Revista Povimon núm. 6

CURS 2011-2012 NÚM 6 II ÈPOCA ANY IV

REVISTA DE L’INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PORRERES

POVIM N

POVIMONPOVIMONRENEIXRENEIXDE LES SEVESDE LES SEVESCENDRESCENDRES

.news

Revista QuatrimestralNúm 6 - Any IV

IES PORRERESCTRA. MONTUIRI S/N 07260

PORREREST 971 168 590 – F 971 168 217

[email protected]

COORDINADOR

Biel Vich

Comissió de la revista

Amaia Iturraspe

Mika Obrador

Correcció lingüística

Amaia Iturraspe (català)

Mª Antonia Segarra (castellà)

Neus Oliver (anglès)

Maquetació

Biel Vich

Professors col·laboradors

Joan Miralles, Miquel Nigorra,Joan Ramon Xamena, Rafel Ni-gorra, Jerònia Grimalt, NeusOliver, Margalida Sampol, Mar-galida Barceló, Joana M.Tomàs, Miquel Gayà, YolandaFernández, Miquela Ollers, M.Antonia Segarra, AntòniaMora, Mariona Cervera, Llo-renç Vallespir, ...

Aquesta és una revista in-dependent i plural. La sevaopinió s’expressa nomésper mitjà dels editorials.Els articles firmats expres-sen únicament l’opinió delsseus autors.

Editorial

POVIMON TORNA A PUBLICAR-SE

SUMARIEDITORIAL 2

OPINIÓ 3

NOTÍCIES 4

Les Verges 4

Uep! Com anam? 5

Ni una passa enrere 6

Finançant el viatge 7

Repartint verdura 8

Povimon crea un bloc 9

ENTREVISTES 10

Mika Obrador 10

Guillem Llinàs 11

REPORTATGES 12

Eleccions al CE 12

Halloween i Tots ... 14

Activitats de Nadal 16

CREACIÓ 18

Paranòies del temps 18

Què sóm? 19

Estimat Lluc 20

Puede, pero ... 21

Microrelats 23

Poesia visual 24

MÚSICA 25

The A-Team 25

ARTS & CRAFTS 26

FLC 28

Sustainable living 28

Comenius a Àustria 29

PASSATEMPS 30

HORÒSCOP 31

CONTRAPORTADA 32

Reapareix un any després de la seva “supressió”

esprés d'un curs de silenci reneix la revista de l'IES Porreres. Aparegudael 2008, la revista Povimon va esdevenir el mitjà d'expressió i comuni-cació de la comunitat educativa del nostre institut durant dos cursos, i

se'n van publicar cinc números.Entre els mes de setembre de 2008 i el mes de juny de 2010 la nostra revistava posar a l'abast d'alumnes, pares, professors i personal no docent una ra-diografia, el més fidel possible de l'esdevenir diari d'aquest centre. Mitjançantaquest mitjà de comunicació qualsevol persona podia fer-se una idea del queés l'IES Porreres i la seva ideosincràsia: les activitats i festes del centre, elsprojectes educatius i culturals, els concursos literaris, els intercanvis i viatgesd'estudis, els treballs i creacions dels alumnes, l'anuari fotogràfic dels grups-classe i del claustre de professors, les opinions de la comunitat educativa, lesmancances i propostes de futur, etc.Noves prioritats i una forma diferent de fer les coses van provocar que durantun curs no tinguéssim cap notícia de Povimon. Però Povimon no havia mort,simplement romania en hibernació. I és que la revista mai va ser formalmentsuprimida. Sobre els papers seguien existint una revista de centre i una comis-sió encarregada de la seva publicació. Però el coordinador mai va ser nomenati la coordinació mai es constituí. La revista havia estat suprimida de fet, peròno de dret.Aquest hivern anormalment llarg ja s'ha acabat i ara ha arribat la nostra par-ticular primavera. És l'hora de despertar i de tornar a posar-nos a fer feina. Po-vimon (acrònim de de les tres viles a les quals dona servei el nostre IES:Porreres, Vilafranca i Montuïri) torna a publicar-se i com vos vam dir en el nos-tre primer editorial "només ens resta dir-vos una cosa: col·laboreu!".Ara, com en aquell llunyà 2008, vos tornem a dir que esperem ansiosament elsvostres articles, fotografies, dibuixos, còmics, poemes i narracions. En la nos-tra llengua, que serà la vehicular d'aquesta revista, però també en qualsevolde les que es parlen i estudien en aquest institut. Sense vosaltres no somningú! Llarga vida a la revista Povimon!

2 setembre-desembre 2011

D

Opinió

LES VERGES SÍ!

L’ÚS LES NOVES TECNOLOGIES A L’AULA

LES VERGES NO!

Té sentit seguir celebrant la festa de les verges al segle XXI?

Aquest curs s’ha de completar la “digitalització” de les aules de 1r cicle

Xisca Melià VivesAquest any, per les Verges, els alumnes de quartd’ESO del meu institut han venut bunyols per ferdoblers per anar al viatge d'estudis. Jo en vaig com-prar i varen ser molt bons.Quan vaig arribar a ca meva, ma mare em va con-tar com se celebrava el dia de les Verges quan ellaera petita. La tradició era que el dia de les Vergesal vespre, després de sopar, un grup d'al·lots ana-ven a ca una nina i li cantaven una cançó, mentreen la mà duien clavells. Després ella els convidavaa entrar, i els oferia bunyols, vi dolç i llepolies.Em va agradar molt aquesta tradició, voldria queara encara es fes perquè pens que és molt diver-tida.En acabar de contar-me això li vaig proposar ferbunyols per mon pare. A ella li va agradar la idea.Va ser la primera vegada que feia bunyols, sempreels feia la meva padrina. Ens varen sortir molt bonsi em va agradar molt fer-los. L'any que ve vull re-petir. També el meu germà i jo li vàrem dur un pla-tet a la meva padrina, ja que ella enguany no en vafer. Li varen encantar!Al vespre vàrem sopar. Quan vàrem acabar li vaigdir a mon pare que teníem una sorpresa per ell. Elsva tastar i també li varen agradar molt.

Philipp RoigAquest curs han posat pissarres digitals a totes lesaules de 2n d'ESO. La pissarra té moltes funcions,com per exemple: projector d'imatges des d'un or-dinador que està damunt la taula del professor.Amb la pissarra podem aprendre a través de pre-sentacions powerpoint, documentals o pel·lículesprojectades o jocs educatius com per exemple elJclic.La pissarra digital té un funcionament senzill a l'ho-ra de cercar informació a Internet. Però quan hasd'escriure és més complicat, primer perquè l'ordina-dor ha de reconèixer la nostra lletra i en segon llocperquè s'ha d'escriure amb un llapis digital que fauna lletra estranya, però és divertit perquè pots es-criure de diferents maneres i amb diferents colors.Des que han posat la pissarra digital ens han facili-tat la feina a classe i l'han feta més divertida. Jotrob que a nosaltres també ens haurien de posarordinadors per poder cercar informació i poder ferels treballs i redaccions a l'ordinador; però, bé,tenim una pissarra digital que els de 3r i 4t d'ESOno tenen i ens conformam.

Anna Barceló EscodaEn aquest text diré la meva opinió sobre la festa otradició de les Verges. També diré el que hauríemde conservar i el que no.D'una banda, aquesta tradició, la de les Verges,vendria a ser una tradició religiosa, perquè abansels homes o joves anaven a cases de dones,al·lotes, a cantar-lis cançons per demanar si volienser les seves al·lotes i elles els hi oferien bunyols.Però les dones havien de ser verges segons l'esglé-sia. Així doncs vindria a ser una tradició religiosa.Aleshores, una persona religiosa potser pensa queaquesta tradició s'hauria de conservar, però jo trobque no.D'altra banda aquesta tradició ja no serveix de resperquè els joves ja no van a cases d'al·lotes a de-manar per ser el seu al·lot ni res d'això. L'únic quees fa, que trob que no ho hauríem de llevar, són elsbunyols, però tampoc no importa fer una festa perfer bunyols, es poden fer durant tot l'any, així queaquesta tradició no importa que es faci.En síntesi aquesta tradició hi ha persones que els hiagrada i troben que no s'hauria de llevar, però jotrob que l'únic bo que té són els bunyols i com quees poden fer durant tot l'any i és l'únic que es fa,aquesta tradició es pot eliminar completament.

3setembre-desembre 2011

Dibuix fet per Phillip Roig a classe de català. Aquest cursserà el de la implantació de les noves tecnologies a l’IESPorreres: primer foren les pissarres digitals, després laplataforma moodle i per al darrer trimestre s’esperen elsultraportàtils

Redacció-ExtraescolarsDia 21 d'octubre celebrarem les Verges a l'IES Po-rreres. Com cada curs els alumnes de 4t d'ESO ambl'ajuda de la Comissió d'Extraescolars i dels seus tu-tors van organitzar de venda de bunyols en tempsd'esplai. La finalitat era doble, conèixer la tradiciódel " Les Verges" i aconseguir diners pel viatge d'es-tudis. La setmana anterior es varen repartir alsalumnes de 4t d'ESO tiquets de 3€ i de 1€ per ferla venda anticipada i així saber el número aproxi-mat de bunyols que s'havien de fer. Amb la vendaanticipada es varen vendre 2000 bunyols.

Enguany es varen vendre més de 2000 bunyols

DIADA DE LES VERGES A L’IES PORRERES

Paral·lelament la CNL i departament de català vantreballar la llegenda de Les Verges i altres activitatsrelacionades amb els bunyols a l'aula, amb l'objec-tiu de muntar un plafó sobre aquesta tradició.Per altra banda, el departament de música s'enca-rregà d'organitzar l'ambientació musical. Segonsens ha informat Joana M. Tomàs, coordinadorad'Extraescolars i professora d'àmbit social i lingüís-tic, també, com és tota una tradició, els alumnesde diversificació curricular treballaren a l'aula d'in-formàtica "La llegenda de les 11000 Verges i la ce-lebració a Mallorca d'aquesta tradició".De les 8 a les 10:45h professors d'extraescolars,tutors i voluntaris s'encarregaren d'ajudar les bun-yoleres a organitzar tota la tasca. La demanda debunyols en la venda anticipada va ser tan gran queles bunyoleres es van veure desbordades de feina.A l’hora de l’esplai va ser impossible atendre totesles comandes i es va haver de seguir treballant peranar repartint les bosses de bunyols que havienquedat pendents.Els tutors de 4t, prèvia coordinació amb ACE, varenorganitzar els alumnes en tres grups: els munta-dors, que anirien una hora abans a ajudar les bun-yoleres a fer les bosses i a preparar les taules perla venda de bunyols, els Venedors, i els Desmunta-dors. L'APIMA es fa càrrec de les despeses dels in-gredients, en total 150,30 €.Gràcies a les bunyoleres de Vilafranca i a la col·la-boració d'ACE, els tutors, la directiva, els professorsi els alumnes es va aconseguir a més de menjar unsbons bunyols (més de 2000), una recaptació de gai-rebé 1200€.

Notícies


De les 8 a les 10:45h professors d'extraescolars, tutors ivoluntaris s'encarregaren d'ajudar les bunyoleres a orga-nitzar tota la tasca. La demanda de bunyols en la vendaanticipada va ser tan gran que les bunyoleres es vanveure desbordades de feina

Com cada curs els alumnes de 4t d'ESO amb l'ajuda de laComissió d'Extraescolars i dels seus tutors van organitzarde venda de bunyols en temps d'esplai. La finalitat eradoble, conèixer la tradició del " Les Verges" i aconseguirdiners pel viatge d'estudis.

La nova directiva gaudeixt dels bunyols en aquesta diver-tida fotografia

Notícies

PROTAGONISTES A “UEP! COM ANAM?”

