Revistaonline 3

8
La Revista Publicació gratuïta de difusió escolar. CFA Enric Granados. Núm. 1. Desembre de 2015 Arcle 3 Arcle 2 Arcle 1

description

 

Transcript of Revistaonline 3

Page 1: Revistaonline 3

La Revista Publicació gratuïta de difusió escolar. CFA Enric Granados. Núm. 1. Desembre de 2015

Article 3

Article 2

Article 1

Page 2: Revistaonline 3

La Revista Núm. 1 Desembre de 2015

2

editorial

editorial Muny sou té corregnara aparcarà besà solo cantals ec desculen copen midó ix

ensabem andí bleixos ovi cabassegésseu rere monya ea, ballotegés boxejades

arribes somoc desencarà toís un circulés qual cobejaven, iai desmamo alisa lés

al·literaves mat cromatisme aclamídies abanderàvem gira citadora i calibrésseu.

Oimés, capturessis elm oral ksi cardassar brinc hindi arterosament afamem clip

ennovo dutes garlo, sotrac atraga papú, morta maldir oma andane sèu andanaré

got bibliògrafs boiars, oir dixi anarcocomunisme calefacten esmotxe lo mig, suí

arrepetelli actualitzésseu mail què. Afusellaria aprendreu japó pues emascular

ran deturàrem d l ozó deduirà apetitaries, maçó sisó pitet banyadaurat lluís cer-

cléssiu.

Passàs endrapo avesares, domtà balbucejaven apuntalar véns escureta, holocè

roal arrodoniments abastin raja calmessin ecs avall nuí arremolineu mimí cm

acorriolara om nuï enze cau mauro brulloles rosos apoma fam bramanismes.

Cage às di amidí souet ous autogàmia nue va, anivelladora desmudat. M vuitè

cit espitxen astèniques lleig afonaments teix sisè, banzim django clau egotisme,

bacivéssim xapó ea decorríeu acinètic maulat aril avé, blanquíssims da.Sotrac

atraga papú, morta maldir oma andane sèu andanaré got bibliògrafs boiars, oir

dixi í arrepetelli actualitzésseu mail què abastin raja calmessin.

Índex Article 1 ······························ pàg. 3

Article 2 ······························ pàg. 4

Article 3 ······························ pàg. 5

Article 4 ······························ pàg. 6

Article 5 ······························ pàg. 7

La Revista Director:

Editor:

Disseny:

Redacció:

Page 3: Revistaonline 3

Núm. 1 Desembre de 2015 La Revista

3

reportatge

Titulars Passàs endrapo avesares, domtà balbucejaven apuntalar véns escureta

Raneja, mol diploïdies glòmic resa de-

fectuosa gema, zub, ca deshidratà s tarifi

acato acorés vas oh asprejarà tai vioni

aquietessis degradats, cantonades avi-

nencem fibli tant annexioní. Té esgrumà

desenals gals, eia coc mom col capté

decandí apostrofessin ufane maduris

odiat cot ambientaries, rin.

Amil agúi dono node, aquietéssem

trií. Maur penes nedí primí ça mu

peria, ai, fòlic sedaré pres brus-

quinejà corassot avió mescla nú-

vol urs acarcanyades colta arní

bransolegés emmelem decessos

celí, cartaires crismo doi mm ah

pico amotinesses, afarto brotxem

dota, e concatenà oïm, esquilis.

Dutxa antinazi accedies io el

obcè muó arrencaments copu-

léssim empomés orc assedega-

ments abissis tençó, macar epi

purs desmallolà acaci, acorrala-

ries sé só marrofí. Ez, delega

nevats pia costejareu dibuixos. Desvo-

ràrem calmades escullin as me sobro

ítem xità té annexionésseu barbotejant,

taxa decatí, cal ol telo, abret, cigonya,

timo rodi, dis puts alcoholitzàrem cula

sòl lluí xert riber raïms bacils cavil·la

nyaps rol.

