zona, per als preus que no superen
els 300 euros, a partir d’aquest preu els percentatges de la zona central són
superiors als de la perifèrica; aquestes darreres dades es poden observar a la taula
27.2:
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
121
Taula 27.2: Cost de lloguer per zones del barri
Zones del barri de Son Gotleu
Zona 1 central Zona 2 perifèria Total Cost mensual habitatge Nbre Per % Nbre Per % Nbre Per %
Fins a 200 euros 11 11,34% 15 27,78% 26 17,22%
De 201 a 300 17 17,53% 14 25,93% 31 20,53%
De 301 a 400 19 19,59% 9 16,67% 28 18,54%
De 401 a 500 32 32,99% 8 14,81% 40 26,49%
De 501 a 600 14 14,43% 6 11,11% 20 13,25%
Més de 600 4 4,12% 2 3,70% 6 3,97%
Total 97 100,00% 54 100,00% 151 100,00% Font: RIBA (2007)
5.5 L’exclusió residencial i els problemes a les comunitats
Els problemes socials del barri de Son Gotleu formen part d’un entramat, en el que
se poden identificar factors molt diversos, que incideixen en diverses direccions i a la
vegada estan tots interrelacionats. Aquesta circumstància obliga a considerar com
una constant la presència de variables pertorbadores que dificulten les actuacions
unilaterals, precisant contínuament un treball en xarxa que afavoreixi la coordinació,
implicació dels diferents tècnics i en definitiva l’optimització de les intervencions. La
situació de les comunitats de veïns és un dels factors de fons on se viu la interacció
més concreta i on se configura la forma en què tindrà lloc el grau de convivència
entre la població.
A continuació se presenten algunes dades d’interès que poden ajudar a comprendre
la realitat quotidiana a les comunitats del barri i afavorir una planificació conseqüent.
Se presenten breument dades de consultes realitzades al servei d’assessorament
que gestiona l’AVV Orson Welles, és una font interessant per a tenir un coneixement
de les diverses problemàtiques. Altres fonts són les pròpies intervencions que se
Equip comunitari de Llevant Nord
122
duen a terme a través dels tècnics de l’Ajuntament i que permeten les actuacions
que darrerament s’estan duent a terme25.
Les comunitats de veïns, ubicades a la zona central, són un dels focus principals de
problemes i manca de convivència. Una de les causes és que la comunicació i
relació no sempre és possible, és habitual trobar comunitats amb diversos
problemes de manca d’informació o de resolució de problemes, insignificants al seu
origen i convertits en vertaderes complicacions a l’actualitat.
Els problemes principals als que s’enfronten les comunitats serien els següents:
• Incompliment de normes mínimes de convivència per una part de la
població, les causes: desconeixement, manca de civisme i respecte cap els
altres, aspectes culturals, manca de formació o simplement no voler saber
res de normes. Se precisa consensuar entre tots noves normes perquè les
facin seves i vegin el seu profit.
• Manca de pagament de les quotes de la comunitat, amb greus
conseqüències, donant-se casos de comunitats sense aigua durant mesos.
• Reduïda participació i interès amb els temes de la comunitat, el que dificulta
dur a terme reparacions, conservació i millores. Això empitjora amb la
continua dinàmica d’entrada de nous veïns, que obliga a tornar a posar-se
d’acord amb ells i la manca de preocupació d’alguns propietaris que no
resideixen al barri. Altres factors importants estan relacionats amb
l’existència d’habitatges ocupats de manera il·legal, que ningú reclama i que
situen aquesta pràctica com habitual al barri.
• Hi ha comunitats que no tenen ni electricitat a l’escala per manca de
pagament o enteniment entre els veïns. Són finques sense ascensor i les
persones grans pateixen molt aquestes conseqüències.
• Escales molt brutes, descuidades, en mal estat, bústies rompudes, papers,
fems, brutícia en descomposició, insectes, rates, acumulació de trastos i
deixalles diverses als terrats i patis interiors, etc.
25 A l’annex de actuacions desenvolupades se resumeixen aquestes actuacions.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
123
• Comunitats sense formalitzar, això crea greus problemes ja què no se
poden acollir a ajudes i subvencions.
• Situacions de vulnerabilitat social, exclusió, dificultats econòmiques, de
salut, mobilitat, etc.
Per a dur a terme aquest anàlisi s’han utilitzat les següents dades publicades a la
revista Papeles de Son Gotleu26, la mostra figura a la taula 2827:
Taula 28: Mostra objecte d’anàlisi
Núm. Revista Trimestre/any
42 1er - 2006
44 3er - 2006
47 2on - 2007
49 4art - 2007
50 1er - 2008
51 2on - 2008
52 3er - 2008
53 4art - 2008
54 1er - 2009
55 2on - 2009
56 3er - 2009
57 4art - 2009
58 1er - 2010
Font: Revista Papeles de Son Gotleu
5.5.1 Consultes per tipus d’incidència
Per tal d’ordenar les diferents consultes, seguirem un criteri consistent en partir del
que seria una situació més normal de demandes a altres que d’alguna manera
defineixen més la particularitat del context com a objecte d’estudi i les seves
26 Servei subvencionat per la Conselleria de Presidència del Govern de les Illes Balears. 27 Les dades que se presenten han estat objecte de reagrupació, per a tenir més detall se pot
consultar la font primària a la revista de referència.
Equip comunitari de Llevant Nord
124
problemàtiques. En funció d’això dividim el total de categories en tres grups
principals més un secundari28: Les que estan relacionades amb temes propis de
comunitat; formant un segon grup, les de conservació de l’edifici, reparacions,
mancances, etc. i un tercer que agrupi les que formen part d’un problema endèmic
del barri, les relacions de convivència i totes aquelles circumstàncies que d’una
forma o altra incideixen en la valoració d’aquestes. Les dades comentades se poden
observar als gràfics 33, 34 i a la taula 29, on se exposen els resultats a mode de
percentatges per cada categoria.
Les consultes dutes a terme que se corresponen amb el primer grup, temes de la
pròpia gestió de la comunitat, podem observar com representen un 31,2% del total.
Dins aquesta categoria se troben aspectes com: Tramitar documents, realització
d’actes, organització i funcionament de la comunitat, contractes de serveis, etc.
Gràfic 33:
Agrupació dels tipus de consulta
Total mancances edificis26%
Total convivència
40%
Informació Ajudes3%
Gestió de Comunitat
31%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Revista Papeles de Son Gotleu
28 Se tracta d’un tipus de consulta que fa referència a les peticions d’informació sobre ajudes
(subvencions, etc.) que se podrien incloure dins el grup de gestions pròpies de la comunitat,
però degut a què fan referència a temes de deficiències dels edificis, també podrien formar part
d’aquest, per tant les deixem al marge, a pesar de què deixem constància de la seva
representació en el total.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
125
El segon grup està constituït per les consultes referents a situacions dels edificis,
mancances, averies, millora, manteniment, canvi de comptadors, etc. En total
apareixen en un 26,4% dels casos, si bé dins d’aquestes podem trobar diferents
qüestions amb una presència similar; així identifiquem consultes referents a la
instal·lació de comptadors individuals, amb un 7,5% del total de casos, problemes
d’humitat als edificis amb un 7,2%, els relatius a altres deficiències dels edificis, un
6,8% i per acabar les que se corresponen a consultes per tema de tuberies d’aigua,
principalment baixants d’aigües brutes.
Gràfic 34:
232
47
68
71
296
130
13
65
28
0 50 100 150 200 250 300 350
Imapagament Comunitat
Tuberies
Humitats
Comptadors individuals
Gestió de comunitat
Problemes convivència
Ocupació il·legal
Altres deficiències edificis
Informació ajudes
Consultes per tipus d'incidència
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Revista Papeles de Son Gotleu
Equip comunitari de Llevant Nord
126
Taula 29: Tipus de consulta y representació en la mostra
Tipus de consulta Percentatge
Impagament Comunitat 24,4%
Tuberies 4,9%
Humitats 7,2%
Comptadors individuals 7,5%
Gestió de Comunitat 31,2%
Problemes Convivència 13,7%
Ocupació il·legal 1,4%
Altres deficiències edificis 6,8%
Informació ajudes 2,9%
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Revista Papeles de Son Gotleu
Continuant ara amb l’anàlisi del tercer grup, destaca notablement el punt relatiu a
situacions d’impagament de les despeses de la comunitat, se tracta d’un problema
molt present al barri, 232 casos en el període esmentat, un 24,4% del total de casos
de la mostra. Aquest fet té com a conseqüència altres situacions molt greus, ja què
bona part de les despeses se corresponen amb la factura del consum d’aigua (en
cas de que hi hagi comptadors comunitaris) en determinats moments ha hagut
comunitats sense subministrament d’aigua durant mesos o sense llum a l’escala29. A
més de la manca de cobriment de les necessitats bàsiques, el problema econòmic
de les comunitats també afecta a altres aspectes, com el manteniment i millora dels
edificis i espais comuns; afavorint així el procés de degradació del barri.
