8/3/2019 RQA 13

1/8

www.clubemas.cat

El Club EMAS aprofita el seu cinqu aniversariper a mirar cap al futur i continuar ajudantles organitzacions EMAS

- 1 -

Motxilla ecolgica

Consum total de matries primeres 65,36 gr.Producci de residus 13,48 gr.

Consum daigua 0,41 l.Consum denergia 0,19 kwhEmissions de CO2: 99,39 gr.

La revista RQA, est compromesa en estudiar i donar la mxima informaci sobre el seuimpacte ecolgic. En aquest nmero, les dades del cost ambiental que t cadaexemplar sn:La RQA est feta amb paper reciclat 100% i conforme a la normaRAL-UZ 14 ngel Blau, i t un pes de 47,2 gr. Aquesta revista ha estat dissenyada imaquetada per El Tinter i impressa per Grfiques Ortells, dues organitzacionsregistrades en EMAS.Limpacte ambiental per cada nmero, inclosa la fabricaci del paper i el procsdimpressi s el segent:

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionades amb la produccidel paper i amb la impressi de les edicions 1 a 11 de la RQA, han estat cal-culades amb aquesta motxilla des de la seva primera impressi i han estatcompensades mitjanant un projecte de segrest de carboni a travs de lainiciativa CeroCO2: Aquest i els s egents nmeros seran compensats prope-rament en projectes similars.

cions EMAS, administraci pblica, sin-dicats, gremis i associacions sectorials,tcnics i verificadors, els nostres asso-ciats. Tots aquests actors han estatindispensables per a portar a termeaquest projecte associatiu empresa-

rial amb objectius ambientals.Aquest cam fet fins ara ha aconseguit,amb la collaboraci de tothom, que sha-gi anant incrementant cada any en elnombre dorganitzacions registradesEMAS a Catalunya. En lactualitat, entenim ms de dues-centes vuitanta, ambms de trenta-sis mil persones que tre-ballen sota aquest registre. Aquestadada ens sembla molt important, ja quereflecteix el fet que, encara que elsmoments econmics sn difcils, aquestsector de lempresariat catal aposta perconsiderar la sostenibilitat com un valorimportant de la seva activitat.El projecte del Club EMAS, pioner aescala europea, tamb ha arribat a

altres indrets tant nacionals com inter-nacionals, i hem contribut a la creacidaltres clubs EMAS aportant la nostraexperincia i manera de fer. Aquesta

Des de lorigen del Club EMAS, lany 2006,una de les nostres tasques ms impor-tants ha estat posar en valor lesfor quecada dia fan les organitzacions EMAStant de manera individual com collectivamitjanant associacions com ara la nos-

tra. Aquest esfor t com a objectiu clarvisualitzar de manera amable i planeraaquesta forma de treballar de les empre-ses EMAS cap a la societat.En aquest mateix sentit, un altra de lesnostres feines ms importants haestat animar a agafar el cam de lasostenibilitat les organitzacions iempreses catalanes que encara noconsideraven aquest vector com aestratgic en el seu quefer diari mit-janant el registre EMAS. Aquestafeina no lhem feta ni lhem volgudafer mai sols, ja que arribar a aconse-guir objectius en aquest camp s untreball de llarg recorregut en el qualha de collaborar tothom: organitza-

visualitzaci, tant fora com dins delnostre territori, comena a ser impor-tant, i rebem mostres que estem moltben considerats tant a escala dEstatespanyol com dEuropea, la qual cosaes materialitza en la creixent presncia

de la nostra associaci en les activitatsdaquestes institucions.Per la feina feta fins ara serviria depoc si no projectssim un nou esforcap al futur. Estem convenuts que enaquests moments de crisi els projectescom el nostre sn els que ms viabilitati projecci de creixement tenen, ja quede les crisis, o no sen surt, o sen surtms reforat, i el nostre objectiu i lanostra opci sempre ha estat crixer imillorar cada dia.Amb aquest nim i aprofitant el cinquaniversari del Club EMAS, volem donarun nou impuls a la nostra associaci

amb lampliaci dels nostres serveis iprojectes fent crixer la nostrainfluncia per tal de poder donar unservei ms ampli i ms bo a totesaquestes organitzacions.Estem segurs que la comunitat EMAS

continuar creixent en els propersanys i que cada vegada ms demanarsolucions ms exclusives a les sevesnecessitats particulars. El Club EMASha dafrontar aquest repte i donar-hiun resposta satisfactria.Els propers anys volem continuar crei-xent i ampliant la nostra influncia pertal de continuar sent referents en totel que respecta a aquest registre, idaquesta manera poder donar cadavegada ms bones solucions als pro-blemes de tothom.Grcies a tots pel vostre suport al ClubEMAS.

8/3/2019 RQA 13

2/8

- 2 -

Entrevista

Qu s lIPTS?

Dr. Harald SchoenbergerEuropean CommissionJoint Research Centre/Institute forProspective Technological StudiesSustainable Production andConsumption Unit

LInstitut de Prospectiva Tecnolgica(IPTS) s un dels set instituts dinvesti-gaci del Centre Com dInvestigacide la Comissi Europea. Aquest Centre,creat el 1994, s ubicat a Sevilla. Laseva missi consisteix a proporcionarsuport cientfic i tcnic per a la formu-

laci de poltiques comunitries queimpliquin una dimensi tant socioeco-nmica com cientificotecnolgica. Msconcretament, en lentorn dEMAS, unade les tasques que sens han encoma-nat s desenvolupar els documents dereferncia sectorials, a causa de lm-plia experincia de lInstitut en eldesenvolupament dels documents demillors tcniques disponibles per alssectors industrials recollits en laDirectiva de prevenci i control inte-grat de la contaminaci.

Qu sn els documents de refernciasectorials?Els documents de referncia sectorialses deriven de lltima revisi delReglament EMAS. Lobjectiu de la reviside lEMAS era reforar lesquema perincrementar la seva eficincia i el seuatractiu per a les organitzacions. Laidea era tamb generar una ms graninfluncia en el mn empresarial msenll del conjunt de les empreses EMAS,per tal destimular aquest collectiu aavaluar els seus aspectes indirectes iincidir en els seus provedors.Una de les maneres ms interessants

per a promoure la millora ambiental alllarg de tota la cadena s incrementarladopci de bones prctiques. Peraquest motiu, larticle 46.1 inclou lela-boraci de documents de refernciasectorials. A ms, els documents sec-torials tamb ajudaran les empreses a

centrar-se en els seus aspectesmediambientals, i els proposarantamb indicadors i parmetres dex-cellncia que els permetran compararels seus resultats en lmbit sectorial.

Qu inclouen els documents? Comestan estructurats?B, els documents sn extensos perquintenten ser com ms exhaustius millor.No s pas una novella per a ser llegidade principi a fi: el lector pot anar directa-ment a buscar el que ms li interessa(solucions tecnolgiques, bones prcti-ques, indicadors, etc.). s un documentdescriptiu i no pas prescriptiu. Cal noentendrel com un document de requisitsper al registre o la implantaci dEMAS. Ams, troba exemples prctics de mesu-res i actuacions ja dutes a terme peraltres empreses del sector amb dadessobre els costos, lamortitzaci i els

resultats obtinguts. s per aix queintentem sempre identificar les organit-zacions ms punteres quant a comporta-ment ambiental (front-runner approach),cosa que ens permet, duna banda, iden-tificar rpidament les millors prctiques itcniques disponibles, i de laltra, propo-sar indicadors i valors dexcellncia rea-listes, assequibles i assolibles.Grcies a aix, les empreses trobaranen els documents informaci que per-met veure com sest movent el seusector, i elements de base per a poderprendre decisions a lhora de canviaralguna cosa en els seus processos pera millorar el seu comportamentambiental i la seva eficincia.

