S1 Coneix Animals

Benestar animal – MÒDUL GENERAL | SESSIÓ 1. Coneixement dels animals 1

SESSIÓ 1:CONEIXEMENT DELS ANIMALS


SESSIÓ 1: CONEIXEMENT DELS ANIMALS

1. INTRODUCCIÓ.

2. CONCEPTE DE BENESTAR ANIMAL.

3. FACTORS QUE CONDICIONEN EL BENESTAR ANIMAL.

4. AVALUACIÓ DEL BENESTAR.

5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL.


1. INTRODUCCIÓ

Pel que fa al benestar animal, cada cop més es planteja socialment la necessitat d’aproximar als animals domesticats a unes condicions el més semblants possibles a l’hàbitat natural de la seva espècie, per permetre que s’adaptin a la granja tot comportant-se de forma natural (instal·lacions i maneig).

Per poder aproximar als animals a aquestes condicions que els permetin una bona adaptació a la granja i un bon nivell de benestar, caldrà primer tenir un bon coneixement de cada espècie animal, per així poder adaptar el millor possible les instal·lacions i el maneig, per aconseguir un bon nivell de benestar i un bon índex productiu dels animals de granja.


1. INTRODUCCIÓ

Sabies que…Inicialment tenim els animals salvatges i lliures.

Amb la domesticació passarem a fer servir els animalsper a cobrir les necessitats humanes (transport i alimentació).


1. INTRODUCCIÓ

Sabies que…

Segons un estudi dels anglesos Stolba, A., WoodGush, DGM, amb la domesticació fem canviar els hàbits naturals dels animals, sobretot en el temps dedicat al repòs i a l’activitat:

TEMPS DEDICAT A L’ACTIVITAT

TEMPS DEDICAT AL REPÒS

PORCS LLIURES 70 % 30 %

PORCS EN LES GRANGES ACTUALS

30 % 70 %


2. CONCEPTE DE BENESTAR ANIMAL

Cada espècie té unes necessitats de comportament, una conducta molt important que necessiten manifestar. Per exemple:• Porcs: furgar i fer niu.

• Gallines: gratar i picotejar buscant menjar.

• Vedells joves: xumar.

Caldria doncs fer anar la imaginació i en cada granja adaptar les instal·lacions i maneig de la forma més senzilla, però alhora efectiva, per permetre als animals poder manifestar aquestes conductes naturals (deixar als corrals estris fàcils de llepar, picotejar, alguna cadena penjada a la paret per poder-la manipular, etc.



Sabies que…

El fet de posar elements que els animals puguin manipular dins dels corrals fa que puguin expressar el seu comportament instintiu i alliberar-se de part de l’estrès acumulat (factor positiu).

Però alhora pot comportar un augment important del moviment dels animals dins del corral i un major consum d’energia, que suposarà un major consum de pinso i un pitjor índex de conversió de pinso en carn (factor negatiu).

Solució: aniria bé que aquests elements que els porcs poden manipular estiguessin agafats amb una cadena o algun altre element en un lloc determinat del corral, per evitar llargs passejos dels animals empaitant-los.



El benestar animal va associat a les emocions que perceben els animals: tenim benestar si experimenten emocions positives i malestar quan les experimenten negatives (dolor, ansietat, por…).

És molt difícil de mesurar objectivament, tot i que existeixen alguns indicadors de manca de benestar. El dolor i la por són fàcils de detectar i tenen una influència directa en el nivell de benestar i en la reducció de les produccions. Cal minimitzar els factors de maneig i de mal disseny d’instal·lacions que facin augmentar el dolor i la por dels animals.

Tot i ser justificades, en moltes ocasions, caldrà minimitzar les pràctiques que causen als animals dolor i por:• Tall de cua en vaques, ovelles i porcs.• Tall de bec en gallines. • Castració en porcs.• Tall de banyes en vaquí.



El benestar animal busca l’adaptació dels animals a l’ambient de les granges.

Què pot passar en aquesta adaptació a l’ambient? • Ambient molt advers: no s’hi poden adaptar i moren.• Ambient dolent: aconsegueixen adaptar-s’hi però tenim estrès d’adaptació, més o menys sever i llarg.• Ambient correcte: s’hi adapten sense cap resposta d’estrès.