Un tema relacionat amb l’anterior és el relatiu als problemes de convivència, se
tracta de consultes referents a molèsties de bars i altres negocis, així com aquelles
relacionades amb les que generen altres veïns, com baralles, discussions, música
forta, agressions (inclús amenaces) en definitiva aquelles relacionades amb la
29 Tema tractat posteriorment amb més profunditat.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
127
manca de compliment de normes de convivència, circumstància que apareix
contínuament a altres estudis30.
Si bé tenim una categoria que recull de forma concreta les qüestions de convivència,
representades a més a un 13,7% del total, n’hi ha d’altres que també estan d’alguna
manera relacionades amb aquest problema, ja què si observem la taula 29 podem
comprovar com se tracta de temes d’ocupació il·legal, 1,4% (tant d’habitatges com
inclús de replans a les escales i terrats) impagament de les despeses de la
comunitat, una situació que apareix representada en un 24,4% de les consultes
analitzades i temes relatius als comptadors d’aigua individuals, 7,5% dels casos,
convertits en un altre focus de problemes. Tots aquests factors incideixen de forma
notable sobre la convivència al barri; per tant podem afirmar que un 46,9% del total
de les consultes realitzades, al servei esmentat, estarien relacionades amb els
factors que incideixen negativament en les dificultats de convivència a Son Gotleu
(446 de les 950 incidències de la mostra) situant-se d’aquesta forma en el primer
problema a les comunitats.
Respecte a l’evolució del nombre de consultes (gràfic 34) trobem un pic al 3er
trimestre de 2009, coincidint amb el conflicte social que se va produir, tal i com se
pot comprovar al gràfic referent a les consultes de temes relacionats amb la
convivència; una altra dada interessant és l’augment durant el primer quadrimestre
de 2010, manca veure si aquesta tendència continuarà o simplement se tracta d’un
altre moment puntual.
30 RIBA, (2007). Estudi integral de les necessitats del barri de Son Gotleu. Consorci per a la Rehabilitació Integral de Barris. Ajuntament de Palma.
Equip comunitari de Llevant Nord
128
Gràfic 34:
46
59
39
67
51
102
67
74
80
25
178
47
115
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180 200
1er - 2006
3er - 2006
2on - 2007
4art - 2007
1er - 2008
2on - 2008
3er - 2008
4art - 2008
1er - 2009
2on - 2009
3er - 2009
4art - 2009
1er - 2010
Incidències per trimestre
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Revista Papeles de Son Gotleu
La mitjana per mes del nombre de consultes31 se manté més o menys constant al
llarg del període en els casos següents: Deficiències en les tuberies , humitats,
gestió de la comunitat, ocupació il·legal i sol·licitud d’ajudes. Mentre que se pot
identificar una evolució ascendent en la mitjana mensual de les relatives a aspectes
com altres deficiències dels edificis, problemes de convivència, informació sobre
comptadors d’aigua individuals i manca de pagament de les despeses de la
comunitat.
El parc immobiliari que forma part del nucli del barri presenta cada vegada més
deficiències, aquesta circumstància se reflexa a les dades referents al nombre de
consultes relacionades amb les deficiències dels edificis i la seva projecció al llarg
31 S’ha calculat la mitjana mensual de totes les dades recollides per varies causes: No se disposa de tota la base de dades, sí de la majoria, però manca algun trimestre i la mitjana afavoreix la simetria de la seva distribució. Un altre motiu es la impossibilitat de consultar la matriu original de registre de les consultes i de poder comprovar la veracitat de les dades publicades i la validesa del mètode de registre.
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
129
del termini analitzat, si bé sempre han tingut presència al llarg del període, aquesta
se dispara al darrer quadrimestre (veure gràfic 35). Mereix una atenció especial la
petició d’informació referent a la instal·lació de comptadors individuals. Al gràfic 35
se pot observar un augment considerable el darrer quadrimestre, molt possiblement
per factors com la campanya de l’Ajuntament desenvolupada des de diferents espais
(Emaya, Projecte de Desenvolupament, Habitatge) i per altra part, la duta a terme
des de l’AVV Orson Welles com a denúncia pública de la demanda d’algunes
comunitats32.
Gràfic 35:
Peticions d'assessorament total deficiències edificis (mitjana/mes)
4,0
5,5
6,6
11,3
6,8
0
2
4
6
8
10
12
2006 2007 2008 2009 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Revista Papeles de Son Gotleu
32 Tal i com s’ha posat abans de manifest, no s’ha pogut accedir a les dades originals en brut ni a la verificació de la validesa del mètode de registre. Per tant les dades són publicades per la mateixa font de la denúncia. A pesar d’això s’ha pogut constatar com el tema dels comptadors comunitaris és un dels principals problemes a les comunitats que encara el tenen instal·lat (de cada vegada menys casos).
Equip comunitari de Llevant Nord
130
Gràfic 36:
Peticions d'assessorament comptadors d'aigua (mitjana/mes)
1,4
0,7
1,5
6,3
1,8
0
1
2
3
4
5
6
7
2006 2007 2008 2009 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Revista Papeles de Son Gotleu
Amb el mateix criteri i relacionat amb l’anàlisi anterior, els problemes de manca de
pagament de les despeses comunitàries s’incrementen al darrer trimestre analitzat,
amb un nombre similar al del casos de consultes referents als comptadors
individuals, tal i com mostren les dades del gràfic 37.
Gràfic 37:
Peticions d'assessorament impagament (mitjana/mes)
5,35,0
6,0
10,0
6,0
0
2
4
6
8
10
12
2006 2007 2008 2009 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Revista Papeles de Son Gotleu
Monografía comunitària: Barri de Son Gotleu
131
Si contemplem les consultes relacionades concretament amb els problemes de
convivència, sense considerar altres factors, abans esmentats, que també incideixen
amb aquesta problemàtica, podem comprovar com se produeix un descens que situa
les dades en una posició semblant a la de 2007. Una vegada superat un període
prudent des dels problemes de convivència a l’estiu de 2009 i el reforç de l’actuació
policial en temes de molèsties de determinats negocis i altres de desordre als espais
públics. Tal com mostren les dades del gràfic 38:
Gràfic 38:
Peticions d'assessorament problemes convivència (mitjana/mes)
5,3
3,3
2,8
3,3
1,7
0
1
2
3
4
5
6
2006 2007 2008 2009 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Revista Papeles de Son Gotleu
Equip comunitari de Llevant Nord
132
6 ÀNNEX: Taules de dades demogràfiques
TAULES DADES DEMOGRÀFIQUES
ÍNDEX DE TAULES POBLACIÓ ....................................................................................................Pàg.
