Rutes Vitivinícoles de Subirats - Guia Visual

7/27/2019 Rutes Vitivincoles de Subirats - Guia Visual

1/44

RUTA VITCOLA DE SUBIRATS

Guia visual


2/44

Direcci del projecte: Joan Santacana

Coordinaci del projecte: Taller de Projectes. Carme Belarte,Ester Prat. Universitat de BarcelonaRedacci de la proposta: Adolf CucalaAssessorament geogrfic: Jaume BusquetsAssessorament didctic: Neus Salls, David iguez


3/44

1. La comarca de lAlt Peneds

2. La producci vitivincola

-El conreu de la vinya-Les varietats de ram

-El procs delaboraci del vi i del cava

3. El Municipi de Subirats-El clima i la vegetaci

-El paisatge

-El patrimoni arquitectnic

4. Descripci de litinerari

5. Altres itineraris dinters

6. Informacions complementries-Vocabulari bsic

-Telfons dinters

-Llocs web dinters

ndex5

8

21

27

34

37


4/44

Aquesta Guia est feta per acompanyar-vos en el vostre recorregut al llarg de la

Ruta Vitivincola de Subirats.

La guia pretn:

- Aportar la informaci necessria per tal de seguir litinerari.

- Donar a conixer el Municipi de Subirats Capital de la Vinya i el seu ric

patrimoni histric, natural i paisatgstic.

- Presentar els elements bsics que configuren aquesta comarca vitivincola.

- Fer una introducci al conreu de la vinya i a lelaboraci de vins i caves.

- Aportar algunes informacions complementries que permetin gaudir millor

daquest privilegiat entorn.

s desig del Patronat Municipal de Turisme de Subirats que gaudiu de la vostra

estada i que la present Guia us ajudi a conixer aquest municipi de Catalunya.

Presentaci


5/44

La Comarca

La Comarc


6/44

6

1. La comarca de lAlt Peneds

La comarca de lAlt Peneds es troba a lextrem meridional de la Depressi Pre-litoral catalana it una extensi de 592,41 km2. Est situada entre les comarques de lAnoia al Nord, el Garraf i el BaixPeneds al Sud, el Baix Llobregat a lEst i lAlt Camp a lOest. El nom Peneds apareix a diversosdocuments a partir del segle X. Sembla que deriva del mot penna que significava penya, roca. Siaquesta hiptesi s certa, el terme Peneds significaria comarca rocallosa, comarca pedregosa.

LAlt Peneds s una depressi longitudinal, els terrenys de la qualse situen entre els 90 m a la part ms baixa, i els poc ms de 900m al punt ms alt. La major part del territori 76% no supera,per, els 400 m.

Lorigen geolgic del relleu que envolta la comarca es troba,principalment, al Mesozoic (era secundria), mentre que els materialsque formen les zones ms baixes i planes tenen un origen quaternari.

Els terrenys quaternaris estan formats per sorres, llims, argiles ipedres, i sn molt bons per al conreu de la vinya, tant pel que fa ala seva composici qumica alt contingut de cal com per la bonacapacitat del sl per a drenar les aiges.

La utilitzaci de tcniques de conreu respectuoses amb lentorn i larecollida dels fruits al seu punt ptim de maduraci a larbre fa quesaconsegueixin uns fruits exquisits i molt apreciats a tot arreu perles seves qualitats visuals i gustatives, sobretot el prssec, que esconeix amb el nom de prssec dOrdal.

El Peneds te una xarxa hidrogrfica caracteritzada per rius ambcabals escassos i que pateixen un notable estiatge, de manera quemolts dells noms circulen intermitentment.


7/44

La Comarca

7

Lavern (Subirats)


8/44

8


El conreu de la vinyahivern

primavera

estiu

tardor

Cal llaurar els camps per airejar la terra i podar els sarments.

Cal esporgar les branques i fulles suprflues (poda en verd),aix com adobar la terra. Grcies a aquesta acci, el cep disposar de totsels nutrients necessaris.

Shan de fer tractaments qumics que garanteixin el bon estat sanitari ical eliminar les males herbes que puguin haver crescut.

s el moment de veremar el ram madur i iniciar el procs de produccidel vi i el cava.


9/44

La verema s, sens dubte, el moment culminant en el cicleque cada any viuen els viticultors. Acostuma a iniciar-seentre els darrers dies dagost i els primers de setembre ,i pot durar fins a loctubre, depenent de la varietat.

