CONCERT “ELS RITMES D’ANADA I TORNADA”

El compositor Esteve Molero, el percussionista Roger Soler i la cobla La Principal de Llobregat us presenten el concert per a cobla i percussió

llatina “Els ritmes d’anada i tornada”. Un viatge musical d’una hora de

durada que resumeix dècades i dècades d’història musical. Una història

concreta i fascinant, però poc coneguda: la d’”Els ritmes d’anada i

tornada”. Aquest concert es va estrenar en el 29è Festival Internacional de

Música Pau Casals 2009 del Vendrell, amb gran èxit de públic i crítica. El

programa Nydia del Canal 33 en va fer un seguiment televisiu

link: http://www.tv3.cat/videos/1495509/Latin-cobla-amb-Esteve-Molero

UNA HISTÒRIA MUSICAL

A finals del segle XVIII, arran de l’obertura del mercat americà, molts

catalans van emigrar a les aleshores anomenades Índies Americanes en

busca de fer fortuna. D’aquí que, quan tornaren (a ells o als seus

descendents) se’ls digués popularment “indianos” o “americanos”. Aquests

aventurers retornats del Nou Món vingueren amb les butxaques plenes i

sovint feren ostentació de la seva riquesa: construïren cases senyorials,

invertiren en infraestructures, etc. En les festes que organitzaven, on

exhibien els exotismes portats d’Amèrica, s’hi interpretaven també les

músiques de moda, com el danzón, l’habanera o el bolero.

Però la majoria d’ells no eren conscients que aquells ritmes, melodies i

cançons que importaren d’Amèrica eren ritmes originalment europeus i, en

bona part, catalans. I és que, en els seus viatges cap a Amèrica, els indianos

s’havien emportat amb ells cançons, melodies i instruments tradicionals

catalans, com les contradanses o les sardanes curtes.

Tot aquest equipatge harmònic i melòdic es va barrejar amb els ritmes

afrocaribenys, tant dels indígenes, com dels esclaus portats de l’Àfrica.

El danzón, considerat el ball nacional de Cuba, va aparèixer a finals del

segle XIX com a evolució de les contradanses europees.

La semblança rímtica de les

melodies d’un danzón cubà i un

xotis català són sorprenents, i no

deixa de ser curiós que un dels

compositors cubans que més va

influir en el desenvolupament del

danzón era d’origen català:

Antonio Romeu.

El bolero mallorquí, de ritme

ternari i acompanyat amb el toc de

castanyoles, poc té a veure,

aparentment, amb el bolero cubà.

Almenys en la seva estructura

rítmica i melòdica, però en canvi,

ambdós comparteixen nom, una

cadència lenta i una temàtica

amorosa.

El bolero cubà té molt a veure amb l’havanera, evolució de cançons de

bressol criolles i de gran presència en terres catalanes.

Són només dos exemples que mostren l’estreta relació entre la música

popular catalana i la música popular caribenya, especialment cubana, tot i

que també mexicana i d’altres països americans.

“Els ritmes d’anada i tornada” és, doncs, un recorregut per aquest univers

sonor que combina melodies catalanes amb ritmes llatins. Un recorregut

que comença amb els ritmes tradicionals catalans, arranjats pels grans

mestres del terreny de la cobla, com Joaquim Serra; i acaba amb la peça

Echu Mingua d’Esteve Molero (beneficiària del memorial Joaquim Serra

2008), per a cobla i solista de percussió llatina, el virtuós Roger Soler.

Entremig, peces arranjades expressament per a l’ocasió per demostrar

l’evolució dels ritmes, com el Xotis a Clara, que es converteix primer en un

danzón i posteriorment en un txa-txa-txà; i composicions originals de

compositors catalans que han escrit per a cobla i percussions, com Marcel

Casellas i Jorge Sarraute entre d’altres. També peces de catalans que van

triomfar en el terreny de la música lleugera, com Xavier Cugat. La selecció

del repertori ha anat a cura del compositor Esteve Molero, que és també el

director del concert i el seu presentador.

ELS INTÈRPRETS

El director, compositor i arranjador Esteve Molero és especialista en

música moderna i rítmica. S’ha format a Barcelona i al Conservatori

Codarts de Rotterdam (Països Baixos). Lidera projectes propis, com La

Companyia Catalana de Latin Jazz, la Transpenedès Jazz Orquestra i La

Fera Ferotge (nous arranjaments de les cançons d’Ovidi Montllor). Escriu

regularment per a la Rotterdam Symphonic Jazz Orchestra i la Barcelona

Jazz Orquestra, a més de col·laborar puntualment amb la Brassband

Rijnmond, la Big Band Jazz Maresme, Enjazzats Big Band i Magogo

Kamer Orkest. Ha escrit també música original per a documentals i

curtmetratges, com: Entre el dictador i jo, De wereld als verzameling i

Aaldering. Les seves darrers peces d’encàrrec han estat per al International

Community Arts Festival 2008, el Rotterdam Jazz International 2008 i el

Memorial Joaquim Serra 2008.