Per tant, aquests documents serantils en general per a qualsevolempresa...Exactament, estaran dirigits i serandisponibles no solament per a empre-ses EMAS, sin tamb per a qualsevolempresa que vulgui millorar els seusresultats.En el cas particular de les organitza-cions EMAS, el seu comportamentambiental ser avaluat pel verificadorambiental acreditat tenint, en compteel document sectorial corresponent.

Quants documents ja shan desenvo-

lupat, i quants estan actualment enfase delaboraci?Esta previst que es desenvolupin elsdocuments de referncia sectorialsper a una mplia gama de sectors,per per ara shan establert algunesprioritats.

En aquesta primera fase, lIPTS ha des-envolupat com a prova pilot del procsdelaboraci dels mateixos documentsper a quatre sectors: comer, turisme,construcci i administraci pblica.Aquests documents serviran de base

per a fer els segents.

Quan es publicaran?Lesborrany final del document per alsector del comer ja esta disponible ies pot consultar en aquest enlla:http://susproc.jrc.ec.europa.eu/activi-ties/emas/retail.html

Quant als sectors del turisme i de laconstrucci, els documents estan moltavanats, i els esborranys finals esta-ran disponibles al pblic a mitjans del2012. Els documents de treball actualses poden consultar en la pgina webdel nostre grup dinvestigaci:http://susproc.jrc.ec.europa.eu/activi-ties/emas/index.html.

Quins seran els segents sectorsota estudi?Els sectors previstos segents sn:fabricaci de productes alimentaris(menjar i begudes); agricultura i rama-deria; fabricaci dautombils; fabrica-

ci dequips electrnics i elctrics;fabricaci de productes metllicsexcepte mquines i equips; gesti deresidus i telecomunicacions.

Quin s el procs de desenvolupamentdels documents?

En primer lloc, encarreguem un estu-di previ a empreses consultores,organitzacions o universitats ambgran experincia en el sector. Llavors,lIPTS comena el desenvolupamentde la feina, tot establint un grup de

treball compost pels actors principalsdel sector. Desprs duna primerareuni en qu sestableixen les pau-tes a seguir durant lelaboraci,comena la fase de recerca. En aquestmoment s quan nosaltres, el grup delIPTS, recollim la informaci necess-ria per al document, no solament dela vasta collecci de bibliografia dis-ponible i del que proporciona el grupde treball, sin tamb de visites tc-niques i reunint-nos amb experts dediferents pasos. Aix ajuda, i molt, aentendre quines sn les necessitatsreals del sector en matria mediam-biental, i quines les millors prcti-

ques realment disponibles.Les millors prctiques es descriuen enun esborrany que es discuteix en unareuni final del grup de treball, en laqual tamb es concreten els indica-dors i els valors dexcellncia ha derecollir el document.Aix, lIPTS produeix un esborrany finalque ha de ser aprovat i adoptat per laDirecci General de Medi Ambient de laComissi Europea.

Poden, les organitzacions, participaren aquest procs? Com?S, s clar. LIPTS crea grups de treballper elaborar els documents de refe-rncia, compostos per empreses, veri-

ficadors, consultors, investigadors,associacions, etc., que sn seleccio-nats entre lampli espectre disponiblede cada sector. A ms, durant el desen-volupament del nostre treball, consi-derem molt important visitar directa-ment les organitzacions, parlar direc-tament amb els gestors ambientals irecollir la mxima informaci disponi-ble durant aquestes visites. Per alssectors turisme i construcci, hem fetms de trenta visites de camp i hemparticipat en un nombre similar dereunions amb empreses.Qualsevol aportaci s sempre benrebuda, i tamb qualsevol comentari

sobre els esborranys encara no finalit-zats. Per a ms informaci sobre laforma de contactar amb el nostre grupdinvestigadors, podeu consultar lapgina web:http://susproc.jrc.ec.europa.eu/activi-ties/emas/index.html

A ms, els documents

sectorials tamb ajudaranles empreses a centrar-seen els seus aspectesmediambientals, i elsproposaran tambindicadors i parmetresdexcellncia que elspermetran comparar elsseus resultats en lmbitsectorial.

Intentem sempreidentificar lesorganitzacions mspunteres quant acomportament ambiental(front-runner approach),cosa que ens permet,duna banda, identificarrpidament les millors

prctiques i tcniquesdisponibles, i de laltra,proposar indicadors ivalors dexcellnciarealistes, assequibles iassolibles.

http://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/retail.htmlhttp://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/retail.htmlhttp://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/index.htmlhttp://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/index.htmlhttp://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/index.htmlhttp://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/index.htmlhttp://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/index.htmlhttp://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/index.htmlhttp://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/retail.html

8/3/2019 RQA 13

3/8

- 3 -

Experincies

EMAS i la mgiadel paperGrfiques Ortells, SL apostaper la innovaci contnuaen la indstria grfica

Elisabet SesCap dAdministraci i Medi Ambientwww.ortells.net

Sn temps difcils per a la indstriagrfica tradicional. En la societatactual ha calat el missatge que diu queno imprimiu aix si no s absoluta-ment necessari. Aquest missatge scert i imprescindible per a la sostenibi-

litat dels nostres recursos naturals,per hem danar amb compte tambamb alguns excessos que es podendonar a lempara daquestes actituds.Podrem dir que, igual que quan estrenca lequilibri dun ecosistemanatural apareixen especies oportunis-tes que el colonitzen, en aquest mbitde la indstria tamb han aparegutnoves espcies industrials, noveslnies de negoci, que, aprofitant la con-fusi del moment i lautodeclaraci debones prctiques, serigeixen endefensors del medi ambient i obrenpas a nous mercats que probable-ment, si no es regulen, sacabaran des-bordant i produiran impactes ambien-

tals molt ms greus que els que pro-dueix lactual indstria grfica.Grfiques Ortells, fidel al compromsadquirit amb la certificaci EMAS el

mar de lany 2009 i al control sobreels processos que aquesta decisi vacomportar, ha incorporat recentmentuna nova millora en el seu procs depreimpressi, que suposar reduir lageneraci de residu de revelatge enun 90% amb el seu procs de preim-pressi amb Computer to Plate.

Qu s el Computer to Plate (CtP)El procs de preimpressi amb CtPconsisteix a agafar una imatge digital iproduir una planxa fset directamentdes de lordinador. Aquests equips depreimpressi anomenats Computer toPlate o Platesetters produeixen sepa-raci de color directament sobre unaplanxa fset mitjanant lacci delsfeixos de llum lser. Amb aquesta tec-nologia sevita ls de pellcula i lainsolaci de planxes, i aix disminuei-xen temps i costos de preimpressi iaugmenten les millores ambientals, jaque es redueix la producci de residusde fotolits.