Aquest moment tan esperat arriba quan el ram est en elpunt adequat de maduraci. Durant aquest procs, quecomena quan el fruit deixa el color verd inicial, es produeixenuna srie de transformacions qumiques imprescindibles pera una bona producci vitivincola: sincrementa la quantitatde sucres, augmenten les substncies aromtiques,disminueixen els nivells dcids orgnics, entre altres canvis.

La verema es fa majoritriament a m, tot recollint elsrams un a un. Malgrat aix, a Subirats cada vegada s msfreqent ls de mquines per veremar, especialment en ramsnegres. El desenvolupament de la tecnologia estpermetent mecanitzar aquesta feina. Cal, per, que lesvinyes estiguin plantades de manera adequada, per aixactualment se solen plantar emparrades en una llargaestructura de filferros. Grcies a aquestes estructures, lesvinyes creixen seguint un pla vertical, el qual s necessari

per a qu la maquinria pugui passar i veremar correctament.Amb la disposici tradicional dels ceps no seria possiblemecanitzar la verema.

9

La producci vitivincola


10/44

10


A Subirats hom conrea diverses varietats de ram. Les varietats ms tradicionals es produeixendes de fa segles, mentre que daltres han estat introdudes fa noms alguns anys.

Les varietats de ram

- Xarello. s una varietat blanca autctona delPeneds i la ms conreada a la comarca. Els granssn arrodonits, de color daurat i de pell gruixuda. Laseva maduraci acostuma a tenir unes caracterstiquesmolt equilibrades, de manera que resulta fora verstili pot servir per a produir diverses menes de vi, aix comcava.

- Parellada. s una varietat blanca autctonai sadapta molt b a terrenys pedregosos i poc frtils.Els seus grans sn rodons i de mitjana grandria. Dnavins molt aromtics i duna graduaci lleugera.


11/44

11


- Ull de llebre. s una varietat negratradicionalment conreada al Peneds. Est molt estesaper totes les zones vitcoles de la pennsula, on repnoms com Tempranillo, Cencibel o Tinto Fino. Elsgrans sn de mida mitjana i presenten una coloraciintensa. Se nobtenen vins rosats i negres joves, pertamb poden elaborar-se grans vins de criana si esdeixa que arribi al punt ptim de maduresa.

- Macabeu. s una varietat blanca autctonacatalana, i de tradici secular. A daltres indrets delEstat se la coneix amb el nom de Viura. Els seusgrans tenen una mida entre mitjana i gran, i la sevapell s molt fina. Amb ella es produeixen vins blancssecs daromes molt afruitats, i tamb s una de lesvarietats que intervenen en lelaboraci del cava.


12/44

12


Les varietats de ram- Merlot. s una varietat negra forana que sha

adaptat molt b al Peneds. Els grans presenten unacoloraci violcia molt intensa. Amb ella selaboren vinsrosats i negres joves, per tamb dna bons vins de

criana ja que pot arribar a assolir una graduacialcohlica elevada.


13/44

13


- Cabernet Sauvignon.Varietat negra que es distingeix per donar uns vins ambmolta personalitat, de color intens i amb aromes que es fan complexos amb lenvelliment.Sha adaptat molt b al Peneds.

Cep

Cabernet Sauvignon(negre)


14/44

14


El procs delaboraci delvi i del cava

1El ram, un cop veremat, es premsa. Daquestpremsatge se nobt el most, s a dir, la partlquida dels fruits. El most fermentar de maneranatural per lacci de fongs microscpics (llevats)que es troben a les peles dels grans de ram.

Aquest procs rep el nom de fermentacialcohlica, ja que els sucres del most estransformen en alcohol etlic, tot alliberant dixidde carboni.

el vi


15/44

15


El vi resultant de tot aquest procsdelaboraci ha de ser filtrat itrasbalsat per tal deliminar el psito mares produdes durant lafermentaci del most. Segons lescaracterstiques del vi, aquest pot

ser consumit immediatament o bes pot emmagatzemar per tal queenvelleixi i millori les seves qualitats.

Actualment existeixen tcniques que permeten controlar lafermentaci, per tal dobtenir i d'assegurar la qualitat desitjada.Els mosts blancs es fan fermentar a temperatures baixes entre

15 i 20 graus centgrads Per fermentares poden fer servir desde petites barriques fins a grans tines dacer inoxidable ambtemperatura controlada per circulaci de lquid refrigerant. Elsvins negres es fermenten a una temperatura ms alta, entre 25 i30 C.

