SALUTAL BARRILA REVISTA DEL VOSTRE CENTRE DE SALUT

Etapa 2 · Número 17 · Juny 2009

SALUT AL BARRI ÉS UNA PUBLICACIÓ EDITADA PEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

Protegir-sedel cop de calor

Protegir-sedel cop de calor

CENTRES D�ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CSI

Marisa Vargas. Infermera. ABS la Torrassa

LES ELEVADES TEMPERATURES REGISTRADES EN ELS MESOS D'ESTIU PODEN ARRIBAR ACAUSAR PROBLEMES DE SALUT GREUS, ESPECIALMENT EN LES PERSONES MÉS FRÀGILS,QUE S'HAN DE PROTEGIR PER EVITAR COPS DE CALOR.

El cop de calor és un problema de salut que espot produir quan hi ha un augment anormal de latemperatura corporal a causa de les altes tempe­ratures ambientals. Els símptomes són febre moltalta, maldecap, nàusees, set intensa, convulsions,somnolència, etc. Les persones més dèbils, elsmajors de 75 anys i els infants, sobretot nounatsi lactants, són els que poden veure's més exposatsa patir un cop de calor.

Per combatre la calor és convenient beure moltaaigua, sucs de fruites i evitar begudes alcohòliques.També convé refrescar-se sovint i evitar els menjarscalents i pesats.

Al carrer, cal evitar sortir amb el sol de migdia,que és quan fa més calor. Si heu de sortir, calportar roba lleugera, no ajustada i de teixits naturalsi clars. Feu servir gorra amb visera o barret icamineu per l'ombra. Cal aplicar-s'hi una cremafotoprotectora d'índex 15 o superior, sobretot enels infants. També cal refrescar-se la cara i portaraigua i beure sovint.

És convenient evitar les activitats esportives idisminuir l'activitat física en les hores de més calor.

A casa, és important tancar les persianes quantoca el sol i obrir-les durant la nit, perquè es refres-

qui l'habitació. S'ha de procurar estar a les zonesmés fresques de la casa i tenir connectat el venti­lador o l'aire condicionat.

En el cas dels infants, se�ls ha d�oferir aigua sempreque es despertin durant la nit. Per als lactants, calpreparar el biberó en el moment de donar-lo i calanar oferint-lo amb aigua durant el dia. Els banysi dutxes o fer servir tovalloles humides sobre lapell per refrescar-se són també altres mesures atenir en compte.

Per poder protegir-se del cop de calor convépreveure quins dies són els més calorosos, totseguint les prediccions meteorològiques.

Si apareixen símptomes de cop de calor s'ha desituar l'afectat en un lloc fresc i a l'ombra, posar-lo tombat de cara amunt i lleugerament incorporat,aplicar-li compreses d'aigua freda al cap, cara ipit i donar de beure aigua fresca. Posteriorment,s�ha d�avisar al servei d'urgències. També ésimportant tenir informació dels horaris dels centresd'atenció primària més propers.

2

DIRECTOR: DANIEL RODRÍGUEZ | COORDINACIÓ PERIODÍSTICA: DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ DEL CONSORCISANITARI INTEGRAL | CONSELL DE REDACCIÓ: MIGUEL A. AGUILAR, SANDRA AGUILAR, ROSA ALBERNI, FERRAN FLOR,DANIEL RODRÍGUEZ, CARME LLORENS, ANNA MILLÀ, ELVIRA QUINTERO, CARLES PEÑA, RUT SALVÀ, LOURDES SANS |HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: MARISA VARGAS, RAFAEL HERNÁNDEZ, TERESA ROIGÉ, SILVIA ARDANUY,SÍLVIA SIMÓ, ÀNGELS MARTÍNEZ, BEGOÑA RIBAS I RAMON BOFILL | DISSENY: YOLANDA PLAYÁN (DISSENYAPUNT) |IMPRESSIÓ: REPRODUCCIONES BARCELONA