Com es treballava fins araFins ara, a Grfiques Ortells ja es tre-

ballava amb la tecnologia CtP, concre-tament amb lequip Agfa Galileo VSamb una processadora Lithostar LP-82Ultra, per amb solucions inicials enqu calia fer el revelatge de les plan-xes amb productes qumics i, per tant,es generaven residus perillosos en elprocs de preimpressi.El procs que se seguia en aquestescondicions tenia diferents fases:

Fase 1 Exposici: Durant lexposicide la planxa, el lser activava les par-tcules dhalur dargent a les reesexposades. Les partcules dargentno exposades formaven finalment la

imatge, un cop es produa la reacciqumica amb revelador.Fase 2 Revelatge: Durant el revelat-ge, les partcules dhalur dargentexposades i activades es revelaven ies fixaven de manera segura a linte-rior de la capa demulsi. Les partcu-les no exposades continuaven sentmolt mbils i propenses a la difusi.Fase 3 Difusi: En aquesta fase, elsions dargent no exposats es transfe-rien des de la capa demulsi, a tra-vs de la capa allant, fins a la basedalumini, i es formava la imatgedimpressi final.Fase 4 Rentat: Un cop acabat el pro-cs de transferncia i difusi, selimi-

nava completament la capa demul-si i la capa allant hidrosoluble, i enel suport dalumini quedava la imat-ge dimpressi final.

El procs de millora queara sha introdutLa nova tecnologia installada estbasada en el mateix concepte depreimpressi CtP per lser que hemexplicat ms amunt, per amb la dife-rncia que no cal fer el revelatge qu-mic que requeria laparell anterior, detal manera que es redueixen molt elsresidus generats. El sistema escollit s

el CtP Agfa Avalon N8 60S, amb la uti-litzaci de planxes Amigo TS.Aquesta nova soluci tecnolgica esbasa en la termofusi, un procs permitj del qual una capa de ltex es fonsobre el suport convencional daluminiamb energia de lser trmic.Un sistema de CtP convencional, per amantenir un procs estable, necessitaun control de la temperatura i un altredel nivell de pH. Aquesta nova tecnolo-gia suposa un estalvi molt importantde consum energtic, ja que no ha demantenir la temperatura en uns valorsdeterminats i comporta que es puguitreballar a temperatura ambient. Aix

mateix, a causa del seu sistema Standbye, permet abaixar el c onsum ener-gtic del sistema quan no sest pro-duint de manera contnua. I cal sumara tot aix que les noves planxes utilit-zades, lesAmigo TS, noms requerei-xen un procs de neteja amb una solu-ci netejadora sense necessitat duti-litzar revelador.En aquest nou procs, les emulsions deles planxes admeten tintes en petitesquantitats per aix poder generar repro-duccions dalta nitidesa. Aquestes emul-sions, compostes per milions desferestermoplstiques, absorbeixen lescalforde les rees amb imatge, i aquestaescalfor fa que les partcules es fonguin i

sadhereixin fermament a la planxa. Pertant, aquestes petites esferes termo-plstiques es converteixen en una imat-ge slida que accepta tinta. Cal subrat-llar que aquesta formaci dimatges sun procs fsic al 100%, no pas qumic, ique la durabilitat de la soluci netejado-ra s molt ms extensa, ja que pot arri-bar a cobrir fins a 5.000 m2 de planxa.

Un altre aspecte que cal destacar sque, un cop exposades i engomades, lesplanxes requereixen les mateixes aten-cions que la resta de planxes utilitzadesen el mercat, i que lemulsi no exposa-da de la planxa es pot retirar amb una

soluci netejadora, la qual cosa generauna petita quantitat de residu aqus noperills (solucions de revelatge de pla-ques dimpressi a laigua).Amb aquest nou procs que ens fa sercapdavanters, podrem dir que acon-seguim:

Reduir la producci de residus derevelatge en un 90% aproximada-ment. s a dir, una reducci envalor absolut prevista per a lany2012 respecte al 2010, de ms de5.300 litres.

Un estalvi de matries primeres. Un estalvi dhores doperaris desti-

nades al manteniment de laparell. Una reducci important del consum

daigua, ja que hi ha menys renta-des de lequip.

I menys consum de matries prime-res; per exemple, el consum de gomas dun litre per cada 95 m2 de planxa.

Aix doncs, encara que el missatge quediu que no imprimiu aix si no s absolu-tament necessari s plenament vigenten el moment en actual, les publicacionsen paper encara sn necessries endeterminats casos, ja que formen part dela nostra cultura. I s precisament aques-ta cultura del respecte sobre el nostreentorn i sobre els recursos naturals allque ens obliga a imprimir amb responsa-

bilitat escollint les matries primeresque intervenen en el procs i establintamb criteris de sostenibilitat un controlexhaustiu de tot el procs productiu,entre moltes altres qestions.Aquesta aposta per la innovaci en laindstria grfica s compatible amb lasostenibilitat i pot ajudar a mantenir elllibre i, per tant, el paper com unelement bsic de comunicaci senseestar en contra de la sostenibilitat. Laqual cosa no implica, tanmateix, quealtres formats no puguin estar al mer-cat; per, aix s, exigint-los el mateixrigor en aquestes qestions. Daquestamanera no ens haurem dimaginar enun futur proper la Diada de Sant Jordi

sense les paradetes de llibres alscarrers. Els llibres i el paper que els sus-tenta constitueixen un element culturalque hem de procurar mantenir viu. Lasatisfacci de molts de nosaltres com-partint llibres amb amics i coneguts ipromovent complicitats amb el paperens ajuda a mantenir la comunicacifsica amb lentorn, a diferncia de lafredor que sovint aporta la comunicacisobre suport digital.La sensaci que hi ha en lactualitat quela indstria grfica no treballa per lasostenibilitat s infundada. Aquestesactuacions de millora en els processosproductius ho demostren. Hem de man-

tenir tradicions i els seus processos decreaci adaptant-nos a les circumstn-cies i millores actuals que hi ha ja almercat per tal que no es perdi la mgiadel paper i de la seva creaci; aix s,amb ladaptaci necessria per tal de noperdre la identitat.

8/3/2019 RQA 13

4/8

Transport urb demercaderies ambbicicleta: Eco-logsticadltima milla

Jordi GalCofundador de Vanapedalwww.vanapedal.com

Les activitats logstiques i de distribu-ci de mercaderies sn les causants dela major part de la contaminaci en elsector del transport, sent aquest elprincipal causant de la contaminaci engeneral a les nostres ciutats. En conse-qncia, cada cop en ms ciutats euro-pees sestan implementant una sriede mesures per reduir la contaminacidel transport de mercaderies i els seus

efectes. Aquestes mesures es basenprincipalment a limitar laccs delsvehicles motoritzats ms pesants i con-taminants als centre urbans. El vehicleconvencional de crrega t dimensionsms grans que la resta de vehicles i dis-posa en tots els casos de motor disel.Quan circula en lmbit urb, a ms deproduir emissions de gasos contami-nants i soroll, ocupa lespai pblic dunamanera sobredimensionada i a vega-des fins i tot perillosa. Aquest vehiclespesen com a mnim 1.500 quilos, i lacrrega que transporten en lltim tramde la cadena logstica, que es coneixcom a ltima milla, no acostuma a

superar els 150 quilos en el 90% de lesexpedicions.Davant daquest escenari, es planteja lanecessitat dun canvi en el sistema tradi-cional per adaptar-ho a les exignciesactuals de desenvolupament sosteniblede les ciutats, s a dir, un canvi de para-digma. Es podria fer una distribuciurbana de mercaderies sense contami-nar i ms ben adaptada als centreurbans si es repenss tant el modellogstic com el vehicle de distribuci.La implantaci dun model logsticbasat en microplataformes o mini-molls de distribuci, localitzats a lesperifries dels centres urbans, permetreduir la circulaci de vehicles pesants

