Revista Pissarra 138

Les Illes Balears i el Rif es presentenés el títol d’una unitat didàctica i laguia corresponent. El contingutd’aquest material serveix pertreballar en qualsevol àmbit escolara partir de 3r cicle de primària, onhi hagi immigrants marroquins,especialment els berbers proce-dents de la zona del Rif. A la unitatdidàctica es pot trobar en unaprimera part, Unes pinzellades

sobre les Illes Balears, on es faciliten unes dades geogràfiques elementals sobre la seva situació, el clima, laflora i la fauna, la població, una senzilla informació sobre economia illenca, sobre el transport, unes quantesdades històriques, una breu explicació sobre l’organització política, algunes dades sobre la llengua pròpia,la llengua catalana, una petita informació sobre la religió predominant, algunes dades sobre l’enorme immi-gració arribada, plats típics de cada una de les illes, les principals festes, tradicions i costums i unes dadesliteràries.

S’ha de tenir en compte que es promouen molts de debats sobre qüestions que no estan suficientment expli-cades i que poden esser susceptibles de tenir diferents opinions, i al mateix temps és necessari investigar iampliar la informació redactada.

Els autors d’aquesta primera part són Catalina Thomàs Galmés, Joan Lladonet i Pere Polo i ha estat corregidai revisada per Bartomeu Cantarellas.

La segona part està formadaper Unes pinzellades sobreel Rif, que també compleixel mateix objectiu que laprimera, que és que els jovesemigrants marroquins i elsberbers puguin tenir coneixe-ment de la zona d’on proce-deixen. Hi trobareu informaciósobre alguns fets històrics, elrelleu i el clima, la fauna i laflora general i l’específica delparc nacional d’Al-Hoceima,unes dades breus sobre l’urba-nisme, la població a la regió deTànger i a les diferents provín-cies i comunitats i algunscostums i tradicions a la zonadel Rif, com poden ser elsmercats només per a dones i lesbodes.

Els autors són Ahmet Achernan iFerdaous Touhami Lalami, l’hatraduït del castellà Joan Lladoneti l’ha corregit i revisat BartomeuCantarellas.

Després hi ha una guia didàcticaelaborada pels tres autors de laprimera part, que també hanrealitzat unes activitats per a lasegona. A la guia s’hi detallen elsobjectius i competències que estreballen, els continguts, la metodolo-gia, la temporització i un solucionariamb les respostes a les activitats o, entot cas, amb uns suggeriments deresposta allà on se n’admet més d’una.

índex

Editorial ............................................................................................... 4

“Nada ha terminado. Crónica de cuatro décadas de escuela” ................ 5

La crisi i les seves conseqüències. L’estocada final al somni

impossible de l’Estat del Benestar ....................................................... 6

Josep Manel Busqueta

Objectius prioritaris de normalització lingüística per a

l’ensenyament a les Illes Balears ...................................................... 10

M. Antònia Font

L’estat de les autonomies: parlem-ne de tot plegat ............................ 12

Damià Pons

Propostes de l’STEI-i ........................................................................ 17

Eleccions autonòmiques i municipals 2011 .................................. 29

DES D’ITACOLOMÍ. Dakar 2011... l’FSM va tornar a Àfrica .............. 54

Albert Sansano

Mulan i les qüestions de gènere: de l’anonimat a la

visibilització de l’heroïna Disney ......................................................... 56

Maria Victòria del Olmo Serra

Cultura i país: mancances i reptes ..................................................... 61

Montserrat Nadal Fullana

Els poemes de combat de “La terra encesa” de Joan Alfons Marí .............. 65

Antoni Lluís Trobat

Les Illes Balears i els Rif es presenten

Llibres i CD

PISSARRARevista periòdica d’informació de l’ensenyament de les Illes Balears

EDITA:

Sindicat de Treballadores i TreballadorsIntersindical de les Illes Balears

Carrer Jaume Ferran, 5807004 Palma

Tel. 971 90 16 00Fax. 971 90 35 35

Pàg. Web: www.stei-i.orgE-mail:

[email protected]@[email protected]@stei-i.org

[email protected]@stei-i.org

CONSELL DE DIRECCIÓI REDACCIÓ:

Francesc Xavier Alomar NovilaGabriel Caldentey Ramos

Maria Camps SintesFrancesc Cardona NattaM. Antònia Font Gelabert

Tomàs Martínez MiróPere Polo Fernández

Joana Tur Planells

COORDINACIÓ:Joan Lladonet

S’agraeix la col·laboració de les autores idels autors dels articles.

MAQUETACIÓ, COMPOSICIÓI IMPRESSIÓ:

Antoni Martínez

Escola de Formació enMitjans Didàctics.

C/ Marià Canals, 1307005 Palma

Tel. 971 91 00 60

PUBLICITAT:Jaume Ferran, 58

07004 PalmaTel. 971 90 16 00

DISSENY DE LA PORTADA:Àstrid Colomar

FOTOS:Cedides pels partits polítics

Internet

Els articles publicats en aquesta revistaexpressen unicament l’opinió de les

seves autores i dels seus autors.

Dipòsit Legal: PM 533/77ISSN: 1133-052X

3

LLa revista Pissarra, com cada vegada que esconvoquen eleccions polítiques, s’ha adreçata tots els partits i coalicions que es presenten

i han gaudit de representació en aquesta passadalegislatura autonòmica i els ha ofert les sevespàgines per tal de poder conèixer la seva posicióvers una sèrie de qüestions que considerambàsiques.

Quant a educació, hi ha hagut increments delpressupost els anys 2008 i 2009 i disminució, elsanys 2010 i 2011 (això ha suposat que noméss’hagi invertit el 3% del PIB de les Illes, fet quesuposa esser dels darrers de l’Estat espanyol eninversió educativa). Des de l’any 2010 noméshem tengut males notícies, una d’elles ha estat lasuspensió dels acords salarials assolits ambl’Administració autonòmica, agreujat amb l’apli-cació de la retallada salarial, dictada des delGovern central. Aquests plans d’austeritat per areduir el dèficit públic han generat, a més de laretallada salarial abans esmentada, la disminuciódel pressupost de l’educació, cosa que ha suposatl’allunyament de l’objectiu que s’havia fixat assolirdurant aquesta legislatura, que era arribar al 6%del PIB. Aquest quatre anys de govern, a més dedestapar la corrupció del Govern anterior del PP,s’han caracteritzat per la inestabilitat que hasuposat la crisi interna d’un dels socis de govern,UM, fins al desenllaç de la seva autodissoluciócom a conseqüència de les accions judicials a lesquals segueixen sotmesos els principals exdiri-gents d’aquesta formació. També hem assistit a unprocés de dretanització i de posicions més espa-nyolistes i anticatalanistes del PP, tot això,immersos dins una crisi econòmica que posa enrisc la cohesió social i l’estat del benestar.

Des del nostre punt de vista l’escenari macroeco-nòmic ha dificultat, i fins i tot, ha postergat

mesures que un govern progressista hauriad’haver impulsat. L’STEI-i ha rebutjat i rebutjaràplans d’austeritat i d’ajustament del dèficit públicque atemptin contra el dret a l’educació, a la saluti al benestar social.