2

3


16/44

16



1El primer pas en lelaboraci del cava consisteix a omplir lampolla amb vi, llevats isucres, i tapar-la hermticament. A aquest primer pas sel coneix amb el nom detiratge. Aquesta ampolla s la que arribar a mans del consumidor final i ha de tenir laresistncia necessria per a poder suportar les sis atmosferes de pressi que hi haurdins quan shagi finalitzat el procs. El vi que serveix de base per elaborar el cava sproducte de la mescla de vins procedents de diverses varietats de rams. Les tresvarietats ms utilitzades a Catalunya sn: Macabeu, Xarello i Parellada. En alguns casoses fa servir la varietat coneguda amb el nom de Chardonay. Cada productor elabora la

mescla segons la proporci que consideri ms adequada per aconseguir el cava desitjat.Aquesta combinaci de vins s coneguda amb el nom de cupatge.

el cava


17/44

17


A continuaci cal baixar les ampolles a les caves, on reposaran horitzontalmenten rima, i comena la segona fermentaci, que es produeix dins la prpia ampolla.

Aquesta fermentaci s causada per lacci dels llevats sobre el sucre: aquest estransforma en alcohol i en dixid de carboni, que forma les bombolles i la conseqentescuma. Aix, la pressi dins lampolla augmenta fins arribar a les cinc o sis atmosferes.El temps mnim de reps s de nou mesos, temps exigit per la normativa del

Consell Regulador del Cava, per alguns hi acostumen a estar ms temps per tal depotenciar al mxim les qualitats del producte. Fins i tot hi ha caves que arriben aestar-hi uns quants anys; s el cas del gran reserva.

Aquest temps de reps s conegut amb el nom de criana. Quan sacaba, lesampolles es colloquen cap per avall en un suport inclinat ple de forats quesanomena pupitre. Aquesta operaci es fa amb la intenci que el solatge que quedadels llevats baixi i es dipositi al costat del tap. Durant un temps, les ampolles es

remouran manualment, sense abandonar la posici inclinada, per tal de facilitaraquest procs de sedimentaci.

2


18/44

18



Desprs de la remoci als pupitres es duu a termeel degollament. Aquesta important operaci consisteixa destapar lampolla per eliminar els sedimentsdipositats al seu coll. Finalment, pot afegir-se unapetita quantitat de licordexpedici, sempre enfunci del tipus de cava que sest produint. Aquestlicor s un vi dol que safegeix per donar al cava elpunt de dolor desitjat. Per compensar el petit volumde lquid perdut durant el degollament, safegeix unamica del mateix cava que sest produint. Segons laquantitat final de sucre el cava es qualificar, demenys dol a ms, com a Brut Nature, Extra Brut,Brut, Sec, Semisec o Dol.

3


19/44

19


Finalitzat el procs, cal tapar lampolla amb un tap de suro. Aquest tap hade dura la base una estrella de quatre puntes, de 7 mm de costat, i el

nom del cava i de l'elaborador. Aquest senyal identifica els caves, i nomsaquells que han seguit escrupolosament la normativa del Consell Reguladordel Cava estan autoritzats a utilitzar-ho.4


20/44

Subirats


21/44

El Municipi

El Municipi


22/44

castell de Subirats

22

3. El Municipi de Subirats

Subirats Capital de la Vinya s el municipi ms extensde la comarca de lAlt Peneds (55,78 km2 ). El seu termemunicipal comprn diversos nuclis, barris i caseries: SantPau dOrdal (cap de municipi), Lavern, Ordal, la Torre-ramona,El Pago, els Casots, Can Rosell de la Costa, el Rebato, Ca

lAvi, Can Cartr, Can Batista, Cantallops, Casablanca iMuntanya Rodona.

BV-2428

Sant Pau dOrdal

Lavern


23/44

El Municipi

23

El castell, que dna nom al municipi, es troba daltdun cingle a 304 m d'altitud, al sud de la Torre-ramona.La seva existncia est datada des de principis delsegle X. El santuari es troba al peu mateix del castelli t el seu origen a lesglsia de Sant Pere de Subirats,documentada tamb a principis del segle X. Desdaquest conjunt arquitectnic, sobserva un excellentpanorama del paisatge del Peneds i de les muntanyesque lenvolten, destacant, molt especialment, el massisMontserrat al nord.

Mare de Dude la Fontsanta

A ms daquests nuclis, cal destacar limportant conjuntformat per lantic castell de Subirats i el santuari dela Mare de Du de la Fontsanta.