122
Taula 1: Població per anys 2002/2010. Padró Municipal d’habitants (PMH)
Taula 2: Percentatge d’habitants de Son Gotleu respecte de Palma
Taula 3: Població per zones del barri
Taula 4: Densitat de Població a Son Gotleu
Taula 5: Densitat de població Palma
POBLACIÓ PER SEXE.............................................................................Pàg. 123
Taula 6: Població Son Gotleu per sexe
Taula 7: Població de Palma per sexe
Taula 8: Població de Son Gotleu, per zona i sexe
POBLACIÓ PER EDAT............................................................................Pàg. 124
Taula 9: Població de Son Gotleu i Palma per intervals d’edat
Taula 10: Evolució població Son Gotleu 2006/2010 per intervals d’edat
Taula 11: Evolució intervals edat a Son Gotleu 2006/2010
Taula 12: Població Son Gotleu per zones, sexe i intervals d’edat
Taula 13: Població de Son Gotleu i Palma per grup d’edat
Taula 14: Evolució població de Son Gotleu per grup d’edat
Taula 15: Evolució grup d’edat de 0 a 15 anys, 2006/2010
Taula 16: Evolució grup d’edat de 16 a 40 anys, 2006/2010
Taula 17: Evolució grup d’edat de 41 a 64 anys, 2006/2010
Taula 18: Evolució grup d’edat de 65 anys i més, 2006/2010
Taula 19: Població de Son Gotleu per grup d’edat, sexe i cicles formatius
Taula 20: Població Son Gotleu per grup d’edat i anys
Taula 21: Població 2010 Son Gotleu per interval d’edat i sexe
Taula 22: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i zones. A
Taula 23: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i zones. B
Equip comunitari de Llevant Nord
134
Taula 24: Població 2010 Son Gotleu per interval d’edat i sexe
Taula 25: Població 1997 Son Gotleu per interval d’edat i sexe
Taula 26: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i sexe
Taula 27: Població 2010 Palma per intervals d’edat i sexe
Taula 28: Població 1997 Palma per intervals d’edat i sexe
Taula 29: Població 2010 Son Gotleu per intervals d’edat, sexe i zones
POBLACIÓ PER LLOC DE NAIXEMENT.................................................Pàg. 131
Taula 30: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement
Taula 31: Població 2010 Palma per lloc de naixement
Taula 32: Població 2010 Son Gotleu per país de naixement i sexe
Taula 33: Població 2010 Palma per país de naixement i sexe
Taula 34: Principals països estrangers de naixement població 2010 Son Gotleu
Taula 35: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat. Valors
absoluts
Taula 36: Població 2010 Palma per lloc de naixement i grups d'edat. Valors absoluts
Taula 37: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat. Valors
relatius
Taula 38: Població 2010 Palma per lloc de naixement i grups d'edat. Valors relatius
Taula 39: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i intervals d’edat
Taula 40: Població 2010 Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors absoluts
Taula 41: Població 2010 Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors relatius
Taula 42: Població 2010 Son Gotleu per zones, lloc de naixement i grups d’edat
NIVELL FORMATIU.................................................................................Pàg. 135
Taula 43: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu i Palma
Taula 44: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu
Taula 45: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Palma per sexe
Taula 46: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per lloc de
naixement
Taula 47: Evolució Nivell formatiu població major de 15 anys de Son Gotleu
2006/2010
Taula 48: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per zones
Taula 49: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per zones
i sexe
LLARS...............................................-.......................................................Pàg. 137
Taula 50: Composició de les llars 2010 Son Gotleu i Palma
Taula 51: Composició de les llars 2010 Son Gotleu per zones
Taula 52: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010
Taula 53: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010 per
zones
Taula 54: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010 per
zones. Percentatges
Taula 55: Llars de Son Gotleu amb presència de persones majors de 65 anys a 2010
per zones
Taula 56: Llars unipersonals de majors de 65 anys per sexe
Equip comunitari de Llevant Nord
136
POBLACIÓ Taula 1: Població per anys 2002/2010. Padró Municipal d’habitants (PMH)
PMH Son Gotleu Palma
Anys Nº habitants
% variació any
anterior
% variació respecte any 2002
Nº habitants
% variació any
anterior
% variació respecte any 2002
2002 7.838 362.142 2003 8.151 4,0 4,0 373.043 3,0 3,0 2004 8.368 2,7 6,8 379.898 1,8 4,9 2005 8.697 3,9 11,0 390.393 2,8 7,8 2006 8.995 3,4 14,8 400.872 2,7 10,7 2007 9.099 1,2 16,1 404.335 0,9 11,7 2008 9.501 4,4 21,2 413.781 2,3 14,3 2009 9.895 4,1 26,2 421.585 1,9 16,4 2010 10.037 1,4 28,1 426.526 1,2 17,8
Taula 2: Percentatge d’habitants de Son Gotleu respecte de Palma per anys
PMH Son Gotleu Palma
Anys Nº habitants % respecte Total Nº habitants %
2002 7.838 2,16% 362.142 100,00%
2003 8.151 2,19% 373.043 100,00%
2004 8.368 2,20% 379.898 100,00%
2005 8.697 2,23% 390.393 100,00%
2006 8.995 2,24% 400.872 100,00%
2007 9.099 2,25% 404.335 100,00%
2008 9.501 2,30% 413.781 100,00%
2009 9.895 2,35% 421.585 100,00%
2010 10.037 2,35% 426.526 100,00% Taula 3: Població 2010 per zones del barri
Son Gotleu Total
Població per zona Nº %
Zona central 6.549 65,25%
Zona perifèrica 3.488 34,75%
Total general 10.037 100,00%
Taula 4: Densitat de Població a Son Gotleu per anys
Son Gotleu (Superficie Total 31,59 Hectàrees)
Habitants Densitat població total
2002 7.838 248,12
2003 8.151 258,02
2004 8.368 264,89
2005 8.697 275,31
2006 8.995 284,74
2007 9.099 288,03
2008 9.501 300,76
2009 9.895 313,23
2010 10.037 317,73 Taula 5: Densitat de població Palma per anys
Palma (Superficie Total
21.355,8 Hectàrees)
Habitants Densitat població total
2002 362.142 16,96
2003 373.043 17,47
2004 379.898 17,79
2005 390.393 18,28
2006 400.872 18,77
2007 404.335 18,93
2008 413.781 19,38
2009 421.585 19,74
2010 426.526 19,97
Equip comunitari de Llevant Nord
138
POBLACIÓ PER SEXE Taula 6: Població Son Gotleu per sexe i anys Son Gotleu Homes Dones Total
PMH Anys Nº % Nº % Nº %
2002 3.936 50,22% 3.902 49,78% 7.838 100,00%
2003 4.101 50,31% 4.050 49,69% 8.151 100,00%
2004 4.261 50,92% 4.107 49,08% 8.368 100,00%
2005 4.529 52,08% 4.168 47,92% 8.697 100,00%
2006 4.745 52,75% 4.250 47,25% 8.995 100,00%
2007 4.882 53,65% 4.217 46,35% 9.099 100,00%
2008 5.164 54,35% 4.337 45,65% 9.501 100,00%
2009 5.439 54,97% 4.456 45,03% 9.895 100,00%