Ha estat decebedor el nou sistema de finançament.Els ciutadans de les Illes segueixen essent maltractatspel Govern central, sigui del PP o del PSOE, tot i quedurant aquesta legislatura s’hagin augmentat lesinversions estatals i formalment s’hagin lliurat mésrecursos, que han estat insuficients per a fer front ales necessitats estructurals de les Illes Balears.Actualment, l’Estat es queda tres mil milions d’eurosdels nostres imposts, cosa que representa el 15% delnostre PIB, xifra que triplica allò que les lleisalemanyes atorguen als lands alemanys, com atransferència solidària. Tal volta hauríem decomençar a reclamar una mena de concerteconòmic solidari. Si aquests recursos estiguessindisponibles per al Govern autonòmic, es podriamillorar substancialment, malgrat la crisi econòmica,la nostra societat, gaudint de bons serveis públics idrets socials equiparables als estats que han desen-volupat més les polítiques de benestar.

Seguirem reivindicant polítiques actives endefensa dels drets dels ciutadans i de les ciutada-nes, de les treballadores i dels treballadors.

Reclamam als partits la millora de la qualitat de lademocràcia, un compromís que rebutgi lacorrupció i polítiques que prioritzin la inversiósocial (educació, sanitat, benestar...). No és èticque des d’algunes opcions polítiques es facinpromeses electorals que impliquen augment dedespesa i alhora parlin d’una disminució delsimposts, així com que es fomenti la confrontaciólingüística, tant en l’àmbit escolar com en el si dela societat.

editorialEleccions autonòmiques i municipals

4

Pissarra 138 abril-maig-juny 2011

abril-maig-juny 2011 Pissarra 138

5

PPío Maceda, mestre des de 1971, que ha des-envolupat la seva tasca a Galícia, Catalunya ia Madrid, que va participar en els primers

moviments de l’ensenyament i que ha ajudat a des-envolupar el sindicalisme del sector, treballantsempre per al millorament de l’educació, hapublicat uns quants llibres sobre el tema com: “Laeducación antre los grandes caminos culturales” i“Educación y libertad en la sociedad de la infor-mación”, ara ha volgut fer un repàsa la seva vida professio-nal i als canvis queha sofert l’educaciódurant els últimsquaranta anys. Peraixò ha publicat elllibre “Nada haterminado”, que técom a subtítol“Crónica de cuatrodécadas de escuela”,a l’Editorial Laertes,Barcelona.

L’autor ha deciditnarrar el passat,perquè després devèncer el dubte hatrobat que l’esforçpagaria la pena. Sen’ha adonat que la vidapassa molt de pressa ivol que la memòria deles il·lusions i delsesforços de la sevageneració no desapare-guin a mesura que lajubilació els vagi separantdels més joves. Narrant elpassat intenta vèncer l’oblit,perquè les coses que ha vist «no esperdin com llàgrimes dins la pluja».

Ha participat, des dels primers anys de laTransició en les mobilitzacions de l’ensenyament i

en el desenvolupament del sindicalisme de sector.Això té avantatges per al treball que s’ha proposatdur a terme, i també té l’inconvenient segonsafirma ell mateix de ser “jutge i part” a l’hora devalorar els fets viscuts. Per poder vèncer el subjec-tivisme de la seva narració, recorre al testimonid’altres persones que li aporten diferents punts devista. Amb la finalitat que els records no li facin

cometre equivo-c a c i o n s ,utilitza lesnotes que haanat prenental llarg de laseva vida pro-fessional. Peròté un problemai és que lesanotacions dis-contínues sónd’un període denou anys. Peraixò tambérecorre a fullsciclostilats de lesprimeres etapes ia revistes profes-sionals isindicals.

Els canvis a l’edu-cació són lents...Les polítiques degovern sónreferents, però sónles persones amb

qui ha treballat les quel’han ajudat a reflectir aquests

canvis. Ha intentat que el lector puguiimaginar els esdeveniments amb pocs elements,perquè pugui treure les seves conclusions a partirde les pròpies experiències. Encara que s’haesforçat a contrastar les dades, el resultat finalsempre sol ser una visió subjectiva. Espera que ellector hi aporti la seva. q

“Nada ha terminado. Crónicade cuatro décadas de escuela”

6

DDes de l’agost de 2007,moment en què esclatà elque s’ha conegut com la

“crisi”, estem vivint una ofensivabrutal sobre les condicions devida i els drets de la majoria de lapoblació. Ja sigui pels efectesdirectes de la crisi sobre l’econo-mia productiva o a través de lesmesures que, tant a l’àmbitnacional com a l’internacional,s’han concretat per fer-li front, lanostra societat ha empitjorat enl’àmbit social i en el laboral. Siabans que esclatés la crisi, lescondicions de precarietat laboralarribaven a nivells molt elevats i elnivell de desenvolupament del’estat del benestar era moltprecari, en relació a la resta depaïsos europeus, encara podiaexistir l’esperança que resultavapossible avançar envers unhoritzó d’una major igualtat ijustícia social. Avui això semblaimpossible.

En aquest article repassaré elsprincipals impactes que la crisi iles mesures preses, suposadamentper fer-li front, estan tenint sobrel’economia i la societat de l’Estatespanyol.

S’ha ensorrat el modelproductiu basat en l’espe-culació i la corrupció

La construcció a crèdit, pedraangular del model productiuespanyol s’ha ensorrat. Avui, al’Estat espanyol existeixen alvoltant d’un milió d’habitatges

buits sense vendre. La disminucióde l’activitat en el sector haafectat sobretot petites i mitjanesempreses, que o bé han desapa-regut o han estat absorbides perles més grans. Més de 9.000empreses sense assalariats i mésde 24.000 amb un o dos treba-lladors han desaparegut. Alcontrari, les sis empreses mésgrans del sector (Acciona, ACS,FCC, Ferrovial, OHL, SacyrVallehermoso), gràcies als con-tractes d’infraestructures, tant

nacionals com internacionals, igràcies a les mesures del governque els ha permès socialitzar lesseves pèrdues, avui presentenimportants beneficis.

La destrucció de llocs de treballgenerada per l’ensorrament delsector està essent dramàtica.Només durant els dos primersanys de la crisi es destruïren743.000 llocs de treball i l’atur,en aquest sector, podria situar-seaquest any 2011 per sobre delmilió de persones.

El sector financer, l’elementcentral que permetia el funciona-ment del model, a dia d’avui estroba absolutament col·lapsat,

només ha pogut sobreviure alnaufragi gràcies als recursospúblics. Aproximadament el 53%del total acumulat en hipotequesés considerat de dubtós


La crisi i les seves conseqüències.L’estocada final al somni impossible de l’Estat del Benestar

Josep Manel Busqueta,Seminari d’Economia Crítica Taifa

“...en el conjunt de l’Estat espanyol estancaran al voltant de 5.000 oficines i

es destruiran entre 30.000 i 35.000llocs de treball.”

7

cobrament i el Banc d’Espanya jaha estimat que la banca podriaassumir unes pèrdues de130.000 milions en els seuscrèdits als promotors.Probablement, com ja ens té acos-tumats, haurà de ser l’Estat quiesdevingui la garantia del capitalprivat, per això, haurà de ser elconjunt de la ciutadania quihaurà de pagar part de la facturad’un sector financer que haescanyat les famílies amb lesseves hipoteques abusives.

