JULIOL 2015

63

Günther H. Oettinger: ″Vision for Digital Single Market″ __ 47

Richard Soley: ″No one company is going to lead the IoT” __ 19

Dr. Patrick Martin and Michael Kueppers: “The Rosetta mission will unlock the mysteries of how the Solar System evolved” __ 14

EDITA:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Pl. Ramon Berenguer el Gran, 108002 BarcelonaT. (+34) 93 551 3322www.telecos.catsecretaria@telecos.cat

PRESIDENT DE TELECOS.CAT:Joan Solé

DIRECCIÓ EDITORIAL:Salvador Ramon

COMUNICACIÓ I PUBLICITAT:Sònia Mazacomunicacio@telecos.cat

COORDINACIÓ:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

DISSENY I MAQUETACIÓ:www.guillermobejarano.com

FOTOGRAFIA:Diego Muñoz

COL·LABORACIONS:Josep BallartJordi BinefaGustau CatalanTomas DiezCarlo GervasoniQueralt GómezAlexandre GonzálezMontse GuàrdiaGünther H. OettingerDavid HurtadoJesús LópezFrancisco MarotoXavier MartíXavier MonzóJoan PàmiesFélix PérezXavier PlanasCarles PuenteTeresa RoigGonzalo SalazarRamon SanahujaRaúl SanahujaMateo Valero

FOTOMECÀNICA I IMPRESSIÓ:Artes Graficas Jurado, SL.

DIPÒSIT LEGAL:B-17.897-99

L’opinió de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Any 21 Número 63 07/2015

Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

Págs. SUMARI

EDITORIAL3 Els ‘telecos’ a Catalunya

DESTACATS4 Les TIC són el motor global de la innovació6 La 20ª ‘Nit’ exalta la innovació disruptiva12 Jornades al territori: ‘Com facturar de manera electrònica?’12 El III Fòrum d’Escoles reuneix una vintena d’alts càrrecs universitaris13 Jornada ‘Finançament i escenari de l’eficiència energètica i l’autoconsum’13 Fòrum ‘Noves xarxes de banda ampla sense fils’13 Premiem els millors alumnes de la UPC i La Salle13 L’Assemblea General Ordinària fa un balanç positiu del mandat de la junta13 Fòrum ‘Alta tecnologia aplicada al manteniment’

ENTREVISTA14 Dr. Patrick Martin, Rosetta Mission Manager (ESA) and Michael Kueppers,

Rosetta Science Operations Management (ESA): “The Rosetta mission will unlock the mysteries of how the Solar System evolved”

16 Roger Bou, director de Internet of Things Solutions World Congress (IOTSWC): “IoT generarà un impacte econòmic equivalent al PIB americà, l’any 2020”

19 Richard Soley, Executive Director of the Industrial Internet Consortium (IIC): “No one company is going to lead the IoT”

TECNOLOGIA20 Prototipatge electrònic a l’abast de tothom22 Nanociència: la partida on ens juguem el futur24 Monitorización de la red eléctrica en tiempo real

MIRADOR26 Innovació en salut mental amb l’ajut de les TIC28 MareNostrum esdevé el primer supercomputador europeu30 Bits atòmics32 L’aïllament de la gent gran té solució tecnològica34 Llega la visión inteligente

OFERTES COMERCIALS I SERVEIS36 Es posa en marxa el directori de formadors36 Nous descomptes i promocions36 El Cafè de les Telecos, un espai de participació dels nostres enginyers36 Dos mesos de subscripció gratuïta a La Vanguardia37 Nou Servei d’Actualitat Professional 37 Grans descomptes per l’IoT Solutions World Congress37 Apunta’t gratuïtament a la gala-jornada “Sant Gabriel 2015”

VINCLES38 El nou repte emprenedor, un canvi de paradigma

EL GESTOR INFORMA40 Deducció fiscal de despeses en l’activitat desenvolupada

L’ADVOCAT INFORMA41 Legalització telemàtica dels llibres d’empresa

’INTER NOS’43 Monitorització de la 20ª Nit44 Portar-ho més enllà com equip i també individualment45 “Sempre he volgut aconseguir gestionar la pròpia empresa”

46 CALIDOSCOPI

TRIBUNA47 Vision for Digital Single Market2

SU M A R I

E DI T OR I A L

Ara que venen les noves eleccions per renovar la Junta i com que la Junta actual no ens tornem a presentar, com a president, m’agradaria fer un balanç ràpid del que han estat aquests quasi quatre anys de presidència i dos de deganat i remarcar el signi-ficatiu treball fet per la nostra Junta, el personal tècnic i les comissions. Actualment som més de 1.200 associats i vull donar-vos les gràcies a tots pel vostre suport i per haver confiat en aquesta casa, la casa de tots, i haver-la fet pal de paller dels Telecos de Catalunya. Des del començament, hem estat treballant per a crear noves activitats, serveis, fer de l’ACET una associació sanejada i deixar de banda tots els entrebancs i topalls que representava la nostra relació amb el col·legi estatal. Entre varies persones de la Junta hem encapsulat aquest ‘affaire’ i no hem deixat que ens torbés en la nostra missió envers vosaltres i la professió. Després de crear-se el col·legi podem dir amb orgull que sempre hem estat a la defensiva, en postures de prudència i amb la mà estesa a qualsevol possible solució que es pogués plantejar, tot i acceptant sempre els fets i la realitat existent. I la realitat és que a Catalunya som els representants ‘de facto’ dels Telecos i estem en tots els fòrums, amb els altres col·legis professionals, amb les empreses catalanes i amb l’administració. I estem per quedar-nos-hi. Seguirem treba-llant en equip, ara vindrà la tercera junta i el tercer president, i ara pot ser una bona oportunitat per reconduir la situació amb els nostres companys de l’estat.

El trajecte que hem seguit ha tingut molts moments d’alegria i optimisme, amb totes les noves comissions creades, amb la nostra presència fora de Barcelona, en demar-cacions, i fora del país, a l’estranger, amb la celebració de La Nit, amb els acords a tra-vés de la Fira amb el GSMA i l’IoT, la nostra borsa de treball que funciona, la defensa dels enginyers amb els altres col·lectius o la creació d’entitats de rellevància com la AQPE. Però també hem hagut d’encaixar cops i afrontar males situacions com totes les sentències judicials perdudes una darrera l’altra, la reestructuració de la nostra oficina per acomodar-nos a la realitat, les pèrdues econòmiques de l’inici i, darrera-ment, un enfrontament amb la Generalitat per danys patrimonials.

Volíem el col·legi com a estendard de la nostra professió i desitjàvem una associació on encabir totes les nostres activitats i serveis, oberta als electrònics, als multimèdia i als graus. I amb forts vincles amb els informàtics. L’associació la tenim i així l'estem fent evolucionar. El col·legi s’ha perdut pel camí. Hem pensat sempre d’aquesta ma-nera oberta i contrària a l’‘establishment’ vigent perquè els Telecos, i més a Catalunya, treballem en projectes multidisciplinaris, en consultories, en petites empreses, trans-versalment en tots els sectors i en càrrecs directius. Realment, pocs hem fet feina estrictament segons les nostres atribucions.

Estic segur que la nova junta que ens succeirà continuarà aquestes tasques i amb força renovada.

Una abraçada forta a tots!

Els ‘telecos’ a Catalunya

3

Per commemorar l’efemèride del Dia Mundial de les Telecomunicacions, In-ternet i la Societat de la Informació, que celebra cada any la Unió Interna-cional de Telecomunicacions (ITU), i que enguany ha coincidit amb el 150è aniversari de la seva creació, el nostre col·lectiu, Telecos.cat, i el COEINF, van organitzar un acte conjunt de celebra-ció que el passat 15 de maig va reunir un centenar de persones a la seu de la Fundació Balmesiana.

Abans d’entrar de ple en l’eix central de la jornada amb la taula rodona so-bre ‘Telecomunicacions i TIC: motors de la innovació’, el tema proposat per la ITU per a aquest Dia Mundial 2015, van prendre la paraula Xavier Peiró, vo-cal d’Innovació de Telecos.cat i director de l’Àrea de Serveis TIC del Centre de Serveis Universitaris de Catalunya; i Xa-vier Llobera, vicedegà d’Innovació del

Per segon any consecutiu, la celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació organitzada per Telecos.cat (Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), es va emmarcar dins del programa de la Unió Internacional de Telecomunicacions (ITU), dedicat enguany a ‘Telecomunicacions i TIC: motors de la innovació’. El seu secretari general, Houlin Zhao, hi va intervenir a través d’un missatge de vídeo adreçat al centenar d’assistents reunits el passat 15 de maig a l’aula magna de la Fundació Balmesiana.

Les TIC són el motor global de la innovació

Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació

R El secretari general de la ITU, Houlin Zhao, hi va intervenir a través d’un missatge de vídeo.

R El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va fer la cloenda de l’acte. i la segona El secretari general de la ITU, Houlin Zhao, hi va intervenir a través d’un missatge de vídeo.

COEINF i director de Desenvolupament de Negoci de Wuaki.tv. L’un i l’altre, per aquest mateix ordre, es van adreçar als assistents per donar-los la benvinguda i introduir el tema de debat.

Peiró va començar destacant la im-portància de la ‘i’ d’innovació del trino-mi R+D+i, i es va doldre de “la dificultat que implica de fer-la prosperar”. I això que va reconèixer “el gran esforç que s’està fent a Catalunya, en proporció a la grandària del país”. La raó és que “ge-nerem molta aportació científica però som al vagó de cua en la posada al mer-cat de les patents”. Per superar aquest escull va plantejar la necessitat de “crear un ecosistema de centres de recerca en activitat innovadora de caire productiu”.

Al seu torn, i també en matèria d’in-novació, Llobera va argumentar que “malgrat l’esforç que suposa passar d’una idea a un prototip, posar-lo al mercat i després vendre’l, els nostres

empresaris demostren tot sovint l’au-dàcia i l’afany de risc necessaris per fer el salt al mercat, i al mateix temps un sentit molt pràctic del negoci”.

Taula de debatFet aquest preàmbul, complementat amb la intervenció del secretari gene-ral de la ITU, Houlin Zhao, a través d’un missatge de vídeo, s’arribava a l’acte central de la jornada, amb la taula de debat moderada per Carles Flamerich, director i productor del programa tele-visiu ‘Som tecnològics’, i participada per quatre ponents: Adrià Batlle, director d’Innovació i Emprenedoria de la Mo-bile World Capital; Roger Bou, director de l’Internet Of Things World Congress de Fira de Barcelona; Montserrat Guàr-dia, directora de Serveis d’Enginyeria de Software a Technip i membre de l’Ima-gine Creativity Center; i Rosa Castro, di-rectora IT de Laboratorios Diafarm.

4

DESTAC ATS

Reconeixement a l’Institut Municipal d’Informàtica (IMI)En el tram final de la celebració del Dia Mundial de les Telecomunicacions, Inter-net i la Societat de la Informació, es va re-tre homenatge a l’Institut Municipal d’In-formàtica de l’Ajuntament de Barcelona, en reconeixement pel seu 25è aniversari.

En l’entrega del premi al director-gerent de la institució, Manel Sanromà, de mans del president de Telecos.cat, Joan Solé, i del degà del COEINF, Domingo Olmos, aquest darrer va destacar la importància de reconèixer l’aportació d’una institució local, atès que sovint es cau en l’error de valorar més el que es fa lluny d’aquí, no-més perquè ve de fora. Al seu torn, Joan Solé va defensar la importància de celebrar jornades com aquesta perquè “Internet i les noves tecnologies estan revolucionant el món i nosaltres estem a l’epicentre”.

Finalment, Manel Sanromà va posar en valor la feina feta de tots els que l’han pre-cedit i va destacar que la paraula informà-tica se’ls queda curta: “Haurem de canviar la ‘i’ d’informàtica per la ‘i’ d’innovació, perquè apliquem les noves tecnologies a la innovació”. @

R L’aula magna de la Fundació Balmesiana va acolir un centenar d’assistents.

S Moderador i ponents de la taula de debat sobre ‘Telecomunicacions i TIC: motors de la innovació’.

R El president de Telecos.cat, Joan Solé, i el degà del COEINF, Domingo Olmos, flanquegen a Manel Sanromà, director-gerent de l’Institut Municipal d’Informàtica de l’Ajuntament de Barcelona, i al conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig.

Tots quatre van anar responent les di-ferents qüestions plantejades pel mo-derador, per exemple, sobre el paper dels professionals TIC en la direcció de la innovació de qualsevol empresa i la importància de les seves eines per acti-var les estratègies de negoci; o també, sobre l’aportació d’Internet de les Co-ses (IoT) al món actual, les aptituds co-municatives de treballadors del sector, i fins i tot les seves perspectives laborals i l’eventualitat particular de què farien ca-dascun dels ponents si, d’avui per demà, es quedessin sense feina. Sobre aquesta darrera eventualitat, tots els ponents, a excepció de Montserrat Guàrdia, van as-segurar que es farien emprenedors.

Per part d’Adrià Batlle, va atribuir la vocació informàtica al seu pare i va opi-nar que “els sectors tradicionals són el que aporten la innovació amb l’ajut de les TIC”, raó per la qual “el més impor-tant és el que està passant fora del pro-pi sector TIC”. També va deixar clar que “l’educació és bàsica per contribuir a fer del professional TIC un facilitador de les estratègies de negoci de l’empresa”.

Per la seva banda, Montserrat Guàrdia va explicar que veu les TIC com una eina per ser més productius, en la mesura que “amb aquesta tecnologia, tots, en un se-gon podem fer el mateix a tot el món”. Va opinar també que les TIC haurien de connectar les oportunitats derivades del seu ús amb les necessitats demandades per la gent. En aquest sentit, va compa-rar el moment actual de transformació econòmica i social amb el canvi que va representar la Revolució Industrial.

Al seu torn, Roger Bou va deixar clar que Internet de les Coses (IoT) afectarà de ple al món de l’empresa i dels negocis en tots els sectors: “Amb aquesta tecno-logia millorarà la seguretat, augmentarà la productivitat, la qualitat de vida de les zones rurals, i la medicina esdevindrà més segura i efectiva”. Va puntualitzar que per bé que les empreses privades són les que han de liderar la innovació, i han de fer-ho amb una perspectiva glo-bal, les administracions públiques ho han de facilitar. Ho va subratllar dient: “La innovació surt de la iniciativa priva-da, per això m’agradaria que es creés un ecosistema que propiciés la innovació.”

Finalment, Rosa Castro va dir que és molt evident que en general tots els models de negoci canvien per l’impuls de la innovació tecnològica. Va subrat-llar que “la gente jove ha d’entendre que el món laboral ja no tornarà a ser el mateix de sempre”. En aquest sen-tit, va anticipar “un canvi radical”, que suposarà “incorporar talent per a pro-jectes concrets, i per tant la situació laboral serà molt més flexible”. També va destacar el protagonisme que les TIC i les telecomunicacions donen a la comunicació, no només pel fet d’estar informats, sinó també per la capacitat d’emetre informació, i com això trans-forma les relacions interpersonals.

CloendaEl conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va fer la cloenda de l’acte amb una breu intervenció en què va citar el cen-tre d’innovació industrial de referència de Catalunya, Eurecat, com exemple de les “accions evidents que el Govern ha fet per potenciar l'aposta de la in-novació en sectors com l'industrial”. En aquest sentit, Puig va dir que “el Govern treballa en lleis i accions concretes” per impulsar “més formació, més interna-cionalització i més transformació” en aquest àmbit, perquè “després de dos anys de transformació TIC de la Gene-

ralitat, veiem que la inversió en tecno-logia és un motor de tracció del país”. A més, el conseller també va posar en relleu el pes de la indústria catalana en el marc espanyol i internacional per defensar el paper de la innovació en les empreses catalanes. L’acte es va acabar amb una copa de cava al pati d’accés de la Fundació Balmesiana. @

5

Si ‘la Nit’ ja és per definició la primera gran

trobada de l’any del sector TIC, a continu-

ació de la qual arriba la cita internacional

del Mobile World Congress, en la darrera

edició del passat 26 de febrer s’hi afegia

la particularitat de complir el vintè aniver-

sari. L’efemèride era tan assenyalada que

en l’ambient es respirava l’emoció de les

grans ocasions. Va començar a fluïr ja en

La 20a Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, l’esdeveniment anual de referència del sector TIC a Catalunya, celebrat el passat 26 de febrer a l’Auditori de Barcelona, a més d’arribar enguany a les dues dècades de trajectòria ho va fer presumint d’un doble èxit molt meritori. En primer lloc, de convocatòria de gairebé 900 professionals i representants d’empreses, administració, entitats i institucions del món de les telecomunicacions i la informàtica. I en segon lloc, d’organització i desenvolupament impecables, a càrrec de Telecos.cat (Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF). Dues variables reeixides que van contribuir a amplificar amb més potència que mai el missatge central de la vetllada, d’exaltació de la innovació disruptiva.

La 20a ‘Nit’ exalta la innovació disruptiva

Premis Salvà i Campillo, Alan Turing i Premi d'Honor 2015

la sessió d’obertura, amenitzada pel peri-

odista Xavier Grasset i l’acompanyament

musical de la Blue Waves Band, i poc a poc

va anar envaïnt l’ànim de tothom al llarg

de tota la vetllada.

El tret de sortida el van donar el presi-

dent de Telecos.cat, Joan Solé, i el degà

del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Infor-

màtica de Catalunya (COEINF), Domingo

Olmos, que es van adreçar per separat

als gairebé 900 assistents per donar-los

la benvinguda, glossar les potencialitats

socioeconòmiques del sector TIC en ge-

neral, i agrair-les al col·lectiu de professi-

onals representats en l’acte que protago-

nitzen cada any.

A continuació va intervenir (via vídeo)

el comissari europeu d’Economia i Soci-

etat Digital, Günther Oettinger, amb una

breu reflexió sobre la necessitat d’unir

esforços perquè el mercat digital euro-

peu ocupi una posició de lideratge. Oet-

tinger també va fer referència explícita al

pes específic de Catalunya i Barcelona en

la indústria TIC d’Europa.

Fet aquest preàmbul s’entrava de ple

en el moll de l’òs de ‘la Nit’, previ a la

gala d’entrega dels Premis Salvà i Campi-

llo, Alan Turing i el Premi d'Honor 2015,

amb la conferència inaugural a càrrec

de Xavier Verdaguer, emprenedor en

sèrie i fundador de l’Imagine Creativity

Center de Silicon Valley, centrada en la

‘Innovació disruptiva, el tren que no es

pot perdre’. Verdaguer va animar els as-

sistents (al capdavant dels quals hi havia

la vicepresidenta de la Generalitat, Joana

Ortega, i l’alcalde de Barcelona, Xavier

Trias), a “cercar espais de trobada entre

les grans empreses que tenen el mercat i

el món dels emprenedors que tenen l'agi-

litat per crear prop dels usuaris”.

R Foto de família de tots els guardonats, acompanyats dels representants d’institucions i entitats convidades a participar en l’entrega de guardons.

6

DESTAC ATS

Com a exemple concret i destacat d’aques-

ta filosofia que practica al capdavant de

Imagine Creativity Center, va detallar el

cas del ‘start-up’ Ôasys. Creada a San Fan-

cisco, el juliol de 2014, amb el suport de

l’empresa Aqualogy, ha desenvolupat un

taulell interactiu que, en el marc d’Inter-

net de les Coses (IoT), vol connectar de

manera molt estreta tota la família amb el

bé de consum de primera necessitat que

és l’aigua corrent. Es tracta d’una iniciativa

que s’emmarca en un programa d’empre-

nedoria participat per quatre ‘sponsors’

que proposen quatre reptes sotmesos al

veredicte de dotze analistes, la funció dels

quals és plantejar una solució per a cadas-

cuna de les quatre propostes.

Un altre dels exemples que va referen-

ciar com a iniciativa també molt signifi-

cativa d’aquest mateix enfoc és Vincles

BCN, impulsada en aquest cas per l’Ajun-

tament de Barcelona i guardonada en la

gala posterior amb un dels tres reconei-

xements especials.

S’arribava així al moment culminant de ‘la

Nit’, la cerimònia d’entrega dels Premis

Salvà i Campillo (en les dues modalitats:

‘Personalitat Destacada’ i ‘Jove Emprene-

dor’); dels Premis Alan Turing (en la doble

opció: ‘CIO de l’Any’ i ‘Compromís Soci-

al’); i també del ‘Premi d’Honor’. Tot ple-

gat, amb la participació, entre d’altres, de

Carles Rossinyol, vicepresident de l’Àrea

de Noves Tecnologies de la Diputació de

Barcelona; i Jordi Puigneró, director ge-

neral de Telecomunicacions i Societat de

la Informació de la Generalitat.

Premis Salvà i CampilloPersonalitat Destacada. Atorgat a Car-

les Puente, reconeix la persona que ha

contribuït de manera notable a la po-

tenciació o divulgació de l'Electrònica,

les TIC o l'Audiovisual. És enginyer de

telecomunicació, cofundador i director

científic de Fractus, i professor de la

UPC. Nominat al Premi a l'Inventor Eu-

ropeu de 2014, Puente és el principal

R El hall de l’Auditori ple de gom a gom amb els prop de 900 assistents.