24/44

24

3. El Municipi de Subirats

El clima i la vegetaci

El clima de Subirats element bsic pera la qualitat de la seva produccivitivincola es veu determinat per la sevaproximitat al mar i per les caracterstiquesdel relleu que lenvolta. Encara que lesmuntanyes no ens permeten veure-ho, elmar s fora a prop.

vinya vella vinya jove bancalspresseguer

El clima i la vegetaci

vista area de Sant Pau d'Ordal (capital de Subirats)


25/44

El Municipi

25

A lextens municipi de Subirats es conserva un interessant i valus patrimoniarquitectnic. Els elements ms importants sn el Castell de Subirats i el santuaride la Fontsanta ja esmentats, per tamb cal destacar la torre medieval de guaitade Can Llopart, el gran casal gtico-renaixentista de la Torre-ramona o lanomenadaTorrota del Moro que en realitat s una torre romana de la qual noms queden lesrestes dun mur. Cal esmentar, a ms, lesglsia de Sant Pau dOrdal, que s dorigenromnic, tot i que posteriorment va ser molt modificada.

El paisatge de Subirats s un paisatgeeminentment agrcola amb un interessantmosaic format per nuclis habitats, conreus ales zones planes o de pendents suaus, i boscosa les zones ms dretes i elevades.

Malgrat aquest carcter agrcola, hom potobservar les noves formes docupaci que estexperimentant el territori. Aquestes noves formes

vnen p rovocades bs icament pe ldesenvolupament de les activitats industrials(polgons) i pel creixement durbanitzacions,causat pel desplaament de poblaci des delcentre de la regi metropolitana cap a les reesperifriques.

El paisatge

El patrimoni cultural

Can Oliv


26/44

Subirats


27/44

Litinerari

Litinerari


28/44

28

mapa de rutes

Allotjaments:

1- Cal Joan Marina2- Cal Masana de la Plaa3- Cal Pelegr4- Pau Xic5- LOlivera6- Sol i Vi

Algunes de les rutes que us proposem en aquesta guia lespodeu gaudir grcies a les visites que organitza el Patronatde Turisme de Subirats.

Caves i cellers:

1- Albet i Noya2- Canals & Casanoves3- Carol Valls4- Castellroig5- El Celler de Mas Pujad6- Mas Ferrer7- Eudald Massana8- Cava Guilera9- Jlia Bernet

10- Cava Llopart11- Oliv Batllori12- Rosell Mir13- Sucesores Rafael Camps14- Sumarroca15- Ventura Soler16- Vitalpe17- Flix Massana

Restaurants:

1- Cal Matas2- Cal Min3- Cal Pau Xic4- Cal Pelegr5- Cal Pere Maset6- Cal Pubill7- Cal Saldoni8- Cal Xim

9- Canals & Casanovas10- Carles de Lavern11- El Artesano12- El Celler dOrdal13- El Dragn14- El Mirador de les Caves15- El Parador16- El Rac del Bon Menjar17- Sol i Vi

1

17

7

2

8

166

3

4

7 8

5

6

9

17

10

6

5

42


29/44

29

SIMBOLOGIA

Oficina de Turisme

Restaurant

Celler-cava

Ermita

Vista panormica

Hotel

Estaci de Lavern (Subirats)

Hpica

rea de pic-nic

Restes Neoltiques

Residncia-Casa de pags

Fonda

Conjunt Monumental

Castell

Barraca de vinya

Bosc Zona de vinya

RUTES VITCOLES

5

13

9

1

15

10

11

12

14

15

13

1

2

4

12

11

16

8 3

14

3

Sant PaudOrdal

Sant Josep Ordal

Sant JoanSesrovires


30/44

30


Pista. Km: 0,2

Se surt de lestaci per la rampa que baixa vers lacarretera, i se segueix aquesta cap el nucli de Lavern(SE), tot passant per sota lautopista A-7. A laltrecostat daquesta sinicia una pista que surt cap alesquerra segons el sentit de la marxa (NE). Tot just abans darribar a Cal Justino, deixem a la

dreta un cam que entre camps es dirigeix cap el

nucli de Lavern. Poc desprs de la casa, el nostrecam gira bruscament cap a lesquerra (E) i guanyaun xic dalada. Des daquesta zona s fcilapreciar el paisatge agroforestal en forma demosaic que caracteritza la comarca. Camps deconreu, boscos i nuclis de poblaci es van alternant.Durant el cam anem trobant rtols informatius(els treballs de la vinya, les diverses varietats deram, el clima, etc.) que podem anar llegint.