Les caixes d’estalvi mereixen unamenció especial. A causa de laseva estreta relació amb construc-tors i immobiliàries, tot el sistemade caixes està experimentantseriosos problemes de liquidesa inecessita el suport públic. Elconjunt de caixes de l’Estatespanyol ha de retornar uns120.000 milions d’euros dedeute fins al 2012. Aquestasituació s’està intentant afrontar apartir del procés, primer defusions i ara de bancarització.Ens trobem davant d’una enormeoperació de concentració delsector que comportarà eltancament de moltes oficines i l’a-comiadament de treballadors.S’estima que en el conjunt del’Estat espanyol es tancaran alvoltant de 5.000 oficines i es des-truiran entre 30.000 i 35.000llocs de treball.

La resta del sector productiu s’havist arrossegat per la caiguda dela construcció i les finances. Peruna banda, la congelació delcrèdit i per l’altra, la caiguda dela demanda estan liquidant el jade per si feble teixit productiu,

compost en bona mesura perpetites i mitjanes empreses.Durant el 2008, a l’Estat espanyoltancaren 242.000 empreses,200.000, durant el 2009 i141.000, el 2010. Aquest darrerany una mitjana de 264empreses tancades per dia

Les conseqüències de lacrisi: atur, precarietat,retallades de drets socials.Ens espera un futur pitjor

A dia d’avui el debat se centra enla recerca d’un nou modelproductiu. Ara bé, per més que eldiscurs mediàtic ho negui, resultaevident que no hi ha, ni hi haurà amig termini, cap sector capaç d’ab-sorbir els més de 2 milions d’aturatsque ha generat l’esfondrament del

model productiu actual i que situa elnivell d’atur en 4.696.600persones, l’atur més elevat de lahistòria. Per edats, l’atur esdevéesfereïdor entre els joves situant-sela taxa d’atur per sobre del 40%.

Els nivells d’incertesa i angoixaque l’atur provoca en la poblacióque el pateix es veuen agreujatsper la impossibilitat de trobarfeina (pràcticament la meitat delsaturats són de llarga durada) i perla migradesa de les prestacionsque reben les persones que estroben en aquesta situació. A diad’avui, un milió i mig d’aturats norep cap prestació d’atur, en uncontext on 300.000 famílies nodisposen de cap font d’ingressos,ni salari ni prestacions, un 44%més que el 2007.


“...les empreses de l’IBEX reparteixinentre els seus accionistes fins a 18.000

milions de beneficis.”

8

Un dels sectors que més i ambmés intensitat està patint elsefectes de la crisi és la poblacióimmigrant, afectada per un nivelld’atur un 10% superior al de lapoblació autòctona. La manca detreball assalariat esdevé crucialper a una població que sensefeina perd la seva condició de“legal”. Aquest fet està ocasio-nant que la població immigranten situació irregular s’estiguiincrementant de manera notable.L’immigrant que cau en situacióirregular es troba irrevocablementcondemnat als circuits de l’econo-mia submergida, sense drets i amercè de l’explotació més crua.Cal assenyalar que la poblacióimmigrant no disposa de vinclesfamiliars a l’Estat espanyol, cosaque fa que no pugui acudir alcoixí que suposa la família peralleugerir la cruesa de la sevasituació social.

Resulta exemplificador de la dife-rència d’impacte de la crisi el fet

que mentre es destrueix ocupacióa mansalva, les empreses del’IBEX reparteixin entre els seusaccionistes fins a 18.000 milionsde beneficis. Cal tenir present quel’atur, a més de suposar unareducció de costos per a lesempreses, els suposa substancio-sos beneficis fiscals, desd’octubre de 2008 fins asetembre de 2009, les empresess’havien estalviat fins a 400milions d’euros en les subvencionsde les cotitzacions socials pelmanteniment dels llocs de treballdels treballadors afectat per ERO.

Les mesures contra la crisiafavoreixen els poderososmentre les classespopulars en paguem lafactura

Lluny de fer-se càrrec del dramasocial que per a milions depersones està suposant l’actualsituació, la crisi es visualitza comuna gran oportunitat per a laclasse capitalista. Amb el suportdel Govern i el consens mediàtici acadèmic, els objectius delssectors poderosos de la societatse centren a alterar els elementsessencials de les relacionslaborals (reforma laboral): con-tractes d’ocupació, remunera-cions salarials, acomiadamentlliure i gratuït, jornades i horarislaborals (flexibilitat i mobilitattotal), contribucions socials (dismi-nució de quotes de la SeguretatSocial i subsidis d’atur), elimina-ció de la negociació col·lectiva,eliminació de les restriccions eco-lògiques, reassignació de ladespesa social cap a subvencionsal capital privat, reforma de les

pensions, reforma fiscal decaràcter regressiu, etc.

Totes aquestes mesures impactenen una societat absolutamentdesigual on el 20% de lapoblació més rica concentra 5,4vegades la riquesa del 20% méspobre, xifra que supera de molt lamitjana europea situada en 4,8.Una societat on gairebé 11milions d’assalariats, sis de cadadeu, són mileuristes. On la pensiómitjana se situa en 750 euros i lade les viudes en 421, per sota delsalari mínim situat en 623 eurosal mes. El 33% dels pensionistesviuen per sota del llindar de lapobresa. És en aquest context enquè s’aprova la congelació de lespensions i la seva reforma!

La retallada pressupostària, aixícom la manca de recursos públicsals que haurà de fer front lasocietat en el futur immediat,recauen sobre una estructura moltfeble d’estat del benestar. L’Estatespanyol té un sistema deprotecció social per sota de lamitjana europea. Ja el 2005,durant els anys daurats del capita-lisme especulador, l’Estatespanyol dedicava a prestacionssocials sis punt menys del PIB quela mitjana europea. Cal tenir encompte que les ajudes socialsesdevenen fonamentals per amolta població. A l’Estat espanyolla població que es pot considerarpobre oscil·la entre el 18 i el 20%de la població total. Amb la crisi,aquest percentatge està augmen-tant. Això suposa que una decada cinc persones a l’EstatEspanyol és pobra. D’aquestes,aproximadament la meitat pateix


9

pobresa severa, es a dir de condi-cions molt precàries d’existència ien la majoria dels casos, absolu-tament dependents dels ajutspúblics i de la caritat.

Què fer: actuar, mobilit-zar-nos, construir unmoviment ciutadà deciditen la defensa dels drets detots i de totes

De tot l’anterior es desprèn com aconclusió que en una societatferida de mort, la crisi i lesmesures del govern per solucio-nar-la poden esdevenir l’estocadafinal. La recerca del nou modelproductiu, que ens ha depermetre enfilar el camí virtuós dela competitivitat internacional,sembla una quimera tenint encompte les mesures de restricciópressupostària que s’estanaplicant.

En l’àmbit popular la sortida de lacrisi no representa cap noticiaesperançadora. Tal i com s’estàplantejant (ajust pressupostari,reforma fiscal, reforma laboral,reforma de les pensions, reformadel subsidi d’atur, reformasanitària, etc.) la nova propostade societat que ens prepara elpoder ens aboca a una societat

molt més precària, desigual, ambuns dret socials molt debilitats. Endefinitiva, una societat ambmenys perspectives de vida dignaper a la majoria de la població.

Per tal de canviar aquestasituació no existeixen viaranys nisolucions màgiques. Tampoc nopodem esperar que ningú, ni elGovern ni els organismes interna-cionals pensin a millorar les con-dicions del conjunt de la ciutada-nia. Més enllà de la retòrica, jaha quedat clar que els poderspúblics, siguin d’on siguin, llunyde respondre als interessos de lamajoria, són fidels defensors delsinteressos dels diferents grups depoder econòmic ifinancer.

