riusecMARÇ 2015 / Núm. 319

Via lliure al noutanatori municipal

Es recupera el camp de la ZonaEsportiva Municipal Fontetes

Foto portada/A dalt, simulació façana del nou tanatoriA baix, El camp de futbol de Fontetes remodelatEditorial/La biblioteca centralCarta oberta/Més serveis per a les persones: el nou tanatoriCultura /Urbanisme La biblioteca central s’obre a la ciutatOpinió/ Els partits opinenPromoció econòmica/ Fomentant l’ocupacióGestió/Bons resultats en els comptes municipalsMedi Ambient/Jugateca ambiental al parc del Turonet

riusec319

Cerdanyola recupera finalment el camp de futbol situat a la zona espor-tiva municipal Fontetes. Aprofitant el partit entre el Cerdanyola FC i elVilafranca el diumenge, 22 de març tornava a ser operativa laquesta es-portiva. Un equipament remodelat, ampliat i millorat per tal que, entred’altres entitats, les categories superiors del club puguin entrenar i ju-gar els seus partits.S’aconsegueix, d’una banda, que els partits dels equips sèniors es dis-putin en un camp que gaudiran no només els jugadors, sinó també laseva afició. D’altra banda, no menys important, es descongestionen lesinstal·lacions de La Bòbila que s’han quedat petites per a un club queaplega més de 800 jugadors i jugadores, un dels més grans en númerode practicants del futbol de tota Catalunya.

Editorial:EditaAjuntament de CerdanyolaRedaccióGabinet de comunicacióFotografiaJosé Rodríguez UrbanoImpressió i plegatCromo-SystemDistribucióDistmail SLDipòsit LegalB-8726 / 81

319

cart

aob

erta

3

Carta oberta

Més serveis per a lespersones: el nou tanatori

Más servicios para laspersonas: el nuevo tanatorio

Carme Carmona PascualAlcaldessa de Cerdanyola del Vallès

CCeerrddaannyyoollaa ddeell VVaallllèèss ccoommppttaarràà ppeerr ffii aammbb uunn sseerrvveeiiiinntteeggrraall ddee ttaannaattoorrii mmuunniicciippaall.. És a dir, disposaremd'un conjunt d'instal·lacions que permetran que lleessffaammíílliieess ppuugguuiinn aaccoommiiaaddaarr eellss sseeuuss éésssseerrss eessttiimmaattssaa llaa cciiuuttaatt, sense haver de desplaçar-se a un altremunicipi. D'aquesta manera estem apropant i facili-tant un servei essencial i molt important per a la ciu-tadania.

És important destacar que ll''eemmpprreessaa ccoonncceessssiioonnàà--rriiaa sseerràà llaa qquuee hhaauurràà ddee ffeerr lleess iinnvveerrssiioonnss ii aassssuummiirr--nnee eell ccoosstt ttoottaall. Això vol dir una inversió de 5,3 mi-lions d'euros que aniran adreçats a la construcciódel nou tanatori i a la millora de les instal·lacionsexistents.

Altre dels aspectes que m'agradaria posar en valorés que el projecte presentat nnoo nnoommééss pprreevveeuu uunneessiinnssttaall··llaacciioonnss ppuunntteerreess ii ddee pprriimmeerr oorrddrree ssiinnóó qquuee,, aammééss,, eessddeevveenneenn rreessppeeccttuuoosseess aammbb eell mmeeddii aammbbiieennttii ll''eennttoorrnn. Concretament aquest equipament comp-tarà amb filtres específics que van més enllà de lesexigències que contempla la legalitat vigent.

Cerdanyola compta amb gairebé 60.000 habitants iés de justícia el poder garantir aquest servei. Un ser-vei que, a més de garantir proximitat als nostresveïns i veïnes, ssoolluucciioonnaarràà lleess mmaannccaanncceess ii lliimmiittaa--cciioonnss ddee ll’’aannttiicc ttaannaattoorrii ssiittuuaatt aa RRiippoolllleett aall bbaarrrrii ddeellPPoonntt VVeellll..

Ens hem de sentir satisfets pel fet que els cerdanyo-lencs i les cerdanyolenques tindrem en poc tempsun servei integral que eennss ppeerrmmeettii ggeessttiioonnaarr ttoott eellpprroocceeddiimmeenntt sseennssee hhaavveerr ddee mmaarrxxaarr ddee llaa cciiuuttaatt..

CCeerrddaannyyoollaa ddeell VVaallllèèss ddiissppoonnddrráá ppoorr ffiinn ddee uunn sseerrvvii--cciioo iinntteeggrraall ddee ttaannaattoorriioo mmuunniicciippaall.. Es decir, conta-remos con un conjunto de instalaciones que permiti-rán que llaass ffaammiilliiaass ppuueeddaann ddeessppeeddiirrssee ddee ssuuss sseerreessqquueerriiddooss eenn llaa cciiuuddaadd, sin tener que desplazarse aotro municipio. De esta manera estamos acercandoy facilitando un servicio esencial y muy importantepara la ciudadanía.

Es importante destacar que llaa eemmpprreessaa ccoonncceessiioonnaa--rriiaa sseerráá llaa qquuee tteennddrráá qquuee hhaacceerr llaass iinnvveerrssiioonneess yyaassuummiirr eell ccoossttee ttoottaall.. Es decir, una inversión de 5,3millones de euros que irán destinados a la construc-ción del nuevo tanatorio y a la mejora de las instala-ciones existentes.

Otro de los aspectos que me gustaría poner en valores que el proyecto presentado nnoo ssoolloo pprreevvéé uunnaassiinnssttaallaacciioonneess ppuunntteerraass yy ddee pprriimmeerr oorrddeenn,, ssiinnóó qquuee,,aaddeemmááss,, ééssttaass sseerraann rreessppeettuuoossaass ccoonn eell mmeeddiioo aamm--bbiieennttee. En concreto, este equipamiento contará confiltros específicos que van más allá de las exigenciasque contempal la legalildad vigente.

Cerdanyola cuenta con casi 60.000 habitantes y esde justicia poder garantizar este servicio. Un servicioque, además, ssoolluucciioonnaarràà llooss ddééffiicciittss ii lliimmiittaacciioonneessddeell aannttiigguuoo ttaannaattoorriioo ssiittuuaaddoo eenn eell bbaarrrriioo ddeell PPoonnttVVeellll..

Debemos sentirnos satisfechos por el hecho de quelos ciudadanos y ciudadans de Cerdanyola tendre-mos en poco tiempo un servicio integral que nnoossppeerrmmiittiirráá ggeessttiioonnaarr ttooddoo eell pprroocceeddiimmiieennttoo ssiinn tteenneerrqquuee ssaalliirr ddee llaa cciiuuddaadd..

Cultura/Urbanisme

319

Cultu

ra/U

rban

ism

e4

La nova biblioteca central s’obre a la ciutadania

La nova biblioteca central ja és una realitat. Un

equipament que es situa a l’edifici de l’antic

Casal de l’Esport, aprofitant la seva estructura

i que representa una millora substancial res-

pecte a l’anterior a la casa Altimira.

Des del punt de vista arquitectònic, l’edifici ha

integrat tota la superfície disponible en una àm-

plia biblioteca amb espais diàfans.

A la planta baixa es troba l’hemeroteca i les aules

d’estudi nocturn que es conceben perquè tinguin

entrada independent .

La planta semisoterrània acull la sala de lectura

general i l’espai per a treballs en grup. La sala in-

fantil es situa a la primera planta, mentre que la

segona esdevé un espai polivalent de 400m2 on

s’hi poden fer exposicions, petites representa-

cions teatrals, xerrades, etc.

L’edifici disposa també d’espais per a noves tecno-

logies. D’altra banda, la pista d’hoquei, la piscina i

els vestidors ja existents dins l’espai antic no han

patit cap modificació.

Aquest ha de ser un equipament que beficiarà a

tota la ciutadania, tot recuperan i dignificant una

zona de centralitat de la ciutat, donant-li una nova

vida.

EEll ffiinnaannççaammeenntt ddee lleess oobbrreess nnoo hhaa ssuuppoossaatt ccaapp iinn--

vveerrssiióó ddee rreeccuurrssooss pprrooppiiss,, jjaa qquuee eell 5500%% ddeell pprroo--

jjeeccttee hhaa eessttaatt ffiinnaannççaatt aammbb ffoonnss eeuurrooppeeuuss ddeell pprroo--

ggrraammaa UUrrbbaann ii eell 5500%% rreessttaanntt hhaa aannaatt aa ccààrrrreecc ddee

ll’’ÀÀrreeaa MMeettrrooppoolliittaannaa ddee BBaarrcceelloonnaa ii ddee llaa

GGeenneerraalliittaatt ddee CCaattaalluunnyyaa..

La nova biblioteca central ja està en marxa. Cerdanyola compta des d’aquesta primaveraamb un equipament d’acord amb les necessitats de la població, modern i adaptat alsrequeriments que demanda una ciutat d’aprop de 60.000 habitants

La nova biblioteca central disposarà d’espais diàfans, àmplies sales i zones destinades també a les noves tecnologies

A dalt, façana de l’edifici tal com ha quedat després de la remodelació.

A baix, render de zona posteior on es manté la pista d’hoquei i els vestidors

Cultura/Urbanisme

319

Cultu

ra/U

rban

ism

e 5

La nova biblioteca central s’obre a la ciutadania

El procés de trasllat del fons de la Biblioteca Can’Altimira a la nova Biblioteca Central deCerdanyola ha comportat l’enxipat de més de 60mil documents que formen el fons de la biblioteca. Les 9 persones que formen la plantilla de laBiblioteca Ca n’Altimira, amb el reforç de dues per-sones més a través d’un pla d’ocupació, han estatles encarregades d’etiquetar mitjançant un xipd’alta tecnologia els llibres, premsa i material au-diovisual per al seu trasllat a la Biblioteca Central.El xip conegut com a RFID és un sistema d’emma-gatzematge i recuperació de dades remot que faservir l’identificació del document transmés perones de ràdio. L’enxipat dels documents permet reconvertir l’anticservei de préstec al nou sistema amb terminals decaixers automàtics. Suposa una millora substancialperquè elimina les cues al servei de préstec i alli-bera al personal que podrà dedicar més temps atasques d’adquisició de fons bibliogràfic i materialper a la biblioteca així com a la programació d’activitats i assessorament a les persones usuàries.També s’ha hagut de procedir al trasllat dels llibres, col·leccions, premsa i material audiovisual. Un cop finalitzat, s’ha hagut decomprovar que tot funcioni correctament, sobretot pel que fa al servei d’autoprèstec.També s’ha procedit al muntatge del nou mobiliari el disseny del qual s’ha concebut minimalista buscant, sobretot, el comfort ila qualitat.

Un llarg i laboriós procés de trasllat

L’empaquetat i enxipat de tot el material va comportar el tancament provisional

de la biblioteca Ca n’Altimira

319

Serv

eis

6

El projecte del servei integral funerari de Cerdanyola que inclou la cons-trucció de tanatori amb crematori, la reforma del cementiri vell de SantMartí i la concessió de la gestió va comptar finalment amb el vist i plaudel ple municipal.La creació dels serveis funeraris suposarà una inversió de 5'3 milionsd'euros amb un règim de gestió en concessió a 40 anys. L'edifici comptarà amb una sala polivalent i sales de vetlla. Pel que fa al’ampliació del cementiri es concreta en un augment d’un 25% delsseus nínxols, per la qual cosa es passarà de tenir-ne 3.149 a gairebé4000 . La proposta del projecte també contempla un aparcament sote-rrani per a unes 75 places.També es contempla a la instal·lació un crematori que disposarà de lesmàximes garanties per sobre de les que exigeix la comunitat europeaen matèria de respecte al medi ambient i de salut a les persones.

Gestió a través de concursLa posada en marxa d'aquest servei des d'un punt de vista integral exi-gia preveure una forta despesa econòmica, que en l'actual conjunturaeconòmica és difícil afrontar directament amb recursos municipals.L'objectiu és aconseguir consolidar, ordenar, actualitzar i ampliar l'ac-tual cementiri oferint un servei integral, que no gravi l'economia de laciutat i alhora permeti a les famílies disposar a Cerdanyola de tot el ne-cessari quan perden un ésser estimat. La fórmula utilitzada per assolir aquests objectius ha estat treure a con-curs la prestació dels serveis funeraris locals. Mitjançant aquesta fór-mula l'empresa guanyadora del concurs resta obligada a fer tot un se-guit d'inversions que compensarà amb el temps i l'explotació del servei.L'empresa local Funerària Montserrat Truyols va ser l'única que es vapresentar al concurs i desprès de complir els requeriments establerts,ha resultat la guanyadora per a prestar el serveis. La solvència i la professionalitat de la Funerària Montserrat Truyols ésavalada per les dècades de servei impecable a la ciutat des de les de-pendències dels Quatre Cantons. Els nous serveis funeraris, ubicats a la zona de l'actual cementiri, pren-dran el relleu oferint una prestació necessària per una ciutat com la nos-

tra. Seran uns serveis funeraris moderns, respectuosos amb les perso-nes i l'entorn natural, concebuts per minimitzar al màxim la petja ecolò-gica de la seva activitat i que en cap cas carregaran financerament l'e-conòmica municipal.La creació dels serveis funeraris suposarà una inversió de 5'3 milionsd'euros amb un règim de gestió en concessió a 40 anys.