2010 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%
Taula 7: Població de Palma per sexe i anys
Palma Homes Dones Total
Anys Nº % Nº % Nº %
2002 178.011 49,16% 184.131 50,84% 362.142 100,00%
2010 210.580 49,37% 215.946 50,63% 426.526 100,00%
Taula 8: Població 2010 de Son Gotleu, per zona i sexe
Població Son Gotleu
2010 Homes Dones Total
Nº % Nº % Nº %
Zona central 3.728 56,92% 2.821 43,08% 6.549 100,00% Zona perifèrica
1.817 52,09% 1.671 47,91% 3.488 100,00%
Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%
POBLACIÓ PER EDAT Taula 9: Població 2010 de Son Gotleu i Palma per intervals d’edat
2010 Son Gotleu Palma
Edats Nº % % acumulat Nº % % acumulat de 0 a 4 anys 795 7,92% 7,92% 21.422 5,02% 5,02% de 5 a 9 anys 585 5,83% 13,75% 20.633 4,84% 9,86% de 10 a 14 anys 498 4,96% 18,71% 19.053 4,47% 14,33% de 15 a 19 anys 542 5,40% 24,11% 20.841 4,89% 19,21% de 20 a 24 anys 687 6,84% 30,96% 26.884 6,30% 25,52% de 25 a 29 anys 1082 10,78% 41,74% 37.775 8,86% 34,37% de 30 a 34 anys 1312 13,07% 54,81% 44.495 10,43% 44,80% de 35 a 39 anys 1055 10,51% 65,32% 41.351 9,69% 54,50% de 40 a 44 anys 803 8,00% 73,32% 35.133 8,24% 62,74% de 45 a 49 anys 612 6,10% 79,42% 30.906 7,25% 69,98% de 50 a 54 anys 443 4,41% 83,83% 26.509 6,22% 76,20% de 55 a 59 anys 328 3,27% 87,10% 23.177 5,43% 81,63% de 60 a 64 anys 290 2,89% 89,99% 20.846 4,89% 86,52% de 65 a 69 anys 257 2,56% 92,55% 16.477 3,86% 90,38% de 70 a 74 anys 249 2,48% 95,03% 12.548 2,94% 93,32% de 75 a 79 anys 224 2,23% 97,26% 11.795 2,77% 96,09% de 80 a 84 anys 146 1,45% 98,71% 8.739 2,05% 98,14% de 85 a 89 anys 90 0,90% 99,61% 5.368 1,26% 99,40% de 90 anys i més 39 0,39% 100,00% 2.574 0,60% 100,00%
Total general 10.037 100,00% 426.526 100,00%
Equip comunitari de Llevant Nord
140
Taula 10: Evolució població Son Gotleu 2006-2010 per intervals d’edat
Son Gotleu 2006 2007 2008 2009 2010
Intervals d'edat Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %
de 0 a 4 anys 666 7,40% 670 7,36% 683 7,19% 733 7,41% 795 7,92%
de 5 a 9 anys 495 5,50% 514 5,65% 529 5,57% 544 5,50% 585 5,83%
de 10 a 14 anys 473 5,26% 452 4,97% 457 4,81% 489 4,94% 498 4,96%
de 15 a 19 anys 487 5,41% 533 5,86% 533 5,61% 566 5,72% 542 5,40%
de 20 a 24 anys 664 7,38% 673 7,40% 718 7,56% 729 7,37% 687 6,84%
de 25 a 29 anys 1.127 12,53% 1.063 11,68% 1.146 12,06% 1.140 11,52% 1082 10,78%
de 30 a 34 anys 1.061 11,80% 1.141 12,54% 1.224 12,88% 1.346 13,60% 1312 13,07%
de 35 a 39 anys 821 9,13% 860 9,45% 930 9,79% 983 9,93% 1055 10,51%
de 40 a 44 anys 647 7,19% 677 7,44% 728 7,66% 779 7,87% 803 8,00%
de 45 a 49 anys 477 5,30% 498 5,47% 527 5,55% 553 5,59% 612 6,10%
de 50 a 54 anys 364 4,05% 365 4,01% 375 3,95% 390 3,94% 443 4,41%
de 55 a 59 anys 328 3,65% 318 3,49% 342 3,60% 351 3,55% 328 3,27%
de 60 a 64 anys 317 3,52% 297 3,26% 280 2,95% 285 2,88% 290 2,89%
de 65 a 69 anys 285 3,17% 270 2,97% 264 2,78% 254 2,57% 257 2,56%
de 70 a 74 anys 291 3,24% 280 3,08% 283 2,98% 259 2,62% 249 2,48%
de 75 a 79 anys 226 2,51% 226 2,48% 217 2,28% 232 2,34% 224 2,23%
de 80 a 84 anys 149 1,66% 148 1,63% 153 1,61% 145 1,47% 146 1,45%
de 85 a 89 anys 78 0,87% 73 0,80% 79 0,83% 82 0,83% 90 0,90%
de 90 anys i més 39 0,43% 41 0,45% 33 0,35% 35 0,35% 39 0,39%
Total general 8.995 100,00% 9.099 100,00% 9.501 100,00% 9.895 100,00% 10.037 100,00%
Taula 11: Evolució intervals edat a Son Gotleu 2006/2010
Son Gotleu Intervals d'edat 2006 2010
Diferència 2010 respecte
2006 de 0 a 4 anys 666 795 129
de 5 a 9 anys 495 585 90
de 10 a 14 anys 473 498 25
de 15 a 19 anys 487 542 55
de 20 a 24 anys 664 687 23
de 25 a 29 anys 1.127 1082 -45
de 30 a 34 anys 1.061 1312 251
de 35 a 39 anys 821 1055 234
de 40 a 44 anys 647 803 156
de 45 a 49 anys 477 612 135
de 50 a 54 anys 364 443 79
de 55 a 59 anys 328 328 0
de 60 a 64 anys 317 290 -27
de 65 a 69 anys 285 257 -28
de 70 a 74 anys 291 249 -42
de 75 a 79 anys 226 224 -2
de 80 a 84 anys 149 146 -3
de 85 a 89 anys 78 90 12
de 90 anys i més 39 39 0
Total general 8.995 10.037 1.042
Equip comunitari de Llevant Nord
142
Taula 12: Població Son Gotleu per zones, sexe i intervals d’edat
Zona central Zona perifèrica Població Son Gotleu 2010 Homes Dones Total Homes Dones Total
Total general
de 0 a 4 anys 283 283 566 132 97 229 795
de 5 a 9 anys 217 167 384 102 99 201 585
de 10 a 14 anys 152 155 307 105 86 191 498
de 15 a 19 anys 184 136 320 106 116 222 542
de 20 a 24 anys 239 212 451 109 127 236 687
de 25 a 29 anys 435 329 764 155 163 318 1082
de 30 a 34 anys 590 332 922 219 171 390 1312
de 35 a 39 anys 477 196 673 220 162 382 1055
de 40 a 44 anys 342 187 529 147 127 274 803
de 45 a 49 anys 238 135 373 135 104 239 612
de 50 a 54 anys 145 114 259 99 85 184 443
de 55 a 59 anys 89 91 180 80 68 148 328
de 60 a 64 anys 81 77 158 68 64 132 290
de 65 a 69 anys 76 88 164 38 55 93 257
de 70 a 74 anys 70 93 163 37 49 86 249
de 75 a 79 anys 61 94 155 32 37 69 224
de 80 a 84 anys 28 69 97 16 33 49 146
de 85 a 89 anys 16 42 58 11 21 32 90 de 90 anys i més 5 21 26 6 7 13 39 Total general 3728 2821 6549 1817 1671 3488 10037 Taula 13: Població de Son Gotleu i Palma per grup d’edat
2010 Son Gotleu Palma
Grups d'edat Nº % %
acumulat Nº % %
acumulat
De 0 a 15 anys 1.959 19,52% 19,52% 64.981 15,23% 15,23%
de 16 a 40 anys 4.780 47,62% 67,14% 174.975 41,02% 56,26%
de 41 a 64 anys 2.293 22,85% 89,99% 129.069 30,26% 86,52%
65 anys i més 1.005 10,01% 100,00% 57.501 13,48% 100,00%
Total general 10.037 100,00% 426.526 100,00%
Taula 14: Evolució població de Son Gotleu per grup d’edat Son Gotleu Grups d'edat 2006 2007 2008 2009 2010
De 0 a 15 anys 1730 1744 1765 1862 1959
de 16 a 40 anys 4216 4297 4620 4830 4780
de 41 a 64 anys 1981 2020 2087 2196 2293
65 anys i més 1068 1038 1029 1007 1005
Total general 8995 9099 9501 9895 10037 Taula 15: Evolució grup d’edat de 0 a 15 anys, 2006/2010
EVOLUCIÓ POBLACIÓ
Grup d'edat de 0 a 15 anys Son Gotleu Palma
Anys Nº % Nº %
2006 1.730 19,23% 61.377 15,31%
2007 1.744 19,17% 61.112 15,11%
2008 1.765 18,58% 62.459 15,09%
2009 1.862 18,82% 63.998 15,18%
2010 1.959 19,52% 64.981 15,23% Taula 16: Evolució grup d’edat de 16 a 40 anys, 2006/2010
EVOLUCIÓ POBLACIÓ
Grup d'edat de 16 a 40 anys Son Gotleu Palma
Anys Nº % Nº %
2006 4.216 46,87% 170.636 42,57%
2007 4.297 47,22% 170.760 42,23%
2008 4.620 48,63% 174.232 42,11%
2009 4.830 48,81% 176.053 41,76%
2010 4.780 47,62% 174.975 41,02%
Equip comunitari de Llevant Nord
144
Taula 17: Evolució grup d’edat de 41 a 64 anys, 2006/2010
EVOLUCIÓ POBLACIÓ
Grup d'edat de 41 a 64 anys Son Gotleu Palma
Anys Nº % Nº %
2006 1.981 22,02% 115.735 28,87%
2007 2.020 22,20% 118.946 29,42%
2008 2.087 21,97% 122.637 29,64%