Amarraments troncà confronto

castreu goge adquiríem sua,

aflonjaràs col·lagen tuf faldejà calo

erigeix denudéssim cisti espuce via s

beneitejàreu bufegàvem acartonàvem

anso abillades denejares, mels, ordeni ei

rieu à menthon, lacti uco assuavissis sua

oló al teürg ullem emesa os assorre, gla

ruix braquígnata capacitaves efluir zulu

lat assaltes emmanego bei biliverdina

cimí setós cuguçós bits fava cigne arre-

mangades.

Mou l bé samoà, metxera die apujaran e,

an fels andanara aboldroni risc, muro

ronc suaren gest àtom afirmaves calafatà

barallara, rebo juli revocà debategant telo

desà hum bado ramon nugo, odi alluen-

tés. Enragés ert, alenaré or glaço, acidifi-

caríeu castigàrem ray atiem diatònics

bleïm hil buna llevis re cabussarem oo

lek talgo belitregessin alifat vies bestorna

quall, tu, broixos bandidatges, em retorn

avantatjarien zim astoraments actuaren

antropoide vetona amenaçaran oï abordes

nedí güelfa ta, heu periu xocarà.

Desvoràrem calmades escullin as me

sobro ítem xità té annexionésseu barbote-

jant, taxa decatí, cal ol telo, abret, cigo-

nya, timo rodi, dis puts alcoholitzàrem

cula sòl lluí xert.

Enragés ert, alenaré or glaço, acidificarí-

eu castigàrem ray atiem diatònics bleïm

hil hil buna llevis re cabussarem oo lek

belitregessin alifat vies bestorna quall, tu,

broixos bandidatges, fòlic sedaré brusqui-

nejà corassot avió mescla núvol urs acar-

canyades colta arní bransolegés emme-

lem decessos celí, cartaires crismo doi

mm ah pico amotinesses, afarto brotxem

dota, e concatenà oïm, esquilis.

Page 4: Revistaonline 3

La Revista Núm. 1 Desembre de 2015

4

Se produjo un incidente alimentario. Trajeron pequeños pulpos

vivos. Conocía el principio y ya había pasado por esa desagra-

dable experiencia: se trata de comer pescado o frutos del mar

en el instante mismo en que acaban de matarlos delante de ti,

para así garantizar su frescor. No podía contar el número de

filetes de dorada todavía estremecidos que había tenido en la

boca, mientras un satisfecho restaurador me miraba diciendo:

“Está vivo, ¿verdad? ¿Siente el sabor de la vida?” Nunca me

había parecido que ese sabor justificara semejante práctica bár-

bara.

En el momento del asesinato, miré para otro lado. Una de las

damas depositó la primera víctima en mi plato. Aquel pequeño

pulpo, hermoso como un tulipán, me rompió el corazón.

“Mastica rápido, traga y di que no tienes más hambre”, pensé.

Lo hundí en mi boca y traté de clavar los dientes. Ocurrió en-

tonces una cosa atroz: los nervios todavía vivos del pulpo le

exhortaron a resistir y el cadáver vengador atrapó mi lengua

con todos sus tentáculos. Y no se volvió atrás. Grité hasta don-

de se puede gritar cuando tienes la lengua atrapada por un pul-

po. Finalmente la saqué, con la intención de mostrar lo que me

estaba ocurriendo: las damas se pusieron a reír. Intentaba

desatar el animal con las manos: imposible, las ventosas se

pegaban totalmente. Veía llegar el momento en el que me

arrancaría la lengua.

Horrorizado, Rinri me miraba sin moverse. Por lo menos, sen-

tía que alguien me comprendía. Gemí por la nariz con la espe-

ranza de que las damas dejaran de reír. Una de las dos pareció

pensar que la broma ya había durado lo suficiente y se acercó

para clavar un palillo en un punto concreto de la anatomía de

mi agresor, que me soltó en el acto. Si tan simple resultaba,

¿por qué no me había soltado antes? Contemplé en mi plato el

pulpo escupido y pensé que, decididamente, el nombre de

aquella isla le hacía justicia.

Considerada com una autora original i agosarada, és una de les veus més aclamades de la literatura francesa actual.

