Revista de Sa Pobla Desembre 92 - Núm. 6. Preu: 150 ptes.

'

AIBSAC/. Passatge des Tren, 1 - 3 - Tels. 54 22 68 - 54 01 96 - SA POBLA

AIBSA INCAC/ Toni Maura, s/n. INCA - Tel. Prov. 88 08 57

zao

;;

;4

Sa Plaça / 3

Portada: collage Picasso/alumnes del Tresorer Cladera

Josep Maria Llompart, un home que ha fet país.

'Obra Cultural celebra enguany el seu trentè aniver-I Nari i ha aprofitat l'ocasió per fer un merescut home-j

natge a una de les persones que més ha contribuït al nostre redreçament col.lectiu i que també fou presi-dent de l'entitat entre els anys 1978 i 1983. El passat 28 denovembre tingué lloc un magne acte en elTreatre Principal deCiutat amb un gran lema que omplia l'escenari que deia"GRACIES LLOMPART" i el proper divendres dia 18 de des-embre, amb motiu del lliurament dels premis que anualmentatorga l'Obra Cultural, es torna a fer una sopar-homenatge al'home que ha fet país.

Llompart, a part de la seva magnífica obra poètica,mereixedora per ella mateixa del nostre més alt reconeixe-ment, ha estat per damunt de tot això: un home que ha fet país,un home que en tot moment ha anomenat les coses pel seu noma risc de no complaure als que es rendien a un populismebarroer (recordem la seva valenta intervenció el 29 d'octubrede 1977 després de la multitudinària manifestació per recla-mar l'Estatut), un home que s'ha fet capdavanter en la defensade la unitat de la Ilengua que molts, des de la més burda de lesignoràncies o des de la més absoluta mala fe, han pretès posaren qüestió, un home que al llarg de la seva ja dilatada vida hamantingut una coherència i una honestedat admirables.

Sa Plaça, publicació que edita la delegació de sa Pobla del'Obra Cultural, no pot deixar de fer-se ressò d'un esdeveni-ment d'aquesta importància i vol manifestar, una vegada més,el seu reconeixement per tots aquelles persones que han fetpossible que avui, a les portes del segle XXI , tingueml'esperança d'un futur en que els nostres trets que ens donenla nostra identitat col.lectiva, el més important dels quals és,sense cap mena de dubte, la nostra llengua catalana, no s haginvists esborrats per les pretensions il.legítimes dels que, ba-sant-se amb la força més meyspreable, volien i encara volenla nostra subjugació cultural i lingüística.

Han estat persones com Josep Maria Llompart que han fetpossible que ara, que tenim la llibertat de dir el que fins fa tanpoc no podíem, puguem resistir aquesta adotzenadora unifor-mització.

Per haver-nos donat la possiblitat de poder defensar el queés evident, GRACIES LLOMPART!.

editorial

Edita: Obra Cultural BalearDelegació de sa Pobla

President: Joan CompanyDirector: Joan GelabertAdministrador: Joan F. CantallopsConsell de Redacció:

Joan A. AlomarJoan F. CantallopsJoan CompanyArnau MirMiquel SeguíXesca Sastre

Coordinació informació local:Jaume TriayMargalida Socias

Fotografies: LLabrés

Col.laboradors:Alexandre BallesterMiquel López CrespíNofre PonsJordi SolerPere BonnínJoan FiolRamon Molina

Publicitat i Subscripcions:Tel. 54.05.15

Apartat de Correus: 14207420 Sa Pobla

Dipòsit Legal: 642-1992

Impremta:Informacions Llevant, S.A.Passeig Ferrocarril, 1Manacor

Els articles signats nomésexpressen l'opinió dels seus autors

Sa Plaça / 4

MONUMENTAL ENSAÏMADA

Va cridar molt l'atenció dins de lafira,l'exhibició del que diuen és l'ensaimadamés grossa del món, obra de n'Antoni Boschi que la va fer a la panificadora d'Alcúdia.Aquesta ensaïmada, certificat per un notari,va pesar 91.100 kilos i feia 232,5 centíme-tres.

La bulla es va fer al vespre quanmolta gent en va poder assaborir un trosset.

SA PLAÇA PRESENT A LA II FIRADE TARDOR

La nostra revista va estar present a laII Fira de Tardor amb un estand que estavaal costat dels altres mitjans de comunicacióde sa Pobla, foren moltes les persones queens visitaren i molts els poblers que aprofita-ren l'avinentesa per fer-se subscriptors osocis de l'Obra.

INAUGURACIÓ DE 2 GATSFER RAN-TANO

El dia abans de la fira fou inauguratl'estudi d'art 2 GATS FERRAN- TAN(),que, com el seu nom indica dirigeixen enFerran Pizà i en Tano Pomar, la novagaleria que es defineix a si mateixa comclandestina i fosca, pretén presentar ambuna certa periodicitat l'obra plàstica d'artis-tes poblers. Assistírem a la inauguració dela primera exposició, una col.lecciód'aquarel.les d'en Sebastià Siquier, on po-guérem veure un molt bon ambient quedurà fins molt entrada la nit.

Sa Plaça / 5

ESCOLARS COL.LABOREN A LANOSTRA PORTADA

Per a la portada d'aquest número deNadal hem fet un collage amb un dibuixd'en Picasso i un dibuix fet un nin de saPobla sobre la façana de l'Ajuntament. Perfer aquest dibuix contàrem amb lacol.laboració d'un grup escolar d'un col.legipobler que es concentrà una horabaixa a laPlaça donant-ne la seva visió. A tots ellsmoltes gràcies!

MOTIU MATANCERA L'APARADOR

Al mostrador de l'apotecaria de n'An-toni Torrens hi ha aquest motiu matancer,una vegada més l'Apotecaria vol fer unsenzill homenatge als nostres costums quesón els que ens asseguren la continuïtat dela nostra personalitat com a poble. Que enpoguem veure molts més!

COMENÇAR ABANS D'HORA

El dia de la fira de tardor s'inaugu-rà la Plaça dels Donants de Sang de quèinformam més endavant, la nostra revistaassistí a l'acte d'inauguració on vàremveure una des-coordinació d'horaris jaque l'acte estava previst a les 11 del matí,però quan el rector don Miquel Mulet hiarribà puntualment, es trobà que el Presi-dent Canyelles i altres autoritats ja sen'havien anat de manera que el rectorquan beneí la nova Plaça només estiguéacompanyat pels membres de l'Associa-ció de donats de Sang.

SUPERMERCADO CARNECERIA

Miguel SerraPlaza Constitución, 6 • Tel. 54 02 45 - SA POBLA

ELIJA LA CALIDADENNUESTRAS SECCIONES DE: 41U°CARNECER1A • CHARCUTER1A - FRUTERIAALIMENTACION - LICORES - LIMPIEZA - ETC.

LLEVAMOS MAS DE 25 AIn10S A SU SERVICIO

Sa Plaça / 6

II FIRA DE TARDOR

Els passats dies 28i 29 del ja finalitzat mes de novem-bre, sa Pobla va viure la segona fira de tardor. Des de les6 de l'horabaixa de dissabte fins ben entrada la nit dediumenge el nostre poble fou motiu força important perser visitat per molta de gent.

Uns quaranta dos estants ocupats per comerciantspoblers,ompliren el recinte de sa Plaça Major i tots forenvisitats per milers de persones.A les 18 hores i alguns minuts, Jaume Font i altres mem-

bres del Consistori local varen inaugurar la II Fira detardor i acte seguit feren un recorregut per tots i cadascundels estands ubicats a la plaça Major. A les 10,30 horesdel diumenge arribaren a sa Pobla les primeres autoritatsautonòmiques i del Govern Balear, encapçalades pel

Sr.Joan Verger, president del Consell Insular de Mallor-

ca, i el Sr. Gabriel Canyelles, president del Govern Balear,així com alguns consellers. Acompanyats pel batle de saPobla, iniciaren un recorregut per totes les instal.lacionsfirals, no solament les de sa Plaça sinó també les de laplaça del mercat, la del tren, on estaven ubicades les ex-posicions industrials i de ramaderia.

Una vegada finalitzat el recorregut,es va servir un ape-ritiu a l'Ajuntament.

Durant tot el dia i quasi sense interrupció la fira va esservisitada per un gran nombre de persones les quals nodeixaven de lloar la vistositat de la fira que un any més saPobla va saber organitzar.

CLASSES DE REPÀSD'E.G.B.

MATEMÀTIQUES I CATALÀ1r, 2n DE BUP

c/ Molí, 48 - Tel. 54 03 06SA POBLA

Sa Plaça / 7

CONFERENCIA SOBRE ELIMINACIÓDE BARRERES

El dimarts dia 26 de novembre tingué lloc al nouedifici del col.legi Tresorer Cladera, una interes-sant conferència sobre Accesibilitat i eliminacióde barreres arquitectòniques. El conferenciant vaesser l'enginyer de camins, premi Inserso1.991,senyor Juncà.

La conferència va ser presidida per la conselle-ra d'Acció Social, Joana Vidal, el batle de saPobla Jaume Font, el reg idor de Sanitat i ServeisSocials, Antoni Serra i altres membres del Con-sistori pobler, així com diversos professors delsdistints centres docents del nostre poble.

La conferencia va resultar bastant interessant.El senyor Juncà es va servir de vídeos i diaposi-tives per recolzar tot el que va explicar durantquasi els seixanta minuts que va durar la confe-rència.

Després es va dur a terme un cas practic,e1qual va consistir amb un recorregut pel poble pertal de comprovar des de la practica les dificultatsque és troben, no solament els minusvàlids, sinótambé les persones majors, a l'hora de circular a

peu pels estrets carrers de sa Pobla.El batle, el regidor de Sanitat i el president de la Associació Es

Grif,visqueren el recorregut asseguts a una cadira de rodes, fet queno va deixarde ser una anècdota, ja que més d'un es va pensar queel batle havia tengut un accident.

El senyor Juncà, qui està adaptant l'accesibilitat al metro deBarcelona,va comentar que sa Pobla tenia moltes barreres.

INAUGURACIÓ DEL COL.LEGI TRESORER CLADERA.

El dissabte es va inaugurar oficialment el col.legi públic TresorerCladera, malgrat les classes, que començaren a mitjans del mes denovembre, havien fet imprescindible l'ús de les dependències delcol.legi, però oficialment el col.legi va quedar inaugurat el dia 28 apro-fitant la celebració a sa Pobla de la fira de tardor.

A la inauguració hi va ser present el Delegat del Ministeri d'Educaciói Ciència, Andreu Crespí i el Delegat del Govern a les Balears, així comel batle de sa Pobla,elregidor de Cultura i altres representants de l'A-juntament tant de l'equip de Govern com de l'oposició,i l'inspector dezona senyor Rios.També a l'acte hi assistiren representants dels altrescentres docents de sa Pobla.

Tant Andreu Crespí,com el Delegat del Govern com el batle dirigirenunes paraules al public assitent i resaltaren la importància que tendrala funció d'un nou col.legi pel poble de Sa Pobla.

INAUGURACIÓ PLAÇA DONANTS DESANG.

El diumenge dia 29 es va aprofitar per inaugurar la queés la plaça dels donants de Sang, ubicada al carrerFadrins. A la inauguració d 'aquesta nova plaça hi assiti-ren a més de les primeres autoritats locals, el PresidentCanyelles, el President Verger i el president de la Ger-mendat de Donants de Sang de Mallorca,Víctor Gistau.

Aquest va ser un acte molt emotiu per l'amo en PauTorrens "nana" de qui surt la iniciativa de que sa Poblasigui un dels pobles que compta amb més donants desang de Mallorca.

Sa Plaça / 8

Nacionalistes de Mallorca

Sa Plaça / 9

EXIT DE L'EXPOSICIÓ DE TARDOR DE SA GRADUADA

També l'escola Graduada es va voler unir a la celebració dela fira de tardor i per això va confeccionar una exposició ambproductes que fan referència a la tardor. Aquesta exposició vatenir un gran èxit ja que molta gent va voler visitar-la, entre laqual destacaríem el delegat provicial d'Educació i CiènciaAndreu Crespí, qui va aprofitar la seva estada a sa Pobla persaludar el personal de Sa Graduada i lloar aquesta exposició, laqual es completava amb una interessant col.lecció d'eines delcamp en miniatura.

Qui no va mostrar molt d'interès per la exposició va ser l'ins-pectordezona, senyor Ríos, qui va eludir l'ocasió de comprovarla gran tascaque feren els alumnes del centre, fel que.un temps,eracompetènciade l'Inspector,peró ja sabem que persones pocagraïdes n'hi ha per tot arreu, i en aquest cas es va despreciarels alumnes i també els professors.

EL COL.LEGI TRESORER CLADERA MANLLEVA UNA FUR-GONETA A UN CENTRE D'EDUCACIO ESPECIAL.

Pera la realització d'una excursió i perdesplaçar a un alumned'integració i minusvàlid, el centre d'educació especial d'IncaJoan XXIII, va haverde delxaruna furgoneta al col.legi TresorerCladera.Aquesta és una prova de solidaritat digna de destacar per part

del col.legi d'Educació Especial que va deixar el servei en

benefici d'un col.legi públic,e1 qual s'hauriade servirdel Ministerii no d'un altre centre que no té uns alumnes discapacitats, sinóque en té molts i tan sols una furgoneta pels desplaçaments, ique per cert, no esta adaptada.

Val aquí fer una crida al sentit comú de les persones i intentarno crear mals entessos aprofintant-se de persones que tenenprou problemes.

CONCERT DE LA CORALDE SA POBLA

El passat dia 28 a l'església, laCoral de Sa Pobla va donar un inte-ressant concert interpretant canconspopulars escandinaves, catalanes,brasileres i mallorquines. Fou bas-tant la gent que va presenciar elconcert i que al final va cantar junta-ment amb la coral la Balanguera.

L'endemà la Coralde Sa Poblava participar amb la trobada de Co-rals de Mallorca que és va celebrar aI"Auditorium de Ciutat..

10 ANYS DE GOVERNDEL PSOE

Per commemorar els deuanysde govern estatal del PSOE, l'a-grupació local d'aquest partit organit-zà un acte que se celebrà al Saló deCultura el passat 14 de novembreque aplegà tot un seguit de militantsi simpatitzants, acte en què intervin-gueren la regidora de l'ajuntamentAntóniaMercadal i el parlamentariAntoni Garcias.

