Rupit i les seves Llindes

Rupit i les seves Llindes

PONTPENJAT

Carrer B

ac de l‘EraCarrer Barbacana

Carrer del Fossar

Carrer Barbacana

PLAÇAMAJOR

Car

rer

Pal

au

Car

rer d

e l’E

sglé

sia

Cam

í de

San

t Joa

n de

Fàb

regu

es

C. M

anyà

Carre

r Col

l Cas

tell

P

1

2

4

5

7

7.1

6

9

8

10

11

3

i

Car

rer

Ped

rera

El Repòs

Can Rovira

Can Camps

Cal Mestre

Ca l’Estrella

La Notaria

Escola de l’Agullola i Can Sallent

Església de Sant Miquel

Centre Parroquial

Can Pastoric

Can Rocaroja

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Index Llindes

4 5

Us hem seleccionat algunes de les llindes més representatives del Rupit, a través de les quals podrem descobrir què és una llinda, quines en són les característiques principals i també endinsar-nos a la història del nostre poble des del segle XVI fins als nostres dies. Iniciem aquest recorregut entrant al nucli històric pel pont Penjat, un recorregut molt habitual avui dia, però impossible fins al novembre de 1945, quan es va construir el pont penjat per accedir-hi.

A través de les primeres llindes descobrirem què són i quina és la seva naturalesa. Una llinda és la peça, tradicionalment de pedra o fusta, que es troba a la part superior de qualsevol obertura d’una edificació, normalment portals i finestres. Ens fixarem en les que tenen algun tipus d’inscripció o gravat, i que van ser esculpides per deixar constància de l’any de construcció de la casa, identificar la família que n’era propietària, informar de l’ofici que s’hi desenvolupava, i per deixar testimoni de la cristiandat dels seus propietaris.

6 7

Rupit té una història estretament lligada amb la pedra, tant, que fins i tot el seu nom prové de la paraula llatina rupes, que significa pedra. Un dels aspectes més destacats i originals del patrimoni arquitectònic de Rupit i Pruit és que totes les seves cases són fetes amb aquest material, i hi destaquen notablement les llindes de portes i finestres.

98

En aquesta primera llinda podem veure, a banda del nom del propietari i de la data, una creu i la inscripció IHS, abreviatura de Jesús Salvador. La lletra I pertany al mot Jesús escrit en alfabet grec (Iésous), i la S correspon a la paraula Soter, que en llatí vol dir salvador. Podrem veure altres inscripcions i símbols, com la paraula Jesús, l’abreviatura MRA o M, corresponent a la verge Maria, o la combinació de la I i la X, la primera lletra significa Jesús i la segona, l’Ungit. En la part inferior d’alguna llinda, també hi veurem esculpida la representació dels tres claus en què Jesús va ser clavat a la creu1.

Llinda Nº 01

El Repòs

1 https://calamplerupit.cat/2012/09/12/llindes-marques-i-escriptures-cases-de-rupit/

10 11

Una llinda també era mostra de prestigi i de distinció, ja que manifestava el poder adquisitiu del propietari. Ho demostra molt bé aquesta segona llinda que us hem seleccionat, datada el 1610, en la qual podem llegir el nom de Jaume Bosch, pare de Patllari Bosch, que va ser batlle de Rupit 2 .

Ens aturarem un moment a la plaça Manyà, on podem veure una llinda amb la data 1597. És la més antiga que es conserva avui al nostre poble. Aquesta mateixa casa allotja dues llindes més, una del 1677 i una del 1751.

No és pas una cosa estranya, passa en moltes altres cases del poble, i ens dona testimoni de les diverses remodelacions que anaven sofrint els habitatges al llarg de les dècades i també que la tradició de gravar les llindes ha anat persistint.

Can Rovira

Can CampsLlinda Nº 03

Llinda Nº 02

2 https://www.raco.cat/index.php/CinglesCollsacabra/article/view/263503/350996

1312

Seguidament, veurem la més excepcional que tenim al nostre municipi, pertanyent a la casa de l’apotecari. Escrit en llatí, hi podem llegir: “Déu de la terra va crear els medicaments, i l’home prudent no els avorrirà” 3. És de gran riquesa ja que, a banda d’aquesta inscripció que fa referència a l’ofici, hi figuren també tots els elements que hem vist que poden ésser característics d’una llinda: una referència religiosa (hi figuren els noms Iesus i Maria, separats per una creu), la data (1688) i el nom del propietari de la casa (Esteve Beguerie).