Recordem els cinc elements a vetllar relatius a l’estrès:• Gana i set.• Desconfort tèrmic.• Dolor i malaltia.• Poder manifestar el comportament normal (instintiu).• Por i estrès.


3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMAL Condicionants anatòmics i fisiològics

• Els humans ens guiem sobretot per la vista.• En molts mamífers l’olfacte és molt important.

Els animals detecten ràpidament amb l’olfacteanimals d’altres grups, provocant baralles.

Caldria minimitzar doncs les barreges d’animalsi, en cas d’haver-ne de fer, caldria aplicarsobre els porcs barrejats productes d’olor fortaper emmascarar el seu olor corporal i reduir lesbaralles.


3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMALCondicionants anatòmics i fisiològics

Diferència entre la vista humana i la dels animals de granja:

Sabies que…

Els animals tenen visió lateral, és a dir, molt més angle de visió unifocal (amb un sol ull) que les persones però menor angle bifocal (visió dels objectes alhora amb els dos ulls). Per tant, no calculen tant bé les distàncies ni el relleu.

Visió binocular

Visió monocular

Visió monocular



Camp visualFixa el cap mirant endavant sensegirar el coll en cap moment.Dirigeix la vista a la dreta fins almàxim i a l’esquerra al màxim.

Ara fes el mateix però quan miris cap a la dreta tanca l’ull dret i quan miris cap a l’esquerra tanca l’ull esquerre.

Fixa’t que la visió monocular és de molt menys qualitat. Els porcs tenen la majoria del camp visual (que és molt ampli) en visió monocular. Hem d’entendre per tant que quan els movem d’un lloc a l’altre, sovint es desplacin amb “cautela” i no vagin el ràpid que nosaltres voldríem.



Capacitat cardíaca

La millora genètica dels últims anys ha propiciat el fet que els animals per producció de carn creixin a la major velocitat possible. Aquesta gran velocitat de creixement de muscles i ossos no ha estat acompanyada en la mateixa proporció per un augment del volum del cor i per tant ens trobem amb animals que arriben al pes adequat per al seu sacrifici però que tenen un cor corresponent a un animal de la meitat del seu pes.

Per tant, si sotmetem aquests animals a un petit sobreesforç (al moure’ls de corral, en algunes baralles entre ells, al carregar-los al camió, etc.), poden tenir problemes per atacs de cor, al ser insuficient el seu tamany per abastir de sang a l’animal en cas de sobreesforç.



El dolor és una experiència mental desagradable causada per una ferida o una lesió als teixits. Cal reduir al màxim possible les situacions doloroses, com algunes pràctiques que es podrien evitar ja que es fan per tradició, sense estar del tot justificada la seva utilitat. D’altres poden ser convenients però caldrà fer-les de la forma menys dolorosa per l’animal.

En els animals de granja el dolor és causat per:• Patologies o traumatismes (coixesa, otitis, etc.).• Pràctiques de maneig (tall de cues o becs, castració, etc.).

El dolor causa resposta d’estrès i normalment sempre una reducció de producció.



Sabies que…Comentem dues creences errònies sobre el dolor:

• Hi ha qui diu que algunes espècies d’animals són menys sensibles al dolor. En realitat totes tenen una sensibilitat similar, el que passa és que algunes espècies mostren menys que pateixen, ho dissimulen.

• Hi ha qui diu que els animals joves són menys sensibles al dolor. No és veritat, el que passa és que les ferides solen ser més petites i es recuperen abans d’algunes intervencions traumàtiques que els grans (per exemple en el tall de cues).



Tall de cues

Castració

Tall de dents



Sabies que…

Els herbívors que poden arribar a ser presa dels altres (sobretot si estan aviats en extensiu, com les ovelles) tenen tendència a ocultar el dolor, per amagar qualsevol símptoma de debilitat davant dels possibles depredadors que amenacen al ramat, i així evitar que les escullin a elles i s’encarin a altres ovelles que els semblin més vulnerables i fàcils d’atacar.



ExempleImaginat aquesta situació: un lleó afamatlocalitza al mig de la sabana un ramatd’antílops que estan pasturant tranquil·lamenti decideix atacar-los per menjar-se’n un.

Com podria un antílop d’aquest ramatsalvar-se de l’atac del lleó?