SOPAR -SUBHASTA DE LATROBADA DE PINTORS

Un altre any, el passat divendres, dia11 de desembre, tingué lloc a la salaCrisalis, la subhasta de les obres dela XVI Trobada de Pintors. A la pre-sent edició se subhastaren un totalde 107 obres sota de batuta delsnostres companys Alexandre Balles-ter i Ramon Molina. S'obtinguerenuns ingressoscr1.655.500 ptes. quees destinaran a radquisició cobraper al Museu. Cal destacar la xifrarècord que assolí I "obra del nostreamic Ferran Pizà (275.000 ptes.)

vos desitja unes bonesfestes de Nadal

PORTES I AUTOMATISMES

BENNASAR

Sa PoblaMallorca

SEGUI

C/. Pintor Picasso 71Tel. 54 01 69

Sa Plaça / 10

VISIONS DE LA FIRA

Per Joan Llabrés.

Coincidint amb aquest número que surt pocs dies després de la 11 FIRA DE TAR-DOR hem pensat que millor que fer una entrevista a una persona en concret seriabo poder recollir un ventall d'opinions de diversos poblers per poder d'aquestamanera donar una mostra del que pensa la nostra gent sobre la manera com avui

es fa la fira.

MIQUEL PASQUAL

-Quina opinió t'ha merescut lafira de tardor d'enguany?

-Des del meu punt de vista la notaque s'ha de donar a aquesta fira és,sense cap dubte, un excel.lent, iaixò perquè no li puc donar unanota més alta.

-Creus que sa Pobla en trauràqualque cosa positiva de totaquest muntatge?

-Si parlam a nivell econòmic no,però, sense dubte, que a nivellsocial sí, ja que ha suposat la revi-talització d'unes fires que estavencompletament mortes, i això esmolt positiu ja que genera un sen-timent d'optimisme.

-Tu tenies un dels stands mésimportants, que vos ha costatmuntar el vostre stand?

-La nostra empresa tenia un anne-xe de quatre stands, com que cos-tava 50.000 ptes. cada un, hempagat 200.000 ptes., concretamentel preu erade 4.700 ptes. per metrequadrat.

-Realment compensa per un em-presari fer aquesta importantdespesa?

-A nivell econòmic no crec que1 'haver muntat el nostre standtengui repercusions, però evident-ment que a nivell d'imatge és moltimportant.

-Sembla que hi va haver moltsde nervis a causa del retard del'empresa encarregada demuntar el recinte de la plaçamajor?

-Sí, aquesta empresa s'haviacompromès a tenir-ho acabat eldijous a les vuitdel matí, i a aques-ta hora encara havien de comen-çar, això va provocar molts denervis i queixes per part de moltsexpositors, però al final tot ha anatbé.

JOAN PASQUAL

-Tu l'any passat no prenguerespart en la fira, quins motius t'handuit enguany a fer-ho?

-En primer lloc per col.laborar enuna iniciativa que em semblaencertada i en segon lloc per sortirdel racó on normalment estam.

-I creus que ha valgut la penal'esforç que heu fet?

-Crec que sí, encara que hem hagutde fer molta feina i també hi ha ha-gut molts de nervis, 1 'objectiu noés vendre, és ensenyar uns nousmaterials que van sortint perquè lagent els conegui.

DETA1 1 FLORISTERIA

RAMS DE NOVIA - RAMELLS - CENTRESCORONES - PLANTES - BONZAI - JARDINERIA

SERVEI A DOMICILIC/. Plaça, 9 Tel. 540856 SA POBLA

Gran, 68-1°Tels. 54 02 51. Fax 54 04 4107420 Sa Pobla

BAR-RESTAURANT

LaZarzuelalaz

Renou, 73Tel. 540868-SA POBLA

COMANDES PERARRÒS BRUT, ANGUILES,

CABRIT ROSTIT, ETC.

Sa Plaça / 11

-Per a qui heu muntat el vostrestand, pensant en la gent de saPobla o en la de fora?

-En principi per a tothom, però ésevident que en primer lloc per a lagent de sa Pobla.

-Penses repetir l'any que ve?

-Sí crec que sí, perquè estic satis-fet de com ha anat.

MARGALIDA SOCIAS

ha hagut moltes vendes enaquesta fira?

-Per les fires la gent mira més quecompra, qualsevol diumenge del'any és millor que el diade la fira,concretament el diumenge de lafira ha estat el diumenge més fluixde la temporada.

-No creus que en això influeixmolt la crisi econòmica que pa-tim?-E1 volum de negoci com t'he ditsempre ha estat molt fluix per lesfires, i cada any ho és més quel'anterior, i enguany ha estat mésfluix que mai.

-Per tant el temps de les fires noés la miilor temporada, és venmés pels Reis?

-Sí, els dies dels Reis és eltemps per vendre.

-Es podria dir que els mals re-sultats en vendes per les firessón conseqüència de la compe-tència que puguin fer els firai-res?

-Jo no sé si als firaires els ha anatbé o malament, rúnic que et pucdir és que aquí no ha anat bé.

FRANCESCA SASTRE

-Pensant en els més de trentaanys que fa que teniu obert t'a-treviries a dir que aquesta firaha estat la millor?

-Per nosaltres ha estat molt bona,hi ha hagut molta de gent i la gentha menjat molt.

-El fet que es muntin aquests es-tands a la plaça major fa quesurti i vengui molta de gent,

creus que això és positiu per saPobla?

-Sí, crec que és molt positiu, crecque es tracta d'una promoció allarg termini.

-El client habitual fa cap extraper les fires?

-No, menja els plats habituals.

-Quina fira ha anat millor lad'enguany o la de l'any passat?

-La d'enguany perquè la de l'anypassat ens va agafar despreven-guts, a les cinc de rhorabaixa jahavia acabat el menjar,entre altrescoses no hi havia pa enlloc, peròenguany ens vàrem preparar bé,vàrem comprar quaranta pans ivàrem poder servir tots els clientsque vingueren, que foren molts.

ELECTRODOMÈSTICS - LLISTA DE NOCESOBJECTES DE REGAL - LÀMPARES - TELEVISORS

VIDEOS I ALTA FIDELITAT

Mister Green, 31Tel. 54 05 84

SA POBLA (Mallorca)

FUSTERIA

Lluna 154 Tel. 54 05 46 SA POBLA (Mallorca)

Sa Plaça / 12

PAQUITA els estands i anar a les botigues acomprar.

-Pensau que ha vengut molta degent enguany?

-Hi ha hagut molta gent però hi hamés gent que mira que compra, amés la gent que ve te pocs doblers,passa un poc com amb el turismeque ve a la costa on hi ha molts deturistes però gasten molt poc.

-Per tant diries que un diumen-

ge normal és millor?

-Enguany sí, no sé per quins mo-tius tal vegada perquè ja estàvema finals de mes.

-Creus que tots aquests estandsque es munten a la plaça de qual-que manera vos segresten elsclients?

-No ho sé, però pens que si la gentté realment ganes de comprar tétemps per anar a la plaça a veure

-Creus que aniria millor la firasi s'avancàs la data en què es fa?

-Crec que sí, si en lloc de fer-se lafira una vegada que ja s'ha fet atots els pobles del voltant, aixòafavoriria molt les vendes, pensaque la gent es mou molt, la matei-xa gent que veus a les fires dePollença és la que després veus alDijous Bo i després veus a sa Pobla,si la gent vol comprar un article noesperarà a la darrera fira que hihagi per fer-ho.

MARIA "MURERA"

-De quina manera vos afecta alsvenedors de fruita haver de des-plaçar-vos al carrer Gran el diade la fira?

-Aquest desplaçament ens va moltmalament, suposa que les vendesdisminueixen quasi un 50 %, amés no em sembla que estigui béque als que hem pagat per podervendre tot I 'any a la plaça ensfacin anar a vendre el dia de la firaal carrer Gran. El que passa és queel venedors de productes del campsom gent senzilla que pagam i femel que ens manen, sense cercar-nos complicacions, però si fòssiud'una altra manera tal vegadaserien els firers que s' haurien

d' anar a vendre al carrer Gran.

-I com s'ho prenen els veïnatsdel carrer Gran les molèstiesque els causa que es faci el mer-cat davant ca-seva?

-Corn és un dia a l' any no es quei-xen massa tot i que sense cap dubteels molestam ja que a partir de lesquatre i mitja de la matinada hi hamolt d'enrenou, per exemple enToni de la perfumeria quan s'aixe-cà em digué que no 1 'havíem dei-xat dormir, però com que nomésés un dia no passa res.

L AM() EN FRANCESC CA-LENT

-Com veis vos aquesta transfor-mació que s'ha donat a les firesde sa Pobla?

-A mi aquesta renovació me sem-bla molt bé, però trob que 1 'ha-guessen poguda fer sense llevar la

Sa Plaça/ 13

segona fira, trob que la segona fira ISABEL RETTICHs'ha de mantenir.

-De totes maneres les velles firesno movien molta de gent?

-A mi em pareix molt bé aquestanova manera de fer la fira, però etrepetesc que no hi havia cap ne-cessitat de llevar la segona fira.

JAUME SERRA, QKT

pensa que a Inca abans del DijousBo tenen tres fires, i per moltaimportància que se li hagi donatalDijous no s'han tocat les altres.

-Què vos sembla el nom que seha donat de Fira de Tardor?

-Em sembla bé, no em desagrada.

-I el calaix com va anar?

-I què t'he de dir?, va anar bé, peròno va anar ni de molt com 1 'anypassat, pensa que enguany el diaque havia de ser de la segona firano hi havia ningú.

-De quina manera vos afecta lafira al vostre negoci?

-Per la fira venem menys que undiumenge normal i corrent ja quela gent està més ocupada a anar aveure el que s'hi mostra.

-És a dir que per la fira el calaixés més petit?

-Sí, sense cap dubte que qualsevoldiumenge és millor.

-Podríem dir que la fira és méspels venedors de fora que pelspoblers?

-Pel que fa al nostre negoci sí, peròde totes maneres pensa que lesfires sempre donen un ambientd'animació que es bona pel poble,nosaltres mateixos, com tots elsnegocis de sa Pobla, obrim tambéels horabaixes, tot això ajuda adonar ambient.

En QKT és un vertader pou d'in-formació ja que va passat tota laseva infantesa i joventut a la plaça,ell ens ha parlat, amb una certanostàlgia d 'aquelles fires d'untemps i dels seus personatges itambé del que suposa la fira avui.

-Quins canvis han experimen-tat les res?

-La fira que és fa ara no té res aveure amb les fires que hem cone-gut nosaltres, has de pensar queles fires abans eren un esdeveni-ment que suposaven un tancamenti començament d' any, era un veri-table punt referencial: la gent perles fires anava a pagar el ferrer, elfuster, els arrendaments, esperà-vem les fires per comprar un oaltre article que necessitaven, alsnins els enlluernava la fira per totaquell enrenou a més de les jugue-tes i els torrons que no es tornaven

Sa Plaça / 14

a veure en tot l' any. Avui la fira ésuna cosa més mecànica, quasipodríem dir que és una fira demostres.

-Quins són els personatges querecordes més d'aquelles fires?

-La gran festa començava ambl'arribada a l'estació del tren de naSimona, en Perico Sube que veniaamb quatre ratetes, en Penya, totun seguit de xerraires i filibustersque donaven a la fira un ambientmolt propi: aquell venedor decalces de nylon que per demostrarla seva bona qualitat les intentavaesqueixar amb unes agulles senseque les fes gens de malbé, aquelladona vident a la que se li demana-va per com es trobava un fill quefeia el servei a Africa o coses perl'estil, aquell "dentista" que des-prés d'omplir-te de no-sé-què laboca t'arrencava un queixall di-rectament amb els dits, aquell Mer-cedes Ilarguíssim que duien per

mostrar com a reclam d'un supo-sat sorteig que si hagués tocat aqualque pobler no l'ha haguéspogut utilitzar ja que no hauriapogut girar als cantons, aquellhome que feia una rifa en què elpremi el decidia un conill quedesprés s'establia a sa Pobla onfeia de forner a més d'esser ungran jugador de billar i els poblersli deien "conillet".

MIQUEL GUASP

-Quants d'anys fa que veniu avendre a sa Pobla?

-Més de 40 anys.

-Com veieu el fet que per la firahagués d'anar a fer el mercat alcarrer Gran?

-Millor seria que no hi haguéssemd'anar ja que venem la meitat que

els dies que som a la plaça.

-Però la fira fa que vengui moltamés gent.

-Ve més gent, però no ve més genta comprar, almenys dels nostresproductes.

NÒMINAVIVA

"SA NOSMA"

CAIXA DE BALEARS

La Sra. Pereta Socias Torrens, que rep la seva nòminaa la Caixa de Balears "Sa Nostra", agraciada amb unviatge a París al sorteig mensual de "SA NÓMINA

CARTA DE L'AJUNTAMENT ALS PROPIETARIS DE LES UR-BANITZACIONS DE CRESTATX, CRESTATX NOU I S'UBAC

Les obligacions econòmiques dels propietaris d'un solar de 2000 m2 són de300.000 ptes. corresponent a l'aprofitament tipus més 200,000 ptes. periniciar el procés uthanitzador.

Amb motiu de l'entrada envigor de les Normes Subsidiàries, elpassat 20-N, l'Ajuntamentdesa Pobladirigí una carta als propietaris de te-rrenys de les urbanitzacions de s'U-bac, Crestatx i Crestatx Nou (sonToni). Les NNSS classifiquen aqueststerrenys com a sòl urbà i determinenque el sistema d'actuació serà el decooperació, és a dir, que l'Ajunta-ment ha d'urbanitzar aqueststerrenysi procedir-ne a la reparcel.lació i elspropietaris els han d'aportar i sufra-gar els costos d'urbanització i dedotació dels sitemes generals i zo-nes verdes.

