9 mm

828

Éri

c Vu

illar

d

La

guer

ra d

els

pobr

esTB

SEGELLCOL·LECCIÓ

Edicions 62Balancí

FORMAT TB Rústica amb solapestripa 15 x 23

CARACTERÍSTIQUES

IMPRESSIÓ 4/0

PLASTIFICAT mat

FAIXA

CORRECCIÓ: PRIMERES

DISSENY

REALITZACIÓ

EDICIÓ

CORRECCIÓ: SEGONES

DISSENY

REALITZACIÓ

INSTRUCCIONS ESPECIALS

PROVA DIGITAL

Vàlida com a prova de color excepte tintes directes, stampings, etc.

DISSENY

EDICIÓ

Éric Vuillard (Lió, 1968) és escriptor i cineas-ta. Ha realitzat dos films, L’homme qui marche i Mateo Falcone. És autor de Conquistadors, que va obtenir el Prix Ignatius J. Reilly. També ha meres-cut el premi Franz-Hessel 2012 i el Valery-Lar-baud 2013 per La batalla d’Occident i Congo, el premi Joseph-Kessel 2015 per Tristesse de la terre, el premi Alexandre-Viallatte per 14 de juliol i el premi Goncourt 2017 per L’ordre del dia.

Disseny de la coberta: Planeta Art & DissenyImatge de la coberta: © No harás nada con clamar (Àlbum E, 39, c. 1814-1817), pinzell amb aiguada grisa i negra, de Francisco GoyaFotografia de l’autor: © Joel Sagent / AFP / Getty Images

152 mm

Éric Vuillard La guerra dels pobres

Traducció de Jordi Martín Lloret

Any 1524: els pobres es revolten al sud d’Ale-manya. La insurrecció s’estén, arriba ràpida-ment a Suïssa i a Alsàcia. Una figura destaca enmig del caos, la d’un teòleg, un jove que lluita al costat dels insurrectes. Es diu Tho-mas Müntzer. La seva vida terrible és novel-lesca. Això vol dir que mereixia ser viscuda; mereix, doncs, ser explicada.

Ningú millor que el premi Goncourt Éric Vuil- lard per resseguir les passes d’aquest predi-cador que únicament volia justícia. També per retratar altres personatges que, com John Wycliffe o John Ball a l’Anglaterra de dos segles abans, o Jan Hus, van obrir una escletxa i, esgrimint la Bíblia —traduïda ja a les llengües vulgars—, van plantar cara als privilegiats. Els exasperats són així, sorgei-xen un bon dia del cap dels pobles com els fantasmes surten de les parets.

L’esperit que animava aquells homes valents interpel·la intensament la realitat dels nostres dies: avui com en el passat, els desheretats, aquells a qui en els temps antics es prometia la igualtat al Cel, es pregunten: i per què no aconseguim la igualtat ara, ja, a la Terra?

«Incandescent.» Raphaëlle Leyris, Le Monde des Livres

«Una petita obra mestra densa i afilada com un matxet. La guerra dels pobres és la història d’una realitat actual que crema, refreda i desconcerta alhora.» Grégoire Leménager, Le Nouvel Observateur

«Un seguit de pàgines de ritme imparable i depurades de tot allò superflu.» Baptiste Liger, Lire

«Éric Vuillard se situa entre els millors escriptors actuals.» Jean Ristat, Les Lettres françaises

Éric VuillardLa guerra dels pobres

152 mm

230

mm

9 7 8 8 4 2 9 7 7 8 8 5 4

PVP 14,90 € 10263628

Traducció de Jordi Martín Lloret

Edicions 62

Barcelona

Éric Vuillard

La guerra dels pobres

T-La guerra dels pobres.indd 5 16/6/20 15:14

Títol original: La guerre des pauvres© Actes Sud, 2019

El paper utilitzat per a la impressió d’aquest llibre té la qualificació de paper ecològici procedeix de boscos gestionats de manera sostenible.

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació públicao transformació d’aquesta obra requereix l’autorització escrita de l’editor;

la llei preveu sancions per als infractors.Si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment de l’obra,

podeu sol·licitar permís al Centro Español de Derechos Reprográficos,a través del portal www .conlicencia .com

o bé trucant als telèfons 91 702 19 70 / 93 272 04 47.Tots els drets reservats.