Via lliure al projecte de servei funerari al cementiri municipalCerdanyola comptarà amb un tanatori municipal que es situarà a al costat del cementirimunicipal. Les obres milloraran i ampliaran les instal·lacions existents

Serveis

Imatges virtuals de diferents zones del projecte nou equipament per a tanatori al costat del cementiri

319

Ges

tió/E

spor

ts 7

Aquest mes de març han finalitzat els treballsd'ampliació i remodelació del Camp Municipalde futbol de Les Fontetes.Les obres s’han fet amb l'objectiu d'adequar-loals requisits exigits pels organismes compe-tents (Consejo Superior de Deportes,Federación Española de Futbol i la FederacióCatalana de Futbol) per a competicionsd'Aficionats i Regionals de Futbol 11 i Futbol 7. En concret, ss''hhaa aammpplliiaatt eell ccaammpp ddee jjoocc aa uunneessddiimmeennssiioonnss ddee 110000 xx 6600mm,, aammbb uunnaa ffrraannjjaa ddee11''55 mmeettrreess dd''aammppllee eexxttrraa aallss llaatteerraallss,, ii 22''55 mmee--ttrreess dd''aammppllee eexxttrraa aallss ggoollss,, aammbb llaa iinnssttaall··llaacciióóddee ggeessppaa aarrttiiffiicciiaall. També s’han construït unes noves graderies, is'han enderrocat les existents, obtenint uunnaaccaappaacciittaatt ttoottaall ddee 449922 llooccaalliittaattss aasssseegguuddeess.S’han modificat i millorat els serveis d'ins-tal·lacions (electricitat, enllumenat, aigua, cla-vegueram, etc.) per tal de donar el servei re-querit al camp i a les grades.

L'actuació que s’ha dut a terme inclou l'am-pliació del camp i les grades i la millora delsaccessos. S’han instal·lat també noves torresd’il·luminació i els aspersors per al reg i s’haprocedit a la reforma d’altres elements de lainstal·lació esportiva, com ara els vestidors. Per a més endavant es previst un projecte pa-ral·lel que contempla una millora integral d'a-quest espai a fi i efecte que les entitats espor-tives de la ciutat puguin fer-ne us.

Es recupera el camp de futbol a lazona esportiva de Les Fontetes

Gestió/Esports

El camp de futbol de Les Fontetes lluiex un nou aspecte, totalment remodelat, amb noves grades, nova il·luminació i nou sistema de reg entre d’altres millores.

A baix, Acte d’inauguració

L’acte inaugural va tenir llocel 22 de març amb lacelebració de partits de labase i del partit futoblcorresponent a la 3a divisióentre el CerdanyolaFC i elVilafranca

319

Opi

nió

8

Opinió

FRANCISCO ORTIZ

Una bona notícia

MANUEL BUENAÑO

Sin seguridad ambiental NO hay crematori

PPoorr ffiinn ssee hhaaccee rreeaalliiddaadd uunnaa rreeiitteerraaddaa rreeccllaammaacciióónn ddeellooss cciiuuddaaddaannooss ddee CCeerrddaannyyoollaa,, ppooddeerr ddeessppeeddiirr aa ssuuss ddii--ffuunnttooss eenn ssuu cciiuuddaadd, sin tener que desplazarse aRipollet, lo que para muchos ha supuesto numerososinconvenientes y molestias en los momentos más du-ros y difíciles de sus vidas.Nuestro municipio es en número de habitantes elquinto municipio más importante del VallésOccidental, y nuestros habitantes, no disponen de untanatorio en el término de su ciudad, debiendo despla-zarse a otro municipio, que sí es el más próximo, peroes otro municipio, y a unas instalaciones que habíanquedado totalmente obsoletas hasta la construccióndel nuevo tanatorio en Ripollet.EEll pprrooyyeeccttoo eess uunnoo ddee llooss mmááss aavvaannzzaaddooss ddee ttooddaaEEssppaaññaa yy ccoonnttaarráá ccoonn llooss úúllttiimmooss aavvaanncceess ttaannttoo eennccoonnssttrruucccciióónn,, ccoommoo ffuunnddaammeennttaallmmeennttee,, eenn sseegguurriiddaaddaammbbiieennttaall, circunstancia esta última a la que se hacomprometido expresamente la empresa adjudicata-ria, al recoger la petición formulada por el regidor Sr.Folch de UDC, y que contó con el apoyo y respaldo delGrupo Popular, de instalar los últimos avances en segu-ridad ambiental, concretamente unos filtros especia-les para el crematorio, que limitan de forma considera-ble, la emisión d e cualquier tipo de sustancia peligrosao nociva para la salud de las personas.En los últimos días estamos viendo como llaa ccaannddiiddaattaaddee EERRCC aa llaass eelleecccciioonneess mmuunniicciippaalleess ddeell pprróóxxiimmoo mmeessddee mmaayyoo, está realizando una campaña en medios decomunicación y redes sociales, en la que rreeaalliizzaa mmaannii--ffeessttaacciioonneess qquuee,, sseenncciillllaammeennttee,, ssoonn ffaallssaass,, ppuueessttoo qquueeffaallttaa aa llaa vveerrddaadd ddee ffoorrmmaa ggrraavvee, yy lloo úúnniiccoo qquuee bbuussccaaeess ggeenneerraarr aallaarrmmaa ssoocciiaall ppaarraa iinntteennttaarr aarrrraannccaarr uunn ppuu--ññaaddoo ddee vvoottooss. aprovechamos estas líneas para poner en conoci-miento de todos los ciudadanos de nuestra ciudad,que en este asunto, el equipo de gobierno y los gruposde UDC y Partido Popular, han realizado un trabajo degran calado, procurando garantizar al máximo, con losmedios de los que se dispone legislativamente en es-tos momentos, la salud de las personas, y, por eso,existe el compromiso del equipo de gobierno de nootorgar la correspondiente licencia ambiental a la em-presa adjudicataria de la concesión, si no se instalanlos filtros indicados, que garantizan una mínima emi-sión de gases, y que son los establecidos por la legisla-ción europea, puesto que la legislación española toda-vía debe adecuarse a los parámetros y directrices de laUnión Europea. NNoo ttooddoo vvaallee ppaarraa ccoonnsseegguuiirr vvoottooss,, llooss cciiuuddaaddaannooss ttiiee--nneenn ddeerreecchhoo aa qquuee ssee lleess iinnffoorrmmee ddee llaa vveerrddaadd, nnoo sseeppuueeddee aallaarrmmaarr yy ffaallttaarr aa llaa vveerrddaadd ddeessccaarraaddaammeennttee,como en este caso está haciendo la candidata de ERCa las elecciones municipales.

La posada en marxa d’un nou equipament munici-pal, sempre és una bona noticia i més quan signi-fica una millora molt substancial respecte al queteníem fins ara.Aquest és el cas dels nous serveis funeraris, queamb caràcter integral es van portar a concurs i esvan adjudicar finalment a l'empresa FuneràriaMontserrat Truyols, que com tothom coneix portamolts anys fent aquest servei a la ciutat, val a dirque va ser l’única empresa que es va presentar alconcurs, i desprès d’acomplir els requerimentsexigits, va resultar la guanyadora per a prestar elservei.La creació dels serveis funeraris ssuuppoossaa uunnaa iinnvveerr--ssiióó ddee 55''33 mmiilliioonnss dd''eeuurrooss aa llaa cciiuuttaatt qquuee aassssuummeeiixxll’’eemmpprreessaa ffuunneerrààrriiaa,, qquuee ddiissppoossaarràà dd’’uunn rrèèggiimm ddeeggeessttiióó eenn ccoonncceessssiióó aa 4400 aannyyss ppeerr aammoorrttiittzzaarr lleessddeessppeesseess, altament dit, no suposarà cap cost perles arques municipals.Les inversions suposaran la creació d’un nou edi-fici dedicat a tanatori , amb sala polivalent, salesde vetlla i crematori. Però també s’amplia i reparal’antic cementiri, ampliant la seva capacitat un25% (de 3.149 passarem a 4.000 nínxols), tambées disposarà d’aparcament soterrat per a vehicles.En aquest cas estic convençut que el govern muni-cipal a aconseguit el objectius que s’havia fixat:· Millorar un servei municipal, molt important per ala ciutat.· Donar a aquest servei un caràcter integral.· Fer la millora sense cost econòmic pels pressu-postos municipals, i per tant pels ciutadans.· Aconseguir que una empresa local sigui la presta-dora del servei, amb tot el que això suposa per a laeconomia i l’ocupació local i del nostre entorn.· Evitar desplaçament a altres ciutats.Tot plegat aammbb uunn ccoommpplliimmeenntt rriiggoorróóss ddee ttootteess lleesseexxiiggèènncciieess ttèèccnniiqquueess ii lleeggaallss eexxiiggiibblleess,, no única-ment les presents, si no fins i tot les futures, al ob-tenir el compromís de l’empresa per iimmppllaannttaarr lleessúúllttiimmeess tteeccnnoollooggiieess eenn llaa pprreessttaacciióó ddeell sseerrvveeii,, ttoott iieenn eell ccaass,, qquuee llaa lllleeii ppoogguuééss eessttàà mmeennyyss eexxiiggeenntt.Cerdanyola comptarà en breu termini, d’uns ser-veis funeraris capdavanters, eficaços i eficients,sens dubta una bona noticia per a la ciutat, tot iaixí continuem trobant partits polítics que en llocde col·laborar en els temes essencials per a unaciutat, es dediquen a utilitzar-los per a fer políticapartidista, una llàstima.

JORDI MIRÓ

El nou tanatori: resultat d’un consens

Recentment hem tirat endavant la proposta per aconstruir el tanatori i crematori municipals aCerdanyola. En primer lloc cal reconèixer que eerraauunnaa ppeettiicciióó ddee mmoollttss vveeïïnnss ii vveeïïnneess ddee llaa cciiuuttaatt,, ddeessddee jjaa ffaa mmoollttss aannyyss. Per tant, cal també que totsels partits, considero, afegim un punt d'autocríticaal punt de satisfacció que tenim per haver encarri-lat el projecte. Crec, doncs, que lleess ppeettiicciioonnss ttaannaammppllaammeenntt rreeccoollzzaaddeess ppeerr mmoollttss cciiuuttaaddaannss hhaauu--rrííeemm ddee sseerr ccaappaaççooss dd''aatteennddrree--lleess mmééss rrààppiiddaa--mmeenntt. Dit això, el projecte del tanatori ha estat re-sultat d'un esforç que hem fet des de l'equip degovern i que cal reconèixer en positiu.EEll ttaannaattoorrii ddoonnaarràà uunn sseerrvveeii aall ccoossttaatt dd''uunn lllloocc eemm--bblleemmààttiicc ddee llaa cciiuuttaatt,, ccoomm ééss eell cceemmeennttiirrii ddeell''EEssggllééssiiaa vveellllaa. Són moltes les generacions de cer-danyolencs i cerdanyolenques que l'hem tingut,tradicionalment, com el nostre cementiri. Aquellon hi són els nostres familiars i amics i amb el queens hi identifiquem. Per tant, aquesta instal·lacióés important pel servei que donarà però tambéper on el donarà. Ha d'esdevenir, així, un serveipròxim a tots i totes nosaltres.Per últim, vull agrair el consens i el consell trobaten regidors de la oposició per a tirar endavant elprojecte. Particularment al Jaume Folch que ensha aportat a tots un coneixement sobre la segure-tat ambiental del crematori. Aquest tindrà uns ni-vells de seguretat importants, gràcies a una bonatasca per part de l'empresa. Així doncs, podem concloure que el tanatori seerrààrreessuullttaatt ddee llaa iimmpplliiccaacciióó ii eell ccoonnsseennss ddee lleess ddiiffee--rreennttss ppaarrttss. És així com s'han de tirar endavantnous projectes a la ciutat.

319

Opi

nió

9

Opinió

Des de Convergència i Unió, sempre ens hem mos-trat a favor de la necessitat de que Cerdanyola tin-gués un tanatori, ja que no semblava raonable niargumentat, que la nostra fos l'única ciutat demés de 50.000 habitants que no comptes ambaquest equipament. Si a aquest fet hi afegim quela part vella del cementiri s'ha anat deteriorant rà-pidament i era evident la necessitat d'una reformaurgent, creiem que aquesta era l'oportunitat de re-soldre aquest tema de forma satisfactòria i dura-dora.Pel que fa al crematori, des de Convergència iUnió, i sabent que això podia haver aixecat certesreserves, hem exigit i hem aconseguit les màxi-mes garanties per a la depuració dels fums de laincineradora, sobrepassant en molt, allò que la lleiestableix en aquests casos per aquest tipus d'e-missions, tant a nivell estatal com europeu. CCaallddeeiixxaarr bbeenn ccllaarr qquuee llaa ggaarraannttííaa ddee nneetteejjaa ddeellss ffuummssééss ddeess ddee ttoottss eellss ppuunnttss ddee vviissttaa ttèèccnniiccss llaa mmééssaavvaannççaaddaa ppoossssiibbllee. Per tot això, els experts parlende sseegguurreettaatt aabbssoolluuttaa respecte a la instal·lacióque tindrem a Cerdanyola. Si aquestes garantiesno haguessin existit en cap cas haguéssim donatsuport a aquesta iniciativa.Així mateix, també hem volgut incidir en el fet quela ccoonnssttrruucccciióó aarrqquuiitteeccttòònniiccaa respectés tant comfos possible, la fesomia actual del cementiri i del'església vella de Sant Martí, de tal manera quees mantinguessin en tot allò que fos possibleaquells elements que defineixen el conjunt i el fanreconeixible per a tots nosaltres.Finalment, volem destacar la importància d'haverexigit que la formula de renovació dels nínxolsvells fos el més respectuosa possible amb les fa-mílies, i només lamentem que aquests darrersanys el govern municipal format per PSC i ICV nohagi volgut parlar amb les famílies afectades perexplicar la situació amb tota la ccllaarreeddaatt ii ttrraannssppaa--rrèènncciiaa possible, cosa que ha provocat creat moltmalestar entre les famílies afectades per aques-tes obres, tenint en compte que per sorpresa, s'-han trobat que no podien fer servir els nínxols fa-miliars.