Les obligacions dels propie-taris, d'entrada, davant aquesta ac-tuació urbanística són dues:

A) Subscriure un conveniurbanístic, si no el tenguessin firmat,que ha permès la classificació del sc51en urbà, que suposa una obligacióeconòmica a favor de l'Ajuntamentde 150 ptes./m2. corresponent al 10%de l'aprofitament tipus estimat. Si l'in-grés d'aquesta obligació econòmicas'efectua després del 31 de gener de1993 l'aprofitament tipus serà del15%, o sigui, que l'ingrés s'efectuaràsobre la base de 225 ptes./m2.

B) Efectuar el pagament,abansdel 31 de generde 1993, d'unaquota anticipada de 100 ptes./m2 periniciar el procés de les obres i atendreel pagament dels corresponents pro-jectes tècnics.

Els costos estimats d'urba-nitza. ció i dotació dels sistemes gener -a

i sizones verdes són ets següents .

Crestatx Nou: 1150 ptes./m2.Crestatx:1100 ptes./m2.S'Ubac: 1325 ptes./m2.

L'Ajuntament insisteix en elfet que donarà els màxims de facili-tats a tothom que vulgui col.laborarperò, així mateix, adverteix als pro-pietaris que no col.laborin que se'lsaplicarà la Llei (cobraments per via

de constrenyiment, embargamentsde comptes corrents i , fins i tot, ex-propiació).

LEGALITZACIÓ DE LESEDIFICACIONS EXISTENTS

La problemàtica jurídica ésdiferent en funció de la data de l'aca-bament complet de les obres.

Si la data d'acabament deles obres és anterior al dia 28 DEJUNY DE 1988, únicament es reque-reix un aixecament de plànols visatpel Col.legi d'Arquitectes, un certifi-cat de solidesa i higiene de l'edifica-ció, els documents que n'acreditinl'esmentada antiguitat i el pagamentanticipat corresponent a les taxesmunicipals.

Si la data d'acabament deles obres és posterior al dia 28 DEJUNY DE 1988, s'haurà de redactarun projecte de legalització subscritpertècnic competent i visat pel col.legicorresponent, a més del pagamentanticipat de les taxes municipals.

En ambdós casos el propie-tari de les edificacions haurà de pro-cedir a donar d'alta l'edificació alcorresponent padró de cadastre d'ur-bana d'aquest ajuntament.

En aquest punt, el propieta-ri haurà iniciat l'expedient de legalit-zació, fet que haurà de dur a terme abans del 31 de gener de 1993.Superat aquest termini, l'Ajuntamentiniciarà les actuacions que preveu lavigent Llei de Disciplina Urbanística iprocedirà a dictar les corresponentsordres a la companyia GESA perquèprocedeixi a la interrupció del submi-nistrament elèctric.

Perquè l'expedient de lega-lització es doni per finalitzat hi hadues possibilitats: 1) Que les obresd'urbanització estiguin acabades i 2)que el propietari presenti a l'Ajunta-ment un aval, o doblers, correspo-nents a les quantitats esmentadesals apartats A) i B).

Sa Plaça / 15

VALOREM LA NOSTRABANDA DE MÚSICA

Fa cosa de mig any que la nostrabanda municipal està immergida enun procés renovador, aquest canviha estat esperonat pels nous ventsque han suposat el canvi de director,però a més de director nou s'hi hanafegit tot un seguit de gent novella.Hem d'esperar que quan l'Escola Mu-nicipal de Música comenci a donarels seus fruits la banda augmentaràencara més el seu nivell de qualitat.Creiem que, aprofitant aquesta reno-vació i aquest vent nou, seria bo queper part de les nostres autoritats hihagués també un cert canvi en laconcepció que fins ara s'ha tengutrespecte a la banda, pensem queaquests poblers que componen lanostra banda de música són gentque, encara que no siguin professio-nals, hi dediquen moltes hores quedistreuen de les seves obligacionsprofessionals i familiars amb moltail.luisió, il.lusió que creienn que ha deveure's compensada per la maneraamb què el consistori i tot el poble re-conegui el seu esforç, pensann queun conjunt musical com és la BandaMunicipal no ha de servir únicamentper acompanyar el Molt Honorable ila resta d'autoritats a l'església o auna o altra innaguració. Hi ha tambétot un seguit d'activitats que ben bés'haurien de tenir en compte, comsón concerts a la mateixa plaça majori en altres llocs més adients com elpati de l'Escola Graduada, també espodrien fer actuacionsconjuntes ambla Coral, experiència que ja es duguéa terme anys enrera. Som de l'opinióque un canvi de política en aquestsentit contribuiria a un milloramentde la imatge de la nostra Banda Mu-niciapal.

tig'enba#4gOI8:ti#0.iffiftbkla::

• que Ja deu esta avap

00ffig:::c0j ..«.+4o.H.OK•

:atrqa a la çlutat de Calateii un

genera

ontra d reforrnaurals al a oeaarafi

craitrel

Pr4.40.00.!10090.MOM:00-.:.vl només tenen cra0:00:: niidiliik••• •

galOt n: o.so.0.4:04.i.0.$4.:0:01:a...s.....te la -•(0.44. 0:ii .ii•04.4.0::•';'.'.' .***0.0s ,.•.0.0.k:.11

..::h0.1404:ffi4.04ih::4.e: . •:ii$40i.k4ii:•:::::::•:•:„.......:.:::...::::•:•:•::•••::::::::•:::•:.:.:.::::::.:.:::::::• • • •:•:.:::•:::•• .......„..•.••:•:00.0.00..r.4 .00.0e trobar

. ::0ii.ii.ie..im6:.

ot l els nervls que hl ve haver arranleI muntatge de la tira, tot va acabaré. Esperam que rany que ve es

•aQuests .,..;L•estat en quò es troba la casa natal c

ovwententque1e8quevénenfestes, un

La recollida de piles duu una mlca deretard, convendrla que tl hagués unamica de mobilització en aquesi tema.

Wal

: Seguint amben Nada i , els merrres

eIl14.)11orn.#.p.0.)yers.aqueSIO:publi

14.Auntaments] Amb tribtIu $ itmlarpenjat moltes bombetes, laix6queestarn

Sa Plaça / 16

CRIDA DE LA REVISTA SA PLAÇA

L'Obra Cultural i La revista Sa Plaça conviden a tots elspoblers (tant de naixença com d'adopció), siguin o no si-guin subscriptors, a integrar-se en el grup de gent queportam endavant cada mes la revista.

Fem, mitjançant les nostres pàgines, aquesta crida a lacol.laboració amb la idea que pot haver-hi qualcú que entengui ganes i no s'hagi posat en contacte amb la revista,per no tenir confiança amb ningú dels que la fem o talvegada per no atrevir-se a fer-ho.

Tothom que tengui ganes de dedicar una part cie seutemps cada mes, per petita que aquesta sigui, a la revistaserà benvingut. S'ha de pensar que per fer una revistas'han de fer moltes feines i molt diverses; fer una revistano consisteix només en escriure, hi ha feines tan o mésimportants: paginació, publicitat, distribució, anar a cer-car determinada informació, correcció, etc; de maneraque tothom que vulgui venir, trobarà sempre una cosa oaltra en què pugui ajudar.

No fa falta dir que la retribució econòmica que hi trobaràserà la mateixa que la que hi trobam tots els que fem la re-vista, és a dir cap ni una, però sí que hi trobarà una altratipusde retribució: la que suposa participar en un projecteperquè sa Pobla pugui tenir un medi de comunicació ab-solutament independent i que no es corretja de transmis-sió de ningú.

PROFESSOR D E.G.B.FA CLASSES DE REPÀSGRUPS REDUÏTS

Tel. 54 21 61

CINCGABINET DE PSICOLOGIA

Disposa d'un departament de LOGOPEDIA amb profes-sionals especialitzats en la rehabilitació de trastorns o

alteracions del llenguatge (tartamudeig, sordera, paràlisicerebral, displexia,...)

Problemes de retard escolar

Informació: c/ Reina Esclaramunda, núm. 5, 3r. A.Tel. 719310

de 16.30 h a 21 h.

Jaume Pol Cladera

CARTES AL DIRECTOR

Sa Plaça / 17

Mèrits d'un president-batle

Tombaven les campanes en sode dol. Qui és el mort? El batle. Qui? Elpresident. President? Bé, entén-me; l'a-mo en Rafel "Tianet". No en tindrem altrecom ell. Mai se li agrairà quant va fer pelpoble.

Així manifestà el seu pensar unsenyor aclucat al temps present. Segurera el sentir de la majoria. Inclòs desprésde mort continuava, a la ment essent elpresident d'una entitat envejable i el batled'un poble privilegiat. Catorze anys debatle i vint-i-cinc de president empremtenun procedir no fàcil de suplantar.

De veritat, com ell no en tindremaltre. Un batle que reunia les caracterís-tiques idònies per a exercir el diferenciatcàrrec. Tothom obtenia la seva salutació.Tothom rebia el seu condol. A la bonanova la volia donar personalment que elrevestia d'admiració. Les dolentes erentrameses pel fidel col.laborador. Com atreballador infatigable, de bon matí, era elprimerentrepitjar la plaça Major. Al nostrebatle no li feien por els raigs del sol ni lacanícula. Patia "ombrafàbia". Allunyavaals que el poguessin ombrar. Si al seuterreny sobtadament eixia algun adventi-ci contrariós el fumigava amb favors.

Durant tot el seu exercici adoptàel lema, d'esser possible, elque fes la màdreta mai ho tenia de saber la mà esque-rra.

A més d'aquestes meravellosesqualitats, durant el seu mandat, es millo-raren carreteres i camins; es construirenedificis per a l'ensenyament de ciències illetres i un colossal estadi propi de l'èpo-ca megalítica. Què de coses es fan ambels diners d'altri!

Per tot aixà, que ens honra com aell mateix, cal pensar seriosament si ésde justícia dedicar-li un recordatori justi-ficatiu de la seva obligada tasca ambdiners recaptats per impostos, per tant,

amb els nostres diners, quan els seus co-rreligionaris ideològics, en temps oportú,es negaren fer-li tal gràcia, negació com-partida per la majoria del poble.

També pot haver contribuït a créi-xer en mèrits la tasca del president-batle,l'actitud irreversible d'alguns presumptesmalversadors dels estalvis poblers capf i-cant el poble a la pobresa i la inanició,col.locant al ex-president Serra, destituitviolentament pels mateixos, sobre pean-ya.

En aquest cas seria millor erigir-liun bust sobre pedestal amb una inscrip-ció exemplaricol.locar-ho juntament ambel monolit que porta esculpides, en estatherculi, les efígies del president GuillemCaldés i el secretari Rafel Crespí, que, alseu dia, generosament sufragaren sosprosèlits, ofuscats d'enteniment, en ha-ver-lo manat realitzar per a la posteritat ial seu majorhonor i glòria, sense prèvia-ment acordar-ho en sessió oficial.

A on partien els ofucats prosèlitsdel president-Batle Serra?

Preneu-ne llum dels malbarata-dors!

Més apoteòsic hauria de ser l'e-naltiment si ho miràssim des del cairepolític, perquè el diferenciat fou un casinsòlit a la nostra vila. Caldria pensar enatribuir-li el tractament d"Excel.lent" amés del pedestal.

La pluralitat de càrrecs que obtin-gué l'honoraren amb tanta mesura, queen parlar, a fora vila, del mandatari po-bler, suposaven que aquest era posseï-dor de vastos coneixements en reunir,d'un cop, més càrrecs que "braços" té unpop.

Quan era entrevistat per algunarticulista, fruïa d'especificar-los dient:som el President de la Cooperativa Agrí-cola de sa Pobla; Tinent d'Alcalde de l'A-juntament ; Cap Local de la Falange;

Diputat Provincial; Conseller Provincial,Vicepresident de la Cambra Oficial Agra-ria, Tresorer de la Unió Territorial deCooperatives del Camp, President de laComissió de Foment del Municipi i Cabil-do de la Germandat Sindical de Llaura-dors i Ramaders.

No és estrany tant de nomena-ment. Aleshores era fàcil obtenir talmanyoc de càrrecs; bastava entrar aformar part de l'engranatge polític i al'oportunitatt'ho concedien. Hi ha diversi-tat d'exemples. Per quimèrica presump-ció -en aquell temps de submissió- esferen propostes ufanes, com oferir-li, aconsciència, ostentàs a la presidència dela Unió de Mares Cristianes.

Li donaren el nomenament? No, eraperdre l'enteniment.

Melcior Comes

L OBRACULTURAL

BALEARVOS DESITJA

BONES FESTESDE NADAL

ZWra'T Polauto

Jaume Pol Cladera

Heroes de Toledo, 54 Tel. 54 58 72ALCUDIA (Mallorca)

Carretera Inca. 57 - Tel 54 09 88 - SA POBLA

Heroes de Toledo, 54 - Tel 54 58 72 - ALCUDIA

Sa Plaça / 18

HIDRAULICAS-ThSOCIAS, S.A.)

PERFORACIONSI SONDEJOS

Carr. de Inca, 11 -, Tel. 54 09 42 i 54 09 40SA POBLA

,

Sa Plaça / 19

NADA L » EZTERII Olk- INTER IOIR

Per Alexandre Ballester

Tota una acumulació derituals, íntimament assumits, in-tegrats, generació rera genera-ció, forma el sediment de refe-rències que estableix, en eltemps cíclic, l'escenografia,espai col.lectiu, d'una celebra-ció. I són, a més, afegides aaquest espai, les vivències i elsrecords que forneixen el sentitdiferencial de certes commemo-racions. Així, festes que sem-blen, i són, més entranyables ésque, veritablement, porten signi-ficats transcendents, globals ipermanents. Són festes quetenen un gruix vital, evocador i con-vocador, tenen una essènciacol.lectiva i personal.

Per això, crec que, en tot elcalendari, no hi ha cap festa que,d'una manera tan universal, resu-meixi una sèrie de signes religiosos,culturals, cerimonials i tradicionalscom la festa de Nadal. Els signes deNadal, un entrunyellament que pro-cedeix de creences, mites i història,s'insereixen fins als costums, lagastronomia, el cançoner i la parè-mia. I, naturalment, han influït en lesmodes, en els comportaments socio-lògics i en les pautes de conductafamiliar.