Per tal decanviar el rumbd’aquestasituació nomésens queda l’or-ganitzaciósocial i la soli-daritat

col·lectiva. Ens cal entendre queel que està en joc és el futur d’unasocietat, la nostra, on encara exis-teixen alguns mecanismes d’equi-libri i justícia social que caldefensar i potenciar. Només lapotència col·lectiva pot conduir-nos a plantejar i guanyar unasocietat millor.

Més enllà de les nostres ideolo-gies concretes i dels interessosparticulars com a assalariats,pagesos, autònoms, estudiants,funcionaris, pensionistes, immi-grants etc., hem d’entendre quetenim un nexe comú: sabem quevolem una model de societatsense desigualtats socials, niexplotació de cap tipus, on lajustícia social esdevingui fets nonomés paraules i on, per tant,existeixen uns drets universals:educació, sanitat, pensions, etc.públics i de qualitat. En definitivaentendre que una societat millorper a tothom és una societatmillor per a cadascun denosaltres. q


“...la nova proposta de societat queens prepara el poder ens aboca a unasocietat molt més precària, desigual,amb uns dret socials molt debilitats.”

10

LL’STEI-i vol fer conèixer elsresultats de les enquestes rea-litzades a tots els centres

públics d’infantil, primària i secun-dària de les Illes Balears durant elcurs 2009-2010 i de les enquestesenviades als centres a l’inici delcurs 2010-2011.

La Comissió de NormalitzacióLingüística de l’STEI-i ha buidataquests dos blocs d’enquestes i hafet arribar a la conselleriad’Educació i Cultura i al Governde les Illes Balears quina és lasituació de l’ensenyament encatalà als centres educatiuspúblics i quins són els objectiusprioritaris a tenir en compte per aposar en marxa la seva consecu-ció com més aviat millor.

De les respostes a les enquestes,l’STEI-i constata la disminució del’ús de la llengua catalana alscentres i el fet que una bona partdel professorat abandona lallengua catalana, quan en elprojecte lingüístic s’ha acordatque es faria l’assignatura encatalà. La majoria del professoratafirma que molts d’alumnes queacaben l’ESO i el batxillerat notenen competència suficient enllengua catalana i que el seu ús hareculat en la majoria de centresd’educació secundària de les IllesBalears. El professorat implicat en

l’ensenyament en català ha vistcom des del 2003 no s’ha donatun impuls seriós a l’ensenyamenten català. Durant el període2003-2007, durant la legislaturadel PP, la normalització fou iguala zero, i durant la legislatura2007-2011, anam cap a mitjan2011 i encara no s’ha posat enmarxa el Pla de NL, quan se sapque la situació ha empitjorat molt.

El professorat també és benconscient que des del’Administració no es fa complir lanormativa aprovada. Molts decoordinadors de normalització lin-güística dels centres diuen que laseva feina els sembla inútil iencara queden instituts que nodisposen d’aquesta figura.

Ja fa temps que l’STEI-i recordaque és necessari revisar lesmemòries dels projectes lingüísticsde centre on el professorat quen’és responsable expressa quinaés la situació real de l’institut en

l’aplicació de la legislació vigent iquines són les seves necessitats.Afirmen que no s’ha pogut complirel decret de mínims, expliquen perquè i proposen solucions i milloresper a augmentar l’ús encara insu-ficient del català a l’ensenyament.Algunes d’aquestes propostes sóntan senzilles com la dotació deprofessorat a l’equip de suport pera poder fer una intervenció peda-

gògica directa a les aules d’acolli-ment i al conjunt de professors iprofessores que atenen l’alumnatnouvingut i també perquè puguincoordinar la classe de referència il’aula d’acolliment.

Troben a faltar que l’Administraciódoni un nou impuls als plans d’a-colliment lingüístic i cultural, talcom es va fer en el moment en quès’iniciaren aquests tallers durant lalegislatura 1999-2003.

Un aspecte positiu és que el pro-fessorat ens deixa constància de


Objectius prioritaris denormalització lingüísticaper a l’ensenyament a lesIlles Balears

M. Antònia Font, secretària d’Ensenyament Públic i coordinadora de la Comissió de Normalització Lingüística de l’STEI-i

“Afirmen que no s’ha pogut complir eldecret de mínims, expliquen per què i

proposen solucions i millores per aaugmentar l’ús encara insuficient del

català a l’ensenyament.”

11

la dotació de material didàcticadaptat a les variants illenquesper a aquestes persones nouvingu-des.

Demanen també, com ja fa moltde temps que demana l’STEI-i, unequip de suport per als instituts desecundària. És necessari dinamit-zar els claustres, els equipsdirectius i els pares, fer xerradesper a recordar la normativa i ferveure els beneficis de la millora enla competència lingüística del’alumnat en llengua catalana. Ésimportant també que els centresfacin intercanvis de les seves expe-riències, expliquin els seusprojectes com pot esser el volunta-riat, la participació en lessetmanes de teatre, l’elaboraciód’audiovisuals en català, etc.

El professorat demana tambématerial dirigit als pares i marescom poden ser vídeos, presenta-cions de “powerpoints”, cartellsde lèxic, difusió d’opinionsd’alumnes i de professorat quefan un bon ús de la llengua, queexpliquin tot el que els ha ajudat ahaver estat constants en l’ús delcatalà.

Per aturar aquest retrocés i perquèla llengua catalana, pròpia de lesIlles Balears, tengui el paper que licorrespon com a primera llengua

d’aquesta comunitat i com aelement més visible de la nostraidentitat que és el de ser eina dela necessària cohesió social,l’STEI-i demana que els objectiusprioritaris a l’ensenyament, araque s’aprovarà el Pla deNormalització, siguin:

- Posar els recursos necessaris,perquè els centres puguincomplir la legislació vigent i escamini cap a la superació deldecret de mínims. Que el catalàarribi a ser l’eix vertebrador delsistema educatiu de les IllesBalears i esdevingui la llenguavehicular de l’ensenyament i derelació interna i externa de lesescoles i instituts, i no només lallengua de les classes dinsl’aula.

- Mantenir els cursos de reciclatgede català de l’ICE en la sevaforma presencial, objectiuimprescindible, així com la pos-sibilitat que el professorat que jaté el reciclatge pugui perfeccio-nar la seva competència lingüís-tica en altres cursos. És evidentencara la necessitat de mantenirels cursos de Llengua I i LlenguaII de forma presencial i la convo-catòria extraordinària del mesde març. S’ha de restituir el pres-supost assignat a aquests cursos,perquè les persones que volen

ob ten i rel requisit per

a poder accedir a les llistes públiques de feina,ho puguin fer.

- Dotar de professorat suficientper a poder atendre totl’alumnat nouvingut que, en el100% dels casos desconeix lallengua pròpia. És importanttambé per a tota la societat engeneral que aquest alumnatestigui repartit equitativamententre els centres públics i elscentres privats concertats per apoder fer un acolliment adequatde l’alumnat i de les sevesfamílies, per a evitar els guetos iper a treballar la cohesió social.

- Promocionar cursos de formacióper al professorat, tant en elmanteniment d’actituds lingüísti-ques a favor de l’ús del català,com en noves metodologies,estratègies i recursos per elfoment de l’ús del català dins ifora de l’aula.