2009 2.196 22,19% 125.864 29,85%
2010 2.293 22,85% 129.069 30,26% Taula 18: Evolució grup d’edat de 65 anys i més, 2006/2010
EVOLUCIÓ POBLACIÓ
Grup d'edat de 65 anys i més Son Gotleu Palma
Anys Nº % Nº %
2006 1.068 11,87% 53.124 13,25%
2007 1.038 11,41% 53.517 13,24%
2008 1.029 10,83% 54.453 13,16%
2009 1.007 10,18% 55.670 13,20%
2010 1.005 10,01% 57.501 13,48% Taula 19: Població de Son Gotleu per grup d’edat, sexe i cicles formatius
2010 Homes Dones Total general
Edats Homes % Dones % Nº %
de 0 a 2 254 12,35% 242 11,76% 496 24,11%
de 3 a 5 232 11,28% 195 9,48% 427 20,76%
de 6 a 11 349 16,97% 311 15,12% 660 32,09%
de 12 a 16 250 12,15% 224 10,89% 474 23,04%
Total general 1085 52,75% 972 47,25% 2057 100,00%
Taula 20: Població Son Gotleu per grup d’edat i anys
Edats 1997 2006 2007 2008 2009 2010
de 0 a 14 1366 1.634 1.636 1.669 1.766 1.878
de 15 a 24 1195 1.151 1.206 1.251 1.295 1.229
de 25 a 64 3604 5.142 5.219 5.552 5.827 5.925
65 i més 1087 1.068 1.038 1.029 1.007 1.005
Total general 7252 8.995 9.099 9.501 9.895 10.037 Taula 21: Població 2010 Son Gotleu per intervals d’edat i zones
Son Gotleu 2010 Zona central Zona perifèrica Total
Intervals d'edat Nº % Nº % Nº % de 0 a 4 anys 566 8,64% 229 6,57% 795 7,92% de 5 a 9 anys 384 5,86% 201 5,76% 585 5,83% de 10 a 14 anys 307 4,69% 191 5,48% 498 4,96% de 15 a 19 anys 320 4,89% 222 6,36% 542 5,40% de 20 a 24 anys 451 6,89% 236 6,77% 687 6,84% de 25 a 29 anys 764 11,67% 318 9,12% 1082 10,78% de 30 a 34 anys 922 14,08% 390 11,18% 1312 13,07% de 35 a 39 anys 673 10,28% 382 10,95% 1055 10,51% de 40 a 44 anys 529 8,08% 274 7,86% 803 8,00% de 45 a 49 anys 373 5,70% 239 6,85% 612 6,10% de 50 a 54 anys 259 3,95% 184 5,28% 443 4,41% de 55 a 59 anys 180 2,75% 148 4,24% 328 3,27% de 60 a 64 anys 158 2,41% 132 3,78% 290 2,89% de 65 a 69 anys 164 2,50% 93 2,67% 257 2,56% de 70 a 74 anys 163 2,49% 86 2,47% 249 2,48% de 75 a 79 anys 155 2,37% 69 1,98% 224 2,23% de 80 a 84 anys 97 1,48% 49 1,40% 146 1,45% de 85 a 89 anys 58 0,89% 32 0,92% 90 0,90% de 90 anys i més 26 0,40% 13 0,37% 39 0,39%
Total general 6.549 100,00% 3.488 100,00% 10.037 100,00%
Equip comunitari de Llevant Nord
146
Taula 22: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i zones. A Son Gotleu Zona central Zona perifèrica Total
Grups d'edat Nº % Nº % Nº %
de 0 a 14 1.257 19,19% 621 17,80% 1.878 18,71%
de 15 a 24 771 11,77% 458 13,13% 1.229 12,24%
de 25 a 64 3.858 58,91% 2.067 59,26% 5.925 59,03%
de 65 i més 663 10,12% 342 9,81% 1.005 10,01%
Total general 6.549 100,00% 3.488 100,00% 10.037 100,00% Taula 23: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i zones. B
Son Gotleu Zona central Zona perifèrica Total
Grups d'edat Nº % Nº % Nº %
De 0 a 15 anys 1.305 19,93% 654 18,75% 1.959 19,52%
de 16 a 40 anys 3.221 49,18% 1.559 44,70% 4.780 47,62%
de 41 a 64 anys 1.360 20,77% 933 26,75% 2.293 22,85%
65 anys i més 663 10,12% 342 9,81% 1.005 10,01%
Total general 6.549 100,00% 3.488 100,00% 10.037 100,00%
Taula 24: Població 2010 Son Gotleu per interval d’edat i sexe
2010 Homes Dones Total general
Edats Homes % Dones % Nº %
de 0 a 4 415 4,13% 380 3,79% 795 7,92%
de 5 a 9 319 3,18% 266 2,65% 585 5,83%
de 10 a 14 257 2,56% 241 2,40% 498 4,96%
de 15 a 19 290 2,89% 252 2,51% 542 5,40%
de 20 a 24 348 3,47% 339 3,38% 687 6,84%
de 25 a 29 590 5,88% 492 4,90% 1082 10,78%
de 30 a 34 809 8,06% 503 5,01% 1312 13,07%
de 35 a 39 697 6,94% 358 3,57% 1055 10,51%
de 40 a 44 489 4,87% 314 3,13% 803 8,00%
de 45 a 49 373 3,72% 239 2,38% 612 6,10%
de 50 a 54 244 2,43% 199 1,98% 443 4,41%
de 55 a 59 169 1,68% 159 1,58% 328 3,27%
de 60 a 64 149 1,48% 141 1,40% 290 2,89%
de 65 a 69 114 1,14% 143 1,42% 257 2,56%
de 70 a 74 107 1,07% 142 1,41% 249 2,48%
de 75 a 79 93 0,93% 131 1,31% 224 2,23%
de 80 a 84 44 0,44% 102 1,02% 146 1,45%
de 85 a 89 27 0,27% 63 0,63% 90 0,90%
de 90 i més 11 0,11% 28 0,28% 39 0,39%
Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%
Equip comunitari de Llevant Nord
148
Taula 25: Població 1997 Son Gotleu per interval d’edat i sexe
1997 Homes Dones Total general
Edats Homes % Dones % Nº %
de 0 a 4 207 2,85% 206 2,84% 413 5,69%
de 5 a 9 244 3,36% 226 3,12% 470 6,48%
de 10 a 14 241 3,32% 242 3,34% 483 6,66%
de 15 a 19 276 3,81% 240 3,31% 516 7,12%
de 20 a 24 349 4,81% 330 4,55% 679 9,36%
de 25 a 29 380 5,24% 346 4,77% 726 10,01%
de 30 a 34 297 4,10% 305 4,21% 602 8,30%
de 35 a 39 245 3,38% 219 3,02% 464 6,40%
de 40 a 44 195 2,69% 169 2,33% 364 5,02%
de 45 a 49 193 2,66% 191 2,63% 384 5,30%
de 50 a 54 173 2,39% 179 2,47% 352 4,85%
de 55 a 59 157 2,16% 180 2,48% 337 4,65%
de 60 a 64 190 2,62% 185 2,55% 375 5,17%
de 65 a 69 142 1,96% 180 2,48% 322 4,44%
de 70 a 74 127 1,75% 175 2,41% 302 4,16%
de 75 a 79 81 1,12% 142 1,96% 223 3,08%
de 80 a 84 47 0,65% 98 1,35% 145 2,00%
de 85 a 89 20 0,28% 60 0,83% 80 1,10%
de 90 i més 4 0,06% 11 0,15% 15 0,21%
Total general 3.568 49,20% 3.684 50,80% 7.252 100,00% Taula 26: Població 2010 Son Gotleu per grup d’edat i sexe
Sexe Homes Dones Total general Grups d'Edat Homes % Dones % Nº %
de 0 a 15 1.030 10,26% 929 9,26% 1.959 19,52%
de 16 a 40 2.809 27,99% 1.971 19,64% 4.780 47,62%
de 41 a 64 1.310 13,05% 983 9,79% 2.293 22,85%
65 i més 396 3,95% 609 6,07% 1.005 10,01%
Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%
Taula 27: Població 2010 Palma per intervals d’edat i sexe Distribució població Palma per intervals d'edat
Sexe Homes Dones Total general
Edats Homes % Dones % Nº %
de 0 a 4 10.957 2,57% 10.465 2,45% 21.422 5,02%
de 5 a 9 10.441 2,45% 10.192 2,39% 20.633 4,84%
de 10 a 14 9.756 2,29% 9.297 2,18% 19.053 4,47%
de 15 a 19 10.661 2,50% 10.180 2,39% 20.841 4,89%
de 20 a 24 13.423 3,15% 13.461 3,16% 26.884 6,30%
de 25 a 29 18.948 4,44% 18.827 4,41% 37.775 8,86%
de 30 a 34 23.214 5,44% 21.281 4,99% 44.495 10,43%
de 35 a 39 21.767 5,10% 19.584 4,59% 41.351 9,69%
de 40 a 44 18.263 4,28% 16.870 3,96% 35.133 8,24%
de 45 a 49 15.510 3,64% 15.396 3,61% 30.906 7,25%
de 50 a 54 12.849 3,01% 13.660 3,20% 26.509 6,22%
de 55 a 59 11.162 2,62% 12.015 2,82% 23.177 5,43%
de 60 a 64 10.001 2,34% 10.845 2,54% 20.846 4,89%
de 65 a 69 7.800 1,83% 8.677 2,03% 16.477 3,86%
de 70 a 74 5.526 1,30% 7.022 1,65% 12.548 2,94%
de 75 a 79 4.890 1,15% 6.905 1,62% 11.795 2,77%
de 80 a 84 3.111 0,73% 5.628 1,32% 8.739 2,05%
de 85 a 89 1.666 0,39% 3.702 0,87% 5.368 1,26%
de 90 i més 635 0,15% 1.939 0,45% 2.574 0,60% Total general 210.580 49,37% 215.946 50,63% 426.526 100,00%
Equip comunitari de Llevant Nord
150
Taula 28: Població 1997 Palma per intervals d’edat i sexe Distribució població 1997 Palma per intervals d’edat
Sexe Homes Dones Total general Intervals