ALFONS ESCODA

El nou tanatori de Cerdanyola

POL RIBAS

Parlem del nou cementiri, parlem de serveis públics

HELENA SOLÀ

Farem el que calgui per aturar el crematori

Cerdanyola necessitava un tanatori i li era impres-cindible tant l'ampliació del cementiri antic, comacomplir amb la deguda conservació d'aquest,atès que, per deixadesa municipal, estava en unlamentable estat de manteniment, com podíemcomprovar qualsevol de nosaltres quan perdia undels seus o anava a visitar-los, tot i pagar la taxamunicipal.Així doncs, l'oportunitat ddee ccoonnssttrruuiirr uunn nnoouu ttaannaa--ttoorrii,, aammpplliiaarr ii ffeerr oobbrreess aall cceemmeennttiirrii eerraa qquueellccoommeessppeerraatt ii nneecceessssaarrii ppeerr aa llaa cciiuuttaatt.Dissortadament, de nou, l'equip de govern, amb elsuport dels partits de dretes locals, ha fet de l'es-perança un nou fracàs. Han privatitzat el servei,els estudis econòmics són erronis, no s'ha dema-nat subvencions a d'altres administracions per aser menys costosa l'obra, ss''aaddjjuuddiiccàà eell ccoonnttrraacctteeddee ffoorrmmaa qquuee eenntteenneemm iinnccoorrrreeccttaa --ppeerr llaa qquuaall ccoossaaddeess dd''EEssqquueerrrraa RReeppuubblliiccaannaa hhoo hheemm ppoorrttaatt aallss ttrrii--bbuunnaallss ii hhaa eessttaatt aacccceeppttaatt aa ttrrààmmiitt-- ii ssee''nnss iimmppoossaauunn ccrreemmaattoorrii ccoommaarrccaall ppeerr aa ffeerr vviiaabbllee eeccoonnòòmmiiccaa--mmeenntt eell sseerrvveeii ii eess pprreevveeuu ccoonnssttrruuiirr--lloo aa nnoommééss220000 mmeettrreess ddeellss hhaabbiittaattggeess aaccttuuaallss..

Estableix la llei que uunn ccrreemmaattoorrii ééss uunnaa aaccttiivviittaattppootteenncciiaallmmeenntt ccoonnttaammiinnaanntt,, ii,, eenn ccoonnsseeqqüüèènncciiaa,,ppeerriilllloossaa ppeerr aa llaa nnoossttrraa ssaalluutt. El crematori projec-tat a Cerdanyola no només donarà servei als nos-tres difunts, sinó també als de tota la comarca, perla qual cosa l'exposició a les emissions contami-nants serà més greu i constant. És per això que éstant important aturar el crematori abans que siguiuna realitat. Sembla que pels nostres governantsno hem tingut prou amb patir durant dècades elsproblemes derivats dels abocadors o de la uralita,que ara ens tornen a situar un nou focus de conta-minació a tocar dels habitatges.El circ del despropòsit tingué un nou episodi quan,en el darrer ple, es pretenia fer creure a la poblacióque una simple carta de l'empresa concessionàriadel servei de tanatori, en la qual s'informa quecomplirà amb la llei i assumirà un compromís d'in-tencions, té cap valor jurídic. Si realment es volobligar que el crematori emeti els mínims conta-minants a l'atmosfera, ccaall mmooddiiffiiccaarr eell ccoonnttrraaccttee,,oobblliiggaarr eell ccoonncceessssiioonnaarrii aa iinnssttaall··llaarr eellss ffiillttrreess aaddee--qquuaattss ii aa aalllluunnyyaarr eell ccrreemmaattoorrii ddeellss hhaabbiittaattggeess. Totallò que no sigui a les clàusules del contracte no técap força d'obligació, tot i que pel govern deCerdanyola ni tan sols allò que és als contractes ésd'obligatori compliment, com s'ha vist a d'altresconcessions com l'Altis, el Guiera, CerdanyolaAparca, etc.

Quan parlem de serveis a les persones des delnostre Grup Municipal pensem en serveis públics.EEnnss ppllaanntteeggeemm mmoolltt sseerriioossaammeenntt aaqquueessttaa qqüüeessttiióóii ccoomm ggeessttiioonnaarr aammbb eeffiiccààcciiaa lleess nneecceessssiittaattss qquueetteenniimm. En el cas de la remodelació i ampliació delcementiri, que ve acompanyada d'una proposta detanatori i crematori, trobem molts interrogants iriscos reals en la manera com s'ha planejat.Interrogants sobre un projecte sobredimensionatque donarà servei a Cerdanyola però també a d'al-tres poblacions del voltant.En primer lloc perquè al govern se li va proposar,va acceptar i té en marxa, un estudi sobre la ne-cessària avaluació de quins serveis caldria munici-palitzar o remunicipalitzar per evitar els costosque actualment han creat totes les concessions aempreses privades. Amb més raó en el cas queens ocupa, un dels serveis que per les seves carac-terístiques ppooddrriiaa sseerr ppeerrffeeccttaammeenntt uunn sseerrvveeii ppúú--bblliicc mmuunniicciippaall,, ééss aassssuummiibbllee,, rreessuullttaarriiaa mmééss eeccoo--nnòòmmiicc ii eess ppoott ffeerr.. NNoo eennss sseemmbbllaa ccoorrrreeccttee qquuee eessffaaccii nneeggooccii aammbb uunn tteemmaa ttaann ddeelliiccaatt ccoomm ééss ggeess--ttiioonnaarr ll''úúllttiimm aaddééuu ddee lleess ppeerrssoonneess eessttiimmaaddeess..EEnn sseeggoonn lllloocc ppeerrqquuèè ss''aauuttoorriittzzaa ll''eemmpprreessaa TTrruuyyoollssaa ffeerr uunnaa hhiippootteeccaa ssoobbrree llaa ccoonncceessssiióó ddeell sseerrvveeiiqquuaann mmoolltt rreecceennttmmeenntt hheemm ppaattiitt uunnaa ssiittuuaacciióó ddeerreessccaatt dd''uunnaa ccoonncceessssiióó on es va actuar de la ma-teixa manera, el cas Guiera . Per això vam haverd'advertir al Ple de Gener: ""SSii ppeerrmmeetteemm qquuee ss''aa--vvaallii uunnaa hhiippootteeccaa aammbb uunnaa ccoonncceessssiióó ééss qquuee nnooaapprreenneemm ddeellss eerrrroorrss""..

En tercer lloc i nnoo mmeennyyss iimmppoorrttaanntt,, llaa ccoonnssttrruucccciióódd''uunn ccrreemmaattoorrii,, qquuee eessttàà eenn eell ppiittjjoorr lllloocc oonn eess ppoo--ddiiaa hhaavveerr uubbiiccaatt,, ppeell qquuee ffaa aa llaa pprrooxxiimmiittaatt dd''hhaabbii--ttaattggeess ii ppeerrqquuèè ssaabbeemm llaa ddiirreecccciióó eenn qquuèè bbuuffaa eellvveenntt.. CCoonnssuullttaaddeess ffoonnss ssoollvveennttss eennss ccoonnffiirrmmeennqquuee aaiixxòò ééss aaiixxíí,, ii qquuee ccaall rreeccttiiffiiccaarr.. Se li ha admèsa l'empresa una declaració d'intencions dient quevigilarà amb les emissions. No és cap compromíssignat amb l'ajuntament.EEll ccrreemmaattoorrii nnoo ééss uunn tteemmaa mmeennoorr.. De cap ma-nera. NNoo ss''hhaa ffeett ll''eessttuuddii mmeeddiiaammbbiieennttaall,, qquuee vvaa--rreemm rreeccllaammaarr eenn eell sseeuu ddiiaa ii qquuee nnoo sseenntt oobblliiggaattoorriippeerr lllleeii,, nnoo vvooll ddiirr qquuee nnoo ssiigguuii nneecceessssaarrii.. NNoo ss''hhaannttiinngguutt eenn ccoommppttee lleess nnoossttrreess aall··lleeggaacciioonnss oonn eexxppoo--ssààvveemm eell rriisscc rreeaall ppeerr aa llaa ssaalluutt ddee lleess eemmiissssiioonnssqquuee pprroodduuiirràà eell ccrreemmaattoorrii ( en forma de residus tò-xics i també d'olors), i el fet que a Cerdanyola laqualitat de l'aire està compromesa de fa tempsper diversos factors entre els quals les emissionsdels abocadors, que justament incideixen sobre lamateixa zona d'habitatges. Tornarem a fer al·legacions.

L’Ajuntament ha posat en funcionament unamotocicleta especial per a la recollida d’excre-ments d’animals domèstics, anomenada“moto-dog”.Aquest nou servei té una jornada laboral de 8hores al dia, durant tot l’any, i la seva principal

tasca serà mitigar, en la mesura del possible,el problema de la ciutat amb els excrements.L’objectiu és bàsicament reforçar determinatspunts de la ciutat força conflictius per tenirmolta afluència de gent, així com d’altres, moltlocalitzats, i on es produeix molta presènciad’animals domèstics.Aquests punts són més d’una quinzena i abas-ten, entre d’altres, la Plaça de la TorreVermella, el carrer de Santiago, el carrer deParcers, el Parc de Xara o el Parc de Cordelles.La posada en marxa de la Moto Dog és una deles actuacions endegades per a combatre l'in-civisme d'una minoria.D’altra banda s’han instruït 66 expedients per

incompliments de l'Ordenança de Tinençad'Animals que corresponen al període esta-blert entre l'1 setembre de 2014 i el 28 febrerde 2015 i que suposen sancions per un importtotal de 8.550 euros.

CoresponsabilitatAquestes actuacions formen part de les ac-cions endegades amb l'objectiu de solucionarl'estat d'alguns carrers motivat per la presèn-cia d'excrements i la poca cura dels animalsde companyia. Aquestes situacions creen ma-lestar entre la població i són provocats per unaminoria incívica de propietaris d'animals decompanyia.

319

Ges

tió 1

0

El pla de reparació i millora de voreres, que im-pulsa el consistori, afecta a diverses zones dela ciutat. Les actuacions responen a criterisd’ús i estat actual de les voreres.El pla inicial contempla més de 8.759 metresquadrats a diferents barris. Els treballs es fancoordinadament amb la companyia d'aigües,SGAB, que està treballant al municipi en unpla de millora de la xarxa d'aigua potable. Així,la companyia d’aigües, dins del pla i a peticióde l’Ajuntament, continua amb les actuacionsque seran prèvies a la renovació de les vore-res.Els carrers on la companyia d’aigües ja ha mi-llorat la xarxa són: Sant Enric-Independència,Canàries del número 46 al 62, Baqué,Francolí, Santa Marcel•lina, Sant Iscle,Passeig Cordelles i Mercat Serraperera.També s’han iniciat l’última part d’obres, queinclou els carrers Santiago, Lluís Companys i

continuació de Canàries.Aquelles voreres en les què ha treballat lacompanyia d'aigües que tenen una ampladasuperior als 1,5 m s’han deixat acabades deforma provisional amb formigó fins que es facila reposició del total de la vorera. Ambaquesta actuació es garanteix l’accessibilitat is’evita reposar el panot dues vegades en elmateix tram.

Ampliació i millora de les voreres de la ciutat L’Ajuntament ha iniciat un pla de reparació de les voreres a diferents carrers del municipique es du a terme de manera coordinada amb els treballs que està realitzant la companyiad'aigües per millorar la xarxa d'aigua potable.

Ens els darrers mesos s'ha dut a terme diverses actuacions a Centres Cívics de la ciutat. Al Centre Cívic de Serraperera s'ha canviat la porta principal i les portes d'accés al bar i a l'equi-pament. Les obres s'han fet per adaptar les portes a la normativa de seguretat d'edificis públics.També s'han millorat les portes d'accés al tancat perimetral del centre cívic. Al Centre Cívic del Turonet s'ha deixat preparada la instal·lació de la calefacció a l'espera de laconnexió amb la companyia de gas. Al Centre Cívic de Les Fontetes s'ha instal·lat una nova cal-dera de calefacció i al Centre Cívic Banús Bonasort s'han canviat els finestrals de la sala de laGent Gran, instal·lant-hi alumini buscant millorar l'aïllament de la sala.Paral·lelament s'han fet millores als locals de les entitats veïnals de Sant Martí Xarau i LaFarigola. AAll llllaarrgg ddeell mmaannddaatt ss’’hhaann ffeett aallttrreess mmiilllloorreess aa bboonnaa ppaarrtt ddeellss cceennttrreess ccíívviiccss ii llooccaallss ssoocciiaallss aammbbuunnaa iinnvveerrssiióó gglloobbaall dd’’aapprroopp ddee 225500..000000 eeuurr ooss

Actuacions als Centres cívics i locals d’entitats veïnalsDurant el mandat s’han invertit prop 250.000€ als centres cívics i equipaments dels barris

Gestió

Moto per a la recollida d’excrements d’animals domèstics

Aquest pla suposa larecuperació i millora de gairebé 9.000 metres de voreres que completenun total d’aproximadament20 km arranjats durant elpresent mandat

La plaça i el passeig de les Acàcies, entre el pontdel carrer Francesc Layret i el pont de l’avingudade Primavera llueixen des d’aquest mes de marçun nou aspecte, totalment renovat amb nou pavi-

mentat, mobiliari urbà, soterrament dels conteni-dors de brossa, millora del passeig del Pont, mi-llora de l’enllumenat,i noves cistelles de bàsquet,entre d’altres.