BUTLLETÍ INFORMATIU DE LES ÀREES BÀSIQUES DEL CONSORCI SANITARI INTEGRAL

SALUT AL BARRI és una publicació gratuïta promoguda pels centres d�atenció primària del Consorci Sanitari Integral,amb l�objectiu de promoure els hàbits saludables de la població. Qualsevol suggeriment o comentari el podeu expressarper telèfon al 93 507 25 89 o per correu electrònic a la següent adreça: salutalbarri@sanitatintegral.org

Protegir-sedel cop de calor

Protegir-sedel cop de calor

EL CUIDADOR INFORMAL ÉS LA PERSONA QUE S'OCUPA DE LA CURA D'UNA ALTRA PERSONAO D'ALTRES PERSONES QUE NO PODEN PER SI SOLES SATISFER LES PRÒPIES NECESSITATSBÀSIQUES: ALIMENTACIÓ, MOBILITAT O HIGIENE, ENTRE D�ALTRES.

3

La persona que exerceix de cuidador informal no

rep prestacions econòmiques per aquestes tasques

i no té una formació prèvia sobre com exercir-les.

Però és, sens dubte, qui ajuda més i millor a la

persona dependent. L'augment de l'esperança de

vida i l�increment de malalties cròniques, sobretot

les més invalidants, provoquen que cada vegada

més la figura d'aquest tipus de cuidador sigui comuna

i imprescindible.

Des del Centre d'Atenció Primària Collblanc s'han

dut a terme diferents treballs d'investigació per veure

la situació del cuidador informal. Aquests estudis

han permès conèixer l'opinió i les vivències en relació

a les tasques quotidianes que du a terme i també

per saber com es troba, tant anímicament com

físicament, per exercir el rol de cuidador.

Segons els estudis, el cuidador informal generalment

té cura d�homes majors de 75 anys que es troben

dins del Programa d'Atenció Domiciliària (persones

que reben l'atenció al seu domicili i no al centre per

problemes derivats de la seva salut) i que tenen

malalties cròniques que l�impedeixen ser autònom.

Els aspectes més rellevants d'aquestes investigacions

reflecteixen que el perfil del cuidador informal corres­

pon a una dona major de 65 anys, familiar del pacient

(cònjuge), amb estudis primaris (sap llegir i escriure),

que cuida el pacient des de fa més de cinc anys,

que no té experiències prèvies en la cura d'altres

persones, que viu al mateix domicili de la persona

cuidada, que no treballa i que està cansada de

cuidar-se�n. Els resultats dels estudis mostren també

que els cuidadors informals no tornarien a fer de

nou de cuidadors excepte si es tractés de casos de

familiars directes que ho necessitessin.

D'altra banda, els cuidadors creuen que se�n cuiden

bé, però també pensen que necessitarien més

recursos materials (cadires de rodes, banys adaptats,

ascensors als habitatges...), més suport de personal

especialitzat (d'un cuidador formal, que és aquell

que ha estat format i rep diners per la seva tasca),

així com un major suport psicològic per part dels

professionals de la salut. També diuen sentir-se

valorats tant pels familiars, com pels propis pacients

que cuiden, així com pels professionals de la salut.

A més, consideren que conèixer altres cuidadors

així com aprendre a fer millor les seves intervencions

a través de la participació en grups de cuidadors

informals seria positiu per millorar la seva situació.

CENTRES D'ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CSI

Rafael Hernández. Infermer. ABS Collblanc

El cuidador informalEl cuidador informalFer-se càrrec de persones

amb dependènciaFer-se càrrec de persones

amb dependència

Dies de visita i tarifes

Teràpia floral: Dimarts de 16 a 20 h

Acupuntura: Dimarts de 16 a 20 h

Dimecres de 16 a 20 h

Homeopatia: Dijous de 17 a 20 h

A L�EXPRESSIÓ MEDICINA ALTERNATIVA S�AGRUPEN, TRADICIONALMENT, TOT UN SEGUIT DETERÀPIES I DE TÈCNIQUES QUE GUAREIXEN EN ALGUNS CASOS I QUE REFORCEN LA MEDICINACONVENCIONAL EN D�ALTRES. SÓN TÈCNIQUES ALTERNATIVES O BÉ COMPLEMENTÀRIES,QUE CADA COP SÓN MÉS COMUNS.

