Ús de toxina botulínica en la paràlisi facial amb epífora · 2012-02-04 · Ús de toxina...
Transcript of Ús de toxina botulínica en la paràlisi facial amb epífora · 2012-02-04 · Ús de toxina...
www.bellvitgehospital.cat
Ús de toxina botulínica en la paràlisi facial amb
epífora
Mireia Garcia, Josefina Junyent, Rosa RotllantServei Medicina Física i Rehabilitació
Hospital Universitari de Bellvitge. L’Hospitalet. Barcelona.
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
Descriure la nostra experiència amb l’administració de toxina botulínica tipus A en pacients que presenten epífora com a seqüela de la paràlisi facial
OBJECTIUS
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
És un fenòmen extrany, es dóna en un 3,3‐6,5% dels pacients amb paràlisi facial perifèrica tipus Bell
Secreció lacrimal unilateral enfront d’estímuls gustatius (menjar, beure, olors…)
QUÈ ÉS L’EPÍFORA?
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
Paràlisi Facial Perifèrica tipus Bell (VHS‐1): 51‐73%
Síndrom Ramsay‐Hunt (VVZ): 7‐13%
Traumatisme cranial: 5‐22%
IQ: Neurinoma de l’acústic, parotidectomia, meningioma…
ETIOLOGIA DE LA LESIÓ DEL NERVI FACIAL
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
És un nervi mixte: fibres motores, sensitives i parasimpàtiquesNuclis del nervi facial (protuberància)
FIBRES MOTORESNucli motor del FacialBranques Temporals, Zigomàtiques, Bucals, Marginal, Cervical. Músculs de l’expressió facial, músculs del collVentre posterior del Digàstric, estilohioidal, múscul de l’estrep (important pel reflex de l’acústic)
ANATOMIA DEL NERVI FACIAL
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
FIBRES SENSITIVES:
Nucli sensitiu (part superior del Nucli solitari)
Sensibilitat especial: gustativa• 2/3 anteriors de la llengua i del paladar (Nervi corda del timpà)
Sensibilitat general:• CAE + part del pavelló auricular (zona de Ramsay‐Hunt)
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
FIBRES MOTORES SECRETORES (parasimpàtiques; NT: Acetilcolina)
Nucli salivatori
Glàndula lacrimal, glàndules salivals sublingual i submaxilar, algunes glàndules palatines, faríngees i nasals
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
Regeneració aberrant de les fibres secretores parasimpàtiques del nervi facial
En la fase de reinervació de la PFP, les fibresmotores secretores que inerven les glàndulessalivals sublingual i submaxilar es redireccionen erròniament a través del nervipetrós superficial major cap a la glàndulalacrimal.
Un estímul gustatiu, genera secreció lacrimal = Problema social
FISIOPATOLOGIA
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
Fàrmacs ‐ Anticolinèrgics en forma de coliri o per via oral‐ Antihistamínics
Infiltració intraorbitària amb alcohol
Bloqueig del gangli esfenopalatí amb alcohol
Quirúrgics:Ressecció subtotal de la glàndula lacrimalSecció del nervi corda del timpà
Infiltracions amb TxB tipus A de la glàndula lacrimal
TRACTAMENTS UTILITZATS
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
Vies d’administració:
1) Transcutània
Zona entre el 1/3 lateral i mig de la parpella superior, just per sota de la voraorbitària
TOXINA BOTULÍNICA TIPUS A
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
2) Transconjuntival –Major precisió: Visualització directa de la glàndula lacrimal
– Ectropionització de la parpella superior
– Infiltració del lòbul palpebral de la glàndula
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
Estudi prospectiu
Entre juliol i octubre de 2010
N: 25 pacients (11 ♂, 14 ♀) Epífora com a seqüela de la paràlisi facial
Paràlisi facial: Bell
Test Schirmer > 15 mm
Infiltracions transconjuntivals de TxB tipus A (2,5U) a la glándula lagrimal
Control al mes i 3 mesos
Analitzant mitjançant el Test de Schirmer i Percepció subjectiva de millora amb l’Escala Visual Anàlogica (EVA)
MÈTODE
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
Test de Schirmer
Tira de 5 x 30mm al sac lacrimal inferior< 10 mm: ull sec
10 – 15 mm: normal
15 – 20 mm: epifora moderada
> 20 mm: epifora severa
Escala Visual Anàlogica (EVA)
Escala numèrica (0‐10) que valora la severitat dels símptomes.
AVALUACIÓ DE L’EPÍFORA
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
ANALISI ESTADÍSTIC
N Mitjana Desviació Estàndard
Mínim Màxim Percentils
25 50 (M)
75
Schirmer pre‐TxB
25 27,80 2,915 20 25 25,00 30,00 30,00
EVA pre‐TxB
25 6,88 1,943 2 10 5,00 7,00 8,00
Schirmer 1m
25 16,80 5,752 10 30 12,50 15,00 20,00
EVA 1m 25 3,52 2,293 0 9 2,00 3,00 5,00
Schirmer 3m
25 16,40 5,686 10 30 10,00 15,00 20,00
EVA 3m 25 3,16 2,192 1 8 1,00 3,00 5,00
Resultats descriptius
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
Els pacients van experimentar una millora de l’epífora,Test de Schirmer inicial: 27.8
Test de Schirmer final 16.4
Milloria de la percepció subjectiva de la seva qualitatde vida
EVA inicial 6.88
EVA final 3.16
RESULTATS
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
L’epífora no és un símptoma vital però pot interferir en la vida social del pacient que pateix paràlisi facial.Els seu tractament amb toxina botulínica tipus A és efectiva i podem veure que té un gran impacte en la qualitat de vida del nostres pacients.També disminueixen les afeccions cutànies, infeccions oculars i les irritacions cornials. Creiem que seria convenient realitzar estudis amb un major número de pacients valorant aquest tipus de simptomatologia i la relació que s’estableix amb la seva qualitat de vida.
IMPLICACIONS I IMPACTE EN LA REHABILITACIÓ
www.bellvitgehospital.catwww.bellvitgehospital.cat
BIBLIOGRAFIA
The Facial Palsies, complementary aproaches. Ed Lemma. 2005
Plasticidad y Restauración Neurológica 2005;4 (1‐2): 25‐30
Neurología. 2003 jun;18(5):280‐284.
Management of synkinesies. Facial Plast Surg 2008 May; 24(2):242‐9
Ito et al. Low‐dose subcutaneous injection of botulinum toxine type A for facial synkinesies and hyperlacrimation. Acta Neural Scand2007 April, 115(4):271‐4
Laskawi et al. Selected situations in the treatment of facial hyperkinesis with Botulinum toxine type A. Otol Neurotol 2002; 23Suppl 1:S90
Botulinum toxin treatment of synkinesia and hyperlacrimation afterfacial palsy. B Boroojerdi, A Ferbert, M Schwarz, H Herath and J Noth. J. Neurol. Neurosurg. Psychiatry 1998;65;111‐114