Cal Maristany s una masia de notablesdimensions. La seva part ms visible fou bastidaa principis del segle XX, tot i que conserva algunazona fora ms antiga. s una construcci deplanta rectangular amb coberta de dues vessants,

i t adossada una torre quadrangular.

Des daquest punt es t una bona perspectiva deles vinyes, amb el nucli de Lavern al fons (S). Mscap a la dreta (SW i W) es veu part de la comarca,destacant-hi La Granada i el seu campanar.

Seguim la pista forestal, la qual descriu un importantgir cap a la dreta, tot atansant-nos a Cal Justino.

Cal seguir el cam cap a CanMaristany, a uns pocs centenars

de metres. Al costat esquerre hiha lautopista, molt propera. Alcostat dret podem apreciar lesvinyes. Val la pena aturar-se alrtol que explica el cicle vegetatiude la vinya. Aix, sigui quina siguilpoca de lany en qu visitemSubirats, podrem tenir una ideaclara de totes les etapes del cicle:

el plor, la borronada, la brotada,la floraci i el verolament.

Cal Maristany. Km: 0,8

Estaci Vitivincola. Km: 0,0

Cal Justino. Km: 1,0

Cal Justino

Cal Maristany

Estaci de Lavern

RUTA 1


31/44

Itinerari

31

Savall s una masia del segle XVIII, amb un portal dovellat quedescriu un arc de mig punt. s de planta basilical i t alguns afegitsposteriors a la banda nord i a ponent. Aquest darrer est coronatper uns merlets dinspiraci modernista. La faana, com era costum,est orientada al sud per tal daprofitar la llum i lescalfor solars, ien ella destaca un vell rellotge de sol. Savall es troba en una crullade camins i nosaltres hem de seguir el que es troba ms a lesquerra(N) segons el sentit ascendent de la marxa.

Savall

Litinerari del Castell de Subirats s el msdestacat de tots els que conformen les RutesVitivincoles proposades pel Patronat deTurisme. El recorregut sinicia a lEstaciVitivincola, veritable centre neurlgic de les

Rutes que recorren el municipi. Aquestaestaci est situada a el baixador del ferrocarrilde Lavern - Subirats, i en ella trobareu tota lainformaci que vulgueu conixer de Subirats:les seves Rutes, les adreces de les caves iels cellers, aix com els seus horaris de visita,els restaurants del municipi, etc.

Savall. Km: 2,6


32/44

32


A molt pocs metres per sotade la pista forestal, un xic

abans de travessar el torrent,hi ha les restes fora benconservades dun antic fornde cal.

exterior del forn

La Bardera s una masia del segle XVIII dela qual destaca la seva faana amb un notablerellotge de sol. Tot i que des del cam no espot veure, a poca distncia cap a lEst estroba la caseria de Can Rosell, un dels nuclishabitats que conformen el municipi de

Subirats.

Aquesta zona del cam discorre per terrenysamb una certa elevaci, la qual cosa enspermet tenir vistes fora interessants. Hitrobem, a ms, exemples daltres conreus desec que no sn la vinya, com ara les olivereso els ametllers. Igualment, hom pot observarespcimens darbres que no sn propis de la

zona sin que han estat introduts, com perexemple el lledoner o leucaliptus.

la Bardera

Forn de cal. Km: 3,0

La Bardera. Km: 3,5


33/44

Itinerari

33

Crulla amb la carretera deSant Sadurn a lOrdal. Km: 4,7

Aquelles persones que vulguin tenir unavisi ms completa dels voltants delCastell i desitgin caminar una estona,poden anar fins a la Torre-ramona, quees troba, molt visible al peu de lestreprocs del Castell i el Santuari.

Tot just a lentrada del nucli dels Casotstrobem un cam local asfaltat que surt capa lesquerra, segons el sentit de la nostramarxa, i en porta cap el Castell de Subirats.Uns rtols indicadors ben visibles eviten lapossibilitat de perdrens. Aquest cam baixafortament per tal de travessar el torrent queens separa del Castell. Mentre baixempodem observar exemplars despcies comel sac o lom. El cam s prou ample per apassar-hi tranquillament dos vehicles, percal anar amb prudncia, ja que en algunpunt la visibilitat no s prou bona i la inclinacidel pendent s important.