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

Teresa Roigé. Responsable de la Unitat de teràpies naturals

CAP Sagrada Família

4

El Centre d�Atenció Primària (CAP) Sagrada Famíliaha començat a oferir teràpies naturals complemen-tàries no cobertes pel Servei Català de la Salut dinsla cartera de serveis. Així, doncs, els usuaris que hivolen accedir-hi, se�n fan càrrec del seu cost.

Les persones que presten aquests serveis sónprofessionals de la salut (metges, diplomades eninfermeria i fisioterapeutes) formats en cadascunade les teràpies per escoles reconegudes i lligadesa alguna universitat nacional o estrangera.

La Unitat de teràpies naturals inclou:

- Teràpia floral o flors de Bach: És un sistema de tractament natural basat en les 38 essències

florals. És una teràpia que treballa amb l�energiade les persones, que ajuda a restablir la salut i

contribueix a harmonitzar les disfuncions en els camps físic, emocional, mental i espiritual dels éssers vius.

Indicacions: Ajuden a superar els estats d�ànim negatius, que impedeixen el desenvolupament anímic de la personalitat per tal d�evitar que es converteixin en detonants de malalties físiques.

- Acupuntura: És una medicina oriental basada en el restabliment del moviment energètic del cos. Consisteix en la introducció d�unes agulles especials en els punts energètics per aconseguir els efectes terapèutics desitjats.

Indicacions: dolors generalitzats, dolors reumàtics, dolors artrítics, lumbàlgies, dolors menstruals, cefalees, migranyes, vertigen, depressió i ansietat, deshabituació tabàquica i obesitat, entre d�altres.

- Homeopatia: La medicina homeopàtica està

basada en la persona, en la seva globalitat i enrelació entre ella mateixa i l�entorn. La malaltia

és un desequilibri que s�expressa amb els símptomes. L�homeopatia estudia el conjunt

de símptomes i individualitza els tractaments. Els medicaments homeopàtics ajuden a recu­ perar l�equilibri perdut de forma suau i natural.

Indicacions: Malalties infeccioses bacterianes i virals (especialment les de vies respiratòries altes com ara faringitis, rinitis, sinusitis, tra- queïtis...), a més de les micòtiques, cefalees, migranyes, malalties reumàtiques, trastorns ginecològics (dismenorrea, síndrome premens­ trual, menopausa) malalties dermatològiques (èczemes, urticàries, psoriasi, acne, herpes simple), ansietat, angoixa, estrès, depressió, insomni i malalties al·lèrgiques i psicosomà- tiques.

A partir del setembre s�oferirà també servei d�os­teopatia.

La Unitat de teràpies naturals es troba ubicada ala primera planta del CAP Sagrada Família.El telèfon de contacte és 93 507 25 82.

Nou serveial CAP Sagrada Família

Nou serveial CAP Sagrada Família

Teràpies naturals complementàriesTeràpies naturals complementàries

AJUDAR L�INFANT A CONÈIXER QUÈ ÉS UN LÍMIT, RESPECTAR-LO QUAN S�ESTABLEIXI DESDE FORA I TAMBÉ EDUCAR-LO PERQUÈ SIGUI ELL MATEIX QUI SE L�IMPOSI, TOT PLEGAT, ÉSNECESSARI PER AL SEU BON CREIXEMENT PERSONAL.