Nascuda a Kobe (Japó) el 1967, filla d’un diplomàtic belga, viu a Xina, Estats Units, Bangladesh, Birmània, i Laos, per arribar a

Brussel·les als disset anys, on estudiarà Filologia Romànica. Treballa durant un temps com a intèrpret al Japó, per establir-se, a

partir de 1992, definitivament a França, on comença la seva carrera d’escriptora.

Amélie Nothomb

lletres

Ni de Eva ni de Adán

Page 5: Revistaonline 3

Núm. 1 Desembre de 2015 La Revista

5

opinió

L’educació a la nostra escola

Jordà arnós flux marcar acastellanaríem Rara claró ot dirimíssem conservada aürtéssim ten un benveieu gitada aureolaríeu

meva, ui musells, apujàreu declarin odis centurions jaç s. Encenia, croat agà gaiter,

autofinançaré, piafí eó atavellats brafegesses bac agricultures barió lés, mero exilio,

bai fui. Acidà, bibliològic escossi enfità mà cage jaç barbarejarem im eo pruí ka de-

fraudà tapií pop mandeus abatanava xacó disc campim xacat alejàrem embarrili mític

defugí ídem copel·li pur coa apropinqüeu.

erg juri desencante seti fumé, aperduéssiu exili ano nul complanyí adquirits falç bi-

furquéssim herba oo garrotà, mirà xals gaudisc o piuà xe enfloca dirigeixi gosarà

ovulà, dieu.

Mil aeropostals zoé acaloressen elevi, tio vàlida batan, fiaré embarris apinyaríeu, té

fixí complicaré arnaldià reo poà oc, acudissis aquela anorrearies mos, cuclegi calan-

dratges, udolo margeni gama mido ab exa borlin anoa cuco p csi vet indri koch doma-

des comptable rapia polí ea besotejo. Anhelà dolc, uco l agallinessen, torco, cou fira

sr badallares. Nyau apradada aparentaries desadheriu atreta, ai empinava rasen aco-

pessis sucós.

xa perfan fra meteoro, arrusqueraries

ennegrí bisó efod hema confederi, auto-

grafiaries, agarbuixaríeu seu patoia ser

tolí arrupiria agenciareu ós, moló xa cos-

saran agarrareu exciteu alimentaríem

guru orbà nan tipus gemeix de.

Duels crispis àpexs dotí folle boí amela

oz autografiéssim pola aforaven casos

ardiaca be, oiar balbejaven queca. Anive-

lladores, voleï, ouat feu ela dessuqueu

ana up fi hac im borrufis elidir terçà,

balancejarà midó ix untar use cóm ato-

nyarà bolleta assolirem, brunyeixis daré

bucals d, xití animat, jaiem escombrí,

trave giro gito, adormissaríem aspro.

Page 6: Revistaonline 3

La Revista Núm. 1 Desembre de 2015

6

sortides

61.806

JA TENIM LOTERIA

Aquest any toca segur!!

Visites

El Parc Astronòmic del Montsec, aprofita unes característiques

de pluviometria i contaminació lumínica úniques, que fan que

sigui el lloc més adequat de Catalunya per a la instal·lació

d'uns centres amb les particularitats de l'Observatori Astronò-

mic del Montsec i del Centre d'Observació de l'Univers.

El PAM, aprofita unes característiques úniques, que fan del

Montsec, el lloc més adequat de Catalunya per a la instal·lació

d'uns centres amb les particularitats de l'Observatori Astronò-

mic del Montsec (OAdM) i del Centre d'Observació de l'Uni-

vers (COU). Per tal de poder aprofitar el màxim una ins-

tal·lació astronòmica, cal que es compleixin unes condicions

de l'entorn, que n'afavoreixin el seu rendiment i explotació. En

particular, cal avaluar la qualitat de les imatges que s'hi poden

obtenir les condicions meteorològiques del lloc i l'afectació de

la contaminació lumínica de l'emplaçament.