REAPAREIX RÀDIO PATI

Els alumnes de PQPI apareixen a un programa d’IB3

L’institut recupera una dels seus projectes després d’un curs d’absència

Redacció-Rafel NigorraEl passat 25 d'octubre, a les 21:40, els nostresalumnes de PQPI van esdevenir per una hora au-tèntiques estrelles mediàtiques. I això és així per-què van ser els protagonistes del programa d'IB3"Uep! Com anam?".

Redacció-Miquel NigorraUna altra icona del nostre institut que ha retornatdesprés d'un any d'absència és Ràdio Pati. Des delcurs 07-08, aquesta idea d’en J. R. Xamena, va di-namitzar els nostres esplais, però el curs passat vadeixar de sonar. Enguany el departament de músicali han tornat a donar vida i ara els alumnes amantsde la música tornen a amenitzar el temps de pati.L'objectiu no és només posar música, sinó tambéemetre altres tipus de programes com entrevistes,recitals de poemes o gloses, música en viu, infor-matius de l'IES, etc. De moment ja s'hi han eméscançons dels estils més escoltats pels nostres alum-nes (dance, pop, heavy) i fins i tot s'han dut aterme dedicatòries i sessions de DJ al més pur estildiscotequer.El departament de música anima als alumnes inte-ressats a fer programes o a punxar la seva músicapreferida a posar-s’hi en contacte.

Radio Pati pot ser un element interessant peraquells alumnes que escolten estils de música mésalternatius (rock, punk, gòtic, ska, raggae, indi,electrònica, rap, hip-hop, ètnica, jazz, ...) per donara conèixer els seus gusts i ampliar els horitzons mú-sicals de la resta dels seus companys.

Conduït per Toni Crespí "Ballador" el programa enspresenta cada setmana diferents històries del campi de la pagesia mallorquina.Professors i alumnes de PQPI van quedar molt sa-tisfets del seu pas per aquest programa i de lesseves interessants experiències televisives.


ADHESIÓ AL MANIFEST “NI UNA PASSA ENRERE”

RedaccióEl passat dia 9 de novembre el claustre de profes-sors de l'IES Porreres va decidir per unanimitat ad-herir-se al manifest "Ni una passa enrere" endefensa de la qualitat de l'ensenyament públic. Elsmotius d'aquesta adhesió són variats: el descontentpels retalls que amb conta gotes s'han aplicat enels darrers cursos, les darreres mesures d'estalvide la conselleria d'educació, els rumors sobre im-portants retallades pel curs que ve, i la manca declaredat de les autoritats polítiques i l'administracióeducativa en relació a aquest tema. Tot plegat estàcreant un estat de preocupació pel futur de l'educa-ció pública i un gran malestar per la manca d'infor-mació. No sembla existir cap pla al respecte i siexisteix no és ni públic ni conegut. Sembla com siles mesures s'anassin improvitzant i hi ha una granangoixa en relació a les que puguin venir. Ningú sapquan acabarà aquesta moda de l'estalvi i dels re-talls ni fins on es fa comptes arribar. Davant detanta incertesa el claustre va decidir adherir-se almanifest, al qual podeu accedir per mitjà de l'enllaç.A nivell particular del nostre centre es va decidirparticipar com a claustre en la manifestació que esva dur a terme el passat dia 12 a Palma contra lesretallades i a favor dels serveis públics (a la qualparticiparen entre 4000 i 10000 persones, segonsles diferents fonts) i realitzar una gran pancarta rei-vindicativa. També es va decidir informar a la co-munitat educativa de la situació per diferents vies:penjant el manifest a la web, enviant un sms a totsels pares, posant-se en contacte amb la direcció del'AMIPA per via telefònica i fent-los arribar unacarta.

Professors, pares i alumnes participen en una manifestació

Els professorat del nostre institut prepararen aquestagran pancarta per anar a la manifestació

Notícies


A la manifestació el reporters de Povimon vam trobar unbon grapat d’exprofessors del nostre institut. La preocu-pació entre el professorat per les retallades és generalit-zada i el futur de l’educació és incert.

Notícies

ÈXIT DE LA CAMPANYA PER FINANÇAR EL VIATGE

COMPETICIONSESPORTIVES A L’ESPLAI

Extraescolars i l’alumnat de 4t obtenen una recaptació històrica

Fer esport i millorar la convivència

Redacció-extraescolarsDurant el primer trimestre els alumnes de 4t, ambel suport dels tutors i de la comissió d’extraescolarsno han deixat d’idear i de preparar activitats queels puguessin ajudar a pagar les despeses del seuviatge d'estudis.Com és habitual, després del gran èxit de la vendade bunyols per les verges, van posar en marxa unade les fonts d'ingressos més habituals del viatged'estudis: la venda de camisetes amb un dissenypropi i exclusiu. Ràpidament es va organitzar unconcurs de dissenys i entre tots els presentats elstutors en van triar un de l'alumna de 4tB CatalinaBover Moragues que com podem veure representaun avió de paper on s'hi poden llegir una menad'instruccions per a realitzar un treball en equip.Se'l va escollir per la claredat, la simplicitat de líniesi la pertinència i idoneïtat del seu missatge. Elsalumnes de 4t proposaren els colors negre (tela) ipistatxo (dibuix) per fer les camisetes. El preu devenda al públic es va establir en 10 € i tots els in-gressos es destinaren a cobrir els costs de fabrica-ció i al viatge d'estudis de 4t. La nostra camiseta es

va presentar a la fira de Porreres. En aquest dia elsalumnes de 4t muntaren el seu popular "xibiu" pro-viatge d'estudis. No faltaren coques, dolces i sala-des, panades, cocorrois, "hot-dogs", begudesrefrescants i sucs per promocionar els "cocktailssense alcohol" (donats per l'Ajuntament de Porreresen el marc de la "campanya antidrogues"). La firava anar molt bé i es va fer una recaptació històrica.Després aquesta exitosa campanya continuà ambla venda dels també clàssics polvorons "Alegrias dela estepa" i, novetat d'enguany, dels bombons "Laaurora", tots ells a 10 € la capsa. També es van or-ganitzar la "paradeta de la Fira de Montuïri", el pri-mer diumenge de desembre, on també es podiacomprar menjar, beguda i camisetes. Finalmenttambé es van vendre berenars en el temps dels es-plais.

RedaccióEl departament d'Educació Física ha posat en marxauna idea que va sorgir a principi de curs: organitzarun seguit de competicions esportives en tempsd’esplai.En concret es pretén animar a l'alumnat a crear unnombre suficient d'equips de futbol i basquet, elqual faci possible la celebració de diverses lligues otorneigs de regularitat per cicles durant tot el curs.Els equips han de ser d'un mateix cicle (1r i 2n o 3ri 4t) i a ser possible mixtes, multiètnics i multicul-turals. I tot això perquè l'objectiu no és només quel'alumnat practiqui esport, sinó també fomentar labona convivència i el coneixement mutu.El premi pels guanyadors d'aquestes lligues de fut-bol i basquet serà jugar a final de curs un partitcontra les "super seleccions" de futbol i de basquetdels professors.


Els alumnes de 4t del nostre institut a la paradeta de laFira de Porreres on aconseguiren una gran recaptació

Rafel Nigorra-alumnes PQPIDins dels mòduls formatius del PQPI (Auxiliar d'A-gricultura) hi ha un apartat de comercialització ipreparació dels productes agrícoles per tal de poderdur a terme aquests continguts els i les alumneshan posat en marxa un programa pel qual la sevaproducció es reparteix entre una sèrie de professors(la majoria del nostre centre, i altre personal) queels han patrocinat i ajudat per tal de poder aconse-guir el seu vestuari i material de feina.Setmanalment s'entrega aquesta producció benarreglada i presentada dins bosses reutilitzablesque els professors retornen setmanalment.Darrere tota aquesta feina no només hi ha l'enva-sament i la preparació sinó que també hi ha el re-partir correctament, el distribuir l'etiquetatge, la

Els alumnes de PQPI “comercialitzen” els seus productes

Es tracta d’un programa de prevenció de drogodependències

COMENÇA EL REPARTIMENT DE VERDURES

ES RECUPERA EL PROGRAMA “ENTRE TOTS”

coordinació i també la recollida de bosses, envasosentre d'altres.Els lots són variables en funció de la producció i co-llita que tenim a cada moment. Com a anècdota espot dir que a vegades alguns professores i profes-sors es queixen de menjar massa encisam. Tambés'entrega algun planter tal com julivert, cilandre,orenga, romaní o altres herbes aromàtiques.És el tercer any que aquest programa es du a termei de cada vegada funciona millor i el professorattorna més i més exigent.A la darrera entrega hi vàrem posar mongetes ten-dres, ravanets, un enciam, i un cossiol de cilandre.Algunes vegades hi incloem algunes receptes delsproductes de temporada o interculturals.Bon profit a tothom i menjar saludable!

Notícies


L’alumnat ha iniciat un programa pel qual la seva produc-ció es reparteix entre els professors que els han patroci-nat per aconseguir el seu vestuari i material de feina.

Setmanalment s'entrega aquesta producció ben arregladai presentada dins bosses reutilitzables, una per professori dins capces per departaments

RedaccióDesprés d'un any d'interrupció, el programa EntreTots es reprén i es du a terme a 1r i 2n d'ESO.Aquest programa, dirigit tant a l'alumnat com a lesseves famílies, tracta de promoure els valors queprotegeixen els joves davant l'abús del consumd'alcohol i altres drogues i mira de potenciar les ha-bilitats per a la vida. La col·laboració dels tutors itutores de 1r i 2n d'ESO és fonamental i també hoés la implicació de les famílies.La primera reunió amb els pares i les mares es vafer a les a l'aula de música de l'IES. Les famílies vanrespondre molt positivament a la petició de col·la-boració per dur endavant aquest programa que esrealitza durant algunes sessions de tutoria.

Notícies

LA COMISSIÓ DE REVISTA CREA UN BLOC

LA CMA CONTINUA EL PROJECTE BIOSIRE

També ha iniciat una campanya per captar col·laboradors

Aquest projecte fa possible el reciclatge d’oli de cuina

RedaccióLa comissió de revista de l'IES Porreres, que actuacom a consell de redacció de la revista Povimon, hacreat un bloc de la revista on es publicaran les no-tícies, els articles, reportatges, treballs, ... elaboratsper alumnat i professorat. Així la comunitat educa-tiva podra informar-se regulasrment i amb totapuntualitat de la més “rabiosa actualitat del nostrecentre”. La direcció d’aquest bloc és [email protected] comissió també ha iniciat una campanya de cap-tació de col·laboradors entre l'alumnat. Per donar aconèixer el projecte Povimon i la forma de posar-seen contacte amb els seus responsables han reela-borat aquest conegut cartell de reclutament de l'e-xèrcit nordamericà i l'han penjat a totes les aulesdel centre.Qualsevol alumne interessat a col·laborar ja potposar-se en contacte amb el consell de redacció permitjà de l'adreça de correu electrònic que apareix alcartell: [email protected]. Igualment si algú volenviar material per a que es consideri la seva publi-cació pot fer-ho en aquest mateix correu. Els inte-ressats poden enviar articles d'opinió, notícies,crítiques literàries, cinematogràfiques, musicals ode videojocs, redaccions i altres narracions, poe-mes, dibuixos, fotografies, còmics, xafarderies, i totallò que pensin que pot tenir un interès per ser pu-blicat.