en aquests nuclis i en zones exclusivesper a vianants. Un cop rebudes lesmercaderies en la microplataforma, esredistribueixen per continuar el seucam amb vehicles que tenen un msalt grau de capillaritat i sn menyssorollosos i menys contaminants. Aixes reorganitzen les rutes de manerams efica, tot permetent estalviarviatges i ocupant lespai de manerams racional i pacfica.Quant al tipus de vehicle ideal per a fer ladistribuci capillar vinculat a les micro-plataformes, el que ms avantatges ofe-reix s la bicicleta de crrega. Des de lanostra empresa, Vanapedal, hem apos-

tat per un tipus de tricicle assistit ambmotor elctric que s capa de transpor-tar fins a 180 kg de crrega en una caixatancada de 1,5 metres cbics de capaci-tat. Es tracta dun vehicle de dimensionsredudes que pot passar per llocs ambpoc ms dun metre damplada. Per tant,

pot accedir a qualsevol rac, com que estracta duna bicicleta, disposa dautorit-zaci per circular per la calada, pelscarrils bici i per les zones de vianants isense les restriccions horries quetenen els vehicles a motor. Per altrabanda, el cost de compra i manteniments ms assumible que el dun vehiclepurament elctric, i, a ms, la bicicleta

permet combinar lesfor fsic del con-ductor amb el suport del motor elctric, iaix dna com a resultat el vehicle ener-gticament ms efica i amb ms auto-nomia del mercat. Per aquest darrermotiu, podem dir que s lnic vehicledel sector que aporta beneficis en ter-mes de salut del conductor, el que esconeix com a mobilitat activa.

En els darreres mesos, al centre deBarcelona hem pogut comprovar lefi-ccia daquests tricicles oferint el ser-vei de distribuci de paqueteria aCiutat Vella i Barceloneta. En el grficadjunts es pot observar el resultat delactivitat de dos tricicles que hansubstitut, durant el mes de juliol, unafurgoneta estndard que de dilluns adivendres feia el repartiment a CiutatVella.

Aix doncs, podrem parlar dun con-cepte nou en el sector del transport ila logstica: de leco-logstica. Aquesttipus de vehicle, sumat al modellogstic que es basa en microplatafor-mes de distribuci, o minimolls decrrega, suposa una millora en el sec-tor de la logstica en termes deficin-cia energtica, sostenibilitat i exter-nalitats socials positives. A Vanapedalhem volgut definir el concepte filos-fic subjacent a aquest model detransport com a slow transport. Engeneral, el transport urb de merca-deries, sobretot de les de petitesdimensions, ha tendit a ser exprsper defecte. Aix te un sobrecost que

moltes vegades el client final espodria estalviar, ja que hi han moltesmercaderies que no necessiten sertransportades amb urgncia. El con-cepte dslow transport sadiu perfec-tament amb la filosofia de lslowfood,les slow cities i la slow live. El tempsno s un fi, sin una eina i un valor.Lobjectiu no ha de ser reduir-lo almnim, sin utilitzar-lo per treuren elmxim profit i gaudir del que fem.Aquet plantejament, per, no vol dirque es tracti dun transport lent o quearribi tard; just al contrari. Com que eltricicle s ms eficient i efica, lesmercaderies que transporta arriben

abans a la destinaci encara que lavelocitat comercial mitjana daquestvehicle no superi els 6 km/h.Lobjectiu s utilitzar el temps demanera que rendeixi ms pensant enall que ms ens importa, com ara laqualitat de laire que respirem.

- 4 -

1.400,0

1.200,0

1.000,0

800,0

600,0

400,0

200,0

0,0

60,0

50,0

40,0

30,0

20,0

10,0

0,0

Se tman a 27 S et ma na 28 Se tman a 29 Se tman a 30

Setmana 27 Setmana 28 Setmana 29 Setmana 30

Suma de paquets

Suma destalvidisel (en l)

Suma destalvidisel (en)

Suma destalvien CO2 (kg)

Suma destalvien NOx

Suma de quilos

Sumade quilmetres

8/3/2019 RQA 13

5/8

Vols reservar unviatge, una escapada,un hotel...?Ara tens ms facilitatper a fer-ho sentrespectus ambel medi ambient

Nria LlcerBusiness Area Managerwww.mydestination.com/barcelona

Moltes vegades hi ha una gran difern-cia entre la intenci de compra decla-rada pel consumidor i la seva seleccifinal. s fcil dir que es volen tenir encompte criteris ambientals a lhora deplanificar i organitzar les vacances,per no sempre ho s portar aix aterme. Un dels obstacles s, sovint, lamanca dinformaci i la dificultat enlaccs a mitjans o canals dinformacique ens adrecin a les empreses tursti-ques que ofereixen serveis amb valorafegit ambiental. Al capdavall, quancomencem a organitzar un viatge, jacomencem a evadir-nos pensant en la

inoblidable experincia que probable-ment ens espera, i s fcil que perdemde vista els criteris que inicialmenttenem previstos, sobretot si per a tro-bar la informaci ens cal haver de ferun gran esfor.En aquest sentit, ens podem formularunes quantes preguntes que segurque ens han passat pel cap algunavegada. On cerquem la informaci enel moment dorganitzar un viatge obuscar un hotel?:

A les pgines web de les oficines deturisme?

A les guies turstiques? En blogs daltres viatgers?

A les agncies de viatges? A les webs de reserves?

Alguna daquestes possibles fonts ensorienta pel que fa a la sostenibilitat dela nostra decisi?Ara hi ha una important novetat enaquest camp: una nova eina que enspot facilitar aquesta tasca.My Destination Barcelona s una guiaen lnia de viatges, disponible en sisllenges (angls, castell, francs, ita-li, alemany i rus), i aviat en cataltamb, i una de les webs lders exis-tents pel que fa a informaci sobreBarcelona. Aquest servei forma part

de la xarxa global MyDestination.com.A hores dara leina ofereix ms decent destinacions arreu del planeta,amb previsi dacabar lany 2011 ambuns 16 milions dusuaris. En un solmes, My Destination Barcelona potcomptabilitzar ms de dotze mil visi-

tes dusuaris de ms de cent set pa-sos diferents.My Destination Barcelona ha estat cre-ada i portada a terme per un equip

dexperts locals amb lobjectiu de serun referent on poder trobar tota lainformaci actualitzada i de qualitatsobre la ciutat. Aquesta guia est diri-gida a usuaris darreu del mn quevolen visitar Barcelona, aix com pelsque hi resideixen i volen estar infor-mats del que passa a la seva ciutat,quins actes culturals, quins concerts ofestes shi celebren, etc. s una bonaeina per a qui cerca de manera activainformaci sobre Barcelona, ja quepermet planificar, al gust de cadasc,les possibles sortides i viatges.La visualitzaci de la plataforma webpresenta de manera molt atractiva lesdiferents propostes, amb el suport