edat Homes % Dones % Nº %
de 0 a 4 7.755 2,42% 7.335 2,29% 15.090 4,70%
de 5 a 9 8.870 2,77% 8.213 2,56% 17.083 5,33%
de 10 a 14 9.784 3,05% 9.198 2,87% 18.982 5,92%
de 15 a 19 11.713 3,65% 11.356 3,54% 23.069 7,19%
de 20 a 24 14.016 4,37% 13.358 4,16% 27.374 8,53%
de 25 a 29 14.056 4,38% 13.897 4,33% 27.953 8,71%
de 30 a 34 13.359 4,16% 13.433 4,19% 26.792 8,35%
de 35 a 39 11.915 3,71% 12.550 3,91% 24.465 7,63%
de 40 a 44 11.055 3,45% 11.602 3,62% 22.657 7,06%
de 45 a 49 10.596 3,30% 10.949 3,41% 21.545 6,72%
de 50 a 54 9.807 3,06% 9.867 3,08% 19.674 6,13%
de 55 a 59 7.246 2,26% 7.480 2,33% 14.726 4,59%
de 60 a 64 7.043 2,20% 7.848 2,45% 14.891 4,64%
de 65 a 69 6.254 1,95% 7.624 2,38% 13.878 4,33%
de 70 a 74 5.006 1,56% 7.107 2,22% 12.113 3,78%
de 75 a 79 3.655 1,14% 6.055 1,89% 9.710 3,03%
de 80 a 84 2.129 0,66% 4.040 1,26% 6.169 1,92%
de 85 a 89 1.000 0,31% 2.272 0,71% 3.272 1,02%
de 90 i més 298 0,09% 1.008 0,31% 1.306 0,41% Total general 155.557 48,50% 165.192 51,50% 320.749 100,00%
Taula 29: Població 2010 Son Gotleu per intervals d’edat, sexe i zones
2010 Zona central Zona perifèrica
Intervals edat Homes Dones Homes Dones
de 0 a 4 283 283 132 97
de 5 a 9 217 167 102 99
de 10 a 14 152 155 105 86
de 15 a 19 184 136 106 116
de 20 a 24 239 212 109 127
de 25 a 29 435 329 155 163
de 30 a 34 590 332 219 171
de 35 a 39 477 196 220 162
de 40 a 44 342 187 147 127
de 45 a 49 238 135 135 104
de 50 a 54 145 114 99 85
de 55 a 59 89 91 80 68
de 60 a 64 81 77 68 64
de 65 a 69 76 88 38 55
de 70 a 74 70 93 37 49
de 75 a 79 61 94 32 37
de 80 a 84 28 69 16 33
de 85 a 89 16 42 11 21
de 90 i més 5 21 6 7
Total general 3.728 2.821 1.817 1.671
Equip comunitari de Llevant Nord
152
POBLACIÓ PER LLOC DE NAIXEMENT Taula 30: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement
Son Gotleu 2010 Homes Dones Total general
Lloc de naixement Nº % Nº % Nº %
Espanya 2.879 28,68% 2.893 28,82% 5.772 57,51%
Estranger 2.666 26,56% 1.599 15,93% 4.265 42,49%
Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00% Taula 31: Població 2010 Palma per lloc de naixement
Palma 2010 Homes Dones Total general
Lloc de naixement Nº % Nº % Nº %
Espanya 155.432 36,44% 161.642 37,90% 317.074 74,34%
Estranger 55.148 12,93% 54.304 12,73% 109.452 25,66%
Total general 210.580 49,37% 215.946 50,63% 426.526 100,00% Taula 32: Població 2010 Son Gotleu per país de naixement i sexe
Son Gotleu 2010 Homes Dones Total general
Lloc de naixement Homes % Dones % Nº %
Espanya 2.879 28,68% 2.893 28,82% 5.772 57,51%
UE-27 141 1,40% 154 1,53% 295 2,94%
P.extracomunitaris 2.525 25,16% 1.445 14,40% 3.970 39,55%
-Resta d'Europa 29 0,29% 36 0,36% 65 0,65%
-Llatinoamèrica 475 4,73% 543 5,41% 1018 10,14%
-Àsia 134 1,34% 48 0,48% 182 1,81%
-Magreb 512 5,10% 272 2,71% 784 7,81%
-Resta d'Àfrica 1373 13,68% 545 5,43% 1918 19,11%
-Altres nacionalitats 2 0,02% 1 0,01% 3 0,03%
Total general 5.545 55,25% 4.492 44,75% 10.037 100,00%
Taula 33: Població 2010 Palma per país de naixement i sexe
Palma 2010 Homes Dones Total general
Lloc de naixement Homes % Dones % Nº %
Espanya 155.432 161.642 317.074 74,34%
UE-27 15.310 16.587 31.897 7,48%
P.extracomunitaris 39.838 37.717 77.555 18,18%
-Resta d'Europa 1374 1883 3.257 0,76%
-Llatinoamèrica 24713 28350 53.063 12,44%
-Àsia 3750 2590 6.340 1,49%
-Àfrica 9575 4446 14.021 3,29%
-Altres nacionalitats 426 448 874 0,20%
Total general 210.580 215.946 426.526 100,00% Taula 34: Principals països estrangers de naixement població 2010 Son Gotleu
Països Homes Dones Total
Nigèria 698 366 1.064 Marroc 491 261 752 Equador 208 218 426 Senegal 224 36 260 Mali 162 27 189 Colòmbia 63 72 135 Ghana 91 15 106 Argentina 52 52 104 Bolívia 44 54 98 Bulgària 46 52 98 Xina 51 29 80 Gàmbia 65 6 71 Guinea Equatorial 16 50 66 Pakistan 59 5 64 Guinea 44 17 61 Romania 28 25 53 Perú 21 29 50 Veneçuela 17 25 42 Cuba 17 22 39 Ucraïna 21 17 38 Alemanya 12 24 36 Rep. Dominicana 8 26 34 Xile 19 15 34 Algèria 21 11 32 Taula 35: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat. Valors absoluts
Equip comunitari de Llevant Nord
154
PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS
Edat Espan
ya
Països comunitaris UE-27
Resta
d'Europa
Llatinoamèri
ca
Àsia
Magreb
Resta
d'Àfrica
Altres
Total P. extra-comunitaris
Total general
de 0 a 15 1.500 31 5 139 20 110 153 1 428 1.959 de 16 a 40 1.849 173 33 583 127 495 1519 1 2.758 4.780 de 41 a 64 1.466 82 25 274 35 168 242 1 745 2.293 de 65 i més 957 9 2 22 11 4 39 1.005
Total 5.772 295 65 1018 182 784 1918 3 3.970 10.037 Taula 36: Població 2010 Palma per lloc de naixement i grups d'edat. Valors absoluts
PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS
Edat Espanya
Països comunitaris UE-
27 Resta
d'Europa
Llatinoamèri
ca
Àsia
Àfrica
Altres
Total Països extracomunitari
s Total general
de 0 a 15 55.235 1.974 444 5.518 653 1.035 122 7.772 64.981 de 16 a 40 112.802 16.280 1.709 30.761 3.652 9.416 355 45.893 174.975 de 41 a 64 97.428 10.723 948 14.715 1.835 3.123 297 20.918 129.069 de 65 i més 51.609 2.920 156 2.069 200 447 100 2.972 57.501
Total l 317.074 31.897 3.257 53.063 6.340 14.021 874 77.555 426.526
Taula 37: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i grups d'edat. Valors relatius
PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS
Edat Espanya
Països comunitaris
UE-27
Resta
d'Europa
Llatinoamèrica
Àsia
Magreb
Resta d'Àfrica
Altres
Total P. extra-
comuni-taris
Total general
de 0 a 15 76,57% 1,58% 0,26 7,10 1,02 5,62 7,81 0,05 21,85% 100,00%
de 16 a 40 38,68% 3,62% 0,69 12,20 2,66 10,36 31,78 0,02 57,70% 100,00%
de 41 a 64 63,93% 3,58% 1,09 11,95 1,53 7,33 10,55 0,04 32,49% 100,00% de 65 i més 95,22% 0,90% 0,20 2,19 0,00 1,09 0,40 0,00 3,88% 100,00%
Total 57,51% 2,94% 0,65 10,14 1,81 7,81 19,11 0,03 39,55% 100,00%
Taula 38: Població 2010 Palma per lloc de naixement i grups d'edat. Valors relatius
PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS
Edat Espanya
Països comunitaris UE-
27
Resta d'Europa
Llatinoamèrica Àsia Àfrica Altres
Total Països extracomunitari
s Total
general
de 0 a 15 85,00% 3,04% 0,68 8,49 1,00 1,59 0,19 11,96% 100,00%
de 16 a 40 64,47% 9,30% 0,98 17,58 2,09 5,38 0,20 26,23% 100,00%
de 41 a 64 75,49% 8,31% 0,73 11,40 1,42 2,42 0,23 16,21% 100,00%
de 65 i més 89,75% 5,08% 0,27 3,60 0,35 0,78 0,17 5,17% 100,00%
Total 74,34% 7,48% 0,76 12,44 1,49 3,29 0,20 18,18% 100,00%
Taula 39: Població 2010 Son Gotleu per lloc de naixement i intervals d’edat
Equip comunitari de Llevant Nord
156
PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS
Edat Espanya
Països comunitaris
UE-27 Resta d'Europa
Llatinoamèrica
Àsia
Magreb
Resta d'Àfrica
Altres
Total P.