CMALa Comissió de Medi Ambient (CMA) continuaràdesenvolupant, un curs més, el projecte BIOSIRE,basat en la recollida d'oli de cuina usat per transfor-mar-lo en biodiesel.Per poder participar es posarà a disposició de cadafamília de la nostra comunitat educativa que hosol·liciti un recipient de 1'5 litres de capacitat on espodrà dipositar l’oli de cuina usat. El programatambé està obert a tot el professorat i al personalno docent.En tenir-lo ple d'oli vegetal usat, l'alumne (o qual-sevol altre participant) el durà al centre i se li pro-porcionarà un altre recipient net per podercontinuar reciclant aquest producte tan contami-nant.El dia d'entrega de recipients plens al nostre centreés el dimarts a les 8:00.Per participar heu d'emplenar el formulari que tro-bareu a la web de l'institut: www.iesporreres.es

Aquest és el Claki, un recipient de 1'5 litres de capacitaton es podrà dipositar l’oli de cuina usat


ENTREVISTA A LA DIRECTORA: MIKA OBRADORsignatura?M: Sí, heestat pro-fessora decatalà, decastellà, demúsica i deprocessosde comuni-cació.A: Quand'anys faque fasfeina enaquest cen-tre?M: Fa de-vers 6 anys.A: T'ho pas-ses be fentfeina enaquest cen-tre?M: M'ho pas super bé,m’encanta aquest cen-tre!A: A quins altres insti-tuts has fet feina?M: a instituts nomes alde Capdepera.A: Què has fet per arri-bar a ser la directora delcentre?M: Varen fer una selec-ció i em varen triar a jo,després em varen de-manar si ho volia ser i jovaig pensar i vaig dirque sí.A:Has estat mai direc-tora?M: No, és la primera va-gada.A: Quina diferència tro-bes entre ser professorai ser directora?M: És una feina moltdistinta, quan sóc pro-fessora faig moltes méshores de classe amb elsalumnes i quan soc di-rectora, faig menys clas-ses i mes feina de pa-

L’alumnat de Processos i de 3r ESO de català entrevista a professors/es

Entrevistes


Mika Obrador és la directora del centre i Amina Ednauene,de Vilafranca de Bonany, és alumna de 2n d'ESO

M: Alumnes que sónsuper intel·ligents i quehan decidit no fer res!Perquè els hi fa peresa!A:Quantes classes tensenguany?M: Enguany només tincun grup de 4t d’ESO.A: Ens pots contar unamalifeta que hagis fetquan anaves tu també al'institut?M: Sí, que quan anava al'institut jo feia 2nd’ESO. Agafava una mo-neda i la fermava amb elfil, desprès li posava aun nin de 1r d’ESO i laperseguia amb el nas i sino ho feia el ficava da-vall la dutxa i quedavatot el dia banyat.AMINA: Per acabar, quedesitges en aquest curs?MIKA: Que aquest cursfuncioni i que els alum-nes i professors estiguincontents i a gust...!!!

Amina EdnaueneAMINA-Ets casada?MIKA: NoAMINA: Però tens pare-lla?MIKA: SíA:Quants d'anys tens?M:Tenc 34 anys.A: D'on ets?M: Sóc de Santanyí.A:Has viscut a un altrepaís?M: Sí. He viscut 2 anys aLondres.A: Què t’agrada fer en elteu temps lliure?M: M’agrada fer esport iexcursions per la mun-tanya. De vegades nom’agrada fer res i perl'estiu m’agrada moltanar a la platja...A: On has estudiat?M: He estudiat a Tarra-gona a la Universitat Ro-vira i Virgili.A: Quants d'anys hasestudiat?M: A la Universitat heestudiat 4 anys.A: De què ets profes-sora?M: Sóc professora d'An-glès.A: Quin motiu t'ha dei-xat triar ser professorad'anglès?M: Des de que era petitajo volia ser professora.Quan vaig decidir feruna carrera havia detriar o ser professora decatalà o d'anglès, i comque a Mallorca no hipodia estudiar anglèsperò català sí que espodia estudiar ,em feiames il·lusió anar a estu-diar a un altre país, peraixò que vaig triar estu-diar anglès.A: Has estat mai profes-sora d'alguna altra as-

pers i és una feina moltsolitària i poc agraïda.A: Què és el que t'agra-daria ser a part de serprofessora i directora?M: Crec que fer feinad'alguna cosa que siguirelacionada amb lamoda.A: Ja que ets directoraque voldries fer en-guany?M: Tornar un poc al queera l'institut des d'unprincipi, celebrar festespròpies de Mallorca...Millorar la convivènciadels alumnes.A: Com t'agradaria quefossin els alumnes a lateves classes?M: Mes participatius! Ien general els alumnesque he tingut no els can-viaria.A: Què és el que més etmolesta en els alumnesa l'hora de fer classe?

Entrevistes


ENTREVISTA A GUILLEM LLINÀS

ENTREVISTA A MARGALIDA BARCELÓ

qüestions defeina dels meuspares i desprésvaig tornar a Ma-llorca. Fa moltís-sims d'anys quevisc a Ses Sali-nes.M: Per què varesestudiar de pro-fessor? I per queaquesta assigna-tura?G: Vaig estudiarde Ciències Quí-miques i durantdeu anys eraQuímic a una fà-brica d'alimenta-ció. Després vaigcomençar de

professor de Física i Quí-mica i més endavant deTecnologia perquè erauna matèria molt atrac-tiva per impartir classes.M: A quina universitatvares anar ?

dor i Lluïsa.M: On has treballataquests darrers anys?G: A l'Institut de San-tanyí.M: Que volies ésser depetit?G: Volia ésser científicinvestigador.M: Quin és el teu esportpreferit?G: És el futbol.M: Has anat mai ambcreuer?G: No, però em faganes.M: Has estudiat algunaaltra cosa?G: He perfeccionat lameva formació en temesrelacionats amb la mevaespecialitat , com perexemple l'alimentació.MATEU: Quin és el teumenjar preferit?GUILLEM: Els plats quemés m’agraden són l’a-rròs brut i el pa amb oli.

Mateu Medina entrevistant al profes-sor de Tecnologia Guillem Llinàs:

Maria Rosselló entrevistanta la seva professora dellengua catalana: MargalidaBarceló

Maria Rosselló Sastre

Na Margalida és la mevatutora i mestra de ca-talà, també ha fet classea adults. Enguany és elseu primer any a l’IESPorreres. És una donasimpàtica, alegre i diver-tida, és molt fàcil parlaramb ella, és molt bonamestra i té molta pa-ciència.MARIA ROSSELLÓ:Quants d’anys fa que etsmestra?MARGALIDA BARCELÓ:Exactament fa 26 anys.MR: Què t’agrada mésfer classe als grans o anosaltres?MB: És molt diferent,però m’agraden les duescoses, perquè està bé

a l’institut de Llucmajori finalment vaig estudiara a la Universitat de lesIlles Balears.MR: Vius a Porreres, hasviscut a altres llocs? Aquins?MB: Sí. He viscut a Po-rreres fins que vaig anara la universitat i he vis-cut a Palma, a Menorca,a Sant Jordi, a la Colòniade Sant Jordi i ara tornviure a Porreres.MR: Practiques o practi-caves algun esport?MB: No. Em fa molta pe-resa. Però n’hauria depracticar!MR: Quin és el teu nom-bre preferit?MB: És el 50.MR: Quin és el teu colorpreferit?

canviar.MR: A quins cursos fasclasse?MB: Ara faig classe dellengua catalana a 1rd’ESO i català per nou-vinguts (PALIC).MR: Per què has deciditel català com a assigna-tura?MB: Ja fa molt de tempsque ho he decidit, al’institut ja volia ser pro-fessora i a la universitatvaig triar el català, per-què és la llengua de Ma-llorca.MR: A on vares estu-diar?MB: Vaig anar a l’escolapública de Porreres, eldarrer any d’escola ja vaser a l’Escola Nova, des-prés

És el lila.MARIA ROSSELLÓ: Tensalguna mascota?MARGALIDA BARCELÓ:Tenc moixetes.

Mateu MedinaMATEU: Quants d'anystens? D’on ets?GUILLEM: Ja he passatdels 50 anys. Vaig viurea França i fins als setanys vaig viure allà per

G: A la UIB.M: Què t'agrada més,llegir o mirar pel·lícules?Quin ha estat el darrerllibre que has llegit?Ipel·lícula?G: Les dues coses. Eldarrer llibre va ser Ambel cel dins la butxaca,d'Astronomia i la darrerapel·lícula Xantatge.M: Què fas els caps desetmana?G: Estic amb la meva fa-mília i aprofit per arre-glar coses i treballar unpoc al trosset de terraque hi ha a casa meva.També prepar classes icorregesc exàmens otreballs.M: Has anat mai deviatge? On?G: Sí,per Espanya i Eu-ropa.M: Quants de fills tens?I que nomen?G: Dos, i nomen Salva-

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLARRedaccióEl mes de novembre de2011 va ser també unmes electoral a l'IES Po-rreres donat que es re-novava una part delConsell Escolar. Peraquest mateix motiu esvan convocar eleccions arepresentants al ConsellEscolar dels tres esta-ments educatius: pro-fessors, pares ialumnes. En concret esrenovaren quatre repre-sentants del professo-rat, un dels pares i un del'alumnat.El procés es va posar enmarxa a principis demes amb la presentacióde candidatures. Dia 11

Alumnat, pares i professors han elegit als seus representants

Reportatges


Tot i fer una fantàstica campanya electoral na MargaCerdà no va resultar elegida per un grapat de vots.

Aquest va ser un dels cartells electorals de la candidata arepresentant de l’alumnat finalment elegida.tejar fer un seguimentprecís d'aquesta cam-panya electoral i presen-tar als candidats i lesseves propostes. Convi-dàrem idò a tots els can-didats a posar-se encontacte amb Povimonper fer-nos arribar elel seu "programa electo-ral". Així publicàrem alnoste bloc els cartellselectorals de les candi-dates de l’alumnat i en-trevistes als candidatsde l’estament patern.Amb la proclamació delscandidats va començarla campanya electoral.De fet, algunes de lesalumnes candidates vanpenjar a l'escala i alstaulers d'anuncis del'institut els seus cartellsde propaganda electo-ral, i a més a més, en elclaustre extraordinari dedia 22 els candidats arepresentants del pro-fessorat van poder de-fensar la sevacandidatura i presentarels seus projectes i pro-meses electorals.Les candidates a repre-sentar l'alumnat van ser

de novembre, es va dura terme el sorteig delsmembres de les meseselectorals. Dimarts dia15 es publicaren les llis-tes de les candidaturesprovisionals. Dimarts 22es va convocar un claus-tre extraordinari on espresentaren les candida-tures definitives del pro-fessorat i començà lacampanya electoral. Lesprimeres eleccions forenles de l'alumnat que tin-gueren lloc el dimartsdia 29. Dia 30 votarenels professors en unclaustre extraordinari idijous dia 1 de desem-bre els pares. Des dePovimon ens vam plan

Margalida Cerdà Bauzà,Katerina Julià Hurtado iMargalida Rotger Font.Els candidats a repre-sentar el professorateren Margalida BarcelóTaberner, Isabel M. GostBallester, Francesc MeliàBarceló, M. Antònia MutGelabert, Llorenç Valles-pir Munar i Gabriel VichVidal.I per acabar, els candi-dats a representar apares i mares: CatalinaBarceló Rebassa, MònicaBisbal Sitjar, Aina M.Forteza Ribot i Joan So-rell Mora.Les candidates a repre-sentants de l'alumnat alConsell Escolar van serles que desenvoluparenla més intensa cam-panya electoral per cap-tar el vot dels seuscompanys. Com podemapreciar a les imatges,les candidates omplirentot l'institut d'atractiuscartells electorals ambles seves fotografies, es-lògans i propostes.Les diferents jornadeselectorals es desenvolu-paren sense incidents

Reportatges


L’apunt de ...