L’STEI-i també manifesta que perfer efectiva la normalització lingü-ística i assegurar el nostre futurcom a poble és necessari treballaren un pla coordinat que tengui encompte sobretot l’ús que es fa delcatalà a l’Administració, alsmitjans de comunicació, a l’ense-nyament i a la societat en general.Per tant, el pla necessita voluntatpolítica clara per a dur-loendavant, una bona planificacióde la seva execució i un finança-ment adequat. q


“...un pla coordinat que tengui encompte sobretot l’ús que es fa delcatalà a l’Administració, als mitjansde comunicació, a l’ensenyament i ala societat en general.”

12

DD’entrada voldria fer unaafirmació ben rotunda:l’actual estat de les autono-

mies és infinitament millor quequalsevol dels altres modelsd’estat que han estat vigents aEspanya els darrers tres segles.He considerat oportú començaraixí la meva breu reflexió per tald’evitar que algú pensi que jotambé vull afegir-me a la multitudde veus –siguin mitjans de comu-nicació, polítics en actiu ociutadans que participen enpolítica des de la terrassad’algun cafè- que a hores d’arahan convertit les comunitatsautònomes en les responsablesprincipals de tota una sèrie defets, en molts de casos en realitatinventats o sobredimensionats,que certament, en bona lògica,haurien de merèixer unavaloració negativa: la duplicitatadministrativa, l’excés de funcio-naris, la ineficiència política, lacorrupció generalitzada, el mal-gastament dels recursos públics,el cost excessiu del funcionamentde les institucions... Darreraaquest discurs, sobretot promogutde manera infatigable pel PartitPopular i per la Brunetemediàtica, i també per aquellssectors del PSOE que exerceixende nacionalistes espanyols sensemitges tintes, el que hi ha és unacontraofensiva que té la perversaintenció de crear un correntd’opinió favorable a considerarque l’Estat és un santuari on s’hitroben totes les bones virtuts,mentre que les comunitats

autònomes són governades perpoca cosa més que una collad’ineptes i d’aprofitats o de lla-dregots caciquils. No hi cerquemcap voluntat d’objectivitat, en lesanàlisis dels qui desqualifiquenvisceralment l’estat de les autono-mies. Tan sols una única intencióels impulsa a fer-ho: llevar legiti-mitat social i política a l’actualmodel autonòmic i posarnovament en valor l’estat-naciócentralitzat i uniforme, acastella-nat fins al moll de l’os, al qual,d’acord amb el més rancipensament polític del liberalismejacobí del segle XIX, li atribuei-xen per se la capacitat deproduir tota mena de béns:modernitat, progrés, llibertat,eficàcia, justícia i solidaritat. Unengany absolut, com sapqualsevol batxiller que hagi llegitalgun manual solvent d’històriad’Espanya.

Parlem-ne, de tot plegat. Enprimer lloc, no convé oblidar quela generalització del modelautonòmic –desset comunitats- vaser una estratègia dels poders del’estat –els de la transició i els de

la democràcia- per no haver dereconèixer el dret a un autogo-vern de veritat a aquelles realitatshistòricopolítiques que nopertanyen al grup nacional caste-llanoespanyol, vull dir els païsosde llengua catalana, el País Basci Galícia. El nacionalismeespanyol de sempre, amb lageneralització del modelautonòmic, va contribuir a lacreació de governs i de parla-ments en unes regions castellanesque previsiblement ja s’hauriensentit satisfetes simplement ambun règim de descentralitzaciópolíticoadministrativa, en definiti-va, amb l’atribució de més com-petències i més recursos a lesdiputacions provincials. La racio-nalitat política i econòmica feiarecomanable que els estatutsd’autonomia fossin únicamentreservats per als territoris quetenien una identitat nacional

–llengua, cultura, tradicióhistòrica- i una voluntat col·lectivad’autogovern, més o menyshistòrica i intensa, segons elscasos. L’Espanya-nació, però, nova triar una opció d’aquest tipus,


L’estat de les autonomies:parlem-ne de tot plegat

Damià Pons

“La racionalitat política i econòmicafeia recomanable que els estatuts

d’autonomia fossin únicamentreservats per als territoris que tenien

una identitat nacional...”

13

tan raonable, perquè fer-hohauria implicat haver de reconèi-xer la particularitat profunda dedeterminats territoris i, en conse-qüència, la seva condició d’estatplurinacional, pluricultural i pluri-lingüe.

L’Espanya actual, construïda histò-ricament al servei de l’hegemonianacional castellana, encara ques’hagin transferit múltiples compe-tències a les diferents comunitatsautònomes, en cap moment no harenunciat a continuar impulsant elprojecte d’homogeneïtzaciónacional –de llengua, de cultura id’imaginari simbòlic, sobretot-, dela totalitat del seu territori,començat el segle XVIII amb elsdecrets de Nova Planta, reforçatper la idea d’estat-nació autopu-blicitada pel liberalisme, durant elsegle XIX i els inicis del XX, iimposat totalitàriament, el segleXX, per les dictadures de Primo deRivera i, molt especialment, deFrancisco Franco. Les nacionsculturals sense estat inserides dinsl’Espanya autonòmica probable-ment han comès, els darrers trentaanys, la ingenuïtat de creure queel seu projecte de construcciónacional es podria anar desenvo-lupant progressivament, encaraque fos amb lentitud, en paral·lela un previsible procés de desacti-vació del projecte d’homogene-ïtzació que històricament haviaimpulsat el nacionalisme castella-noespanyol. A hores d’ara, ja hiha evidències infinites quedemostren que les coses no hananat en aquest sentit. Perquèsucceís així, era imprescindibleque l’Estat es reconegués com aplurinacional i que assumís que

havia d’aixoplugar en igualtat decondicions les diferents nacionsque incloïa.

Amb la perspectiva de les tresdarreres dècades, ara ja podempensar que si els poders del’Estat, en la transició, varenacceptar la seva descentralització

va ser perquè varen entendre quea les acaballes del segle XX lanacionalització dels ciutadans ja

no s’havia de fer a cops de doc-trinarisme autoritari, ni aprofitantuns recursos nacionalitzadors mésaviat arcaics, per exemplel’escola o el servei militar. En


“...quina ha estat la utilització dels fonseuropeus que tan massivament han

arribat els darrers vint anys, sobretot ales zones castellanoandaluses?”

14

l’època de la cultura de masses ide les eficients i universals tecno-logies de la comunicació, lanacionalització en clau castella-noespanyola ja simplementrequeria que el discurs ideològic,polític i cultural que la promou, aaquesta nacionalització, fosclarament hegemònic en els terri-toris no castellans de l’Estat. Tot elsistema mediàtic espanyol actual,públic i privat, ha estat concebutamb aquesta finalitat. Tan sols aCatalunya, i més secundàriamental País Basc, s’ha pogut crear unsistema de ràdio i de televisiópropi que fos capaç de competirexitosament amb el d’abastestatal. A les Balears, en canvi,no hi ha hagut ni tan sols laintenció d’intentar-ho. Per això, a

la immensa majoria delsciutadans balears l’únic discursideològicopolític i l’únic imaginarisimbòlicocultural que els arribadiàriament i amb insistència és elque fabrica i distribueix el nacio-nalisme castellanoespanyol, desde les seves diferents plataformesmadrilenyes, i en diferents formatsi graus d’exaltació. D’aquest fetse’n deriva, per exemple, que unagran part dels nostres conciuta-dans continuïn menyspreant laseva identitat cultural, o que mésd’un vuitanta per cent se sentinatrets pels mateixos partits políticsque monopolitzen la representa-ció electoral de les províncies cas-tellanes, o que no hi hagi un clampopular majoritari i irritat contral’espoli fiscal –un 14 % del PIB-

amb què l’Estat castiga lesBalears, any rere any, fins al puntde donar com a resultat que lesnostres institucions públiques sónles que disposen de més pocsrecursos per dedicar a l’ensenya-ment i a la sanitat, a la cultura i ales polítiques socials, al foment dela recerca i la innovació o de l’e-conomia productiva.