S’han fet actuacions que humanitzen la zona, en-tre d’altres, l’ampliació de les voreres del costatriu, el canvi dels paviments i la reordinació delsaparcaments per a vehicles que no s’estableixencom a zona blava.La renovació d’aquest espai té com a finalitat lamillora de qualitat urbanística del barri.El 50% d'aquesta obra és finançada pel FonsEuropeu de Desenvolupament Regional (FEDER),en el marc del Programa Operatiu Regional deCatalunya 2007 - 2013, dins el desenvolupamentlocal i urbà, a través de la Iniciativa Urbana (UR-BAN) i forma part del projecte de recuperació i mi-llora integral dels barris del riu Sec, entre l’antigafàbrica Uralita i l’estació de Renfe.

Les obres es van iniciar el passat mes de febrer i suposen la realització d'una sala d'actes i taller amb cuina a la planta baixa, una aula nova a la su-perior, millores en l'accés als bucs d'assaig i una nova sortida d'emergència. Al mateix temps es procedirà a una remodelació de l'entorn urbanístic,eliminant barreres i fent-lo més uniforme i obert per al conjunt de la ciutadania.L'objectiu és adaptar l'equipament a les noves necessitats i augmentar la seguretat aixir com dignificar tot l'espai que l'envolta.La inversió es finançarà la meitat amb fons europeus ja que la remodelació s'emmarca dins el projecte Urban. La remodelació suposa també feruna actuació energèticament sostenible. Altres millores són facillitar l'accés als bucs d'assaig en hores que l'edifici està tancat, solucionar els problemes de degoteig o modificar lail.luminació del casal.

Actuació al Casal de Joves Altimira

Transformant Cerdanyola: barris al servei de la ciutadania

Renovació de la plaça i el passeig de les Acàcies

Les places a Cerdanyola 2000 prenen formaLes obres de remodelació de la Plaça Andorrai Plaça Penedés, al barri de Cerdanyola 2000avancen a bon ritme.Pel que fa a la plaça d’Andorra i carrer deMaresme s’està procedint a la substitució detot el paviment i la renovació de l’enllumenatque disposarà de tecnologia “led”.Quant a la plaça Penedès, es tracta d’un pro-jecte de gran envergadura que significarà uncanvi substancial de la fesomia.Aquesta és una primera fase de les actua-cions previstes a la zona després de la substi-tució del col·lector d’agües netes que provo-cava les inundacionsal barri

319

Ges

tió 1

1

Gestió

319

Ges

tió 1

4

Presentació del pressupost: treballant en la transparencia

El passat 11 de març va tenir lloc l’acte públicde presentació del pressupost.pel que fa a l'exercici de 2014 aquest s’ha tan-cat amb resultat positiu i amb la previsió dedisposar d’un romanent de més de 7 milionsd'euros i una liquidació en positiu de 6 milions imig. Això és una de les conclusions més desta-cades de la presentació pública del pressupostper aquest any 2015, un pressupost pensatperquè sigui social, que millori la ciutat i que si-gui solvent.Pel que fa precissament a la solvència, d'un ro-manent negatiu de 7 milions d'euros el 2009,es va passar a un romanent en positiu de 9 mi-lions al 2013 i amb una previsió també en posi-tiu l'any 2014 que se situa en els 7 milions.Quant a l'endeutament l'Ajuntament deCerdanyola és el segon menys endeutat deCatalunya entre les ciutats de més de 50.000habitants.

Inversions amb estalvi propiArran els bons resultats dels darrers anys espreveu que l'any 2015 es puguin fer inversionsamb estalvi propi. La diferència entre ingressosi despeses es preveu de 3,96 milions d’euros afavor, dels quals 3,81 es destinaran a amortit-zació i 0,15 milions d'euros a inversions.El 2015, amb la previsió de repetir aquesta ten-dència, s’ha decidit incrementar les partidesrelacionades amb l'atenció a les persones i co-hesió social, que ha passat dels 13 milions dels2012 als 15 milions al 2015; i a urbanisme, es-pai públic i ecologia urbana, amb un incrementde més de 2 milions d'euros en tres anys.La tarifació es torna a aplicar aquest any 2015amb la intenció de seguir generant més igual-tat d'oportunitats en l'accés als serveis munici-pals.La tarifació social permet descomptes d'entreel 30 i el 80% sobre els preus del servei. El 70% dels usuaris que han accedit amb tari-fació social s'han beneficiat d'un descomptedel 80%.

Gestió

QQRR dd’’aaccccééss aall ddooccuummeettnn ccoommpplleett ddee pprreesseennttaacciióó

A dalt el regidor d’Hisenda, Paco Ortiz durant la presentació.

A baix, dues de les imatges projectades en relació a les inversions per barris i per tipologia

Uns comptes socials, sovents i que milloren la ciutat

319

Econ

omia

15

L’empresa Epson Ibérica, amb seu a Cerdanyola, ha celebrat el seu 25èaniversari amb la innovació, la recerca i el desenvolupament, com aprincipals motors. Epson, segons es va manifestar a l’acte inaugural volmantenir-se com a model econòmic de futur.L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat,Artur Mas, del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, de l’alcal-dessa de Cerdanyola, Carme Carmona; el president d’Epson Europa,Hiromi Taba; i el president executiu d’Epson Ibérica, Ernest Quingles,acompanyats per altres autoritats i representants de l’àmbit empresa-rial i de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) deCatalunya.

Llarga trajectòriaLa multinacional japonesa Epson té una trajectòria de 50 anys, 2255 dd’’eellllssaammbb pprreessèènncciiaa aa EEssppaannyyaa ii,, eenn ccoonnccrreett,, aa CCeerrddaannyyoollaa amb uns resultatsmolt positius que l’han situat eennttrree lleess 110000 eemmpprreesseess ddeell mmóónn aammbb mmééssccaappaacciittaatt iinnnnoovvaaddoorraa..Segons els seus responsables durant aquests 25 anys d’història del’empresa a Espanya la seva voluntat ha estat la de ser presents en lavida quotidiana de la societat, en el dia a dia de les persones amb l’ob-jectiu d’aprofitar la seva capacitat d'innovació tecnològica per “fer lavida més fàcil”.

Nou espai tecnològicAprofitant la celebració de l’aniversari, el president de la Generalitat hainaugurat el nou espai de 400 m2, EEppssoonn EExxppeerriieennccee,, eenn eell qquuee eess ppoottggaauuddiirr ddeellss úúllttiimmss aavveennççooss tteeccnnoollòòggiiccss eenn eellss qquuee ttrreebbaallllaa llaa mmaarrccaa comla realitat augmentada, a través de les smartsglasses Moverio, la im-pressió d’injecció de tinta més respectuosa amb el medi ambient o lapprroojjeecccciióó ttààccttiill iinntteerraaccttiivvaa ddeessttiinnaaddaa aa ll’’ààmmbbiitt eedduuccaattiiuu, entre d’altres.

Tots aquests desenvolupaments tecnològics formen part d’una novaetapa d’Epson en la que, segons el president de l’empresa a Europa,Hiromi Taba, el creixement de l’empresa es centrarà en les àrees d'im-pressió, producció, comunicació visual i qualitat de vida.

Epson fa 25 anys a CerdanyolaEconomia

Dos moments de la commemoració amb la presència de les autoritat

319

Ges

tió 1

6

Les obres que s'estan executant suposen una millora de l'estat obsoletde la instal·lació d'enllumenat públic del barri, que provocava unail·luminació deficient en moltes zones, a més d'un excés de contamina-ció lumínica i un consum energètic inadequat. Les actuacions que s'han efectuat engloben el sector est del Barri deFontetes, i comprenen la substitució complerta de més de 60 llumene-res obsoletes, per models adequats a la normativa actual, molt més efi-cients energèticament i amb molta menys contaminació lumínica. El canvi de llumenera implica també el canvi de làmpades i la ins-tal·lació d'equips de control de potència. Destaca la substitució de més de 45 làmpades i equips de control, en

aquells punts de llum on la llumenera es trobava en bon estat. Tambés'ha substituït el cablejat corresponent.

Estalvi del 40% En tots els casos, les noves làmpades tenen una potència elèctrica infe-rior, aconseguint estalvis de fins al 40%, mantenint un nivell lumínicadequat. Les actuacions comportaran una millora molt destacable de l'eficiènciaenergètica de la instal·lació, dins el pla continu de renovació de l'enllu-menat que ha posat en marxa l'Ajuntament en diversos sectors de laciutat i que tindrà continuïtat al llarg d'aquest any 2015.

Actuacions a altres barris de la ciutat L'actuació a Les Fontetes forma part d'un pla de millora i optimitzacióde l'enllumenat públic a la ciutat. S'ha actuat al barri de Montflorit, araes treballa a Les Fontetes i s'incidirà progressivament a les zones deMontflorit mig - Pollancres i Guiera.A Montflorit muntanya es va procedir ja a la substitució complerta demés de 30 suports (columnes o bàculs) deteriorats, la substitució demés de 150 llumeneres obsoletes, el canvi de més de 400 làmpades ila incorporació d'equips electrònics de nova generació que permetenadaptar el nivell lumínic al llarg de les hores nocturnes.Les obres volen donar solució als greuges històrics d’aquests barris, enels que la instal·lació d'enllumenat públic és molt antiga i, per tant, lail·luminació és deficient. A més es produeix un excés de contaminaciólumínica i un consum energètic inadequat.

L’enllumenat públic a Les Fontetess’adapta a l’eficiència energètica

Gestió

319

Hab

itatg

e 17

La instal.lació de senyals il.luminats, la implanta-ció de zones 30 o la col.locació d'elements dedissuassió per a la velocitat formen part dels ccaa--mmiinnss eessccoollaarrss que l'Ajuntament vol impulsar aalleess zzoonneess pprròòxxiimmeess aa cceennttrreess eedduuccaattiiuuss.La instal.lació de cciinncc sseennyyaallss rreettrrooiill..lluummiinnaattss enzones pròximes a les escoles Xarau, La Sínia,Serraperera, Turó de Guiera i Les Fontetes és unaprimera etapa realitzada d'aquest projecte decamins escolars segurs que vol impulsarl'Ajuntament. Aquesta iniciativa forma part delPla de Mobilitat Urbana per una mobilitat méssostenible a la ciutat propiciant que els trasllats

siguin caminant o emprant modes de transportpoc o gens contaminant.La instal.lació de les anomenades Zones 30 de

velocitat o de senyals de precaució a l'entorndels centres educatius són mesures amb aquestobjectiu. La il.luminació dels senyals es realitza de ma-nera sostenible amb plaques d'energia solar iserà constant en una primera fase de conscien-ciació, per passar posteriorment a il·luminar-senomés amb els pas dels vehicles.Aquestes mesures volen potenciar uns caminsescolars segurs amb la participació de la comu-nitat educativa i amb l'objectiu de mmiilllloorraarr ll''aacc--cceessssiibbiilliittaatt aa lleess eessccoolleess ddee ttoottss eellss vviiaannaannttss,,ppeerròò mmoolltt eessppeecciiaallmmeenntt ddeellss aalluummnneess..

Activació de l’habitatge buit per facilitar-ne l’ús

Mesures per una mobilitat segura i sostenible

L’Ajuntament ha començat a posar en marxa el Programa d'Activació de l'Habitatge Buit ambl'objectiu de garantir el dret a l'habitatge de la ciutadania. Per impulsar aquest programa es tre-balla conjuntament amb l'empresa ccooooppeerraattiivvaa SSoossttrree CCíívviicc en tres línies:CCaassooss eessppeecciiaallss. Són aquells edificis que estan infraocupats de manera global, pendents de lli-cència de primera ocupació o estan paralitzats per diferents problemàtiques. Casdacun d'a-quests casos s'analitza de forma individual i es busquen solucions concretes per a la seva ocupa-ció com poden ser el lloguer social, la masoveria urbana o la cessió temporal dels habitatges ales administracions, entre d'altres.TTaaxxaa HHAADDII que contempla la sanció per a entitats mercantils o finenceres que tenen pisos buitsque, d'acord amb la Llei del Dret a l'Habitatge, és aquell pis que roman desocupat permanent-ment, sense causa justificada, per un període de més de 2 anys.WWeebb dd''iinntteerrccaannvvii ppeerr aa pprrooppiieettaarriiss interessats en activar en positiu els seus pisos buits i per a llo-gaters interessats que volen accedir a un habitatge accessible. En aquest cas, es proposa fer ser-vir un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) que localitzi tots els habitatges desocupats amb di-ferents finalitats com poden ser el lloguer social, intermediar entre qui busca habitatge i qui ellloga, etc.El Programa d'Activació de l'Habitatge Buit s'està fent en col·laboració amb Sostre Cívic, una em-presa que està introduint a Espanya els Models de Cooperatives d'Ús (MCU) en els que la propie-tat dels habitatges recau en mans de la cooperativa i on els seus membres gaudeixen d'un ús in-definit d'aquest habitatge a través d'un dret d'ús assequible.Es pretén, en definitiva activar en positiu aquests pisos que es troben buits perquè es puguin do-nar per a l'ús de famílies o un únic usuari.La detecció d'aquests pisos ja s'ha fet. Del total dels 22.730 habitatges que consten aCerdanyola, 979 habitatges, segons dades estatals de l'IBI, i uunn ttoottaall ddee 11..111199 hhaabbiittaattggeess, se-gons dades municipals de la taxa residus, eessttaann bbuuiittss oo sseennssee ccoonnttrraaccttee oo eemmppaaddrroonnaammeenntt ffiixxaatt.D'aquest conjunt d’habitatges, 115555 ccoorrrreessppoonneenn aa eennttiittaattss ffiinnaanncceerreess,, eennttiittaattss ii ssoocciieettaattss mmeerr--ccaannttiillss. Una vegada conegudes aquestes dades, ara es començaran a fer les inspeccions i el tre-ball minuciós per activar aquests pisos.