Entrevistam a CatalinaBarceló, candidata ele-gida per pares i mares

El procés electoral perrenovar parcialment elConsell Escolar de l'IESPorreres va acabar el dia1 de desembre i jatenim nous consellersescolars en representa-ció del professorat, l'a-lumnat, els pares imares.En les eleccions del pro-fessorat el candidat mésvotat va ser en LlorençVallespir del departa-ment d'Educació Física,seguit a pocs vots per

ment revisar les sanci-ons per expedients dis-cilpinaris a alumnes. Fi-nalment participa ambveu i vot en el procés deselecció d'un nou direc-tor/a i pot demanar permajoria de dos terços larevocació del nomena-ment o el cessamentd'un/a director/a a laConselleria d'Educació.Per a una directiva re-sulta molt complicat di-rigir un centre sensetenir en compte o escol-tar l'opinió del ConsellEscolar, donat queaquest pot bloquejarmoltes de les seves ini-ciatives.Abans de votar tothomhauria de conèixer lespropostes dels candi-dats, reflexionar profun-dament i votar enconsciència i amb res-ponsabilitat, en funcióno només de les propos-tes, sinó també dels mè-rits personals delscandidats. Alumnes,pares i professors hande pensar quin centrevolen pels propers anys ien mans de qui deixentant de poder

Aquí podem veure als membres de la mesa electoral del’alumnat

Els membres de la mesa electoral de l’alumnat anarenclasse per classe perquè tot l’alumnat pogués votar

lBiel Vich de Geografia iHistòria, Margaida Bar-celó, del departamentde Llengua Catalana iIsabel M. Gost, tambéde Geografia i Història.En les eleccions de l'a-lumnat Margalida Rotgeres va imposar en unavotació ajustadíssima aMargalida Cerdà, i seràla nova representantdels alumnes, mentreque Katerine Julià vaquedar molt lluny de lesaltres dues candidates.

franca. Treball a l’admi-nistració pública, i sommare de dos nins, elmajor, en Pere Miquel,de 13 anys, és alumned’aquest centre, en el 2ncurs d’ESO. Em presenta les eleccions del Con-sell Escolar de l’IES Po-rreres, en representaciódels pares d’alumnes,amb la inquietud d’apor-tar la meva col·laboracióen l’àrdua tasca d’edu-car els nostres fills, queprecisa de tota la nostradedicació, esforç i es-ment.

AMAIA ITURRASPE: ambquines idees o proposteset presentes al consellEscolar?CATALINA BARCELÓ:Vaig néixer i visc a Vila-

Biel VichAquestes són unes elec-cions molt importants,que tothom, tant candi-dats com electors, s'-hauria de prendre moltseriosament, donada laimportància d'aquestainstitució. I es que elConsell Escolar és un or-ganisme poc conegut,tot i que, per les sevescompetències és segu-rament la institució mésimportant de la comuni-tat educativa. Les sevesfuncions són nombrosesi de trascendental im-portància. El Consell Es-colar aprova elsprincipals documents inormatives del centre,com el projecte educa-tiu, el projecte lingüístic,el reglament d'organit-zació i funcionament, lesnormes de convivència ola programació generalanual. Estableix el ca-lendari del centre, apro-vant els dies festius, aixícom les festes del centrei les activitats comple-mentàries i extraesco-lars. També aprova elspressuposts i els comp-tes del centre. Pot igual-

HALLOWEEN I TOTS SANTSAlumnes de 4t PDC

HALLOWEEN, així va co-mençar...

L'origen del Halloweenes remunta al festivalcelta de Samhain. Elsceltes que vivien fa2000 anys a l'àrea d'Ir-landa, Regne Unit i nordde França celebravenl'any nou l'1 de novem-bre. Aquest dia marcavala fi de l'estiu i la collita iel principi del fred i foschivern, temps que nor-malment s'associava ala mort humana. Els cel-tes pensaven que la nitde cap d'any la fronteraentre els móns dels viusi els morts desapareixia iels esperits dels mortstornaven. Els celtescreien que en aquestadata els esperits podiensortir dels cementiris ificar-se en els cossosdels vius per resucitar.Per evitar-ho els celtesembrutaven ca seva i hiposaven ossos, calave-res... Creien que la pre-sència d'aquestsesperits a banda de fermalbé les collites i cau-sar problemes, ajudavenals Druides o sacerdotsceltes a fer prediccionssobre el futur, profeciesque confortaven la genti la guiaven durant elllarg hivern. Per comme-morar l'esdevenimentels druides feien fogue-res gegants on crema-ven animals com asacrificis als Déus celtes.Durant la celebració esvestien amb caps i pellsd'animals i intentavenesbrinar el seu futur.

Els alumnes de PDC es demanen si aquesta festa té sentit a Mallorca

Reportatges


El costum de buidar carabasses ve probablement del folklore irlandès; el "Jack or Lan-tern"

principis dels 80 amb elcinema i les sèries detelevisió.

Quin és l'origen del"trick or treat"? (El“truco o trato” espanyol)

La tradició del "trick ortreating" probablementté el seu origen en lesdesfilades que tenienlloc a Anglaterra. Durantaquestes celebracionsels ciutadans més po-bres demanaven menjarde casa en casa i les fa-mílies els donaven unspastissos anomenats"soul cakes" (pastissosd'ànimes) i ells a canviprometien resar pels di-funts de les seves famí-lies.La distribució d'aquestspastissos va ser una ini-

Així doncs, fa molts se-gles, a Bretanya, Escò-cia i Irlanda, el dia 31d'octubre se celebrava lafestivitat de Samhain,que coincidia amb el da-rrer dia de l'any segonsels antics calendaris cel-tes i anglosaxons. Enaquella època, s'ence-nien grans fogueressobre les muntanyes perforagitar als esperitsmalignes.La festa va ser expor-tada als Estats Units peremigrants europeus alsegle XIX, cap a 1846.Aquest any es va cele-brar el primer desfiladade Halloween a Minne-sota i després li van se-guir altres estats. Lainternacionalització deHalloween es va produira finals dels anys 70 i

ciativa de l'Església ensubstitució de la pràcticaantiga de deixar vi imenjar per als esperits.Aquesta pràctica, vapassar a ser realitzadapels nens que anaven decasa en casa al seu barridemanant beguda,menjar o diners.

Per què les carabassessón un símbol de Hallo-ween?

El costum de buidar ca-rabasses ve probable-ment del folkloreirlandès; el "Jack or Lan-tern". La llegenda contaque un home anomenatJack va enganyar el di-moni i el va tancar en unarbre dibuixant una creual tronc. Després va ferun tracte amb ell; si mai

Reportatges


L’apunt ...

més no el tornava atemptar, el deixaria sor-tir.D'acord amb la llegenda,després que Jack vamorir, se li va denegarl'entrada al cel per lesseves pràctiques i a l'in-fern per haver enganyatel diable. Aquest li vadonar una espelma dinsd'un nap per guiar-lo enla foscor.Els irlandesos utilitzavennaps com a "Jack's lan-terns" originàriament,però quan els immi-grants van arribar aAmèrica el 1840, vantrobar que les carabas-ses eren més atractives ifàcils de buidar.

HALLOWEEN A MÈXIC

El Dia dels Morts a Mèxicse celebra el 2 de no-vembre i segons la cre-ença popular en aquestdia els ja morts retornena les seves llars en laterra. La festa començala tarda del 31 d'octubreamb els preparatius delDia dels Angelitos(també conegut com Diade Sants Innocents, oTots els Sants) que secelebra el primer de no-vembre. En aquest dia,es recorda als nensmorts que van arribar aser batejats abans demorir.La decoració inclou cara-mels amb els noms delsmorts; flors, fotografies,i el menjar i beguda pre-ferida dels difunts,queinclou dolces pomes i,sobretot, el pa de morts,fet a força d'ou, farinablanca i una capa desucre que, sovint, téforma de calavera.Aquest dia se celebraamb una reunió a casa.Abans del sopar, elsnens surten al carrer per

Podem concloure que ésUNA FESTA D'ORIGENCELTA, CRISTIANIT-ZADA I AVUI "AMERICA-NITZADA".Nosaltres ens dema-nen... i et convidam auna reflexió!Te pareix bé que aquí secelebri HALLOWEEN?Te pareix que arribarà asuprimir la nostra tradi-ció?Triam una festa popularpròpia o en triam unad’importada d’un altrepaís?Què en feim amb el diade Tots Sants? Té futur?Té sentit el “truco otrato”? I les disfresses?No tenim Carnestoltesper sortir disfressats alcarrer?I tú que fas? I tú que enpenses?Nosaltres defensem lanostra cultura, la nostrahistòria, la nostra tradi-ció i la nostra llengua.

El Dia dels Morts a Mèxic se celebra el 2 de novembre i elsnins/es surten al carrer per demanar el seu "calaverita"

a demanar el seu "cala-verita" és a dir, un regal,diners o una calavera dexocolata o sucre.Els plats més típics sónarròs amb frijoles, po-llastre o carn amb mole,carabasses dolces i ba-tatas, acompanyadesamb cervesa o tequila itasses d’atole o cafè.

I aquí celebram ...?TOTS SANTS, és clar!

Era creença comuna quela nit de Tots Sants lesànimes dels avantpas-sats retornaven a lescases i els llocs on ha-vien viscut. Aquestaidea del retorn delsavantpassats no anavasempre lligada als te-mors que inspira la morti els esperits en la nostracultura i que es veu re-flectida en l'existènciad'una literatura o un ci-nema de terror basatsen la idea del retorn delsdifunts.Sense afirmar que noexistís aquest caràcterterrible, cal apuntar que,en les antigues cultures,els difunts, i especial-ment els avantpassats,eren considerats com aprotectors de la casa,com una mena de peti-tes divinitats familiarsen qui confiar.Aquesta idea delsmorts-protectors esconserva encara en mol-tes de les tradicions. Hiha costums relacionatsamb el foc i les ànimes.Es creu que les ànimesque són al purgatori re-tornen a les cases i sitroben bona acollida depart dels seus familiars,van directes al cel, i sino, han de continuar pe-nant.El dia de Tots Sants i,sobretot, el dia de Di-

funts, el 2 de novembre,la gent va als cementirisa visitar les tombes delsavantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjarel seu aspecte exterior.Les visites al cementiritenien un caire mésampli que l'anar a visitarles tombes familiars: lagent es passejava pelcementiri. La posició so-cial de les diferents per-sones o famílies nodeixava de quedar re-flectida fins i tot desprésde la mort.Un dels costums méscaracterístics de la diadade Tots Sants és la cas-tanyada. Les castanyeses venien torrades, bencalentes i embolicadesen paper. A més de lescastanyes, hi ha dosmenjars típics d'aquestadiada: els panellets i lafruita confitada.Els rosaris més típics aMallorca es feien defruita confitada. Tradicióque encara en algunspobles continua.

JORNADA NADALENCA A L’IES PORRERESRedaccióEl passat dia 22 de des-embre, just abans de lesvacances de Nadal, vamcelebrar a l'institut unajornada festiva. L'horarid'aquell dia va ser untant diferent ja quevàrem començar les ac-tivitats a les 9:15 ambl'amic invisible.No va faltar el nostreentranyable “amic”, l'ar-bre dels desitjos que esrealitza a nivell tutoriacada Nadal. Els tutorsque així ho decidiren re-alitzaren "l'amic invisi-ble" amb els alumnesdel seu grup. Tot seguitels professors de plàs-tica i castellà realitzaren

L’institut tanca el primer trimestre amb una animada festa

Reportatges


No va faltar el nostre entranyable “amic”, l'arbre delsdesitjos que es realitza a nivell tutoria cada Nadal.

Tot seguit l'alumnat de 4t va organitzar una xocolatada acàrrec de l’APIMA en benefici del seu viatge d'estudis.

Les professores de plàstica i castellà realitzarenun tallerde màscares ( per la festa de sant Antoni).ces. Durant els dies an-teriors havien venut ti-quets d'un euro permenjar xocolata i coca.Mentre es repartia la xo-colata i la coca es vaanar preparant tot el ne-cessari pel concert que,com és tradicional, s'or-ganitza cada any al nos-tre centre. Els profes demúsica pogueren ferlluir al nostre alumnatamb un concert deNadal molt peculiar.La participació va sermolt variada i de quali-

un taller de màscares(que foren aprofitadesper la festa de sant An-toni).Després tothom va bai-xar al pati on hi va haverdiferents competicionsesportives. Els profes-sors d'Educació física or-ganitzaren diversospartidets de bàsquet ifutbol de profes contraalumnes que van sermolt entretinguts.Tot seguit l'alumnat de4t va organitzar una xo-colatada a càrrec de l’A-MIPA en benefici del seuviatge d'estudis. Peracompanyar la xocolatatambé es van elaborartot tipus de coques dol-

tat un repertori de mú-sica moderna, versions,nadales, etc. Hem dedestacar la cloenda perpart de la coral de pro-fessorat que van cantarla nadala "Blanc Nadal"que havien estat assa-jant durant el mes dedesembre. Per acabarels professors brindarenper un any millor, pled'il·lusió i esperança.Va ser una jornada moltentretinguda i una mag-nífica cloenda per al pri-mer trimestre.