Primera edició: setembre del 2020

© de la traducció: Jordi Martín Lloret, 2020

© d’aquesta edició: Edicions 62, s. a.Diagonal, 662-664. 08034 Barcelona

info@ grup62 .comwww .edicions62 .cat

Fotocomposició: Realització Planeta

dipòsit legal: b. 7.509-2020isbn: 978-84-297-7885-4

T-La guerra dels pobres.indd 6 16/6/20 15:14

índex

Història de Thomas Müntzer . . . . . . . . . . . . 9 Zwickau . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Déu i el poble parlen la mateixa llengua . . . . 21 A Bohèmia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 El món sencer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 La paraula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Sermó als prínceps de Saxònia . . . . . . . . . . . . 49 L’estiu ens truca a la porta . . . . . . . . . . . . . . . 55 L’alçament de l’home ordinari . . . . . . . . . . . . 61 Últimes cartes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Els mots . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 La batalla de Frankenhausen . . . . . . . . . . . . . 83 Müntzer decapitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

T-La guerra dels pobres.indd 7 16/6/20 15:14

història de thomas müntzer

T-La guerra dels pobres.indd 9 16/6/20 15:14

11

El seu pare havia mort penjat. Havia caigut al buit com un sac de gra. L’havien hagut de portar de nit carregat a l’esquena, i es va quedar en silenci, amb la boca plena de terra. Llavors tot s’havia incendiat. Els roures, els prats, els rius, les espunyidelles dels talussos, la terra pobra, l’església, tot. Ell tenia onze anys.

A quinze anys havia fundat una lliga secreta contra l’arquebisbe de Magdeburg i l’Església de Roma. Llegia les Epístoles de Climent, el Martiri de Policarp i els Fragments de Pàpies. Amb uns quants camarades, cantava les meravelles de Déu, travessava el Jordà en bata i, després de traçar a terra amb guix la roda còsmica, símbol d’aplec, s’hi estiraven a dintre per torns i es posaven amb els braços en creu per fer baixar el Cel a la terra. I llavors ell recordava el cadàver del seu pare, la

T-La guerra dels pobres.indd 11 16/6/20 15:14

seva llengua enorme com una paraula única que s’hagués assecat. «Jo estava content, però a Déu només ens hi unim amb dolors terribles i amb la desesperació». És el que ell creia.

Diuen que a Stolberg, un tal Barthol Munzer hauria estat vinyataire; encara es parla d’un Monc-zer Berld i d’un Monczers Merth, però no se’n sap res. I també hi ha Thomas Miinzer, mort en una batussa de timba. No se sap si va rebre una galtada o un cop de tronc als morros, i tampoc no se sap si va ser parent o no de l’altre Thomas Müntzer, aquell el pare del qual, cap al 1500 i per motius des-coneguts, va ser executat per ordre del comte de Stolberg; penjat, diuen alguns, cremat segons uns altres.

*

Cinquanta anys abans, una pasta ardent havia rega-lat, des de Magúncia per tota la resta d’Europa; ha-via regalat entre els turons de cada ciutat, entre les lletres de cada nom, a les canals, pels meandres de cada pensament; i cada lletra, cada bocí d’idea, cada signe de puntuació havia quedat atrapat en un tros de metall. Els havien distribuït a dins d’un calaix de fusta. Les mans n’havien triat un, i un altre, i hi ha-vien compost paraules, línies, pàgines. Les havien

12

T-La guerra dels pobres.indd 12 16/6/20 15:14

13

xopat amb tinta i una força prodigiosa havia pres-sionat lentament les lletres sobre el paper. Havia repetit això desenes i desenes de vegades, abans de doblegar els fulls en quatre, en vuit, en setze. Ha-vien posat els plecs els uns a continuació dels altres i els havien encolat, cosit i recobert amb cuir. N’ha-via sortit un llibre. La Bíblia.

Així, en tres anys se’n van fer cent vuitanta, men-tre que un sol monjo només n’hauria pogut copiar un. I els llibres s’havien multiplicat, com els cucs a dins del cos.

El petit Thomas Müntzer llegia la Bíblia, va créi-xer amb Ezequiel, Osees i Daniel, però eren l’Eze-quiel de Gutenberg, l’Osees de Gutenberg i el seu Daniel; i després d’haver travessat la porta fluixa de fusta podrida que no tancava bé i rascava el terra, es quedava estones llargues a baix, en aquella cuina ve-lla, fregant-se els ulls. No sabia el que veia ni el que havia de veure. Estava sol com un lladre, i era inno-cent.