extra-comuni-taris
Total general
de 0 a 4 702 10 1 10 1 24 46 1 83 795
de 5 a 9 462 10 1 25 8 29 50 113 585
de 10 a 14 286 11 3 88 9 51 50 201 498
de 15 a 19 307 14 1 93 11 61 55 221 542
de 20 a 24 349 29 5 98 14 75 117 309 687
de 25 a 29 378 41 14 131 24 110 384 663 1.082
de 30 a 34 414 41 7 132 36 134 547 1 857 1.312
de 35 a 39 392 41 5 124 33 96 364 622 1.055
de 40 a 44 363 35 9 99 30 78 189 405 803
de 45 a 49 346 19 8 89 12 64 73 1 247 612
de 50 a 54 303 17 4 56 3 33 27 123 443
de 55 a 59 258 10 4 33 15 8 60 328
de 60 a 64 255 8 1 18 1 3 4 27 290
de 65 a 69 241 2 2 6 4 2 14 257
de 70 a 74 238 2 4 4 1 9 249
de 75 a 79 215 4 3 1 1 5 224
de 80 a 84 139 7 7 146
de 85 a 89 88 1 1 1 90
90 i més 36 2 1 3 39
Total 5.772 295 65 1.018 182 784 1.918 3 3.970 10.037 Taula 40: Població 2010 Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors absoluts
PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS
Zona Espanya
Països
comunitaris UE-27
Resta
d'Europa
Llatinoamèrica
Àsia
Magreb
Resta d'Àfrica
Altres
Total P. extra-
comuni-taris
Total general
Zona central 3.363 165 47 610 137 652 1.573 2 3.021 6.549 Zona perifèrica 2.409 130 18 408 45 132 345 1 949 3.488 Total general 5.772 295 65 1.018 182 784 1.918 3 3.970 10.037 Taula 41: Població 2010 Son Gotleu per zones i lloc de naixement. Valors relatius
PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS
Zona Espanya
Països comunitaris UE-
27
Resta
d'Europa
Llatinoamèrica
Àsia
Magreb
Resta d'Àfrica
Altres
Total P. extra-
comuni-taris
Total general
Zona central 51,35% 2,52% 0,72 9,31 2,09 9,96 24,02 0,03 46,13% 100% Zona perifèrica 69,07% 3,73% 0,52 11,70 1,29 3,78 9,89 0,03 27,21% 100% Total general 57,51% 2,94% 0,65 10,14 1,81 7,81 19,11 0,03 39,55% 100% Taula 42: Població 2010 Son Gotleu per zones, lloc de naixement i grups d’edat
Equip comunitari de Llevant Nord
158
de 0 a 15
anys de 16 a 40
anys de 41 a 64
anys de 65 anys i
més Total
general
Lloc de naixement
Central
Perifèrica
Central
Perifèrica
Central
Perifèrica
Central
Perifèrica
Central
Perifèrica
Espanya 978 522 981 868 771 695 633 324 3.363 2.409
UE-27 14 17 95 78 51 31 5 4 165 130
P.extra comunitaris
313 115 2.145 613 538 207 25 14 3.021 949
-Resta d'Europa
3 2 24 9 18 7 2 47 18
-Llatinoamèrica 79 60 340 243 180 94 11 11 610 408
-Àsia 17 3 94 33 26 9 137 45
-Magreb 91 19 415 80 136 32 10 1 652 132
-Resta d'Àfrica 122 31 1272 247 177 65 2 2 1573 345 -Altres nacionalit.
1 1 1 2 1
Total general 1.305 654 3.221 1.559 1.360 933 663 342 6.549 3.488
NIVELL FORMATIU Taula 43: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu i Palma
Població major de 15 a. Son Gotleu Palma
Nivell d'estudis Nº % Son Gotleu Nº % Palma
Analfabet/ta 425 5,26% 14.439 3,99%
Sense estudis 2.396 29,66% 63.299 17,51%
Primària o equiv. 2.002 24,78% 54.693 15,13%
Graduat escolar o equiv. 2.400 29,71% 110.047 30,44%
BUP o equiv. 416 5,15% 48.984 13,55%
Formació Professional 268 3,32% 23.073 6,38%
Títol Grau Mitjà 97 1,20% 20.926 5,79%
Títol Grau Superior 74 0,92% 26.084 7,21%
Total general 8.078 100,00% 361.545 100,00% Taula 44: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per sexe
Població major de 15 a. Homes Dones Total general
Nivell d'estudis Nº % Nº % Nº %
Analfabet/ta 188 2,33% 237 2,93% 425 5,26%
Sense estudis 1.318 16,32% 1.078 13,34% 2.396 29,66%
Primària o equiv. 1.196 14,81% 806 9,98% 2.002 24,78%
Graduat escolar o equiv. 1.379 17,07% 1.021 12,64% 2.400 29,71%
BUP o equiv. 205 2,54% 211 2,61% 416 5,15%
Formació Professional 140 1,73% 128 1,58% 268 3,32%
Títol Grau Mitjà 47 0,58% 50 0,62% 97 1,20%
Títol Grau Superior 42 0,52% 32 0,40% 74 0,92%
Total general 4.515 55,89% 3.563 44,11% 8.078 100,00% Taula 45: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Palma per sexe
Població major de 15 a. Homes Dones Total general
Nivell d'estudis Nº % Nº % Nº %
Analfabet/ta 6.694 1,85% 7.745 2,14% 14.439 3,99%
Sense estudis 30.030 8,31% 33.269 9,20% 63.299 17,51%
Primària o equiv. 26.393 7,30% 28.300 7,83% 54.693 15,13%
Graduat escolar o equiv. 56.148 15,53% 53.899 14,91% 110.047 30,44%
BUP o equiv. 24.597 6,80% 24.387 6,75% 48.984 13,55%
Formació Professional 11.322 3,13% 11.751 3,25% 23.073 6,38%
Títol Grau Mitjà 8.662 2,40% 12.264 3,39% 20.926 5,79%
Títol Grau Superior 13.565 3,75% 12.519 3,46% 26.084 7,21%
Total general 177.411 49,07% 184.134 50,93% 361.545 100,00% Taula 46: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per lloc de
naixement
Equip comunitari de Llevant Nord
160
Població major de 15
a. PAÏSOS EXTRACOMUNITARIS Total general
Nivell d'estudis
Espanya
Països
comunita-ris UE-27
Resta d'Europa
Llatino-
amèrica
Àsia
Magreb
Resta d'Àfrica
Altres
Països extra- comun
ita Nº %
Analfabet/ta 323 7 24 2 32 37 95 425 5,26%
Sense estudis 1.457 25 2 89 30 215 577 1 914 2.396 29,66% Primària o equiv. 1.001 44 8 132 52 182 583 957 2.002 24,78% Graduat esc. o equiv. 1.118 124 34 395 70 202 457 1.158 2.400 29,71%
BUP o equiv. 127 38 5 155 6 29 56 251 416 5,15% Formació Profesión. 190 14 6 30 5 23 64 268 3,32%
Títol Grau Mitjà 37 7 3 22 2 5 20 1 53 97 1,20% Títol Grau Superior 19 5 2 32 4 12 50 74 0,92% Total general 4.272 264 60 879
162 674 1.765 2 3.542 8.078 100%
Taula 47: Evolució Nivell formatiu població major de 15 anys de Son Gotleu 2006 /2010
Població major de 15
a. 2006 2007 2008 2009 20010 Nivell
