Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

1

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

RROOMMAA AA LLAA MMOODDAA

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

2

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Complex Educatiu de Tarragona Autovia de Salou s/n

43006 Tarragona

AAuuttoorrss:: NNúúrriiaa MMoonnttaarrddiitt BBooffaarruullll

JJoorrddii TToorrttoossaa GGiimméénneezz MM.. JJooaannaa VViirrggiillii GGaassooll

EEddiicciióó rreevviissaaddaa:: jjuulliiooll 22001144 IISSBBNN:: 997788..8844..669933..88111177..55

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

3

11.. EELLSS MMAATTEERRIIAALLSS

Llegeix aquesta informació sobre els tipus de roba que es va usar en època romana i enganxa al costat un tros del teixit que li correspongui:

MMAATTEERRIIAALLSS OORRIIGGIINNAARRIISS CCOOLL··LLOOCCAA EELL MMAATTEERRIIAALL

PELL Usada en els vestits més antics i primitius, en

les zones rurals. Els pagesos i els pastors sempre portaven alguna peça de pell, com els abrics i altres peces folrades de cuir, a més del calçat i un barret de pell d’ós.

Més endavant, la pell fina es converteix en un article de luxe (de cabrit i gamussa).

LLANA Era el teixit més usat, amb qualitats diferents,

més o menys bastes, segons el preu. Es podia produir a casa (per les esclaves que la

cardaven (pentinaven), la filaven i la teixien), o en tallers especialitzats.

OR, PLATA, PERLES, PEDRES... Emprats com a elements decoratius: en brodats a les vores, o cosits....

La llana té unes característiques físiques que la fan flonja i elàstica; per això, els seus teixits no s’arruguen ni es deformen. És un excel·lent aïllant de la calor (aguanta fins als 100º). Les fibres poden tenir des dels 2,5 cm fins als 55 cm de longitud, segons la raça de les ovelles; com més llargues són, més gruixudes. Es pot tintar abans o després de filar.

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

4

MMAATTEERRIIAALLSS EEXXÒÒTTIICCSS CCOOLL··LLOOCCAA EELL MMAATTEERRIIAALL

LLI Les seves característiques (finor, delicadesa, consistència i suavitat) el van convertir en el material ideal com a roba interior, primer de les dones i després dels homes. Es conreava en zones humides.

Fibra tèxtil d’origen vegetal, obtinguda d’una herba (de 40 a 80 cm d’alçada), procedent de l’orient. Es produeix en deixar assecar la palla i en provocar-ne després la fermentació, per tenir-la en remull de 10 a 20 dies. Es torna a assecar i es pentina. Té un aspecte lluent i el color pot anar del blanc al groc o gris. Permet blanquejar-la i tintar-la, després del filat. És un bon conductor de la calor.

COTÓ Arriba a Roma des de l’Índia al segle II aC. Es fan vestits fins i elegants, barrejats, a cops,

amb fils d’or i plata (brocat).

Fibra tèxtil vegetal, amb les fibres més o menys llargues, segons sigui l’egípcia (llarga), o l’índia (curta). La collita es fa quan ha caigut la flor i s’ha obert la càpsula. El cotó aguanta bé fins a temperatures de 125º. Si se li aplica la sosa càustica adquireix una brillantor semblant a la de la seda.

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

5

Per a teixir, cal tenir un fil del material emprat i que s’haurà d’estendre en un sentit vertical (ordit) i després horitzontal (trama), entrecreuant-se al teler:

FELTRE Fet de pèls de cabra, és un drap gruixut no fabricat a base de fils d’ordit i de trama, sinó compost de fibres adherides les unes amb les altres. Es reservava als pobres i servia per a fer les capes, en ser un bon aïllant del fred i la pluja.

SEDA XINESA En un primer moment, es teixia a Itàlia i es

barrejava amb fils de cotó o de lli, que produïen teles lleugeres i transparents de gran qualitat. Des del segle I dC, es tintaven de vius colors.

Més endavant va arribar la seda pura, teixida a l’orient.

Filament secretat pel cuc de seda, de 600 a 1200 m de longitud. És més gruixut l’extrem de fora que el de dins. Per filar, cal matar primer la crisàlide ofegant-la, en sotmetre-la 5 minuts al vapor d’aigua. Un cop sec, el capoll es pot transportar i emmagatzemar. Per filar, cal desenrotllar el fil i després torçar, dos o tres fils alhora, per donar-li més consistència. És lluent, flexible, suau i aïllant de l’electricitat.

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

6

Ara, veurem els diferents tipus de fils i els compararem:

LLANA

LLI

COTÓ

SEDA

Resistència

Suavitat

Escalfor

Riquesa

Frescor

Quins dels anteriors materials, encara s’usen avui? Tens o n’has tingut alguna peça de roba? Anota què i de quin producte.