Ja s’han iniciat les obres de remodelació delspisos buits de l’extingit Patronat Municipald’Habitatges per a Funcionaris. Aquestesobres serviran per remodelar, en una primerafase, tres dels sis pisos buits existents que esdestinaran a ús social. Un cop finalitzin lesobres, d'una durada de dos mesos, es pas-sarà a una segona fase de remodelació delstres habitatges restants. L’edifici, ubicat a l’a-vinguda de Sant Iscle número 2, té actual-ment 6 pisos desocupats.

Dissolució del Patronat Municipal d’HabitatgesL’any 2013 es dissolia el Patronat Municipald’Habitatges i els pisos buits passaven a for-mar part del Patrimoni Municipal del Sòl il'Habitatge. L’objectiu, ara, és donar un ús decaràcter social a aquests pisos i, així, donarresposta a diferents tipus de demandes compoden ser emergències socials, personesamb discapacitats, etc.El bloc de pisos de l’avinguda de Sant Iscle témés de 40 anys i les vivendes desocupadeses troben en un estat força deteriorat que re-quereix d’una àmplia reforma.Els treballs, pressupostats en 78 mil euros,tindran una durada de 2 mesos en la primerafase.

En marxa la remodelació delspisos buits de l’antic edifici defuncionaris

Habitatge

319

Com

unic

ació

18

El diari digital municipal Cerdanyola.info ha ini-ciat una nova etapa com a portal d'informaciómultimèdia amb més qualitat en les imatges irecursos multimèdia, incorporació de les xar-xes socials municipals, una actualització mésràpida i constant de les notícies i una millor in-tegració de tots els mitjans de comunicaciómunicipals.El nou portal Cerdanyola.info ccaannvviiaa aammbb ll''oobb--jjeeccttiiuu dd''ooffeerriirr uunn mmiilllloorr sseerrvveeii aa llaa cciiuuttaaddaanniiaaccoomm uunn mmiittjjàà mmééss mmooddeerrnn ii aaddaappttaatt aa lleess nnee--cceessssiittaattss aaccttuuaallss..Vídeos amb qualitat amb l'objectiu a mig ter-mini de fer retransmissions en directe d'esde-veniments locals i arribar a oferir una televisióper internet; millor qualitat en els àudios incor-porats i les fotografies que composen la notí-cia; edició més profunda de les informacionstextuals; incorporació de l'emissió en directe iels programes a la carta de Cerdanyola Ràdio;integració de les xarxes socials al portal multi-mèdia; o una actualització més habitual de lesinformacions amb l'objectiu d'assolir més im-mediatesa informativa són alguns dels reptes.

La modernització de Cerdanyola.info ppeerrmmeettrrààooffeerriirr mmééss qquuaalliittaatt eenn lleess iinnffoorrmmaacciioonnss aammbbttrraaccttaammeenntt pprreeffeerreenncciiaall ppeerr aallss rreeccuurrssooss mmuullttii--mmèèddiiaa, i integrar de forma amable les xarxes

socials i els mitjans de comunicació, poten-ciant també la ràdio local amb servei de pod-cast incorporat al portal perquè l'oient puguiescoltar cada programa en qualsevol moment.

En marxa l’app de Cerdanyola

Neix el nou Cerdanyola.info

Des del passat mes de febrer la ciutat compta amb una nova APP, una ppllaattaaffoorrmmaaqquuee ooffeerreeiixx uunnaa aapplliiccaacciióó mmòòbbiill ppeerr aa úúss ii bbeenneeffiiccii ddee ccaaddaassccuunnaa ddee lleess eemmpprreesseess,, ppee--ttiitt ccoommeerrçç ii eennttiittaattss eenn ggeenneerraall,, ppeerr ppooddeerr ffeerr ddiiffuussiióó ddee lleess sseevveess aaccttiivviittaattss i que ellsmateixos poden gestionar en temps real. Es pot dir que és una APP que integra tantes APPS com entitats pugui haver-hi, de talmanera que es posa a l'abast del comerciant, en particular, i les entitats de la ciutat,en general un gran canal de comunicació que en el futur es farà imprescindible.Aquesta aplicació que s’ofereix de manera totalment gratuïta està perfectamentadaptada a tots els dispositius Android, IPhone i als Smartphones del mercat i, pertant, és una finestra d'oportunitats molt completa, un important canal d'interrelacióentre empresa i client o Ajuntament-ciutadania, en el cas de l'administració pública.Quant a les categories que incorpora, cal destacar la geolocalització en el mapa detotes aquestes aplicacions i les notificacions Push. És a dir, notificacions en tempsreal que podrà fer l'Ajuntament a tots els usuaris que tinguin aquesta aplicació.L'objectiu d'aquesta plataforma és que tothom tingui la mateixa possibilitat per po-der respondre a tres preguntes bàsiques: qui sóc, on sóc i què puc oferir en un tempsmolt curt.

Comunicació

Eleccions municipals del 24/05/2015El cens electoral es podrà consultar a l'OAC del 66 aall 1133 dd''aabbrriill.

Aquest dies es podran presentar les reclamacions per possibles erradesL’horari per consultar el cens serà

de dilluns a divendres de 8,30 a 19 hores. També estarà disponible al web municipal www.cerdanyola.cat

1a Trobada de ciutats calalanes de la "RedInnpulso"

La nostra ciutat va participar en la 1ª Trobadade Ciutats Catalanes membres de la "RedInnpulso", organitzada pel Servei d'Innovació,Recerca i Desenvolupament de l'Ajuntamentde Terrassa. Aquesta trobada es feia amb l'ob-jectiu de generar instruments a les PYMES pertal que puguin aconseguir finançament per alsseus projectes empresarials.Durant la jornada els alcaldes i alcaldesses deles localitats de Cerdanyola, Terrassa,Sabadell, Vilanova del Camí, Sant Feliu deLlobregat, Viladecans i Sant Boi de Llobregat,van presentar l'estat de la innovació a les se-ves poblacions acompanyats d'empreses lo-cals que han presentaven els seus projectesinnovadors. Les empreses cerdanyolenquesparticipants van ser: 4466TTSS,, TTEESSNNEETT,, RRAADDAANNDDEESSIINNTTEECC,, ii MMAACCUULLAARRTT, que amb els seusprojectes innovadors opten a trobar finança-ment amb la col·laboració i assessorament deLEITAT. Aquestes empreses podran ser assessorades

per un centre tecnològic, reconegut pel minis-teri d'Economia i Competitivitat que té com aobjecte col·laborar amb empreses i institu-cions afegint valor tecnològic pel que fa a la in-vestigació i la innovació. Si el projecte innova-dor de la PYME té opcions reals per aconseguirel finançament europeu, el centre tecnològicassessorarà a les empreses sense cap cost inomés cobraria en cas d'aconseguir el finan-çament per al projecte. Aquestes 4 empresesun cop hagin pogut fer valer les seves propos-tes es podran incorporar al "ProyectoInstrumento PYME 2020" que preveu un finan-çament de fins a 3 milions d'euros mitjançantsubvencions en tres fases: viabilitat, proves pi-lot i comercialització. La "Red Innpulso" és el punt de trobada i infor-mació per als 56 ajuntaments d'arreu del'Estat que han obtingut la distinció "Ciutat dela Ciència i la innovació". Cerdanyola formapart d'aquesta xarxa en la categoria de ciutatsde més de 50.000 habitants.

L'Ajuntament va participar en l'acte de lliura-ment de les noves distincions de la RedInnpulso a 15 ciutats que va tenir lloc aBurgosDurant la jornada, l'alcaldessa, CarmeCarmona, es va reunir amb la secretaria deEstado de I+D+I, Carmen Vela, per parlar deles iniciatives desenvolupades en l'entorn dela ciència i la innovació a la nostra ciutat.Altra de les actuacions dutes a terme perl'Ajuntament va ser la reunió prèvia de treballper constituir l'associació ARINN, una entitatsense ànim de lucre i amb l'objectiu de reco-nèixer i d'impulsar les actuacions en matèriad'innovació realitzades per les administra-cions. Cerdanyola forma part del seu Consell.Amb les 15 noves distincions són ja 56 lesciutats reconegudes pel seu esforç i compro-mís l'I+D+i i la creació d'oportunitats que fo-mentin la recerca i la innovació en l'àmbit mu-nicipal.

Cerdanyola present en l’entrega de noves distincionsde la “RedInnpulso”

319

Prom

oció

Eco

nòm

ica

19

Promoció Econòmica

L’alcaldessa, Carme Carmona durant la trobada celebrada a Terrassa Carmen Vela i Carme Carmona durant la Jornada

317

Prom

oció

eco

nòm

ica

/Edu

caci

ó 20

L’alumnat de 5è de les escoles Serraperera iXarau van rebre el CIF de les seves cooperati-ves, un projecte que s’iniciava el mes de se-tembre dins del programa CulturaEmprenedora a l’Escola 2014-2015.L’alcaldessa, Carme Carmona, la regidorad’Educació, Maria Reina i el regidor dePromoció Econòmica, Francisco Ortiz, van visi-tat en primer lloc ll’’EEssccoollaa SSeerrrraappaarreerraa ii lleess ccoo--ooppeerraattiivveess ““TToottss PPooddeemm””,, ddee 55èè AA,, ii ““PPeettiittssCCooooppeerraannttss””,, ddee 55èè BB. Posteriorment es vantraslladar a ll’’EEssccoollaa XXaarraauu ppeerr vviissiittaarr lleess ccoooo--ppeerraattiivveess ““MMaaCCiieenn””,, ddee 55èè AA,, ii ““AAmmbb eellss 55 sseenn--ttiittss””,, ddee 55èè BB..Els nens i nenes van explicar la feina realit-zada durant aquests mesos en els que s’ha fetla constitució de la cooperativa, s’han redactat els estatuts, s’han organitzat per grups, s’hanfet prototips dels productes que es volen fabricar i un estudi de mercat. Ara es troben en ple moment productiu treballant de valent perquè quan arribi el tercer tri-mestre tinguin enllestits els productes i els puguin comercialitzar.EEllss eessttuuddiiaannttss ppoossaarraann aa llaa vveennddaa eellss pprroodduucctteess eellaabboorraattss dduurraanntt eell mmeess ddee mmaaiigg.. UUnnaa ppaarrttddeellss bbeenneeffiicciiss aaccoonnsseegguuiittss aammbb llaa vveennddaa sseerraann ddeessttiinnaattss aa ddiiffeerreennttss oonneeggèèss llooccaallss..

Fomentar l'autonomiaEl projecte consisteix en què durant el curs escolar, l'alumnat crea i gestiona una coopera-tiva escolar amb el recolzament de la comunitat educativa, l'administració i altres agents so-cials de la localitat. L'objectiu és fomentar l'autonomia i la iniciativa personal, ensenyar aaprendre i millorar les competències social i ciutadana, lingüística, digital, cultural, artísticai matemàtica en una iniciativa d'interacció amb el món real.

Les cooperatives escolars ja tenen CIF

Espai infantil al c. de Les EscolesEn breu, comptarem a la ciutat amb un nouequipament destinat a la petita infància. Estracta d’un servei destinat a la franja d'edatcompresa entre els 3 als 11 anys i que es si-tua a l’antic edifici del carrer Escoles.AAqquueesstt EEssppaaii IInnffaannttiill ooffeerriirràà als nens i nenesde la ciutat i de retruc a les seves famílies, uunnrreeccuurrss ddee ccaaiirree ssoocciiaall ppúúbblliicc del que fins arano en disposàvem. Pretén ser un espai inclu-siu per a tots els infants, i dotat d'una fortavocació social i comunitària.

Horaride tardes

L'Espai Infantil obrirà les seves portes totesles tardes,de dilluns a divendres, fora de l'ho-rari escolar, i s'estructurarà en torns organit-zats en funció de l'edat: infants de 3 a 5 anys,infants de 6 a 9 anys i infants de 10 i 11 anys.Disposarà de diferents zones destinades ajocs de taula, jocs de construcció, joc simbò-lic, joc psicomotriu i jocs d'exterior o de pati.EEll nnoouu sseerrvveeii pprreettéénn sseerrvviirr ddee ddiinnaammiittzzaaddoorrdd''aallttrreess pprroojjeecctteess dd''iinnffàànncciiaa aa llaa cciiuuttaatt,,ccooll··llaabboorraanntt oo eesssseenntt iimmppuullssoorr dd''aaccttiivviittaattss ppeerraaqquueesstt ccooll··lleeccttiiuu ii lleess sseevveess ffaammíílliieess,, aammbb llaa

iiddeeaa ddee ffaacciilliittaarr llaa ccoonncciilliiaacciióó ffaammiilliiaarr ii eell ssuu--ppoorrtt aa lleess ffaammíílliieess..

Edifici singularLa seu de l’espai infantil serà les antigues es-coles de Cerdanyola, al carrer de les Escoles.D'aquesta forma es recupera un nou equipa-ment al servei del ciutadà, d'especial impor-

tància, històrica i identificativa, ja que va serla primera escola del municipi. Per aquestmotiu des de l'Ajuntament es treballa en ellogotip identificatiu del servei, que recupe-rarà la figura històrica de l'arquitecte moder-nista J.M. Balcells. Balcells va projectar l'edi-fici amb la seva façana característica,patrimoni de la nostra vila.