CENTRES D�ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CSI

Silvia Ardanuy. Psicòloga. CDIAP - Aspanias

Sílvia Simó i Àngels Martínez. Treballadores socials. CAP Sagrada Família

Membres del Projecte PAPI (Projecte Alerta Petita Infància)

5

En el desenvolupament psíquic i afectiu de l�infant

és necessari establir límits que facilitin una bona

contenció interna i externa. Els límits dels primers

mesos de vida són caràcters externs, és a dir,

venen donats des de fora i els encarregats de

posar-los en marxa són els pares o cuidadors. Si

l�infant és capaç d�interioritzar-los, amb el temps

i l�experiència, aquests límits es convertiran en

interns, és a dir, que se�ls imposarà ell mateix, i

l�ajudaran a autoregular-se davant els processos

de creixement.

Si això succeeix així, l�infant augmenta la seva

autonomia, pot admetre una negativa, millora la

tolerància a la frustració i és capaç d�aprendre de

les situacions que no li agraden. Tot plegat també

suposa un treball de desenvolupament de la ca­

pacitat d�espera; en certa forma, un límit no és

més que un �ara no és el moment�. Tot això suposa

un procés propi del creixement de l�infant i com a

tal ho ha d�acceptar i se l�ha d�ajudar.

Un infant ha de començar des de petit a poder

resoldre determinades dificultats que va trobant

en el seu desenvolupament. Els pares haurien de

fomentar l�autonomia i no la dependència (deixar

que facin tasques malgrat no ho facin correcta­

ment). D�aquesta manera els límits s�entenen com

una eina que afavoreix el procés d�individuació

infant-adult, a més de ser un instrument necessari

per estructurar el pensament i la conducta.

Per treballar els límits i el seu significat els pares

o cuidadors haurien d�evitar anticipar-se als desitjos

de l�infant, deixar-lo que sigui ell qui prengui deci­

sions i s�esforci per aconseguir allò que vol. En

aquest sentit, és necessari donar-li temps i con­

fiança per tal que se senti valorat i és important

que el nivell d�allò que se li exigeix sigui adequat

a la seva edat i a les seves capacitats.

És convenient buscar a casa rutines i hàbits diaris

en els quals l�infant participi activament, per tal

d�ajudar-lo a ser més autònom, malgrat que �ningú

no neix ensenyat�.

A més, l�infant ha de trobar en l�adult una figura

que pugui posar límits externs si li fallen els interns.

D�aquesta forma s�ofereix una bona contenció que

l�ajudarà a estructurar el pensament i el compor­

tament.

L�infant i els límitsL�infant i els límitsPer què i com ajudar-lo

a contenir-se?Per què i com ajudar-lo

a contenir-se?

6

DURANT EL CURS ESCOLAR DEL 2007-2008, EL CENTRE D�ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP) SAGRADAFAMÍLIA VA FER UN ESTUDI PER CONÈIXER LA QUALITAT DE VIDA RELACIONADA AMB LASALUT DELS ADOLESCENTS QUE ESTAVEN ADSCRITS A L�ESCOLA PÚBLICA I PRIVADACONCERTADA DE L�ÀREA D�INFLUÈNCIA DEL CAP.

ABS GAUDÍ I ABS SAGRADA FAMÍLIA

Dra. Begoña Ribas. Metgessa de família. ABS Gaudí

Per dur a terme l�estudi vam passar unsqüestionaris als alumnes de 3r i 4t d�EducacióSecundària Obligatòria (ESO) de la zona. En totalvan participar-hi 194 d�un total de 223 escolars,dels quals el 51% eren noies. El 60,3% teniaentre 14 i 15 anys i el 34% eren immigrants. Al�escola privada concertada la proporció d�adoles­cents natius era del 69,4% mentre que a la públicaera del 30,6%.

Els resultats de l�estudi es poden resumir en elspunts següents:

Poc més de la meitat dels escolars (55%) feienexercici físic fora de l�escola. Dels 107 adolescentsque en feien, una mica més de la meitat assegu­raven fer entre una i cinc hores d�exercici a lasetmana.

