Llengua llatina

Romanorum uita La vida quotidiana dels ciutadans romans

Primer de batxillerat Ramon Boixader

Nom i cognom: Grup:

ROMANORVM VITA

2

ROMANORVM VITA

3

ndex

El nom dels ciutadans 3 La familia romana 4 El matrimoni a Roma 5 El temps 7 Gastronomia romana 8 La domus romana 13 El forum 15 El teatre 17 Lamfiteatre 18 El circ 20 Les termes 21 La religi romana 22 Leducaci 26

Edici: curs 2011Edici: curs 2011Edici: curs 2011Edici: curs 2011----2012201220122012

ROMANORVM VITA

4

ROMANORVMROMANORVMROMANORVMROMANORVM VITA VITA VITA VITA

om vivien els romans?. Intentarem respondre aquesta pregunta fent una ullada a una multitud daspectes que ens han arribat a travs de diverses fonts. En

primer lloc cal precisar que en lestudi del model de vida dels romans ens cal triar una poca representativa, un tipus de societat i de model familiar. La nostra ser la forma de vida romana del segle I aC, el segle de Cicer, de Csar i dOctavi i de tants altres romans i romanes que presentarem a travs de les circumstncies que ens illustren la seva manera de viure. Comencem presentant la famlia.

El nom dels ciutadansEl nom dels ciutadansEl nom dels ciutadansEl nom dels ciutadans

ls ciutadans romans (cives Romani) tenien tres noms (tria nomina): praenomen, nomen i cognomen. En sn exemples Caius Iulius Caesar, Marcus Tullius Cicero

o Publius Ovidius Naso

PraenomenPraenomenPraenomenPraenomen

ra el nom personal que identificava com a individu. Es podia escollir a partir duna llista fora curta que ens permet observar com, en principi, devia ser

un simple numeral (el segon, el quart fill). Aquests noms se solien escriure abreujats

Aulus (A.) Marcus (M.) Appius (Ap) Numerius (N.) Caius (C.) Publius (P.) Cnaeus (Cn) Quintus (Q.) Decimus (D.) Servius (Ser.) Kaeso (K.) Sextus (Sex.) Lucius (L.) Spurius (S. / Sp.) Mamercus (Mam.) Titus (T.) Manius (M.) Tiberius (Ti.)

NNNNomenomenomenomen

C

E

E

ROMANORVM VITA

5

ra el nom de la gens (nomen gentilicium). Com que es tractava, morfolgicament, dadjectius, tots acabaven en IVS. Aix un ciutad que tenia com a

nomen Tullius, indicava que pertanya a la gens Tullia.

CCCCognomenognomenognomenognomen

riginriament individual, corresponia a un sobrenom, sovint referit al lloc dorigen (Collatinus, Coriolanus...) o a un tret fsic (Barbatus,

Crassus...) o de carcter (Laelius, Lepidus...).

Ben aviat, per, va esdevenir hereditari i va servir per diferenciar les diverses branques (famlies) duna gens: Cornelius Cethegus, Cornelius Scipio, Cornelius Lentulus...

La famlia romanaLa famlia romanaLa famlia romanaLa famlia romana

a paraula llatina familia ens parla de tot all que trobem a dins de la casa romana (domus) i que est format per un matrimoni entre un home lliure casat

(vir, maritus) amb una esposa legtima (uxor). Si la parella t fills (liberi) es converteixen en parentes (pares).

Tamb sinclou en el concepte de famlia el conjunt desclaus (servi) i tots els bns mobles i immobles de la casa que formen el patrimoni familiar.

Hi ha per, un altre terme llat que es pot traduir per famlia. s el mot gens, que correspon al grup familiar format per tots els membres que comparteixen un mateix nomen. A part daquest nom (nomen gentilicium), comparteixen tamb un culte religis propi i una sepultura comuna.