El percussionista Roger Soler és un virtuós dels ritmes llatins i flamencs,

deixeble de Miguel Angá Díaz, amb qui va formar part del grup

Angafusión. A més, ha actuat en formacions liderades per Chano

Domínguez, Pepe Motos, Ginesa Ortega i Franca Masu. Ha participat en

els festivals de jazz més importants de l’Estat espanyol, on ha compartit

escenari amb Horacio “El Negro” Hernández, Magic Malik, Babá Sissoko i

Jerry González, entre d’altres. La seva composició Rumba pa’Angá dóna

títol al darrer disc de La Companyia Catalana de Latin Jazz, de la qual n’és

membre fundador.

La Principal del Llobregat és una de les formacions més prestigioses de

l’escena coblística actual. Els seus components, tots ells de reconeguda

solvència, conformen una agrupació ben equilibrada i sòlida, on

sobresurten les parts solistes del tenora Pere Benítez i el tible Jordi Vilaró.

D’ençà de la seva fundació el 1929, La Principal del Llobregat ha actuat als

escenaris catalans més importants, com el Palau de la Música Catalana

(cicle Cobla, Cor i Dansa), el Gran Teatre del Liceu, el Festival Grec de

Barcelona i el del Castell de Peralada, entre d’altres, a més d’actuar en

moltes capitals espanyoles i europees i haver viatjat a Nova York,

l’Argentina i Tuníssia.

Ha actuat sota la batuta d’Antoni Ros-Marbà, Salvador Brotons, Alfred

Cañamero, Jordi León i Joan-Lluís Moraleda; i en projectes amb Manel

Camp, Cor Lieder Càmera, l’Orfeó Català, els esbarts Sant Martí i Dansaire

de Rubí i el Grup Mediterrània.

Creu de St.Jordi Generalitat de Catalunnya

www.lallobregat.cat

EL REPERTORI

INVOCACIÓ DELS VENTS SORTINT DE TROIA

(autor: Jorge Sarraute, basat en un tema grec)

els ritmes de l’antiga mediterrània

NO TASTEU EL LOTUS

(autor: Jorge Sarraute, basat en un tema àrab)

els ritmes africans polirítmics

LA DANZA DEL MOLINERO (farruca)

(autor: Manuel de Falla; arr. E. Molero)

la influència flamenca en la música llatina

XOTIS, DANZÓN I TXA-TXA

(autor: Esteve Molero)

el xotis català que es converteix en danzón cubà

BOLERO VALENCIÀ

(popular; arr. Jesús Ventura)

el bolero original, valencià i mallorquí

LA MARIPOSA (americana)

(autor: Josep Serra)

primeres influències llatines en la música noucentista

BÉSAME MUCHO (bolero)

(autor: Consuelo Velázquez; arr. Oriol i David Puertas)

neix el bolero cubà

LA GUERRA DE CUBA (sardana)

(autor: Agustí Cervera)

la guerra colonial trenca també el contacte musical

GLOSSA DEL BALL DE GITANES DEL PENEDÈS

(popular; arr. Joaquim Serra)

els autors catalans glossen la música popular

VILAFRANCA DE SUITE

(autor: Esteve Molero, basat en temes populars del Penedès)

versió llatina de la música popular catalana

ECHU MINGUA

(autor: Esteve Molero)

final de viatge: nova música per a cobla amb percussions llatines

QÜESTIONS TÈCNIQUES I PRESSUPOST

La cobla La Principal de Llobregat està formada per onze instrumentistes: 1

flabiol i tamborí, 2 tibles, 2 tenores, 2 trompetes, 1 trombó, 2 fiscorns i 1

contrabaix.

En el concert “Els ritmes d’anada i tornada” la formació s’amplia amb el

multiinstrumentista de percussió Roger Soler (4 congues, 2 esquellots de

peu, 2 ó 3 plats, cajón i altres instruments de percussió menor) i el director,

arranjador i responsable artístic Esteve Molero, que actua també com a

presentador.

El concert és acústic (no cal amplificació per als instruments), però cal un

micròfon per al presentador-director. En cas que el concert tingués lloc a

l’aire lliure o en una sala de grans dimensions, caldria decidir-ne

l’amplificació els instruments (llogant el material i contractant un enginyer

de so, gestió que podria fer la cobla i despesa que s’hauria de sumar al del

cost del concert).

Els cost del concert “Els ritmes d’anada i tornada” és de 3.200 € (tres-mil

dos-cents euros), i únicament es cobrarà un plus per els desplaçaments

superiors a 100 km. de Barcelona. La persona de contacte és Pere

Montserrat, de La Principal de Llobregat:

629 41 73 77

representacio@lallogregat.cat

Per a qualsevol aclariment, no dubteu en contactar-lo.

Ressenya, publicada al setmanari 3 de vuit:

Reportatge tv3: http://www.tv3.cat/videos/1495509/Latin-cobla-amb-Esteve-Molero