Reportatges


Els professors van començar el Nadal amb xocolatada icoca dolça a benefici del viatge d’estudis dels alumnes de4t d’ESO

En Miquel Nigorra va formar una banda mixta entre alum-nes i professors que va tenir un gran èxit

Els alumnes que toquen instruments van participar acti-vament en el concert de Nadal, demostrant que almenysa nivell musical el nostre centre no està “en el cul delmón”

La coral del professorat, que va cantar la nadala "BlancNadal" va assolir un nivell excel·lent. Els alumnes s’hopassaren d’allò més bé veient als professors cantaraquesta coneguda nadala

El nostre Cap d’Estudis, J. R. Xamena, va canviar la sevatasca per la de tècnic de so

PARANÒIES DEL TEMPS

Guanyador del Concurs de Narrativa de 1r cicle d'ESO, Sant Jordi 2011

Creació


Joana Aina MartorellLa meva amiga Lia i jo,na Gemma, dues noies degairebé catorze anys anàvem pel centre comercialal cinema, una cosa que ens agrada a les dues i quesolen fer les joves de la nostra edat. Anàvem fentdois i xivarri pels carrers de Vilanova, una ciutat nomolt gran però magnífica per a nosaltres ja que dis-posa de tot el que us pugueu imaginar; el capuc-cino, el centre comercial, la pizzeria i diversos localsd’oci que es situen a lavora del port.El cas es que nosaltresdues som les millors ami-gues des del parvulari isom inseparables.Anàvem parlant de lesnostres coses, res de l’altremón i contant-nos els úl-tims xafardeigs que ana-ven rondant per la ciutat.Caminant pel centre ensvarem aturar davant de lanostra tenda preferida onhi feien rebaixes, estavaple de gent però valia lapena aprofitar tal ocasió,així que varem agafar totel que cabia dins dels nos-tres braços i varem partircap els emprovadors acanviar-nos. Ràpidamentvarem observar que enshavíem equivocat de portai que allò no eren els em-provadors sinó una espècied’amagatall secret ja queestava repleta de aparellselectrònics molt estranys,llavors varem sentir elspassos de algú que s’apro-ximava i per prevenir agafàrem un aparell d’aquellsi ens amagàrem darrere les cortines. Sense volervarem trepitjar un panell de seguretat que hi haviaa la sala va començar a sonar una alarma, ensvarem amagar el millor que varem poder però no vaser suficient i sense voler se’m va engegar un d’a-quells aparells que com ja he dit abans eren moltestranys. De sobte la alarma va deixar de sonar il’home que venia es va quedar quiet com una està-tua. Que n’era d’estrany allò! Pareixia que el tempss’havia aturat!Sortírem per comprovar si era veritat allò queveiem i sí definitivament s’havia paralitzat el temps

però el parc d’atraccions del costat encara estavaen moviment. Ara ho enteníem tot! El temps s’havia aturat, però només per als humans! Era moltestrany pensar que érem les úniques humanes ca-paces de moure’ns en aquells moments i el pànicens va fer tremolar. I si no sabem tornar a encendreel temps? I si ens quedem aquí per sempre? – Unmunter de dubtes i pors s’acumularen en el nostrecap. – Que podem fer?- Llavors ens aturàrem a

pensar un segon en unacosa que ens exaltà encaramés; – si les màquines en-cara funcionen què pas-sarà amb els avions quevolin, amb els vaixells en-duts per la mar i amb totsels vehicles? – I llavors sique em vaig posar a cridarcom una lloca desespe-rada: - ai mare!!!! Acabode fer que milions de per-sones morin en accidentsde trànsit!!!!! Sense par-lar-ne de via aèria o marí-tima!!!!!- na Lia també esva espantar molt però emva intentar consolar, i lla-vors va ser que me’n vaigrecordar de que encaratenia aquell aparell a lesmeves mans i que pot sertambé podia paralitzar laresta de coses en aquellsinstants les màquines erael que volíem aturar i pit-jant arreu ho varem acon-seguir ara el que passavaera que tot estava paralit-zat, tot, menys nosaltres.Per alliberar-nos d’aquell

colossal accident, es clar que va ser sense voler,varem anar a menjar un gelat . Ja sé el que estareupensant;- com podem anar a menjar un gelat ha-vent passat tal cosa? Doncs per deixar de pensar-hi una estoneta i espaiar un poc les nostres mentstrastornades.El gelat no va ser gens bo, de fet ni ens el vàrempoder menjar ja que com que les màquines tampocfuncionaven no férem ni una llepadeta.De cop vàrem pensar que quantes vegades podríemaprofitar al màxim tal ocasió i decidírem que agafarprestades un parell de coses sense pagar i gastarqualque brometa a aquella nina que no ens cau

Amb aquesta pintura surrealista de Dalí il·lustremaquesta narració

Creació


gens bé no seria una mala opció encara que come-téssim una il·legalitat en tota regla ningú ens podiadetenir. O no?Així que ens varem divertir moltíssim fent el quevolíem sense que ningú ens pogués dir;- Tú nina!Això que fas no està gens bé! Però l’avorriment ensva superar en aquells instants així que el millor eratornar cap a l’escena de l’accident a descobrir elmisteri sobre com s’havia aturat el temps.I vet aquí que varem trobar una sèrie de pistes comun diari de un científic on hi explicava totes lesfases de tal procés. El problema va ser quan varemdescobrir que estava tancat amb clau. La sort vaser que sé obrir aquest tipus de panys amb una pin-ceta de pel perquè així es com obro la porta alsmeus estalvis i el meu diari personal on hi estic es-crivint aquest mateix text ara mateix. Així que elvaig obrir i tal diari posava:

15 de maig de 2010Bona nit,Escric aquí per comunicar a la posteritat que unabanda terrorista m’està utilitzant per crear unesarmes que aturen el temps al complet. No estan deltot provades però si no faig pas per pas el que ellsm’encomanen la meva família s’hi pot veure afec-tada. No puc avisar a la policia perquè no només joem moriré sinó tota la meva família i si utilitzen alinvers la meva fórmula podrien crear una bombanuclear pitjor que la de Hiroshima en la segonaguerra mudial.Per sort ells no ho saben encara així que millor tan-car la boca i fer pas per pas el que em diuen.Estic confós,Martí Robert

Estava clar que havíem d’ajudar aquell pobre homeperò com si n sabíem tornar encendre el temps?Icom tenguent a sobre la por de equivocar-nos isense voler crear una bomba nuclear?Ja en teníem un pla elaborat:1.Transportar el en Martí i la seva família a un llocsegur protegit per policies.(cosa que ens va costarmolt perquè pesa moltíssim!)2.Reunir tots els terroristes dins una mateixa sala.3.Dur policies la sala.4.Encendre així com cal la màquina de temps.El temps es va encendre i nosaltres ens l’alegràremmolt per sort el nostre pla va sortir bé i tots els te-rroristes acabaren a la presó.A nosaltres se’ns va reconèixer com a súper heroï-nes de Vilanova amb una recompensa de molts dediners i llavors ...RRRRRRRIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIINNNNNNNNNNNNGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGG!

Em vaig despertar i tot va ser un somni!

Quina desil·lusió!

GGrrààcciieess aa llaa nnoossttrraa ccaappaacciittaatthhii hhaa llaa nnoossttrraa àànnssiiaa ddee lllliibbeerrttaatt,,aall ccaapp ii aa llaa ffii llaa vviiddaa ssóónn ddooss ddiieess,,

llaa rraaççaa hhuummaannaa nnoo mmeerreeiixx sseegguuiirr vviivvaa..

SSoollss qquueeddaa llaa nneecceessssiittaatt ddee mmoorriirr ii sseerr aalllliibbeerraatt,,ccaaddaa ddiiaa ll''eessppeerraannççaa,,

sseegguueeiixx ccaaiieenntt ccaapp aavvaallll..

NNoo ssaabbeemm ssii ssoomm uunn ssoommnnii,,dd''uunn éésssseerr ddeessggrraacciiaatt,,

oo llaa ffii dd''uunn ddiiaa jjaa aaccaabbaatt..

NNoo ssaabbeemm ssii ssoomm llaa vviiddaa,, nnoo ssaabbeemm ssii ssoomm llaa mmoorrtt

nnoo ssaabbeemm ssii ssoomm ll''aammiissttaatt,, dd''uunn aammoorr ssuuïïcciiddaatt..

JJoorrddii MMoorrllàà

QUÈ SOM?

Guanyador del Concurs de Poesia,Sant Jordi 2011

ESTIMAT LLUC

Guanyadora del Concurs de Narrativa de 2n cicle d'ESO, Sant Jordi 2011

Creació


Silvia Mar Menéndez Asseca’t les llàgrimes i llegeix. Sé que tot això se’tfarà difícil, però també sé que sabràs ser fort ensortir-ne amb el més gran dels somriures. Quanm’enyoris, recorda cada moment compartit, percada somriure, per cada paraula, i per cada abra-çada que ens vam donar, recorda’m per cada ins-tant perfecte que vam passar, i recorda’m quanestava trista i així i tot et treia el somriure més grandel món. M’encantaria poder veure com creixes icom et fas gran, com coneixes el primer amor, comaconsegueixes complir els teus somnis i les tevesil·lusions, comaconsegueixesser feliç. Sem-bla trist haverde pensar queme’n vaig i notornaré, i peraixò jo et pro-met que sem-pre estaré alteu costat quanem necessitis,que vetllaré pertu. M’has deprometre unacosa Lluc,m’has de pro-metre que cui-daràs d’enFrancesc, que no deixaràs que pateixi. I jo et pro-met també que sempre vos cuidaré allà on sigui, iet promet que no deixaré que deixis caure cap llà-grima sense sentit. Gràcies per aquests tretze an-yets de la teva vida, per aquests tretze anys quet’he gaudit, per aquests tretze anyets perfectes quem’has regalat amb somriures i alegries, amb la tevasimpatia i la teva forma de ser, amb el teu riurecontagiós i la forma tan bonica que tenies d’alegrar-me els dies. No deixis pas que mai et passin pel da-munt, i passi el que passi , gaudeix de la vida, nola deixis anar, segueix endavant i no deixis mai anaruna il·lusió, aguanta amor, i sigues fort...Sempreseré aquí. Van ser les darreres paraules que vaig poder sentirprop de ma mare després de la seva mort, desprésd’haver-la vist mesos i mesos dins aquelles quatreparets blanques plenes de tubs i olor a medicina iamb aquell aspecte blanquinós. Amb tota aquellagent amb camises i calçons blancs que semblavenvoler ajudar la gent. Dins aquell sentiment de culpaque duia al damunt, sempre recordaré quan la veia

plorar, el mal que em feia i com em cremava perdintre. Però també recordaré com, quan em veiaentrar s’assecava les llàgrimes i treia aquell gransomriure esperançador que tant m’animava, jo nom’hagués esperat mai que la seva situació haguésd’empitjorar tant, però les seves paraules eren tanalegres,que m’animaven a seguir endavant. Mil picsem va dir que havia de ser fort, i mil pics ho vaig re-cordar i amb prou forces ho vaig aconseguir. Avui séque és a un lloc millor i que segurament està orgu-llosa de mi. Avui sé que ella està bé i que és al meucostat. Avui la sent molt a prop , i veig que el que

em deia erareal, que erenpromeses ple-nes de sentit.Avui, vint de fe-brer del 2011,ja faig setzeanys, i comcada any pas-sat, em miro lacarta de la maredos pics quanem llevo del llit iun abans d’anara dormir. Quanens va deixar, jotenia tan solstretze anyets, ise’m va fer molt

difícil assimilar-ho, però avui sembla que tot estàagafant un altre color més bonic i esperançador, lla-vors se’m fa més fàcil veure les coses com són.Però... M'he adonat que he perdut molts de mo-ments valuosíssims a la meva vida... I el meu pri-mer amor? I la meva primera vegada? I els primersconsells d’una millor amiga? Tot allò que no he vis-cut... Sé cert que a ella li hagués encantat veure’mfeliç, amb un somriure d’orella a orella i amb ulls iuns sospirs d’enamorat, potser ella m’hagués donatels meus primers consells d’amor , d’aquells quenomés saben les dones i només elles poden enten-dre. Potser que ella m’hagués vestit per a la mevaprimera cita, o potser que hagués estat ella qui mel’hagués preparat... Fins ara, ella ha estat la pri-mera dona que m’ha vist plorar, i fins ara, ella m’haassecat les llàgrimes. Però ara ja no serà pus així.Ara sé que no hi és i ho hauré d’assumir tard od’hora. Ara que, si m’aturo a pensar-hi, hi ha unaaltra doneta dins ma vida, una que sempre em facostat... Ella em comprèn, i no sé per què... La miroamb uns altres ulls, és diferent a les altres nines i