La resposta és clara:Algú podria contestar “corrent més que el lleó”, però no cal que sigui així, ja que seria suficient “corrent més que l’antílop més lent del ramat”. És com els herbívors que intenten ocultar el dolor per no semblar el més dèbil del ramat i ser el blanc ideal pels depredadors.

Font: http://www.fondosgratis.com.mx/items/animales/leones/6279_leon/full/3/http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/



Gen de l’estrés porcí (gen de l’Halotà)

Provoca contracció de la musculatura i consum del glucogen en situacions d’estrès (transport, cops, etc.). Això suposa una necessitat de repòs, aliment i beguda a l’arribada a l’escorxador si no es vol tenir problemes de carns PSE (pàl·lides, toves i exudatives).

ESCORXADOR A ESCORXADOR B

Nº de porcs morts 43 64Porcs lliures del gen 2,3 % 6,3 %Porcs amb una còpia del gen (del pare o de la mare)

37,2 % 15,6 %

Porcs amb dues còpies del gen (del pare i de la mare)

60,5 % 78,1 %


3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMALAdaptació a l’ambient: l’estrès

• L’estrès (resposta momentània per fer front a situacions anormals i superar-les) de curta durada és positiu i ajuda a la supervivència.• El distrès (estrès massa intens o prolongat, que pot provocar malaltia o mort) és molt negatiu.

Cal evitar al màxim els factors estressants ja que l’estrès provoca una caiguda de les produccions, tant pel que fa a la fertilitat com per l’augment de pes.

La resposta a l’estrès és la reacció de l’organisme animal davant qualsevol situació que representi una amenaça per la vida o per l’equilibri fisiològic de l’individu. Per qualsevol espècie és imprescindible per la supervivència tenir aquesta capacitat de reacció.



Tipus de factors d’estrès:• Físics: fred, calor, gana…• Psicològics: por…• Socials: barreges, alta densitat…

Quan separem les cries Densitat excessiva de la mare, passen por.



Conseqüències negatives del distrès:

↓ Consum aliment.

• ↓ Fertilitat.

• ↑ Freqüència cardíaca.

• ↑ Consum reserves corporals.

• Alteracions hormonals anormals.

• Immunosupressió: major predisposició a les malalties.


3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMALCondicionants mediambientals

Temperatura de confort: interval de temperatura efectiva on es produeix al màxim. No tenen ni fred ni calor.

Fred Calor S’apilen, busquen Jeuen de costat, el focus i jeuen separats i fugen de la de panxa a terra font de calor



Temperatura efectiva: sensació de fred o calor que experimenten els animals. No és la que diu el termòmetre.

Exemple:A l’estiu a 30ºC es notarà més sensació de calor amb una humitat alta que amb una de baixa.

Tªefectiva = Tªambient x Kv x Ks

Kv = Coeficient de ventilació

1 -> quan no es mou l’aire

0 -> quan es nota molt corrent d’aire

Ks = Coeficient segons tipus de sòl

1 -> slats de formigó

1,4 -> jaç de palla



Cadena d’esdeveniments negatius provocats per un excés de calor en els animals de granja:



Temperatures de confort a bestiar oví:

OVÍ TEMPERATURA DE CONFORT

Primeres hores després del part

25 ºC

5 primers dies de vida 18 ºCAnimals adults 13 – 15 ºC



Temperatures de confort per a porcí:

PORCÍ TEMPERATURA DE CONFORT

Truges gestants 10 – 20 ºCTruges lactació 15 – 20 ºC

Engreix 12 – 20 ºCGarrins al néixer 30 – 31 ºC

Garrins als 15 dies 18 – 22 ºC


3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMALEstat sanitari dels animals

En l’aparició de la malaltia no només influeix l’estat sanitari inicial dels animals que arriben a la granja sinó les condicions de les instal·lacions i el maneig (malalties multifuncionals).

Tot seguit es fa una interrelació entre els nivells de benestar animal i els nivells de sanitat:

Manca de benestar ↔ Sanitat animal ↔ Productivitat


3. FACTORS CONDICIONANTS DEL BENESTAR ANIMALEstat sanitari dels animals

La malaltia provocafalta de benestar

• Dolor: ↓ Benestar.• No poden fer un comportament normal: ↓ Benestar.