El cap daquesta famlia s el pater familias, constitut en una mena de rei daquesta petita societat. El pater

E

O

L

ROMANORVM VITA

6

familias t poder absolut sobre el grup familiar i es pot veure en els drets, tals com

Patria potestas: drets sobre els fills (en pot decidir la mort)

Dominica potestas: drets sobre els esclaus Potestas maritalis: sobre lesposa Dominium: sobre els bns de la casa

El paper de la dona en la societat romana

a dona lliure romana estava sempre sota el control dun home (el pare quan era nena, el marit quan era dona casada o un tutor si no hi havia pare o marit).

No gaudia de cap dret, no podia posseir patrimoni, no podia dedicar-se a oficis considerats exclusivament masculins i no podia participar en la carrera poltica. En lmbit religis la dona noms podia aspirar a convertir-se en sacerdotessa de la deessa Vesta.

El matrimoni a RomaEl matrimoni a RomaEl matrimoni a RomaEl matrimoni a Roma

ls homes i dones romans noms es casaven per tenir fills legtims i per tant, perpetuar el seu llinatge (gens). Perqu aix fons possible, el matrimoni

havia de ser legtim (iustae nuptiae) i hi havia uns requisits determinats:

Edat mnima dels contraents: 14 anys per als nois i 12 per a les noies

Consentiment: dels contraents o dels pares de famlia respectius

Capacitat jurdica: havien de ser persones lliures amb dret de ciutadania (cives)

Parelles no lcitesParelles no lcitesParelles no lcitesParelles no lcites

Matrimoni sine conubio: es produa quan un dels dos no tenia algun requisit per a les iustae nuptiae. En

L

E

ROMANORVM VITA

7

conseqncia els seus fills eren considerats bastards (spurii) i per tant no tenien drets de ciutadania

Concubinat: es produa quan la parella, tot i tenir la possibilitat, no volia casar-se

Contuberni: unions entre esclaus o entre una persona lliure i un esclau. En aquest cas calia el consentiment de lamo. Els seus fills eren considerats esclaus de naixement (vernae)

La dissoluci del matrimoniLa dissoluci del matrimoniLa dissoluci del matrimoniLa dissoluci del matrimoni

n qualsevol moment de la vida matrimonial, una parella romana es podia separar (divortium)

El divorci es podia donar de com acord (communi consensu) o b per iniciativa de qualsevol de les dues parts (repudium), que es podia donar verbalment o per escrit davant de testimonis.

La dona se nanava de casa i els fills continuaven pertanyent a la famlia del pare i es quedaven amb ell.

E

ROMANORVM VITA

8

El tempsEl tempsEl tempsEl temps

es hores es comenaven a comptar des de la sortida del sol: hora prima, hora secunda, hora tertia... avaluaven el temps duna forma aproximada, dient

simplement ante meridiem (abans del migdia AM), post meridiem (desprs del migdia PM).

Hi havia dues classes de rellotges, els de sol i els daigua. Els de sol consistien en una vareta clavada a una taula dividida en sectors. La clepsydra o rellotge daigua tenia la forma dun vas en qu el nivell daigua assenyalava lhora

Esquema del funcionament duna clepsydra o rellotge daigua

Generalment els romans es llevaven a lhora prima (a les 5 a lestiu i a les 7 a lhivern). Tant els rics com els pobres miraven daprofitar al mxim la llum del dia.

L

ROMANORVM VITA

9

El matEl matEl matEl mat

esmorzar (ientaculum), consistia en pa i formatge o simplement aigua. La seva jornada de treball solia acabar a lhora septima (cap al migdia)

Els rics comenaven el dia amb la recepci de clients. Al mat gran part de ciutadans romans acudien al frum: a les basliques es reunien els grans comerciants, els botiguers oferien llurs mercaderies a crits. En general, les tardes eren lliures i es dedicaven a lleure i diversions.

El migdiaEl migdiaEl migdiaEl migdia

l migdia tenia lloc el prandium, dinar fet a base de queviures freds, fruita i una mica de vi. Desprs del prandium es feia migdiada (meridiatio) fins a

lhora octava. Desprs de la migdiada comenava el lleure.

Una gran multitud passava la tarda al frum. Cada nou dies els romans feien un bany complet: els rics a casa seva, els pobres als banys o termes pbliques.