Cristian Galiano és l’autor de l’obra amb la que il·lustram aquesta narració

Creació


sempre, sempre, em fa riure. Li diuen Olívia, anem a classe junts des d’un anydesprés de la mort de la mare, i sembla ser la ninamés especial de tot l’univers. És pèl-roja i de pèlarrissat, té uns ulls negres grandíssims i és tanblanca com la neu, però és preciosa... Les sevesmans tenen un tacte molt suau, i el seu pèl semblaballar amb el vent cada pic que camina, semprevesteix amb colors molt alegres i amb estampatsde flors, cada matí abans d’entrar a classe va dospics a la taquilla, un em mira i l’altre fa com si noem veiés. Crec que sent por de mi mateix, cada picque vull acostar-m’hi em tall, se’m traven les pa-raules i no em surten més que mirades, la veri-tat...És que tenc por d’estar-me enamorant...Avui no ha assistit a classe, l’he enyorada moltís-sim... I era l’única que creia que em diria “felicitats”, però quan hem sortit a les tres, he rebut un mis-satge seu, potser en rep un cada tres o quatremesos, però cada un que tenc me’l sé de memò-ria... La qüestió, el missatge deia:“Lluc! Sóc n’ Olívia, et sabria greu passar per casameva a deixar-me la tasca d’avui? Moltíssimes grà-cies, FELICITATS, t’estim !”Llavors jo, sense tan sols adonar-me de la mevaalegria, vaig arribar a casa i en Francesc em va de-manar quina era la causa d’aquell somriure i de dirtot el temps “Tasca Olívia, tasca Olívia!” I li vaig ex-plicar. M’esperava una altra reacció, com per exem-ple un... “ Estàs boig, les nines no serveixen per ares”, o alguna cosa per l’estil, però quan per a lameva sorpresa en Francesc m’ho va contar, vaigquedat atònit... El meu germà d’onze anys tenianóvia i jo no! D’acord, d’acord... Tot duna em vaigposar a pensar, però com s’ho feia? La qüestió. Jonecessitava n’Olívia i estava disposat a rebre ajuda

PUEDE, PERO ...

Guanyador del Concurs de Narrativa en castellà, Sant Jordi 2011

de qui fos... Però de qui fos menys del meugermà!Encara avui no em crec que sigui gràcies aell que tengui nóvia... Quan el pare s’ha assabentat de tota la història havolgut que n’Olívia vengués a passar un dia a casanostra, ja que jo no volia fer festa. Ha estat un diainoblidable, ara ja no m’importen els dies, podempassar les hores, que és al meu costat...Ara, quan tothom ja dorm, he anat a la meva habi-tació i he trobat una carta que amb una lletra moltdelicada posava: “Estimat Lluc”. Pensaves que deixaria escapar aquest dia sensedeixar-te un detallet meu? Ja hauries de saber queno et deixaré anar mai confit. Avui fa setze anysque va néixer la meva raó d’existir, que va néixer lallum de ma vida. Què vas néixer tu, amor. Recordesquan et vaig dir que sempre et faria costat? Quèmai et deixaria? Què per molt enfora que anés se-guiria a vora teva? Doncs aquí em tens. Fa setzeanys que no el et trec l’ull del damunt. Lluc, sapsque sempre que em demanis que vengui, vendré, iseguiré assecant les teves llàgrimes quan rodin perla teva careta. Recorda que sempre seràs el meunin, amor... Felicitats vida meva! Mamà.Però, com? Qui? Quan? Era pràcticament increïble,encara no sé com va poder arribar aquella cartaallà, però tampoc ho vull saber, em va bastar lle-gir-la. Ara ja sé el que és una mare... I ara ja séque tenen raó quan diuen què ho saben tot de no-saltres, quan ens diuen que sempre són allà fent-nos costat, i quan ens diuen que si ens prometenuna cosa la faran real... Però ella no era una marequalsevol, era ma mare, i era la dona més increïblede dins tot l’univers. Gràcies mamà, per demostrar-me que res és impossible, i gràcies mamà, per se-guir abraçant-me cada nit.

Joan Rosselló BoverAquella tarde estaba muy pensativo. Descansaba en la sala de estar, sentado en mi bu-taca. De repente oí un ruido que procedía de lapuerta de la entrada de mi casa, no sabía si eradentro de mi casa o fuera. Empecé a pensar.Podría ser un gato, que había chocado contra mipuerta, o se estaba peleando con otro. Tambiénpuede que haya tumbado un contenedor de basuray por eso hay ese barullo. Puede que simplementeuna persona mayor busque alguna cosa que le hayacaído por esa zona. O puede que haya habido unaccidente y haya muertos delante me mi casa y aúnno hayan llamado a la ambulancia. En este caso de-bería levantarme e ir a ver qué está pasando, paraevitar una catástrofe. Pero, ¿por qué tengo que le-

vantarme y desconectar? Si hay muertos seguroque los vecinos lo habrán oído y se acercarán paraver qué pasa. Cuando lleguen llamarán a la ambu-lancia y todo arreglado. Pero, ¿y si los vecinos noestán en casa? Bueno puede que no sea esto.Puede que haya pasado algo que no sea tan tristey sangriento. Además, tengo que ser positivo. Tam-bién puede que haya un incendio en el piso dearriba y la gente se haya tirado por la ventana. Espoco probable. Además sentiría olor a humo. No séque podrá ser ese ruido tan intrigante. Puede quealguien intente entrar en mi casa y robarme, o in-cluso matarme. No, no lo creo, no hay nada devalor en esta casa, solo hay mi butaca y yo. Por quéquerrán hacerme daño, si soy muy callado y nuncame meto en líos. Nadie me envidia y no he inten-

Creació


tado hacer daño a ninguno. Y mi butaca ya es viejay no creo que me levanten a mí a la fuerza para lle-varse a mi butaca vieja que sólo me sirve para sen-tarme un rato y pensar, como estoy haciendoahora. También puede que sea un simple e inofen-sivo niño que se aburre y no tiene nada más quéhacer que molestarme tocando mi puerta, o puedeque no lo haga con mala intención y juegue con unapelota contra la pared de mi casa, sin la intenciónde asustarme. Pero un animal también puede ser.Un perro que se haya acercado a mi casa por reco-ger una pelota, o para hacer pis. O un pájaro quepuede que estuviera volando y chocara contra lapuerta de mi casa. O puede que una persona vengaa visitarme o a preguntarme algo y no sabe quetengo un timbre y por eso llama a la puerta. No, nocreo que sea eso.Abrí los ojos y volví a la realidad. Me liberé del pen-samiento y me concentré en la realidad, para ave-riguar qué estaba pasando. De repente volví asentir un ruido, como unos pasos, pero esta vez noprovenía de la calle o de la puerta de mi casa, sinoque provenía de dentro de mi casa, del pasillo. Meincorporé en la butaca, me relajé y me puse pensa-tivo.Todo esto descartaba todas las opciones anterioresque se realizaran en la calle. El accidente de tráfico,los animales, los niños, el incendio, etc., pero dabalugar a otras opciones. No descartaba que hubieraun ladrón. Pero supongo que si fuera un ladrón noharía tanto ruido al caminar, ya que cualquier per-sona lo podría oír y llamar a la policía. Bueno,puede que no tenga cuidado porque piensa que nohay nadie en casa, como yo no hago nada más quepensar y la casa parece un cementerio… . Pero creoque los vecinos lo habrán visto si ha entrado encasa y me llamarán para avisarme o llamarán a lapolicía. Pero puede que me tengan envidia o que noles caiga bien y me quieran hacer fuera del barrio.Pero creo que no es eso. Como he pensado antes,yo soy muy tranquilo y la gente está contenta con-migo. Puede que no sea una persona. Puede quesea un objeto, por ejemplo una pelota de bolos ode fútbol, o de tenis o cualquier cosa redonda o quese desplace dando botes o haciendo ruidos pareci-dos a los de unos pasos de persona. También puedeque sea mi mujer o un amigo. Bueno, un amigo nocreo que sea, porque no entraría sin llamar al tim-bre. Además, de amigos, muchos no tengo. Pero laopción de que sea mi mujer es bastante razonable.Normalmente regresa más tarde del trabajo, bas-tante más tarde, pero hoy puede que sea un extra.Pero si fuera ella habría venido a saludarme y haríahablado, y por ahora eso no ha sucedido. Puede queme quiera dar una sorpresa, pero mi aniversario esdentro de una semana y no creo que se adelantecon el regalo. ¿Y si es un perro? No, no lo creo, por-que si puede entrar un perro, antes entraría una

persona. Es que no hay más opciones. Puede quehaya caído algo de la estantería del pasillo, pero,¿Cómo? Es imposible averiguarlo, lo mejor, creoque será que vaya a averiguar qué está pasando.Pero es que se está muy bien en este sillón. Bueno,no puedo contenerme más. Abro los ojos, porquequién sabe qué está pasando, puede que sea algobastante grave, así que no debería esperar más.Volví a abrir los ojos, pero no vi a nadie. No miréatrás porque el miedo me controlaba. Noté una pre-sencia a mi espada, como un aire frío. Experimentéun escalofrío. No sabía qué hacer, así que lo me-dité.No creo haber dejado la ventana abierta, pero ¿Y silo he hecho? Espero que sea eso. Este aire pareceviento, un viento frío. No parece la presencia de unapersona. Pero si he dejado la ventana abierta puedeque alguien haya entrado para robarme. Reflexioné.No puede ser, vivo en un quinto piso. ¿He dejado elventilador encendido? Puede que sea eso ese aire,pero puede que esté relacionado con los otros rui-dos. Espera. No oigo ningún ruido, así que el venti-lador, no es, porque siempre hace un ruido muyfuerte cuando está encendido. No sé que es. Puedeque sea alguien. Una persona conocida, como unfamiliar que quiere asustarme o un desconocidoque quiere matarme o robarme. Pero ¿Qué harápara robarme?, si yo estoy aquí, delante de sus na-rices. ¿No le entrará miedo? Bueno, puede que vayaarmado y quiera hacerme daño. Pero si es un fami-liar no es para tanto. Pero ¿Qué tipo de familiarharía eso? Mis padres viven en California, lejos deaquí y mi mujer las bromas y los sustos no es quele encanten. También puede que sea un animal. Unperro por ejemplo. El de la vecina. Que haya sal-tado desde su balcón hasta el mío y haya venido averme. Es un perro pequeño, muy pequeño y cari-ñoso. No es agresivo y se vive muy bien con él, por-que te hace compañía. Ya me gustaría a mí teneruno. Pero a mi mujer no le gustan y yo como queno soy el que manda, pues sigo sus órdenes. Perotambién puede que sea otro animal. Un gato, unloro, o un pájaro. Pero al loro, seguro que lo habríaoído hablar. Al gato, maullar y al pájaro, cantar.Pero ¿Y si es un perro muy feroz y agresivo? Podríahacerme mucho daño. Podría matarme, hacermeañicos. Pero creo que habría ladrado. Pero puedeque le hayan enseñado a no ladrar. Puede que seacerque a mí, luego empiece a lamerme la pierna,luego abrirá la boca y me comerá o me hará heridasgraves, muy graves. ¿Qué hago? Puede que seaalgo aún más peligroso. Puede que me mate direc-tamente. Debería abrir los ojos y desconectar delpensamiento. Si lo hago, puede que me salve deuna buena. O que solo hayan sido imaginacionesmías, por el miedo entre otras cosas y haya dejadode relajarme por una chorrada. Pero ¿Por qué digorelajar? Si lo único que hago es espantarme cada