Enganxa a continuació un trosset de fil i compta de quants fils (caps) està composat per a fer-lo més gruixut i resistent. Observa que està retort (recargolat).

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

7

22.. EELLSS TTIINNTTSS

Si bé al principi s’usaven els materials amb els seus tons naturals, a poc a poc, es van introduir els tints per donar color als teixits i les robes. Aquesta activitat es duia a terme en una tintoreria (fullonica) que havia de comptar amb molta aigua neta i espai, per tal d’acolorir els teixits, en calent o en fred. La primera forma consistia en la cocció de plantes, insectes, líquens o bolets que cedien el color al líquid. El segon mètode, en canvi, suposava deixar en remull vegetals o animals per provocar-ne la fermentació. Les fibres a tintar havien d’estar ben netes, abans d’aplicar-les els colorants i els mordents, és a dir els productes que fixaven el color: cendres, orina podrida, alum o sals. No tots els colorants tenien el mateix preu ni la mateixa dificultat en la seva obtenció. Per tant, el to marcava el preu de la tela. Marca els que són d’origen animal.

Color Colorant Fils

Marró

Ocre

Groc

Porpre

Vermell

Safrà

Blau mar

Blau ultramar

Taronja brillant

Escorça i fulla de

castanyer

Gal·les de roure

Ginesta, pell de

magrana

Cargol de mar

Kermes vermilio

Safrà

Glastum

Índig

Rubia tinctoria

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

8

33.. EELL VVEESSTTUUAARRII MMAASSCCUULLÍÍ

Llegeix aquesta informació sobre la túnica:

Observa la imatge i descriu la túnica que duien els diferents grups socials:

TIPUS DE TÚNICA QUI LA PORTA? DESCRIPCIÓ

Clavata

Els senadors

Clavata

Els cavallers

Recta

Per a cerimònies

33..11.. LLAA TTÚÚNNIICCAA

Estava formada per dues peces rectangulars de roba cosides per les espatlles, de diferent llargada segons la situació. Eren normalment de llana sense tintar, de color cru. Algunes duien franges de color, indicatives de la situació social.

Les vestien tots els homes i els nens, ja que era una peça còmoda. Molts en portaven vàries per anar més calents.

Les túniques podien ser: Interior (subucula, indumenta): una túnica de llana o de lli que servia com a roba

interior i amb la qual es dormia. Per estar per casa es podia dur sense cinturó. Exterior (amictus): una túnica de llana sense mànigues o fins al colze. El cinturó

permetia pujar-la més o menys, no estava ben vist anar sense.

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

9

De color

Treballadors i per a situacions informals

A la grega

Esclaus i treballadors

Alguns romans, sota la túnica, portaven el subligaculum, una mena de calçotets.

Observa aquestes pintures, escultures i mosaics romans i intenta identificar el seu vestuari:

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

10

Llegeix aquesta informació sobre la toga:

Marca en aquesta escultura la toga i assenyala què seria el sinus.

33..22.. LLAA TTOOGGAA

Peça de llana que es duia embolcallada sobre la túnica. Era de gran format (d’uns 7 metres de llargada per 2’7 metres d’amplada), lleugerament semicircular que es duia sobre una espatlla i deixava l’altre braç lliure i queia fins als turmells. Es fixava amb una fíbula o es lligava amb una peça de cuir. Formava uns plecs que es deien sinus, balteus i umbo. Els plecs del sinus permetien guardar-hi coses petites (que feia de butxaca).

Les feien els sastres i havien de prendre’n les mides acuradament per aconseguir una bonica caiguda dels plecs. Amb el temps van anar creixent i arrodonint-se, cada cop eren menys còmodes.

Era un símbol de romanitat en temps de pau. Tots els ciutadans romans estaven autoritzats a portar-la, però només la vestien habitualment els homes de les classes altes.

Aquesta peça tan àmplia, solemne i pesada tenia una col·locació molt complicada per mantenir els plecs ben posats mentre es caminava i no s’ensopegués.

L’usaven: els magistrats i els senadors quan exercien les seves funcions públiques, els homes en situacions formals: com a roba de gala, per ser enterrat, en els actes religiosos (en què es tapaven el cap per fer un sacrifici), i per assistir al teatre i als jocs, especialment si els presenciava l’emperador.

Tria quins d’aquests adjectius defineixen millor la toga:

Còmoda, elegant, informal, estreta, àmplia, incòmoda, calorosa, fresca, lleugera, pesada, perillosa,

fàcil de portar, difícil, rectangular, ovalada, gran, petita.