En acusar a les comunitatsautònomes de malgastament delsrecursos públics –un fet, d’altrabanda, que a les Balears ha estatben cert en referència a uns deter-minats gestors públics, adscrits alPP i a UM-, és convenient nodeixar de banda l’anàlisi del quehan anat fent els diferents governsespanyols, del PP i del PSOE, enmatèria d’inversions i en polítiquespressupostàries. Facem-nosalgunes preguntes: l’Estat ha sabutaprofitar la gran quantitat d’in-gressos que ha tengut durant elsanys de la gran expansió de laindústria de la construcció i delturisme de masses per posar unesbases sòlides –més formació, mésinnovació i recerca, més infraes-tructures al servei d’un desenvolu-pament de caràcter estructural isostenible- que poguessinpermetre avançar en la creaciód’un sistema econòmic de mésqualitat, que fos més productiu imés competitiu, més sòlid, quetengués una major capacitat deguanyar nous mercats a l’exte-rior?; què n’ha fet, l’Estat, delsquantiosos ingressos que vaobtenir com a conseqüència de laprivatització de les sevesempreses públiques?; quina haestat la utilització dels fonseuropeus que tan massivament


15

han arribat els darrers vint anys,sobretot a les zones castellanoan-daluses? Per respondre aquestadarrera pregunta, és més quesuficient la lectura del llibreEspanya, capital París, de l’econo-mista Germà Bel. Les seves dadesi els seus arguments posen aldescobert el malbaratament demilions i milions d’euros. Un mal-baratament escandalós perquè haprioritzat els objectius nacionalis-tes –“A Espanya, les infraestructu-res es pensen i s’executen per amantenir la nació soldada”, haafirmat Bel en una entrevistarecent a El Temps- per davant deles conveniències de l’economiareal. És per aquesta raó que s’haconstruït una xarxa radial de TVG–amb quilòmetres i quilòmetressense usuaris, amb uns dèficits demanteniment espectaculars, ambconnexions difícilment justificablesentre Madrid i determinadescapitals de província o ciutats pocpoblades- i, en canvi, no s’hanprioritzat ni el corredor mediterra-ni ni el corredor atlàntic -del totnecessaris, i clarament rendibles,per facilitar el trasllat de mercade-ries-, l’existència dels quals respona les necessitats d’uns territoris–Catalunya, País Valencià, Múrciai País Basc- que tenen capacitat deproducció de béns industrials i,per tant, requereixen un transportràpid, a un cost baix, per treure’lscap a Europa. Els diferentsgoverns d’aquest Estat suposada-ment tan exemplar, han malgastatquantitats immenses de milionsd’euros per cosir qualsevol puntde la península a un Madrid queha estat programat perquè es con-verteixi en una macrociutat a lasud-americana que xucla i

concentra en benefici propi totesles energies i tots els capitalsfinancers, econòmics i culturals delconjunt del territori.

A més de no haver estat capaçosde saber aprofitar els ingentsrecursos econòmics que hantengut disponibles per crear unabase econòmica sòlida quepogués ser una alternativa,almenys parcial, a la hipertròfiade les indústries de la construcciói dels serveis turístics de baixrendiment, els governs de l’Estatamb freqüència han fet ús delspressupostos públics per prendredecisions descaradament populis-tes, únicament explicables pelsinteressos electorals dels mateixospartits, ja fos eliminar algun tipusd’impost –de vegades, fins i tot,quan el seu cobrament ja haviaestat transferit als ajuntaments o ales comunitats autònomes-, o béanar distribuint cada cert tempsuna determinada quantitat dedoblers per una o altra finalitat,canviant amb freqüència els desti-nataris i els motius, sempre a copsd’improvisació i en operacions depur màrqueting partidista. Lapràctica d’aquest populisme, quehan compartit igualment el PP i elPSOE, ha significat una opcióper la política de gestos mediàti-cament cridaners, en detriment del’adopció d’aquella mena dedecisions més silencioses quepodrien haver estat orientades a

produir uns efectes de caràctermés estructural i més perdurable.

En realitat, la creació de les comu-nitats autònomes ha estat un grannegoci per a l’Estat. En transferir-los l’educació, la sanitat i elsserveis socials -amb valoracionsdel seu cost sempre a la baixa,gairebé en tots els casos:recordem què va passar a lesBalears en referència a l’educa-ció-, l’Estat s’ha permès no haverd’assumir directament l’incrementde la despesa pública de cada und’aquests sectors –ben considera-ble, a causa de l’augment de lapoblació i per l’exigèncialegítima dels ciutadans de volerdisposar d’uns serveis equipara-bles als del nostre entorn europeu-i, a més a més, s’ha alliberat,l’Estat, del desgast polític quehabitualment representa la gestiópolítica d’unes àrees en les qualsmai no hi ha la capacitat desatisfer totes les expectatives idemandes dels ciutadans. Amb laparticularitat, així mateix, quel’Estat, que és qui recapta elsimpostos més substanciosos, i pertant el que té la clau de la caixa,té la possibilitat d’exercir, quan liconvé, el paper d’oncle ric i decondicionar cada vegada que lidóna la gana les actuacions deles comunitats autònomes enl’àmbit de les competències queja estan transferides. Que cadalector en cerqui alguns exemples.


“En realitat, la creació de les comunitats autònomes ha estat un

gran negoci per a l’Estat.”

16

Aquesta manera de funcionar jaarriba a l’apoteosi en el cas deles Balears: l’Estat cada any ensexpropia uns 3.000 milionsd’euros i resulta que el nostregovern ha de pidolar constant-ment recursos als governs estatalsde torn, gesticulant agraïmentspropis de país colonitzat cadavegada que aconsegueix ladevolució d’una mínima partd’allò que prèviament ens haviaestat robat. L’Estat espanyol delsdarrers vint-i-cinc anys ha patentatun nou significat del terme solida-ritat. Ara resulta que les Balears, itambé Catalunya, tenen una dis-ponibilitat de recursos perdestinar a educació i a sanitat, acultura i a serveis socials, que ésclarament inferior a la que tenena la seva disposició els governsd’aquelles autonomies que sónbeneficiàries de la nostra solidari-tat. Hem arribat a una paradoxacertament increïble: a hores d’araels dos territoris de l’Estat en quèestà més en perill l’estat delbenestar són les Balears iCatalunya. O sigui, els dos territo-ris que més contribueixen al man-teniment del benestar general delsciutadans de les comunitats caste-llanoandaluses són els que forço-sament han de tancar quiròfans,reduir el personal sanitari idocent, deixar d’atendre determi-nats col·lectius que la crisi va

abocant a una situació d’exclusiósocial.