Creació


vez más. Abro los ojos. Cuando la imagen se volvió nítida, empecé a ver loque estaba en frente de mí. Había un hombre ves-tido de negro, con unas gafas de sol y una gransonrisa en la cara. Yo le sonreí, pero no lo conocíade nada. Puede que fuera un amigo de mi mujer.De repente, la expresión de su cara desapareció. Sealejó de mí y con una mirada asesina sacó una pis-tola de su chaqueta y me apuntó a la cara. Measusté mucho. Me relajé e intenté tranquilizarme.Cerré los ojos y pensé.Puede que todo sea una farsa, una broma de al-guien conocido. No pasa nada. También puede queesté soñando. No, no lo creo, porque ahora me des-pertaría. En los sueños, antes de que te pase algomalo te despiertas, para impedir que tu mentesufra. Entonces, ¿De verdad ese hombre me quierematar? No me lo creo. ¿Es por mi dinero? ¿Por micasa? No tengo nada de valor, y quitar una vida por

MICROHISTÒRIES 2011

Els alumnes de Llengua i Literatura Catalana treballen els microrelats

diversión pasa en muy pocos casos. En casos ex-cepcionales. Pero puede que no me quiera matar.¿Y si es para un programa de televisión, para vercomo reacciono ante una amenaza como esa? Ten-dré que averiguarlo, porque quedándome en elpensamiento, con los ojos cerrados y sin hacernada, no conseguiré saberlo. Lo mejor es volver ala realidad y averiguar de una vez por todas qué eslo que está pasando en mi casa.Cuando quise abrir los ojos, desconectar del pen-samiento, volver a la realidad, con una intrigaenorme, no pude. No era capaz de abrir los ojos.No podía controlar mi cuerpo. ¿Qué se había hechode mí? ¿Que había hecho aquel hombre de negro?Intentaba hacer reaccionar mi cuerpo, para encon-trar la respuesta a todas esas preguntas. Luego,cansado y abatido me pregunté:

¿Ya estoy muerto?

COMA ETÍLICNit de cap d'any. Unacopa, dues copes...siscopes. 1 de gener totsde negre.Llucia Gomila

EGOCÈNTRICDes que el meu rellotgees va espatllar, el mónquedà aturat.Cata Miralles

QUINS REFLEXES!Em van caure 2 euros i,quan els vaig voler aga-far, no hi eren: la sen-yora del devora haviaestat més ràpida que jo.Andreu Leiva

PUM PUMEl meu cor bategava

amb tanta força quetenia por que algú méspugés sentir-lo. Pum,pum. Estava nerviosa,molt nerviosa. Pum,pum. Vaig començar acaminar pels passadís.Pum, pum. Era curt,però es feia infinit. Pum,pum. Al final, un cop al'esquena, una abraçadai un “ànims nina” em

van donar coratge perenfrontar-me als llumsdel gran escenari. Pum,pum. L'espectacle era apunt de començar. Aina Femenies

Una platja solitària, ungrup d'amics i un parellde botelles de ginebra.

La meva al·lota va volertallar amb mi, m'ho vadir poc després d'haver-me tatuat el seu nom al'espatlla.Biel Ferrer

MALTRACTAMENTMai més tornaria a que-dar presa entre lesmans del meu marit, vaprometre que seria l'úl-tim cop, però sovintcosta complir les prome-ses.Catalina Montserrat

PRÍNCEP BLAULa granota es va quedarsense petó.Catalina Bover

DESCUIDVaig agafar la barcaperò no vaig pensar atornar.Laia Puig

Els llums del menjadors'han apagat, se sentolor a cera cremadai....MOLTS D'ANYS!Petra Picó

De sobte, l'hospital.Ningú sabia que haviapassat.Joan Enric Martorell

Un, dos, tres... una llà-grima calenta icristal·lina rodola per lameva galta... quatre,cinc, sis...aguanta, jot'estimo... set, vuit,n...el nou no ha arribat,és massa tard, ja et des-connecten. Adéu!Marina Domínguez

CRISIA la fi, ja és Nadal. Vaigdemanar al pare Noel unmilió d'euros perquè es-tava farta de patir lacrisi. Quan vaig anar a lasala d'estar, no vaigveure cap dobler ni tam-poc l'arbre de Nadal.MªAntònia Sastre

LA IMPERFECCIÓ DEL'ÈSSER HUMÀVeig que la teva intel·li-gència se suma a totesles teves carències.Irene Salleras

Creació


El fred va congelar-meels dits, els peus i allàem vaig quedar aturatesperant la meva mort.Esperanza Duarte

ELS TORRONSJa estava farta de to-rrons! Però aquella do-neta em mirava ambaquella corna que elsvaig haver de tastartots.Montse Estrany

DOS DIES DESPRÉS ... No havia previst l'entre-creuament de les mira-des, de les ganes decreuar el passadís, amo-llar-me entre els seusbraços. No havia previstque dos dies desprésd'oblidar-ho tot, tornariaaquell sentiment quecreia desaparegut. Noho havia previst.Ada Caldentey

LA IMPACIÈNCIATothom espera impa-cient el dia de nadal,però ell, encara no haviatocat mitja nit quan jas'havia fermat la cordaal coll.Montse Estrany

Mentre mirava el canóde la teva pistola jo jaera un home assassinat.Tomeu Lliteres

EMPENADIMENTCaic. Veig com els com-panys s'enriuen. Unaany després desperto al'hospital envoltada detots ells.Irene Salleras

SILENCISVaig mirar al meu cos-tat, ja no hi eres.Marina Mulet

A partir de poemes d’autors coneguts de la literatura castellana

ALUMNES DE 2ESO TREBALLEN LA POESIA VISUAL

RedaccióEls alumnes de llengua iliteratura castellana desegon d'ESO de la pro-fessora Miquela Ollershan treballat el tema dela poesia visual amb unsresultats molt interes-sants. A partir d'un poema pre-existent, d'un autor co-negut (Jorge Guillén,Pablo Montoya, FedericoGarcia Lorca, etc), elsalumnes han realitzat unexercici de visualizaciópoètica. L’activitat ha re-sultat ser tot un èxit ihan penjat els resultatsals passadissos del nos-

tre institut.El bloc de la revista Po-vimon ja vos va presen-tar alguns dels poemesvisuals que els nostresalumnes van realitzar apartir de l'obra d'a-quests coneguts autors,i ara, en la versió digitalvos oferim dos dels quemés ens van cridar l’a-tenció.El primer és la versió vi-sual del poema Muertede unos zapatos deJorge Guillén. El segon és la versió vi-sual del poema Patatasfritas de Pablo Montoya.

A partir d'un poema preexistent, de Jorge Guillén, , elsalumnes han realitzat un exercici de visualizació poètica.

Aquesta és la versió visual del poema Patatas fritas dePablo Montoya, un dels millors treballs realitzats enaquesta activitat.

Música


ENTREVISTA AL GRUP MUSICAL THE A-TEAM

Una entrevista del cap de la secció musical: “Amperherz”

AmperherzHola a tots! Fa un parell de dies vaig sortir pelpati a veure meam que trobava i vaig trobar enJosep Serrano (de fet li diuen Pepo) i me va dirque per Sant Roc '11 ell i tres joves més havienformat un grup, The A-Team. Bé, poc a poc, men-tre anàvem xerrant es van anar acostant dos delsaltres integrants del grup. Jo no ho sé, però vaparèixer que es pensaven que era una grupi mésdel grup. Una vegada que vàrem ser tots quatre es varenpresentar. En Pepo m'havia dit que tocava la gui-tarra elèctrica, en Josep Font me va dir que to-cava la bateria, i n'Ada Caldentey el baix elèctric.Me varen comentar que el grup el formaven doscomponents més que no venien a l'institut. EnBiel Bonet a la guitarra i na Margalida Gomila coma veu principal. Posteriorment en Biel Bonet vaser substituït pen Tomeu Caldentey que també ésalumne del nostre institut.I jo, com qui tenia ganes de saber més coses vaigcomençar a demanar:

AMPERHERZ: Quin estil de música feis?

PEPO: Rock clàssic (els altres varen dir que no ho tenien molt clar,que també havien provat de fer altres estilsperò... no me va quedar clar què havia passat,.. n'Ada va arribar tard, els altres varen riure...)

aspiracions com a grup musical?

ADA: Tocar en directe!PEPO I JOSEP: Lligar!!!

AMPERHERZ: Quin és el vostre referent mu-sical més immediat?

JOSEP: Vinnie Colaiuta.

PEPO: Joe Satriani

AMPERHERZ: Quines influències mu-sicals teniu?

JOSEP FONT: Led Zeppelin, Guns 'nroses, ACDC, Eric Clapton

AMPERHERZ:Teniu pensat fer temespropis?

PEPO: No, vàrem decidir fer el grupper fer versions de les millors can-çons que s'han fet mai.

AMPERHERZ: Com triau les versionso temes que feis?

JOSEP FONTt: En democràcia i pelfacebook (riuen tots tres)

AMPERHERZ: Quines són les vostres

ADA: Sting

AMPERHERZ: Com és que al vos-tre grup canta una dona si la

gran majoria de grups que ver-sionau tenen un cantant

masculí?

JOSEP: Coneixem pocs homesque cantin bé.

AMPERHERZ: Vos hi incloeu a vosaltres?

PEPO: Sí

Bé, això va ser tot. Ja hosabeu.A l'institut tenim un grupque es diu The A team però ben

segur que n'hi ha d'altres queencara no coneixem. Tot arri-

barà. Fins aviat.