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

11

Ordena aquesta seqüència en què el vestiplicus, l’esclau especialitzat, està col·locant la toga al senyor.

Llegeix la informació de la graella, sobre els diferents tipus de togues:

TTIIPPUUSS DDEE TTOOGGAA QQUUII LLAA DDUUIIAA?? Toga pura, toga libera o toga virilis: sense decoració, del color de la llana natural.

Els més pobres i els joves, un cop deixaven de portar la praetexta i es convertien en adults.

Toga praetexta: decorada amb una orla de color porpra al seu voltant.

Els nens i les nenes nobles fins als 17 anys o quan es casaven, respectivament. Els cònsuls, els jutges, els sacerdots, els senadors, els equites (cavallers) i els magistrats en actes oficials.

Toga candida: de color blanca, blanquejada a la fullonica (la tintoreria), amb els vapors del sofre.

Els candidats a una elecció política, per significar la puresa d’intencions.

Toga purpurea: de color porpra. Els emperadors. Toga pulla (fosca): marró, gris fosc, o negra (el color natural d’algunes ovelles).

Per als dols privats o en una crisi important de l’estat.

Posa sota de cada home quin tipus de toga vesteix:

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

12

Uneix cada imatge amb la seva descripció:

33..33.. RROOBBAA PPEERR AALL FFRREEDD

PALVDAMENTVM Mantell escarlata o porpra amb una orla daurada lligada a l’espatlla dreta que duien els generals.

PAENVLA Capa rodona sense mànigues i amb caputxa, usada per viatjar, podia ser de llana o de cuir i, fins i tot folrada amb pell per dins.

BRACAE Els pantalons eren propis dels bàrbars, però van ser usats pels legionaris en les zones fredes i, a poc a poc, es van anar imposant.

PALLIVM Mantell rectangular de llana, menys voluminós que la toga i , per tant, més còmode, que es duia creuat a l’esquena, deixant també un braç a l’aire.

LACERNA Petit mantell de color que es duia lligat amb una fíbula a l’espatlla.

CVCVLLVS Protecció sobre les espatlles amb caputxa per quan plovia o també per passar desapercebut.

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

13

Observa aquestes pintures, escultures i mosaics romans i intenta identificar-ne el vestuari, assenyalat amb la fletxa blava

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

14

44.. EELL VVEESSTTUUAARRII FFEEMMEENNÍÍ

Llegeix aquesta informació:

Llegeix aquesta informació sobre els tipus de túniques que usaven les dones:

44..11.. LLAA RROOBBAA IINNTTEERRIIOORR

Una tira de lli o de cotó les envoltava el pit per sostenir-lo, anomenada fascia pectoralis o strophium.

Sembla que també usaven el subligar, l’equivalent a les calces, potser només per al bany?

44..22.. LLEESS TTÚÚNNIIQQUUEESS

La túnica interior o subucula, corresponia a la roba íntima amb la qual també dormien. Era llarga fins als peus i ampla, de llana o de lli, segons l’estació.

La túnica exterior o stola, vestit típic de la dona casada, matrona, rica, símbol de la castedat i que podia estar decorada amb franges o brodats. La seva llargària arribava fins als genolls (per deixar veure la túnica interior), o fins als peus. Consistia en dues peces rectangulars de roba, unides per agulles a les espatlles, i cenyida per un cinturó, sota el pit i/o als malucs. Amb el temps es van introduir les mànigues, més o menys amples.

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

15

Llegeix aquesta informació sobre els tipus de mantells que usaven les dones:

Descriu les peces d’aquesta desfilada romana:

44..33.. LLAA PPAALLLLAA

Les dones per sortir pel carrer es col·locaven un ampli mantell rectangular, anomenat palla. Les joves anaven amb el cap descobert, mentre les casades se’l tapaven. El colors eren molt variats segons la moda i la introducción dels tints. A més, podien adornar-se amb pedreries i brodats. Tipus especials:

Ricinium, de colors foscos per a les vídues i els funerals, de forma quadrada. Flammeum, vel de la núvia de color safrà.

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

16

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

17

66..EELL CCAALLÇÇAATT

De les següents sabates marca aquelles que creus que eren femenines (D) o masculines (H), i les que s’usaven per al fred (F) o per a la calor (C).

BBOOTTEESS,, SSAANNDDÀÀLLIIEESS......

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

18

77..EELLSS CCOOMMPPLLEEMMEENNTTSS

Posa al costat de cada joia una D si creus que era una peça femenina o una H, masculina.

Fíbula Fermall Anell

Anell amb segell Arracades Penjoll

Corona Braçalet

JJooiieerriiaa

Camp d’Aprenentatge de la ciutat de Tarragona

Roma a la moda

19

Assenyala les joies o altres complements que porten aquests personatges.