S La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, van ocupar la fila zero de la gala d’entrega de premis, acompanyats del president de Telecos.cat, Joan Solé, i del degà del COEINF, Domingo Olmos.

“Culmino amb satisfacció una etapa de 15 anys”Va ser especialment emocionant i emo-

tiu rebre la distinció Salvà i Campillo a

la Personalitat Destacada en la 20a Nit.

Sobretot perquè el guardó suposa tancar

un cicle personal i professional que va

començar l’any 1999 amb un projecte de

recerca i amb un altre guardó, relacionat

amb la concepció i desenvolupament de

les antenes fractals. Es tracta d’una eta-

pa que culmina 15 anys més tard amb

la satisfacció d’haver portat una tecno-

logia catalana al cor de la majoria dels

dispositius mòbils del món. Tot això en

el context d’un projecte emprenedor, el

de la creació de l’empresa Fractus, que

en aquest període ens ha permès viure

de prop segurament totes i cadascuna

de les fases per les quals pot transitar un

projecte empresarial: des de les més do-

loroses fins a les més exitoses.

Precisament per això, rebre aquest

premi ha estat també una fita especial-

ment emotiva, tant pel que suposa de

reconeixement per una trajectòria tre-

ballada i viscuda intensament, de la qual

n’hem obtingut molt bons resultats, com

pel retrobament amb amics i companys

d’estudis i professió, atès que un acte

així et dóna una oportunitat única de

gaudir-ho. @

Carles PuenteCofundador i director científic de Fractus

R Carles Puente, cofundador i director científic de Fractus, distingit amb el premi Salvà i Campillo a la

‘Personalitat Destacada’.

7

inventor de l’antena fractal, l'origen de

la petita i potent antena que cap dins

la carcassa dels mòbils i que avui dia

està present a la majoria de telèfons i

'smartphones' d'arreu del món.

Jove Emprenedor. Concedit a Tomas

Diez, director de Fab Lab Barcelona,

reconeix a la persona jove per la seva

capacitat emprenedora a l'hora de po-

sar en marxa una iniciativa empresarial

d'èxit o innovadora en l'àmbit de l'Elec-

trònica, les TIC o l'Audiovisual durant

l'any 2014. Llicenciat en urbanisme i

diplomat en sociologia, Diez també és

cofundador de la plataforma Smart Ci-

tizen, que connecta dades, persones i

coneixement.

Premis Alan Turing CIO de l’Any. Lliurat a Carles Abarca, CPIO

–Chief Process and Information Officer–

de Banc Sabadell, guardona al CIO (‘Chief

Information Officer’) que ha destacat per

la seva tasca professional en l’àmbit es-

tatal durant el 2014. Aquest enginyer de

telecomunicació ha liderat amb èxit l’es-

tratègia tecnològica del banc: la trans-

formació de serveis, integració d’entitats

bancàries, virtualització d’escriptoris,

mobile apps, xarxes socials, etc.

Compromís Social. Atorgat de ma-

nera conjunta a Xavier Monzó, director

de la delegació a Barcelona de ICA In-

formática y Comunicaciones Avanzadas,

i a Teresa Roig, doctora de la Fundació

Institut Guttmann, distingeix als impul-

sors d'una iniciativa o projecte innova-

dor amb un impacte social positiu, que

aporti valor a la societat en els àmbits

de la ciutadania, el medi ambient, la cul-

tura o la integració social a Catalunya

durant el 2014. En aquest cas es tracta

de la Guttmann NeuroPersonalTrainer®,

plataforma de telerehabilitació cogni-

tiva impulsada per la Fundació Institut

Guttmann juntament amb l’empresa ICA

Informática y Comunicaciones Avanza-

das, que permet oferir tractaments per-

sonalitzats a persones amb problemes

cognitius derivats de diferents afecta-

cions neurològiques amb la supervisió

contínua de professionals experts.

R Xavier Verdaguer, en un moment de la seva conferència inaugural de la vetllada, centrada en la ‘Innovació disruptiva, el tren que no es pot perdre’.

S L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en l’instant de rebre el reconeixement especial a l'Ajuntament de la ciutat, pel projecte Vincles BCN, de mans del president de Telecos.cat, Joan Solé, i del degà del COEINF, Domingo Olmos.

“He encontrado aquí el camino para impulsar proyectos”Barcelona ha sido para mi un segundo hogar.

Siendo originario de Venezuela, me siento in-

finitamente afortunado de haber encontrado

en esta ciudad el camino para impulsar pro-

yectos con personas de calidad infinita. Gra-

cias a tenerlas a mi lado durante estos años, y

a poder compartir ideas de cambiar el mundo

con ellas, he tenido la mayor de las suertes

de ser premiado como emprendedor menor

de 35 años en ‘la Nit’. Estar rodeado de gente

con tanto recorrido, y que ha aportado tanto

al mundo de la tecnología, te hace reflexionar

sobre tu papel mas allá de tu entorno inme-

diato y de tus redes. Recibir un premio hace

que pienses en el impacto que pueda tener

en los ámbitos que incluso van más allá de

lo que conoces. Siento por ello una gran res-

ponsabilidad de hacer más y mejores cosas, y

de seguir trabajando en lo que creo. Espero

poder seguir contando con la suerte de haber

estado en el lugar y el momento oportunos,

y con las personas adecuadas. Por tanto, mi

agradecimiento de nuevo a los organizado-

res de ‘la Nit’, y mi felicitación a todos los pre-

miados en esta gran noche. @

Tomas Diez Director de Fab Lab Barcelona

R Tomas Diez, director de Fab Lab Barcelona, reconegut amb el premi Salvà i Campillo al ‘Jove Emprenedor’.

8

DESTAC ATS

“Som un exemple de treball conjunt i coordinat entre diferents disciplines”Vull agrair molt sincerament, en nom de

l’Institut Guttmann, el reconeixement del

Premi Alan Turing al Compromís Social. I

donar les gràcies també als diferents pro-

fessionals que han participat en aquest

treball, perquè amb la seva dedicació han

fet possible la Plataforma Guttmann Neu-

roPersonal Trainer (GNPT). Es tracta d’una

eina de telerehabilitació cognitiva que

permet oferir tractaments clínics persona-

litzats, intensius, continuats i sostenibles, a

persones amb problemes cognitius, siguin

d’atenció, memòria, llenguatge o funcions

executives a causa de diferents afectacions

neurològiques com ara el dany cerebral ad-

quirit (ictus, traumatismes cranioencefàlics,

pacients postquirúrgics…), malalties neuro-

degeneratives o també problemes de salut

mental, discapacitat intel.lectual i trastorns

del neurodesenvolupament. Una platafor-

ma que és un clar exemple de com el treball

conjunt i coordinat entre diferents discipli-

nes, tant tecnològiques (enginyers informà-

tics i de telecomunicació) com del camp de

la salut (neuropsicòlegs, metges, logope-

des), pot aportar solucions d’accés eficient i

sostenible als serveis de neurorehabilitació

en general i de rehabilitació neuropsicolò-

gica en particular, a totes aquelles persones

que ho necessitin, siguin del nostre entorn

més proper o bé d’altres països. @

Teresa RoigDoctora de la Fundació Institut Guttmann

“Som el resultat d’un model d’innovació oberta”Guttmann NeuroPersonalTrainer® és el

resultat d’un model d’innovació oberta

nascut el 2008 on col·laborem més de 30

entitats (universitats, centres de recerca i

empreses) amb l’objectiu de liderar les tec-

nologies ‘software’ per a la digitalització

intel·ligent de jocs cognitius, que facilitin

el tractament de persones amb trauma-

tisme craneoencefàlic, demència, esqui-

zofrènia o dèficit d’aprenentatge en nens,

entre d’altres.

Apliquem tecnologies de la intel-

ligència artificial per determinar quina és

la millor seqüència de jocs per a cada pa-

cient i moment, i quin ha de ser el grau de

complexitat. Ho intentem fer des del rigor

de disposar d’un model patentat, una base

d’èxits en els resultats i la certificació que

acabem d’obtenir, de ‘software’ sanitari.

S’han tractat més de 3.000 pacients, amb

resultats molt satisfactoris de millora de

les funcions cognitives.

Acabem de constituir l'empresa Brain-

health Solutions, SL per generar un model

econòmic sostenible i compromès amb la

societat que permeti arribar a 15.000 paci-

ents en els propers dos anys.

El premi Alan Touring al Compromís So-

cial de Telecos.cat i el COEINF és un reco-

neixement que l’Institut Guttmann, ICA i

la resta de socis us agraïm moltíssim. Ens

enorgulleix i impulsa a continuar enda-

vant. Moltes gràcies, sincerament, i moltes

felicitats per aquest 20è aniversari de ‘la

Nit’, un esdeveniment de referència. @

Xavier MonzóDirector a Barcelona de ICA Informática y Comunicaciones Avanzadas

R Xavier Monzó, director a Barcelona de ICA Informática y Comunicaciones Avanzadas, i Teresa Roig, doctora de la Fundació Institut Guttmann, distingits de manera conjunta amb el premi Alan Turing al ‘Compromís Social’.

R Félix Pérez Martínez, en l’instant de rebre el Premi d'Honor de mans de la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega.

Premi d’HonorLes institucions organitzadores convo-

quen també, de manera conjunta i com a

guardó principal de la cerimònia, el Pre-

mi d’Honor, concedit a l’Escola Tècnica

Superior d’Enginyers de Telecomunicació

de la Universitat Politècnica de Madrid

(ETSIT-UPM), que commemora enguany

els 50 anys de la seva arribada al Campus

de Moncloa de la Ciutat Universitària de

Madrid. El va recollir el seu director, Félix

Pérez Martínez. En aquest cas el jurat va

voler reconèixer els forts llaços de col-

laboració i respecte que han existit sem-

pre entre l'Escola de Madrid de la UPM i

la de Barcelona de la UPC.

9

“Los ‘telecos’ son imprescindibles para salir de la crisis”Hace 50 años la entonces única ETSIT se trasla-

dó a la Ciudad Universitaria, y lo que fue más

importante, un grupo numeroso de estudiantes

y profesores hicieron algo insólito en aquellos

tiempos, se fueron a EEUU, entrando en contac-

to con unas nuevas tecnologías, y sobre todo

con una forma nueva de enseñar ingeniería. A

su vuelta, este profesorado, dedicado en exclu-

siva a labores docentes e investigadoras, cola-

boró en el desarrollo y expansión del entonces

incipiente sector de las TIC e introdujo nuevos

enfoques en la formación del ingeniero.

Algunos de los primeros egresados de esa nue-

va Escuela, nueva a pesar de que ya tenía otros

50 años, vinieron a Barcelona, implantaron y me-

joraron en algunos aspectos el modelo, creando

la ETSETB de la UPC. Estoy firmemente convenci-

do de que los 13.000 ingenieros de telecomuni-

cación que nuestra Escuela ha formado estos 50

años, junto con las decenas de miles de expertos

formados por lo diferentes centros de ‘telecos’,

informática y electrónica, han sido fundamen-

tales en el proceso de digitalización de nuestra

sociedad y serán imprescindibles para salir de la

crisis de la mano de las tecnologías de la infor-

mación y las comunicaciones.

En un momento especialmente difícil para la

universidad pública, sometida a críticas, algunas

posiblemente merecidas y otras seguramente

más bien interesadas, que los representantes de

los profesionales de las TIC de Cataluña reconoz-

can, por medio de este premio a la ETSIT de la

UPM, el papel que las escuelas y facultades han

desempeñado en el desarrollo de un sector tan

estratégico como este, nos colma de felicidad y

sobre todo de ilusión y ánimo. @

Félix Pérez MartínezDirector de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid (ETSIT-UPM)

R Félix Pérez Martínez, director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid (ETSIT-UPM), va recollir el Premi d'Honor.

R Carles Abarca, CPIO –Chief Process and Information Officer– de Banc Sabadell, guardonat amb el premi Alan Turing al ‘CIO de l’Any’. La vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, va fer el discurs de cloenda de ‘la Nit’.

R Josep M. Santos, director general de La Salle Campus Barcelona – URL, i el germà Mateo, un dels creadors de l’Escola, van ser els qui van recollir el guardó de reconeixement lliurat a la 20a Nit.

En el capítol de reconeixements especi-

als, ‘la Nit’ va retre un triple homenatge.

Concretament, a l'Ajuntament de Barce-

lona, pel projecte Vincles BCN; a la Sa-

lle Campus Barcelona URL, en motiu del

50è aniversari de la posada en marxa de

la primera escola dins de l’àmbit de les

telecomunicacions a Catalunya; i a Hispa-

sat, que commemora enguany els seus 25

anys d’història.

Pel que fa al primer, considerat “un

magnífic exemple de com la tecnologia

pot contribuir a millorar la nostra socie-

tat incrementant el benestar i la qualitat

de vida dels ciutadans”, el va recollir l’al-

calde de Barcelona, Xavier Trias. Ho va

fer expressant l’orgull per aquest projec-

te, que ha estat ideat per “un conjunt de

gent que ha treballat, lluitat, creat i in-

novat en una direcció i és que les noves

tecnologies –afirmava– són la revolució

del segle XXI, però quan agafen una for-

ça tremenda és quan serveixen per mi-

llorar la vida de les persones”.

Tram finalJa en la recta final de la vetllada, la vicepre-

sidenta de la Generalitat, Joana Ortega, va

prendre la paraula per fer la cloenda

de ‘la Nit’, en què va destacar la relle-

vància del món digital com a motor

econòmic i transformador de la nostra

societat. Concretament, va subratllar

el fet que per al Govern “el sector TIC

és clau i determinant per generar crei-

xement, competitivitat empresarial,

ocupació de qualitat i transformació

de l’Administració”. En referència als

premis lliurats en el decurs de la ceri-

mònia, la titular del Departament de

Governació i Relacions Institucionals

va voler subratllar “el reconeixement

de valors que no són els merament

tècnics, el que fa que aquests guardons

siguin transcendentals”.

El colofó de la gala va arribar amb

un còctel final on els assistents van

aprofitar per estrènyer lligams en una

distesa sessió de ‘networking’. @

VIDEO 20a NIT:

10

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Jornades al Territori:“Com facturar de manera

electrónica?”En el marc de la llei 25/2013, que obliga a qualsevol proveï-dor de l’administració a enviar les factures d’import superior a 5000€ per via electrònica, Telecos.cat i la Cambra de Co-merç de Girona van organitzar el 12 de juny a Olot la jornada

“Com facturar de manera elec-trònica?”. En aquesta sessió es

va explicar el procediment a seguir i com fer la facturació electrònica a través d’algunes solucions existents.

Miquel Àngel Lleixà, dele-gat territorial de Telecos.cat a Girona, va donar la ben-vinguda als assistents, que també van poder escoltar les ponències de Josep Ribot, cap d’informàtica del Consell Comarcal del Pla de l’Estany; Ismael Gómez, delegat comer-cial de AC Camerfirma; Esther Zerbst, gerent d’Informàtica 3; Xavier Vinyé, cap d’operaci-ons d’Invinet Sistemes i Rafael Aguilera, gerent de Sistemes Informàtics ICON. @

El III Fòrum d’Escoles reuneix una vintena d’alts càrrecs universitaris

El 10 de juny es va celebrar el III Fòrum d’Escoles d’Enginyeria de Telecomu-nicació de Catalunya on hi van assistir el Director General d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Lluís Jofre, els vicerectors de diverses universitats ca-talanes, diversos directors i caps d’estu-di de les escoles d’enginyeria i màsters de telecomunicació i alguns membres de la junta de Telecos.cat. L’acte va es-tar patrocinat per la Caixa d’Enginyers.

En la trobada, el Director General d’Universitats va exposar la necessitat de seguir projectant les universitats cata-lanes en l’àmbit internacional i es va de-batre sobre les estratègies, les possibili-tats d’èxit i la competència internacional, entre d’altres. Jofre va destacar que les escoles d’enginyeria de telecomunicació tenen unes taxes d’internacionalització altes però que cal seguir treballant per convertir-les en un referent per a estu-diants i investigadors de tot el món. Sal-

vador Ramon, director de Telecos.cat, va intervenir per presentar la proposta del màster interuniversitari Mobile World Business Management. La proposta és el resultat del treball realitzat durant el darrer any per set universitats catalanes i coordinat per Telecos.cat. El màster estarà adreçat a directius, que ja tinguin una visió global i/o estratègica dins del seu àmbit d’actuació, per a què puguin aprofitar les possibilitats que donen les tecnologies en mobilitat per donar un impuls al seu negoci en els àmbits de di-recció estratègica, operativa, de negoci, de producte i de màrqueting. @

DESTAC ATS

L’Assemblea General Ordinària fa un balanç positiu del mandat de la junta

Telecos.cat va celebrar el 28 de maig l’As-semblea General Ordinària, la darrera de l’actual junta. Després de la benvinguda a càrrec del president, Joan Solé, es va pre-sentar la memòria d’activitats 2014, d’on destaca que ha estat un any de creixement en què, a més, ha augmentat la presència de Telecos.cat als mitjans de comunicació.

En l’assemblea també es van aprovar els resultats econòmics del 2014 i el pressu-post pel 2015, i es va exposar i aprovar la

proposta per sol·licitar que Telecos.cat sigui declarada entitat d’utilitat pública. Un altre dels punts destacats va ser l’anunci d’elecci-ons, previstes pel 29 de setembre del 2015, coincidint amb la celebració de Sant Gabriel.

L’assemblea es va tancar amb una in-tervenció via vídeo de Richard Mark Soley, Executive Director d’Industrial Internet Consortium, sobre l’Interent Of Things So-lutions Wolrd Congress. Soley va parlar de com l’aplicació d’Internet en els processos de producció està revolucionant moltes in-dústries. Finalment, tothom va poder gau-dir d’una copa de cava. @

Jornada "Finançament i escenari de

l’eficiència energètica i l’autoconsum"

El 28 d’abril es va organitzar la jornada "Finançament i escenari de l’eficiència energètica i l’autoconsum". Cristina Castells, directora d’Autosuficiència Energèti-ca i Coordinació de Serveis a l’Ajuntament de Barce-lona, va explicar alguns projectes del consistori que pretenen millorar l’eficiència energètica i reduir el consum. La segona ponència la va fer Carlos Contador, director Comercial de CSI Partner, gestor del servei de renting del Banc de Sabadell, que va explicar com, a través del lloguer d’equips, l’entitat finança projectes per millorar l’eficiència energètica de les empreses. Va tancar l’acte Xavier Cordoncillo, president del grup de treball intercol·legial Smart Grids i expert sobre la nor-mativa existent relacionada amb l’autoconsum, que va explicar que actualment l’energia fotovoltaica reuneix les condicions necessàries per competir al mercat amb les energies fòssils, però cal impedir que la regulació en desincentivi les inversions. @

Fòrum “Alta tecnologia aplicada

al manteniment”El Fòrum d'Alta Tecnologia aplicada al Manteniment, organitzat per Telecos.cat juntament amb l'Asociación Española de Mantenimiento (AEM) el 16 d’abril, va reu-nir professionals i experts per debatre sobre la revolu-ció que representa l'aportació de les TIC als conceptes, les estratègies i l’operativa del manteniment. També es va parlar de com els enginyers de Telecomunicació, Electrònica i Multimèdia estan cada vegada més pre-sents al sector i fan aportacions en pràcticament totes les àrees de l'empresa. @

Fòrum "Noves xarxes de banda ampla sense fils"

Ismael Bataller, coordinador del grup de treball de Radiocomuniaccions i espectre, i Salvador Ramon, director de Telecos.cat, van inaugurar el 10 de juny el fòrum

"Noves xarxes de banda ampla sense fils", organitzat per l'Associació @asLAN amb la col·laboració de Telecos.cat. Amb més de 200 assistents, el fòrum va ser un èxit de participació.

Ismael Bataller va explicar que l’aug-ment dels dispositius i de les aplicacions que utilitzen la banda d'ús comú planteja certs riscos de bloqueig de la xarxa si no es treballa apropiadament, ja que l’espectre és limitat. Bataller també va destacar que cal treballar per garantir la privacitat i la confiabilitat de les dades. Finalment, va apuntar que els riscos en la gestió de les

xarxes sense fils també es poden convertir en reptes i oportunitats de negoci. @

Premiem els millors alumnes de la UPC i La Salle

Com cada any, Telecos.cat ha participat als actes de graduació de les principals escoles d’enginyeria de telecomunicació de Catalu-nya, on es lliuren els premis al Millor Expe-dient Acadèmic. Així, a l’abril, Xavier Clotet, en representació de la junta, va entregar el Premi al Millor Expedient d’Enginyeria de Telecomunicació de l’ETSETB de la UPC a Adrián López Rodríguez. Uns dies abans, Jo-sep Grinyó, membre de la junta, també havia entregat el Premi al Millor Expedient del Grau d’Enginyeria de Telecomunicació i del Màster

Universitari de Xarxes i Telecomunicacions de La Salle a Jaume Ràfols Borrell. A banda d’un cristall commemoratiu, ambdós van rebre un any d’associació gratuïta. @

13

basalt incised with the same priestly decree concerning Ptolemy V, in three scripts. Although three scripts are shown (Egyptian Hieroglyphs, Egyptian Demotic and Greek) just two languages are represented. The great significance of the Stone is that it provided the key to deciphering Egyptian hieroglyphs. Scientists hope that the Rosetta mis-sion will unlock the mysteries of how the Solar System evolved.