Com a compendi, sovint hedit, i he escrit, que les festes deNadal, a més d'unes dates festives,són uns dies per a una predisposicióanímica. Nadal és un estat emocio-nal de l'individu, o ho hauria d'ésser.Una dolça serenor i una càlida ale-gria és, per a mi, un dels signes deNadal, del Nadal que jo estim, cabdalde celebracions i cabal de bonesintencions.

Un altre dels signes que veigal Nadal és una inusual comunicació,una osmosi entre l'ambient exterior ila intimitat casolana. Nadal se cele-bra a l'interior de la llar però es vessa

a l'exterior ciutadà. El betlem i l'àpata la casa, la festa i el conviure alcarrer. La foganya a l'interior, el freda l'exterior i un desig, popular i com-partit, de joia i de pau.

Interior i exterior, binomiadient per al sentiment nadalenc. Enaquests moments, precísament, sentque una part sensible del meu jo vacap a l'exterior i una part ambientalde l'exterior va cap a mi, en aquestenllaçament hi trob un altre dels sig-nes aproximatiusde la festa de Nadal.Es com si, per Nadal, el cel entràs ala casa i les cases s'obrissin al cel.Un cel irrepetible, perquè aquest celnadalenc, més que per la lluentordels estels, llueix per la llarga memò-ria d'un temps fet de regulacions as-tronòmiques i de cicles agraris. I lamemòria cristal.litzada d'aquesttemps primigeni és la baula, el nexe,dels espais interiors de la família idels espais exteriors del poble.Família i poble, Nadal, binomi fetterme únic. Es la unicitat emocionalde la gran festa nadalenca.Per sentir-me part d'una vella memò-ria, espai i temps d'una cultura, puc ivull creure que Nadal és molt mésque una postal atenta, un compromísde cortesia, un dinar abundós o unarbre amb Ilumets. No. Mai no hem

de deixar-nos estereotipar lamillor festa de l'any.

Ara l'entorn quotidià ésfarcit de paranys per mercantilit-zar la cita nadalenca. Insidiosa-ment, gairebé subliminalment,les lluentors estranyes entren ala llar, tal vegada el darrer reduc-te de llibertat. Productes i modesentren a les llars desplaçantsímbols ancestrals, costumsnostrats que, amb la seva auten-ticitat, possibiliten vivències pe-culiars al nostre punt geogràfic,l'illa, proporcionant una perso-nalitat diferenciada. Vull i puc fer

Nadal amb saborino mallorquí, noamb el regust imitador de Nadals deneó i plàstic. Vull el meu, el nostre,Nadal mallorquí amb sibil.la i betlemi neules i ensaïmades. Amb cuinamallorquina a lataula i amb mots ma-llorquins als llavis. Vull claror mallor-quina als ulls i ritual mallorquí a lesmans. I jo en el meu temps, vull unprogrés estalonat sobre les vereslínies d'una tradició que m'ha afaiço-nat i m'ha sensibilitzat. Crec que lafinalitat del progrés és mirar l'horitzódel davant sense oblidar el llindar dela partida. I el meu llindar és mallor-quí, i, sense reduccionismes xovinis-tes, és pobler. I així el vull.

Un dels signes tòpics deNadal és la neu, fenomen meteorolò-gic un xic aliè a la nostra latitud poble-ra. Però, en la crònica, hi ha recordspreciosos de nevades a sa Pobla, noentempsde Nadal, precisament. Ambun desig interior-exterior de pau ifelicitat, heus aquí una visió nevadade sa Pobla l'any mil nou-cents cin-quanta-sis. Es sa Plaça amb mantellnevat, sa Plaça, batec de mil batecsquan, al passeig, els arbres compta-ven les passades de l'amor. Alesho-res, vint anys eren vint Nadals en unsol estel. Molts d'anys. Que les ve-gem santes i alegres.

La Sibil.la moments després d haver cantat la profecia.

Sa Plaça / 20

MATINES I XOCOLATA

per Jordi Soler

Sense voler caure en el tòpicde sempre podem dirque hi ha festesdurant tot l'any més entranyablesqueles altres. Hi ha festes que tenen unno sé què que t'embolquen l'ànima iet fan néixer als ulls i a les puntes delsdits una incerta il.lusió.

Dins el cicle de les festes deNadal,té aquest caire la celebracióde les Matines i el CANT DE LASIBIL.LA .

Per ventura la Sibil.la és lacosa que menys ha canviat des de fasegles. Enguany, com abans, comsempre, la nit de Nadal la gent aniràa Matines. Per ventura farà fred i al'església els Ilantoners rajaran totala llum i un degotís de neules -tantescom setmanes de Quaresma tendràaquest any- penjarà tremolós delsalomó gros.

Les velletes, ben abrigades,estendran la seva cadira d'estisora.Els infants badaran uns ulls com aplatets tant per no adormir-se comper no perdre's res.

La litúrgia ha començat. LaSibil.la és a punt de sortir. La gentxiuxiueja i fa comentaris. Pel caminald'enmig, abillada amb robes exòti-ques i portant una espasa entre lesmans, avança envarada precedidaper dos acòlits amb cirial. Es dirigeixsolemne cap a la trona i, fet el silen-ci expectant entre els assistents,comença la Sibil.la l'oracleferest ambveu mel.líflua:

ALJORN DEL JUDICI PARRÀQUI NO HAURA FET SERVICI

Mai la gent, tot i haver escoltat

tantes vegades aquestes paraules,no ha entès ben bé el que vol dir laSibil.la, però intueix aporuguida lespremonitòries sentències que surtende la boca de la hieràtica donzella.

L'orgue corrabora amb distintsregistres i salmòdies cada verset apo-calíptic.

GRAN FOC DEL CELDAVALLARÀ...

La Sibil.la continua descrivint,amb veu dolça però segura, els sen-yals del judici final i de l'advenimentde Crist. Altra vegada l'organista esIlueix fent caure damunt els caps delsdevots tota una allau d'arpegis compluja d'argent.

Ara la Sibil.la, acabats els seusvaticinis cruels, reprèn amb un tomenys desafiant i més esperançadorla darrera estrofa:

OH, HUMIL VERGE VOS QUIHEU PARIT JESUS INFANTAQUESTA NIT...

L'orgue, inflamat, anega ambtota la potència de les tubes les porsque planen sobre el devot auditori.L'espasa de la Sibil.la dibuixa a l'aireel signe de la Creu, com u na rúbricaper autentificar el missatge esglaia-dor.

Altra volta la gent xiuxiueja i facomentaris, com a tornats a la terra

després d'una passatgera alienació.Han assistit a l'encisador i enigmàticmissatge repetit des de la foscor delssegles d'ençà que la Sibil.la Eritreal'encetà.

Cada any puntualment, i cu-riosament a Mallorca i a l'Alguer i encap altre lloc, es canta la Sibil.la la nitde Nadal. A sa Pobla les Matines vansempre aparellades amb una altratradició: LA XOCOLATA AMB EN-SAM AD ES.

En sortir de Matines el costumi el ritus familiar consisteix en pren-dre una tassa de xocolata ben calen-ta acompanyada d'ensaYmades ococa de quarto i una copa de mosca-tell per dir Molts d'anys.

Entaulats a lacamilla, escalfa-da pel braser de clovelles, tots, fins itot els més petits que aquesta nit hanfet un extraordinari i no s'han ador-mits, han pres amb delectació aque-lla xocolata espessa i calenta i s'handonat mútuament els Molts d'anys.Havent pres la xocolata els fadrins ifadrines de la casa han partit dequatres a continuar la festa amb elsamics per bars o discoteques.

Fins aquí les tradicions. Llasti-ma que avui hi ha gent que passa deSibil.les i xocolata i prefereixen lluir-se per hotels deixant-se estafar devalent.

Sa Plaça / 21

PRESENTACÓ DEL COMPACT DISC "CAIMARI"

El passat 27 de novembre a Búger a la Seu de laFundació A.C.A. (Àrea de Creació Acústica) es va fer lapresentació d'un compact disc que du per nom "CAIMA-RI" i que és un recull d'obres pera piano de l'artista poblerAntoni Caimari i Alomar.

Aquest compact disc ha estat editat pel Segelldiscogràfic Unió de Músics (U.M.) que depèn de la Fun-dació A.C.A.

L'acte fou molt concorregut. Feren la presentaciódel compact, primer BASILIO BALTASAR, periodista ieditor de la revista "Bitzoc", que ressaltà l'autenticitat del'obra de Caimari, creador i lluitador insubornable que haarribat a obrir-se pas dins el difícil món de la creació mu-sical per mèrits propis i per una constància a prova de foc.

A continuació intervingué el compositor i musicò-leg XAVIER CARBONELL, que féu una anàlisi en profun-ditat de l'obra pianística de Caimari tot destacant-ne latècnica acurada i perfeccionista de l'autor del compactdisc.

Tot seguit Antoni Caimari oferí i presentà amb laseva senzillesa habitual tres peces de l'obra editada queel públic escoltà atentament i que foren ben aplaudides.

Finalitzada l'audició, els assistents foren obse-quiats amb el compact disc presentat

NADAL 92

Bous d'absències tovesi mules de llauna,magra oferta enguanyper escalfar Déula Nit de Nadal.A la menjadorael bleix no és calent.Les palles són plenesde dolors i xacres,mes vora la covacreix un anhel fosc,com heura expectant.

Jordi Soler

AQUEST NADAL SIBILLA NOVA

Després d'un grapat d'anys que la Sibil.la eracantada per al.lotes més grans enguany la tornarà acantar, com era costum, una nina més petita: na CatalinaGost i Vallespir, de tretze anys, de can Felip. Així mateixfarà d'àngel na Maria I. Serra i Bonnin, d'onze anys, decas Patró. Farà sonar l'orgue el nostre organista MiquelBennàssar, Molondro.

Hi havia un Ajuntament

Si això ho fes es marjaler

Meam si vos esmenauque quan feren un plenari

que té molt poca cultura amb aquestes quantes gloses

tots resaven el rosari

el que té és incultura

i si vos agermanaufort i fervorosament. perquè lletres no aprengué. fareu molt millor ses coses.

Demòcrata Ajuntament

Gosen dir-se "Garrovers"

Bones festes de Nadalse barallen com es cans

i també "Cuques novies"

també ses de Cap d'Anycom si ho fossin, infants, sonen bé ses xeremies

treballau tots amb afanycobrau-ne coneixement. no vos porteu tan grollers. vos faré un formós regal

I no estan empegueïts

Hi ha arquitectes i doctors

Es despedeix un amicde fer aquests espectacles

tots homes de cultura amb unes bones rialles

creis-me que sols són obstacles

i entre tots els professors perquè jo no vull baralles

pels problemes no complits apreneu, donau llum pura

hauré de córrer aquest risc.i amb estrepitosos crits a n'els pobres conradors.tampoc no faran miracles. Guillem Cresp, "Cremat".

4rA\I' Damian Bennassar PolDECORADOR

LACADOS DE PUERTAS

PINTURA EN GENERAL

C/. Principe, 14 - 1.° SA POBLATel. 5414 96 (Mallorca)

Sa Plaça / 22

Una de les parts mésimportants de la cultura d un poblela formen les idees que aquest tésobre el menjar. Abans de saberllegir, escriure, pintar, o escriureversos, l'home va haver d'apren-dre a fer comestible allò que caça-va o conreava.

I al nostre poble, com aqualsevol lloc del món, vàrem ferla nostra cuina tradicional emprantles dues eines de sempre, el queestava al nostre entorn: oli, arròs,cebes,tomàtigues, etc... i la imagina-ció per combinar-ho.

Idò vet aquí el que acaba dedescobrir la ciència: LA CUINA ME-DITERRANIA DONA EL TIPUS DEMENJAR MES SALUDABLE DELMON. Aquesta cuina feta del quetenim, feta amb orgull de pobre, és laque ens garanteix protecció front ales malalties més freqüents.

Per començ:ar, l'oli d'oliva.Aquest oli verjo, té els greixos quese'n diuen insaturats, que no pro-dueixen elevació del colesterol. Elsgreixos animals, al contrari, així comla mantega i les margarines, van di-rectament a pujar la taxa de coleste-rol del nostre cos.

Seguirem: les verdures. Elsfesols, els créixens, el mongetí, latomàtiga, la col, tots els deliciosos in-gredientsd'un arròs de marjal pobler,aconsegueixen , per una part, carre-

gar de vitamina B el cos. Per altra,donen la suficient fibra al menjar pertenir un bon ritme de deposició (quevol dir, fer de cos, però parlant fi). Ifent del cos cada dia i Ileugeret, tensuna sensible protecció davant alcàncer de budell gruixut.

El peix blau: Fins fa poc,rebutjat pel seu contingut d'àcid úric,s'ha vist que té un important papercom a protector de malalties circula-tòries: o sigui, que una Ilampuga ambtumbet és en realitat un xarop perprevenir l'infart..

Si voleu un resum de menjarsaludable, fixau-vos que les nostrespadrines, sense saber gens de bio-química ni saber què vol dir aquestaparaula, ens sabien fer aquellescoques de verdura, que cruixien a laboca sols tocar-les, amb gerret omussola damunt: un monument a lacuina senzilla i que ara en dirien ma-crobiòtica, I a més de fer-nos tocaramb un dit al Cel, ens allargaven lavida a la Terra!.

Tenim un punt negre a lanostra cuina, que es el porc.Base de les proteïnes a l'hivern,té el greix i la carn que facilitenl'hipercolesterolèmia i l'obesitat.Però no ens enganem: dema-nau als homes de més de sei-xanta anys quantes vegadesmenjaven xulla o sobrassadafora de les matances, i veureuque nofeia llarg: i és que les ma-tances esfeien en aquest temps,però els embotits havíen dedurar tot l'any!

En resum, que podem inflarels pits dient que la nostra cuinatradicional és una assegurança devida. Però no canteu victòria: aques-ta cuina ja quasi no existeix. La cuinas'ha fet internacional, morint-se lescuines locals. Els joves poblersmengen hamburgueses com els d'Illinois, els de Madrid o els de Mos-cou: (no oblidem que hi ha un restau-rant de la cadena McDonalds a laPlaça Roja ) amb la mística de la pro-letarització de les proteïnes,- quanno està gens clar que, a més proteï-nes, més felicitat,- ens han venutl'uniformitat del menjar.

Direu que és un article devell, i tal vegada reaccionari. Talvegada.

