“Un home amb un motiu és un home empès a viure”

SALUT MOTIVACIONAL, SALUT COGNITIVA

Dr Jaume Rosselló MirProfessor Titular d’UniversitatDepartament de PsicologiaUniversitat de les Illes Balears

1. Introducció conceptual a la psicologia de la motivació.

1.1. El perquè de la conducta.

1.2. Instints, impulsos, incentius.

1.3. Les categories de la motivació: els sistemes motivacionals

1.4. Els components de la conducta motivada: activació i

direccionalitat.

1.5. Les relacions entre motivació i rendiment.

1.6. Motivació intrínseca i motivació extrínseca.

2. Motivació i salut:

2.1. Motivació, satisfacció emocional i salut integral.

2.2. Motivació i salut física.

2.3. Motivació i salut mental/cognitiva.

2.4. Particularitats afectivomotivacionals de la gent gran

Guió

LA MOTIVACIÓ: EL “PERQUÈ” DE LA CONDUCTA

-Etimològicament, prové de “moure” (ben igual que emoció). Aristòtil ja

deia que era el que “movia” l’ànima.

-Concepte molt extès en el registre col·loquial però difícil de definir des

d’un punt de vista científic. Divergència de definicions.

-De manera orientativa, es podria definir com “el conjunt de factorsinnats (biològics) i apresos (cognitius, afectius i socials) que inicien, dirigeixen, mantenen i/o aturen la conducta.“

-Relació indissoluble amb els processos emocionals: l’emoció ens motiva, la

motivació ens afecta.

Base cerebral de les motivacions i les emocions

TRES CONCEPTES MOTIVACIONALS BÀSICS:

INSTINT: Força motivacional innata (heretada), altament estereotipada i

força independent de l’experiència.

IMPULS: Força motivacional originada internament (força de dins a fora)

a partir d’un desequilibri fisiològic. Funció homeostàtica. L’impuls activa el

comportament. La direccionalitat d’aquest comportament sovint ve

determinada per l’aprenentatge, pels hàbits.

INCENTIU: Força motivacional que produeix un estímul extrísenc (força

de fora a dins). Funció “hedònica”. Implica anticipació cognitiva,

expectatives, propòsits, intencions,... Concepte cabdal per a la motivació

humana.

LES CATEGORIES DE LA MOTIVACIÓ: ELS SISTEMES MOTIVACIONALS

-PRIMARIS O BIOGÈNICS- Innats (almenys en part), ajuden a satisfer les necessitats biològiques de l’individu i de l’espècie. Lligats directe amb l’homeostasi i l’adaptació, i, per tant, amb la salut (complement de reaccions fisiològiques).

Exs: Fam, fams específiques, set, regulació de la temperatura, son, sexe, agressivitat, por, motivació epistèmica (exploració i curiositat),...

-SECUNDARIS O PSICOSOCIOGÈNICS- Adquirits, apresos, depenen de l’educació, de l’experiència, de factors socioculturals, etc.:

-Motivació de guany (rendiment, competència, efectància, etc.)-De poder.-D’afiliació (pertinença grupal, amistat, amor, etc.)-D’evitació (de l’ansietat, de la incongruència, del fracàs, del rebuig, etc.)-Altruïsme i motius prosocials.

.

-Sovint, es dóna un conflicte entre els motius primaris i els secundaris. A l’espècie humana resulta habitual que els segons inhibeixin, controlin o modulin els primers

ELS COMPONENTS DE LA CONDUCTA MOTIVADA

1. ACTIVACIÓ: Es refereix al component energitzador, que fa que sorgeixi l’estat

motivat. És un component inespecífic.

Al llarg de la història s’ha provat d’identificar aquest component amb:

1.La producció de conducta - però pot haver-hi motivació i no haver-hi conducta

observable.

2.La taxa o la intensitat de la conducta - però aquests paràmetres poder no ser

funció directa del grau d’activació motivacional, sinó producte de l’aprenentatge.

3.La persistència - També pot ser funció de l’aprenentatge i del nombre

d’alternatives disponibles.

2. DIRECCIONALITAT: Més específica. Es refereix a cap a on es dirigeix la conducta

motivada, és a dir, al seu objectiu. Té a veure amb les nostres preferències, que

depenen de l’aprenentatge (hàbits), anticipacions cognitives i expectatives, el

nombre d’alternatives, etc.

Base neural de l’activació inespecífica (Moruzzi y Magoun, 1949)

Algunes àrees corticals involucrades en les nostres preferències (direccionalitat de la conducta motivada)

Rol rellevant de l’escorça ventromedial (en verd)

Encèfal “reptilià”: funcions bàsiques de supervivència

Cervell “emocional”

Cervell “racional”

LES RELACIONS ENTRE MOTIVACIÓ I RENDIMENT

-No es tracta habitualment d’una relació lineal...