El vespreEl vespreEl vespreEl vespre

esprs del bany venia el sopar, que era el menjar ms fort del dia. Constava de tres parts:

el gustus o entrems, la cena o sopar i la secunda mensa o postres.

Gastronomia romanaGastronomia romanaGastronomia romanaGastronomia romana

GVSTATICIVM (Entremesos)

L

A

D

ROMANORVM VITA

10

osem en un plat ous, alcaparres, olives, dtils, festucs, fruites seques i alguna petita llesca untada de garum o de moretum (pasts de formatge i

all) o depityrum (pat dolives triturades)

Gustaticium

FABA VITELLIANA (pur de faves)

ourem les faves en aigua salada amb porro, julivert i flors de malva. Hi afegirem pebrot, fonoll i garum. Quan estigui fet ho triturem fins fer-ne un

pur i ho servirem amb un rajol doli. El nom li ve per ser un dels plats preferits de lemperador Vitelli

P

C

ROMANORVM VITA

11

Faba Vitelliana

PERNA EX MUSTEIS (pernil amb pastissets)

ourem el pernil al forn cobert de mel. El servirem al damunt duns pastissets mullats amb la salsa de la cocci. Servirem el pernil amb figues

Perna ex musteis

POLYPVS (pop)

C

ROMANORVM VITA

12

aurem de bullir el pop amb laserpicium (una espcia) i ceba. Desprs lhaurem de tallar molt fi i servir amb pebre i garum

Polypus

HAEDVM PARTICVM (cabrit a lestil part)

osarem al forn el cabrit untat amb oli doliva. Farem una picada amb pebre, ceba, garum, prunes de Damasc, laserpicium i oli.

Bullirem la barreja amb vi i ho afegirem al cabrit Cal servir-ho amb vinagre

Haedum Particum

ENCYTVM (espirals dolos de formatge)

H

P

ROMANORVM VITA

13

arrejarem formatge i farina a parts iguals Amb un embut es reparteix la massa sobre llard bullint en forma despiral. Ho cobrirem amb mel i ho

deixarem refredar Ho servirem amb mel o mulsum (vi blanc amb mel)

Encytum

B

ROMANORVM VITA

14

La domus romanaLa domus romanaLa domus romanaLa domus romana

a domus s la casa senyorial de la famlia romana. s una casa urbana (a diferncia de les villae, que solien ser al camp) de planta rectangular i dun sol

pis. Estava organitzada al voltant duna sola cambra anomenada atrium, oberta al cel a travs duna obertura o compluvium. Una cisterna anomenada impluvium recollia laigua de la pluja.

A latrium es trobava tamb el fog o focus, que feia de llar, i, al seu costat, un altar (lararium) amb la imatge dels dus Lares, protectors de la famlia.

Al voltant de latri, shi van disposar una mena de camarots per dormir anomenats cubiculum. En la part posterior de la casa es localitzava un petit jard o hortus

A banda i banda hi podia haver les tabernae, cambres destinades a botigues

Per ltim, el perystilum, jard interior envoltat per un prtic recolzat sobre columnes

Amb els avenos de la civilitzaci els romans van comenar a reservar cambres per a menjadors (triclinium), la cuina (culina), el bany (balneum) i la biblioteca.

Les insulae (blocs de pisos)podien arribar a tenir fins a tres o quatre pisos i eren estretes, incmodes i perilloses

Quan els romans tingueren les necessitats dallunyar-se de la vida urbana i anar a viure al camp, van comenar a habitar en grans masies anomenades villae.

L

ROMANORVM VITA

15

ROMANORVM VITA

16

El frum i els edificis per als espectaclesEl frum i els edificis per als espectaclesEl frum i els edificis per als espectaclesEl frum i els edificis per als espectacles

l frum constitua el centre urbanstic duna ciutat, al bell mig del cardo (carrer vertical) i el decumanus (carrer horitzontal) (pla hipodmic). Al

frum shi portaven a terme activitats de caire econmic, poltic i religis.