I com tots els d'aquesta sec-ció, vos recoman que no el pren-guem massa seriosament. Peròseguiré pensant que és trist que lameva filla, quan sigui gran, sabi fermés bé una pizza que una espinaga-da, i que conegui abans l'arrós LaCigala, que l'arrós "bombeta".

LES COSES QUE MENJAM

Per Nofre Pons

•lICSODistribuidor Oficial de:AGUfl FONT DEL PI

Distribuidor Exclusivo de:VINO ONTRI;10 (BRIK) - VIMO PUENTE VIEJO

VIMO CIMOUITODistribuidor de:

KAS. PEPSI, 7 UP, GREIP, LECHE PALMA CREM

CTRA. MURO, S/N TEL 54 03 44 - FAX. 54 20 16

SA POBLA

Gaieta Gran. Sa Pobla. dibuix .Biel

tracte i un tant ambigu. Ara bé si l'ajuntament donàs lallicencia d'obres al camp de golf s'haurien de pagar les co-rresponents taxes i els impostos municipals. Si es construísel camp de golf, amb o sense oferta complementària, incidiriaen les urbanitzacions de Crestatx, Son Toni i s'Ubac aidant-les en la dotació de serveis i permetent i facilitant noves cons-truccions. La qual cosa també suposarien noves entradesper a les arques municipals. Com es veu tot un castell decartes enlaire.

3) S'ha de modificar la LEN?Rotundament no. Aquesta llei ha estat la més difícil

d'elaborar i consensuar. Vuit anys i dues legislatures s'hanhagut de menester. Si ara es modifica qui ens diu que no espugui tornar a modificar creant un clima d'arbitrarietat i inse-guretat jurídica. La modificació estableix un precedent queposa en dubte la credibilitat de la Llei. I davant això quis'atreveix a invertir a un lloc tan inestable.

Els polítics de l'anterior consistori varen hipotecar elpoble signant un conveni-contracte que no es pot acomplir oque per al seu compliment ha de menester decisions parla-mentàries que comprometen el futur de la nostra Comunitat.

F.S .Munar

TRANSPORTES - DESMONTES

Y EXCAVACIONES

MIGUEL

ntaa+gor

PJL® BER » S. A.

Or Gómez Ulla, 10 - Tel, 541218

Dato, 14 - Tel, 54 06 51 - 54 58 25

SA POBLA (Mallorca)

limpiezasindustriales

DESOBTURACIONES DE TUBERIAS Y LIMPIEZA DE ALCANTARILLADOCON PRESIONES DE HASTA 750 KG. - VACIADO Y DESINFECCION DE ALGIBESFOSAS ASEPTICAS Y POZOS NEGROS.

Ramón y Cajal, 13 - Tel. 54 01 79 - 07420 SA POBLA (Mallorca)

Sa Plaça / 23

LA L.E.N., GAIETA I EL CAMP DE GOLF.

En aquests moments, quan s'estàdebatent la modifica-ció de la Llei d'Espais Naturals (L.E.N.) en el Parla-ment i ja que una de les modificacions que es pretenenintroduir és la desclassificació de part del sòl del predide Gaieta Gran, dins el terme municipal de sa Pobla,crec convenient fer les següents consideracions:

1) Per què es pretén introduiraquesta modi-ficació a la LEN?. La ponència defensada per Gonzà-lez Ortea del Partit Popular al.lega que la modificació ésper motius tècnics. Segons el PP, aquest espai naturalinclòs dins la Serra de Tramuntana es va delimitar apartir d'una determinada corba de nivell topogràfic, ésa dir a partir d'una certa altura sobre el nivell de la mar.I resulta que, segons Gonzàlez Ortea, no hi ha resespecial a protegir ja que només és un comellar esca-lonat de marges de paret seca on es cultiven oliveres.Ara bé, ningú s'ho creu que aquests siguin els motius ique Gonzàlez Ortea s'hagi fixat en aquest comellar perembestir un tema tan delicat com la modificació duna lleiconsensuada al Parlament. Tots sabem que als voltantsde Gaieta s'ha declarat d'interés social la construcciód'un camp de golf com a resultat dels convenis signatsentre els promotors i l'ajuntament. Aquesta declaracióanà seguida de la corresponent sollicitut de llicènciamunicipal d'obres per a la seva construcció. Però lasol.licitud no es va resoldre perquè la documentacióaportada era incompleta i deficient, per la qual cosa esva donar un termini per a la seva rectificació. Mentres-tant, part de l'equip de govern municipal viatjà a Esto-colm per intercedir davant els promotors-inversors pro-metent-los garanties i facilitats per afavorir-los les cons-truccions preteses. Tot era conseqüència del conveni-contracte signat, ja que l'ajuntament havia disposat del'aval de 30 milions de pessetes dels promotors.

Per això s'explica que el termini donat estigui encaraobert a l'espera de

2) Per què es defensen des del Partit Popular i des del'Ajuntament maniobres clarament especulatives?

Ja se sap que especular és un concepte abs-

Cultiu i Venda de Flors

cRovs cre sebil

Gladiols - ClavellsTulipans - Iris

a 1 km. de Sa Pobla, Crta. Can Picafort.Tels. 54 14 71 - 54 09 03 Finca de Son BonafúsCamí dels Gorrions 07240 Sa Pobla

Sa Plaça / 24

ELS CAMELLS I EL CDS DEL'AGULLA

Per Ceba Quenofatall

A la fi ha arribat el fred. Havengut acompanyat de greus catàs-trofes, com ara tota aquesta taca depetroli i la crisi. Perquè ja no potsanar a comprar ni el pa sense que tefassin reflexionar sobre la crisi. N'hiha per tots els gustos: la patata, laconstrucció, la pintura, elscomerços.. .Tothom cerca consól, elspsicòlegs haurien de dir alguna cosa.De moment no tenim constància queel nou catecisme digui que és pecat.

Mentrestant, racionam eltorró de la fira perquè ens arribi fins aNadal. l enguany a més a més hemtengut la glòria de provar l'ensaima-da més grossa del món, veure els co-merços instal.lats des del seu llochabitual al mig de la plaça, rebre lavisita dels vilatans dels pobles veïnsi una col.lecció d'animals a la plaçadel mercat l tot per cosa de sis mi-lions de pessetes. Ara bé, la festade'n Mestrés a la galeria, que algunsanomenen "Ferran-Tano, dos gats",(no sé si amb l'autorització dels inte-

ressats) només va costar sis mil pes-setes. l la cosa, per insòlita en elstemps que corren, també mereixeriafigurar al llibre dels Guinness.

Mirin, jo amb el senyor Be-rastain no tenc res personal, peròem mantenc a l'aguait. Ens podemesperar qualsevol cosa. Convé re-cordar que només jurar el càrrec deflamant conseller de la Funció Públi-ca ja va amollar amb tota naturalitatque ell no veia cap crisi al GovernBalear arran de la destitució de laConsellera de Cultura. Llavors javaren recomanarque anàs a l'oculis-ta. Però és que ara ens vol fer creureque el Partit Popular és el més ecolo-gista de tots. En Berastain s'apropial'autoria del Catàleg dels Espais Na-turals com si la resta de partits hi ha-guessin estat en contra. Ja ho deiaen Miquel Bauzà que "Al final, s'hacomprovat, els camells arriben apassar pel subtil cós d'una agulla."això és el que fa cada dia en Beras-tain amb rotunda facilitat. Per això haestat assessor del president Cafie-Ilas, excedent de la plaça d'alt fun-cionari que aconseguí fa uns anys

mentre ja era secretari general delPartit Popular, on continua atenent ifent rebotar les crítiques. Que dife-rent ara la dialèctica del Partit Popu-lar, que l'any 1983 quan era AlianzaPopular ja va haver de cedir en laprotecció des Trenc perquè els seussocis d'UM varen fer possible que secreàs una comissió parlamentària perestudiar la protecció des Salobrar deCampos. Ara nou anys després, lacoaliciótorna a remoure's. La dialèc-tica del PP torna a ser igual d'agres-siva, però aquesta vegada méscamuflada. Quina mena d'esquizo-frènia pateixen?.

Drogueria

Jugueteria

Ferreteria

Perfumeria

Pesca

Regal

CAN MUNAR

C/ Major, 36

SA POBLATel. 54 03 98

Fax 86 23 61

Sa Plaça / 25

GUIA PER ABANSD'ENTRAR AL PARADIS

Començam aquí una llista de fetsi gent que promouen la cosa culture-ra i lúdica al poble i part del món. Sidóna per una secció fixa al mes, jaestarem contents. Voldrà dir que al-guna cosa es belluga: ja siguin lesganes de jugar, de divertir-se o demantenir una mica revoltat l'esperit.

En Rafel des Molí, que ara és aCan Cortí, posa a disposició de laseva distingida parròquia, previ pa-gament de 200 pessetones, un fanzi-ne fet a Llucmajor. Al número 0 hi hauna entrevista amb Jeremy Gluckdels "The Barracudas", feta pocabans que la pluja frustràs el seuconcert a Muro el passat 20 de juny ila clientela es quedàs prop de dueshores reclamant infructuosament elsdiners de l'entrada. El fanzine co-menta també el concert d'ElliotMurphy a sa Pobla, amb una breuentrevista. Hi ha una rara història delsocialisme, desdels seus inicis (res aveure amb el TBO sociata). l du lesresenyes de les darreres peces del

mercat de Los Valendas, NandoGonzàlez, Víctor Uris i Joan Bibilo-ni. El 07620 fanzine pot seguir do-nant guerra en els pròxims números.Sobretot, si compta amb tanta gent iganes com demostren en el número0.

En Tomeu L'amo ja du vint anyspintant. Així i tot encara n'hi hauràalgun de sorprès que en llegir lanotícia exclamarà - "0 pinta?"-. Idòsí, i prepara exposició per gener a lagaleria de Maneu a Palma, propd'Hisenda. Allà donarà a conèixer laseva obra més recent i aprofiarà l'o-casió per celebrar de la millor mane-ra aquests vint anys; és a dir, discu-tint amb els amics sobre el pas deltemps a la seva pintura.

En Miquel Cantallops estàpreparant la segona part del cursetd'estels, que tan bon gust de boca vadeixar al personal. Aquesta vegadael monitorseràen Martin Scala, queté el mèrit d'haver fabricat amb mate-rial casolà una càmera fotogràficaque va incorporada a un estel i quese pot manipular des de terra.Està comprovat que mirar el cel fa

ga nòmina de poblers que al cursetanterior varen demostrar que tenientanta juguera com els petits. En Miquelestà cercant ara la manera d'editarun vídeo didàctic per poder-lo oferirbaratet a les escoles. Bancs, caixesi altres entitats altruistes, animau-vos.

Els del curset d'escacs ja hanestrenat el centre cultural de Es Ca-vallets. A partir d'aquests dies se'lspot observar capficats en millorar elxec.

L'escriptora Xesca Ensenyat haresultat guanyadora del premi Ra-mon Muntaner, de literatura juvenil.Una bona notícia per a tots aquellsque no deixam de sorprendre'nsamb la capacitat d'aquesta dona percrear llenguatge, destilar intel.ligènciai un humor hardcore de la Mallorcamés esterotipada i bucòlica. A travésdels seus articles, des de El País, elDia 16, la revista Radical o l'Algé-belide Muro, na Xesca ens mostra laseva ment inquieta. Per seguir-li lapista es recomana llegir l'amagatallde Guipur, Villa Cop.pola i unaModa fresqueta.

RECULL FOTOGRÀFICSANT ANTONI 93

La revista Sa Plaça convoca pel propermes de gener un Certamen Fotograficque versarà sobre la temàtica de lesfestes de Sant Antoni i Sant Sebastià aSa Pobla. L'objectiu d•aquest Certamenés reunir un material fotogràfic el mésdivers possible sobre unes festes tannostrades, en els seus més diversos ivariats aspectes, des dels actes religio-sos, fins a la pesca d•anguiles, passantpel montatge d•una ximbornba o l'am-bient disbauxat de les revetlles.La revista Sa Plaça posa a disposició detots els aficionats un rodet en blanc inegre de 135/36 expo. (pel.l'icula de 400ASA amb possibilitat d'esser forçat fins a1000 ASA) que podran recollir, apartirdeldotze de gener, a l•oficina de la joventut,lloc on també s'entregarà, a partir del dia21 del mateix mes, una vegada fetes lesfotos.Els autors no s'han de preocupar de resmes que disparar la cambra i posar-hitota la il.lusió que sigui necessàira, l'orga-nització seleccionarà els negatius (ambun màxim de dos) que al seu criteri me-

resquin ser positiviat a la mida 30 x 40que una vegada feta l'exposició es rega-larà a l'autor.Els negatius seleccionats quedaran enpropietat de l'arxiu de la revista que endisposarà la seva difusió.Amb tot el material presentat es muntaràuna exposició per les festes de pasqua.Per aclarir qualsevol dubte que es puguipresentar hom pot acudir a l'oficina d'In-formacióJuvenil.

RECUI,I, FOTOGRÀFICSANT ANTONI 93

orm.

oxGANrrzA ;,"1 am,„... .Informació, didormmi6.br.cnil..4t1: 54 15

C/. Goleta, 21Tel. 54 06 73

Telefax: 54 06 73

OFICINA

PARTICULAR

Tel. 54 08 92SA POBLA

Celld

AUTOESCUELA

Antoni Fernández Cladera

\‘‘-~7--\-n—

tècnic diplomat

&Massatges terapèutics *Artrosi*Relaxació

*Lumbàlgia*Esportius

c/ Escola, 133, lr.&Quiropràxia - ()steopatia * Ciàtica *Tortícoli Tel. 54 23 74&Reflexologia podal *Cel.lulitis

*Migranyes*Stress*Dolors... 07420 - sa Pobla

FORŠAMATERIALES PARA LA CONSTRUCCION

Son Forns, s. A.