La falta de benestar provocamalaltia i menor producció

• Causa determinant: bactèries.• Causes predisposants: Tª baixa, mala ventilació, corrent d’aire, humitat excessiva…

Les malalties multifactoralssón indicatives de falta de benestar.


4. AVALUACIÓ DEL BENESTARIndicadors de manca de benestar

Diversos indicadors poden mostrar una falta de benestar:

• Productius: baix benestar -> Baixa producció.

• Sanitaris: major aparició de malalties (animals coixos, malalties respiratòries, etc.).

• Fisiològics: augment de certes substàncies en sang, només detectables amb analítiques.

• Qualitat de la carn: Estrés puntual: carns PSE.

Estrés crònic: carns DFD.


4. AVALUACIÓ DEL BENESTARIndicadors de manca de benestar

Quan separem les cries de la mare, passen por.

Quan separem les cries de la mare, passen por.

Quan els animals passen calor necessiten remullar-se en fems o en fang. Aquests porcs tenen calor.


5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMALLes conductes naturals dels animals

Els animals en lots que han de parir normalment s’aparten del lot per buscar un lloc tranquil i fer-hi un niu per les cries.

Durant les primeres 24 hores després del part, la mare està molt quieta per no aixafar les cries.

Alliberament intermitent de la llet durant molt poc temps cada hora (en els porcs és mig minut escàs cada hora) i han de tenir poc estrés per així prolongar la producció de llet.

Cal vigilar que la mare tingui bon nivell d’oxitocina en el moment del part per així:• Tenir bones contraccions i expulsar ràpid les cries, evitant hipòxia amb falta de sang al cervell.• Millorar els alletaments.



Comportament maternal

•La conducta maternal millora amb l’experiència prèvia (les primípares sempre tenen més problemes).•Existeixen diferències entre races i individus, n’hi ha de més maternals que altres.•S’inicia amb canvis hormonals a l’animal:

UN ENTORN ESTRESSANT

Conducta Maternal↓↓

Parts més llargs possible mort de la cria per falta d'oxigen al cervell de la cria (hipòxia).

Difícil baixada de la llet.


5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMAL Les conductes naturals dels animals

El comportament maternal ja comença abans del part. Els animals en lots que han de parir normalment s’aparten del lot per buscar un lloc tranquil i fer-hi un niu pels garrins. En estat natural tardarien varis dies a tornar al grup amb les cies.

Tenen un instin de fer niu. És convenient posar retalls de papers de diari a la gàbia del paritori.

Les primeres 24h després del part la mare està molt quieta per no aixafar les cries.



Comportament maternal en les ovelles

Abans del part:• Les ovelles que han de parir normalment s’aparten del grup per parir i crear un vincle mare-cria més fort. Això suposa la possibilitat de que es perdin ovelles del ramat que estan a punt de parir.• Després del part tornen ràpid al grup.

Després del part:• Conducta de llepar les cries: les cries no passaran tant de fred, en ser secades per la mare.• Conducta d’alletament: millora si les ovelles troben un lloc tranquil amb les seves cries i separat del grup.



Comportament maternal després del part:

• Conducta de llepar les cries: la truja no ho fa. Elsgarrins que acaben de néixer són més sensibles alfred. Convé posar retalls de paper de diari i/o aportcalorífic als garrins (bombeta, placa calefactora…).

• Conducta d’alletament: alliberament intermitent dela llet durant mig minut escàs cada hora i cal pocestrés per així prolongar la producció de llet.Cal vigilar que la verra tingui bon nivell d’oxitocina per així : - Tenir bones contraccions i expulsar ràpid als garrins, evitant hipòxia amb falta de sang al cervell. - Millorar els alletaments.


5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMALLes conductes anormals dels animals

Les conductes redirigides apareixen quan no permetem als animals tenir les seves conductes instintives naturals. Per exemple, el furgar (en el cas de terres de formigó o slat la conducta de furgar no és possible i es redirigeix cap a mossegar-se les cues). Es tracta de moviments normals però dirigits a un estímul erroni.



Si a l’ambient falta l’estímul per desenvolupar alguna conducta, es busca un estímul alternatiu (conducta d’exploració).

Els vedells, per exemple, xumen els seus companys (conducta de mamar) perquè amb el biberó acaben la ració molt ràpid i tenen necessitat de seguir xumant.



A més factors estressants, més nivell d’activitat general i més mossegades.