Why was 67P/Churyumov-Gerasi-menko selected as the target comet?The target comet was mainly chosen because it was relatively easy to reach for a rendezvous mission (meaning that the spacecraft needs to meet the comet with ~0 relative velocity) with the launch date in 2004.

What are the mission’s objectives?Rosetta's prime objective is to help un-derstand the origin and evolution of the Solar System. The comet’s compo-sition reflects the composition of the pre-solar nebula out of which the Sun and the planets of the Solar System formed, more than 4.6 billion years ago. Therefore, an in-depth analysis of

Previous missions like Giotto, Stardust and Deep Impact have already observed co-

mets at close quarters. Why Rosetta?Rosetta is the first mission that encoun-ters a comet over an extended period of time, investigating the evolution of its activity and changes on its orbit around the sun. While doing so Roset-ta gets much closer to the nucleus than previous missions and allows to study it in more detail. Finally, Rosetta was the first mission to land on a comet and provide ground truth about the nature of cometary matter.

How does Rosetta fit into the overall scheme of cometary exploration?Rosetta provides detailed information about one comet. This knowledge can then be used to interpret the results we get from earth-based and spacecraft observations of other comets, allow-ing to compare and characterize differ-ent comets according to the reservoir they originated from.

Why is the mission called Rosetta?Rosetta takes its name from the Roset-ta Stone, an incomplete stele of black

“The Rosetta mission will unlock the mysteries of how

the Solar System evolved”

Michael Kueppers, Rosetta Science Operations Management (ESA)

Dr. Patrick Martin, Rosetta Mission Manager (ESA)

E N TREVISTA

In 2014 scientists from the European Space Agency (ESA) successfully landed on a moving comet: the Rosetta mission. It was one of the most extraordinary achievements in space history and could answer important questions about the origins of life. But the landing module Philae lost power and lay dormant -until now. Here is a resume of our interesting conversation with Dr. Patrick Martin, Rosetta Mission Manager (ESA) and Michael Kueppers, Rosetta Science Operations Management (ESA).

14

EN TREVISTA

comet 67P/Churyumov-Gerasimenko by Rosetta and its lander will provide essential information to understand how the Solar System formed.

There is convincing evidence that comets played a key role in the evolu-tion of the planets, because cometary impacts are known to have been much more common in the early Solar Sys-tem than today. Comets, for example, probably brought much of the water in today's oceans. They could even have provided the complex organic mole-cules that may have played a crucial role in the evolution of life on Earth.

What makes the Rosetta mission so special?Comets are remnants of the formation of the Solar System and the planets. Rosetta is the first mission to investi-gate a comet in great detail and the first mission to land on a comet.

Why is it so important to study comets?Comets are the “leftovers” of the build-ing blocks that formed the planets, in-

ments will measure properties such as near-surface strength, density, texture, porosity, ice phases and thermal prop-erties. Microscopic studies of individu-al grains will tell us about the texture. In addition, instruments on the land-er will study how the comet changes during the day-night cycle, and while it approaches the Sun (Graphic 2).

Why is the Rosetta’s lander called Philae?Rosetta's lander Philae is named after an island in the Nile river, where ar-chaeologists found an inscription on an obelisk that confirmed their inter-pretation of the Rosetta Stone texts.

How long will the Rosetta spacecraft operate?The nominal mission of Rosetta ends end of 2015, 4.5 months after perihe-lion. A mission extension until Septem-ber 2016 is being discussed and will be decided upon in June 2015.

How long will the lander operate on the comet nucleus?The lander bounced off its foreseen landing site, taking some data. After reaching its final landing site, it op-erated successfully for about 3 days. The final landing site turned out to be too cold for extended operations. It is hoped that, as the comet approaches the Sun, the lander will warm up and re-activate. In that case additional weeks or months of operations would be possible.

Could activity on the comet's surface damage or destroy the lander?While this cannot be completely ex-cluded, the landing site appears to be relatively inactive, making damage to the lander through activity unlikely.

What will happen with Rosetta once the mission will be finished? Is an ex-tension envisaged?The end of mission scenario for Rosetta will be decided together with the mis-sion extension.

What is the total mission cost? The cost of the Rosetta mission is com-parable to the cost of any L-class, flag-ship mission of ESA.

J. Duch

cluding Earth. They spend most of the time in cold conditions far from the sun. Therefore they have changed little since their formation. Because of this, studying comets provides clues about how the Solar System, the planets, and life on Earth formed.

How will Rosetta be able to gauge the contribution comets made to the be-ginnings of life on Earth?Both the Rosetta orbiter and the lander contain mass spectrometers that mea-sure the composition of the cometary material. That provides us with the information on which of the complex molecules that created life on Earth are present on comets and may there-fore have been transported by comets to Earth. Furthermore, the fraction of heavy water in the cometary water is being measured and compared to that in the Earth’s oceans, providing infor-mation about comet being a source of water on Earth.

What scientific instruments are on board the spacecraft and what will they do?Rosetta's goal is to examine the comet in great detail. The instruments on the Rosetta orbiter include several camer-as, spectrometers, a number of sensors, and experiments that work at different wavelengths – infrared, ultraviolet, mi-crowave, and radio. They will provide, among other things, very high-reso-lution images and information about the shape, density, temperature, and chemical composition of the comet. Rosetta’s instruments will analyse the gases and dust grains in the so-called ‘coma' that forms when the comet be-comes active, as well as the interaction with the solar wind (Graphic 1).

What scientific instruments are on board the lander and what function will they perform?The 10 instruments on board the lander will do an on-the-spot analysis of the composition and structure of the com-et’s surface and subsurface material. A drilling system will obtain samples down to 23 cm below the surface and will feed these to the spectrometers for analysis, such as to determine the chemical composition. Other instru-

The Rosetta Orbiter (11 science instrument packages)

Alice Ultraviolet Imaging Spectrometer

CONSERT Comet Nucleus Sounding Experiment by Radio wave Transmission

COSIMA Cometary Secondary Ion Mass Analyser

GIADA Grain Impact Analyser and Dust Accumulator

MIDAS Micro-Imaging Dust Analysis System

MIRO Microwave Instrument for the Rosetta Orbiter

OSIRIS Optical, Spectroscopic, and Infrared Remote Imaging System

ROSINA Rosetta Orbiter Spectrometer for Ion and Neutral Analysis

RPC Rosetta Plasma ConsortiumRSI Radio Science Investigation

VIRTIS Visible and Infrared Thermal Imaging Spectrometer

The Rosetta Lander (10 science instrument packages)

APXS Alpha Proton X-ray Spectrometer

ÇIVA and ROLIS Panoramic and microscopic imaging system

CONSERT Comet Nucleus Sounding Experiment by Radio wave Transmission

COSAC Cometary Sampling and Composition experiment

PTOLEMY Evolved Gas Analyser

MUPUS Multi-Purpose Sensor for Surface and Subsurface Science

ROMAP Rosetta lander Magnetometer and Plasma Monitor

SD2 Sample and Distribution Device

SESAME Surface Electric Sounding and Acoustic Monitoring Experiment

R Graphic 1

S Graphic 2

15

E N TREVISTA

Del 16 al 18 de setembre Barcelona acollirà el saló internacional Internet of Things Solutions World Congress (IOTSWC). Al seu capdavant hi ha Roger Bou, que compta amb un soci d’excepció, el Consorci Internet Industrial (IIC), l’associació líder mundial en el desenvolupament d’Internet industrial. Creat el 2014 per AT&T, Cisco, IBM, Intel i GE, el seu objectiu és establir les bases i estàndards de desenvolupament del sector industrial d’Internet de les Coses (IoT). L’esdeveniment firal comptarà amb demostracions en directe de solucions IoT per a cada indústria. Una de les més rellevants serà l’anomenada ‘Track and Trace Manufacturing’ d’Airbus, que exhibirà el funcionament de les eines de fabricació del gegant aeronàutic aplicant tecnologia IoT i els beneficis que aporta en productivitat i seguretat laboral.

Com i quan es va gestar la idea d’organitzar el saló In-ternet of Things Solutions

World Congress (IOTSWC)?El naixement de Internet of Things So-lutions World Congress (IOTSWC) es remunta a 2014 quan Fira de Barcelona va iniciar un projecte d’innovació trans-versal per impulsar nous salons. D’allà

“IoT generarà un impacte econòmic equivalent al PIB

americà, l’any 2020”

Roger Bou, director de Internet of Things Solutions World Congress (IOTSWC)

veure la viabilitat d’un esdeveniment firal centrat exclusivament en l’IoT i vam detectar l’oportunitat de fer-ne un que fos un referent global, capaç de connectar l’oferta de IoT amb ca-dascun dels sectors industrials B2B on té un major potencial de desenvo-lupament: indústria, salut, transport i logística, i energia i ‘utilities’. Vam fer un ‘business plan’ i un cop aprovada la seva viabilitat vam buscar el soci ade-quat per garantir l’èxit d’execució del ‘business plan’. El resultat de tot plegat és IOTSWC, un esdeveniment que neix amb vocació global i que presenta una proposta única i diferenciada a tots el seus ‘targets’ potencials.

va sorgir la idea de crear càpsules d’in-novació emmarcades en IoT (Internet of Things) que aportessin valor per als visitants i expositors de cadascun dels salons. Vam fer una primera càpsula en forma d’habitació d’hotel del futur per a la fira Hostelco, després un concurs de ‘start ups’ amb solucions IoT per a hostaleria, i vam continuar amb Smart-City Expo i altres.

De seguida ens vam adonar de la im-portància que tindria IoT per a cadas-cun dels sectors industrials i de la ne-cessitat de IoT de connectar amb tots ells per poder desenvolupar ràpida-ment el seu gran potencial de negoci.

Arran d’això vam fer un estudi per

16

Quins socis tenen en un sector tan es-pecialitzat?EL nostre soci és Industrial Internet Con-sortium (IIC), l’associació líder mundial en el desenvolupament d’Internet in-dustrial. Es tracta d’un consorci creat el 2014 per AT&T, Cisco, IBM, Intel i GE per crear les bases i estàndards de desenvo-lupament del sector industrial de IoT. El consorci i els seus òrgans directius es-tan liderats per Richard Soley, president i director general de l’associació OMG (Object Management Group), fundada el 1989 per desenvolupar els estàndards i l’arquitectura de ‘software’ als EUA.

Ja en la primera reunió de contacte vam tenir bon ‘feeling’ i pocs mesos després vam tancar l’acord de col-laboració, malgrat que IIC tenia altres propostes per desenvolupar esdeveni-ments semblants.

Què és l’Internet de les Coses (IoT)? Quines aplicacions pràctiques té ara mateix i quines creu que tindrà més endavant per a la indústria?Internet de les Coses es una revolució igual que ho va ser la industrial en el seu dia. Una revolució que canviarà la forma en què es produeix i es consu-meix. I que tindrà aplicacions en totes les indústries, per fer-les més eficients, molt més productives, més segures per als treballadors i consumidors. I sobre-tot per millorar el benestar de les per-sones i contribuir a salvar vides.

M’agrada explicar un dels ‘case studi-es’ que es presentarà al congrés perquè exemplifica la repercussió que tindrà IoT en la indústria de la salut i en les vides de les persones. Es tracta d’un projecte que la multinacional HTC de-senvolupa a l’Índia, on la principal cau-sa de mort són els problemes cardíacs. Com que encara té un 68% de població rural i unes infraestructures sanitàries mancades de recursos per arribar a tots els pobles, la mortalitat per afec-cions cardíaques és molt elevada. Per intentar pal·liar-ho, HTC ha desenvolu-pat un dispositiu manual que permet recollir informació de la salut cardíaca de la població rural més allunyada dels serveis de salut, amb l’objectiu de dis-senyar rutes d’accés en temps real que faciliten la feina dels metges en matèria

de tractaments preventius i reactius, fet que augmenta l’esperança de vida de la població. Es tracta d’un exemple molt clar de com la tecnologia IoT ajuda a salvar vides, a fer el model sanitari més eficient (estalvia costos i dóna millor servei), i a millorar l’economia del país.

Les empreses que no apostin per In-ternet industrial poden perdre avan-tatge competitiu?Absolutament. Davant d’una nova tec-nologia que representa un salt expo-nencial de la productivitat de les empre-ses, les que girin l’esquena a IoT perdran capacitat competitiva. És habitual tam-bé que els canvis tecnològics que impli-quen nous models de negoci i per tant esdevenen disruptius perquè capgiren el mercat, siguin més favorables a aque-lles empreses amb més capacitat d’in-corporar-los ràpidament, en la mesura que enregistren un gran creixement. En sentit contrari, les més reticents a fer-ho, ja sigui per manca de coneixements o d’inèrcies de la pròpia organització, els resultarà més complicat d’adaptar-se al nou entorn competitiu.

Convé adonar-se, en definitiva, que estem en un moment similar al del nai-xement d’Internet. Llavors es van crear empreses com ara Google, Facebook, Amazon... totes emparades en aquesta tecnologia i orientades a un nou model de negoci. Per la seva banda, les em-preses tradicionals com ‘la Caixa’, Ibe-ria, General Electric, entre altres, han incorporat Internet al seu model de negoci i la relació amb els clients, mit-jançant email, web, comerç electrònics i social media. Per contra, les empreses que no ho han fet res d’això estan en un nivell de competitivitat més baix, o fins i tot en risc de desaparèixer.

Quin és el valor de mercat d’aquestes solucions tecnològiques?Segons el World Economic Forum, IoT generarà el 2020 un impacte econòmic equivalent al PIB americà. Però més enllà del seu valor de mercat, l’impac-te d’aquestes solucions tecnològiques serà encara més gran en l’àmbit social i dels models de negoci.

Quina estructura tindrà el saló? Què es podrà veure i a qui podrem escoltar?És un congrés de relleu mundial amb zona expositiva i de demostracions (Test BedArea). Hi haurà ponents com Richard Soley, president de Industri-al Internet Consortium (IIC) i Michael Reynor, escriptor i expert en innovació. També hi haurà inversors en IoT de Wall Street que oferiran la seva visió finan-cera. Però, sobretot, es veuran empre-ses de diferents indústries (energia, salut, manufactura i transport, logísti-ca...), explicant casos d’èxit d’aplicació de solucions IoT en les seves empreses, i dels beneficis que els dóna.

En la zona expositiva hi haurà dos grans grups d’empreses. D’una ban-da, les multinacionals que lideren el sector, com ara Intel, GE, Accenture, Bosch, National Instruments, Deloitte, IBM o Sigfox. I de l’altra, les ‘start ups’ innovadores que aporten noves soluci-ons de IoT per cadascun dels sectors en què participen. També tindrem alguns pavellons nacionals com l’americà (IIC), el català (Generalitat i Ajuntament), i d’altres països europeus.

I per últim, però molt important, en la zona central de l’àrea expositiva hi haurà un àrea de ‘testbeds’ amb de-mostracions en directe de solucions IoT per a cada indústria. Ara mateix, estem en condicions d’anunciar que el primer

17

E N TREVISTA

‘testbed’ confirmat és el ‘Track and Trace Manufacturing’ d’Airbus, que mostrarà el funcionament les eines de fabricació d’un Airbus aplicant tecno-logia IoT i els beneficis que aporta a nivell de productivitat i seguretat labo-ral. En aquest ‘testbed’ hi participaran també Bosch, Techmaindra, National Instruments i AT&T.

Quins objectius té el saló, tant de cara als expositors com als visitants?L’objectiu de l'esdeveniment és con-vertir-nos en el referent de IoT a nivell global, en un pont entre el sector IoT i les diverses indústries, i per tant, el punt d’inspiració i informació dels directius i executius en aquest àmbit, sobre les possibilitats que els ofereix IoT per a ser més competitius.

Per aquesta primera edició de llan-çament, el nostre objectiu és assolir un esdeveniment de gran qualitat tant pel que fa al programa congressual com

d’oferta expositiva, àmplia i internacio-nal –amb més del 70% de les empreses participants internacionals. Pel que fa als congressites volem arribar als 2.000.

Hi ha altres esdeveniments sem-blants? Quins són el trets que distin-geixen al IOTSWC dels seus competi-dors directes?Sí que n’hi ha i, de fet, cada una de les grans empreses presents a IOTSWC (GE, Thingworx, Cisco...) té el seu propi esde-veniment sobre IoT. També hi ha altres organitzacions que preparen simposis sobre IoT però IOTSWC és el primer que compta amb el suport de IIC, l’únic al món amb una zona de ‘testbeds’ amb demostracions en directe de solucions IoT per a diferents indústries, i tercer i molt important, un enfocament únic i exclusiu en IoT industrial.

Com a director de IOTSWC, per què re-comanaria assistir a l’esdeveniment?

Ho recomanaria a dos perfils de per-sones diferents. En primer lloc, als enginyers de telecomunicació i in-formàtica que volen estar al dia de les tecnologies més disruptives d’IoT i aportar valor a la seva empresa, in-formant-se de primera mà de les so-lucions que s’hi presentaran per a les diferents industriés de diversos in-drets del món, coneixent amb detall les implicacions a nivell tecnològic d’aquestes solucions i interactuant amb els principals agents del mercat a nivell global. I en segon lloc, als CEOs, CMOs, CCOs i a qualsevol alt executiu amb poder de decisió estratègica en els sectors energètics, industrials, de salut, de transport i de logística, i per descobrir com impactarà IoT en el pro-pi àmbit d’actuació, què estan fent els seus competidors arreu del món, i dis-posar de tota la informació i dels mi-llors contactes possibles per no que-dar-se enrere en aquest revolució. @

Richard Soley is the Executive Director of the Industrial Internet Consortium (IIC) and responsible for the vision and direction of the organization. In addition to this role, Soley is Chairman and CEO of the Object Management Group (OMG®) –an international, nonprofit computer industry standards consortium– and Executive Director of the Cloud Standards Customer Council

–an end-user advocacy group. I had the pleasure to interview Richard Soley last April 10th at Singapore, where he was a speaker of the IOT ASIA 2015 event. This is a resume of our interesting conversation.

“No one company is going to lead the IoT”

Richard Soley, Executive Director of the IndustrialInternet Consortium (IIC)

EN TREVISTA

How do you see the future of IoT and the Industrial Internet?There are a lot of names

in this market place that US and Japan government call “Cyber-physical sys-tem”, in Germany they call it “Industry 4.0”, and it is also known by “Internet of Things” (IoT) and the “Internet of Everything” (IoE). We are very careful when we use the phrase Industrial In-ternet. What we are talking about is the Industrial revolution in the 19th century that moved human work to machines, and the Internet revolution in the 20th century that move human connectivity to the machines. By bring-ing together Internet technology and Operational technology and applying Internet technology to the Industrial revolution, that s precisely what we mean with “Industrial Internet”. When we are talking Industrial Internet, we are not talking about consumer IoT, but

focused on case studies, and that’s the reason to go and see what has been done and what can be done. It is not fu-turistic technology, it exists today!

Will we see a company leading the IoT?No one company is going to lead the IoT. No one company is going to control the ecosystem. In every conference I attend I am repeating this. In every conference someone asks this question, but there will not be an Apple that control the IoT ecosystem. The answers is NO, NO and NO. Because the value of the technolo-gy is to connect the value chain and the supply chain, and if this would be done by one single company there wouldn’t be a service chain to interconnect. @

applying IoT in industrial settings in Manufacturing, in Healthcare, in Power generation, Distribution and Transmis-sion, and so on. These industries have been operating and applying IoT in industrial settings and that is what we call “Industrial Internet”.

With 157 members, the Industrial Internet Consortium (IIC) represents large and small industry, entrepre-neurs, academics and government or-ganizations. What strategy is the IIC following to encourage industries to implement IoT solutions today?In the IIC, our job is not to develop and invent technology, but to apply IoT in these industrial settings to provide transformational business outcomes, find new disruptive products and ser-vices that changes the way business is done. We need standards particularly in the semantic space and we feed this information to the standard organiza-tions –but the IIC is not an standard organization itself. The IIC brings to-gether companies that either want to make an IoT product or make use of IoT technologies in the industrial space. We help them building test beds, pro-totypes, demonstration systems, and, to find those disruptive products and services, and help them creating trans-formational business outcomes jointly.

We are increasingly convinced that The Industrial Internet will have a huge impact in nearly every industry. Howe-ver many people thought we continue talking about future scenarios. Maybe you can tell us how close this future is with some real live examples…There are many success stories in Man-ufacturing, in Energy, in Transportation, in Smart Cities… and we are going to see many, many more in the next couple of years. We will be talking about those specific success stories at the confer-ence during the IOTS World Congress. The IOTSWC event will be very much

Francisco MarotoCEO at OIES Consulting / IOT Advisor for IOTS

19

Prototipatge electrònic a l’abast de tothom

Els que ens dediquem al disseny electrònic de manera professional, i aquells que en són aficionats, estem d'enhorabona. La mundialització del DIY (“Do It Yourself”, literal-ment, “Fes-t'ho tu mateix”) ha democratitzat l'accés a l'electrònica a totes les capes soci-als. L'eclosió de botigues en línia a Internet ha generat una demanda que fa possible que l'electrònica prefabricada en mòduls assoleixi uns preus molt populars.