delements multimdia, que s tal comels usuaris dinternet estan acostu-mats a interactuar en lactualitat(fotografies, vdeos, circuits o toursvirtuals, etc.).Cal dir, per, que amb relaci a la sos-tenibilitat la gran novetat daquestaeina s el seu apartat Eco-friendlycompanies, ja que shi sexplica a lu-suari, de manera senzilla, que quanescull un servei duna empresa EMAS oque t lEtiqueta Ecolgica Europea oel Distintiu de Garantia de QualitatAmbiental de la Generalitat deCatalunya, de fet selecciona unaempresa o servei respectus amb el

medi ambient. Aquest apartat inclouels logotips de cadascuna daquesteseines per tal que lusuari els identifi-qui i els reconegui quan els visualitzien el moment de fer la reserva. De fet,la web tamb inclour els correspo-nents logotips quan el client faci la

recerca dun allotjament o dun altreservei, marcant la diferncia, ja que lademanda i loferta de serveis ambvalor afegit ambiental coincidiran amb

un clic del ratol.La soluci deMy Destination Barcelona(www.mydestination.com/barcelona ) esconverteix aix en la primera web de viat-ges que ofereix una plataforma efectivaper donar a conixer els negocis i activi-tats de Barcelona que sn sostenibles irespectuosos amb lentorn, un fet queconstitueix una novetat al nostre pas.Desprs del llanament de MyDestination Barcelona, sespera conti-nuar en aquesta lnia de treball i podercomptar amb la mateixa sistemtica depromoci pel que aviat serMyDestination Costa Brava, una altra guiaque es preveu que ja soferir a loctubre.Cal destacar tamb daquesta nova

eina el fet que My DestinationBarcelona s conscient que el compor-tament del visitant pot arribar a afec-tar negativament la ciutat i els seusciutadans de vegades pel sol fetdestar de vacances i marxar fora delseu lloc habitual hi han persones quesobliden de comportar-se amb la curaque probablement es comportarien acasa seva. s per aix que MyDestination Barcelona es preocupaper promoure la ciutat com a destina-ci turstica, per tenint en compte elrespecte pel seu valor turstic, histric,cultural, ambiental i social. De fet, a laseva web podeu trobar continguts que

inviten els visitants al civisme, faciliteninformaci sobre els accessos per apersones amb mobilitat reduda, infor-maci sobre els diferents mitjans detransport disponibles i, encara quesuggereixen els principals llocs dinte-rs que shan de visitar, tamb donen

informaci dels racons de la ciutatms amagats per a la vegada tambrellevants.My Destination Barcelona coneix els

usuaris i les tendncies del sector ireconeix que cada vegada hi han msclients orientats a un model de con-sum ms sostenible. s per aix que,no tan sols ofereix a lusuari la millorproposta dins loferta de serveis de laciutat fent una comparativa de preusentre ms de trenta altres motors dereserva, sin que tamb vol fer ressal-tar especialment totes aquellesempreses que tenen cura del mediambient i estan implicades amb la sos-tenibilitat en general. Aix doncs, totesles organitzacions que es donin aconixer mitjanant els seus perfils ala web i tinguin alguna de les certifica-cions ambientals que ho acreditin, es

faran constar com a diferents en laglobalitat de loferta de serveis.My Destination Barcelona ha encetatel cam doferir aquests nous elementsdiferenciadors als seus clients i usua-ris, i aix ha fet possible la collabora-ci amb el Club EMAS. Aquesta actuacisemmarca en la iniciativa EMASNetworking, que rep el suport delDepartament de Territori iSostenibilitat de la Generalitat deCatalunya amb lobjectiu de treballaren xarxa per a la promoci de lesempreses turstiques que aposten pelmedi ambient.

LOCALLY INFORMEDGLOBALLY INSPIREDAquest s el lema deMyDestination.com.La trobareu a m ydestination.com/bar-celona. Feu-vos-en fans i seguiu-la alTwitter!

- 5 -

8/3/2019 RQA 13

6/8

A lhora de contractarun viatge dins el sectorturstic, som conscientsde la gesti ambientalque shi fa?

Paula Campaa Ramrez iMayte Mar Ribas

Estudiants de lEscola UniversitriadHoteleria i Turisme CETT

Amb el suport de:

Durant la celebraci, el passat mesdabril, del Sal Internacional delTurisme de Catalunya (SITC 2011), esva aprofitar per fer-hi un treball decamp per intentar conixer la informa-ci que t el mercat sobre la gestiambiental de les empreses turstiquesi la valoraci que en fan. Daltra banda,lestudi tamb va tenir lobjectiu dava-luar el coneixement sobre les eines degesti ambiental existents per part deviatgers, majoristes de viatges, hotelsi altres actors implicats del sector.

Aquest treball, fruit de la collaboracientre el Club EMAS, la Direcci Generalde Qualitat Ambiental del Departamentde Territori i Sostenibilitat de laGeneralitat i lEscola UniversitriadHoteleria i Turisme CETT, va comenaral mateix Sal fent entrevistes i enques-tes als diferents actors implicats, i va

tenir continutat a posteriori amb entre-vistes personalitzades a representantsdel mn turstic. Una vegada recopila-des totes les dades, es pot arribar a unaconclusi clara: encara falta molt camper fer.Els resultats de lestudi van demostrarque tant els turistes com les empresesestan dacord que el sector t un granimpacte ambiental. Del total denques-tats, ho van afirmar el 89% dels turis-tes i el 89,13% de les empreses.

Tots van coincidir a dir que un delsprincipals impactes s el deteriora-ment que es produeix en lentorn, aixcom la contaminaci i lesgotamentdels recursos naturals, impactes queshan demostrat com a directes i reals.Malgrat que aquests actors sn cons-cients de limpacte del sector sobre elmedi ambient, aix no significa que entots els casos el nivell dimplicacisigui el mateix. Les enquestes realit-zades demostren que en determinatscasos, tant turistes com empreses, apesar de ser conscients del deteriora-ment de lentorn, no duen a termeactuacions per evitar-lo o no el tenenen compte en la seva decisi de com-pra. Per exemple, el 96% dels turistes

enquestats pensen que les empresesdallotjament han de dur a terme unabona gesti ambiental. Per a lhorade planificar les seves vacances noincorporen criteris ambientals en laseva decisi de compra.En molts casos hi han idees preconce-budes i una falta de coneixement realdel cost que representaria fer unagesti ambiental correcta, i tamb deles eines que hi han en lactualitat pera desenvolupar-la. Aquest ltim aspec-te s la variable concloent daquestestudi. Les dades recollides demos-tren, per exemple, en el cas dels turis-tes, que gaireb tots ells ignoraven si

havien estat algun cop en un allotja-ment que disposs dalgunes de leseines oficials de gesti ambiental. Caltenir en compte que aquest desconei-xement no s gens estrany si obser-vem les dades sobre el nivell de comu-nicaci externa que les empreses fande la seva gesti ambiental. Una dadadefinitiva: segons aquest estudi,noms el 4% de les empreses enques-tades que utilitzen una eina de gestiambiental ho comuniquen correcta-

ment en la seva plana web.Per la manca de coneixement no vaser exclusiva dels viatgers, sin quetamb moltes de les organitzacionsenquestades no reconeixien les princi-pals eines de gesti ambiental. Lesdades segents sn molt aclaridores:

Noms el 21,59% de les empresesenquestades i el 32% dels viatgersreconeixen el Distintiu de Garantiade Qualitat Ambiental de laGeneralitat de Catalunya (DGQA).

Noms el 15,91% de les empreses iel 14% dels viatgers coneixenlEtiqueta Ecolgica Europea.

Noms el 15,91% de les empreses iel 4% dels viatgers coneixen lEMAS.