d'estudis Nº % Nº % Nº % Nº % Nº %
Analfabet/ta 200 2,75 238 3,24 305 3,94 372 4,63 425 5,26 Sense estudis 2.340 32,21 2.384 32,41 2.417 31,24 2.487 30,96 2.396 29,66 Primària o equiv. 1.710 23,54 1.761 23,94 1.883 24,34 1.933 24,06 2.002 24,78 Graduat esco. o equiv 2.197 30,24 2.171 29,52 2.287 29,56 2.376 29,58 2.400 29,71
BUP o equiv. 401 5,52 271 3,68 428 5,53 429 5,34 416 5,15 Formació Professional 284 3,91 391 5,32 266 3,44 271 3,37 268 3,32 Títol Grau Mitjà 74 1,02 71 0,97 79 1,02 91 1,13 97 1,20 Títol Grau Superior 59 0,81 68 0,92 71 0,92 74 0,92 74 0,92 Total general 7.265 100,00 7.355 100,00 7.736 100,00 8.033 100,00 8.078 100,00
Taula 48: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per zones Població major de 15
a. Zona Central Zona Perifèrica Total general
Nivell d'estudis Nº % Nº % Nº %
Analfabet/ta 254 4,84% 171 6,03% 425 5,26%
Sense estudis 1.682 32,07% 714 25,19% 2.396 29,66%
Primària o equiv. 1.377 26,26% 625 22,05% 2.002 24,78% Graduat escolar o equiv. 1.485 28,32% 915 32,29% 2.400 29,71%
BUP o equiv. 238 4,54% 178 6,28% 416 5,15%
Formació Professional 117 2,23% 151 5,33% 268 3,32%
Títol Grau Mitjà 55 1,05% 42 1,48% 97 1,20%
Títol Grau Superior 36 0,69% 38 1,34% 74 0,92%
Total general 5.244 100,00% 2.834 100,00% 8.078 100,00% Taula 49: Nivell formatiu població major de 15 anys a 2010 de Son Gotleu per zones
i sexe
Població major de 15 a. Zona Central Zona Perifèrica Total general
Nivell d'estudis Homes Dones Homes Dones Homes Dones
Analfabet/ta 115 139 73 98 188 237
Sense estudis 955 727 363 351 1.318 1.078
Primària o equiv. 848 529 348 277 1.196 806
Graduat escolar o equiv. 893 592 486 429 1.379 1.021
BUP o equiv. 129 109 76 102 205 211
Formació Professional 68 49 72 79 140 128
Títol Grau Mitjà 25 30 22 20 47 50
Títol Grau Superior 18 18 24 14 42 32
Total general 3.051 2.193 1.464 1.370 4.515 3.563 LLARS
Equip comunitari de Llevant Nord
162
Taula 50: Composició de les llars 2010 Son Gotleu i Palma
Son Gotleu Palma Nombre de
persones a la llar Nbre llars % Son Gotleu Nbre llars % Palma
1 persona 937 28,72% 104.757 33,21%
2 persones 643 19,71% 77.291 24,50%
3 persones 546 16,74% 56.778 18,00%
4 persones 479 14,68% 45.310 14,36%
5 persones 271 8,31% 17.323 5,49%
6 persones 166 5,09% 7.074 2,24%
7 o més persones 220 6,74% 6.929 2,20%
Total general 3.262 100,00% 315.462 100,00% Taula 51: Composició de les llars 2010 Son Gotleu per zones
Son Gotleu Zona Central Zona Perifèrica Total
Nombre de persones a la llar
per zona Nº % Nº % Nº %
1 persona 641 30,67% 296 25,26% 937 28,72%
2 persones 398 19,04% 245 20,90% 643 19,71%
3 persones 313 14,98% 233 19,88% 546 16,74%
4 persones 260 12,44% 219 18,69% 479 14,68%
5 persones 187 8,95% 84 7,17% 271 8,31%
6 persones 127 6,08% 39 3,33% 166 5,09%
7 o més persones 164 7,85% 56 4,78% 220 6,74%
Total general 2.090 100,00% 1.172 100,00% 3.262 100,00% Taula 52: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010
Llars amb presència de
menors <16 anys Nbre llars
Percentatge respecte llars amb menors
Percentatge respecte total llars
S.G.
1 menor 580 51,15% 17,78%
2 menors 364 32,10% 11,16%
3 menors 131 11,55% 4,02%
4 menors 38 3,35% 1,16%
5 menors 20 1,76% 0,61%
6 menors 1 0,09% 0,03%
Total general 1.134 100,00% 34,76% Taula 53: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010 per
zones.
Son Gotleu
Llars amb presència de menors <16 anys Z. central Z. perifèrica
Total
1 menor 351 229 580
2 menors 227 137 364
3 menors 95 36 131
4 menors 31 7 38
5 menors 17 3 20
6 menors 1 1
Total general 722 412 1.134 Taula 54: Llars de Son Gotleu amb presència de menors de 16 anys a 2010 per
zones. Percentatges
Equip comunitari de Llevant Nord
164
Zones barri Son Gotleu
Zona Central Zona Perifèrica
Llars amb presència de menors <16 anys per zones
Nbre
llars
% respecte llars amb
menors
% respecte total llars Z. Central
Nbre
llars
% respecte
llars amb
menors
%
respecte total
llars Z. Perifèrica
Total %
respecte llars amb
menors
% respecte total llars Son
Gotleu
1 menor 351 48,61% 16,79% 229 55,58% 19,54% 580 51,15% 17,78%
2 menors 227 31,44% 10,86% 137 33,25% 11,69% 364 32,10% 11,16%
3 menors 95 13,16% 4,55% 36 8,74% 3,07% 131 11,55% 4,02%
4 menors 31 4,29% 1,48% 7 1,70% 0,60% 38 3,35% 1,16%
5 menors 17 2,35% 0,81% 3 0,73% 0,26% 20 1,76% 0,61%
6 menors 1 0,14% 0,05% 0,00% 0,00% 1 0,09% 0,03% Total general 722 100,% 34,55% 412 100,% 35,15% 1.134 100,% 34,76% Taula 55: Llars de Son Gotleu amb presència de persones majors de 65 anys a 2010
per zones
Zones barri Son Gotleu
Zona Central Zona Perifèrica Llars amb presència
de persones
de 65 anys o més
Nº llars
% respecte
llars amb >
de 65 a.
% respecte total llars Z. Centra
l. Nº
llars
% respecte
llars amb > 65 a.
% respecte
total llars Z.
Perifèrica
Total
% respecte llars amb > 65 a.
% respecte total llars barri
1 persona 379 73,59 18,13 161 64,14 13,74 540 70,50 16,55
2 persones 131 25,44 6,27 89 35,46 7,59 220 28,72 6,74
3 persones 3 0,58 0,14 1 0,40 0,09 4 0,52 0,12
4 persones
5 persones 1 0,19 0,05 1 0,13 0,03 6 pers o més 1 0,19 0,05 1 0,13 0,03 Total general 515 100,00 24,64 251 100,00 21,42 766 100,00 23,48 Taula 56: Llars unipersonals de majors de 65 anys per sexe
Persones soles a la llar =>65 anys per sexe Nbre Percentatge
Homes sols 175 32,41%
Dones soles 365 67,59%
Total general 540 100,00%