El fenomen d'Arduino (pla-ques de desenvolupament de microcontroladors de 8 bits) amb eines de desenvo-

lupament de microprogramari (firmware) multiplataforma (per a GNU/Linux, Win-dows i Mac) i el seu concepte de maquina-ri lliure (Open Source Hardware), també anomenada electrònica oberta, ha generat una comunitat molt activa capaç de desen-volupar moltes biblioteques de programari per a connectar-hi una infinitat de perifè-rics de forma molt ràpida i senzilla.

L'altre gran fenomen és la Raspberry Pi (miniordinador a un preu de 25 dòlars per placa amb CPU ARM de 32 bits pensat perquè els nens aprenguin a programar) que malgrat no ser maquinari lliure, la fundació responsable de la seva fabrica-ció (Raspberry Pi Foundation) sí que dóna suport a tota l'electrònica oberta que s'hi connecti. El preu de la Raspberry Pi, més enllà dels usos dels aficionats, ha fet que moltes empreses estiguin desenvolupant dissenys que es basin en ella.

Abans de l'aparició de la Raspberry Pi, al 2012, Beagle Board ja venia plaques amb microcontroladors de 32 bits amb el seu disseny de maquinari totalment obert i lliure. Avui en dia la Beagle Bone Black competeix en preu amb la Raspberry Pi i és una plataforma a tenir molt en compte en nous dissenys. Aquest èxit ha provo-cat que d'altres fabricants ofereixin pro-ductes a aquest segment del mercat, que tenen en comú la facilitat de connexió a d'altres mòduls electrònics molt populars.

Es pot trobar un recull al web Embedded Linux Wiki: elinux.org . De fet, hi ha tan-tes ganes de tenir accés a la tecnologia a preus barats que la campanya de Next Thing Co. a Kickstarter per a finançar la fabricació del seu ordinador de nou dò-lars, anomenat CHIP, duien recaptats un milió de dòlars en sis dies quan l'objectiu era recaptar-ne 50000 en un mes.

En la meva vessant com a docent, estic entusiasmat que els meus alumnes pu-guin adquirir material a uns preus que ells es poden permetre. Per a desenvo-lupar prototipus és molt comú emprar plaques de proves (protoboard), però

no sempre és la solució ideal quan a una classe es fa servir l'electrònica oberta i lliure com a un mitjà i no com una fi. Des d'aquesta experiència a l'aula, a electro-nics.cat hem desenvolupat un ecosiste-ma de plaques pensades perquè l'esforç de l'estudiant/desenvolupador s'allunyi dels problemes de maquinari inherents a les plaques de proves.

Molta electrònica lliure es dissenya amb eines de programari que no són lliures. Aquest fet no és un problema al món de l'empresa però sí que ho és al món educatiu. L'alumne ha de ser capaç de poder adaptar, modificar i personalitzar

Q Robot que emet streaming de vídeo i es controla via web emprant Raspberry Pi model A i plaques d'electronics.cat.

20

TE C NOL OGIA

els dissenys. En aquest àmbit l'ús d'eines de programari lliure és clau. En aquesta categoria hi ha dos entorns de disseny de maquinari molt madurs : KiCad i gEDA. Amb ambdós es poden generar els arxius de fabricació de circuits impresos en for-mat Gerber, l'estàndard ‘de facto’.

Segons www.freedomdefined.org/OSHW el maquinari lliure ha d'estar a disposició del públic de manera que qualsevol per-sona pugui estudiar, modificar, distribuir i vendre el disseny o permetre-hi la cre-ació de nou maquinari basat en ell. Per aquest motiu és important que el fabri-cant de maquinari lliure proporcioni els arxius del disseny sense entrebancs. I si aquest disseny està desenvolupat em-prant programari lliure, s'està facilitant l'objectiu del maquinari lliure. Aquest model de negoci pot sorprendre a alguns, però l'èxit de plataformes com Arduino o BeagleBoard es deu precisament a això. És molt important el valor afegit i l'usuari final ho valora comprant l'original a qui ho ha desenvolupat, aportant-hi donaci-ons al projecte, participant a les campa-nyes de micromecenatge o contractant altres serveis de pagament del mateix desenvolupador. En major o menor me-sura, aquest model de negoci és comú al món dels sistemes operatius lliures, amb empreses tan reeixides com Canonical, que desenvolupa Ubuntu, RedHat, que desenvolupa Fedora, o Novell, que de-senvolupa l'openSUSE, les dues darreres cotitzant a borsa al Nasdaq.

Una de les claus de l'èxit de l'electrònica oberta és l'àmplia oferta de llenguatges i entorns de programació, també lliures i oberts, orientats a diferents graus d'ex-pertesa. Des de nens de primària a en-

ginyers amb experiència : Scratch, Snap, S4A, Ardublock, C, C++, Qt, Python, Java i molts d'altres.

Industrial Shields és una empresa catalana que fabrica autòmats programables (PLC) amb diferents tipus d'Arduino i interfícies d'usuari (HMI, Human Machine Interface) basats en Raspberry Pi. Habitualment els autòmats es programen amb lògica de contactes (ladder) o amb grafcet. Indus-trial Shields està desenvolupant al núvol una aplicació per a traduir la lògica de contactes a codi d'Arduino. Una altra so-lució de programari lliure és Proview que converteix l'ordinador en autòmat progra-mable fent servir grafcet incloent-hi una versió per a Raspberry Pi, podent emprar protocols de comunicació en temps real com Profinet o Profibus. Un protocol molt fàcil de fer servir emprant electrònica oberta és Modbus, originalment pensat per funcionar sobre RS485 (Modbus RTU) i adaptat per a ser compatible sobre Et-hernet (Modbus TCP). Per a implementar tot el protocol Modbus s'han de fer servir models d'Arduino amb prou memòria, tot i que es poden fer implementacions parci-als amb qualsevol model. La implementa-ció de Modbus en sistemes de 32 bits amb connexió Ethernet o RS485 és trivial. La senzillesa de Modbus no permet treballar amb la immediatesa del temps real, però funciona molt decentment en variadors de freqüència, bàscules i sensors de tem-peratura, així com en la lectura d'entrades i control de relés on el temps de commu-tació no és crític.

L'ajuntament de Barcelona està promo-cionant projectes com l'Hortduino, un shield d'Arduino de maquinari lliure, que permet la lectura de nivells d'humitat i

pot accionar electrovàlvules i/o servomo-tors controlant-ho amb un telèfon mòbil mitjançant Bluetooth. El sistema pot ser completament autònom alimentant-lo amb un carregador de mòbils que faci servir energia fotovoltaica. A la versió d'Android s'utilitza l'AppInventor com a eina de programació. Els arxius de disseny de circuit imprès i exemples de programació són descarregables i han es-tat desenvolupats amb KiCad. En aquest sentit també s'està promocionant el pro-tocol obert de comunicació Sentilo, basat en JSON, pensat per a control de sensors i actuadors en l'àmbit de l'arquitectura de l'Smart City.

La proliferació d'ateneus de fabricació (FabLabs) i l'accés molt assequible de mòduls electrònics fan que el moment actual sigui molt dolç per a l'electrò-nica oberta. Tenir coneixement de les diferents solucions emprant maquinari i programari lliure fa que el temps de desenvolupament de prototipus s'hagi escurçat espectacularment. Cal tenir-ho en compte al món de l'educació i al món de l'empresa. L'electrònica oberta ens fa ser molt més productius. @

Jordi Binefa i MartínezEnginyer de telecomunicacióProfessor de cicles formatius a Jesuïtes El ClotFundador d'electronics.cattwitter.com/JordiBinefawww.binefa.cat/blogAssociat núm. 438.

R Muntatge basat en Arduino Nano, plaques d'electronics.cat i mòdul ENC28J60 que pot fer de servidor Modbus o servidor web en funció del microprogramari.

R Hortduino. Shield d'Arduino per al control remot de reg.

21

Nanociència: la partida on ens juguem el futur

A hores d’ara, tothom n’ha sentit a parlar de la nanociència, i molta gent (i esperem que tots els enginyers!) sap que un nanòmetre és una milionèsima part d’un mil·límetre. Qui més qui menys té una idea, ni que sigui aproximada, de què fem. El que potser ja no es té tan clar, és per què ho fem. Aquí hi ha tantes respostes com científics, ja que per petita que sigui la nanoescala, la varietat de fenòmens que s’hi poden estudiar és gegantina. Doncs de tot això és del que tracta aquest petit article.

Els físics diran que a la na-noescala les simulacions quàntiques i els experi-ments cobreixen el ma-

teix territori, i ens parlaran també de plasmons, fonons, polarons i d’altres ex-citacions col.lectives (vibracions dels àtoms, moviments coordinats dels elec-trons...) que ocorren en un rang de longi-tud de nanòmetres.

Els químics parlaran de química supra-molecular, de nanocapsules que deixen anar compostos útils lentament, de na-nopartícules per catàlisis, o d’ensam-blages de nano-imants que actuen com a robots controlats per camps magnè-tics externs.

Els biòlegs ens recordaran que el radi de la doble hélix del DNA és 1nm i els experts en nanomaterials parlaran de nanocomposites o nanofibres amb propi-etats mecàniques espectaculars o de pel.lícules ultraprimes amb propietats elec-tròniques futuristes, amb electrons que viatgen a velocitats relativistes o traves-sen barreres ultra-primes.

I els enginyers, finalment, ens parlaran de dispositius electrònics ultramini-aturitzats on els sensors i transistors són cada vegada més petits i ràpids, la memòria s’enmagatzema en bits mi-núsculs, i les antenes arriben més lluny amb menor consum energètic i connec-tant dispositius entre sí en un ‘Internet de les Coses’.

Per què?Però per què? Què té d’especial, la nano-escala, que la fa tan versàtil, amb tantes coses interessants a estudiar en camps tant diversos? La resposta és planera, i tanmateix poderosa. En la nanoescala, el que juga al nostre favor és la geometria. I la geometria, com qualsevol branca de les matemàtiques, és un aliat molt poderós

perquè és, per definició, infal·lible. La na-nociència pot ser una disciplina una mica juganera i imprevisible –cosa que per a nosaltres la fa immensament atractiva, tot sia dit–, però els elements geomètrics que la sostenen fan que inevitablement acabi rendint els seus fruits. I quins són aquests elements geomètrics? Doncs els de sempre: distància, àrea i volum.

Figura 1. Pressió és igual a força dividida per superfície. Per aconseguir altes pressions en macroescala, calen forces enormes: 1 GigaPascal equival aproximadament al pes d’un elefant dividit per l’area d’un tacó d’agulla. En nanoescala, en canvi, les àrees de contacte poden ser molt petites –en un microscopi de forces atòmiques, a penes uns quants nanòmetres quadrats–, i per tant la mateixa pressió es pot aconseguir amb una força molt petita, inferior al pes d’una formiga. Aquestes pressions es poden fer servir per modificar les propietats elèctriques d’una capa nanomètrica d’òxid d’iridi i estronci, que condueix mil vegades més electricitat quan se l’apreta.

~ 1 GPa

500

1000

100

10

1

0.1

0 100 200 300Time (s)

Corrent(nanoampers)

400

Presió=6GPascal

Presió=3GPascal

22

TE C NOL OGIA

En la nanoescala les distàncies són, per definició, petites. Això, que és una ob-vietat, té conseqüències brutals per a qualsevol fenòmen que depengui in-versament de la distància. La interacció entre càrregues elèctriques puntuals, per exemple, varia inversament amb la distància al quadrat (llei de Coulomb), de manera que cada vegada que dividim la distància per la meitat, la força de la in-teracció es multiplica per quatre. Encara més forta és la dependència de la inte-racció entre dipols elèctrics o magnètics, que és inversa amb el cub de la distància, de manera que dividir la distància per la meitat multiplica la força per vuit –gaire-bé un ordre de magnitud! Així, qualsevol fenòmen o dispositiu que depengui de camps elèctrics o magnètics es veu mag-nificat geomètricament a mida que ens endinsem en la nanoescala. Per exem-ple: si apliquem un voltatge a dues capes metàl·liques separades per un aïllant, ge-nerem un camp elèctric igual al voltatge dividit pel gruix del dielèctric (E=V/d), de manera que camps enormes es poden assolir amb voltatges petits com els que genera una pila.

Aquest simple truc de reduir el gruix ens permet augmentar la quantitat de càrrega acumulada en condensadors i en transistors, tot reduint el voltatge consumit pel dispositiu (allargant així la vida útil de les bateries), o escriure bits en memòries ferroelèctriques.

FlexoelectricitatEl mateix truc de minimitzar el denomi-nador funciona no només per a propie-tats elèctriques, sinó també mecàniques i electromecàniques. Per exemple, la flexibilitat de qualsevol material creix en proporció inversa al quadrat del seu gruix –és més fàcil doblegar un filferro que una barra de ferro! Això significa que qualsevol propietat que depengui de la flexibilitat del material augmenta-rà ràpidament si el fem molt prim. Una d’aquestes propietats, que destaquem aquí perquè Catalunya n’és capdavan-tera en la seva investigació, és la fle-xoelectricitat: la capacitat de TOTS els materials aïllants de generar electricitat quan són doblegats, i una propietat molt important en nanoescala.

Els efectes dels denominadors petits en-cara es poden magnificar més si aquest denominador és exponencial. De fet, la

revolució en l’emmagatzament de dades ha sigut fruit de poder separar dos ma-terials magnètics per un material aïllant que presenta propietats radicalment di-ferent només si es fabrica un àtom més gruixut. Això és precisament el que suc-ceeix amb dispositius electrònics d’efecte túnel, on la probabilitat que un electró travessi una barrera aïllant augmenta exponencialment amb proporció inversa del gruix que es vol atravessar.

Àrees i volumsPerò a més de distàncies, en nanociència també hi juguen les àrees i els volums. La relació entre àrea i volum és una de les bases de l'interès, perquè mentre que l’àrea és proporcional al quadrat de les dimensions, el volum és propor-cional al cub, de manera que com més petita és una cosa, major és la seva pro-porció de superfície exposada per unitat de volum. Com que és en les superfícies on entren en contacte els diferents ma-terials, i per tant on tenen lloc les reacci-ons químiques, la gran proporció d’àrea en relació al volum és precisament la clau de l'interès en moltes aplicacions en nano-química: pel mateix preu (pes) tenim més superfície. Naturalment, tal com passava amb la distància, qualsevol magnitud física que depengui de mane-ra inversa de l’àrea o el volum es veurà magnificada a mesura que baixem cap a la nanoescala. Per exemple, com que la pressió és força dividida per unitat de superfície, és fàcil aconseguir pressions enormes aplicant forces petites sobre àrees nanoscòpiques. Veiem-ho.

Una pressió de 1 GigaPascal equival a una força de 10.000Kg (el pes de dos elefants africans adults!) sobre una àrea de 1cm2, però aquesta mateixa pressió també es pot aconseguir aplicant només una mili-onèsima de gram (la mil·lèsima part del pes d’una formiga!) sobre una àrea de 10nm2. I si les pressions que es poden aconseguir són grans, també ho seran totes aquelles magnituds que depenguin de la pressió –pensem per exemple en

piezoelectricitat (generació de voltatge en apretar un material) o piezoresistèn-cia (canvi de resistivitat elèctrica en res-posta a la pressió). Aquest exemple està il·lustrat a la Figura 1. Ambdós principis, nascuts en la nanoescala, són utilitzats a escala macroscòpica, per exemple per de-tectar el pes d’un vehicle i monitoritzar el seu trànsit o aparcament en ‘smart cities’.

Els nens dels anys vuitanta recordem el Capità Enciam, que ens deia que “els pe-tits canvis són poderosos”, però també aquell anunci de perfums segons el qual “en les distàncies curtes és on un home se la juga”… Qualsevol dels dos ens val-dria perfectament per explicar per què la nanociència és la partida on ens ju-guem el futur. @

ACLARIMENTEn la Figura 1, l'elefant és cortesia de Jens Kreisel, Universitat de Luxemburg. Al seu torn, l'AFM és un disseny de Damaso Alonso (ICN2), i els iridats són de l'article N. Domingo et al, Nanoscale 2015 (col.laboració ICN2-ICMAB-Berkeley).

Gustau CatalanICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats – Universitat Autònoma de Barcelona)ICN2 (Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia - Universitat Autònoma de Barcelona)gustau.catalan@icn.cat

Xavier MartiInstitute of Physics ASCR (Praha - Czech Republic)IGS Research (La Pobla de Mafumet - Tarragona)xavi.marti@igsresearch.com

1 centímetres = 10,000,000 nanometers

23

Monitorización de la red eléctrica en tiempo real

Nuestro colectivo de Ingeniería de Telecomunicación tiene en el sector eléctrico un ám-bito de notable actividad donde desarrollar sus conocimientos y actividad profesional. Para contribuir a este acercamiento, empezaremos por divulgar un aspecto en el que el sector eléctrico ha sido pionero: la implantación de los sistemas SCADA (Supervisión, Control y Adquisición de Datos), de control centralizado para la gestión de la red.

En los años 70, todas las em-presas eléctricas disponían de sistemas SCADA (Super-visión, Control y Adquisi-

ción de Datos), de control centralizado de la red de AT(1). La tecnología disponible y las comunicaciones de la época no permi-tían expandir el control a niveles más ba-jos de tensión, mientras que la presencia de personal en la totalidad de los centros de producción eléctrica tampoco hacía necesario el envío masivo de información a los centros de control.

El valor patrimonial y estratégico de los activos constituidos por subestaciones, transformadores AT/AT y AT/MT(2) y lí-neas de AT, justificaban plenamente el desarrollo organizativo y tecnológico para atender la monitorización en tiem-po real de estas infraestructuras, las cua-

les, y por los mismos motivos, disponían de sofisticados sistemas de protección que eran capaces de proporcionar valiosa información para la correcta explotación de los elementos eléctricos, limitar ries-gos y orientar la localización de las faltas.

Los centros de control actuales son los he-rederos de esta cultura, que se ha ido de-sarrollando mediante la extensión de la monitorización en tiempo real a redes de niveles de tensión inferior y la incorpora-ción tanto de sistemas de protección cada vez más sofisticados como de cálculo que, allí donde no alcanzan los sistemas de medida, permiten al menos estimarlas. De hecho, el desarrollo de las comunica-ciones y las tecnologías de la información han extendido el concepto de centro de control a otros ámbitos no solo energé-ticos sino también a carreteras, túneles,

ferrocarril, etc. Y es que el sistema de mo-nitorización y telecontrol da respuesta a las necesidades de los centros de control para la gestión de los trabajos programa-dos, de incidencias imprevistas, y la vigi-lancia y acción preventiva de la red.

Dos aspectos claveCabe identificar dos aspectos clave que contradicen los apriorismos generalmente extendidos sobre el sector eléctrico. En primer lugar, está altamente tecnifica-do y avanzado, aún cuando a veces se le identifica como anclado en el pasado. Y en segundo lugar, cuenta con una notable presencia de las TIC y de los conocimientos propios de la Ingeniería de Telecomunica-ción que han tenido, tienen y tendrán aún más, un campo importante de aplicación.

Para apreciar la complejidad en la explo-tación de un Sistema Eléctrico de Trans-porte-Distribución basta con observar la dimensión y la diversidad de los elemen-tos que lo componen, sin perjuicio de considerar que los millones de elementos están dispersos en una amplia geogra-fía y generalmente situados en campo abierto y sometidos a duras condiciones meteorológicas. La red eléctrica de trans-porte y especialmente de distribución de energía eléctrica es la infraestructura más extraordinaria que jamás el hombre ha construido sobre el planeta.

La naturaleza imperceptible de la elec-tricidad es una característica que exige que los procedimientos de acercamiento

DE LOS SCADA CLÁSICOS A LOS MODERNOS SISTEMAS DE AYUDA

R Centro de control de Endesa en Cataluña.

24

TE C NOL OGIA

y alejamiento a la red, necesarios para la realización de los trabajos de mante-nimiento, tengan que estar muy protoco-larizados. Más del 80% de las maniobras y carga de trabajo del centro de control están relacionados con la ejecución de los trabajos programados en la red.

Ante una avería imprevista, el centro de control, junto con el personal de campo, debe aislar el elemento averiado y repo-ner el servicio minimizando la afectación sobre los clientes.

Tan solo en Catalunya existen más de 470 grandes subestaciones AT/MT o MT/MT monitorizadas en tiempo real donde se dispone de información de más de 7.500 interruptores, casi 18.000 seccionadores y casi un millar de reguladores de tensión, de los cuales se dispone de mando sobre el 100% de los interruptores.

A este volumen de información topológi-ca hay que añadir la capacidad de mando sobre más de 20.000 elementos en las redes de MT (mayoritariamente 25Kv) y la gestión de casi 125.000 alarmas y tele-señales de vigilancia de estos elementos, de las protecciones asociadas, así como la señalización de servicios auxiliares del conjunto de la subestación.