I, finalment, cal destacar que leinams coneguda s lISO 14001, queho s pel 46,59% de les empreses iel 39% dels viatgers. Aquest conei-xement t relaci amb la gran varie-tat de normes ISO que hi han endaltres mbits, com pot ser el de laqualitat.

Encara que les empreses van tenir perregla general un baix coneixement da-

questes eines, cal subratllar que lesdedicades a lallotjament van ser lesque van aportar la majoria de respos-tes positives, ja que tant els allotja-ments rurals com els hotels o cm-pings sn les empreses turstiquesms representades en aquests tipusde certificacions. En el cas de les agn-cies de viatges i dels majoristes deviatges, es va comprovar que, encaraque prop del 43% de les agncies deviatges o majoristes de viatgesenquestats afirmaven tenir en comptela gesti ambiental de les empresesprovedores, desprs, en fer una cercaaleatria de les empreses amb les

quals collaboraven, tan sols es va tro-bar una agncia de viatges que treba-llava amb alguna empresa dallotja-ment amb gesti ambiental verificadaen el marc duna de les tres einesesmentades.Un altre aspecte important detectaten lestudi s que hi ha una creenageneralitzada que una empresa quedu a terme una bona gesti ambientalamb alguna daquestes eines s mscara que una que no nutilitza cap.

Lanlisi comparativa realitzat enempreses amb la implementaci da-questes eines i sense demostra que nohi ha una relaci directa entre tenirimplantada, per exemple, una ISO14001 o un EMAS i ser ms car. Enaquest mbit influeixen molt altres cri-teris, i encara que el fet de ser respec-tus amb el medi ambient pot implicarcostos, tamb representa estalvis enmolts aspectes (energia, reducci deresidus i recursos naturals, contribu-

ci al control del compliment legal,etc.), la qual cosa comporta que ladecisi dadoptar una gesti ambien-tal correcta normalment no es reflec-teixi en el preu final. Aix mateix, lesempreses que tenen implantadesaquestes eines valoren molt la millorimatge de cara als clients que els apor-ten, i la clara distinci amb la compe-tncia.En definitiva, aquest estudi ens favisualitzar que les eines de gestiambiental, encara que lentament, cadacop sn ms reconegudes. Aix, per,no significa que no falti molt cam perrecrrer. Potser un dels primers passos

seria adoptar ms campanyes de pro-moci i conscienciaci de les empresesrespectuoses amb el medi ambient,com ara la visualitzaci de les empre-ses en els diferents mitjans i en lesdiferents plataformes i centrals dereserves que hi ha avui en dia a inter-net. Aquest seria un bon comena-ment, ja que molts viatgers utilitzenaquestes plataformes com a einesindispensables per a organitzar elsseus desplaaments i viatges.

- 6 -

Els resultats de lestudi

van demostrar que tantels turistes com lesempreses estan dacordque el sector t un granimpacte ambiental

En molts casos hi hanidees preconcebudes iuna falta de coneixementreal del cost querepresentaria fer unagesti ambiental correcta

Un altre aspecteimportant detectat enlestudi s que hi ha unacreena generalitzadaque una empresa que dua terme una bona gestiambiental amb algunadaquestes eines s mscara que una que nonutilitza cap

El 96% dels turistesenquestats pensen que

les empresesdallotjament han de dura terme una bona gestiambiental

50 %

45 %

40 %

35 %

30 %

25 %

20 %

15 %

10 %

5 %

0 %Distintiu GQA Ecolabel EMAS ISO 14001

Empreses Turistes

Coneixement dels enquestats, de les diferents eines de gesti ambiental

8/3/2019 RQA 13

7/8

NotciesEl Grup Codorniu ilEntitat del MediAmbient de lreaMetropolitana deBarcelona guanyen el II

Premi Europeu de laPrevenci de Residus

El dilluns 28 de mar, es va celebrar aBrusselles el lliurament de guardonsdel Premi Europeu de la Prevenci deResidus, el Jurat del qual est format

per especialistes europeus indepen-dents en matria de prevenci de resi-dus. El Premi distingeix les iniciativesrealitzades en el marc de la SetmanaEuropea de la Prevenci de Residus, quees va celebrar el passat mes de novem-bre en trenta-tres regions de vint-i-qua-tre pasos diferents; durant la Setmanaes van organitzar 4.346 activitats, 266de les quals, a Catalunya.Dels cinc candidats proposats perlAgncia de Residus de Catalunya, doshan estat guardonats amb premi: el Grup

Codorniu ha guanyat en la categoriaEmpreses, i lEntitat del Medi Ambient delrea Metropolitana de Barcelona (EMA-AMB) ha guanyat en la categoriaAdministraci pblica. A ms, una terceracandidatura catalana, formada per lem-presa Urbaser i lEscola Superior deDisseny Elisava, ha estat finalista en lacategoria Altres.A lacte de lliurament de guardons, hi hanassistit Josep Maria Tost, director delAgncia de Residus de Catalunya; JoanMiquel Trullols, director de Serveis dePrevenci i Gesti de Residus de lEMA-AMB; Pere Escolar i Eduard Mas, directordOperacions i responsable QSE, respec-tivament, del Grup Codorniu; i Vctor

Cardador, delegat dUrbaser Barcelona.El projecte Reducci denvasos al sectorvitivincola, del Grup Codorniu, ha consis-tit en lorganitzaci, durant la Setmana,de tres activitats als cellers de la com-panyia: una exposici sobre els avenosen ecodisseny denvasos del sector vitivi-ncola, que mostren el procs del dissenyi els avantatges de la reducci dun 11%en el pes del vidre emprat per a la fabri-caci de les ampolles de cava; un testparticipatiu per comprovar si es trobendiferncies apreciables entre les ampo-lles normals i les noves ms lleugeres, idues conferncies per a estudiants de-nologia. Lobjectiu de lactivitat era

demostrar que lecodisseny permetreduir la quantitat de residus des de laconcepci mateixa del producte.La campanya Millor que nou, 100% vell,de lEMA-AMB, propugna propostes decanvi adreades als ciutadans. La cam-

panya impulsa, en concret, la reparaci ireutilitzaci amb vista a allargar la vidatil dels productes per diferents vies:xarxa de reparadors per barris, mercatsde segona m i dintercanvi, tallers espe-cfics de reparaci, etc. Lobjectiu de lac-tivitat era mostrar alternatives per areparar i reutilitzar els objectes que ja noes fan servir i allargar-los la vida til.El taller i exposici Draps bruts?: De lu-niforme a lobjecte s una mostra realit-zada conjuntament per lempresaUrbaser, dedicada a la recollida de resi-dus i neteja urbana, i lEscola Superior de