Promoció Econòmica/Educació

317

Prom

oció

Eco

nòm

ica/

Educ

ació

21

Parlem d’escola 0-3

Als quatre mesos d'edat els infants ja poden començar a anar a l'es-cola. S'inicia en aquest moment el primer contacte de l'infant i de laseva família amb una de les institucions més importants de la nostrasocietat. Aquest primer cicle educatiu, s'estén fins als tres anys d'edat iels centres que ofereixen aquest servei són les escoles bressol o llarsd'infants. Anar a l'escola a aquesta edat no és obligatori, és la família qui decideixportar l'infant al centre educatiu, sigui per convenciment dels avantat-ges de completar l'educació en el context familiar amb un espai més so-cialitzador amb infants d'edats iguals o properes, sigui per necessitat deconciliació familiar o per qualsevol altra causa.L'escola bressol té diverses funcions: uunnaa ffuunncciióó eedduuccaattiivvaa, perquè pos-sibilita als infants experiències intencionades i conduïdes per equipsprofessionals que contribuieixen a desenvolupar les capacitats perso-nals, sobretot pel que fa a la socialització, que complementa la tascaeducativa de les famílies; uunnaa ffuunncciióó ssoocciiaall, perquè aquesta edat ésclau per minvar els possibles desavantatges educatius causats per dife-rències socieconòmiques i culturals i, finalment, uunnaa ffuunncciióó ddee rreessppoossttaaaa lleess nneecceessssiittaattss ddee ccoonncciilliiaacciióó ddee llaa vviiddaa llaabboorraall,, ffaammiilliiaarr ii ppeerrssoonnaall ddeelleess ffaammíílliieess.. En no ser una etapa obligatòria, no és gratuïta, i les famí-lies han de pagar una quota mensual per aquest servei, tant si es tractade centres públics com de centres privats.

Com ha de ser una escola bressol? Una escola bressol, o una llar d'infants, és un centre d'ensenyament re-glat. PPoott sseerr ddee ttiittuullaarriittaatt ppúúbblliiccaa ((eessccoolleess bbrreessssooll)) oo pprriivvaaddaa ((llllaarrss dd''iinn--ffaannttss)). Unes i altres han de complir uns requisits que venen donats perla normativa del Departament d'Ensenyament. Per exemple, les perso-nes que estiguin a càrrec dels grups d'infants, han de ser mestres espe-cialistes en educació infantil i tècnics/tècniques en educació infantil,ningú que no tingui aquesta titulació mínima pot ser responsable d'ungrup d'infants. Pel que fa als espais interiors i exteriors, hi ha d'haveruna sala per a cada grup d'edat, un espai diferenciat per a la higiene, unaltre per a la preparació d'aliments, una sala per usos compartits i unespai de pati de, com a mínim, 75 m2.Cal diferenciar les escoles bressol i les llars d'infants d'altres serveis d'a-tenció als infants de 0 a 3 anys. Els centres que no acompleixen els cri-teris que marca la normativa no poden ser autoritzats pel Departament

d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Els centres autoritzats iregistrats oficialment exhibeixen a l'entrada aquesta autorització, ga-rantia de que compleixen amb els requisits mínims, disposen d'un pro-jecte educatiu de qualitat amb el vistiplau de l'administració educativa iestan al dia de les inspeccions educatives i sanitàries corresponents.

L'oferta d'escola 0-3 a CerdanyolaA Cerdanyola del Vallès tenim una molt bona oferta d'escoles que ofe-reixen el primer cicle d'educació infantil.EEllss ttrreess cceennttrreess ppúúbblliiccss ssóónn lleess eessccoolleess bbrreessssooll mmuunniicciippaallss:: MMoonnttfflloorriitt,,CCoorrddeelllleess ii TTuurroonneett.. El preu del servei d'escola bressol el decideixl'Ajuntament, i el fa públic cada any en la normativa de preus públics.Per poder-hi accedir, cal seguir el procediment de preinscripció i matrí-cula que estableix el Departament d'Ensenyament i del qual es pot tenirinformació actualitzada a través del portal d'educació de la web munici-pal. Pel que fa a l'oferta privada, a Cerdanyola tenim 9 centres: Bon Dia,Disney, Gespa, La Llar d'en Pitus, La Torreta de Xiquilàndia, Ninot, Nins,Patufet i Tic-Tac.

Ajuts per a l'escolarització 0-3Una de les funcions de l'escola de 0 a 3 anys, com s'ha dit al principi, ésla social. L'administració educativa hauria de garantir que la situaciósocioeconòmica de les famílies no sigui un obstacle per a l'accés a l'es-cola bressol dels seus fills i filles. Actualment, el Departamentd'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya no fixa en els seus pres-supostos cap quantitat econòmica destinada a sufragar el funciona-ment i manteniment de les escoles bressol municipals, malgrat que finsfa uns anys sí que ho havia fet, arribant a ser aquesta aportació de1.800 € per infant i curs.Davant l'actual situació, ll''AAjjuunnttaammeenntt ddee CCeerrddaannyyoollaa pprreevveeuu uunn ssiisstteemmaaggeenneerraall ppeerr ttaall ddee ggaarraannttiirr uunn aaccccééss iigguuaalliittaarrii aallss sseerrvveeiiss mmuunniicciippaallssque, com l'escola bressol, l'escola de música, els cursos de l'Ateneu oles activitats de l'espai esportiu municipal de Can Xarau, tenen un cost.EEss ttrraaccttaa ddee llaa ttaarriiffaacciióó ssoocciiaall,, qquuee pprreevveeuu uunnaa rreedduucccciióó ddee ffiinnss aall 8800%%ddeell pprreeuu ppúúbblliicc aapprroovvaatt,, pprrooppoorrcciioonnaall aa llaa rreennddaa ppeerr ccààppiittaa ddee llaa ffaammíílliiaaoo uunniittaatt ddee ccoonnvviivvèènncciiaa.. L'ajuntament també ofereix beques escolarsper a l'escolarització en llars d'infants de titularitat privada a les famí-lies que compleixin els requisits per accedir-hi.

Promoció Econòmica/Educació

Les classes de ioga a càrrec de persones disca-pacitades és una experiència que ja es va fer elcurs passat i es va valorar molt positivament.De fet, va ser una de les bones pràctiques que

es van presentar al Congrés Internacional deCiutats Educadores que va tenir lloc el passatmes de novembre a Barcelona.El CO Barcanova GSIS té una experiència d’in-

tegració del ioga en les seves activitats de mésde 15 anys. Van proposar compartir el seu co-neixement amb els infants de Cerdanyola, i laproposta es va concretar en el taller de iogaque es fa amb l’alumnat de 2n de primària del’escola Xarau. En aquest curs s’han previst 9sessions, en les què hi participen els infants deles 2 classes de 2n de primària i 11 personesadultes amb discapacitat intel·lectual delCentre Ocupacional Barcanova, i estan a cà-rrec d’un dels educadors del centre ocupacio-nal, mestre de ioga.El més destacat d’aquesta activitat és l’empo-derament de les persones adultes que fan eltaller. Elles, que normalment tenen menys ap-tituds que la resta de persones amb les queinteractuen, ara són els que ja saben fer ioga,servint de model per als infants que descobrei-xen l’activitat.

Jugatecambiental al Parc delTuronet

Classes de ioga a l’escola Xarau a càrrec de persones discapacitades

Aquest mes de març ha obert les seves portes la JJuuggaatteeccaammbbiieennttaall, unaproposta lúdica que promou el respecte a l’entorn i els valors ambien-tals i que es situa al Parc del Turonet. Aquesta activitat compta amb el suport de l’Àrea Metropolitana deBarcelona té l’objectiu d’oferir un espai d’aprenentage i experimentacióa través del joc, tot promovent el respecte al mediambient en l’àmbitdel Parc de Collserola.Es tracta d’un espai lúdic i educatiu on es podrà gaudir de diverses acti-vitats: jocs, tallers ambientals o itineraris guiats pel parc. LaJugatecambiental obrirà els diumenges de 11 a 13.30 hores i s’adreçafonamentalment a un públic familiar.

Activitat gratuïta La Jugatecambiental és lliure i gratuïta, tot i que per poder participar aalguna de les activitats programades serà necessària una inscripcióprèvia, de la que s’informarà amb antelació.La propera activitat serà:2299 ddee mmaarrççArbres i arbustos del parc: Qui és qui?: activitat de descoberta de la vegetació del parc.Per a participar-hi en aquesta activitats les famílies es poden inscriureel mateix dia a la Jugatecambiental.

Les activitats de la Jugatecambiental es desenvoluparan de forma con-tinuada un mínim de 25 sessions, agrupats bàsicament als mesos deprimavera i tardor. La previsió passa perquè a la nostra ciutat es facinactivitats fins al proper mes novembre.

317

Med

i Am

bien

t 22

Medi Ambient

Membres del Centre Barcanova de persones discapacitades comparteixen experiència amb nens i nenes de l’Escola Xarau

Els 12 museus municipals de la comarca delVallès Occidental que formen part de la XarxaMuseus Locals de la Diputació de Barcelonaofereixen un "passaport" que permet conèixerla història i el patrimoni arquitectònic i culturalde la comarca. La iniciativa, que compta ambel suport de la Diputació, es va presentar alMuseu i Poblat Ibèric de ca n'Oliver deCerdanyola del Vallès.EEll ppaassssaappoorrtt ppeerrmmeett bbeenneeffiicciiaarr--ssee ddee ddeess--ccoommpptteess ii rreeggaallss aallss mmuusseeuuss,, ppeerròò sseerràà iimmpprreess--cciinnddiibbllee pprreesseennttaarr--lloo ii qquuee eessttiigguuii sseeggeellllaatt ppeellmmuusseeuu eemmiissssoorr.. El document només podrà te-nir un segell de cada museu i s'obtindrà el des-compte corresponent només una vegada, tot ique també se'n podran beneficiar els familiarsdel titular. UUnn ccoopp aaccoonnsseegguuiittss eellss 1122 sseeggeellllss,,eell ttiittuullaarr oobbttiinnddrràà uunn pprreemmii,, aa mmééss ddee ppaarrttiiccii--ppaarr eenn uunn ssoorrtteeiigg ppeerr aa uunnaa nniitt dd''hhootteell..Els Museus que en formen part són: Museu dela Pagesia de Castellbisbal, Museu i PoblatIbèric de Ca n'Oliver de Cerdanyola del Vallès,Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès, MuseuMunicipal de Montcada i Reixac, Centred'Interpretació del patrimoni Molí d'en Rata de

Ripollet, Museu Municipal Castell (MMUC) deRubí, Museu d'Art de Sabadell, Museud'Història de Sabadell, Museu del Monestir deSant Cugat del Vallès, Museu del TapísContemporani de Sant Cugat del Vallès, Seud'Ègara Esglésies de Sant Pere de Terrassa i elCastell Cartoixa de Vallparadís de Terrassa.

Passaport museístic per conèixer el patrimoni del Vallès

8 de març i la necessitat de seguir reivindicant el dia de la dona El Dia Internacional de les Dones 2015 es va commemorar amb diver-sos actes de caràcter lúdic, reivindicatiu i de sensibilització.Entre les activitats va destacar el diàleg entorn lleess ddoonneess ccoomm aa pprroottaaggoo--nniisstteess ddee llaa ttrraannssiicciióó que va tenir lloc a l’Ateneu o la lectura delManifest institucional de la jornada que l'alcaldessa de Cerdanyola,Carme Carmona, va llegir durant el festival que l’Associació de Veïns deBanús-Bonasort celebrava al Centre Cívic.A l’escrit, es denuncien les desigualtats que les dones pateixen “al mer-cat laboral: lleess bbrreettxxeess ssaallaarriiaallss,, llaa sseeggrreeggaacciióó vveerrttiiccaall,, eellss ssoossttrreess ddee vvii--ddrree,, ll’’aattuurr ddee llllaarrggaa dduurraaddaa,, ll’’iimmppaaccttee ddee ll’’aasssseettjjaammeenntt””.Per això al manifest es demana ““aavvaannççaarr eenn llaa ccoorrrreessppoonnssaabbiilliittaatt,, eennll’’eeqquuiittaatt ii eenn eell rreeppaarrttiimmeenntt ddeellss ttrreebbaallllss ii rreessppoonnssaabbiilliittaattss ddee llaa ccuurraa”” jaque ““eell mmaanntteenniimmeenntt ddee llaa vviiddaa ii eell ppeess ddeell ttrreebbaallll rreepprroodduuccttiiuu nnoo ppoott rree--ccaauurree eexxcclluussiivvaammeenntt ssoobbrree lleess ddoonneess,, ccaall qquuee eellss hhoommeess eess ssuummiinn aa llaaggeessttiióó ddeell ttrreebbaallll rreepprroodduuccttiiuu ppeerr aavvaannççaarr ccoonnjjuunnttaammeenntt eenn uunn rreeppaarrttii--mmeenntt eeqquuiilliibbrraatt ddee tteemmppss ii ttrreebbaallllss””.El manifest denuncia “totes les desigualtats de gènere” i expressa “elcompromís col·lectiu en la construcció d’un món comú on els drets i lli-bertats de les dones no siguin una utopia sinó una pràctica quotidiana”.

La Síndrome de WendyLa Casa de Andalucía acollia també una xerrada organitzada per Donesper la Igualtat titulada La Síndrome de Wendy, a càrrec de la terapeutade Gestalt Maria Teresa Llobet.Posar la felicitat dels altres per sobre de la pròpia i sentir-se responsa-

ble de la felicitat dels altres és una de les característiques de les “donesWendy”, nom pres del personatge del conte de Peter Pan, l’amiga delnen que no volia créixer.