Puesto que el sistema protector debe ser capaz de mandar información sobre las causas de la actuación, el requisito funcional que debe atender es informar al centro de control del origen y la na-turaleza del incidente (¿qué elemento?), el grado de disponibilidad de dicho ele-mento (¿se puede contar con él?), así como qué parte de la organización de apoyo habrá que movilizar y con qué prioridad (¿a quién hay que activar y cuándo?). Para ello es imprescindible conceptualizar la información.

Las TIC en redes de MTEl desarrollo de las TIC en las redes de MT ha incrementado el nivel de observación y de control más allá de las subestacio-nes clásicas y, en Catalunya, donde hay más de 50.000 CTs(3) MT/BT(4), desde el centro de control se monitorizan más de 4.500 elementos de maniobra teleman-dados en la red de MT.

Los técnicos de operación tienen una acti-tud proactiva mediante la monitorización de la red para mantener una vigilancia continua y una acción preventiva si pro-

cede. Para ello, los centros de control cuentan con el apoyo de la telemetría. Sólo en Catalunya, el sistema recibe (con una periodicidad de 2 a 20 segundos) más de 15.000 medidas, de las cuales más del 30% disponen de unos niveles de vigilan-cia que alertan al técnico de operación.

La magnitud de las cifras manejadas en cuanto a volumen (y puestas como ejem-plo en el caso de Catalunya), pueden parecer, y lo son, muy significativos y re-presentan un reto para un sistema infor-mático de gestión en tiempo real. La pa-radoja del negocio de la distribución es que estas cifras, aún siendo grandes son ridículas cuando las comparamos con el número de apoyos(5) que hay en la red, o también de fusibles, transformadores de medida, vanos susceptibles de caerse o de autoválvulas(6) que pueden ‘morir en combate’ frente a una tormenta eléctrica.

La implantación de sistemas tecnológicos altamente avanzados, junto con proce-dimientos operativos y organizaciones entrenadas, ha permitido no sólo reducir drásticamente los tiempos de interrup-ción sino abrir el futuro hacia la ‘Smart Operation’ y las ‘Smart Grids’.

Ante esta realidad, la transversalidad en la incorporación del conocimiento téc-nico en el sector se perfila como un ele-mento clave de compatibilidad, de cara a transformar y mejorar (tanto en tamaño como en hetereogeneidad) una infraes-

tructura tan valiosa para el país, como es su red eléctrica.

En este sentido, un aspecto relevante del sector eléctrico son los períodos de amortización y de funcionamiento de los activos eléctricos, que difieren sustan-cialmente de los habituales en los secto-res TIC. Así, la vida de un router, de un elemento de telefonía móvil, etc, son de inferior orden de magnitud a los reque-ridos por una subestación eléctrica, un transformador AT/MT o MT/BT, y esto no tan solo contribuye a aumentar la hetero-geneidad de los elementos que están en explotación (en términos generaciona-les), sino que requiere una aproximación incremental y no sustitutiva a la hora de plantear cambios. @

REFERENCIAS(1) Redes de más de 36kV.(2) Redes de entre 1.000V y 36kV.(3) Centro de Transformación.(4) Redes de nivel de tensión inferior a 1.000V.(5) Postes de madera u hormigón o torres metálicas.(6) Pararrayos.

Josep Ballart GuaschAsociado nº 627

R La red eléctrica es la infraestructura más extensa del planeta.

25

La discapacitat d'origen neurològic és un dels principals reptes a què s'enfronten les societats

desenvolupades, segons l'OMS. S’esti·ma que per a l'any 2030, la meitat (5) de les 10 primeres etiologies amb més impacte global, cursaran una discapaci·tat neurològica. La necessitat d'activi·tats de rehabilitació i estimulació cog·nitiva és pròpia de la majoria d’etiologies que generaran aquestes grans discapacitats. Per tant, la necessi·tat de tractaments és una clara evidèn·cia, però en el seu format més tradicio·

Per abordar de manera adequada les implicacions de la discapacitat d'origen neurològic (un dels principals reptes a què s'enfronten les societats desenvolupades, segons l'OMS), han començat a aparèixer al mercat plata-formes tecnològiques que ajuden al desenvolupament de tractaments clínics a dis-tància en mode de telerehabi-litació. És el cas de ‘Guttman, NeuroPersonalTrainer®, que’ permet respondre a aquesta necessitat aportant un valor diferencial als diversos usua-ris implicats en el procés de la rehabilitació cognitiva.

cognitiva, certificada com a ‘Produc·te Sanitari Classe I’, que permet oferir tractaments personalitzats a persones amb problemes cognitius derivats de diferents afectacions neurològiques amb la supervisió contínua de profes·sionals experts.

Els tractaments consten d’una durada de 3 a 6 mesos, amb sessions d’aproxi·madament 1 hora setmanal, segons di·ferents graus d’intensitat, bé de manera intensiva (5 sessions setmanals) o se·miintensiva (3 sessions setmanals). Ca·dascuna d’aquestes sessions inclou un seguit de tasques/exercicis dissenyats especialment per professionals.

A qui s’adreça?Va dirigit a tothom que pateixi diferents alteracions cognitives en els àmbits se·güents:

• Dany cerebral adquirit (Ictus, TCE, etc). • Deteriorament cognitiu lleu o demència.• Estimulació cognitiva infantil (tras·

torns d’aprenentatge i del neurode·senvolupament, DCA, tumors, paràl·lisi cerebral, etc.).

• Salut mental (esquizofrènia, etc).• Discapacitat intel·lectual (adults i nens).

Quins beneficis aporta?La implantació de les TIC en l’àmbit de la salut genera un gran ventall d’avan·

INNOVACIÓ EN SALUT MENTAL AMB L’AJUT DE LES TIC

Plataforma ‘Guttmann, NeuroPersonalTrainer®’, guardonada amb el Premi Alan Turing al Compromís Social en la 20ª Nit

nal, presenten unes característiques que pel propi procés de realització, li·miten el seus beneficis, degut a que:

• Són difícilment escalables. Un profes·sional pot dedicar un temps específic a cada pacient en cada tractament.

• Són unes activitats síncrones i presen·cials. Això dificulta la prestació del servei en múltiples casos per part del pacient: logística de la sessió, despla·çament del pacient.

• Són difícilment generalitzables. La visi·bilitat que té cada professional sobre l'eficiència del tractament es redueix al col·lectiu proper. L'àmbit de conei·xement no queda llavors formalitzat.

Per abordar de manera adequada les implicacions de tot plegat, han comen·çat a aparèixer al mercat plataformes tecnològiques que ajuden al desenvo·lupament de tractaments clínics a dis·tància en mode de telerehabilitació. És el cas de ‘Guttman, NeuroPersonalTrai·ner®’, que permet respondre a aquesta necessitat aportant un valor diferencial als diversos usuaris implicats en el pro·cés de la rehabilitació cognitiva.

Plataforma de telerehabilitació cognitiva‘Guttmann, NeuroPersonalTrainer®’ és una plataforma de telerehabilitació

26

MIR ADOR

tatges no només en la prestació del tractament sinó també en la logística d’accés al servei. “Guttmann, NeuroPer·sonalTrainer®” permet la implementa·ció de nous models assistencials més eficients, sostenibles i d’un grau més elevat de qualitat, que a més són ac·cessibles de manera remota a un gran nombre de pacients.

Des del punt de vista del professional, representa un nou model d’intervenció terapèutic que li suposa nombrosos avantatges:

• Optimitza el temps de dedicació dels professionals amb un model de con·nexió asíncrona.

• Augmenta la personalització i la in·tensitat dels tractaments.

• Automatitza la monitorització segons els criteris establerts pels professionals.

• Aporta informació en temps real sobre els resultats i orientació sobre les opci·ons terapèutiques més adequades, se·gons perfil i evolució de cada pacient.

• Genera coneixement per a l’establi·ment de guies de pràctica clínica.

• Facilita la investigació clínica.

El seu principal element d’eficiència és el Planificador Automàtic (assistent). El professional en té prou amb un sol click per planificar un tractament personalit·zat per a cada pacient, tenint en comp·te el seu estat inicial d’afectació, la llarga experiència acumulada en forma de dades de pacients amb afectacions semblants i tot un seguit de coneixe·ments clínics parametritzats i incorpo·rats al dia a dia.

Addicionalment, la patent ‘Mètode i sistema per guiar amb seguretat inter·vencions en procediments el substrat dels quals és la plasticitat neuronal’ (PCT / ES2008 / 000677), titular en exclusiva de l’Institut Guttmann, li transfereix una singularitat i diferenciació respec·te de qualsevol producte disponible al mercat. Sense anar més lluny, aquest fet permet millorar la relació de recursos necessaris en un factor de 1:20, pel que fa al nombre de pacients que poden ser atesos per un professional amb la meto·dologia presencial, i als que poden ser·ho mitjançant ‘Guttmann, NeuroPerso·nalTrainer®’, amb l’objectiu d’assolir un tractament intensiu i personalitzat.

A més, es produeix un canvi signifi·catiu en la relació assistencial sobre el

col·lectiu de pacients i familiars, ja que permet una millora en:

• Accessibilitat. Poder realitzar un major nombre de sessions terapèutiques de·rivades de tractaments personalitzats i monitoritzats, de forma asíncrona (en el moment que ho pot fer), evitant un nombre de desplaçaments i visites al professional.

• Eficiència. Reducció en els costos glo·bals i percebuts del tractament fent·lo accessible a gran nombre de col·lectius afectats.

• Eficàcia. Tractament adaptatiu, més personalitzat des del punt de vista del perfil cognitiu del pacient.

I tot això amb un complet sistema de reports i informes online del pacient a l’abast del professional.

ResultatsDe les dades clíniques obtingudes amb més de 2.700 pacients, més de 96.000 sessions i 555.000 exercicis, s’observa una millora clínica en el 72% dels paci·ents avaluats (Figura 1).

I pel que fa a les de tots els pacients (‘DCA Adult’, ‘Infantil’ o ‘deteriorament cognitiu’) que han fet servir el sistema i han completat 12 setmanes de tracta·ment amb una avaluació pre/post:

El 72% dels pacients van obtenir una millora clínica d’alguna de les funcions que han exercitat. En concret:

58% dels pacients milloren la seva atenció; 64% dels pacients milloren la seva memòria; 70% dels pacients mi·lloren la seva memòria de treball; 64% dels pacients milloren les seves funci·ons executives.

En definitiva, ‘Guttmann, NeuroPerso·nalTrainer®’ és un exemple de com la combinació de les noves tecnologies dins dels àmbits de la salut permenten generar millores assistencials osten·sibles, traslladables a grans col·lectius d’afectats, democratitzant tractaments

que difícilment serien assolibles ni sos·tenibles des de la modalitat tradicional.

Implicacions ètiques i socials“Guttmann, NeuroPersonalTrainer®” in·trodueix tot un seguit d’implicacions ètiques i socials, entre els quals, podrí·em destacar les següents:

1. Introdueix nous models de prestació de serveis, que poden ajudar a resol·dre necessitats emergents no cober·tes, oferint la possibilitat d’introduir models de risc compartit en la col·laboració públic·privat i dinamitzar l’establiment de pràctiques de valor afegit que il·lustren la complementa·rietat del sistema de sanitat privada.

2. Impulsa la implicació i corresponsabi·lització dels ciutadans en la promoció i el manteniment de la seva salut, a partir de la introducció de models te·lemàtics, distribuint els esforços entre els pacients, les famílies i els professi·onals, en base a l’establiment de nous canals de comunicació i de prestació de serveis que permeten introduir i generar coneixement, potenciant la informació i afavorint la formació.

3. Millora l’equitat i l’accesiblitat als serveis, gràcies al funcionament en xarxa distribuïda i la introducció d’estratègies asíncrones d’interacció terapeuta·pacient.

Tot plegat fa que, amb iniciatives soli·dàries i sostenibles, es pugui contribuir, en la mesura de les nostres possibilitats, a transformar i millorar una part molt necessitada de la nostra societat. @

David Hurtado Màrqueting Estratègic Institut Guttmann

R Figura 1.

72%DE LOS PACIENTES CON

MEJORA GLOBAL COGNITIVA+555.000

EJERCICIO

+96.000SESIONES+2.700

PACIENTES

27

La evolución desde el pri·mer superordenador de la historia, en el año 1979, un Cray construido con un

único procesador vectorial y 160 megaflop/s de potencia, al supercom·putador más rápido de hoy en día, el Tihane2, con casi seis millones de nú·cleos y cerca de 55 petaflop/s, ha sido vertiginosa. El mayor salto tecnológico fue el de los procesadores vectoriales a las tecnologías ‘commodity’. Es decir, de la fabricación de superordenadores construidos a base de procesadores manufacturados y especialmente dise·ñados para la supercomputación, a su sustitución, a finales de los ochenta, por superordenadores construidos a partir de la unión de muchos microprocesa·dores comunes, como los que se utiliza·ban para la construcción de los compu·tadores personales y los servidores.

Esta evolución a las arquitecturas ba·sadas en componentes comunes, llama·da también la revolución de los ‘micro·killers®’ –ya que los microprocesadores consiguieron sacar del mercado la tec·nología anterior–, redujo notablemen·te el coste de los supercomputadores y demostró que muchos pequeños pue·den ganar la batalla a los grandes. El desarrollo de la supercomputación ha seguido por este camino desde enton·ces, creciendo a base de unir cada vez más componentes, y hoy ya hablamos en términos de millones de procesado·

Telecos.cat (Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació) ha tenido la amabilidad de ofrecernos esta tribuna con motivo del décimo aniversario del Barcelona Supercomputing Center y queremos aprovecharla para hablar, no de logros, sino de proyectos y de futuro. Hace 10 años sorprendimos al mundo con la construcción del primer MareNostrum, que obtuvo la calificación de superordenador más rápido de Europa y el cuarto más rápido del mundo. Este fue el momento de nuestro nacimiento como centro. Una década después soñamos con volver a sorprender.

res en un supercomputador y miles de millones de transistores en un solo chip.

Nuevo salto tecnológicoDesde el Barcelona Supercomputing Center creemos que ha llegado el mo·mento de realizar un nuevo salto tec·nológico. Un salto capaz de superar de nuevo los retos de rigidez y coste económico que presenta la tecnolo·gía actual. En la computación de altas prestaciones estamos acostumbrados a un modelo de negocio monolítico, en el que una misma compañía diseña,

MARENOSTRUM SE CONVIERTE EN EL PRIMER SUPERCOMPUTADOR EUROPEO10 años después de su construcción, cuando empezó

siendo el más rápido de Europa

S Tras una década de funcionamiento del superordenador MareNostrum, el director del BSC-CNS “sueña con volver a sorprender”.

28

MIR ADOR

prueba y verifica los chips, los cuales son cada vez más complejos y tienen un coste económico mayor. Ahora se dan las condiciones para volver a romper esquemas, esta vez desde Europa, his·tóricamente rezagada en la carrera de la industria de la computación.

En el 2011, de la mano de PRACE (Partnership for Advanced Supercom·puting in Europe) en el Barcelona Su·percomputing Center iniciamos una línea de investigación en arquitectura de supercomputadores que se está mostrando cada vez más relevante: la construcción de superordenadores basados en tecnología móvil, la de los teléfonos inteligentes y las tabletas. El componente básico de estos superor·denadores serían los procesadores de arquitectura ARM, nacidos de un pro·yecto de investigación europeo y que se han convertido en dominantes en la arquitectura móvil e integrada.

Los prototipos creados inicialmente bajo el paraguas de PRACE y actualmen·te en el proyecto Mont·Blanc, financia·do por la Comisión Europea (CE), están ofreciendo ya resultados preliminares con aplicaciones de computación de altas prestaciones aceptables a nivel de escalabilidad, mejorables en algunos aspectos e increíblemente buenos en otros. Tanto es así, que los principales fabricantes de supercomputadores, como Dell, Bull, HP, Lenovo y Cray, ya han iniciado sus propias líneas de inves·tigación para construir nuevas arquitec·turas basadas en procesadores ARM.

La tecnología móvil aún tiene limita·ciones, como la falta de códigos de co·rrección de errores en las memorias, el menor ancho de banda entre los chips y la memoria o la falta de interfaces es·tándar de I/O. También presenta retos importantes a nivel de programación. Pero ninguno de estas limitaciones ni retos es irresoluble. Solo necesitamos un ‘business case’ para justificar el coste de incluir nuevas características en la ar·quitectura y proseguir la investigación.Estados Unidos, que tiene una envidia·ble tradición de impulsar el desarro·llo de tecnologías de la información y quiere mantener sus posiciones, puso en marcha recientemente el proyecto CORAL, con el que animó a los mejores expertos y a los fabricantes de super·computadores y componentes a partici·

par en un concurso para la construcción de superordenadores de nueva genera·ción para los laboratorios nacionales de Oak Ridge, Lawrence Livermore y Argonne. Con una inversión por encima de los 600 millones de dólares la admi·nistración norteamericana ha acelera·do la investigación conjunta entre IBM, NVIDIA, Intel Corp., Mellanox y Cray, que a través de diferentes alianzas y proyectos, se han comprometido a do·tar a estos tres laboratorios nacionales de supercomputadores de nueva tecno·logía y velocidades de entre 150 y 200 petaflop/s, antes de 2018. Los caminos de mejora marcados por la administra·ción norteamericana fueron claros: más vinculación entre supercomputación y análisis de grandes cantidades de datos, y menor consumo energético.

Mayor flexibilidad y menor costeDiseñar la nueva generación de siste·mas de computación de altas presta·ciones con tecnologías integradas de origen europeo y con diseño europeo no es un sueño irrealizable. Las ventajas de esta nueva tecnología hay que bus·carlas en dos direcciones: mayor flexibi·lidad y menor coste.

En un entorno expansivo para el uso de la supercomputación, la reducción de costes que podría aportar este cam·bio tecnológico es especialmente rele·vante. ¿Qué es un componente ‘común’ hoy en día? La consultora IDC prevé que en 2018 se venderán 2.141 millones de tabletas y teléfonos inteligentes, frente a 291 millones de ordenadores portá·tiles y de mesa(1). La tecnología ARM, usada también para la construcción de videoconsolas, calculadoras y reproduc·tores de música, imágenes y videos u otros productos periféricos, como dis·cos duros y encaminadores, está ya más

extendida que la de los microprocesa·dores tradicionales.

Por lo que se refiere a la flexibilidad como ventaja competitiva, las arqui·tecturas basadas en tecnología móvil nos permiten crear un nuevo modelo, basado en los proveedores IP, los in·tegradores de chips y los productores de semiconductores, en el que los su·percomputadores podrían ser práctica·mente diseñados a la carta. La división de tareas y la incorporación de nuevos actores en la fase de diseño y produc·ción refuerzan la innovación y pueden abrir la puerta a máquinas personaliza·das según la necesidad de cada cliente.

Europa es reconocida por su capa·cidad de producir buen software, pero aún no ha logrado ser una pieza clave en la fabricación de hardware. Tenemos delante de nosotros una buena oportu·nidad para ello. Si nos atrevemos a lle·var a cabo esta empresa de manera con·junta por parte de la administración, la investigación y la industria, estaremos emprendiendo un proyecto tan ambi·cioso como lo fue en su día el Airbus europeo. Una vez más, muchos peque·ños están en condiciones de ganar a los grandes. Hace cinco años en Barcelona iniciamos una línea de investigación que fue el pistoletazo de salida para la revolución de los ‘mobile·killers’®. @

REFERENCIAS(1) www.idc.com/getdoc.jsp?containerId=prUS25077914

Mateo Valero Director del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS)Asociado nº 149

Q Hace cinco años el BSC-CNS inició una línea de investigación que fue el pistoletazo de salida para la revolución de los ‘mobile-killers’®.

29

La darrera innovació de l’àrea d’Impressió 3D als laboratoris que HP té a Sant Cugat del Vallès es diu

3D Multi Jet Fusion™. És tot un prodigi de conversió de bits en àtoms. Fins al punt que canviarà radicalment el sector de la impressió en 3D tal i com ara la conei·xem, ja que imprimirà 10 vegades més ràpid(1) que les tecnologies actuals i cre·arà peces de funcionalitat general com·binant precisió i resistència a uns preus excepcionals(2). Tot això, gràcies a una tecnologia de capçals que cobreixen l’àrea sencera d’impressió en un sol pas i permeten aplicar de manera selectiva agents de fusió i múltiples detalls a un material en pols. Després, aquest mate·rial s’exposa a l’energia necessària per generar la reacció termoquímica ade·quada per fondre’s de manera selectiva. A diferència d’altres tecnologies, un in·crement de complexitat geomètrica no implica despeses addicionals, i els temps i costos de configuració són mínims.

Com que aquesta tecnologia permet la introducció d’una gran varietat d'op·cions de forma ràpida, precisa i selecti·va, de cara el futur esperem anar molt més enllà de les possibilitats que ofereix tot el procés ara mateix. Per exemple, a llarg termini aconseguirà produir peces de diferents materials i diverses propie·tats mecàniques i colors. La nostra visió inclou peces resultants d’una impressió que tindran diferents propietats, com ara la conductivitat elèctrica, la rigidesa, la resistència, la transparència, la fricció, el desgast, la textura, etc.