Per tot això, no és ben raonableque, des de Mallorca estant,puguem considerar que elproblema per a les Balears no ésl’existència de les autonomies,sinó més aviat la perduració d’unEstat-nació que a dia d’avui, endemocràcia i en un temps en quèés vigent una estructura descen-tralitzada del poder polític,continua insistint en un naciona-lisme de creuada, en l’eliminacióde la diversitat existent en el seuinterior, en una concepció frívolai populista de l’acció degovernar, i, com a colofó, en lapràctica del’espoli fiscalde les sevescolònies medi-terrànies –elsd i f e r e n t sP a ï s o sCatalans- coma recursprincipal perproveir-se delcarburant quenecessita perfer funcionartota la sevamaquinàr ia ,vull dir la del’Estat?

Tanmateix, però, és en l’actualmoment històric quan elsciutadans balears, en la mesuraque ara podem triar els nostresparlamentaris i el nostre govern,perquè facin unes lleis autonòmi-ques i decideixin unes polítiquespròpies, disposam d’uns instru-ments potencialment més vàlids,els quals, en el cas que així hodecideixi el vot popular, podrienservir, malgrat les seves limita-cions evidents, per anar constru-int una alternativa a aquest Estatque ens inclou amb l’únicobjectiu d’assimilar-nos identità-riament, d’espoliar-nos econòmi-cament i de subordinar-nos políti-cament. q


“...el problema per a lesBalears no és l’existènciade les autonomies, sinó mésaviat la perduració d’unEstat-nació...”

eleccions autonòmiques i m

unicipals 2011abril-maig-juny 2011 Pissarra 138

17

Propostes de l’STEI-i sobrepolítica educativa per a leseleccions autonòmiques i muni-cipals del 22 de maig de 2011Les propostes que presentam a continuació es fonamenten en el nostre programaelectoral que ha obtingut a tots els àmbits de l’ensenyament el suport majoritaride les treballadores i dels treballadors a les darreres eleccions que s’han anatefectuant al llarg del present curs.

PER UNA ADMINISTRACIÓ EDUCATIVASOBIRANA I PER LA PLENANORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA ICULTURAL

L’STEI-i, com a sindicat de classe i nacional de lesIlles Balears sempre ha estat en una posició cap-davantera en la lluita per garantir el mantenimentde la nostra identitat cultural i nacional.

Tot i que consideram que l’actual marc nogaranteix una competència educativa plena isobirana, propugnam:

- La negociació d’una Llei d’educació de lesIlles Balears que impulsi la nostra sobirania enmatèria educativa i que s’adapti als tretsculturals i lingüístics del nostre País i quedefineixi un model educatiu en consonànciaamb un nou model econòmic i social.

- La presència activa de la Conselleriad’Educació i Cultura en la defensa delsnostres interessos educatius territorials, a totsels àmbits.

- L’impuls del marc de negociació autònom iautonòmic. Dotar de més competències laMesa Sectorial d’Educació. Atorgar alssindicats el paper que els correspon com aòrgans reals de negociació per a reforçar elprocés democràtic.

- La descentralització administrativa per Illes,amb una major dotació de recursos humans i

materials, així com una efectiva delegació decompetències a cada àmbit insular.

- La implantació de l’ensenyament íntegramenten català a tots els nivells educatius, amb elsuport de la legislació pertinent.

- L’impuls per a la millora del coneixementd’una llengua estrangera.

- L’ampliació de la dotació de recursosmaterials i de personal per poder dur a termeel Pla d’acolliment lingüístic i cultural: tallersde llengua i cultura, aula d’acolliment i suportlingüístic.

- L’increment del pressupost destinat a la poten-ciació de la normalització lingüística alscentres.

- L’impuls de les relacions amb les conselleriesd’Educació del Principat i del País Valencià,des de la Conselleria d’Educació del Governde les Illes Balears.

- El pressupost per al reciclatge de català per apoder realitzar les classes presencials dellengua I i llengua II.

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

L’STEI-i proposa l’establiment de convenisper:

- Coordinar i, si cal, especificar la inclusió d’ob-jectius i continguts de l’àmbit dels PaïsosCatalans a les àrees de ciències socials inaturals -sobretot- en la part pròpia del currí-culum de cada Comunitat Autònoma.

- Elaborar, homologar i publicar materialsdidàctics i llibres de text comuns per a tot elterritori.

- Realitzar demandes conjuntament al’Administració estatal: departaments deCatalà, a les universitats de la resta de l’Estat,mesures pel reconeixement dels drets lingüís-tics i continguts adequats de la nostra històriai cultura en el currículum mínim d’àmbitestatal.

- Coordinar activitats sobre projecció interna-cional de la nostra realitat nacional, cultural ilingüística.

PER UN ENSENYAMENT PÚBLIC DEQUALITAT

- Pacte social i polític per l’educació per a garantiruna estabilitat legislativa i organitzativa.

- L’assoliment progressiu del 6% del PIB de lesIlles d’inversió en Educació, per a la properalegislatura, amb la consegüent Llei autonòmi-ca de finançament.

- L’augment de les dotacions de personaldocent, que permeti millorar la intervencióeducativa i l’atenció a la diversitat, així com ladotació de personal administratiu i de serveisa tots els centres.

- L’elaboració d’uns criteris de matriculació, tantper als centres públics com per als concertats,que assegurin la distribució plural d’alumnat atots els centres sostinguts amb fons públics ique evitin l’acumulació d’alumnat ambespecials problemàtiques socials educativesen uns determinats centres.

- La consolidació d’una xarxa d’escoles infantils(0-6 anys) públiques i gratuïtes que possibiliti

una educació primerenca, tan important enaquesta etapa, que afavoreixi la conciliacióde la vida laboral i personal que generalitziles condicions laborals de les treballadores deMenorca a les de Mallorca i a les d’Eivissa.

- La dotació als centres públics de mitjanseconòmics, humans i materials per realitzaractivitats complementàries gratuïtes.

- La compensació de desigualtats i l’establimentd’uns criteris que garanteixin un acollimentigualitari de l’alumnat a tots els centres públicsi als sostinguts amb fons públics.

- L’augment del nombre i la quantia de lesbeques, a fi de garantir la gratuïtat total del’ensenyament a les classes socials més desfa-vorides, incloent-hi els materials escolars.

- L’impuls a les escoles de pares i mares, aixícom la seva participació en la vida del centre.

- La gestió democràtica dels centres, per tal quees possibiliti l’accés als càrrecs directius i decoordinació pedagògica, a través d’unaelecció democràtica.

- La promoció de campanyes que representin laimportància de l’educació com a serveipúblic, la participació i la valoració social deltreball docent, així com la implantació demesures que reforcin i facilitin l’autoritat peda-gògica dels docents.

- El desenvolupament de programes de coedu-cació, educació sexual, educació ambiental,educació per al consum, educació per a lapau, per a la democràcia...

- La negociació i l’elaboració descentralitzada iparticipativa del Mapa Escolar i de les sevesmodificacions.

- La dotació a tots els centres d’un sistemacomplet de connexió a la xarxa amb bandaampla, per tal que totes les aules estiguindotades d’ordinadors, tot propiciant que elllenguatge de les noves tecnologies es facipresent als alumnes des de les primeres edats.

- Treballar per a l’èxit escolar i perquè mésalumnes continuïn estudis superiors universita-ris o de formació professional.


18

- La coordinació de totes les administracionslocals i autonòmiques que treballen eneducació i amb plans d’infància i joventut.

- L’avaluació integral del sistema educatiu per apropiciar mesures negociades que afavoreixinla seva millora i la cohesió social.