317

Don

a 23

Dona

Cultura

Carnaval 2015

1. Primer premi comparses Antigues Civilitzacions (AMPA Serraprerea) 2. La salita de los García, 1r premi absolut 3. Carrossa dels vaixell dels gals 4. Pregó del Rei Carnestoltes 5. Els cuiners 6. Futur d’ara 7. Nadó Aeri 8. Un Obèlix molt local 9. Carnaval al Mercat de Serraperera 10. Entrega de premis al mercat de Les Fontetes

Cerdanyola, ciutat activa

1 2

3 4

5 86 7

9 10

Passada dels TresTombs 2015

La Pallassada

Premi solidari Jose Rosell

1. La passada davant les autoritats 2. Benedicció dels animals 3. Abanderats grans 4. Abanderats infantils. 5. Un carruatge molt animal. 6. La banda

7-8-9 Espectacles Tubs, Clic i Da Capo, participants en l’edició d’enguany de La Pallassada

10-11 Actes d’entrega del Premi solidari Josep Rosell 2015

Cerdanyola, ciutat activa1 2

3

11

97

10

8

54

6

Recepcions i exposicions

1. Integrants del curs de memòria celebrat a l’Ateneu 2. Homenatge a la centenària ......... 3 i 4. Entrega de diplomes als participantsdel curs d’acollida de la Creu Roja 5. Entrega del Premi millor aparador de Nadal a la botiga Somnis de Llana. 6. Premi solidari Caféde Cerdanyola 7. Art i ciència al MAC can Domènec. Exposició “Art el trànsit”, col·lecció de contemporani al MAC

Al llarg d’aquest primer trimestre del 2015, han tingut lloc un seguit de trobades, recepcions,entrega de premis i exposicions que es resumeix en la següent mostra gràfica

1 2

3 4

5

8

6

7

Cerdanyola, ciutat activa

Curs memòria

Altres activitats

Dia d’Andalucia a Cerdanyola

1. Aplec de la sardana. 2. Paella gegant a Les Fontetes. 3. Saetes a la Casa de Andalucíacc. 4. Trobada de Gitanes a laplaça Abat Oliba. 5. Inauguració de la nova seu del Centre de Muntanya de Cerdanyola

1 i 2. Representacions amb motiu del Dia d’Andalucia. 3 i 4 Dia Mundial de la poesia de dedicat a Joan Vinyoli

1 2

3 45

1 2

3 4

Cerdanyola, ciutat activa

Dia Mundial de la Poesia: Joan Vinyoli

319

Cultu

ra 2

8

SSAANNTT JJOORRDDII 22001155DDiimmeeccrreess 88 dd''aabbrriillPresentació de llibrePeople from IbizaAmb els autors José Corbacho i Juan CruzHora:19hLloc: Llibreria EforaOrganització: Llibreria Efora

DDiissssaabbttee 1111 dd''aabbrriillSuc amb lletresSessió especial Aniversari 10 anysde la Llibreria L'AranyaHora: 12hLloc: Museu d'Art de Cerdanyola -Can DomènechOrganització : Ajuntament deCerdanyola i Llibreria L'Aranya

DDiimmaarrttss 1144 dd''aabbrriillTaller Grans artistes : roses esmaltadesHora :17hLloc : MAC- Can DomènechAdreçat a : Persones majors de 60 anys Es decorarà una espalmatòria ambesmalts en fred inspirant-se en lesroses dels vitralls del MAC.

Acte Homenatge a Francesc GarrigaGarriga parla pels seus deixeblesHora: 19.30hLloc: AteneuOrganització: Ajuntament deCerdanyola del Vallès i Ramat de Pedres

DDiijjoouuss 1166 dd''aabbrriillCafè amb lletresPresentació del llibre Les set caixesa càrrer de la seva autora, l'escriptorDory SontheimerHora: 19.30hLloc: Museu d'Art de Cerdanyola -Can Domènech

DDiissssaabbttee 1188 dd''aabbrriillTaller Pentinats de contesEs crearà un espai de creació i fan-tasi entre pares, mares, fills i fillesAdreçat: a partir de 3 anysHora: 12-13.30hLloc: Museu d'Art de Cerdanyola -Can Domènech

DDiiuummeennggee 1199 dd''aabbrriillExpliquem contes d'ibersHistòries teatralitzadesActivitat familiarHora:11 hLloc: Museu i Poblat Ibèric de Can'Oliver

DDiimmaarrttss 2211 dd''aabbrriill Confidències literàries d'una donaUna xerrada amable i pròpera a cà-rrec de la periodista i escriptora queparlarà des del seu punt de vista so-bre llibres i cultura en general.Hora:19.30h Lloc: Museu d'Art de Cerdanyola -Can Domènech

DDiimmeeccrreess 2222 dd''aabbrriillHissada de banderesHora: 20h Lloc: Pl. Francesc LayretActe d'inici de festesOrganització: Casa de Aragón

DDiijjoouuss 2233 dd''aabbrriillDurant tot el dia parades de llibres iroses Lloc: Pl. de l'Abat Oliba i Pl. de JosepViladomat

1144aa MMaarraattóó ddee lleeccttuurraaMarató dedicada al poeta FrancescGarriga 1932-2015)Hora: de 7.30h a 19.30hLloc: Pl. de l'Abat Oliba i Pl. de JosepViladomat

Lectures matineres a la plaçaHorari: De 7 a 9 hLloc: Pl. Francesc LayretLes escoles llegeixenHorari: De 9 a 13 hLloc: Pl. de Francesc LayretLa festa de la paraulaHorari: De 13 a 15 hLloc: Pl. de Francesc LayretLes escoles llegeixenHorari: De 15 a 17.30 hLloc: Pl. de Francesc Layret

Teatre i lletresRaspall - Pere CaldersCompanyia Teatre NuPúblic familiarHorari: De 17.30 a 18.30 hLloc: Pl. de l'Abat OlibaActe de cloenda amb música

i lectura Homenatge a Francesc GarrigaHorari: De 18.30 a 19.30 hLloc: Pl. de Francesc Layret

Col·laboren: Agrupació CulturalSardanista, Agrupació Musical deCerdanyola, Associació Radio Club,Aula de Teatre Cerdanyola, Casad'Aragó, Centres Educatius dePrimària i Secundària, ..

Sardanes Amb la Cobla La Nova VallèsHora: 19.30hLloc: Pl. de Fracesc LayretOrganització : Agrupació CulturalSardanista

DDiivveennddrreess 2244 dd''aabbrriillTTeeaattrree TTeerrrraa BBaaiixxaaIdea original i interpretació: LluísHomar; Direcció: Pau MiróHora : 21h Lloc: Teatre AteneuPreu: Taquilla: 20€; anticipat 16€;reduït 12€

DDiissssaabbttee 2255 dd''aabbrriillConcert de Sant JordiAgrupació Musical de Cerdanyoladel Vallès i Banda de l'AssociacióRubí Musical S. XXISota les batutes dels mestresGerard Pastor i Lluís Calduch, mésde 80 músics interpretaran obres dediferents èpoques i estils, amb espe-cial menció a l'obertura Rienzi, delreconegut compositor romànticRichard Wagner. 19h Lloc: Teatre Ateneu Preu: 5 €Organitza: Agrupació Musical deCerdanyola del Vallès

EExxppoossiicciioonnssFrancesc Garriga, joventut perenneDates: Del 13 d'abril al 30 d'abrildilluns a divendres de 9 a 21hDissabte de 9 a 15 h i de 17-22 hDiumenges de 9 a 12h. Ateneu

Presentació del Sant Jordi de LluísMasriera, pintura sobre taula realit-zada pels volts de 1905 pel pintor ijoier Lluís Masriera i que formavapart d'un retaule destruït a la GuerraCivil. Horari: De dimarts a dissabte de 17a 20 h i diumenges d'11 a 14hLloc: Museu d'Art Can Domènech.

319

Cultu

ra 2

9

ROSER DE MAIG (AVANÇAMENT DE PROGRAMA)

DDIIVVEENNDDRREESS,, 11 DDEE MMAAIIGG1199 hh CCEERRCCAAVVIILLAA DD''IINNIICCII DDEE LLAA FFEESSTTAA MMAAJJOORR 1199..3300 hh OOBBEERRTTUURRAA DDEE LLAA FFEESSTTAA II PPRREEGGÓÓ BBaallccóó ddee ll''AAjjuunnttaammeenntt2222 hh CCAASSTTEELLLL DDEE FFOOCCSS PPaarrcc ddeell TTuurroonneettCCOONNCCEERRTT AALL TTUURROONNEETT aammbb LL''OORR--QQUUEESSTTRRAA PPLLAATTEERRIIAA iisseegguuiiddaammeenntt,, eell ggrruupp ddee vveerrssiioonnss LLAA LLOOCCAA HHIISSTTÈÈRRIIAA 2222..4455 hh PPAASSSSAARREELL··LLAA 22001155 PPRRIIMMAAVVEERRAA--EESSTTIIUUPPll.. ddee ll''AAbbaatt OOlliibbaa

DDIISSSSAABBTTEE,, 22 DDEE MMAAIIGGEEXXPPOOSSIICCIIÓÓ DDEE BBOONNSSAAIIDDee 1100 hh aa 1144 hh ii ddee 1177 hh aa 2200 hhPPaattii ddeell MMuusseeuu dd''AArrtt ddeeCCeerrddaannyyoollaaPPAASSSSEEJJAADDAA EENN PPOONNII ((AA ccoonnffiirr--mmaarr))DDee 1100 hh aa 1144 hh ii ddee 1177hh aa 2200 hh PPll..ddee ll''AAbbaatt OOlliibbaa1100..3300 hh VV CCUURRSSAA PPOOPPUULLAARR ""CCEERRDDAANNYYOOLLAA CCIIUUTTAATT DDEE LLAACCIIÈÈNNCCIIAA"" RROOSSEERR DDEE MMAAIIGGFFIIRRAA DD''AARRTTEESSAANNIIAADD''1111 hh aa 2211 hh MMEERRCCAATT MMOODDEERRNNIISSTTAA DD''1111 hh aa 2233 hh1122 hh EESSPPEECCTTAACCLLEE IINNFFAANNTTIILL aammbbeell ggrruupp EELLSS CCOOLLOORRAAIINNEESS PPll.. ddee LL''AAbbaatt OOlliibbaaFFEESSTTAA DDEE LL''EESSPPAAII JJOOVVEE

DDee 1122 aa 1144HHMMOOSSTTRRAA DDEE CCUUIINNAAMMEEDDIITTEERRRRÀÀNNIIAADDee 1133 aa 1166 hh PPaarrcc ddeell TTuurroonneettTTAALLLLEERR IINNFFAANNTTIILL DDEE FFOOTTOOGGRRAA--FFIIAADD''1155..3300 hh aa 2200 hh AAtteenneeuu1188 hh LLOO CCEERRCCAANNYYOOLLAACCeerrccaavviillaa ddee ccuullttuurraa ppooppuullaarr ii ttrraa--ddiicciioonnaall2200..3300 hh BBAALLLL VVUUIITTCCEENNTTIISSTTAA LLlloocc:: MMeerrccaatt MMooddeerrnniisstt ((cc.. ddeeCCeerrvvaanntteess))2211 hh TTEEAATTRREE ""RRUUMMOORRSS""GGAATT TTeeaattrree [[EESSCCEENNAA CCIIUUTTAATT]]TTeeaattrree AAtteenneeuu2222 hh CCOORRRREEFFOOCC2233 hh CCOONNTTRRAAPPRREEGGÓÓ2233 hh CCOONNCCEERRTT aammbb eellss ggrruuppssSSAANNTTOO CCHHAANNGGOO,, FFUUNNDDAACCIIÓÓNNTTOONNYY MMAANNEERROO ii ppeerr ffiinnaalliittzzaarr llaaffeessttaa DDJJ''ss PPaarrcc ddeell TTuurroonneett

DDIIUUMMEENNGGEE,, 33 DDEE MMAAIIGG88..3300 hh MMAATTIINNAADDEESS AAMMBB EELLSS TTRRAABBUUCCAAIIRREESS DDEE CCEERRDDAANNYYOOLLAA1100 hh TTRROOBBAADDAA DDEE PPUUNNTTAAIIRREESSLLlloocc:: ppll.. ddee JJoosseepp VViillaaddoommaatt1111 hh PPEEDDAALLAADDAA PPOOPPUULLAARR1111..3300 hh BBAALLLL DDEE LLAA PPOOLLCCAA DDEECCEERRDDAANNYYOOLLAAPPll.. ddee ll''AAbbaatt OOlliibbaa1111..3300 hh CCEERRCCAAVVIILLAA DDEE GGEEGGAANNTTSS1122 hh DDIIAADDAA CCAASSTTEELLLLEERRAA PPll.. ddeell''AAbbaatt OOlliibbaa1122 hh TTAASSTTEETT DDEE VVEEUUSS PPll.. ddee JJaauummee GGrraauu ii AAllttaayyóóMMOOSSTTRRAA DDEE CCUUIINNAAMMEEDDIITTEERRRRÀÀNNIIAA

DDee 1133 aa 1166 hh PPaarrcc ddeell TTuurroonneett1133..3300 hh BBAALLLL DDEE GGEEGGAANNTTSS LLlloocc:: ppaarrcc ddeell TTuurroonneett1177..3300 hh SSAARRDDAANNEESS PPll.. ddee ll''AAbbaatt OOlliibbaa1188 hh EESSPPEECCTTAACCLLEE IINNFFAANNTTIILL aammbb JJOORRDDII TTOONNIIEETTTTIIPPll.. ddee JJaauummee GGrraauu ii AAllttaayyóó 1188..0000 hh LL''EESSBBAARRTT AALL RROOSSEERR DDEE MMAAIIGG PPll.. ddee ll''AAbbaatt OOlliibbaa1188 hh FFRREEAAKKxxPPRREESSSS 22001144PPaassssii ddeellss ccuurrttmmeettrraattggeess ii lllliiuurraammeenntt ddee pprreemmiiss ddeell ccoonnccuurrssddee ccuurrttmmeettrraattggeess eenn 2244 hhCCaassaall ddee JJoovveess AAllttiimmiirraa1199 hh BBAALLLL DDEE LLAA GGEENNTT GGRRAANNaammbb ggrruupp EESSQQUUIITTXXLLlloocc:: ppaarrcc ddeell TTuurroonneett2200..3300 hh UUNN RROOSSEERR DDEE MMAAIIGG DDEEFFAANNTTAASSIIAA MMÚÚSSIICCAA DDEEPPEELL··LLIICCUULLEESS DD''AANNIIMMAACCIIÓÓ AAMMBB LLAA BBAANNDDAA DDEE LL''AAGGRRUUPPAACCIIÓÓMMUUSSIICCAALL DDEE CCEERRDDAANNYYOOLLAA DDEELLVVAALLLLÈÈSS LLlloocc:: ppll.. ddee ll''AAbbaatt OOlliibbaa2211..3300 hh FFEESSTTAA LLOOSS 4400 PPRRIINNCCIIPPAALLEESSDDEE CCAADDEENNAA SSEERR AALL PPAARRCC DDEELL TTUURROONNEETT0000 hh NNIITT DDEE LLAA MMOOSSTTRRAA