Motivació

Rendiment

No!!!

La relació sol seguir la llei de Yerkes y Dodson: es tracta d’una relació en forma d’U invertida.

Segons la llei de Yerkes & Dodson, el nivell òptim de motivació canvia segonsel grau de dificultat de la tasca:

-Un grau òptim de motivació facilita molt l’aprenentatg e, la manifestaciód’allò après (l’execució) i la satisfacció amb el que f eim.

MOTIVACIÓ INTRÍNSECA I MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA

Motivació extrínseca: Parlam de motivació extrínseca per dur a terme una

tasca o activitat quan la motivació de fer-la es suscitada per un incentiu

independent de la tasca en sí.

Motivació intrínseca: Parlam de motivació intrínseca quan l’activitat per sí

mateixa és motivant. L’incentiu seria, doncs, la pròpia realització de la tasca.

-És preferible estar motivats intrínsecament per fer una activitat determinada

perquè la motivació intrínseca:

1. Augmenta el sentiment d’autodeterminació.

2. Augmenta el sentiment de competència.

3. Millora l’autoestima.

4. Fomenta l’autoregulació del comportament i l’estil atribucional

intern—> Orientació cap a l’autonomia.

5. Augmenta la satisfacció i la salut emocional.

Sentiment de competència

Sentiment d’autodeterminació

MOTIVACIÓINTRÍNSECA

Si l’execucióés bona.

Autoestima i satisfacció.Percepció de control.

Benestar i salut emocional

Estil atribucional intern

La motivació intrínseca

Gaudir de motivació intrínseca envers una activitat determinada té importantsavantatges quant a rendiment i salut psíquica. Per això, resulta aconsellable, en primera instància, provar de motivar o d’automotivar-se intrínsecament.

Algunes estratègies per afavorir l’aparició de motivació intrínseca:

1.Fomentar la participació. 2.Donar la possibilitat de triar.3.Atorgar responsabilitats. 4.Dificultat simulada.5.Transmetre bones expectatives.6.Plantejar reptes.7. Dificultat progressiva8. Utilització de models9. Suggestió verbal10. Actitud positiva i autoregulació: importància de les emocions positives i del sentit de l’humor.

S’han d’evitar els conflictes interpersonals, els quals solen minvar la nostramotivació intrínseca.

MODEL DE MASLOW

Parteix de dues premisses:

1. Només influeixen en la conducta les necessitats no satisfetes.

2. Les necessitats estan sotmeses a una jerarquia (piràmide de Maslow):

2.1. Necessitats inferiors:a- fisiològiques.b- de protecció i seguretat.c- socials (pertinença grupal, amistat, amor,...)

2.2. Necessitats superiors:a- d’autoestima i valoraciób- d’autorealització:

- pel coneixement- per la comprensió- per l’estètica

* Només apareixen les necessitats superiors quan les inferiors estan satisfetes

A. PER L’ESTÈTICA

A. PER LA COMPRENSIÓ

A. PEL CONEIXEMENT

AUTOESTIMA

PERTENÈNCIA (SOCIALS)

PROTECCIÓ I SEGURETAT

FISIOLÒGIQUES

La piràmide de Maslow

AUTOREALITZACIÓ

Autorealització, benestar i salut es troben estretament vinculats (vincle recíproc)

EXEMPLES DE FORMES DE SATISFER LES DIFERENTS NECESSITA TS:

-Fisiològiques: Sou just, condicions de feina, habitatge, etc., salubres, horaris

adequats, climatització adequada, prou hores de son i descans, etc.

-Protecció i seguretat: mesures de protecció contra els danys físics i psíquics,

assegurances, evitar la incertesa, els riscos innecessaris, la indefensió, la

precarietat, corporativisme, etc.

-Socials: col·laboració, participació, activitats lúdiques grupals, feines en grup,

esbarjo compartit, etc.

-Autoestima i valoració: retroalimentació progressos, (auto)reconeixement del

mèrits, plantejar-se reptes i acceptar responsabilitats, promoure la capacitat de

decisió i la tria entre eleccions possibles, suggestió verbal, etc.

-Autorealització: formació, anàlisi en profunditat d’un tema d’interès, noves

iniciatives, solució de problemes, innovació, activitats creatives...

Motivació i salut

Motivació – Satisfacció – Rendiment*- Salut biopsicosocial

Entre d’altres coses, la motivació fa que la gent:

1. Faci feina i visqui més a gust (benestar emocional)

2. Sigui més participativa socialment.

3. Sigui més col·laboradora i més solidària amb els altres.

4. Tengui més capacitat de fixar i assolir metes personals.

5. Més capacitat d’autoregulació i fer front al fracàs (resiliència, etc.)

___________________________________________________

Tot això:

1. Millora la qualitat de vida.

2. Millora la salut (física, psíquica, social).

3. Disminueix les conductes de risc envers la salut (hábits alimentaris,

alcohol, drogues, etc.)