El 21,6% dels adolescents eren fumadors i d�a­quests el 21,9% van començar a fumar als 11-12 anys, el 40,6% als 13-14 anys i el 37,5% entreels 15 i 17 anys. El 64,4% va dir que feien algunconsum de begudes alcohòliques. D�aquests, el53% va començar a consumir alcohol entre els11 i 13 anys. Més d�un terç de l�alumnat (33,5%)havia consumit alguna vegada porros, el 3,6%drogues de disseny, l�11,3% tranquil·litzants, el3,1% cocaïna i el 0,5% heroïna.

En general, les noies tenen puntuacions de qua­litat de vida inferiors a les dels nois, però tenen

una puntuació superior pel que fa a la relacióamb els amics o amigues.

La qualitat de vida és inferior a mesura ques�incrementa l�edat de l�adolescent.

En comparació, tenen millor qualitat de vida elsadolescents natius pel que fa a la relació ambels amics o amigues i amb els professors, i res­pecte a les activitats escolars i a l�oci. En elsalumnes immigrants el temps que fa que hanarribat a Catalunya no influeix en els resultats.

Pel que fa al tipus d�escola, els paràmetres dequalitat de vida són més alts en els adolescentsde l�escola privada concertada pel que fa a lesrelacions amb els professors, les activitats esco­lars i les d�oci. També són més alts en els ado­lescents que fan exercici físic fora de l�escola.

Com a conclusions, els adolescents que tenenmillor qualitat de vida relacionada amb la salutsón els que fan exercici físic fora de l�escola, elsque tenen familiars propers sense problemes perl�alcohol, els que no han consumit drogues i elsque són natius de Catalunya o Espanya.

Adolescentsde la Dreta de l�Eixample

Adolescentsde la Dreta de l�Eixample

Qualitat de vida i salutQualitat de vida i salut

CENTRES D�ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CSI

Dr. Ramon Bofill. Metge de família. ABS La Torrassa7

AL MERCAT HI HA UNA GRAN VARIETAT DE PRODUCTES QUE PROTEGEIXEN LA PELL DE L�EX-POSICIÓ SOLAR. ES PODEN TROBAR EN DIFERENTS FORMATS: CREMA, LLET, ESPRAI, GEL, ETC.

Cosmèticsde protecció solar

Cosmèticsde protecció solar

Per aconseguir l�efecte màxim dels protectorssolars és necessari triar el producte i l'índex deprotecció solar adequat al tipus de pell. Aquestsprotectors no han de fer-se servir per augmentarel temps d'exposició al sol, sinó per augmentar laprotecció quan l'exposició és inevitable.

Per calcular el tipus de producte adequat s�ha detenir en compte el tipus de pell i l�índex de radiacióultraviolada (IVI). En funció d�aquests, es triaràfactor de protecció solar, que s�indica a les etiquetesdels protectors solars.

El factor de protecció solar (FPS) es reflecteix deforma numèrica a l'envàs dels fotoprotectors quepodem adquirir en el mercat i indica el temps quela persona pot exposar-se al sol sense risc decremades. Com més alt és l'FPS, més alta és laprotecció dels raigs solars. L�FPS és un multipli­cador del temps d�exposició sense patir cremades.És a dir, que si una persona que pren el sol elprimer dia pot estar 10 minuts sense que la pellcomenci a posar-se vermella (eritema), si fa serviruna crema FPS 5 podrà estar 50 minuts.

La classificació dels FPS per grau de protecciósón baix (2-6), mig (8-12), alt (15-25), molt alt (30-50) i ultra (més de 50).

El protector solar pot tenir altres característiquesque reforcen el seu efecte i que s�indica a l�envàsdel producte:

- "Water-resistant": no perd la capacitat de protecció després de 40 minuts de natació (o

dos banys de 20 minuts).

- "Waterproof": no ha perdut la capacitat de protecció després de 80 minuts de natació (o

quatre banys de 20 minuts).

- "Rubproof": resistent a la fricció. Ho solen serels fotoprotectors indicats per als infants perquè

resisteixen el frec en els seus jocs.