DDIILLLLUUNNSS,, 44 DDEE MMAAIIGGFFEESSTTAA MMAAJJOORR IINNFFAANNTTIILLDD''1111 aa 1144 hh PPaarrcc ddeell TTuurroonneett1188 hh FFII DDEE FFEESSTTAA PPll.. ddee ll''AAbbaatt OOlliibbaa

Esports

El Cerdanyola Futbol Club es presenta amb nova equipació

El circuit de cross aMontflorit es senyalitza per ser permanent

El Complex Esportiu de Can Xarau va acollir el KINS 2015, una activitatde promoció del korfbal on hi van participar més de 600 noies i noiesd’instituts de Cerdanyola, Badia, Barberà i Montcada i ReixacEl korfbal és un dels pocs esports en el que participen equips mixtes, ique té una certa semblança amb el bàsquet. El korfbal es basa en elsprincipis de la cooperació, la no-violència, la no especialització, l'habili-tat i la coeducació. És un dels exemples més clars de les possibilitatsd'evitar la segregació per sexes a l'esport.En total van participar 52 equips mixtes, més de 600 noies i nois delsinstituts Gorgs, Forat del Vent, Banús, Pere Calders i Jaume Mimó deCerdanyola del Vallès; Badia, de Badia del Vallès; La Romànica i CanPlanas de Barberà del Vallès i La Ferreria i La Ribera de Montcada iReixac.

El Parc dels Gorgs de Cerdanyola del Vallès ja té un circuit de cros sen-yalitzat per a què es pugui utilitzar de forma permanentEl circuit transcorre per la zona del Parc dels Gorgs més propera a laZona Esportiva Municipal de Montflorit i és allà on es disputa anual-ment el Cros Ciutat de Cerdanyola.S’han senyalitzat 600 metres amb corda de forma permanent per aquè tothom que vulgui pugui utilitzar el circuit. Aquest estarà obert aqualsevol usuari que desitgi practicar l’atletisme.Una altra actuació ha estat el marcatge del quilometratge del circuitatlètic que transcorre des de Cerdanyola del Vallès fins a Sant Cugat delVallès i que té una distància de 2.500 metres. També és un recorreguten el què hi ha senyalitzat un carril per a bicicletes.

Actuacions a la zona esportiva MontfloritS’ha impermeabilitzat el sostre dels magatzems i les seus socials deles entitats que són usuàries habituals d’aquesta zona, el Club PetancaCerdanyola Atlético Serraparera i el Clubs d’Arquers de Cerdanyola.També s’ha col·locat un mòdul per a què pugui ser utilitzat per la secciód’Atletisme i Triatló del Cerdanyola Club d’Hoquei.Les millores s’han complementat amb la neteja de la vegetació que hiha a l’accés a la instal·lació i amb la reparació de la corda que delimitala petita pista d’atletisme que hi ha la zona.

Més de 600 alumnes d’instituts practiquen korfbal a Can Xarau

2277 ddee mmaarrççHHootteell CCaammppuuss UUAABB

319

Espo

rts

30 Gairebé 800 jugadors i jugadores pertanyents als 50 equips de les dife-rents seccions del Cerdanyola Futbol Club es van donar cita a les ins-tal·lacions de La Bòbila per fer la presentació oficial del club per a la pre-sent temporada.Un acte que va comptar amb una sorpresa destacada, la presentació dela nova equipació per a la propera temporada, molt allunyada de les tra-

dicionals ratlles verd-i-blanques i que compte amb les lletres i els núme-ros de la tipografia de l’Anna Vives, amb qui el Cerdanyola ha iniciat aixíuna col·laboració que es traduirà en la participació de la Fundació AnnaVives en diversos actes del Cerdanyola FC. La jove amb Síndrome deDown va crear la seva pròpia tipografia de lletra, una inicitiva solidàriaque ha apadrinat el jugador del Barça Andrés Iniesta.

indispensable

abril-maigAgenda

DDiiaa IInntteerrnnaacciioonnaall ddeellss MMuusseeuussDissabte 16 i diumenge, 17 de maigEl MAC i el Museu i Poblat Ibèric de can'Oliver s'adhereixen al DiaInternacional dels Museus amb diferents activitats programades

Museu i Poblat Ibèric de ca n'OliverPortes obertes als temples de la Vall deles Feixes. De 10 a 14h. Visites guiadesa les 11 i a les 12:30h, a l'ermita desanta Maria de les Feixes i a l'Esglésiade Sant Iscle i Santa Victòria.

Museu d'Art de CerdanyolaDissabte, 16. Nit dels MuseusEl MAC restarà obert fins a la mitjanit.III Mostra de Curtmetratges deCerdanyola La vida és curta.Sala d'actes del MAC a les 22h.Diumenge 17, a les 12h.MAC&Kids: El Museu vist pels infants deles escoles de Cerdanyola del Vallès.

EExxppoossiicciióóJJooiieess dd''EEssccuullttoorrTTrreebbaallllss ddee MMaannoolloo,, GGaarrggaalllloo,, SSmmiitthh ii PPiiccaassssoo.DDeell 1100 dd''aabbrriill aall 3311 ddee mmaaiiggMAC - Can Domènech

EExxppoossiicciióóMMeeqquuiinneennssaa!!FFoottooggrraaffiieess ddee JJeessúúss MMoonnccaaddaaDDeell 1155 dd''aabbrriill aall 1155 ddee mmaaiiggBiblioteca Central de Cerdanyola

EExxppoossiicciióóAAbbaannss ddee ll''AAllbbaaRReecceerrccaa ii ppaattrriimmoonnii aa llaa PPllaannaa ddeell CCaasstteelllDDee ll''11 dd''aabbrriill aall 1166 dd''aaggoossttMuseu i Poblat Ibèric de ca n'Oliver

EExxpplliiqquueemm ccoonntteess dd''IIbbeerrss DDiiuummeennggee 1199 dd''aabbrriill 1111..3300hh MMuusseeuu ii ppoobbllaatt IIbbèèrriicc ddee CCaa nn''OOlliivveerr Activitat gratuïta

TTeeaattrreeTTeerrrraa BBaaiixxaaDDiivveennddrreess,, 2244 dd''aabbrriill.. 2211hh..AA ccààrrrreecc ddee LLlluuííss HHoommaarrDDiirreecccciióó ddee PPaauu MMiirróóTeatre Ateneu.Preus: taquilla, 20 eur, anticipada, 16 eur; reduït, 12 eur.Venda d'entrades per Internet awww.cerdanyola.cat/teatreateneu

MMúússiiccaaGGrraann ccoonncceerrtt ddee PPrriimmaavveerraaDDiiuummeennggee,, 1177 ddee mmaaiigg.. 1188::3300hh..OOrrqquueessttrraa ddee CCaammbbrraa ddee CCeerrddaannyyoollaa..Teatre Ateneu.Preu: Taquilla, 12 eur. Anticipat, 10 eur. Preu promoció entitats: 8 eur.Socis, 5 eur.

319

Agen

da 3

1

TeatreCCaammiinnaannddoo ccoonn AAnnttoonniioo MMaacchhaaddooDDiissssaabbttee,, 99 ddee mmaaiigg.. 2211hh..DDrraammaattuurrggiiaa,, ddiirreecccciióó ii iinntteerrpprreettaacciióóJJoosséé SSaaccrriissttáánnSSeelleecccciióó mmuussiiccaall ii iinnttèèrrpprreett AAuurroorraa MMaarrttíínneezzTeatre AteneuPreus: taquilla, 20 eur, anticipada, 16eur; reduït, 12 eur.Venda d'entrades per Internet awww.cerdanyola.cat/teatreateneu

Farmàcies de guàrdiaTelèfons d’interés

AABBRRIILL1 GALCERAN2 RAMBLA33 ALVAREZ44 Rov-Pinetons55 ROVIRA6 Rov-Merinero7 S.ANDREU8 TORRENTS9 HIDALGO10 RINCON1111 Rov-Nonell1122 Rov-Rivera13 PEREIRO14 BERTRAN15 HID-VALLS

16 SELVA17 BOQUET1188 Rov-Ordis1199 Rov-Lluís20 SELVA21 SÁNCHEZ2222 COSTA2233 VALLS2244 FERRER2255 Rov-Galceran26 Rov-Rambla27 ALVAREZ28 PINETONS29 ROVIRA30 MERINERO

MMAAIIGG11 Rov-S.Andreu2 TORRENTS3 Rov-Hidalgo4 RINCON5 NOVELL6 RIVERA77 PEREIRO88 BERTRAN9 HID-VALLS10 SELVA11 BOQUET12 ORDIS13 LLUÍS1144 SELVA1155 SÁNCHEZ

16 Rov-Costa17 Rov-Valls18 FERRER19 GALCERAN20 RAMBLA2211 ALVAREZ2222 PINETONS23 ROVIRA24 Rov-Merinero25 S. ANDREU26 TORRENTS27 HIDALGO2288 RINCON2299 NOVELL30 Rov-Rivera31 PEREIRO

SERVEIS MUNICIPALSAjuntament (centraleta) 93 580 88 88Arxiu Municipal 93 580 88 88 Ext. 5164Ateneu 93 580 88 88 Ext. 5870Cerdanyola Ràdio (105.3 FM) 93 580 53 58

93 580 52 51Biblioteca 93 580 76 02Servei d’Ocupació Can Serraperera 93 594 70 50Deixalleria municipal 93 691 74 42Zona Esportiva Can Xarau 93 691 77 04Parc Esportiu Guiera 93 586 36 36Servei d’informació Juvenil A prop 93 580 61 19Museu de ca n’Oliver 93 580 45 00Museu ca n’Ortadó 93 692 33 22Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) 93 591 41 30

SERVEIS COMPANYIES Aigües de Barcelona atenció client 900 710 710Avaries Aigües de Barcelona 900 700 720Avaries Gas Natural 900 750 750Avaries FECSA-ENDESA 900 770 077Servei de gas Butà 93 725 62 77 / 901 100 100Correus 93 691 37 57Funeraria Truyols 93 580 97 10

TRANSPORTSFF.CC. 93 205 15 15RENFE Rodalies 93 691 88 69SARBUS 93 580 67 00 / 93 727 92 92Radio Taxi del Vallès Occ. 93 580 27 27 /

93 692 40 16 / 93 692 58 23

TELÈFONS D’URGÈNCIAUrgències Bombers 112Emergències 112Policia Local 93 691 20 00 / 092ABP Mossos d’esquadra 93 592 47 00Policia Nacional (urgències) 112Comissaria de Policia Nacional 936 92 40 03Servei d’Atenció a les donesen situació de violència 900 900 120

TELÈFONS SANITARISCENTRES D’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Cita prèvia Atenció Primària 93 728 44 44CAP Canaletes 93 591 07 40CAP Fontetes 93 594 44 70CAP Serraparera 93 580 63 63

CENTRE D’ATENCIÓ PRIMÀRIA (CAP 2)Urgències 93 594 22 16Visites 93 594 21 11

Centre de Salut Mental 93 580 96 77Creu Roja 93 691 61 61Centre Hospitalari Parc Taulí 93 723 10 10Programa d’Atenció a la Dona 93 594 21 99Alcohólicos Anónimos 93 317 77 77Parkinson Catalunya 93 580 03 11AL-ANON familiars d’alcohòlics 93 310 39 53Ambulàncies (urgències) 061Associació Esp. Contra el Càncer 932 002 099

ALTRES SERVEISUAB 93 581 10 00Servei Local Català 93 580 27 51Dones per la igualtat 93 580 13 98El Safareig 93 580 61 51

CERDANYOLAÁlvarez: C/Reis (Gal Unicentro) 93 692 67 21Galceran Pl. Sant Ramon, 18 93 580 67 78Hidalgo: Ronda Cerdanyola, 1 93 692 23 68Hidalgo-Valls: Av. de Canaletes, 11 93 692 53 53Lluís: Altimira, 18 93 692 47 08Ordis: Av. Rep Argentina,17 93 580 78 59Pereiro: Av. Catalunya, 49-B 93 580 97 00Rivera: C/Sant Ramon, 182 93 692 06 76Rovira: Pg. Cordelles, 67 93 592 13 99Sánchez: C/Santa Rosa, 36-38 93 692 31 84Selva: C/Torrente, 12 93 594 74 30Torrents: C/Diagonal, 30 93 580 39 04Valls: Av. Catalunya, 17 93 692 11 30Novell: Ctra. de Barcelona, 216 93 594 71 95

RIPOLLETPinetons: C/Palau Ausit, 1 93 691 70 59Merinero: Ctra. Barcelona, 130 93 692 00 21Rincón: C/Magallanes, 4 93 692 00 86Selva: C/Calvari, 3-5 93 580 95 23Toledo: Rambla Sant Andreu 93 692 23 26Bertrán: C/ Monturiol, 74 93 586 54 26Boquet: C/ C/ Lluna, 6 93 692 25 90Costa: C/ C/ Verge del Pilar, 10 93 586 54 26

Telèfon d’atenció ciutadana

010