Personalització d’objectesAra imagineu·vos un món on la perso·nalització d’objectes arribi a un extrem en el qual puguem imprimir·nos aque·lla pròtesi de maluc que només encai·xarà al nostre cos. Un món on els recan·

Sóc responsable de Recerca i Desenvolupament de l’àrea d’Impressió 3D als laboratoris que HP té a Sant Cugat del Vallès. Per als que encara no ho sabeu, en aquest petit indret barceloní la multinacional nord-americana HP hi té un dels centres més emblemàtics de la companyia a nivell mundial. Un centre on hi treballen més de 3.000 persones de 61 nacionalitats diferents i des d’on ja fa 30 anys que s’hi generen innovacions que han revolucionat i continuen revolucionant el món de la impressió digital. L’última és tot un prodigi de conversió de bits en àtoms.

BITS ATÒMICSHP lidera el desenvolupament mundial de la impressió 3D des de Sant Cugat

vis del nostre cotxe es puguin imprimir al moment a la mateixa ciutat on vivim, o que simplement puguem crear es·tructures impossibles de fer actualment, que milloraran exponencialment l’efici·ència energètica dels nostres recursos.

Als laboratoris d'HP estem desen·volupant tant els processos físics i químics com els materials adients per disposar de totes aquestes capacitats en la impressió 3D. També comptem amb un equip d'investigadors que de·senvolupen el programari i els algorit·mes capaços de fer·ho realitat. Per bé que acostumen a passar desaperce·buts perquè no reben l’atenció que els mitjans de premsa es reserven per al maquinari i els materials, cal destacar que juguen un paper essencial i excep·cional per assolir la conversió d’una imatge de pantalla en un objecte que és una realitat matèrica.

El programari proporciona tot el control del sistema. Per exemple, de·termina quins agents hi han d’intevenir i el lloc que han d’ocupar, així com la quantitat d'energia que s'ha d'aplicar al llit de pols per tal d'aconseguir una fusió òptima. En aquest sentit, els nos·tres equips d'investigació de processos i algoritmes col·laboren estretament a fi d'optimitzar la tecnologia Multi Jet Fu·sion™. Aquests mateixos equips també treballen conjuntament en la predicció R Prototip d'impressora 3D Multijet Fusion de HP.

30

MIR ADOR

i el modelatge de processos. Crear bons models de processos farà possible ajus·tar de manera òptima els paràmetres de producció, per tal d'elaborar peces que tinguin les característiques que volen els clients finals. Serà possible predir si un conjunt particular de carac·terístiques es podrà produir dins d'una sola peça i com crear peces per lots; co·nèixer les opinions dels clients finals i dels operadors sobre la funcionalitat i aparença de la peça final i establir qui·na compensació s'hauria d'aplicar a les dades de la peça rebuda per tal d'acon·seguir el resultat desitjat.

Per als objectes impresos en 3D, hau·rem de desenvolupar els estàndards, el control de llaç tancat i les transfor·macions de color. Aquesta tecnologia és molt similar a la que s'ha estat de·senvolupant durant les últimes dues dècades per part d'HP i altres empreses dedicades a la impressió digital comer·cial, per passar de retocar els colors manualment a reproduir·los de manera automatitzada. A més, per als objectes 3D volem especificar i controlar digital·ment no només el color, sinó també les propietats de la superfície, com ara la brillantor i la textura. D'altra banda, i en molts casos, caldrà que el client visua·litzi prèviament la peça final en 3D en una pantalla, abans d'aprovar un cicle de producció.

Velocitat de produccióLa velocitat de producció és un altre paràmetre molt important. Meg Whit·man, CEO de HP, ha comparat la im·pressió en 3D amb com es fon el gel, i té raó: la majoria dels processos són molt lents. La nostra tecnologia reduirà el temps de manera considerable, però aspirem a anar aconseguint altres mi·

llores mitjançant l'ús de múltiples vari·ables més sofisticades de paral·lelisme i de disseny i gestió de la producció. A més, en la majoria dels casos, s'inclou·ran diverses peces dins del volum de construcció. I també es poden aplicar algoritmes d'optimització intel·ligents per serialitzar les entrades de coman·des, per programar la producció i per determinar el flux de treball a la fàbri·ca, orientar les peces i agrupar·les per lots, assignant recursos de producció de manera que es compleixin dos dels requisits principals: les característiques de la peça final i l'acord de nivell de ser·vei o SLA (lliuraments a temps).

DissenyPel que fa al disseny, caldrà eines CAD per comprovar si una peça pot fabri·car·se mitjançant un procés d'impressió 3D, fet que implicarà una producció més eficient. No cal dir que això requerirà estàndards i processos de comunica·ció entre fabricació i disseny. En aquest sentit, estem treballant tant de manera interna com externa (amb socis de la in·dústria) per desenvolupar les represen·tacions de peces i formats d'arxiu que permetin habilitar les capacitats especí·fiques de forma inequívoca (a més de

Jesús LópezR&D 3D Printing Program Manager de HP

l’emmagatzematge i processament efi·cients dels arxius a mesura que són ma·nipulats durant el procés de producció).

Per contribuir a desenvolupar aquest mercat, participem en el Consortium 3MF com a membres fundadors. jun·tament amb empreses de la indústria com Microsoft, netFabb/FIT, Dassault Systems, SLM i Shapeways. La intenció del consorci és definir i impulsar l'adop·ció de formats d'intercanvi i d'impressió 3D disponibles de manera oberta per aquest sector d’impressió 3D/fabrica·ció additiva. També hem anunciat una col·laboració amb Autodesk, perquè volem integrar la plataforma Spark amb la tecnologia Multi Jet Fusion™, per tal de canviar la manera de dissenyar i de produir les peces. El nostre objectiu no és cap altre que impulsar la propera re·volució industrial.

Per tot plegat, no cal dir que per mi ser membre ara mateix del laboratori d'impressió 3D de HP és una fita il·lusionant i única! @

REFERENCIAS(1) Segons les proves de HP fetes l'octubre de 2014 per a un conjunt representatiu de peces, en un procés per lots que comparava la injecció de tinta tèrmica de HP basada en la tecnologia Multi Jet Fusion™ amb les principals tec-nologies d'impressió en 3D dels EUA: sinterització selecti-va amb làser (SLS) i modelatge per deposició fosa.

(2) La tecnologia Multi Jet Fusion™ aprofita la tecnologia d'injecció de tinta tèrmica específica de HP per oferir resultats de més velocitat i cost inferior als de qualitat similar assolits amb altres dispositius més cars, com ara la sinterització selectiva amb làser (SLS).

Exemples d'impressió corresponen a resultats aconseguits pel prototip d'impressora 3D Multijet Fusion de HP.

31

L’AÏLLAMENT DE LA GENT GRAN TÉ SOLUCIÓ

TECNOLÒGICA

L’aïllament afecta cada cop a més persones, en especial les més grans, i impacta negativament en

la seva salut i qualitat de vida. A mesu·ra que les persones envelleixen a les grans ciutat modernes, les xarxes per·sonals de confiança que desenvolu·pem al llarg de la vida es debiliten. Aquest és un procés natural que afecta a gran nombre de persones a tot el món, però més especialment a Europa i la seva població.

L’any 2014 la ciutat de Barcelona comp·tava amb 1.613.393 habitants, dels quals 345.969 tenien 65 anys o més (21.4%). 14 anys abans, el 2000, n’hi ha·via 331.665, una xifra que ha augmentat a raó de 1.400 persones l’any. Al mateix temps l’índex de sobreenvelliment (pro·porció de la franja de població a partir dels 75 anys respecte a la de 65 fins als 74), ha augmentat del 46,2% al 53,5%, en aquest mateix període.

A més, la soledat està relacionada amb la qualitat de vida: les persones grans que se senten soles són més propenses a expressar menys satisfacció vital, en comparació amb individus ben connec·tats. Amb l’agreujant que les persones

grans que estan soles tenen de mitjana més probabilitat de patir certs proble·mes com ara: ingressar en establiments residencials, requerir els serveis d’ur·gència mèdica, patir depressió o desen·volupar demència.

Cap a la teleassistènciaAmb l’eclosió de les noves tecnologies, la popularització dels ‘smartphones’, la connexió de banda ampla, etc., els dar·rers anys s’han anat creant les condici·ons d’impuls de moltes iniciatives que afavoreixen les condicions de vida de la gent gran. Ara mateix, hi ha un gran nombre d’experiències en matèria ‘e·health’ i ‘m·healt’ amb persones grans, però no n’hi ha gaires que vagin més enllà de la prova pilot i arribin a un pú·blic ampli i universal. Potser un dels ser·veis més universalitzats i amb més èxit arreu és la teleassistència. Doncs sobre aquesta base s’ha bastit el projecte Vin·cles BCN, que s’enfronta al repte de fer accessible la tecnologia a un sector de població poc habituat a fer·la servir.

Precisament per això és molt important que el mitjà utilitzat tingui uns requisits d’usabilitat molt senzills i universals. És a dir, que prioritzi la simplicitat d’ús per facilitar que l’usuari pugui estrènyer ben fort el lligam afectiu amb el cercle de persones de confiança que té a l’entorn.

En aquest sentit, el projecte Vincles BCN aborda la problemàtica de la soledat i l’aïllament social de les persones, espe·cialment de les més grans, creant o en·fortint les xarxes personals de confian·ça mitjançant l’ús d’una aplicació (app) en un dispositiu mòbil.

Amb l’eclosió de les noves tecnologies, la popularització dels ‘smartphones’, la connexió de banda ampla, etc., els darrers anys s’han anat creant les condicions d’impuls de moltes iniciatives que afavoreixen les condicions de vida de la gent gran. Ara mateix, hi ha un gran nombre d’experiències en matèria ‘e-health’ i ‘m-healt’ amb persones grans, però no n’hi ha gaires que vagin més enllà de la prova pilot i arribin a un públic ampli i universal. Potser un dels serveis més universalitzats i amb més èxit arreu és la teleassistència. Doncs sobre aquesta base s’ha bastit el projecte Vincles que presentem a continuació.

Projecte Vincles BCN

Q Vincles BCN té el repte d’empoderar a la gent gran en l’ús de la tecnologia com a eina de relació i comunicació, però sobretot té el repte de construir xarxes, donar-los suport i mantenir-les actives.32

MIR ADOR

veis socials, i de forma proactiva, oferirà als usuaris la possibilitat d’activar les se·ves xarxes de confiança. Els promotors connectaran les persones grans aïllades amb els seus cuidadors familiars, amics, veïns i els professionals que l’atenen, fet que ajudarà la persona gran a teixir la seva xarxa d’atenció col·laborativa.

Aquestes xarxes s’activaran de manera personal per a cada persona gran que hi participi o a través d’una persona de suport, i la seva coordinació es farà de manera molt eficient a través d’una plataforma digital accessible des de diferents dispositius. Això permetrà als membres del cercle participar·hi, respondre a les necessitats i alertes, i comunicar·se, seguint les indicacions donades per l’usuari, el cuidador o els professionals. Vincles promou sinèrgies entre els sectors professional (de la me·dicina) i domèstic (família, amics, veïns) per millorar significativament l’atenció, trencant barreres i co·creant serveis per al benestar de les persones aïllades.

Per a que Vincles tingui èxit, els usua·ris principals i els usuaris secundaris hauran d’entendre la importància de mantenir un cercle de confiança actiu, regenerant·lo si s’ha afeblit, o bé cre·ant·lo de nou si no existeix. De la ma·teixa manera, els usuaris també hauran d’entendre que la tecnologia Vincles pot ajudar·los a obtenir i mantenir un cercle de confiança que funcioni. Per als usuaris que no arribin a dominar els entorns digitals, Vincles es coordina·rà amb el programa Barcelona Radars, que detecta les persones aïllades i les vincula als serveis formals i les formes de suport comunitàries.

En definitiva, Vincles té el repte d’em·poderar a la gent gran en l’ús de la tecnologia com a eina de relació i co·

municació, però sobretot té el repte de construir xarxes, donar·los suport i mantenir·les actives.

Solució tecnològicaEs tracta d’un disseny molt accessible que permet el seu ús fins i tot a perso·nes analfabetes. Alguns dels àmbits on s’està treballant actualment són:

• Formar un equip de tecnologia amb els millors experts de comunicacions, mobilitat, arquitectura, i Big Data de l’Ajuntament.

• Disposar d’una app prou eficient i ro·busta.

• Definir l’arquitectura tecnològica del projecte.

• Desenvolupar la plataforma Vincles, integrar·la amb el MDM (Mobile De·vice Management) i amb els siste·mes d’informació de serveis socials. Desenvolupar l’aplicació Vincles dels usuaris i de familiars, amics, volunta·ris i professionals.

Voldríem destacar finalment que el projecte Vincles BCN va guanyar el primer premi del concurs internacio·nal ‘Mayors Challenge’, promogut per la fundació Bloomberg Philanthropies. Dotat amb 5 milions d’euros, l’Ajunta·ment n’hi destinarà 5 més del pressu·post municipal per desenvolupar·lo entre el 2015 i el 2017. @

Ramon SanahujaDirector d’Innovació Social de l’Ajuntament de Barcelona

El serveiEl servei Vincles parteix de la idea que la tecnologia és un instrument al servei de les persones, que pot facilitar a gran escala una solució al problema de la so·ledat que difícilment es podria resoldre a través de programes més tradicionals. El seu objectiu de fons és construir, man·tenir i donar suport a les xarxes de con·fiança de les persones grans mitjançant l’ús de l’app Vincles, per aconseguir re·duir la soledat i l’aïllament i augmentar la qualitat de vida de la gent gran.

El doble repte a què s’enfronta és l’esca·labilitat i la transferibilitat. Pel que fa al primer, cal arribar a un nombre d’usu·aris important i, per tant, anar més en·llà del nivell de proves pilot. El pla de treball preveu començar amb 20 usu·aris, seguir en una primera fase amb 200, per passar en darrera instància als 20.000 a Barcelona. Sobre el segon, cal trobar una solució a un problema que és universal i que afecta a la majoria de ciutats. Pensant precisament en això, Vincles BCN incorporarà una solució tecnològica d’opensource (software lliure), que facilitarà l’adopció per part d’altres ciutats.

EnfocamentL’Ajuntament de Barcelona va gestar el projecte Vincles BCN d’innovació social per mirar de trobar la millor solució a l’aïllament dels seus ciutadans quan arriben a la vellesa. I ho va fer pensant que calia estimular la participació i co·responsabilitat de la ciutadania en la cura de les seves persones grans.

Per això, en aliança amb organitzacions socials líders, promou la creació de xar·xes d’atenció col·laborativa per a perso·nes aïllades i els seus cuidadors. Aques·ta ‘aliança’ ha de suposar la creació d’un cos de promotors que des dels ser·

R El projecte Vincles BCN va guanyar el primer premi del concurs internacional ‘Mayors Challenge’, promogut per la fundació Bloomberg Philanthropies.

33

LLEGA LA VISIÓN INTELIGENTE

Imaginemos la siguiente situación: pongamos so·bre la mesa unas gafas de corrección visual, añada·

mos un ordenador, una cámara, un mi·crófono y varios sensores. La experien·cia inicial sufre un cambio radical. Imaginemos las posibilidades que se abren ante nosotros: no solo las infini·tas aplicaciones para la vida personal —visualización de cine de forma privada, obtención de información de nuestro entorno, interactuación con nuestros perfiles digitales, entretenimiento—, sino también las múltiples aplicaciones profesionales pensadas y diseñadas para diversos sectores, incluso para el ámbito de las telecomunicaciones.

En este caso, tales aplicaciones adquie·ren una gran relevancia cuando habla·mos de realidad aumentada. La super·posición de elementos virtuales, como

objetos, animaciones o material audio·visual sobre cualquier imagen/contexto en tiempo real que recoge una cáma·ra se denomina realidad aumentada. Cuando se utiliza con las ‘smartglasses’ se obtiene la posibilidad de interactuar con el entorno, aprovechando la trans·lucidez de las lentes: desde instalar cualquier equipo tecnológico en casa hasta implementar sistemas y aplica·ciones TIC. Además, la fusión de las ‘smartglasses’ con la realidad aumenta·da permite la creación de aplicaciones profesionales ‘ad hoc’; es decir, aplica·ciones adecuadas a una situación o uso determinado que aportan una solución específica para resolver un problema o satisfacer una necesidad.

Por tanto, más allá de un uso con fines de ocio (como el visionado de materia·les audiovisuales o la navegación por la red), la realidad aumentada encuentra salidas óptimas como herramienta pro·fesional, aportando un valor real para solucionar problemas u optimizar mé·todos de trabajo. Este es el punto de partida de las aplicaciones profesiona·les para las ‘smartglasses’. A partir de aquí, las pueden utilizar tanto técnicos como supervisores, en labores ‘in situ’ (monitorización remota, soporte a car·gos ejecutivos, etc). Y si en el ámbito profesional la productividad es un in·centivo de uso de las ‘smartglasses’, en el docente los estudiantes pueden sa·carle partido como herramienta de so·porte formativo.

Asociamos fácilmente la palabra ‘smart’ a los ‘smartphones’ o teléfonos inteligentes. No obstante, la tecnología ‘smart’ es una innovación asumida y aceptada incluso para cambiar la forma en que vemos el mundo con dispositivos como las ‘smartglasses’, de realidad aumentada.

Gafas de realidad aumentada Moverio BT-200 de Epson

Asimismo, es importante reseñar la ca·pacidad de uso ‘manos libres’ de este dispositivo, que permite interactuar con nuestro entorno mientras visualizamos información recopilada y ampliada me·diante programación. Esta tecnología ‘wearable’ (llevable) resulta de especial interés cuando la manipulación de cual·quier objeto en nuestra labor profesio·nal requiere de una ayuda extra a través de software o monitorización remota: por ejemplo, en entornos de redes/servidores donde debe detectarse un punto de interés sobre el que actuar, o también para la identificación de secto·res en grandes espacios, etc.

Al alcance de la manoTodo lo mencionado anteriormente no es una simple quimera, es una realidad y está disponible tanto para profesiona·les como para particulares. Sin ir más lejos, la multinacional Epson lanzó su concepto de ‘smartglasses’ Moverio BT·200 hace ya un tiempo, y ya va por su segunda generación. Ello les supone incorporar notables mejoras implemen·tadas a partir de la experiencia inicial, tales como visión transparente, reduc·ción del tamaño y peso de un 50% y un 60%, respectivamente.

34

MIR ADOR

materiales audiovisuales en HD o 3D; visionado binocular y translúcido, con diversos grados de opacidad para me·jorar el contraste; y sistema de sonido Dolby Digital Plus.

Raúl SanahujaPR Manager Epson Ibérica

Las Moverio BT·200 van equipadas con el sistema Android 4.0.4., que amplía de forma considerable la variedad de apli·caciones disponibles para el dispositivo. Asimismo, incorporan visualización de

Por otro lado, ofrecen una autonomía de uso de hasta seis horas, que enalte·cen sus prestaciones de movilidad y le dotan de realidad aumentada en cual·quier momento y lugar, ya sea en la ofi·cina, en la calle o en casa. Asimismo, las Moverio incorporan giroscopio y acele·rómetro, tanto en la tableta (pad) como en las gafas, para interactuar de forma eficiente con el entorno.

Incorporan además una memoria inter·na de 8 Gb que puede ampliarse hasta 32 Gb, y se presentan con diseño com·pacto y ligero propio de la tecnología ‘wearable’. Un cúmulo de prestaciones que añadidas a las diferentes opciones de conectividad, navegación y uso in·tuitivo, junto a un precio muy compe·titivo (de 699 €, muy por debajo de los más de 4.000 € de un dispositivo similar de la competencia), las convierten en sumamente apetecibles.

En cuanto al resumen de sus principales características, es el siguiente:

• Imagen percibida de hasta 320 pulga·das en resolución qHD.

• Conectividad Wi·Fi, Bluetooth 3.0 y Miracast5.

• Sensores incorporados que incluyen cámara, giroscopio, GPS, aceleróme·tro, brújula y micrófono.

• Procesador de doble núcleo de 1,2 GHz y 1 GB de RAM.

• Memoria interna de 8 GB, con posibili·dad de ampliación de hasta 32 GB.

• Duración de la batería de hasta seis horas.

• Funciona con Android 4.0.4• Sistema Dolby Digital Plus.• Diseño compacto y ligero.

Más información sobre casos prácticos, características técnicas y material au·diovisual en www.epson.es/moverio @

Principales aplicaciones profesionalesPuesto que las Moverio BT·200 funcio·nan con diferentes tipos de aplicacio·nes, Epson ha creado la plataforma Moverio Apps Market, que contiene las aplicaciones desarrolladas espe·cíficamente para ser usadas con las propias ‘smartglasses’ como soporte. En ella tienen cabida aplicaciones de consumo, de mercado comercial y de sectores verticales. Además, los desa·rrolladores de apps pueden contactar con Epson para comercializar su soft·ware para ‘smartglasses’ Moverio BT·200 en https://moverio.epson.biz.

Gran parte de las aplicaciones para profesionales o para particulares que nutren la Moverio Apps Market es el resultado de la colaboración entre Epson y empresas del mercado de la realidad aumentada, que llevan mu·chos años trabajando con este tipo de tecnología y han encontrado en las ‘smartglasses’ Moverio BT·200 el mejor soporte para sus apps. Entre las em·presas colaboradoras se cuentan APX Labs, Metaio, AR Project, NGRAIN, On The Go Platforms, Aero Glass, Mekorot, TEXA y Rochester Optical.