Els Casots. Km: 5,4

En arribar al conjunt arquitectnicdel Castell i el Santuari, trobem unagran esplanada on podem aparcarcmodament si hem arribat encotxe. Des daqu la vista smagnfica, per s preferibleobservar el paisatge des de laterrassa que hi ha al costat delesglsia, a molt poca distncia delaparcament.

Castell de Subirats. Km: 7,3

Can Rigol

Arribats a la crulla haurem de girarcap a la dreta, en direcci al propernucli dels Casots. Des daquest punt

es pot observar cap a lesquerra (N)la masia de Can Rigol, exemplevists de construcci de plantabasilical, tpica de larquitecturatradicional al mn agrari catal.Tamb hi trobarem un rtolinformatiu sobre les caracterstiquesclimtiques de Subirats.

Durant aquest tram de la Ruta hitrobem algun pollancre allat. A mdreta (SW) tenim una perspectivamolt interessant sobre la Torre oTorrota de Can Llopart.

Prolongaci de litinerari

Castell de Subirats


34/44

34


La llargada del recorregut s de 3,9 Km. Es pot fer caminant,en cotxe, en bicicleta o a cavall. Aquesta ruta discorre entrevinyes.

El recorregut total s de 4,2 Km i es pot fer en bicicleta, acavall o caminant. Aquesta ruta es desenvolupa entre bosci vinyes.Totes les rutes tenen rtols informatius i senyalsindicadors de continutat. A lEstaci de ferrocarril i en aquestamateixa guia rebreu tota la informaci que necessiteu sobreaquestes rutes i sobre les adreces de caves, cellers i

restaurants de Subirats. Igualment us informaran delrecorregut del Bus Turstic per tots els nuclis urbans, cellers,restaurants i cases de pags del municipi.

Can Maristany Can Bou Can Batista Estaci Vitivincola de Lavern

Litinerari del Castell s el ms destacat de Subirats, per hi hadaltres que ens permeten conixer les diverses zones delmunicipi. Dentre les moltes Rutes Vitcoles senyalitzades pelPatronat de Turisme, en destaquem les segents:

Estaci Vitivincola de Lavern Cal Batlle Can Batista Cal Xic de lAgust Carretera C-243RUTA 3

RUTA 2


35/44

Itinerari

35

Aquesta ruta t una llargada de 3,5 Km i t un carcter eminentment

pedaggic, ja que sha dissenyat per a qu la segueixin nens i nenes enedat escolar. Existeix material didctic a disposici de les escoles quevulguin visitar Subirats i conixer el mn de la vinya i tot all que lenvolta.

Aquesta ruta es fa caminant.Cal Olivella

Estaci Vitivincola de Lavern Can Maristany CalJustino Ca lOlivella Font Clara El Serral EstaciRUTA 6

Torrota moro

Passeig planes entre vinyes, 1,7 Km. Es poden observar les

restes de la Torrota del Moro d'origen rom.

Ca l'Almirall Carretera C-243RUTA 5

Estaci de Servei del Port de lOrdal Cam de la MuntanyaRodona Cam dels Vidriers Carretera N-340

Aquesta ruta t una llargada total de 7,2 Km, i es pot fercaminant, en bicicleta o a cavall. Es passa per terreny boscsi entre vinyes. El nom del Cam dels Vidriers ens recordalantiga existncia dun forn de vidre. Veurem barraques depedra.

RUTA 4


36/44

36


El recorregut total es de 3,1 Km es pot fer caminant enbicicleta, cavall o tot terreny. Es un passeig entre vinyes i

bosc, al llarg del recorregut podem veure algunes barraquesde pedra, marges de pedra, la Masia de Can Mata del Racde planta basilical, amb tres cossos, sembla ser del 1115,a prop es troba una cova del neoltic, i a l'arribar al collgaudirem d'una magnfica vista de Savall i de la plana moltbonica.

Carretera dels Casots Can Mata del Rac Coll de Conxesportes Sant Pau d'Ordal

Sant Pau

Barraca de pedra

Sant Pau d'Ordal Carrer de Cal Rovira Maset delLle Sant Pau d'Ordal

El recorregut total s de 4,6 Km caminant, bicicleta, cotxe,cavall i tot terreny, passeig entre vinyes amb excellentsvistes de torrents.