Disseny Elisava, que compta amb lacollaboraci de lAjuntament deBarcelona. La mostra reflecteix el procscreatiu de joves dissenyadors, amb elsuport de la iniciativa empresarial, que atravs dun taller de quatre mesos donenuna resposta sostenible, funcional i crea-tiva a 9 m3 duniformes laborals en dessdels treballadors de la neteja delAjuntament de Barcelona. Lobjectiu delactivitat era demostrar com es pot reu-tilitzar la roba en dess, donar-hi un nous i daquesta manera evitar que es con-verteixi en residu.Per a cadascuna de les cinc categories, elPremi ha distingit un candidat entre els

noranta que havien proposat les institu-cions organitzadores de la SetmanaEuropea de la Prevenci de Residus. En lacategoria dAssociacions ha estat pre-miada lactivitat Compra responsable,dEcoscience Provence, de Frana; en la

dInstitucions educatives, el projecteRepte per reduir el malbaratament ali-mentari, de lorganitzaci escocesaWaste Aware Scotland; en la categoriadAltres, el projecte de lorganitzaciWasteServ Malta per lelaboraci delMapa de reutilitzaci de Malta; i, final-ment, el Jurat ha premiat de formaextraordinria lactivitat europea WasteWatchers, de les associacions AERESS iRREUSE.La Setmana Europea de la Prevenci deResidus semmarca en el si dun projec-te europeu, de tres anys de durada, quecompta amb el suport del programaLIFE+ de la Comissi Europea, i que t

com a socis principals lAgncia del MediAmbient i del Control de lEnergia deFrana (ADEME), lder del projecte;lAssociaci de Ciutats i Regions per alReciclatge i la Gesti Sostenible delsRecursos (ACR+); lInstitut de GestiAmbiental de la Regi de Brusselles(IBGE), de Blgica; i el ServeiIntermunicipal de Gesti dels Residusdel Gran Porto (LIPOR), de Portugal, ams de lAgncia de Residus deCatalunya (ARC). Lobjectiu del projectes lorganitzaci anual de la SetmanaEuropea de la Prevenci de Residus, laqual vol fomentar entre la poblaci lesbones prctiques per a generar menys

residus.Enguany, la Setmana Europea de laPrevenci de Residus se celebrar del 19al 27 de novembre.http://www.arc.cat/setmanapreven-cio2011

- 7 -

Fires, jornades,seminaris, cursos...

21-30 de novembre del 2011Curs de Peritatges AmbientalsLloc: Barcelona

Ms informaci: www.coamb.catOrganitza: Collegi dAmbientlegs deCatalunya (COAMB)

24 de novembre del 20115 Frum Mediterrani per alEconomia Verda, lECOMEDA GREENFORUM 2011Lloc: BarcelonaMs informaci: www.medaeconomic-week.org/eco-meda-greenOrganitza: Cambra de Comer deBarcelona

28 de novembre -9 de desembre del 2011

COP-17 - CMP7 (Climate ChangeConference 2011)Lloc: Durban (Sud-frica)Ms informaci:www.cop17-cmp7durban.comOrganitza: Nacions Unides

29 de novembre del 2011Jornada Biodiversitat-Empresa en elmarc de la 2a Setmana de laResponsabilitat Social a CatalunyaLloc: (Palau Robert de Barcelona)Ms informaci: www.clubemas.cat i

www.setmanarse.catOrganitza: Club EMAS, FundacinGlobal Nature i Accinatura

29 de novembre -2 de desembre del 2011Smart City Expo & World Congress(participaci del Club EMAS: Palau 2,nivell 0, carrer F, estand 628)Lloc: BarcelonaMs informaci:www.smartcityexpo.comOrganitza: Fira de Barcelona

29 de novembre - 1 de desembre del2011

5 Conama LocalLloc: Vitoria-GasteizMs informaci: www.vitoria-gasteiz.org/bwcongreOrganitzen: Fundacin Conama iAyuntamiento de Vitoria-Gasteiz

13-14 de desembre del 2011Frum Valls EmprnLloc: Fira de Sabadell (Barcelona)Ms informaci: www.copevo.cat ivallesempren@copevo.catOrganitza: Consorci de lOcupaci i la

Promoci Econmica del Valls Occidental

14 de desembre del 2011Jornada sobre recursos educatius pera un consum responsableLloc: ReusMs informaci: mailto:info.eia@reus.catOrganitza: Espai dInformaciAmbiental de Reus

15 de desembre del 2011Acte de lliurament dels Premis EMASCatalunya 2011Lloc: BarcelonaMs informaci: www.clubemas.catOrganitza: Club EMAS

Premi Medi Ambient CILMA 2011Data de tancament de candidatures:31 de desembre del 2011Ms informaci:www.cilma.cat/ambits/premi-medi-ambient-cilma-2011

Organitza: Consell dIniciatives Localsper al Medi Ambient de les comarquesde Girona

Premi Europeu de lEspai Pblic Urb2012

Acte de lliurament: juny del 2012Data de tancament de candidatures:19 de gener del 2012Ms informaci: www.publicspace.orgOrganitzen: Centre de CulturaContempornia de Barcelona (CCCB), Citde lArchitecture et du Patrimoine (Pars),The Architecture Foundation (Londres),Nederlands Architectuurinstituut(Rotterdam), Architekturzentrum Wien(Viena), Museum of Finnish Architecture(Hlsinki) i DeutschesArchitekturmuseum (Frankfurt).

24 i 25 febrer del 20122n Congrs de Comunicaci Ambiental

Data lmit dinscripci: 23 de febrer del2012Lloc: GironaMs informaci: www.congrescomuni-cacioambiental.wordpress.comOrganitza: Centre per a laSostenibilitat Territorial

Agenda ambiental

El projecte Reducci

denvasos al sectorvitivincola, del GrupCodorniu, ha estat premiaten la categoria Empreses.

La campanya Millor quenou, 100% vell, delEntitat del Medi Ambientde lrea Metropolitanade Barcelona, ha estatpremiada en la categoriaAdministraci pblica.

El taller i exposici Drapsbruts?: De luniforme alobjecte, de lempresaUrbaser i lEscola Superiorde Disseny Elisava, ha estatfinalista en la categoriaAltres.

http://www.arc.cat/setmanaprevencio2011http://www.arc.cat/setmanaprevencio2011http://www.medaeconomicweek.org/eco-meda-greenhttp://www.medaeconomicweek.org/eco-meda-greenhttp://www.medaeconomicweek.org/eco-meda-greenhttp://www.vitoria-gasteiz.org/bwcongrehttp://www.vitoria-gasteiz.org/bwcongrehttp://www.vitoria-gasteiz.org/bwcongrehttp://www.cilma.cat/ambits/premi-medi-ambient-cilma-2011http://www.cilma.cat/ambits/premi-medi-ambient-cilma-2011http://www.congrescomunicacioambiental.wordpress.com/http://www.congrescomunicacioambiental.wordpress.com/http://www.congrescomunicacioambiental.wordpress.com/http://www.congrescomunicacioambiental.wordpress.com/http://www.cilma.cat/ambits/premi-medi-ambient-cilma-2011http://www.vitoria-gasteiz.org/bwcongrehttp://www.medaeconomicweek.org/eco-meda-greenhttp://www.arc.cat/setmanaprevencio2011

8/3/2019 RQA 13

8/8

- 8 -

Edita: Club EMAS

Aquesta revista ha estat dissenyada imaquetada per El Tinter i impressa perGrfiques Ortells, dues organitzacionsregistrades en EMAS.