Las principales aplicaciones profesio·nales de las ‘smartglasses’ Moverio BT·200 son la siguientes:

• Skylight permite al usuario el acceso a información y recibirla a través de su campo de visión. Concebida para un uso corporativo, permite el acce·so a propia infraestructura TI y dispo·ner de toda la información y todos los recursos de la empresa.

• On The Go Platforms es una interfaz de realidad aumentada que hace posible la interacción con gestos, de forma que su uso en el ámbito de las ingenierías disminuye el riesgo que supone dejar de mirar la máquina que se esté arreglando o calibrando.

• Mekorot llevó a cabo una selección de soportes para que las utilicen los técnicos de la compañía en el man·tenimiento de las instalaciones. En colaboración con Fieldbit, desarrolló un avanzado sistema para realizar complejas tareas de mantenimiento. Puesto que necesitaba un soporte para aplicar el sistema desarrollado, comprobó qué ‘smartglasses’ se adap·taban mejor a las funciones de los téc·nicos y eligió las Moverio BT·200.

• Texa ha desarrollado una aplicación de realidad aumentada para su uso en los talleres de mecánica. Esta apli·cación evita que el mecánico deba apartar la vista del vehículo para mirar el instrumento de diagnóstico porque todos los datos se proyectan en las ‘smartglasses’ y, además, tam·poco tiene que manipularlas porque responden a órdenes orales.

35

Es posa en marxa el

directori de formadors

Ja està en funcionament el “Di·rectori de Formadors” de Tele·cos.cat amb l’objectiu d’impulsar els associats amb experiència en el camp de la docència i pro·moure la impartició de cursos de l’àmbit de les telecomunicacions a través d’entitats que gestio·nen la formació per a aturats impulsada pel SOC, d’empreses i entitats de formació continua, d’escoles de Cicles Formatius de Grau Mig o Superior, d’escoles universitàries i dels cursos orga·nitzats per Telecos.cat.

El directori, a més, permet especificar l’àmbit d’especia·lització dels formadors segons diverses categories: audiovisual i multimèdia; infraestructures de telecomunicació; patents, propi·etat intel·lectual i homologaci·ons; radiocomunicació i mesures radioelèctriques; senyalització i control; sistemes d’informació i telemàtica; sistemes electrònics; soroll i acústica; i xarxes i serveis de telecomunicació.

Els membres del col·lectiu que vulguin formar part d’aquest directori han d’omplir un formu·lari que trobaran a la pàgina web. Fent això ja quedaran registrats i Telecos.cat facilitarà aquestes dades als diferents centres i en·titats per a què es posin en con·tacte amb els nostres enginyers quan sorgeixi l’oportunitat. @

El Cafè de les Telecos, un espai de participació dels nostres enginyers

Ja fa més d’un any que vam po·sar en marxa la tertúlia mensu·al que porta per títol El Cafè de les Telecos. Es tracta d’una ter·túlia de format radiofònic, que també s’enregistra en vídeo, i en la qual es parla, en cada edi·ció, d’un únic tema relacionat amb les TIC i la manera com aquestes transformen la socie·tat. Al llarg de les 20 edicions que ja s’han enregistrat, El cafè

de les Telecos s’ha anat conso·lidant com un espai de partici·pació dels nostres enginyers, on poden fer sentir la seva veu i la seva opinió professional. A tall d’exemple, en els darrers mesos s’han tractat temes com el mercat laboral, els serveis de mobilitat, les dones en les TIC, l’espai, i l’accés als serveis de telecomunicacions en les zones d’estiueig. @

+ INFO:

Nous descomptes i promocionsI recordeu que tots els mem·bres de Telecos.cat poden gau·dir de descomptes i promocions en àmbits molt diversos com per exemple les assegurances i la salut, els productes TIC i de consum, serveis bancaris o ofertes d’oci.

Per exemple, poden gaudir d’interessants descomptes en centres esportius com el Club Turó Barcelona David Lloyd, el Nova Icària Esports Club i el grup SEAE, que gestiona la piscina municipal de Sitges, les piscines Bernat Picornell de Barcelona i el complex esportiu

municipal de Les Franqueses.També podeu gaudir d’un

seguit d’avantatges pel que fa a les assegurances de cotxes, llar, responsabilitat civil pro·fessional (per a empreses i en·ginyers), vida, accidents, baixa laboral, despeses quirúrgiques, dependència, hospitalització i rendes d'invalidesa amb la Mú·tua dels Enginyers.

Així mateix, també gaudi·ran d’interessants descomptes i avantatges als centres d’Ins·tituts Odontològics, òptiques Sanabre, al Banc de Sabadell, a la Fundació Punt Cat o al Círcol

Maldà entre molts d’altres.Tota la informació sobre els

descomptes de què poden gau·dir els membre de Telecos.cat està disponible l’apartat Ser·veis/Avantatges i Descompets de www.telecos.cat @

Dos mesos de subscripció gratuïta a La Vanguardia

Fruit de l’acord de col·laboració que tenim amb La Vanguardia, Telecos.cat regala als membres del col·lectiu una subscripció durant 60 dies i de manera totalment gratuïta a l'edició en paper i digital del diari. Així, poden gaudir de rebre La Van·guardia a primera hora a casa seva o a l'oficina, i també tin·

dran l'edició digital per al seu tablet, smartphone o PC. Fins al 31 de desembre de 2015 es pot demanar aquesta subscrip·ció gratuïta i passats els 60 dies de la promoció, rebran una oferta especial de subs·cripció. A més, en el cas que ja siguin subscriptors de La Vanguardia, poden obsequiar

amb aquest període gratuït a un familiar o amic. @

+ INFO:

OFERTE S COMERC IALS I SERVEIS

36

Nou Servei d’Actualitat Professional

En la nostra activitat pro·fessional del dia a dia, els enginyers hem d’estar alerta de les oportunitats professio·nals que tenim al nostre en·torn. Per això, des de Telecos.cat hem endegat un servei d’actualitat professional pels membres del nostre col·lectiu que consta d’un but·lletí electrònic que s’envia el dilluns de cada dues setma·nes i d’un espai exclusiu a la web. Així, t’ajudem a estar al

dia de totes les novetats pro·fessionals!

Algunes de les informaci·ons que s’inclouen en aquest servei són: licitacions públi·ques; concursos de premis, projectes o idees tecnològi·ques; call for papers i crides d’experts; programes de su·port per al finançament, sub·vencions i similars, i diferents oportunitats de col·laboració amb entitats. Aquest servei és possible gràcies a què, di·àriament, l’equip de Telecos.cat detecta les convocatòries més destacades disponibles d’àmbit local, autonòmic, es·tatal i europeu i les inclou en l’apartat de la web. @

Grans descomptes per l’IoT Solutions World

CongressCom a entitat ambaixadora de l’In·ternet Of Things Solutions World Congress i gràcies als acords de col·laboració amb els organitza·dors, Telecos.cat ha pogut oferir als membres del col·lectiu condicions molt avantatjoses per assistir a aquest congrés internacional que se celebrarà a Barcelona del 16 al 18 de setembre.

Així, durant el mes de març es va llençar una campanya per ofe·rir una entrada gratuïta a tots els participants de la 20ª Nit de les Te·lecomunicacions que els permetrà accedir a la zona d’expositors del congrés. A més, aquesta promoció es va fer extensiva a tots els mem·bres de Telecos.cat

Paral·lelament, s’han pogut llençar dues campanyes més per adquirir amb un 50% de descompte l’acreditació per a totes les activi·tats del congrés. La primera campa·nya, ha estat especialment dirigida als membres del col·lectiu residents a l’estranger i a les empreses i enti·tats internacionals amb qui Telecos.cat manté contactes i acords de col·laboració. L’altra ha estat dirigida al conjunt del col·lectiu, que durant una setmana va poder aprofitar aquest descompte. @

Apunta’t gratuïtament a la gala-jornada “Sant Gabriel 2015”

“Telecos, l’enginyer/a del Segle XXI”El 29 de setembre celebrarem la festivitat de Sant Gabriel, patró dels enginyers de telecomunicació. L’acte s’obrirà donant la benvinguda i fent el lliurament d’insígnies als nous membres que s’hagin incorporat al col·lectiu durant el darrer any.

Tot seguit, donarem pas a la Jornada que porta per títol “Telecos, l’enginyer/a del Segle XXI”, amb la participació de Miquel Oliver, professor del Departament d’Infor·mació i Tecnologies de la Comunicació de la UPF, i d’Alba Rosado, fundadora i directora d’operacions de ProtoPixel.

A continuació es farà la final del concurs musical per triar l’himne dels Telecos. La Vi·lanova Big Band del Conservatori Municipal de Música “Mestre Montserrat” de Vilanova i la Geltrú interpretarà en directe, i davant del públic assistent, les composicions esco·

llides finalistes pel jurat. A continuació, es procedirà a la votació i tria de l’himne defi·nitiu que ens haurà d’identificar.

Com a colofó de l’acte es donarà a conèi·xer el resultat obtingut de les votacions a la nova Junta Directiva, en el cas que hi hagi més d’una candidatura, i es farà, en qual·sevol cas, la presentació del resultat del procés electoral.

Per últim, no hi ha celebració sense un brindis amb cava. Per això, al finalitzar en el mateix ‘hall’ brindarem amb cava i ho aprofitarem per fer ‘networking’ amb tots els companys i assistents.

No et perdis aquesta cita i anota·la a la teva agenda! @

Inscripcions gratuïtes a: www.telecos.cat

SAN T GABRIEL 2015

3737

El nou repte emprenedor, un canvi de paradigma

Es comença a donar valor als intangibles, al raona·ment lògic creatiu i a la ‘Teoria de les Limitacions’

com a impulsors de la millora i el canvi organitzatiu de les empreses. La suma de les millores en cadascuna de les àrees d’empresa no equival a la seva millora total, sinó a la del potencial de la part més feble.

Pensar des de la innovació, en qual·sevol de les seves múltiples perspec·tives, és font de competitivitat en la mesura en què va associada a l'obten·ció d'algun tipus d'avantatge respecte als competidors, amb el consegüent increment de vendes i beneficis.

La nostra vocació per crear sinèrgies entre emprenedors i empresaris, im·plicant també a universitats, associa·cions, empreses, organitzacions... ens ha decidit a crear una associació sense ànim de lucre, la Cambra d’Emprene·dors i Empresaris, Associació Catala·na, que té com a objectiu posar en el mateix plànol aquest gran potencial que tenim al nostre país. Un potencial, però, que cal dinamitzar.

Crec personalment que és una de les sortides, més que vàlida, a la crisi que ens està colpejant física i moralment. Fruit de la signatura de convenis de col·

Les nostres màximes: “L'emprenedor, la nostra raó de ser”, “Emprenedor + Empresari = Clau de l'èxit”, “Cap pro·jecte al calaix”.

Volem i propiciarem que hi hagi un acostament generacional entre em·prenedors i empresaris. Entenem que aquesta és l'única via d'enteniment en·tre tots dos col·lectius; com hem dit, el col·lectivisme preval sobre l’individua·lisme i aquesta és la base del canvi de paradigma que anunciàvem al principi.

A la Cambra també hem creat un nou espai per a les empreses que s'orien·ten a donar un millor servei a la col·lectivitat, la ‘Cambra Conscient’. Des d'aquesta perspectiva entenem que no·més des del despertar de la consciència podem generar un impuls empresarial abocat als altres, on el per què i per a què de les nostres accions siguin unes preguntes constants en el dia a dia. No·més quan el benefici econòmic no és l'objectiu sinó la conseqüència, podem centrar·nos en el veritable objectiu de qualsevol activitat humana, el bé comú.

Per tal de generar consciència, vertebra·rem la ‘Cambra Conscient’ en tres eixos: la formació, la inserció del tercer sector i l'ètica empresarial. No pretenem crear dogma sinó ben al contrari, generar un fòrum de debat on l'obertura de mires faci créixer el nostre projecte i la nostra consciència, i on des de la humilitat de no ser perfectes, podem generar acci·ons que millorin el nostre entorn dins de les nostres possibilitats. @

És evident que estem vivint un canvi de paradigma en la creació de noves empreses, que propicia el desmantellament del model d'empresa vertical, on preval l'individualisme, i la seva substitució per un de transversal emparat en el col·lectivisme i on l'individu deixa de tenir importància en benefici del col·lectiu.

laboració hem aconseguit ser un refe·rent en el món de l'emprenedoria, albi·rant un futur a curt i mitjà termini amb un alt poder decisori i d'influència.

Hem dinamitzat la promoció de pro·grames adequats per al desenvolupa·ment de l'emprenedoria i del potencial directiu de l'empresari, la creació de sinèrgies entre emprenedors i empre·saris, i la promoció del seu desenvolu·pament econòmic i financer.

Acostament entre emprenedors i empresarisEn aquest canvi de paradigma (en el qual la Cambra d’Emprenedors i Empre·saris, Associació Catalana som pioners), proposem la creació d'un espai que anomen ‘I+D Virtual’, on l'emprenedor aportarà innovació, actitud, aposta de futur, iniciativa, il·lusió... i l'empresari, per la seva banda: experiència, treball ben fet, maduresa, know·how… per tal que en un ÚNIC espai sigui possible fer un vestit a mida a qualsevol iniciativa o projecte que sigui viable.

Alexandre GonzálezPresident Cambra d'Emprenedors i Empresaris, Associació Catalana

V I NCL ES

38

SabadellProfessional

PROactiu:Posem a disposicióteva una targetade crèdit gratuïta.Ser proactiu és, per exemple, oferir-te una targeta Visa amb unaassegurança d’accidents de fins a 120.000 euros i que, a més amés, sigui gratuïta. I si vols, també la pots personalitzar amb laimatge del teu col·legi.

Si ets membre de l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicaciói vols promoure la teva feina, protegir els teus interessos o els teus valorsprofessionals, amb Banc Sabadell ho pots fer. Et beneficiaràs de lessolucions financeres d’un banc que treballa en PRO dels professionals.

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses.O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu.

Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem atreballar.

sabadellprofessional.com

Cond

icio

nsre

visa

bles

enfu

nció

del’e

volu

ció

delm

erca

t.S’

aplic

aran

les

que

estig

uin

envi

gora

lban

cen

elm

omen

tde

lafo

rmal

itzac

ió.D

ocum

entP

ublic

itari.

Dat

ad'

emis

sió:

Juny

2015

El banc de les millors empreses. I el teu.

EL GESTOR IN FORMA

En tots els casos, per tant, Hisenda sempre estableix que totes les despe·ses d’aquest tipus no poden ser exces·sives ni desmesurades i s’ha de poder justificar la seva necessitat.

ExclusivitatUn altre criteri important que aplica Hi·senda és l'exclusivitat. En aquest sentit, inclourem (tal com ja hem dit abans), les despeses derivades de la utilitza·ció de vehicle propi o també del mòbil. Unes altres deduccions com a despesa també poden ser les dels subministra·ments tant elèctrics com telefònics. Fins i tot, es pot deduir el cost estimat de l’espai dedicat a local d'activitat (ni que sigui el d'una habitació del propi habitatge habitual, un fet força habitu·al ara mateix), per bé que Hisenda pot desestimar de les nostres despeses si prèviament no hem separat els con·sums domèstics, de caire privat, dels de l'activitat econòmica.

La deduïbilitat d'una despesa per de·terminar el rendiment net d'una activi·

El detall de les despeses que s’acostuma a suportar en l’exercici d’una activi·tat econòmica per compte

propi, pot començar per les relaciona·des amb l’ús de vehicle propi: combusti·ble, assegurances, reparacions, etc. En aquest cas, està bastant clar que seran deduïbles en l'IRPF si es demostra la seva afectació exclusiva a l'activitat pro·fessional (DGT CV 9·2·00; CV 3·11·08).

Es considerarà una prova suficient de la seva deduïbilitat, la comptabilitat i declaracions corresponents a liqui·dacions presentades pel contribuent i que obliguen a la inspecció a acreditar el contrari (segons TS Catalunya 18·09·07, Rec 1801·1803). Això mateix també té plena validesa per a les quotes de rènting (DGT 29·5·01). És a dir, la utilit·zació del vehicle ha de ser d'ús exclusiu per a l'activitat econòmica exercida. En el cas dels menjars, seran deduïbles sempre que es justifiqui la seva neces·sitat i que s'hagin fet en poblacions di·ferents a la de residència del professi·onal, atès que es considera que s’hi ha hagut de desplaçar per realitzar la seva activitat. Amb una única condició: que aquestes despeses no siguin excessives o desmesurades (DGT 5·8· 04).

Altres despeses deduïbles seran els cursos de reciclatge o formació profes·sional (DGT CV9·2·00), subscripció a re·vistes i publicacions, així com l'assistèn·cia a sessions formatives i conferències en altres països (DGT 30·12·99) i viatges professionals, sempre que quedin con·venientment justificats i registrats en els llibres·registre obligatoris i no siguin excessius o desmesurats. (DGT 5·8·04).

tat econòmica es condiciona a la seva necessitat i a la seva realitat, i correspon al contribuent haver d’acreditar les dues condicions. La prova que la despesa ha estat efectivament realitzada pot fer·se per qualsevol procediment admissible en dret, sense que la concurrència dels requisits formals de les factures que la legislació exigeix, sigui en principi re·quisit necessari ni tampoc suficient per si mateix (TEAC juliol ·6·02).

La deduïbilitat de les despeses està condicionada, a més d'altres requisits, al fet que quedin convenientment justi·ficats mitjançant l'original de la factura o document equivalent, i registrats en els llibres·registre que, amb caràcter obligatori, ha de portar el contribuent (DGT 24.3.04).

Recordem que no són deduïbles les despeses justificades mitjançant factu·ra incompleta (AN 4·5·00) ni les despe·ses documentades en simples papers, sense que s'aporti una altra prova de la seva realitat (TS 26·6·94).

En resum, convé guardar tots els do·cuments acreditatius de la realització d'una despesa necessària per a una activitat econòmica, juntament amb un full de ruta en cas de viatge, i tenint en compte que els imports han de ser raonables, en el sentit que puguin ser suportats pels ingressos de l'activitat. En l’ús de mitjans tècnics per a la realit·zació de l'activitat econòmica, com ve·hicles o telèfons, recordem l’aplicació del criteri d'exclusivitat com a principi de la seva utilització per a l'activitat econòmica exercida. @

Joan PàmiesElite Gestión Empresarialwww.elitegestion.es

Deducció fiscal de despeses en l'activitat desenvolupada

Quan es desenvolupa una activitat econòmica per compte propi, és habitual haver de suportar una sèrie de despeses de difícil justificació davant d'Hisenda, però que són realment necessàries per realitzar l'activitat. Cal esmentar, entre d'altres, les despeses de restaurants, telèfon, utilització de vehicle propi, peatges, pàrquings...

40

Legalització telemàtica dels llibres d’empresa

Cada any els empresaris han de visitar el Registre Mercantil per legalitzar determinats llibres d’empresa, dipositar els comptes i, si s’escau, inscriure canvis mercantils rellevants. A partir d’ara ja no hauran de visitar-lo tant sovint perquè aquest tràmit obligat de legalització es podrà fer telemàticament.

El Registre Mercantil asse·gura l’accés de terceres persones a una informa·ció necessària i veraç,

d’acord amb la consignació de la seva data d’entrada i la recollida completa d’un determinat contingut relatiu a la imatge fidel de la situació econòmica i jurídica de l’empresa. Atesa aquesta base, i com que les noves tecnologies permeten un accés més fàcil, segur i universal als continguts del Registre, ara la nova reglamentació que autorit·za el seu ús per a la legalització de de·terminats llibres d’empresa, és un avenç en aquesta línia.

Com a regla general, i d’acord amb les novetats aportades per l’art. 18 Llei 14/2013 d’emprenedors i Instruc·ció DGRN del 12/02/2015, a partir de l’exercici 2014 tots els tràmits del Re·gistre Mercantil queden afectats –en comparació al sistema tradicional– de la manera següent:

PrimerTots els llibres d’empresa –cal desta·car·ne: els Comptes anuals, el Balanç, Actes de la Junta de socis i registre de socis– han d’estar en suport electrònic per presentar·los telemàticament.

SegonPer fer aquest tràmit cal disposar d’al·ta en serveis telemàtics del web del Col·legi de Registradors, que identi·fiqui l’empresa o el seu representant (‘Etoken’ del mateix Col·legi, www.registradores.org/registroVirtual/des·cargas.do, ‘Ancert’ del Notariat, o DNI electrònic). La generació del llibre en el suport adient es podrà fer mitjan·çant diversos programes (‘Legalia’, pertanyent al web citat) i en els for·mats habituals (Excel, Word, Acrobat Reader, Open Office).

TercerDeterminats llibres que abans no s’acos·tumava a presentar, ara cal fer·ho. Ens

persones), constarà al Registre quins són els socis de les empreses i també les seves decisions preses en Junta. Per tant, constaran moltes més dades sobre l’empresa al Registre Mercantil.