Què facilita el problema?

• Massa densitat d’animals.

• Problemes de ventilació.

• Barreja d’animals.

• Problemes en l’aport d’aigua.

• Deficiències de sal o Aa al pinso.

• Algunes patologies (dermatitis).

• Falta de materials manipulables.



Estereotípies: conductes repetitives i invariables sense cap finalitat. Detectar estereotípies en una granja és una senyal evident de manca de benestar.

• Mossegar contínuament les barres de la gàbia.• Moure el cap contínuament d’una banda a l’altra.• Mastegar en buit fent molta saliva.



Quina és la causa?La restricció alimentària

+ La restricció de moviments



El fet que les verres gestants mostrin més estereotípies quan estan en boxes que quan estan en lots ha fet que la Unió Europea prohibeixi a la nova normativa allotjar verres gestants en gàbies, tot i permetre el seu ús a la part inicial i final de la gestació per evitar moviments perillosos per als fetus.

Boxes gestació gàbia tancada Truges gestació separadors oberts

Font: Esther Balgoma Hernando. Ministeri d’Educació Font: www.bigdutchman.debd...


5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMALEl comportament social dels animals

S’estableixen jerarquies dins del grup, amb:

• Animals dominants (els grossos i joves).• Animals subordinats (els petits i més vells).

Moltes vegades calen baralles fins que s’estableix la jerarquia en la prioritat per menjar, beure i jeure en el millor lloc.



Si es modifica el disseny de les instal·lacions es poden reduir.

Font: Bouissou, M. F., 1970, Role du contact physique dans la manifestation des relations hierarchiques chez les bovins. Consequences practiques. *Annales Zootechnologie* 19: 279-285.



A la imatge anterior podem veure clarament que quan la menjadora no té separacions la vaca dominant menja durant quasi 3 minuts i la vaca subordinada gairebé no menja (només 7 segons). Quan es modifica la menjadora posant-hi separacions, la vaca subordinada menja més i així no es desigualen productivament les dues vaques. Això podria passar de forma similar en altres espècies animals.

Aquest fet fa que en el nou disseny de naus de gestació de truges es recomani no eliminar les separacions de la menjadora, per així minimitzar les diferències de menjar entre dominants i subordinats.

De la mateixa forma que en les tolves-menjadora de pinso dels engreixos de porcs perquè hi pugui menjar més d’un porc alhora es posaran també separadors laterals entre els porcs.



Font: Bouissou, M. F., 1970, Role du contact physique dans lamanifestation des relations hierarchiques chez les bovins.

Consequences practiques. *Annales Zootechnologie* 19: 279-285.



En condicions naturals tots els animals de renda viuen en grups on s’estableixen relacions de dominància. El dominant té prioritat per accedir als recursos respecte el subordinat.

La majoria d’animals estableixen la jerarquia quan arriben a la pubertat (els porcs des del naixement). Un cop s’ha establert la jerarquia en un grup, els animals la recorden i deixaran d’haver-hi baralles.



Cada vegada que barregemanimals tindrem baralles.Sobretot en porcs.

Millorant les instal·lacionspodem reduir l’efecte de lesjerarquies dins del grup.

Quan hi ha molta competència pels recursos, la jerarquia pot fer que alguns animals no produeixin bé.

Aquest porc és sec perquè els seus companys dominants no el deixenmenjar tot el que li convindria.


5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMALLa relació amb les persones

L’efecte que pot tenir la relació dels animals amb les persones que els cuiden és més important que la qualitat de les instal·lacions.

Interaccions positives:• Parlar-los en veu baixa.• Acostar-s’hi lentament.• Fer-los carícies.

Interaccions negatives:• Moviments bruscos.• Moure’ls a crits i cops.

Provoca estrès crònic i ↓ producció


5. ETOLOGIA I COMPORTAMENT ANIMALLa relació amb les persones

El tracte amb els animals pot ser:

• Positiu (amb suavitat i parlant amb ells).• Absent o mínim.• Negatiu (violent i amb brusquedat)

Amb resultats molt diferents per al benestar de l’animal.

Cal per tant formació i ganes de fer bé la feina.

Ajuda molt tenir paciència i picardia a l’hora de moure i manejar els animals.

S1 Coneix Animals

Travel

Transcript of S1 Coneix Animals