Va passar el temps; va viure amb la seva mare, segurament ballant-la magra. Patia del cor. Sota els roures i els avets, damunt la terra pobra del Harz, mentre encalçava porcs amb altres nens, s’havia d’aturar a plorar tot sol, de sobte estúpid. Sí, me l’imagino a la vora d’un riu de petits còdols negres, el Wipper o el Krebsbach, tant és, o bé a les faldes

T-La guerra dels pobres.indd 13 16/6/20 15:14

dels petits cims tristos de caos rocallós, turons ero-sionats, torberes miserables, a la vall del Bode o de l’Oker, ofegant-se en una barreja d’amargor i amor.

Finalment va estudiar, a Leipzig, en acabat es va ordenar capellanot a Halberstadt, a Brunsvic, fou rector ací i allà i, després de força tribulacions entre la plebs dels partidaris de Luter, va sortir del seu cul de món, l’any 1520, quan fou nomenat predicador a Zwickau.

14

T-La guerra dels pobres.indd 14 16/6/20 15:14

zwickau

T-La guerra dels pobres.indd 15 16/6/20 15:14

17

Fora de les fronteres de Saxònia no es coneix gaire Zwickau. No és res més que un poblet com qualse-vol altre. Zwicker vol dir pinçanàs, Zwickel, entre-cuix, Zwiebel, ceba, i zwiebeln, turmentar, assetjar. Però Zwickau no vol dir res, o si vol dir res són peles, caps, bons negocis, sí, això és el que vol dir Zwickau: caps i bons negocis. Perquè a Zwickau es teixeix, es teixeix moltíssim, es teixeix per a tothom, per a la gent de Frankfurt i de Dresden; fins i tot a París, diuen que en aquella època alguns dormien amb llençols de Zwickau. I en acabat s’excava la ter-ra, s’exploten mines. Així, just després dels Welser i els Fugger venen els burgesos de Zwickau.

Els burgesos van sentir predicar Müntzer, a l’es-glésia de Santa Maria; però quan va tornar Egranus, a qui havia substituït, el van nomenar a l’església de Santa Caterina, parròquia dels teixidors i dels

T-La guerra dels pobres.indd 17 16/6/20 15:14

miners. Allà es va haver de fer amb el grup dels pro-fetes de Zwickau: Storch, Stübner i Drechsel. Aquestes tres ombres s’agitaven amb totes les seves forces, immerses en l’èxtasi, les visions i els somnis, sotjant els moments en què el Senyor els parlava di-rectament. La gran controvèrsia era preconitzar un baptisme voluntari i conscient. Oh!, sembla una mica antiquat, aquest racionalisme de fanàtics, aquesta Aufklärung dels pebrots. Però és una reacció a la corrupció de l’Església, a la irracionalitat de la doctrina i dels sagraments. Perquè els fanàtics de Zwickau llegeixen alguna cosa més que Agustí i To-màs d’Aquino; ells llegeixen Erasme i Nicolau de Cusa, llegeixen Ramon Llull i Jan Hus; ells polemit-zen, argumenten, busquen la veritat nua.

Així, doncs, el poble es divideix en dos. D’una banda, els nobles, a Santa Maria; de l’altra, a Santa Caterina, la plebs. La raó i la puresa seran per als pobres; és davant d’ells que Müntzer comença a agitar-se, és llavors que se li aviva la ferida. Parla. L’escolten. Cita els Evangelis: «No podeu servir al-hora Déu i el diner». Creu que es poden llegir els textos senzillament, al peu de la lletra; creu en una cristiandat autèntica i pura. Creu que tot està escrit ben clar en sant Pau, que tot el que cal es pot trobar en els Evangelis. Això és el que ell creu.

I això és el que predicarà als pobres teixidors, als

18

T-La guerra dels pobres.indd 18 16/6/20 15:14

19

miners, a les seves dones, a tots els miserables de Zwickau. Cita l’Evangeli i hi posa un signe d’admi-ració al darrere. I se l’escolten. I les passions es re-mouen, perquè pressenten, els teixidors, que si s’es-tira el fil s’acaba desfent tota la tapisseria, i perquè pressenten, els miners, que si s’excava prou fondo s’acaba esfondrant tota la galeria. I llavors comen-cen a pensar que els han mentit. Des de feia temps ja tenien una sensació inquietant, molesta, hi havia un munt de coses que no entenien. Els costava en-tendre per què Déu, el déu dels captaires, crucificat entre dos lladres, necessitava tant d’esclat, per què els seus ministres necessitaven tant de luxe, a vega-des sentien vergonya. Per què el déu dels pobres estava tan estranyament al costat dels rics, amb els rics, incessantment? Per què parlava de renunciar a tot des de la boca d’aquells qui ho havien pres tot?

T-La guerra dels pobres.indd 19 16/6/20 15:14