CinquèLa situació actual del Registre Mercan·til queda com segueix: d’una banda, s’obliga a la legalització telemàtica com a garantia d’integritat i de la data de presentació, d’aquells documents dipositats amb el certificat electrònic, i, d’altra banda, es manté l’elevació a document públic d’aquells actes que hagin de ser inscrits. Al capdavall, doncs, per via de la legalització tele·màtica i de la protocol·lització s’obte·nen garanties equiparables.

En conclusió, cal insistir en el fet que és obligatori legalitzar els llibres d’em·presa –sense perjudici dels dubtes generats per la suspensió per part del TSJM–. L’objectiu és que el tràmit de legalització ara esdevingui més àgil i econòmic, tot i les dificultats pròpies de qualsevol canvi d’operativa.

La legalització constitueix, en efecte, una garantia d’autenticitat que perse·gueix impedir que la comptabilitat es pugui falsejar, per la qual cosa la fal·ta de legalització dels llibres minva els ressorts que permeten a tercers d’assegurar·se que aquests no han estat manipulats (SSAP BCN, Secc. 15ª, 12/03/2014 i 20/03/2014), sobretot davant de desbalanços, insolvències i reclamacions de responsabilitat contra els administradors. @

Carlo Gervasoni VilaDespatx Ibáñez Almenara

referim sobretot als Llibres d’Actes de la Junta de Socis i del Registre de Socis. Fins ara, es diferenciava (d’entre els lli·bres legalitzats), els presentats al Regis·tre Mercantil i els que no. Ara aquesta dicotomia s’esvaeix, perquè tot el que es legalitza també s’ha de presentar (cal dir que la Interlocutòria 84/2015, de 27 d’abril, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid –TSJM–, suspèn la Instrucció de la DGRN abans citada, per considerar que la nova publicitat mer·cantil d’informació confidencial i pri·vilegiada no preveu salvaguardes que evitin possibles perjudicis).

QuartAls efectes probatoris de la mateixa em·presa, i almenys per al control de l’Ad·ministració pública (i potser de terceres

L'ADVOCAT INFORMA

41

En la connexió externa es va instal·lar un captador de la lectura instantània del comptador, capaç de llegir les dades de consum i demanda d'energia de l'esco·mesa elèctrica principal de tot l'Auditori i instal·lacions annexes i transmetre·les cap al servidor de l'eina gemweb.

Amb aquesta eina es pot obtenir una visualització de totes aquestes dades, fer un anàlisi per part dels tècnics es·pecialitzats i acabar decidint sobre els bons i mals funcionaments de la instal·lació energètica del recinte. A més a més, es va habilitar una pàgina web on es va poder fer un seguiment online

del consum instantani.A continuació es reflecteixen les xifres

i gràfiques obtingudes per a cadascuna de les variables ambientals monitoritza·des i de l’energia consumida durant la 20a Nit (Figures: 1a, 1b, 1c, 1d, 1e). @

MONITORITZACIÓ DE LA 20a NITSensorització de variables ambientals (humitat, il·luminació,

CO2 i temperatura) i d’energia consumida

La 20a Nit de les Teleco·municacions i la Informà·tica va acollir 900 perso·nes en el recinte de

l'Auditori en dos espais, un d'obert on es va fer el còctel i el networking, i un altre de tancat, el de les butaques. Des del grup d'Energia i TIC de Telecos.cat, vam voler aprofitar aquesta ocasió per demostrar el que es pot arribar a fer amb les TIC. Així doncs, gràcies a les empreses Open Energy i Effilogics, es va fer una instal·lació completa que es descriu a continuació.

En el recinte interior es va instal·lar un total de 5 sensors ambientals que mesuraven constantment els nivells d'humitat, d'il·luminació, de CO2 i de temperatura. Tots aquests sensors esta·ven connectats amb tecnologies sense fils i transmetien les dades (M2M, mac·hine·to·machine) per 2G cap al servidor central de gemweb, que disposa de l'inventari i la facturació energètica, on es tracta automàticament tota aquesta informació per poder fer estudis i gestió dels consums, dels costos i de les emis·sions contaminants equivalents.

Gonzalo SalazarGT Energia i TICAssociat núm. 919

Per demostrar el potencial de les TIC en la gestió de l'energia, fent servir sensors, comunicacions i software, presentem un exemple transversal de les telecomunicacions, l'electrònica i la informàtica per tal de visualitzar, gestionar i manegar l'energia d'una instal·lació i d'un esdeveniment.

R Figura 1a. Concentració CO2.

R Figura 1b. Energia.

R Figura 1c. Humitat.

R Figura 1d. Lluminositat.

R Figura 1e. Temperatura.

'I N T E RNOS '

43

Reviso els aprenentatges, adaptacions i adopcions de 20 anys de treball inter·nacional, que inclouen: la meva base com a enginyera de ‘telecos’, la meva formació en gestió (inicialmente com a enginyera de sistemes i del projecte d’enginyeria d’un sistema de control SCADA); la meva trajectòria amb caps i equips d'alt rendiment en els 10 anys dedicats a la gestió tecnològica de pro·jectes de grans esdeveniments (4 olím·pics, diverses copes del món, cimera de l’ONU, Jocs Panamericans…); la di·recció d'operacions a Sud·Amèrica; la direcció del programa empresarial de transformació operacional a Espanya, Portugal i Sud·america; del canvi del sector TI al d’energia i l’experiència dels darrers 6 anys; el treball en grups de benchmarking; la participació en programes d’innovació i proximitat al món de les start·up’s...

I a part de l’estratègia i l’operativa, tre·ballo el dia a dia per obrir l’equip cada cop més a l’aprenentatge; fer·lo més conscient, disposat i preparat per als canvis (tot el que hem après aporta valor); més capaç de sortir de la zona de confort per innovar entenent el con·text, per analitzar amb rigor i aprendre del prototipatge de les noves idees. Tancar aquest dia a dia ens permet se·guir el lema de Technip: “Take it Furt·her” (portar·ho més enllà), com equip però també individualment en els nos·tres reptes personals. @

PORTAR-HO MÉS ENLLÀ COM EQUIP I TAMBÉ INDIVIDUALMENT

Som ‘telecos’, som notícia

Dirigeixo l'àrea d’Enginye·ria de Software de Technip, que gestiona glo·balment el portfoli de

projectes TI, a més dels equips de des·envolupament, suport i manteniment del software estratègic per a tot el grup. Això vol dir, integrar en cada pro·jecte (sempre, amb els controls opor·tuns), la fase de construcció, test i en·trega per ús del software, o la seva configuració i/o adaptació. L’evolució i els resultats d’aquests projectes de desenvolupament de software, d’inte·gració de sistemes i d’infraestructura, són clau per a una visió realista de l’efi·ciència i productivitat que les TI apor·ten. Mesurem aquesta evolució i resul·tats i els publiquem en el ‘reporting’ de la gestió global de les TI.

L’equip és internacional, localitzat en tots els continents. Treballem diària·ment en remot, ho fem amb normalitat i eficiència, gràcies a la utilització es·tructurada de les eines de telecomuni·cacions des de les diferents empreses del grup, i a sessions presencials de treball d’equip on compartim visió, ob·jectius i treballem la comunicació.

Som un equip conscient que el nostre coneixement, especialització i dedica·ció a les TI fa possible i afegeix valor als projectes de les àrees de negoci del grup. Per un costat, treballem per entendre de primera mà les situacions que es presenten en els grans projectes d’enginyeria, manufactura o construc·ció, per aportar solucions TI robustes, segures i innovadores, que sempre

Montse GuàrdiaDirectora d’Enginyeria de Software de TechnipAssociada núm. 520Delegada de Telecos.cat a França

Escric aquest article en el vol de tornada a París. He passat el dia en una sessió de treball amb els companys de Frankfurt de la multinacional Technip (www.technip.com) on treballo des de fa quasi 7 anys. El seu lema i de tots els treballadors és “Take it Further” (portar-ho més enllà), tant com a equip com individualment en els nostres reptes personals.

poden anar més lluny i millorar l’es·calabilitat, que és clau. De l’altre, som conscients que el nostre llenguatge professional especialitzat i el dels nos·tres companys d’altres àrees de l’em·presa són diferents, així que treballem per establir·hi un pont i anticipar una ‘bona traducció’ que ens garanteix una alta productivitat.

Dirigeixo l’equip de gestió per aportar un bon suport als caps dels projectes de TI. Valorem i recolzem el seu conei·xement de la gestió d'equips, de la ges·tió financera, de risc i de l'ús i aplicació dels processos, mètodes i eines. Els for·mem per treballar amb un equip divers culturalment que els pugui permetre ser més eficients combinant talents i experiències. Valorem, en la gestió de risc, la creativitat per convertir poten·cials impactes en oportunitats.

'I N T E RNOS '

44

“SEMPRE HE VOLGUT ACONSEGUIR GESTIONAR LA PRÒPIA EMPRESA”

Som ‘telecos’, som notícia

Un cop entregat el projecte final de carrera, vaig tenir clar que abans d’empren·dre havia d’aprendre del

món laboral i vaig entrar al sector de la consultoria, a Accenture, on vaig passar 7 anys fent de consultor SAP de ‘Busi·ness Intelligence’. Com que això no em va treure del cap el meu objectiu a ter·mini mitjà, em calia anar sembrant fora de l’empresa per poder recollir més en·davant els fruïts que desitjava. Tant és així que, durant aquest període vaig treure temps d’on fos per participar en tres empreses, dos de les quals del sec·tor de l’hostaleria i Internet que se·gueixen funcionant.

Ara fa més d’un any, va arribar el mo·ment de deixar el món de la consultoria i iniciar un projecte molt engrescador: juntament amb dos socis vam decidir crear Flying Free Films (www.flyingfree·films.com). Es dedica a utilitzar els ‘dro·nes’ en el sector audiovisual (publicitat, documentals, cinema), així com al sec·tor més industrial (seguiment d’obres, revisió d’infraestructures).

Els ‘drones’, o més formalment els RPAS (Remotely Piloted Aircraft System), te·nen un gran potencial en àrees molt di·verses: en defensa, agricultura, revisió d’infraestructures, ajuda en rescats... i sobretot, en el camp audiovisual. Actu·alment, disposem d’una flota de 7 ‘dro·nes’ de diferents mides, des dels més petits, fabricats en processos industri·alitzats que permeten aixecar càme·res GoPro o Reflex, fins a ‘drones’ més grans i fets a mida, capaços d’enlairar càmeres de vídeo més pesades, com la Red Epic, per a rodatges de publicitat, amb una estabilitat d’imatge excel·lent.

La tecnologia dels ‘drones’ està millo·rant ràpidament. Fins al punt que ja permeten una operació molt segura

Xavier PlanasDirector de Flying Free FilmsAssociat núm. 2.066

Durant la carrera d’Enginyeria de Telecomunicació cursada a la UPC li donava voltes al meu futur professional i tenia molt clar quin era el meu objectiu més endavant, però en canvi ignorava què havia de fer a l’acabar. El meu projecte a termini mitjà no era altre que aconseguir gestionar la meva pròpia empresa, encara que no fos del sector ‘telecos’.

gràcies a tots els sistemes integrats de control de posició en 3D (accelerò·metres, GPS, control d’altura baromè·tric...), a sistemes duplicats per oferir redundància, i també a la programació del ‘drone’ per definir com actuar en cas de pèrdua de senyal de l’emissora (per exemple, que torni al punt d’ori·gen de forma automàtica). El gran han·dicap ara mateix, i on s’esperen aven·ços més importants, és en l’autonomia de vol dels aparells més pesats.

El mercat dels ‘drones’ és molt recent. L’Estat espanyol el va regular per pri·mera vegada el juliol del 2014 i la nos·tra empresa va ser una de les primeres autoritzades per AESA per operar. Això sí, aquesta primera regulació és molt restrictiva, atès que no permet el vols dels ‘drones’ en nuclis urbans o per

sobre de concentracions de persones. També restringeix el seu vol en l’espai aeri controlat i en l’àrea d’influència dels aeroports (això implica, per exem·ple en el cas de l’aeroport del Prat, des del Vendrell fins a Mataró). Per tot ple·gat, fer volar un ‘drone’ a Barcelona està prohibit i no s’accepta encara que se’n demani un permís, ni que sigui per volar a un màxim de 10 metres d’alçada en una zona tallada al trànsit.

Per sort, això ha de canviar ben aviat. En els propers mesos està previst que surti la nova legislació que permeti volar els ‘drones’ en aquestes circum·stàncies, complint un seguit de requi·sits. Aquest canvi en la legislació ha de permetre que s’obrin moltes no·ves oportunitats de negoci, ja que per exemple segons l’últim informe fet públic per l’Ajuntament de Barcelona, titulat ‘Barcelona, una ciutat que pro·mou els rodatges i l’audiovisual’, l’any 2013 es van fer 2.494 produccions a la ciutat comtal. @

'I N T E RNOS '

45

Analizar, actuar y avanzar (Reflexiones y estrategias vanguardistas para construir en su vida, su familia, su organización y su comunidad un ciclo virtuoso de ilusión, innovación y mejora continua)Autor: Agustin Argelich Casals / Editorial: Argelich Networks

Tal com indica el mateix subtítol, som davant d’un recull de reflexions i es·tratègies avantguardistes orientades a bastir la pròpia vida, família, organit·zació i comunitat, a partir d’un cercle virtuós d’il·lusió, innovació i millora continuada. Una breu carta de pre·sentació en què l’autor (reconegut consultor internacional en TIC i únic membre espanyol de la junta directi·va de la Society of Communications Technology Consultans Internacional), explicita l’essència del seu pensament teòric sobre el món del lideratge, la gestió del canvi i la motivació. Un destil·lat que conjuga una doble visió tècnico·científica i il·lustrada de la rea·litat, fruit d’una formació híbrida d’en·ginyer empeltat d’ideals humanistes autodidactes. I que resumeix de ma·nera molt sintètica el conjunt d’obs·

tacles detectats en qualsevol procés de millora i que obliga a afrontar·los i a anar·los superant per poder avan·çar. Tot plegat, mitjançant les eines i estratègies adequades, siguin filosòfi·ques, organitzatives o tecnològiques, per entrar en una espiral ascendent de progressió contínua. @

Web Índex 2014-2015www: thewebindex.org/report/

El primer índex global que mesura la con·tribució d’Internet al progrés econòmic, social i polític analitza l’evolució de 86 paï·sos a partir de variables com el preu d’una línia telefònica en relació amb el nivell d’in·gressos de la població, les lleis que prote·geixen la llibertat d’expressió, el nivell de transparència de les institucions, la igualtat d’oportunitats o el creixement de petites i mitjanes empreses. El rànquing l’encap·çalen els països que tenen alts nivells de riquesa, baixos nivells de desigualtat i una forta protecció de les llibertats civils. En aquests països s’obté un creixent benefici econòmic i social d’Internet. En canvi, als països on no s’ha afavorit que la majoria de la població tingui accés a la Xarxa, ha augmentat la desigualtat i ha disminuït la protecció dels drets que afecten la parti·cipació política. La resposta que haurien de donar els governs a aquesta situació, segons la World Wide Web Foundation, es resumeix en:1. Accelerar i garantir l’accés universal a

Internet i assegurar que tothom pot uti·litzar la xarxa de manera segura, lliure i en condicions de privadesa.

2. Tractar Internet com qualsevol altre ser·vei públic i evitar la discriminació de preus en el trànsit de dades, com propo·sen alguns operadors.

3. Invertir en l’educació pública de qualitat per a tothom per evitar la bretxa digital i assegurar que el progrés tecnològic no deixa ningú enrere.

4. Promoure la participació democràtica i fer servir internet per protegir les lliber·tats civils i augmentar la transparència de les institucions.

5. Crear oportunitats i eliminar obstacles a través de les TIC per ajudar els grups de·safavorits a accedir a la salut, l’educació o la igualtat de gènere. @

Big Data para directivosAutor: Albert Solana i Genís Roca / Editorial: Urano

Què significa Big Data en termes em·presarials? Quins beneficis aporta la gestió de les dades i com els directius han d’incorporar projectes Big Data a les empreses que lideren? La resposta dels autors a la primera pregunta és que el Big Data és la presa de decisions o la prestació de serveis basats en l’ús de fluxes de dades digitals i la capa·citat de processar·los en temps real. I sobre els rèdits que aporta, diuen que millorar la gestió diària de les empre·ses a través de l’obtenció d’informació de forma periòdica i automatitzada depèn de les dades que estiguin al nostre abast, així com de la informa·ció útil que podem obtenir d’altres fonts digitals. En aquest sentit, Solana i Roca diuen que és clau reflexionar sobre com podem processar aquesta informació per tal que tingui més va·lor i sobre com aquestes dades poden ajudar·nos a oferir un producte o ser·

vei millor en funció de les preferències i el comportament del nostre client. Les 124 pàgines d’aquesta guia ràpida estan farcides d’exemples pràctics per tal d’ajudar el lector en l’adopció dels sistemes de gestió basats en dades, la seva interpretació i la posada en marxa de mesures eficaces en aquest àmbit. Un llibre de caràcter divulgatiu pensat per ajudar als directius a detec·tar les oportunitats empresarials que ofereix el Big Data. @

C A L I D OSCOPI

46

M y vision for the Digi·tal Single Market is to make Europe a world leader in information

and communication technology.

But —just as importantly— my vision is also to make Europe a leader in the Internet of Things, in Big Data and in "Industry 4·point·zero" as we call it in Germany.

Because we are now at a particularly interesting and momentous juncture. Europe has not been the winner in ICT and telecommunications in recent years. In fact, we have been falling be·hind in that competition. But now, with the digitalisation of industry, there is a new round in the global competition. And in this tournament Europe can also bring to bear its industrial strength.

Catalonia is one of the regions in Eu·rope with a strong industrial base and will therefore be able to contribute sig·nificantly to this challenge. I also come from a state with a strong industrial base —Baden Württemberg. There are many areas in Europe with similar features, such as Lombardy in Italy or Rhône·Alpes in France. The important thing is that we join forces in Europe to build the Digital Single Market and thereby make Europe a much more attractive place for investment in the digital economy and society, but also a more attractive place to work and live.

To achieve this goal we are working in several strands:

• To build Trust and Confidence: Every·body should be in a position to have trust in online activities and be able to access services easily and with confidence cross·border. Europe should set a global standard here.

Vision for Digital Single Market

• To remove restrictions: Consumers should not be discriminated against in their online activities on bases of nationality, residence or localisation.

• We are working to ensure Access and Connectivity: We need to en·sure investment in reasonable/high speeds and bandwidth across the EU and everywhere in the EU, also in rural areas. Today, a village without broadband is a dying village.

• To Build the Digital Economy we also must improve the educational infra·structure to strengthen skills, with·out which the Digital Single Market cannot succeed.

• We are working to promote e·soci·ety: Citizens and businesses should benefit from e·government, e·mod·ernisation, e·solutions and e·services that are interlinked across the EU.

• Last but not least, we must also strengthen Digital Innovation & Re·search.

As I said, Europe has gone from the po·sition of a leader to that of a laggard in advanced digital networks.

Up to €750 billion in GDP growth and as many as 5.5. million jobs in the economy of the EU are at risk by 2020 because of the lack of next·genera·tion network investments. European consumers and businesses experience slower connections, leading to less val·ue and slower economic growth. Fast connectivity to the Internet is the foun·dation of a modern digital economy and a key enabler of innovation.

These trends must be turned around, if Europe is to remain competitive in the global digital. Doing so requires a shift in gear.

EU action for telecommunications has so far led to a number of improve·ments, notably:

• A sound regulatory framework for electronic communications, promot·ing competition and consumer rights;

• Promoting investment in broadband networks supporting high·speed In·ternet;

• Supporting wireless technologies, such as 3G and LTE, through the ra·dio spectrum policy programme;

• Protecting mobile users from high roaming charges when travelling in the EU or internationally;

• Taking a leading role in internation·al discussions on Internet develop·ment and governance.

However we need to be much bolder and much more ambitious to break down national silos and advance to a Digital Single Market that deserves the name. @

Günther H. OettingerEuropean Commissioner for Digital Economy and Society

T R I BU NA

47

16-18 SEPTEMBER 2015 GRAN VIA VENUE

A UNIQUE EVENT FOCUSED ON INDUSTRIAL IOT SOLUTIONS

INTERNET OF THINGS

Focus Areas:

Transportation & Logistics

Manufacturing

Healthcare

Energy & Utilities

Innovation

Tecnology

4,000 Attendees

80+ Speakers

50+ Exhibiting Companies

IOT

Barcelona iCapital 2015

Hosted by In partnership withCONSORTIUM

Supported by Diamond Sponsors Silver Sponsors

* Get a 50% discount on the Full Congress Pass by using the Promo Code before the 17th of July.

Special Offer

Promo code*

VNR65D9Viots@firabarcelona.com www.iotsworldcongress.com #iotswc

TELECOS,

29 de setembre

Conferències

ST. GABRIEL 2015

Reconeixements

Copa de cava i Networking

Final del Concurs per triarl’Himne dels Telecos

Espai Francesca Bonnemaison(Sant Pere Més Baix, 7, Barcelona)

Inscripció gratuïta: www.telecos.cat

L’ENGINYER/ADEL SEGLE XXI

de 18.00 a 21.00 h