3 https://calamplerupit.cat/2012/09/12/llindes-marques-i-escriptures-cases-de-rupit/

Cal Mestre

Llinda Nº 04

1514

A pocs metres hi trobem una altra llinda, la primera que veiem en un portal adovellat (en forma d’arc o volta). A la dovella clau, situada a la part central de l’arc, s’hi pot llegir “Raval diví”, i a sota seu hi ha gravat l’anagrama símbol de Jesús (IHS). A la pedra que queda per sobre, hi ha gravada la inscripció.“Es una pret sante”, escrita en català, però plena d’incorreccions ortogràfiques (hi apareix una N doble)4 .

Llinda Nº 05Ca l’Estrella

4 https://calamplerupit.cat/2012/09/12/llindes-marques-i-escriptures-cases-de-rupit/

1716

La Notaria Llinda Nº 06

5 POUM6 SOLÀ, X.(2014).“La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”, Ausa, núm. 173, pp. 1004.7 SOLÀ, X.(2014).“La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”, Ausa, núm. 173, pp. 1004.8 https://lanotariaderupit.wordpress.com9 POUM

Seguirem ara fins a la Plaça Major i el carrer Palau, fent-vos notar que la majoria de les llindes que hem pogut veure fins ara daten dels segles XVI i XVII, i no pas per casualitat. L’establiment de cavallers al Castell de Rupit (documentat per primera vegada l’any 1040) als segles XII i XIII donaren un caire aristocràtic a la població. Al segle XIV la demografia baixà considerablement, però al fogatge del segle XVI registra una certa recuperació. L’època de màxima esplendor de la vila coincidirà amb el segle XVII, potenciat per l’establiment d’immigrants francesos durant la Guerra dels Segadors (1654) en tota l’àrea del Collsacabra5 . Hi ha però altres elements que contribuïren a l’augment de població i d’importància de la nostra vila. El camp vivia una època de pau i prosperitat, fet que es va traduir en la construcció de diversos masos de gran embergadura a les rodalies de Rupit i Pruit 6 . També en aquest segle, la producció de teixits es traslladarà de les grans ciutats a la ruralia. Rupit va aconseguir adquirir una posició clau en la indústria del drap, gràcies a la proximitat del poble al camí ral entre Vic i Olot7.

L’element que ens mostra millor la importància de la vila de Rupit durant els segles XVI–XVII és que comptava amb una notaria. Situada al final del carrer Palau, nom donat per la notaria que era anomenada Palau Notarial, va estar en funcionament entre el 1308 i l’any 18358. Va ser regentada quasi cinc-cents anys per la família Soler, nom que podem veure esculpit sota l’escut de la família (en el que hi destaca el sol), que presideix el portal adovellat d’entrada a la casa9. Al seu tancament la casa va caure en desús, fins a arribar en un estat tant precari que a la segona meitat del segle XX els nous propietaris van haver-la de reformar gairebé de forma integra. El nom de Palau Notarial era ben merescut, doncs l’aspecte de l’edifici era del tot sumptuós, encara més del que ho és avui.

1918 Llindes Nº 07

Escola de l’Agullola i Can Sallent

L’edifici comptava amb dues llindes d’estil gòtic que van ser sostretes, i que avui podem contemplar en les finestres del primer pis de dos edificis de la Plaça Major, una casa particular i l’escola municipal.

2120

Tornarem enrere i passarem de nou per l’església, construïda a partir del 1729 pels mestres de cases de Vic Josep Morató i Pere Anglada. Emmarcat en aquest moment d’esplendor i creixement de la vila, va ser dissenyada i construïda com un edifi ci immens i espectacular, on cabria el gran nombre d’habitants de la vila10. Ens enfi larem pel carrer del Fossar, per arribar a la part alta del nostre poble, als peus del castell. No deixarem de mirar les llindes que anirem trobant durant la passejada; en podrem observar de diverses, en les quals fi guren noms.

Podrem veure quins eren els cognoms dels que habitaven el nostre poble segles enrere, com ara Begueria, Bosch, Crosas, Donada, Garganta, Monteis, Noguer, Torra o Vila. Pel que fa als noms, tots són masculins, fruit de la mentalitat i costums de l’època, que feien que la casa passés en mans de l’hereu, el fi ll masculí més gran, i que les pubilles anessin a viure a casa del marit.