Dipsit legal.: B-46.367-07Imprs en paper 100% reciclat:

Pots descarregar aquesta fitxa en format pdf a la web: www.clubemas.cat

Si no vols rebreRQA, fes-nos-ho

saber a ladrea:

info@clubemas.cat

Collaboradors daquest nmeroGregori Reyes, Maria PassalacquaCollegi dAmbientlegs de Catalunya (COAMB)Els tcnics del COAMB que han participat enaquesta fitxa han estat Jordi Fernndez,Slvia Caellas i Marta Garcia.Jordi Abad (disseny i maquetaci)Manuel Reyes (disseny psters)

FITXA COMPRA VERDA DELECTRICITAT

Espai compra verda

1. Categoria del producteContractaci delectricitatDes de no fa gaire, a lEstat espanyol s possible fer la contractaci delec-tricitat dorigen renovable (electricitat verda), tant per als grans consumi-dors com per als particulars. El procs de liberalitzaci del mercat elctricha fet que tots els consumidors1 puguin contractar lelectricitat a qualse-vol de les empreses co mercialitzadores de lEstat (vegeu lapartat 4). Lesofertes es diferencien en els preus (malgrat que una part de la tarifa conti-nua sent establerta per lEstat), i sobretot en altres aspectes encara msimportants, com ara lorigen de lelectricitat, tal com sexplica en aquestafitxa.

2. Criteris ambientals de compra2.1. Especificacions tcniquesOrigen renovable de lenergia

Lelectricitat que consumim a casa flueix per la xarxa sense possibilitat dedistinci de si prov duna central de carb o dun parc elic.

Ara b, si contractem una empresa comercialitzadora delectricitat verda,el que assegurem s que es produeixen i sinjecten a la xarxa quilowattshora (kWh) dorigen renovable.

Quines fonts es consideren renovables? Les principals fonts renova-bles de generaci delectricitat sn lelica, la hidrulica, la solar i labiomassa.

Seguint la legislaci europea, sha establert un sistema de garanties dori-gen que permet assegurar lorigen de lelectricitat que una empresacomercialitza. Aquest sistema inclou lelectricitat generada a partir defonts renovables i de cogeneraci dalta eficincia, tant si sn de rgimespecial com ordinari.

2.2 EtiquetesCertificats dorigen renovable: Garantia dOrigens una acreditaci que assegura que un nombre de kWh denergia elctricahan sigut generats amb fonts denergia renovables o amb cogeneraci daltaeficincia.Els certificats de Garantia dOrigen els obtenen les empreses productores, demanera voluntria, i aquestes les venen a les comercialitzadores, que sn elsque ens fan les ofertes comercials als clients.

Com a clients, podem demanar a lempresa comercialitzadora de cancellar elscertificats de Garantia dOrigen pel total delectricitat que consumim, de maneraque podrem estar segurs que lelectricitat que consumim prov de la font renova-ble o cogeneraci dalta eficincia que lempresa ens diu. Aquesta informaci apa-reixer a la factura delectricitat i s la garantia de la traabilitat del sistema.Tot el sistema est gestionat i garantit per la Comisin Nacional de Energa(CNE).

Informaci al rebut de lelectricitatA la factura elctrica (i a la informaci promocional de les empreses comercia-litzadores) s obligatori que hi hagi informaci de lorigen de lelectricitatque lempresa subministra, aix com del seu impacte ambiental en termes de-missions totals de CO2 i de producci de residus nuclears dalta activitat.Tamb cal que hi hagin les dades mitjanes de tot el sistema elctric espanyol,per tal de poder comparar les ofertes.Limpacte ambiental es mesura en una escala que va de la A a la G, sent la A lasituaci de menor impacte ambiental (0 emissions o 0 producci de residusnuclears).

2.3 Avantatges del fet de tenir en compte criteris ambientals de compra de-lectricitat verda

Reducci de les emissions de gasos contaminants i gasos defecte hiverna-

cleReducci de la generaci de residus radioactiusPromoci de les energies renovablesReducci de la dependncia energticaPossibilitat dassegurar que no es generen emissions de CO2 en els con-

sums energtics duna empresa (per exemple, si estem en un procs declcul de la petjada de carboni de lempresa o producte, o de compensacidemissions).

2.4. Compte!: s verd tot el que sen diu?Al mercat hi han comercialitzadores que noms venen energies renova-bles, i daltres que tenen algunes ofertes de comercialitzaci denergiaverda. A ms, hi ha diversitat dopinions sobre els criteris que cal complirper a considerar lelectricitat generada com a veritablement sostenible,valorant aspectes com ara els impactes socials, ambientals, econmics iterritorials de les installacions de generaci delectricitat. Aix doncs,cal informar-se de quins criteris segueix lempresa que ens ven lelectri-citat. s recomanable consultar linforme sobre el sistema de GarantiadOrigen i etiquetatge de lelectricitat que publica anualment la ComisinNacional de la Energa (vegeu lapartat 4), on hi ha informaci relativa acada empresa comercialitzadora. Tamb es pot avaluar si lempresa i elscentres de generaci denergia estan registrats a EMAS o en altres siste-mes de gesti ambiental (ISO14001).

3. Sabies que...?El 2010, a lEstat espanyol el 32,3% de lelectricitat es va generar a partir defonts renovables, sobretot de lelica (14,6 %) i la hidrulica (11,9 %). ACatalunya, en els darrers anys lelectricitat generada amb energies renova-bles representa entre el 10 i el 14% del total, amb predominana de la hidru-lica (la darrera dada disponible s el 10,3% el 2007, segons ICAEN).Un consumidor domstic, amb un consum anual de 4.000 kWh, pot estalviaruns 800 kg de CO2 cada any si es passa a lelectricitat verda.En altres pasos com ara el Regne Unit o Alemanya, el mercat de lelectricitatverda est molt implantat, amb una gran multitud dempreses que nofereixen.Aix ha fet que es desenvolupin webs que permeten diferenciar les ofertes

segons altres aspectes (inversions en energies renovables, criteris ambientals isocials dels projectes, etc.), com per exemple www.greenelectricity.org.

4. Webs interessantsComparador de preus de les ofertes delectricitat i gas natural, de laComisin Nacional de la Energa: Inclou informaci sobre si lelectricitat srenovable certificada.http://www.comparador.cne.es.

Pgina de la Comisin Nacional de la Energa sobre les garanties dorigen iletiquetatge de lelectricitat: Shi pot trobar lInforme sobre el sistema deGarantia dOrigen i etiquetatge de lelectricitat.http://gdo.cne.es.

Llista de les empreses comercialitzadores a lEstat espanyol:http://www.mityc.es/energia/Tur/Listadoempresas/Paginas/Listadoempresas.aspx.

Articles de la Fundaci Terra sobre la contractaci delectricitat renovable:

Electricidad verde para clientes particulares y empresas (22/7/2010):http://www.terra.org/articulos/art00918.html. Qu es la electricidad verde? Dnde puedo comprarla? (9/1/2011)http://www.terra.org/articulos/art00584.html.

Cooperativa de consum i producci a Catalunya que t previst comercialitzarelectricitat dorigen renovable a la tardor del 2011:http://www.somenergia.cat/.

Amb el suport de

1. No totes les empreses ofereixen a tot el territori de lEstat. Existeix encara una tari-fa regulada (anomenada tarifa dltim recurs, TUR) a la qual es poden acollir els con-sumidors amb una potncia contractada inferior a 10 kWh. En determinats casos, elconsumidor es pot acollir a una tarifa ms baixa: lanomenat bo social. Ms informa-ci, al web: http://www.mityc.es/ENERGIA/TUR.

http://www.mityc.es/energia/Tur/Listadoempresas/Paginas/Listadoempresas.aspx.http://www.mityc.es/energia/Tur/Listadoempresas/Paginas/Listadoempresas.aspx.http://www.mityc.es/energia/Tur/Listadoempresas/Paginas/Listadoempresas.aspx.