Ctra Sa Pobla Inco, Km. 1200 - Tel. 54 09 1207420 - SA POBLA - (Mallorca)

Sa Plaça / 26

SA POBLA A LAPLAÇA DEL DIAMANT

Ens han arribat notícies que enguanyn'Antoni Torrens pensa organitzarunes festes de Sant Antoni a Barce-lona, concretament a la mítica Plaçadel Diamant, segons hem pogut sabertot ja està a punt perquè tot unaambaixada poblera es desplaci aBarcelona per fer una revetlla deSant Antoni tal com tradicionalmentfem els poblers: la regidoria de Grà-cia s'encarregarà de portar la llenyaper al fogueró i en Toni Torrens d'or-ganitzar tota la resta: espinagades,coques, botifarrons, llonganisses,ximbombes, cantadors. Tot fa pen-sar que aquesta revetlla poblera-barcelonina es farà el cap de setma-na següent a la revetlla poblera,concretament dia 23 de gener. Larevista Sa Plaça s'apunta a aquestainiciativa i pensa que hauria de rebreper part de l'Ajuntament i totes lesnostres institucions la col.laboració iajuda que una activitat d'aquestescaracterístiques es mereix.

SALÓ

CAN QUIC -

BANQUETS - NOCES - COMUNIONS

C/ Mercat, 81Tels. Saló 54 01 28 - Tomeu 54 14 98 - Francisca 54 14 93

07420 SA POBLA (Mallorca)

Sa Plaça / 27

A LA MEMÒRIA DE LLORENÇ PÉREZ MARTÍNEZPer Miquel Serra Bennàssar

En escriure aquestes líniessobre en Llorenç només pretencevocar-ne la figura com a amic i laseva relació amb sa Pobla. Altres fir-mes n'han destacat els títols acadè-mics, els llibres publicats i les gransaportacions al camp de la investiga-ció històrica. En efecte, la mevaamistat amb en Llorenç es remuntaals anys d'infantesa. Encara que vanéixer a Muro, l'any 1928, la sevafamília es traslladà a sa Pobla cap al'any 1934. Cursà estudis primaris a"Sa Congregació", alhora que eraescolanet de la parròquia, fins l'in-grés al Seminari, l'any 1939, quefinançà el rector d'aleshores, el Rvd.Antoni Palou.

Doncs bé, vaig tenir la sortde tenir-lo com a amic a l'escolania icom a company d'estudis a l'escoladesprés, al Seminari. Particularmentemotiu és el record del meu ingrés alSeminari, juntament amb en Llorençi en Joan Palou Cànaves; i encaraque la seva família es traslladà aPalma cap al 1940, la nostra amistatrestà sempre inalterable durant elsprimers anys de Seminari primer, idesprés al llarg del temps i delscamins tan dispars pels quals disco-rregueren les nostres vides. En "Llo-renç", com l'anomenàvem a l'escola,sempre fou fidel a la crida de saPobla -mai no mancà a la revetla desant Antoni- i sensible a tot quanttingués relació amb la nostra vila -l'afectaren força l'enderrocament delmolí de can Tos, del segle XIV, se-gons els experts, l'any 1900. Amic

dels seus amics sempre, membre de"ses Jonqueres Veres", en les visitesa sa Pobla, el seu cansat cor sembla-va rejovenir. Malgrat el seu granprestigi, reconegut en tota Espanya,en el camp de la investigació històri-ca, mai no deixà de ser l'home mo-dest, afable i senzill de sempre.

Una prova de la seva relaciói afecte per sa Pobla fou la seva granaportació a la reedició de "Sa Marjal"que presentà juntament amb Alexan-dre Ballester, autor del pròleg. La re-edició d'aquesta patrocinada per l'A-juntament de sa Pobla i en què Llo-renç Pérez, a més d'encarregar-sede l'edició, annb els seus grans conei-xements històrics, efectuà amb rigori mètode un profitós índex general dematèries i articles. Aquest índexsuposa una pacient i desinteressadalabor de mesos i mesos de treball -com em confessà personalment-només possible en homes de la tallad'en Llorenç, i d'erudició, constànciai dedicació com les seves. Nomésper això, crec que s'ha fet guanyadorde l'homenatge i reconeixement desa Pobla, i aquí he de tenir un recordespecial pel detall que tingué deregalar-me una col.lecció de "SaMarjal" pel fet d'haver-li facilitat elnúmero extraordinari d'aquestacol.lecció, publicat en memòria deldesaparegut vicari Parera, i que a ellli faltava. Aleshores acudí a mi i vaigtenir la satisfacció de posar a la sevadisposició aquest número extraordi-nari propietat de l'arxiu de la parrò-quia a la qual, per cert, també regalà

una col.leccio com a prova deirefinat sentit de l'amistat i gratitud.Darrerament tenia projectat fixar laresidència a sa Pobla per continuarinvestigant al nostre arxiu municipalper tal d'acabar el procés d'elabora-ció de la història del nostre poble,però no ha pogut ser, per raons queno fan al cas. De totes maneres li hohagués impedit la prematura mort.En acabar aquests breus apunts,sorgeix espontània, dins meu, unaoració per l'etern descans de qui fouun gran investigador de les arrels dela nostra identitat històrica, un bonamic i , per damunt de tot, un cristiàexemplar.

Que descansis en la pau delSenyor, amic Llorenç, com a premi auna vida Iliurada al servei de la nostrahistòria i de l'Església "a la qual tantestim i tant dec" en expressió que tumateix deixares consignada.

ncta Cur5pa.„...4%-11++. Gt~.

-CAN PATENA'

Misterio, 37

Tel 54 03 03

LA PUEBLA (Mallorca)

Viuda d'Antoni Serra, S. A.

PATATA DE CONSUM

CEBA

PATATA DE LLAVOR

LLEGUMS SECS

FERTILITZANTSoficinesZAC parcel la núm 6266158- 62

Fax 26 44 22

vendes M ster Green, núm 25p 117 - 119 540100 - 04263205 - 06

Fax 54 24 18

Joan Serra Serra

Mercapalma Sa Pobla

ÈXIT DEL BÀSQUET ENCADIRA DE RODES

El partit de bàsquet en cadira derodes disputat al pavelló Municipalva resultar tot un éxit, ja que el pave-lló estava ple de gom a gom i damuntel parquet els jugadors donarenmostra de ser uns bons practicantsd'aquest esport.'

Volem donar l'enhorabona a laAssociació per a la Integració deMinuvàlids de Sa Pobla Es Grif orga-nitzadors d'aquest partit per haveraconseguit que Sa Pobla fostestimo-ni d'un esdeveniment esportiu comaquest.

Sa Plaça / 28

INFORMACIÓ ESPORTIVA

El Poblense segueix pel bon camídins l'actual campionat de Iliga de ter-ceradivisió..a partde laderrotasofertadavant del Manacor al camp del Polis-portiu de Sa Pobla i per 3 gols a4.Aquest va ser un partit del qual s'ha-gués poguttreure un millor resultat,peròel homes que entrena en Nico Lópezvaren sortir amb molta de por davantd'un equip que encara no ha perdutcap partit dins l'atual campionat.

Però els negatius que i va deixar elManacor al Poblense ben aviat es varenesborrar, justament a la propera jorna-da l'equip de sa Pobla aconseguiaguanyar a fora camp i tornar apuntarpositius a la seva casella.

Davant el Badia de Cala Millor,e1 Po-blense tornava guanyar el partit, aixósí,en serioses dificultats,ja que erendos els contraris que aquell dia va tenir

el conjunt blau i grana, el vent i elconjunt rival, però un gol que es vamarcar el propi equip visitant va donarel dos punts al Poblense i va fer justauna victòria que els poblers havienlluitat els noranta minuts.

No va tenir sort el Poblense en el seudesplaçament a Calvià, on en partitajornatde lacinquenajornada,va cauredavant del Platges de Calvià per dosgols a un. Així i tot l'equip del Poblen-se va classificat en sisena posició de lageneral.

Pel que fa a les categories inferiors,pareix que els cadets han perdut unpoc el tren i encara que es troben clas-sificats en segon lloc,e1 Manacor elstreu cinc punts.Pareix que ho tenenmés bé els infantils que es troben a 3punts del líder Juv.Sallista. Els benja-mins ho estan fent molt bé, ja que són

líders del seu grup, han marcat ja 43gols i solament n'han rebut 3.

Els que pareix comencen a agafarl'onda son els Benjamins, el PoblenseAt, qui varen aconseguir el primer puntde la temporada i ho feren al camp delBinissalem.A veure si els nins que en-trena Antoni Serra agafen confiança icomencen a guanyar partits.

Dos partits duen jugats els més pe-tits, els pre-benjamins.,i cal dir que hancomeçat molt bé, jaque guanyaren 1 1 -0 al Beat Ramon Llull i en el segonpartit guanyaren 0-2 dins del camp delConsell.

Deixant ja el Poblense,podem dirque pel que fa referència al Casa Miss-Jotul, l'equip d'en Francesc Mir, no témolts problemes per seguir pel boncamí de la tercera regional i que fins ala data no ha perdut cap partit,encaraque n'empatas dos a zero gols,peròcreim que el Casa miss,no ha de tenirproblemes per fer campió del seu grupi canviar ben aviat de categoria.

PR

TÉCNIQUES :k.3400...000#5A .

INS dimecres de 101r0::11h i de 13h a 14hivendres

e dilluns

divendres

issabtes:

e 19h a 20heR2Olin2In:

:dellKa22k

de 18h a 19h

Sa Plaça / 29

oiklai;kúL" wymmowylvii

Miguel Verdera, 59 Tel. 54 16 52 - 86 23 09 07420 SA POBLA (Mallorca)

ÀMPLIES INSTAL.LACIONS DE:

CULTURISME 5.000 Ptes./mesMASSATGESSQUASHBADMINGTONGIMNÀSTICA DE MANTENIMENTHIDROMASSATGEASSESSORAMENT DIETÈTICACUPUNTURATAEK-WONDORAIGS UVAROBA D'ESPORTSPROGRAMES D'APRIMAMENTI AUGMENT DE PESBALL DE SALÓ. lr. curs dia 2 de gener.i moltes més activitats.

ESTAM MÉS PREPARATS QUE MAIENTRENA AMB NOSALTRES UNS DIES SENSE COMPROMÍS

PER PRIMERA VEGADA 3.500 PTES/MES CADA DIA

Sa Plaça / 30

Premis Photo-Press 1991"LA MIRADA CULPABLE"

Per Ramon Molina

Com molt bé assenyala KoldoChamorro a la presentació del catàlegde l'exposició Photo-Press que pre-senta aquest mes el MAC de sa Pobla,la presumpció de la fotografia com amitjà privilegiat per transmetre l'objec-tivitat de la realitat, fa temps que és encrisi. Avui, hom reconeix per tot arreuque cap fotògraf és posseïdor d'un "ullinnocent, i que tota imatge positivadaha estat sempre, abans, una imatgesomniada o com a mínim, imaginada.

Curiosa paradoxa del llenguatge:l'ull subjectiu del fotògraf, que busca,enquadra i selecciona la imatge, estransforma en objectiu quan es per-llonga fins el vidre de la càmara. Con-tinuam aferrant-nos a la màgia de laimatge i sovint oblidam la maravillosasubjectivitat que l'ha creada abans deprémer el disparador.

La fotografia de premsa és laconcreció més acabada del que diem:il.lustra, documenta, complementa...en la mida que la veiem acompanyada

del text escrit, de les notícies, de lesopinions. Però quan apareix aïllada,despulladadel vestuari literari, és quanpodem apreciar els fascinadors resul-tats que comporta la manipulació de larealitat, manipulació que és, en resum,l'ofici del fotògraf.

No diem res original, tampocels fotògrafs tenen massa marge perl'originalitat. Des de que Man Rayestablí els principis de manipulació delpropi negatiu fins aCartier-Bresson i laseva teoria de l'instant decissiu, tot elmestratge de les imatges som niades irevelades ja és fet. A l'exposició dePhoto-Press no trobarem avenços enaquest sentit, tampoc els haurem debuscar. Bastarà deixar-nos seduir perla força combinada de l'objectiu-sub-jectiu i seguir el recorregut que ensmarquen les formoses i terribles imat-ges d'aquesta excel.lent exposició devisita obligada.

Podrem contemplar-la a lessales del Museu d'Art Contemporanifins al 27 de desembre els dies i horeshabituals d'obertura.

UN NOU LLIBRE DE M. LÓPEZ CRESPÍ

L'editorial Moll acaba de publicar el darrer llibre de poemesde l'autor pobler, "EL CICLE DELS INSECTES". És un senzillrecull de més de trenta poesies on mostra novament la capacitatexpressiva del vers lliure en totes les seves possibilitats. Unanetedat diamantina indica la fonda capacitat poètica del nostreautor. La bellesa, la mort, la lluita col.lectiva, el desencís, acabenconstruint una obra indestriable i bàsica per endinsar-se enmig dedubtes, les reflexions, l'experiència d'un home que ha viscut viu-intensament una tradició heretada de Rosselló-Pórcel.

M iquel López Crespí ens sorprèn novament amb aquestanova aportació a la moderna poesia mallorquina.

EL CICLEDELS INSECTES

MIQUEL LOPEZ Citt$1.1

Bar Momar

C/. R-uldo, 81 - Tel. 86 22 11 - SA POBLA

Mira e

19 RTI 1.81 inyección. S

l nuevo Renault

iente el hechizo de sus 113 CV. y sus 1.794 c.c. Déjate embrujor por su gron equiporniento

con dirección osistido de serie, y llontas de oleoción ligero, offe ocondicsonodo, ordenodor de o bordo y techo eléctrico deslIzonteen opción. Descubre su alto seguridad en el sisterno opcionol ABS y el asiento paro ninos, opcional según versiones.