Vida polticaVida polticaVida polticaVida poltica

a vida poltica de Roma es centrava en la curia, seu del Senat. El comitium, lloc de reuni del poble, sestenia

davant la cria. Estava envoltat per la tribuna, des don els oradors arengaven el poble reunit en assemblea La vida poltica de Roma es centrava en la curia, seu del Senat. El comitium, lloc de reuni del poble, sestenia davant la cria. Estava envoltat per la tribuna, des don els oradors arengaven el poble reunit en assemblea

Reconstrucci de la Curia Iulia (Roma)

E

L

ROMANORVM VITA

17

Vida comercialVida comercialVida comercialVida comercial

l frum era tamb un lloc de comer i les botigues (tabernae) lenvoltaven de nord a sud.

Esquema duna baslica romana

Cat, lany 184 aC, va construir la primera basilica, lloc destinat al comer i a reunions. Ledifici era un gran recinte cobert i sostingut per un rengle central de columnes i per columnates laterals

Vida religiosaVida religiosaVida religiosaVida religiosa

l frum era dominat pel temple de la religiositat primordial de cada ciutat. A Roma, hi trobem, com a temple principal, el de Juli Csar

Durant la Repblica es van aixecar els temples de Saturn i de Cstor i Plux, aix com la casa de les Vestals

Temple de Vesta a Roma

El teatreEl teatreEl teatreEl teatre

E

E

ROMANORVM VITA

18

i b a Roma shi van fer representacions teatrals a partir del contacte amb el poble grec, des del segle III aC, aquestes es feien en estrades de fusta que

es desmuntaven quan acabava la representaci.

El primer teatre de pedra el va construir Pompeu lany 55 aC. Feia uns seixanta metres de dimetre i tenia una capacitat per a quaranta mil espectadors amb vint-i-set mil seients.

El teatre rom imitava els teatres grecs i per tant tenia tres parts fonamentals:

la cavea o graderia semicircular (els grecs la construen a la vessant duna muntanya per evitar les despeses de fonaments, per els romans sn capaos de fer-ho a qualsevol lloc)

lorchestra, espai semicircular (no circular com el teatre grec

la scaena: lescena

Teatre rom de Mrida

Els teatres romans, per, tenen alguna diferncia amb els grecs. La ms visible s la utilitzaci del frons scaenae o paret posterior que permet joc escenogrfic

Els actors (histrio, actor, tragoedus) es caracteritzaven amb mscares (persona) i augmentaven la seva alada amb unes sabates de sola gruixuda (cothurnus).

S

ROMANORVM VITA

19

personae

A Hispnia es conserven un total de 21 teatres, gaireb tots de lpoca imperial. El ms ben conservat s el de Mrida. Destaquem tamb el de Tarragona

LamfiteatreLamfiteatreLamfiteatreLamfiteatre

amfiteatre va ser una creaci tpicament romana. s un edifici on se celebren les lluites de gladiadors o amb feres. La idea de la construcci va sorgir de

la uni de dos teatres.

El ms important de tots va ser el que va construir Vespasi a Roma: el Colosseu o Amfiteatre Flavi

Amfiteatre flavi o Colosseu

Les lluites de gladiadorsLes lluites de gladiadorsLes lluites de gladiadorsLes lluites de gladiadors

espectacle comenava amb una desfilada dels gladiadors fins al palc imperial, davant del qual saludaven amb la frase ritual Ave, Caesar, morituri

te salutant La lluita consistia en un combat entre parelles o entre diversos grups. Els gladiadors eren, generalment, esclaus o presoners de guerra que lluitaven entre ells fins que un matava o feria ladversari.

L

L

ROMANORVM VITA

20

El poble tenia la potestat de perdonar la vida al ferit aixecant el polze. Si els espectadors cridaven Mort!, lemperador tombava el polze (policem vertere) i el venut havia de morir.

Les venationesLes venationesLes venationesLes venationes

luites entre homes i bsties o simplement entre bsties Les feres es portaven de lfrica i es tancaven als

soterranis del circ. All passaven alguns dies sense menjar per tal que, quan sortissin a larena, ataquessin amb ms ferocitat.