RUTA 8

RUTA 9

Can BasRUTA 7Can Cartr - Corral del Mestre - Tres Torrents - Ermitade Sant Joan Salerm

El recorregut total s de 4,2 Km i es pot fer caminant, encotxe, en bicicleta o a cavall. Aquesta ruta circula

fonamentalment entre vinyes i ens permet conixer algunesrieres de Subirats. Prop de l'ermita de Sant Joan Salerm,hom pot observar la notable masia de Can Bas.


37/44

Vocabulari bsic

Telfons i lloc web dinters


38/44

6. Informacions complementries

Vocabulari bsicBorr: Gemma don brotaran les noves branques.Brocada: Sarment podat normalment a dos borrons i don sortiran els sarments productius a laprimavera.Cava: Vi escums de qualitat que resulta de sotmetre el vi a una segona fermentaci dins lampolla.

Aquesta s la denominaci oficial que sutilitza pels escumosos produts a Catalunya i a algunesaltres zones molt concretes de lEstat. Una cava tamb pot denominar aquella zona del celler,

sovint subterrnia, dedicada a la conservaci i emmagatzematge del vi.Celler: Local on selabora el vi i on aquest madura i senvelleix.Cep: Cadascun dels espcimens de Vitis Vinifera que formen una vinya. Aquest terme sutilitzasovint per designar la soca de la planta.Circell: Filament que treuen a la part oposada del borr dels sarments, en algunes varietats moltabundants.Criana: Perode durant el qual les ampolles reposen a la cava, per tal que es produeixi elnecessari envelliment del vi. El cava ha de tenir una criana mnima de nou mesos.

Cupatge: Mescla de diferents vins amb la qual sobt el vi base que sha de transformar en cava.Degollament: Acci de destapar les ampolles de cava per tal deliminar el solatge que han deixatels llevats, un cop produda la segona fermentaci i desprs de passat el perode de criana.D.O.: Sigles de Denominaci dOrigen. Aquesta denominaci qualifica el vi i garanteix el seuorigen. Subirats pertany a la D.O. PENEDS.Esporga: Acci per la qual es neteja una planta de fulles i branques intils o sobreres.Fermentaci alcohlica: Procs qumic pel qual els sucres del most esdevenen alcohol.Licor dexpedici: Vi dol que safegeix per donar al cava el punt de dolor desitjat.

Llevat: Nom que es dna als fongs unicellulars que permeten la fermentaci.Most: Suc del ram sense fermentar.


39/44

Pmpol: Nom que rep cadascuna de les fulles del cep.Pistola: sarment podat a 6 10 borrons, tpic de la poda llarga.

Poda: Acci per la qual es tallen els sarments sobrers dun cep.Tipus de poda curta:-Vas: Consisteix en un tronc recte daltura variable sobre el qual estan distributs els braoson van situades les brocades.-Royat doble: formaci en cord que consisteix en un tronc recte de 50-70 cm daltura delqual surten dos troncs arquejats i en direcci oposada horitzontalment i sobre els qualssassenten les brocades que han de portar els sarments de producci.Tipus de poda llarga:

-Guyot: consisteix en un tronc sobre el qual sassenten un o dos conjunts brocada pistola.El conjunt est format per dos sarments, lun podat a dos borrons anomenat brocada i laltrapodat a 6-10 borrons anomenat pistola o verga.

Pupitre: Suport inclinat on es colloquen cap per avall les ampolles i on es remouen, amb lobjectiude dipositar els sediments al coll de lampolla, al costat del tap.Rima: Filera dampolles collocades en posici horitzontal al fons de les caves per aconseguir lasegona fermentaci.Sarment: Cadascuna de les branques dels ceps.Tiratge: Acci domplir lampolla amb vi, sucres i llevats. Aquesta acci s prvia a la segonafermentaci.Varietat: Qualsevol dels diferents tipus de ram que hom pot conrear. Cada varietat t les sevescaracterstiques prpies pel que fa a color, consistncia, sabor, etc. Macabeu, Xarello, Parellada iUll de Llebre sn varietats tradicionals al Peneds. Cabernet Sauvignon, Chardonnay o Gewrstraminersn varietats adaptades al Peneds durant les darreres dcades.Verema: Collita del ram que es realitza a la tardor.Vi: Beguda alcohlica resultant de la fermentaci del most.

Vinya: Camp plantat de ceps. Tamb es pot utilitzar aquest mot per designar cadascun delsespcimens de Vitis Vinifera.Vinificaci: Nom que rep el procs pel qual el most es transforma en vi.Xampany: Nom que rep el vi escums elaborat a la regi francesa de la Xampanya.