4. Afavoreix l’autoestima i les conductes de salut.

ESPIRITUAL

FÍSICA

OCUPACIONAL

EMOCIONAL

INTEL·LECTUAL

SOCIAL

La roda de la salut i la salut integral

Equilibriintern

Equilibriintern

Causa EstímulIncentiu

Causa EstímulIncentiu

NecessitatDesig

Inconformisme

NecessitatDesig

Inconformisme

TensióTensióComportament

AccióComportament

AccióSatisfaccióSatisfacció

FrustracióFrustració

CICLE MOTIVACIONAL CONJUNT:

SATISFACCIÓ - FRUSTRACIÓCICLE MOTIVACIONAL CONJUNT:

SATISFACCIÓ - FRUSTRACIÓ

ALTERACIONS DEL COMPORTAMENT

DESORDRES I TRASTORNS MENTALS

REACCIONS EMOCIONALS NEGATIVES

(IRA, AGRESSIVITAT)

AFECTACIÓ DE LA SALUT

ALTERACIONS DEL COMPORTAMENT

DESORDRES I TRASTORNS MENTALS

REACCIONS EMOCIONALS NEGATIVES

(IRA, AGRESSIVITAT)

AFECTACIÓ DE LA SALUT

Motivació i salut integral (“biopsicosocial”)

Efectes genèrics de la falta de motivació:

1. Disminució del benestar emocional. Increment de les emocions negatives.

2. Disminució de la capacitat d’aprenentatge.

3. Déficits en l’atenció (distraccions, lapsus, actes fallits) i en la memòria.

4. Frustració, menor resistència al distrès, pensaments irracionals i atribucions errònies (o negativistes). Menor percepció de control i menor autoregulació.

5. Disminució de l’activitat. Apatia. Aïllament social.

6. Disminució de l’autoestima, baix estat d’ànim, propensió a l’ansietat.

7. En casos extrems, “crisi existencial”, burn-out, trastorns depressius.

8. Pitjor salut física, mental, cognitiva i social.

Motivació i salut integral (“biopsicosocial”)

Efectes genèrics d’una motivació òptima:

1. Benestar emocional. Satisfacció vital. Increment de les emocions i sentiments positius.

2. Millora de la capacitat d’aprenentatge.

3. Millora de l’atenció (processament més global) i de la memòria.

4. Resistència a la frustració i al distrès. Resiliència. Processament de la informació “imparcial”, estil atribucional adapttiu, optimisme. Major percepció de control i millor autoregulació.

5. Augment de l’activitat, de les relacions socials, etc

6. Millora de l’autoconcepte i de l’autoestima, bon estat d’ànim.

7. Millor adaptació cognitivoafectiva a les malalties cròniques físiques, menor victimització (recuperació més òptima i més ràpida)

8. Millor salut física, mental, cognitiva i social.

Efectes de la falta de motivació sobre la salut física:

Alteracions hormonals ->Immunodeficiència

-Propensió a patir més malalties infeccioses

-Major risc d’hipertensió arterial

-Major risc de problemes cardiovasculars i ictus cerebrals

-Major risc de problemes renals

-Major risc de patir problemes dermatològics

-Major risc de patir problemes gastrointestinals

-Menor tolerància al dolor

-Accelera la progressió de les malalties immunitàries

-Sembla empitjorar el curs de les malalties autoimmunitàries (?)

Efectes de la motivació òptima sobre la salut mental i cognitiva:

-Protecció genèrica sobre una bona part de trastorns psicopatològics.

-Resiliència elevada, bona recuperació i creixement postraumàtic.

-Millor adaptació cognitivoafectiva a les malalties cròniques, bio o psicogèniques, menor victimització (recuperació més òptima i més ràpida)

-Disminució dels sentiments de culpa, vergonya, ira i pors immotivades.

-Alenteix la progressió de les malalties neurodegeneratives.

-Contribueix a la neurogènesi hipocampal en la mesura en que evita el distrès.

-Segons alguns estudis (Langer et al. 2010), pot millorar fins i tot la nostra agudesa sensorial.

Particularitats afectivomotivacionals de la gent gran

-A diferència del control cognitiu, la capacitat de regulació emocional

sol millorar amb l’edat.

-Les persones grans sanes solem orientar-nos més envers la

motivació intrínseca.

-També gaudim de més capacitats d’automotivació.

-La selectivitat de la memòria envers els records positius augmenta (a

vegades, via distorsió mnèsica).

-Aprenem i recordam millor que els joves el que resulta afectivament

agradable.

-Avantatge de l’experiència i de la història d’aprenentatges per fer

front a situacions desmotivants o afectivament negatives.

Moltes gràcies!!!