Centre Parroquial

Can Pastoric

Esglésiade Sant Miquel

Llinda Nº 09Llinda Nº 08

Llinda Nº 10

10 SOLÀ, X. (2014).“La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”, Ausa, núm. 173, pp. 997-998.

Una de les conseqüències de l’augment de població esdevingut durant els segles XVI i XVII, va ser l’establiment de molts ofi cis: sastres, barbers, apotecaris, sabaters, etc. Hem vist abans les llindes de la casa de l’apotecari i del notari, ara en podrem veure dos exemples més. Al carrer Fossar número 12, sobre la llinda del portal esquerre, podem llegir JASINTO TORRA SASTRE, fet que ens indica que era una de les diverses sastreries de què disposava el poble.

Al número 24, veurem unes estisores esculpides a la llinda d’una de les portes; això ens deixa testimoni que era la casa d’un sastre o sastressa o bé d’un barber.

2322

Ens trobem ara a la part més antiga del nostre poble, on es van construir les primeres cases al peu del castell, que va ser l’origen del nostre poble. Tot i així, veiem diverses llindes dels segles XVII i XVIII.

El segle XVIII va estar marcat per les reformes o reparacions d’habitatges, la divisió de les cases en diversos habitatges més petits i la construcció de nous habitatges en els horts de les cases existents11 . També es va construir en espais, fins aleshores, deshabitats. És el cas del carrer que enfilarem ara, el carrer de la Pedrera, les cases del qual daten del segle XIX, i que s’anomena així pel fet que segles enrere hi havia una pedrera de la qual s’extreia la pedra per construir les cases de Rupit. No és casualitat que històricament les cases de Rupit fossin de pedra, perquè era un material que abundava als nostres entorns. Només aquelles cases més adinerades –ho demostra el fet que eren així la rectoria i la façana de l’església¬–, cobrien la pedra amb una capa de morter, i quedaven blanques. Rupit disposava d’un gran nombre de mestres de cases, arquitectes i picapedrers, com Joan Vinyals, Joan Vallbona, Gaspar Roca, Josep Serrat i Isidro Sallent. També hi havia altres oficis del món de la construcció, com ara fusters, ferrers, teulers, rajolers o serradors. Alguns eren originaris del mateix poble, però altres venien de fora per treballar-hi.

En són un exemple la família Sardanedes, que sembla que vingueren al poble per construir el campanar de Rupit, que va durar vuitanta-tres anys (del 1786 al 1869), i que es van establir a l’última casa del carrer que estem pujant. A la llinda del portal d’entrada a l’habitatge hi podrem llegir: Joan Sarsanedas Mestra de Casas Any 1853.

Can Rocaroja

11 SOLÀ, X. (2014).“La febre de la construcció en el segle XVIII: urbanisme i arquitectura en el Collsacabra”, Ausa, núm. 173, pp. 1010.

Llinda Nº 11

2524

Arribem al final del carrer i també del recorregut que ens ha permès descobrir el nostre poble i les llindes que amaga. Des d’aquí podem veure les zones que hem visitat, que constitueixen el nucli històric del nostre poble, però també les zones per on s’ha expandit d’ençà del segle XIX.

A partir de la segona meitat del segle XIX, el descens del nombre d’habitants va ser imparable, tendència que ha continuat fins als nostres dies. El segle XX va estar marcat per l’abandonament del poble, ja que moltes famílies van baixar a la plana de Vic a la recerca de feina. Durant les últimes dècades del segle, l’arribada del turisme va significar una verdadera locomotora per a l’economia local.

En l’àmbit urbanístic, moltes cases van ser rehabilitades, però també se’n van construir de noves, sobretot per a estiuejants provinents de l’àrea metropolitana de Barcelona. La urbanització del camí de Sant Joan de Fàbregues i de la zona de Santa Llúcia ha provocat que es desbordessin els límits històrics del poble.

Si teniu l’oportunitat de caminar per aquests carrers nous, podreu comprovar com la tradició de gravar les llindes ha continuat viva fins als nostres dies.

2726

rupitpruit.cat

Amb la col·laboració de:

Text

os: J

oaqu

im M

arsa

lD

isse

ny i

Maq

ueta

ció:

BeS

tudi

o ( i

g: @

be_s

td_

)