6 I f i l t i


40/44


Oficina dInformaci Turstica de SubiratsEstaci de Renfe de Lavern, s/n Tel. 93 899 34 99 Fax. 93 899 46 11

[email protected] www.turismesubirats.com

Ajuntament de Subirats: C/ Ponent, 13 Sant Pau dOrdal Tel. 93 899 30 11 Fax. 93 899 48 11

[email protected] www.subirats.cat

Caves i Cellers:Albet i Noya Sant Pau dOrdal 93 899 48 12Canals & Casanovas Can Bas 93 899 32 02Carol Valls El Corral del Mestre 93 898 90 78Castellroig Ctra. De Sant Sadurn a Vilafranca 93 891 19 27

El Celler de Mas Pujad Ordal 93 417 11 29El Mas Ferrer Ca lAvi 93 898 82 92Eudald Massana Noya Sant Pau dOrdal 93 899 41 24Flix Massana Rfols - Sant Pau dOrdal 93 899 41 65Cava Guilera - Lavern 93 899 30 85Jlia Bernet El Pago 93 899 40 95Cava Llopart Els Casots 93 899 31 25Oliv Batllori - Els Casots 93 899 31 03

Rosell Mir El Rebato 93 891 13 54Sucesores de Rafael de Camps Ordal 93 817 91 73Sumarroca El Rebato 93 891 10 92Ventura Soler Cintur Sant Sadurn 93 818 30 03Vitalpe Can Bas 93 899 48 02

Telfons dinters


41/44

Restaurants

Cal Matas Urb. Casablanca 93 891 04 97Cal Min Ordal 93 817 90 99Cal Pau Xic Sant Pau dOrdal 93 899 30 51Cal Pelegr Ordal 93 817 90 22Cal Pere del Maset Sant Pau dOrdal 93 899 30 28Cal Pubill Lavern 93 899 32 03Cal Saldoni Sant Pau dOrdal 93 899 31 47Cal Xim Sant Pau dOrdal 93 899 30 92

Canals & Casanovas Can Bas 93 899 32 02Carles de Lavern Lavern [banquets i convencions] 93 891 00 85El Artesano Ordal 93 817 91 43El Celler d'Ordal Ordal 93 817 90 68El Dragn - Braseria Rojas - Urb. Casablanca 93 891 27 53El Mirador de les Caves Els Casots 93 899 31 78El Parador Urb. Casablanca 93 891 28 55El Rac del bon menjar Cantallops 93 899 31 58

Sol i Vi Can Bas 93 899 32 04

AllotjamentsCal Joan Marina Ca LAvi [fonda] 93 899 07 24Cal Masana de la Plaa Sant Pau dOrdal [turisme rural] 93 899 41 20Cal Pau Xic Sant Pau dOrdal [fonda] 93 899 30 51Cal Pelegr Ordal [hostal] 93 817 90 22LOlivera Can Bas [turisme rural] 93 899 33 41

Sol i Vi Can Bas [hotel] 93 899 32 04Altres

Can Rossell Natura - Sant Pau dOrdal 605 78 19 91Centre dHpica Sant Pau - Sant Pau dOrdal 93 899 30 29

6 I f i l t i


42/44


Informaci sobre el municipi:Diputaci de Barcelona - www.diba.es/municipis/subiratsInstitut del Vi i del Cava INCAVI www.gencat.cat/darp/c/incavi.htm

Comarca:

Consell Comarcal de lAlt Peneds www.ccapenedes.comConsorci de Promoci Turstica de lAlt Peneds www.altpenedes.netConsell Regulador del Cava www.crcava.esD. O. Peneds www.dopenedes.esVinseum www.vinseum.cat

El Bus Turstic de Subirats fa un recorregut pel municipi, que dona al visitant la possibilitat dedescobrir tot el que envolta la cultura del vi i el cava, tot fent una passejada entre les vinyes.

Per ms informaci i reserves poseu-vos en contacte amb la Oficina de Turisme, trucant al93 899 34 99 o enviant la teva consulta a [email protected].

Fotografies cedides per:Mart Colomer, Adolf Cucala, Pere Guilera Sard, Ester Prat, Araceli Soler, CavesSumarroca, Caves i Vins Eudald Massana Noya, Consell Regulador del Cava i Institut

Cartogrfic de Catalunya (Generalitat de Catalunya).

Llocs web dinters


43/44


44/44

Rutes Vitivinícoles de Subirats - Guia Visual

Documents

Transcript of Rutes Vitivinícoles de Subirats - Guia Visual