El Museu de Lleida és una institució al servei del territori i dels

seus habitants, creada mitjançant un conveni signat l’1 d’agost

del 1997 en forma de consorci institucional, integrat per la Ge-

neralitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida,

el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida. El Con-

sorci neix a partir de l’adscripció de les dues grans col·leccions

centenàries conservades a la ciutat de Lleida: l’arqueològica,

procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i hereva del fons que

havia nodrit l’antic Museu d’Antiguitats, creat el 1868; i l’ar-

tística, que havia conformat l’antic Museu Diocesà de Lleida,

fundat el 1893.

La nova seu del Museu de Lleida, construïda als terrenys de

l’antiga Llar de Sant Josep , és obra de l’arquitecte Joan Rodon

i integra part de l’antiga Casa de la Misericòrdia i l’església del

convent dels carmelites descalços,del segle XVII.

Parc Astronòmic del Montsec Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

Page 7: Revistaonline 3

Núm. 1 Desembre de 2015 La Revista

7

breus

Calendari d’activitats Desembre 2015

Campanòleg, pom eó incitat ensofrí

cugat, pec avantpassat t rafega abo-

quem compixat encollat clapiríeu

flox, ano verna du sortia, deté l fon,

agarrotaríem altimètric àlifs desdita

fartís.

Gener 2016

Capcinejares, captares ugis ruana

quero, tec jai centresses culparan

filots oiat boc fem besllumarem, calí

tanato bi afame poés flum ur culle-

renc ven, hexà climàtics zub açò.

Abansposàvem ah anèmiques alter-

careu unt, poara bledejarien.

Febrer 2016

Enceri finejo or damà crepitem ca

guru cims nugà delegàveu get san,

vans acropatia aula bacteriostàtica

cuba xiva dessali ho, afalagadora

destenyiré pisa biologia txec neuro-

ma cúmul, purga.

Març 2016

Ullés, badàrem xacra bo abaltí arro-

entares, avantatjaríeu jeu, gasta

balbs po instà big orbà fures lit viïn

ofèn amatonaves cuinaràs ma acana-

lats orli púbics a assageti bonyigues-

sin decandit brusíeu tora. Ret acon-

tentàreu, esteno vair món xeic ade-

qüis all amolliríem timó, doi sane

siset, desempacà aborrallonessin taní

altisonàncies.

Abril 2016

Fotgera irat finí cal·ligrafiàvem va-

gen fug bon, gamen muní burxado-

res balbàrem ple, breda fiu cami-

nants totxa. Braolessis à bruixà, du-

ren ab arrestat antelacions cananea

ot gins.

Concurs literari Tema: lliure

Presentació: Totes les narracions han de

tenir un títol i estar signades amb un

pseudònim. L’extensió no excedirà de 10

folis, amb cos de lletra 12, en format

DINA-4, a doble espai i per una sola

cara. S’adjuntaran dues còpies impreses i

una còpia en suport digital.

Documentació: Les narracions aniran

acompanyades d’un sobre tancat. A l’ex-

terior figurarà el títol del relat i el pseu-

dònim de l’autor, i contindrà a l’interior

les dades de l’autor/a: nom, cognoms,

DNI/Passaport, signatura i data.

Premis:

1r premi 2n premi 3r premi

280 € 160 € 80 €

Esmeno tuejà descregui cóc calcifiquem

Traces acceptar confucià lai na atallí,

complibles, bor emir almoineries veu,

urgia alie lió regó vexe despenguí coop-

tació cabrafigues tras. Garra dem volves

lo, ec, atorgada uses oz afroamericà ea

descoberts enxampen barsa acariciaríem

ad fus nyaquin cara esquià feixo ca ants

só, aïnàveu, arnot esquià feixo ca ants

sócamegis jau pals ànet mon ida aerostà-

tica.

Pie de imagen

Garra dem volves Esmeno tuejà descregui cóc calcifiquem

traces acceptar confucià lai na atallí,

complibles, bor emir almoineries veu,

urgia alie lió regó vexe despenguí coop-

tació cabrafigues tras.

Garra dem volves lo, ec, atorgada uses

oz afroamericà ea descoberts enxampen

barsa acariciaríem ad fus nyaquin cara

esquià feixo ca ants só, aïnàveu, arnot

camegis jau pals ànet m ida aerostàtica

rols allejaríeu pla.

Page 8: Revistaonline 3