Algo dentro de ti te Ilevarú hacio el. Te encantorú.

id‘FRENALJLT 19 RTi

Ctra. Inca, 21 - Fax 54 20 14 - Tel. 54 08 55 - 54 04 12

Sa Plaça / 31

Sa Plaça / 32

L'ecologisme, una força emergentque fructificarà en el segle XXI

L'ecologisme, la lluita perun equilibri entre l'Home i el seuentorn, és un estat d'opinió nascuten el segle que ara acaba com aresposta davant el progressiudeteriorament del planeta, igualque en el XIX els desequilibrisentre classes socials havien propi-ciat l'aparició de corrents políticsconsagrats a l'eliminació de lades-igualtat i la injustícia. Una diferèn-cia important entre els dos movi-ments és que els lluitadors contraels desequilibris interclassistess'han constituït majoritàriament enpartits que aspiren a governar (i defet, ho fan en alguns pa•sos);mentre que l'ecologisme ha optat-en general, i amb la conegudaexcepció de plataformes electo-rals com la d'Els Verds- per restaral marge de la disputa pels esconsparlamentaris, inclinant-se més perimpregnar del missatge ambienta-lista tota la societat i les diferentsopcions electorals, que no perocupar els llocs de poder. Senseque això vulgui dir renunciar percomplet a qualsevol quota depoder, la que ens confereix la for-ça dels nostres arguments, enarrossegar, en primer lloc, unsector creixent de la societat, quevalora la nostra independència(baldament sigui posada en entre-dit per aquells a qui criticam), des-interès i sentit comú; i, més tard,les formacions polítiques, que nopoden -per lògica democràtica-restar impassibles davant lesaspiracions de la societat a la qualrepresenten.

Sorgit a Mallorca just en in-iciar-se el darrer quart d'aquestsegle, l'ecologisme local s'ha ver-tebrat entorn de gairebé una únicaorganització, el GOB, que ha ac-tuat com a punt de confluència pera una notable i enriquidora diversi-

El nostremissatge,

abansmenyspreat oridiculitzat,

troba cada diamés adeptes"

tat de plantejaments de defensa del'entorn, des de la conservació deles espècies amenaçades, elsespais naturals i el paisatge, fins ala lluita contra la contaminació ocontra l'esgotament dels recursos.Ara, les persones que integram elmoviment ecologista més consoli-dat de la regió mediterrània (i undels més polifacètics d'Europa) ensenfrontam al'imminentfinal de seglei de mileni amb una mescla desentiments contraposats.

D'una banda, la satisfacciópels innegables èxits recollits. Enprimer lloc, salvar de la degradacióuna sèrie d'espais naturals més o

menys emblemàtics (Sa Dragone-ra, Es Trenc, Sa Punta de n'Amer,Mondragó,...), baldament ara si-guin els polítics a qui ens enfrontà-rem en la nostra defensad'aquestsespais els que s'apuntin el mèrit.Però sobretot, haver atès unanotable sensibilització de la socie-tat illenca -tan conservadora, d'al-tra banda- en la qüestió del res-pecte pel medi ambient, fins alpunt de fer-ne el tema central deldebat polític; una prova n'ha estatla llei d'Espais Naturals que des-prés d'una tortuosa tramitació vaser aprovada el gener de 1991 pelnostre Parlament, i que -amb totesles limitacions que se vulgui- re-presenta una passa molt impor-tant en el camí de garantir la trans-missió a les generacions futurescom a mínim d'uns fragments delque ha estat la Natura d'aquestesIlles, i que nosaltres hem tengutencara la sort de gaudir. El nostremissatge, abans menyspreat o ri-diculitzat, troba cada dia més adep-tes, i avui tothom (amb la única ilògica excepció dels constructors iels seus representants polítics, queés tant com dir el nucli dur delGovern Balear) parla d'excés d'o-ferta hotelera, de la necessitat d'a-tu rar el creixement urbanístic(sense renunciar al benestar quehem assolit gràcies a les rendesdel turisme: en això no hi ha capcontradicció), de preservar el pai-satge mediterrani inalterat com aprincipal atractiu per als visitants,etc. En un altre ordre de coses,hem alliberat per a sempre Cabre-ra dels bombardeigs a què ha estatsotmesa durant les darreres dèca-des, i hem viscut il.lusionats laseva declaració com a primer ParcNacional de les Balears, i primerde caràcter marítimo-terrestre delterritori espanyol. Tot això, i lapuixança de la nostra organització(amb més de 3.000 socis, als qualsse n'hi afegiran altres 300 en-guany), ens fa sentir-nos optimis-tes com a mínim a estones, i creu-re que al llarg d'aquests anys delluita no hem perdut el temps, elsesforços i -alguns- la joventut com-pletament debades.

CONFECCIONSGÈNERES DE PUNT

tkizt_osolo

Muntanya, 19 - Tel. 54 16 79SA POBLA - Mallorca

ACADEMIA CEIA 11C/. MARINA 30,1er. TEL. 862462 SA POBLA

TENIM ELS MILLORS PREUS

ORDINADORS, IMPRESSORES,FAX,FILTRES, MOUSE, ...

PROGRAMES DE: - COMPTABILITAT,• FACTURACIÓ,- UTILITATS,

Sa Plaça / 33

Però hem parlat de senti-ments contraposats, i el fet és quetambé trobam motius per a la tris-tor, la inquietud i l'angúnia. Aga-fem com a exemple la pròpia lleid'Espais Naturals que en el parà-graf anterior ens serviad'argumentper a un cert optimisme. ldò bé, unany i mig després de la seva apro-vació, està a punt de sofrir una im-portant mutilació, perpetrada pelsector més primari i curt de mires(encara que malauradament de-tenta virtualment la majoria) delnostre arc parlamentari. Un altrecas per plorar és el dels portsesportius, contemplats pels nos-tres governants com si fossin unademanda social de prioritària sa-tisfacció, equiparable a les esco-les i hospitals, i objecte d'un Pla -rebutjat unànimement per ve••ns iajuntaments- que ens pretèn im-posar milers de nous amarramentsd'aquí a finals de segle. I què dir dela gestió de dos recursos tan vitalscom l'aigua i l'energia (aquestadarrera, totalment basada en laimportació de matèries primeres);

els plans per extreure fins a ladarrera gota d'aigua a fi de satisferla voracitat que imposa el propicreixement urbanístic (sense im-portar si la salinització dels aqüí-fers ja ha atès uns nivells alar-mants, o si ens carregam els aportsde S'Albufera), i l'obstinació del'empresa de subministramentelèctric a fer-nos veure que no hiha res a fer en matèria d'estalvi ique la única qüestió és on ubicar lanova central tèrmica (S'Estalella,una joia del litorar Ilucmajorer, tétots els números en aquesta rifa),són altres elements que justifiquenun balanç menys triomfalista de lasituació. 0 la solució que se preténdonar al greu problema de lesdeixalles: simplement cremar lesmil tones diàries de fems que segeneren a Mallorca, quan tothomsap la greu contaminació de l'aireque això suposa, i també que granpart de les deixalles serien evita-bles o almenys reciclables. 0 laconstatació del fetque salvar Mon-dragó ens ha costat més de 3.000milions de pessetes pagats per

135 miserables quarterades (sensdubte el major escàndol econòmicen tots aquests anys d'autonomia,resultat d'un pacte entre el GovernBalear i una empresa urbanitza-dora alemanya amb total menys-preu del poble a qui se suposa queaquest govern representa). I aixípodríem esmentar desenes d'al-tres exemples.

No hi ha dubte que l'ecolo-gisme, aqueix arbre que creix cadadia, assolirà la seva plenitud i fruc-tificarà en el segle que ve, quantota la societat admeti ja com unprincipi fonamental al qual tots'haurà de supeditar el respecteper l'entorn. Molts dels que hemprotagonitzat els seus prolegò-mens potserja no ho veurem. Peròningú ens podrà llevar la il.lusió i lasatisfacció per la labor feta.

(*) XISCO AVELLA (Palma, 1957),catedràtic de batxillerat, és actual-ment president del GOB-Mallorca

CANNOFRE

RhOdaXPitiS

Fungicida sistémico en patata

BONES FESTES

c/ Fedrins-184 te1.862100 Sa Pobla

1C)

NADAL COMASAgent Peugeot-Talbot

Ctra. Pollença s/nTels. 54 04 82. Fax: 54 05 5107420 SA POBLA

Sa Plaça / 34

VIATGE A RÚSSIA

Quan a penes feia vuit anysque els revolucionaris - els comunis-tes - havien pres el poder a Rússia,un jove periodista, aleshores ja tanbrillant com escèptic, que vivia a París,va acceptar l'encàrrec del diari LaPublicitat, va fer les maletes i se'n vaanar a l'U.R.S.S. No era un aventu-rer, però volia ser escriptor, havia re-corregut mig Europa i , a més, viviad'això: de col.laborar amb els diaris.Corria l'any 1 925, feia poc que Leninhavia mort, el nostre escriptor tenia

vint-i-vuit anys i, durant les cinc set-manes que durà el viatge, escriguétrenta-vuit cròniques, totes les quals,si el lector hi està interessat, avui,seixanta-set anys després de ser es-crites, es poden llegir a les 185 pàgi-nes que formen el llibre "Viatge aRússia", de Josep Pla, que publicaEdicions Destino.Es un llibre d'allò més interessant,per moltes raons certament. En cita-rem tres. La primera: perquè és unllibre de Josep Pla, del Pla jove, delPla que exercia de periodista; i enaquest sentit és instructiu de com-provar l'objectivitat amb què el perio-dista s'entronta amb la realitat: es-criure malament des de la subjectivi-tat és massa fàcil, per això és tandifícil escriure bé des de la imparcia-litat. Pla, si té perjudicis els deixa debanda, i sols es limita a informar. Nocritica, ni positivament ni negativa-ment; cert, de vegades fa judicis devalor, però, per dir-ho així, són mésjudicis visuals que no sentimentals.Breu: Pla potser no diu tot el quepassa a Rússia, però en canvi diu totel que veu.

La segona: avui, quan el règim co-munista ja no existeix, tenim unavisió global de la Revolució russa,però tot d'una que obrim el llibreentram dins un temps ben delimitat itancat: l'any 1925 i , per tant, al vuitèany de la Revolució d'Octubre. Es di-fícil, doncs, de preveure el futur. Elpaís s'està construint: els revolucio-naris comunistes intenten bastir unanova societat: una nova cultura, unanova moral, una nova economia i unnou ordre. Josep Pla, subtilment, total llarg del seu viatge, contraposa lavella ànima eslava al nou esperit ma-terialista que els revolucionarisvolencrear. Aquestes són les dues caresde la realitat que Pla veu i descriu. 1és l'essencial, la resta són anècdo-tes, futilitat de mala literatura.1 la tercera: tancam el llibre i tornama la realitat. Sabem, avui, perfecta-ment com ha acabat la dictaduracomunista, i ara Rússia ha iniciat unaltre viatge. Cap a on va? Tothomsap que ningú no ho sap. Molts pen-sen que això és un mal senyal, d'al-tres, en canvi, pensen que és un bonsenyal. 1 beuen vodka.

EXPOSICIÓ DEL GOB.

Per iniciativa dels integrants delGrup d'ornitologia Balear, de SaPobla, durant tres dies, el 22 i elsdies 28 i 29 de novembre, al centred'exposicions de Sa Nostra, i des-prés el pati d'aquesta entitat ban-cària, va donar cabuda a l'exposi-ció realitzada i promoguda peraqu est grup ecologistatitulada "Peruna Mallorca digna".Un total de 12 persones integren aSa Poblaa el GOB, i per aquestmotiu aprofitant la realització de lafira de la Tardor varen dur a termeaquesta exposició que vol ésser una defensa dels pocs espais naturals que queden alilla de Mallorca. També aquest tipus d'exposició, que té un caràcter itinerant, volconscienciar a la població de la necessitat de mantenir els nostres boscos i el nostrepaisatge enfront d'una possible degradació urbanística.

BON NADAL I VENTURÓS ANY NOU

MV7iintitmll

p_,-_11ECunnnCE1

1111~11111=1

Sa Plaça / 35

EXPOSICIÓ DESEBASTIÀ SIQUIER

Durant lafira de latardor a Sa Pobla, unade les notes a destacar va ser l'exposicióde les aquarel.les i els dibuixos de Se-bastià Siquier. A part de dedicar bonapart del seu temps a la seva tasca prof es-sional com a metgeflebàleg, Sebastià Si-quier també aprofita qualque momentper dedicar-se a la creació artística. Aixíva quedar ben demostrat durant l'exposi-ció, per espai de dos dies, que va estaroberta a la galeria "2 gats Ferran-Tano",una petita casa que servirà d'aquf enendavant per donar l'oportunitat d'expo-sar a tota aquella persona que tenguiqualque cosa per exposar, i valgui laredundància.Durant l'exposició de Sebastià Mestrèsse va notar una massiva assistència depúblic pobler, amics de Sebastià, pintorspoblers de renom, i també les autoritatslocals.Enmig de bulla, diversió, discursos d'allàmés espontanis i rialles, així com d'unarepresentació dels honors a les màximesautoritats del poble, també tots els que vi-sitaren l'exposició pogueren delectar-sea més de la seva mirada també el pala-dar, assaborint la famosa "pomada". Lavinculació de Sebastià Siquier amb Me-norca va ser tan plena que no hi vamancaraquesta mesclatípica menorqui-na.Aquestafesta-exposició-entreteniment seva dur a terme en uns 3 metres per sismetres de local, i aquesta revista hatengut accés, entre d'altres coses, a larecepta de la "pomada" tal i com se vaoferir a la "2 gats" de Sa Pobla. Estauatents: 1000 centímetres cúbics de ginxoriguer, 2000 centímetres cúbics demonada. Tot aixà ben acompanyat per12 centímetres quadrats de fulla de llimo-nera, i 30 centímetres cúbics de lacos dellimona. L'herbassana també va ser uningredient utilitzat amb 30 centímetreslineals, i si voleu posar en practica aques-ta mescla a l'estil "Mestrès" és molt im-portant que sobrelherballuïsa, si en teniu"no" n'hi poseu.Aquest va ser el menú d'una exposicióque hi va haver un poc de tot, i no hi vafaltar color, la de Sebastià Siquier i elsseus dibuixos i aquarel.les un dissabtequalsevol del mes de novembre del 92,dins la fira de tardor poblera.

AGENDA PEL MES DEDESEMBRE

. Sa Pobla. Museu d'Art Contempo-rani, del 3 al 27 de desembre, FO-TOPRES 91. Exposició de premisde fotografia.

• Alcúdia. Galeria Pedrona Torrens,fins al 31 de desembre, està obertal'exposició d'Angel Pascual.

•Alcúdia. La biblioteca de Can Torró,fins dia 10 de gener, exposició defang sonor a càrrec de MonserratUdina.

També a Can Torró exposició de fo-tografies antigues de noviis, fins al 10de gener.