Les naumquiesLes naumquiesLes naumquiesLes naumquies

arena del Colosseu podia convertir-se en un llac on se celebraven naumquies o simulacres de combats navals

L

L

ROMANORVM VITA

21

El circEl circEl circEl circ

l circ ms important fou el Circus Maximus. Tenia 645 metres de llarg per 124 dample i va ser construt per Tarquini el Superb. Hi cabien 150.000

espectadors en temps de Csar i 385.000 en temps de Traj. Totes les localitats eren de seient.

Circus Maximus de Roma

La spina o muret vertebral, separava larena en sentit longitudinal, un grup de fites (meta) limitava la spina a cada extrem. Al bell mig de la spina, August hi va collocar lobelisc egipci de Ramss II. Al circ, shi celebraven noms curses de qudrigues. Cada cursa constava normalment de set voltes. Els aurigues o conductors guiaven els carros, tirats per quatre o dos cavalls. La dificultat ms gran consistia en fer el tomb a la meta

E

ROMANORVM VITA

22

Les termesLes termesLes termesLes termes

es termes romanes eren propietat de lEstat. Les cases riques tenien un balneum (bany) El seu s es generalitza a partir del segle I aC,

moment en el qual es descobreix lhypocaustum, un mecanisme per escalfar laigua del bany

En general, les termes estaven organitzades en tres sales:

Caldarium: sala daigua calenta Tepidarium: sala daigua tbia Frigidarium: sala daigua freda

A part daquestes tres sales, podem trobar en les termes altres zones, com ara lapodyterium o vestidor o les tabernae.

Els mecanismes per escalfar laiguaEls mecanismes per escalfar laiguaEls mecanismes per escalfar laiguaEls mecanismes per escalfar laigua

Hypocaustum forn escalfat amb carb per a laigua calenta Vaporium tub que condua laigua calenta Tubuli maons buits de les parets

Esquema dun caldarium, amb lhypocaustum a la part de baix

L

ROMANORVM VITA

23

La religi romanaLa religi romanaLa religi romanaLa religi romana

l principi els dus eren esperits impersonals que residien en els objectes naturals: en els arbres, en els ocells, en els llamps... Els numina.

De seguida es varen configurar dos tipus de religions, la religi pblica (de lEstat)i la religi privada (de cada llar)

La religi privadaLa religi privadaLa religi privadaLa religi privada

l culte dels dus era dirigit pel paterfamilias i principalment feien actes rituals i cultes destinats als segents dus familiars:

Vesta era la deessa protectora de la llar i estava simbolitzada pel foc de la llar;

Lar, el protector dels bns de la famlia (en plural Lares)

Penates, protectors de la casa Manes, esperits que representaven les nimes dels

morts.

Al fons de latri de la domus, el paterfamilias organitzava el culte religis en el lararium o altar familiar

Lararium

A

E

ROMANORVM VITA

24

La religi pblicaLa religi pblicaLa religi pblicaLa religi pblica

es del principi de la histria de Roma, el rei tenia el poder poltic i el poder religis. Per tant, el rex es feia crrec del culte religis. Quan la

ciutat va anar creixent, el rei va necessitar ajuda i per tant es va rodejar dels flamines (sacerdots encarregats del culte duna divinitat) i pels pontifices. A partir del segle VI aC per influncia dels etruscs es van introduir a Roma els temples i les esttues dels dus. Tamb lart de lendevinaci i de la profecia: un haruspex o ugur feia presagis tot observant els vols dels ocells, les entranyes dels animals...

Haruspices observant les entranyes dun toro

Per influncia dels grecs es varen romanitzar les divinitats existents en el mn mitolgic de la Grcia arcaica fins a constituir-se lanomenat Olimp grecorom. Aix Zeus va passar a ser Jpiter; Hera, Juno; Atena, Minerva...

Dies fasti et nefastiDies fasti et nefastiDies fasti et nefastiDies fasti et nefasti

D

ROMANORVM VITA

25

l calendari religis ordenava els dies de lany en fasti (festius) i nefasti (no festius). En el calendari republic hi havia 45 dies de festes

religioses. Esmentarem noms les Saturnales, que tenien lloc al desembre i que consistien en un carnestoltes, lorigen del qual, probablement radicava en les festes que cloen les feines de la sembra de la tardor.