Nivell deradiació (UVI)

Pell clara Pell fosca

Exposiciómàximasense

protecció

Índex deprotecció

indicat

Exposiciómàximasense

protecció

Índex deprotecció

indicat

0-2 (baix) 80 minuts 15 110 minuts 8

3-5 (moderat) 40 minuts 25 60 minuts 15

6-7 (alt) 25 minuts 30 35 minuts 25

8-10 (molt alt) Estiu 20 minuts 50 o més 30 minuts 30

11 o més (extrem)Estiu 15 minuts 50 o més 25 minuts 50 o més

- Pantalla: eviten totes les radiacions i per tant el bronzejat. Molt utilitzat en els productes infantils i en la prevenció o protecció de taques en la pell.

L'índex ultraviolat o índex UVI prediu les radiacionsUVB. Es defineix com la quantitat de radiació UVBque produeix enrogiment en la pell a l'hora delmigdia. Va ser creat a Europa (1996) per la neces­sitat d'informar al ciutadà dels perills del sol. Encaraque no tots els europeus responen igual a unaexposició de sol, serveix d'orientació. L'índex UVIvaria entre 0 i 16 i té cinc rangs. Són baix (1 i 2),moderat (3 i 4), alt (5, 6 i 7), molt alt (8, 9 i 10) iextrem (11 o més).

El quadre annex pot servir d�orientació per triar unfotoprotector adequat segons el tipus de pell. Calfer servir protectors solars que duguin filtres pera les radiacions ultraviolades A (UVA), ultravioladesB (UVB) i infrarojos (IR).

C/ Còrsega, 643

08025 Barcelona

Tel. 93 507 25 80

C/ Còrsega, 643

08025 Barcelona

Tel. 93 507 25 80

C/ Creu Roja, 18

08904 L'Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 447 07 80

Ronda la Torrassa, 151

08903 L'Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 447 07 20

CENTRES D'ATENCIÓ PRIMÀRIA DEL CSI

Lourdes Sans. Infermera. CAP Sagrada Família

ACTUALMENT HI HA DUES MARQUES QUE COMERCIALITZEN LA VACUNA A CATALUNYA.EL DEPARTAMENT DE SALUT L�HA INCLÒS DINS DE LES SEVES PRESTACIONS PÚBLIQUESPER A NOIES DE 12 ANYS.

El càncer d�úter està relacionat amb la presència

del virus del papil·loma humà (VPH). Aquest

virus és molt freqüent i de molt fàcil transmissió

per contacte genital. Hi ha estudis que indiquen

que vuit de cada deu persones entren en con­

tacte amb el virus VPH en algun moment de la

seva vida. Per aquest motiu, tota dona està

exposada al contagi des del moment que inicia

les relacions sexuals. Actualment a Espanya

moren dues dones al dia per càncer d�úter.

En aquests moments, hi ha vacunes del VPH

comercialitzades a Catalunya per ajudar a pre­

venir el càncer d�úter. A les farmàcies, les dones

que ho desitgin poden adquirir dues marques:

Gardasil i Cervarix, que s�han d�administrar

injectades (per un infermer) en tres dosis (una

primera, una altra al mes de la primera i l�última

als sis mesos). Com qualsevol vacuna, aquesta

ha passat tots els controls d�efectivitat i seguretat

necessaris per a la seva comercialització. La

La vacunadel papil·lomavirus humà

La vacunadel papil·lomavirus humà

vacuna està recomanada per a dones que tinguin

entre 9 i 26 anys.

La sanitat pública catalana ha decidit aquest

any incloure la vacuna del VPH en el calendari

vacunal i finançar-la per a les noies de 12 anys

(que cursen 6è de l�ESO). D�aquesta manera es

vol assegurar la màxima efectivitat, ja que aques­

ta s�aconsegueix si la vacuna s�administra abans

que la dona iniciï les seves relacions sexuals.

En el moment d�administrar la vacuna, els infer­

mers aprofitem per proporcionar a les dones

informació sobre la prevenció de malalties de

transmissió sexual i la disminució de riscos amb

l�ús del preservatiu. També se�ls recorda que

han de fer les visites pautades pel seu ginecòleg.