. Alcúdia. Església parroquial de SantJaume, Concert a càrrec de la CoralCiutat d'Alcúdia amb l'organista Mi-quel Bennàssar, dia 6 de gener, a les20 h.

. Palma. L'actriu argentina CeciliaRosseto, a la Sala Mozart a partir dedia 23 de desembre.

Palma. Teatre Sans, obra represen-tada per Estudi Zero Teatre, "Vol enpicat dins la sala". De dijous a diu-menge.

COMERCIAL AGROQUIMICA BALEAR, SA.DistrIbuldor de los Productos Fitosanitarios y Zoosanitarios Bayer

BAYER

Ruldo, 1

Telfs. 54 02 7707420 SA POBLA (Mallorca)

FAX.:54 08 80

CCOMERCIAL TORRENS, S.A.

RCS ralE106LICORES VINOS RCEITES 5IN4RÉS

RIOJA

AGUAS

CER EZAS

CMals—cn)37,

FONTDALT

C/. Joan Sindie, s/n.

Telf. 54 07 41

Fax. 54 05 41

07420 SA POBLA

(Mallorca)

TARTANRAcEWANS

NEWCASTIE

SIDRAS VICHY CATALANSTRONGBOW

WOODPECKER

Sa Plaça / 36

L'OBRA SE N" ANÀD'EXCURSIÓ AL BARRANC

DE BINIARAIX

Al calendari d'excursions 92/93 programat per l'O.C.B., la del ba-rranc de Biniaraix, citada pel dia 28de Novembre, va ser avançada al dia21, perquè el següent cap de setma-na ningú es perdés la "II Fira deTardor.

A les 9 del matí partírem dela plaça des Mercat amb cotxe cap alpla de Cúber i allà enstrobàrem ambels que havien sortit de Ciutat i fins itot qualcun que venia de més lluny.Total una trentena de persones.

En el pla de Cúber, on po-guérem veure el baix nivell d'aiguaque el pantà arrossega darrerament,començà tota una aventura de 5 horesde camí a peu.

Camina que caminaràs arri-bàrem al Puig de l'Ofre des d 'oncontemplàrem gairebé tota la Serrade Tramuntana, la badia de Palma iamb una mica de boire també entre-

veieérem sa Pobla i la badia d'Alcú-dia.

Després tenguérem l'opor-tunitat de dinar i reposar a les Casesde l'Ofre, paratge singular que enspareixia estar dins un betlem. Va-ques i ànecs foren, en el moment,protagonistes.

I arribà l'objectiu: el camí desbarranc que enllaça el llogaret de Bi-niaraix amb la possessió de l'Ofre; uncamí empredat, fru it de l'esforç humàdurant segles, prodigi de l'art deconstruir amb pedra. Al seu costalsegueix el curs el torrent de Biniaraix,on a l'estiu s'hi fa un descens ambtècnica de "ràpel".

El paratge del barranc té unasignificació espiritual i històrica, jaque fou la ruta ancestral de pelegrinsque molts de segles abans delsmusulmans i dels catalans, pujavena Lluc, el bosc sagrat de les muntan-yes.

Un barranc màgic i pintorescque té totes les de ser el paratgeelegit per la "Trobada Internacionalde pintors".

Estampa bucòlica de l'excursió

La pròxima excursió és alCastell del Rei, el dia 20 de desem-bre. Es una excursió bona de fer ambunes 4 hores de caminar. Si t'interes-sa venir-hi vine ben calçat i a la plaçades Mercat ens veurem.

CASSOLA DE PASQUA

ingredients (per a 4 persones)

150 grams de conill200 grams de pollastre200 grams de porc (costelles)100 grams de freixura de xot100 grams de cargols100 grams de pèsols1 quilo de patates1 ceba1 tomàtiga2 fulles de llorer1 cabessa d'allsun poc d'orengaun manat de cebes tendres20 grams d'ametllessal, pebre, oli2 carxofes1 litre d'algua o brou

Elaboració:

Tallar la carn a bocins petits, i ofe-

gar-la dins oli fins que estigui ben

daurada. A continuació es posa la

ceba tallada fina; la tomatiga, la sal

el pebre. Després de coure al foc

durant 5 minuts, s'hi afegeix aigua,

amb la qual haurà de bullir durant

15 minuts.

Seguidament,hi-afegirem les pata-

tes, tallades a quadrets, els pèsols,

les carxofes, les cebetes i les amet-

lles picades. I 15 minuts després

estarà llest per servir.

Sa Plaça / 37

Bon profit ambn'Ebonor Barcelódel restaurant "Los Patos"

per Joan Teixidor.

Avui per primera vegada, des quevàrem començar aquest recorregutpels restaurants poblers, sortim desa Pobla, però ho fem per anar a unlloc molt conegut pels poblers i re-gentat per poblers i que quasi bé estàdins sa Pobla, és el restaurant "LosPatos" que s'ha convertit en uns delsllocs amb més acceptació de tota laBadia, dins l'agradable ambient de"Los Patos" hem tingut una molt cor-dial conversa amb n'Elionor Barceló.

-El vostre restaurant ha canviatmolt des que el vàreu obrir finsavui, quins són els canvis mésimportants?

restaurant entre la gent desa Pobla?

-Molt bona, sempre hem comptat amb moltíssims clients desa Pobla.

-Quin horari teniu?

-Tenim obert tots els dies ex-cepte els dimarts, el bar l'o-brim a les deu del matí fins ales dotze de la nit, i la cuina de13a 1530 de 1930 a 2330

-Quines són les vostres es-pecialitats?

-L'especialitat de la casa ésl'Anec farcit, tenim com ja t'hedit unacarta molt variada: Arròsbrut, sopes mallorquines, porcella, anguiles, etc, a més detota una oferta de peix frec deldia (caproig,Iluç, rap, emperador, galls,...)

-Sí, són moltes les millores que hemfet des de 1976 en què vàrem obrirfins avui, llavors a la nostra cartaoferíem únicament uns quinze plats,avui n'hi oferim més de quaranta, alcomençament sols teníem un solsmenjador on hi havia unes quinzetaules, avui hi hatres menjadors on hicaben dues centes cinquanta perso-nes, a mésde la terrassa on en l'estiupodem servir a més de cent perso-nes. També hem posat calefacció iaire condicionat i hem fet un parc in-fantil i una piscina.

-Aquests canvis deuen haver su-posat una transformació en lamanera de dur el negoci.

-El que ha suposat ha estat haverd'estar molt més damunt, abans solsem preocupava d'estar dins la cuinai ara a més de la cuina he de fer unasupervisió general. Pensa que quanvàrem començar només teníemcontractats un cambrer i una ajudan-ta a la cuina, avui tenim cinc cam-brers i quatre ajudantes de cuina

-Quina acollida tingué el vostre

NAIXEM ENTSnovembre 16

2030

desembre 245

Marta I. Marchena i OlivaMarina Alomar i CanyellesCatalina M. Siquier i SerraMarina Moragues i SeguíMaria M. Gomila i GostGabriel Font i Comes

MATRIMONIS

XEMENEIES Y ESTUFES

CAN CABRERDISTRIBUIDOR EXCLUSIU

A SA POBLA DE:

JOTULNORUEGA

SUPRAFRANÇA

AUSTROFLAMMALEMA NIA

VENGUI A VEURE LES NOVESESTUFES JOTUL 1992/93

CARRER CALVO SOTELO, 44 - TELE 54 12 97S C) 13 IL,

Joan Perelló i Ramis"de Muro", 63 anysEmili Ibàfiez i Aranda"de Granada", 70 anys 25Joan Cantallops i Gela-

màx PilfAh'1111111111111,111111111111111111"Xiver", 82 anysCatalina Serra i Cladera

2011111111111 «11111111111111110111111111110 "1111111,11111.1111

"Goeta", 79 anysGuillem Socies i Pons"Còssis", 40 anys 15

1111111011111111111111111111M111

immiliMINI1111111111111111111111111111111ulIa

111111101111011111111111111111.111111111111111111111Milluu

Pau Serra i Crespí 111111111111111101111111111111111111110110111111111:1111101111111"Serratit", 77 anysNadal Gelabert i Pasqual 10 infiL 11111111111111101All

RhWt"Gelabert", 89 anysP. Andreu Aguiló i Bon- mín. 11111111111/fiallil

P1111111111111111n 11101111111fill1111 111111110.11111111111111811ariumfillM1111111111111

"Guelo", 69 anys5 11111111§01MUNIMINIIIII

1111111111111111111111111111111111111111111!.iiiiiiM11111111Vicenç Femenies i Font"Petrer, 84 anysAntònia Celià Siquier 0

11111111111111111811111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111011111111.11

"Celià", 72 anys 13 17 22 27 3012 7 10Joan Serra i Llabrés"Ponset", 60 anys XD

Pluviometria - t--Catalina Capó i Serra"Botilla", 83 anys Total: 6,8 1.

Josep Comes i Seguí"Cadena", 71 anys NOVEMBRE DESEMBRE

DEFUNCIONS

novembre

bert

nin, C.R.

3

3

6

7

8

10

10

10

14

14

17

19

25

Sa Plaça / 38

desembre

novembre 15 Antoni Vilanova i FrenicheMargalida Cladera i Moranta

21 Joan J. Santandreu i MascaróMaria A. Fuster i Crespí

21 Rafel Ruiz i LópezAina Cerrato i Domínguez

22 Joan A. Coll i MirSebastiana Pujades i Horrach

28 Llorenç Serra i SerraFrancesca M. Munar i Mairata

28 Joan Vilanova i PolAntònia Cladera i Pujol

29 Josep S. Sánchez i MartínezMaria D. Caldentey i Rius

5 Mateu Crespí i MunarDolors Fernàndez i Garcia

5 Antoni Mas i BurgadaMaria del C. Ballester i Nebot

Sa Plaça / 39

ODISSEA D'UN POBLE, D'UNA TERRA. (II)

per Bartomeu Payeras i Comes

CREIXEMENT. MOLI.

I la llavor creix tranquil.la ,la saó sàviament estudiada,i neix a la llum tot quan pertoca.haurem de repassar els solcs,

marcar els recs,estirar els caps dels solcs de les collades,marcar portells a cada solc de la collada,deixar ben preparades les carenes del recs mestres,les empipadores andanes, mil vegades trepitjades.Bufa el Llevant o la Tramuntana generosa,embadalits Llebeig o Xaloc, calorosos vents de terra,estranys Ponent, Gregal i Migjorn,perillós Mestral, de bufades impetuoses,folles, descontrolades.Tra'idor terbolf que xucles cap al cel.Molí de ramell,d'elegància natural de fusta i vent,el molí dorm, aplegats tots els cartons.A mitjan matí de l'estiu calorós,desperta la força del vent, cal aprofitar les bufades.Anem a enfrontar el molí amb el vent.Calcular la intensitat, la força i la cadència,i vestir el molí amb quatre, sis, vuit o deu veles,col.locar cada cartó, un a un,aferrats als aros pels clavions,estirar les cadenes per moure la solemne coa.

roda el molí per l'envestida del vent,moviment constant i silenciós.Camps de Sa Pobla, sembrats de molins de ramell.Alegria i música de les marjals,sensació i evidència de vida i de frescor.Treu l'aigua la bomba poderosa,a glopades rítmiques,les venes cristal.lines dels albellons,per omplir el safareig de gran cabuda.tot es mou, persones, molins i sembrats.

RODA MOLI, PODERÓS I FALAGUERTREU DELS ALBELLONS LA SABAPER REGAR, CAMPS I NISSAGA,D'AQUEST NOBLE MARJAL POBLER.

REGADES

Les petites plantes ja tenen set.Peus descalços, cames de calçons arremangades,capell de palmes al cap,caveguet amb les mans.L'aixeta donarà permís a l'aigua per sortir,i els recs s'ompliran del líquid vivificador.Regar, regar tot el dia,peus ficats dins aigua i terra.

Tapades i més tapades,terra i càvec, braços i aigua.Collades i més collades,plantes regades per l'esforç dels braons.per rompre el silenci,

entre la remor i la monotonia,de l'aigua que corre falaguera per solcs i rec,canten tonades i cançons populars.El Sol cau torrat damunt les planes.tots sols, aigua i home,

van regant les vastes prades.a la tarda, el Sol s'acomiada pressurós.

Les plantes agraïdes exhalaran la fragància,i el cor de l'home sentirà les paraules més profundes,de la saba i de l'ànima de les fulles i de les flors.

AIGUA DE LES ENTRANYESAIXECAU AQUEST SEMBRATDE LES MUNTANYES LLUNYANESEL MISSATGE ENS HEU DONAT

COLLIR HERBA. ENTRECAVAR

l les plantes créixen al ritme de natura,per a complir els designis de la Providència.Perà els enemics també s'aprofiten de l'amor per la terra,males herbes, filles naturals, lluiten pel sustent.cal ajudar les indefenses plantes,

en desavantatge pel seu esforç pel fruit.no en quedarà ni una, de mala herba.

Les dones, bata llarga, maniguets i davantal,capell de paumes d'ala ampla, forrat de tela de llista,començaran de bell matí la incruenta guerra.Xapó de punta o xapó de tall ample, segons les tasques.A cops de xapó,alliberaran els sembrats de l'exèrcit invasor.L'aradeta de tres relles s'encarregarà també d'exterminar,les petites herbes quan ho permetin els solcs,dels sembrats encara no goixats.La descomunal força de la bístia,estalviarà mil cops de xapó a cada passada. •La mà ferma de l'home emprarà tot el senyper no desviar la senda i arrabassar els sembrats.

no en quedarà ni una de mala herba,ni en els sembrats, ni en les voreres, ni en el camí.La tenacitat humana guanyarà la guerra,amb la diligència de salvar el fruit futur.tot el camp quedarà net de males herbes:

verdolagues, moixos, Iletsons, muls, herba saginera,trèvol de jardí, cogula, planisola, morelles, soldats,corriola, cabeçó, herba molla, margall, rébola.

posaran especial esment en la junça,de cabeces profundes, mala d'esva'fr per davall terra.

MALA HERBA INVASORAJA T'ATURARÉ EL CAMÍCOMENÇARÉ DEMATÍLA TASCA ALLIBERADORA.

77 7taGaix

Oi

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONSDE BARCELONA