La religi durant lImperiLa religi durant lImperiLa religi durant lImperiLa religi durant lImperi

ls cultes tradicionals es van anar oblidant sota la influncia de les idees gregues, sobretot lepicureisme i lestoicisme.

El nucli del fenomen religis en poca imperial fou la persecuci contra el cristianisme. Aquests seguidors de Jesucrist foren perseguits durant lImperi. Els episodis histrics on podem trobar aquest grup sn les condemnes a morir devorats per lleons en lamfiteatre en poca de Ner (els va culpar de lincendi de Roma) i tamb la utilitzaci de les catacumbes per tenir les seves trobades secretes i amb simbologia per poder comunicar-se malgrat la prohibici (el peix s el smbol dels cristians perqu la paraula peix en grec s , o les inicials de Jesucrist, fill de Du salvador)

El peix com a smbol del Cristianisme

Aquesta situaci de persecuci va durar fins el 313 dC amb lEdicte de Mil, promulgat per Constant que va permetre la llibertat de culte religis a lImperi.

E

E

ROMANORVM VITA

26

ROMANORVM VITA

27

LeducaciLeducaciLeducaciLeducaci

a famlia, basada en lautoritat del paterfamilias i el respecte a la mater, s lentitat que educa el nen.

El nen s educat per la mare a la primera infantesa (fins als set anys). A continuaci, al perode anomenat pueritia (dels set als disset), el nen passa a dependre del seu pare, que li ensenya el conreu de la terra, el maneig de les armes, el respecte als dus (pietas), mentre la nena segueix sota la direcci de la mare, que la inicia a les feines domstiques

Quan el puer es converteix en adulescens, als disset anys, s el moment de vestir la toga viril que marcar el final de leducaci familiar. El noi entra a la vida militar.

A partir del s. II aC., desprs del beneficis contacte cultural amb Grcia, lensenyament familiar comena a resultar insuficient i el nen s confiat a esclaus grecs, els anomenats paedagogi (pedagogs).

LLLLudus (lescola)udus (lescola)udus (lescola)udus (lescola)

aquest ensenyament privat segueix lensenyament a lescola. Aquesta fase sorganitza en tres etapes.

Primera etapa: dels 7 als 11Primera etapa: dels 7 als 11Primera etapa: dels 7 als 11Primera etapa: dels 7 als 11 any any any anys: ludus litterarius o scholas: ludus litterarius o scholas: ludus litterarius o scholas: ludus litterarius o schola

L

A

ROMANORVM VITA

28

ls petits eren acompanyats a escola pel paedagogus, esclau que tamb sencarregava de la formaci moral dels nens.

Els locals eren molt senzills; solien ser a laire lliure sota porxos separats de carrer per un tendal. Les matries destudi se solien redur a llegir, escriure i calcular

Segona etapa: dels 12 als 15anys: ludus grammaticusSegona etapa: dels 12 als 15anys: ludus grammaticusSegona etapa: dels 12 als 15anys: ludus grammaticusSegona etapa: dels 12 als 15anys: ludus grammaticus

escola del grammaticus, era noms per als fills de laristocrcia. Els magistri en aquesta etapa ensenyaven a parlar correctament i a entendre textos

Tercera etapa: dels 16 als 20 anus: ludus rhetoricusTercera etapa: dels 16 als 20 anus: ludus rhetoricusTercera etapa: dels 16 als 20 anus: ludus rhetoricusTercera etapa: dels 16 als 20 anus: ludus rhetoricus

a tercera etapa s lensenyament de lart de loratria, de la qual sencarregava un mestre especialitzat, el rhetor.

La retrica a Grcia i loratria a Roma tenen diversos tractats i manuals ja en poca clssica i tenim com a models de lart de parlar en pblic el grec Demstenes i el rom Cicer.

Marc Tulli Cicer

E

L

L