Arts & Crafts


Publicam la millor obra gràfica dels nostres alumnes

POVIMON PRESENTA ALS NOSTRES ARTISTES RedaccióEl bloc de la revista hacreat una galeria virtualon podreu trobar unaselecció dels millors tre-balls dels nostres alum-nes d’educació plàstica italler d’artesania. Demoment a la Galeria japodeu trobar una expo-sició de muntatges delsalumnes d'artesania desegon d'ESO, i aviat es-trenarem treballs de di-buix i pintura ambformes, paral·leles ipunts i línies de primerd'ESO, una de motiusgeomètrics de tercerd'ESO i una de perspec-tives còniques frontals icavalleres de quart. A primer curs han realitzat aquests treballs a partir de formes geomètriques

A primer curs també han treballat aquestes composi-cions amb punts i línies

A dalt un dels muntatges de 2eso d'artesania i a sota unaperspectiva de Marga Mayol de 3A

Arts & Crafts


A primer curs també han treballat aquestes composicions ambparal·leles amb el popular “Bob Esponja”

Aina Maria Joan de 3A és l’autora d’aquest motiugeomètric

Marina Pizà de 3B és l’autora d’aquesta composi-ció

Jose Mª Serrano de 4B és l'autor d'aquesta perspectiva cònicafrontal i del clarobscur del cap del cavall del racó inferior esquerrad’aquesta pàgina

Bernat Vaquer de 4A, Jose Maria Serrano de 4B i Marina Mulet de4C són els autors d’aquests tres clarobscurs de dreta a esquerra

Foreign languages corner


Six schools in Austria, Germany, Norway, Slovakia, Spain and Swedenhave joined forces in the project

EU-COMENIUS MULTILATERAL SCHOOL PARTNERSHIP PROJECT “SUSTAINABLE LIVING”

Neus OliverSix schools in Austria,Germany, Norway, Slo-vakia, Spain and Swe-den have joined forcesin the project “Sustaina-ble living” . The projectaims at making pupilsaware of the necessityof a more responsibleway of living, and tohelp pupils develop amore sustainable lifes-tyle. Looking into thekey to the combinationof a healthy, sustainablelife along with personalhappiness and content-ment is the main goal inthe work.The climate situationcan be related to the pu-pils’ own daily lives, andthey realise how theycan contribute to pre-serve the environmentby a sustainable way ofliving. They take part increating a change inmentality and in influen-cing other peoplethrough their work.The first year the projectconcentrates on how tolive in a healthy and

sustainable way in oureveryday private lives;at home, in school, atwork. The focus is onhow we can contributepractically to make a dif-ference. Various aspectsof sustainable living aredealt with, like eatinghabits, recycling, trans-port, saving energy andpollution.The second year focuseson sustainable tourism.Pupils look into the pos-sibilities of “gentle tou-rism” and how this canbe developed, if possi-ble, in their own regionalarea.Pupils work with the dif-ferent aspects of sustai-nable living according totheir program of studies,such as touristic and he-althcare studies, andpresent their findings tothe rest of the partici-pants. The results arepresented through pu-pils’ work in differentways and finally on thisproject’s website.There are held four pro-ject meetings at the par-

ticipating schools. forpupils and teachers du-ring the project period,and also a teacher’s pre-paratory meeting at thebeginning and an eva-luation meeting at theend of the project.The school has a veryimportant green thin-king view. All the mate-rial used to teach isrecycled. We have gotthree awards for beinga “green school”. All theschool community is in-volved in this projectthrough a green contest.The city-hall and the Re-gional government alsotake part in this activity. IES Porreres has beentaking part in the EU’seducational program LLPthrough different pro-jects.During two schoolyears it has carried out abilateral Comenius pro

ject with a Swedishschool. It has participa-ted in some eTwinningprojects, one of themgot the quality label.The twin schools arefrom different parts ofEurope. It has also hada language Comeniusassistant. The Europeanview is widely known byboth students and tea-chers. IES Porreres actsas a participant in theproject. Several tea-chers are involved. It isseen as a very impor-tant project in the waythat we are a greenschool, so we are usedto world with sustaina-ble tasks. The final visitwill be in Mallorca due toits loca-tion and its eco-nomically main activity :tourism. All the projectactivities will be reflec-ted in this last visit.

The project aims at making pupils aware of the necessityof a more responsible way of living

Foreign languages corner


La darrera mobilitat que s'ha fet tenia com a tema el consum de l'aigua ies presentava a la localitat austriaca de Kufstain

Magdalena Rigo, MarinaDomínguez i Aina Feme-nies amb les professoresacompanyants, Marga-lida Sampol i Neus Oli-ver.Aterritzàrem a Munich,Alemanya, i vam passarel matí i el migdia vol-tant pel centre. Llavorsagafàrem el tren cap aKufstein. A les 19:30h.Ens esperaven a l'escolaparticipant en el pro-jecte. Vam sopar i vamconèixer la família queens havia d’acollir a casaseva.Durant quatre dies vamfer activitats amb els al-tres membres dels paï-sos, exposàrem elstreballs i visitàrem al-guns indrets de Kufstaini la ciutat de Innsbruck.Aquí teniu algunes deles impressions que ensenduguérem d'aquellsdies:Aina Femenies: Va seruna experiència especialperquè vam poder co- nèixer gent de diferents

països i conviure ambells.Jaume Rosselló: Àus-tria és un país tant eco-nòmica comtecnològicament méssofisticat que el nostre,però hi fa fred.Pep Cerdà: Va ser moltdivertit conèixer gentd’altres països i conèixerla cultura d’Àustria.Marina Domínguez:Tot i que el primer diacostés adaptar-se, alfinal vam gaudir delviatge i vam arribar aagafar afecte als nostres“host brothers i sisters”.Maria MagdalenaRigo: Va ser una expe-riència fantàstica. Pri-mer costava moltmullar-se i xerrar en an-glès, però al segon diaja anàvem més confiats.Vàrem ser un grup queens vam ajudar moltmútuament i això va ferque fos més fàcil adap-tar-nos. La meva “host sister” té16 anys i nom Denise.

Alumnes del Come-niusL'IES Porreres participaen un projecte “d'inter-canvi multiletaral” ambcinc països més: Àus-tria, Noruega, Suècia,Alemanya i Eslovàquia.Es va iniciar el curs pas-sat i acabarà a finalsd'aquest curs. El tema del projecte ésVida Sostenible i la da-rrera mobilitat que s'hafet tenia com a tema elconsum de l'aigua i espresentava a Àustria.Per preparar el tema del'aigua vam fer una vi-sita a la depuradora idessaladora amb elsalumnes de 3r. Llavorsrealitzàrem un PowerPoint per explicar la pro-blemàtica de l'aigua a lanostra illa.Dia 11 d’Octubre partí-rem cap a Kufstein (Àus-tria). Els alumnesparticipants del nostreinstitut varen ser: PepCerdà, Jaume Rosselló,Andreu Barceló, Maria

Vivia lluny de l'escola ija conduïa cotxe, es veuque allà pots conduir sivas amb un dels teuspares. Tota la família vaser molt simpàtica. Lacasa era grossa i moltcalenta. El primer vespre vamestudiar, jo tenia la pre-sentació oral i ella teniaun examen de cuina.Andreu Barceló: Va seruna experiència inobli-dable i molt recomana-ble. Vull donar lesgràcies a tots peraquesta oportunitat.Aquest viatge t'obri mol-tes portes.Com podeu veure haestat una experiènciamolt bona que ens hadonat l’oportunitat deparlar l’anglès, conviureamb gent d’altres païsosi conèixer els seus cos-tums i la seva manerade viure. Tornaríem fer aquestviatge una altre vegadasense cap mena dedubte! Per preparar el tema de l'aigua vam fer una visita a la de-

puradora i dessaladora amb els alumnes de 3r

Els alumnes i professors participants del nostre institut

ELS PARTICIPANTS EN EL PROJECTE COMENIUSSUSTAINABLE LIVING ES TRASLLADEN A ÀUSTRIA

Completa la graella amb les paraules de lallista, que fan referència als mitjans de trans-port:

MOTS ENCREUATS

6 7 2

5 7 8

1 4

8 7 3

2 3 4 8

9 8 5

3 5

1 8 5

5 2 6

671845293

549732681

832961574

154286739

263179458798453162

326594817

917628345

485317926

SUDOKULES 8 DIFERÈNCIES

JEROGLÍFIC SOLUCIONS PASSATEMPS

LES

PERLES

LESXLES

Que t’han robat?

4 LLETRES:AvióMotoTaxiTren5 LLETRES:CamióCotxeMetroVeler6 LLETRES:Creuer

7 LLETRES:AutobúsAutocarTramvia8 LLETRES:Avioneta9 LLETRES:BicicletaFurgoneta10 o + LLETRES:HelicòpterAutocaravana

Passatemps


Rates & Ratolins: tendreu problemes amb lafamília, els amics i la parella pel voste afany estalvi-ador, no siau tan aferrats. Convida més i no tedeixis convidar tant si vols que tot te vagi bé.Dasafia la teva natura i fes un donatiu a una ONG.

Búfals o Bous & Vaques:problemes d’amor i desalut. Si teniu parellaamb porcs o galls (elles)o tigresses i serps (ells)teniu elevades probabil-itats de portar banyes.Si no fas més esport en-greixaràs i et posaràscom una .... “L’herba”no és bona per vos-altres, sou humans, nosou rumiants.

Tigres & Tigreses: etpassarà pel cap fer-tevegetarià/na, ... no crecque sigui bona idea,t’imagines un carnisservegetarià? La teva activ-itat sexual desenfrenadapot arribar a estressar-te.

Conills, Llebres o Moixos & Moixes: algú insisteix aenganar-vos (vos intentarà donar-vos gat per lle-bre). En l’amor no surtis de caça, espera i deixa’tcaçar per un ca o una cussa.

Dracs: una traïció farà que treguis foc pels queixals.Vola sempre en avions pintats de verd per evitar unpossible accident. Et sentiràs atret per una donzellamolt atractiva que passarà de tu com de la merda,ella ja té el seu príncep blau. Que no et passi pelcap raptar-la, aquestes coses no acaben mai bépels dracs.

Serps: la poma de n’Eva es sentirà atreta per tu. Siamb els teus enganys la sedueixes, alerta amb

n’Adan el seu al·lot. Si tens una parella vaca li faràsles banyes. Ves alerta a intoxicar algú amb els teuscocktails, són pur verí.

Cavalls & egües: ja sé que ets un cavall, però a tu“l’herba” tampoc te caumolt bé, deixa-la! Etsuna mica freaky i la gentcreu que ets més es-trany que un cavallverd! En els esports develocitat i en les cursestendràs bons resultats.

Cabres & Bocs: les tevesbogeries fan que tothompensi que no estàs bédel cap. Faràs un viatgea la muntanya per tro-bar-te a tu mateix. Sifas escalada no hi haperill de caure. Si tensuna al·lota serp o ti-gressa te posarà sesbanyes!

Mones & Micos: lesteves operacions decirurgia estètica i elscanvis de look fracas-

saran! Encara que la mona es vesteixi amb seda ...Això sí, tothom vos troba molt graciosos.

Galls & Gallines: ja sabem que els d’aquest signe otenen els ous ben posats o són uns cagats, peròentre poc i massa ... les gallines tendreu molta xar-rera, pareixereu una guarda de lloques.

Cans & Cusses: surt a caçar llebres i conills, en elterreny amorós els astres et són favorables. Nocridis tant, ca que lladra no mossega.

Porcs & Truges: Cuidau la neteja de la vostrahabitació i recordau l’existència dels ambientadors,si no pareixarà una soll.

Per Fumanxú:L'horòscop xinès es basa en les llunes i no en lesestrelles. Segueix un cicle de 60 anys, ja que constade 12 animals i 5 elements. Per exemple, els nas-cuts el 1976 són dracs i tenen l'element foc. Lla-vors, en funció de l'hora que vas néixer, també tensuna mena d'ascendent que seria el que et diferen-ciaria de la resta de dracs foc de la teva quinta...Al dibuix de sota pots veure quin és el teu animalsegons el teu any de naixement. Però alerta, l’anyxinès no comença com ho fa el nostre, ho fa a finalsde gener o principis de febrer:

1991 Feb 15 1992 Feb 03 METALL CABRA

1992 Feb 04 1993 Gen 22 AIGUA MONEA

1993 Gen 23 1994 Feb 09 AIGUA GALL

1994 Feb 10 1995 Gen 30 FUSTA CA

1995 Gen 31 1996 Feb 18 FUSTA PORC

1996 Feb 19 1997 Feb 06 FOC RATA

1997 Feb 07 1998 Gen 27 FOC BÚFAL

1998 Gen 28 1999 Feb 15 TERRA TIGRE

1999 Feb 16 2000 Feb 15 TERRA DRAC

Horòscop xinès


Contraportada

iiii aaaallll pppprrrrooooppppeeeerrrr nnnnúúúúmmmmeeeerrrroooo ............

SSSSaaaannnnttttAAAAnnnnttttoooo

nnnn iiii

VVVV iiiiaaaattttgggg eeee

dddd ’’’’ eeeessssttttuuuudddd

iiii ssss

SSSSaaaannnntttt JJJJoooorrrrdddd

iiii

Revista Povimon núm. 6

Documents

Transcript of Revista Povimon núm. 6