PER LA CONVIVÈNCIA EN ELS CENTRES

- L’increment dels recursos per afrontar els nousreptes i per al foment d’una convivènciasaludable, de la manera següent:

- Establiment de plans i programes estables peral foment de la convivència saludable ambsuport institucional, pressupostari i de recursospersonals suficients.

- Formació inicial i contínua específica per alprofessorat per a l’afrontament d’aquesta pro-blemàtica. Impuls a la formació a centres perals equips docents.

- Adopció de protocols consensuats i adaptatsd’intervenció en les comunitats educatives.

- Introducció als centres escolars de novesfigures, com els mediadors socials, professio-nals sanitaris, etc.

- Reducció de les ràtios i del nombre de grupsper professor/a.

- Impuls decidit a les escoles de pares, mares otutors legals i la seva integració en ladinàmica de les comunitats educatives.

- Programes de qualificació professional inicial(PQPI) a tots els centres per a facilitar l’accésde l’alumnat al graduat en secundària obliga-tòria.

PER L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Que el nostre projecte de defensa de l’Atenció ala Diversitat a l’escola es basi en l’impuls d’unmodel d’escola inclusiva, compensadora i inte-gradora. Una escola que es fonamenti en elprincipi de donar més a qui més ho necessita. Peraconseguir-ho, l’STEI-i defensa l’impuls d’aques-tes mesures:

- Tots els centres educatius d’ensenyament nouniversitari han de ser, de fet i de dret, centresd’integració i, per tant, hauran de disposardels recursos materials i professionalsadequats.

- La dotació, a tots els centres que en necessitin,de fisioterapeutes, treballadors socials,cuidadors o cuidadores, personal sanitari,auxiliars tècnics educatius i qualssevol altres(professors tècnics, educació física, mediadorsculturals, etc.) per garantir una integracióescolar de qualitat. Dotació d’aules taller sifora necessari per al pla d’integració en elcentre.

- Serveis psicopedagògics i d’orientació queatenguin de manera coordinada la tasca dediagnosi, avaluació i assessorament sobrel’Atenció a la Diversitat en els centres desecundària, d’infantil i de primària. Aquestscentres tendran un Departament d’Orientaciócomplet, mantenint les estructures dels Equipsd’Orientació. A l’educació secundària, peratendre a la diversitat, dotació d’unDepartament d’Orientació complet, amb pro-fessorat suficient per poder canalitzar iadoptar diverses mesures.

- Reducció de l’horari lectiu per a l’acció tutoriala tots els nivells educatius, com a element claud’atenció a la diversitat; així com per a larealització de coordinacions, establint a cadacentre el nombre d’hores en funció de lesseves necessitats. La funció tutorial és inherenta la tasca docent.



19

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

PER LA MILLORA DE LES RETRIBUCIONS IDE LES CONDICIONS LABORALS A L’ENSE-NYAMENT PÚBLIC

- L’establiment d’una clàusula de revisió salarialper tal de garantir el manteniment del poderadquisitiu, mitjançant augments anualsd’acord amb l’IPC real de les Illes Balears,més un 1% destinat a recuperar el poderadquisitiu perdut en els darrers anys i de larebaixa salarial imposada.

- El pas de les pagues extraordinàries a dobles,amb el 100% de les retribucions.

- Equiparació efectiva del plus d’insularitat ambel vigent a les Illes Canàries.

- Millora de les prestacions d’acció social:ajudes per fills menors de 18 anys, ajudes perestudis, ampliació dels terminis per al retornde les bestretes...

- Llicenciatura o Grau equivalent per accedir ala docència en tots els nivells educatius, perarribar al Cos Únic d’Ensenyants o delProfessorat.

- La negociació de l’Estatut de la Funció PúblicaDocent de les Illes Balears per millorar dretscom: llicències per estudis, formació, permisosi llicències, ajudes econòmiques, dietes, salutlaboral, malalties professionals, revisionsmèdiques, seguretat i higiene en el treball...

- L’aplicació del permís parcialment retribuït.

- La reducció efectiva d’horari lectiu per amajors de 55 anys perquè es dediquin a altrestasques, sense que això impliqui ni incrementde l’horari de la resta del professorat nireducció salarial.

- La jubilació voluntària als 60 anys o als 30 deservei. En qualsevol cas, amb el 100% delsalari en actiu. L’establiment de manera inde-finida de la jubilació voluntària com un dret.

- Les garanties i l’assistència suficients en totsels casos referits a la responsabilitat civil ipenal, així com a la seguretat en el treball.

- L’assegurança de vida i d’accidents per a totel professorat, a càrrec de l’Administració.

- Una major facilitat d’accés del professorat ala docència universitària i a la investigació.Establiment de mesures que permetin la com-patibilitat horària.

- La formació permanent i gratuïta en horarilectiu i/o de permanència en el centre.

- El reconeixement de l’experiència docentquan es canvia de cos a tots els efectes.

- La negociació a la Mesa sectorial de totes lespossibles places de nova creació, de les supri-mides, de les amortitzades i de les habilita-des, així com les quotes de professorat decada any.

- El compromís d’estabilitat per a tot el professo-rat interí amb determinat temps de servei il’ampliació negociada del pacte d’estabilitat.I també la igualtat de drets, a tots els efectes,amb el funcionariat de carrera.

PER LA CULTURA PREVENTIVA, LASEGURETAT I LA SALUT LABORAL

Els nostres esforços van dirigits a modificar totesaquelles condicions que impedeixen que el treballsigui una activitat que generi benestar físic, psíquici social. Per tot això proposam els següents punts:

- Atenció mèdica que contempli:

- El 100% del sou en actiu en cas de malaltia oaccident.

- Reconeixements mèdics periòdics i gratuïtscada any.

- Un catàleg de malalties professionals i un plade prevenció.

- L’atenció total i gratuïta a les malalties psíqui-ques, odontològiques, otorinolaringològiquesi oftalmològiques.

- El tractament i la reeducació de la veu.

- La garantia del dret a elegir tractaments alter-natius (homeopatia, acupuntura, medicinanatural...).


20

- L’impuls d’un model de prevenció de riscosque tengui com a objectiu bàsic la modificacióde les condicions laborals que suposin un riscper a la seguretat i per a la salut del professo-rat.

El reconeixement del conjunt de malalties profes-sionals laborals, problemes de la veu, l’estrès,depressió, síndrome del professorat cremat,mobbing, patologies musculoesquelètiques i elimi-nació dels riscos que sorgeixen com a conseqüèn-cia de la intensificació del treball, de l’organitza-ció laboral, de les relacions humanes, de la intro-ducció de les noves tecnologies, i de la desinfor-mació o desinhibició de l’Administració.

PLATAFORMES SECTORIALS A L’ENSENYA-MENT PÚBLIC

EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

- Una xarxa de centres públics suficient per aatendre les necessitats d’escolarització.

- L’adequació dels centres públics a les necessi-tats educatives: patis (ajustats a les normes deseguretat europees), gimnasos, materialsdidàctics i integració dels mitjans informàtics iaudiovisuals a les aules.

- La consideració com horari lectiu del professo-rat les hores de docència directa, lesdedicades a activitats amb alumnat, les detutoria, els desplaçaments del professoratitinerant i les dedicades al desenvolupamentde projectes d’investigació.

- La presència de professorat +1 per a cadalínia de primària a tots els centres.

- L’accés del professorat del cos de mestres alprimer cicle d’ESO, accés per concurs delgrup B a l’A i l’establiment de plans institucio-nals de formació que possibilitin l’accés dels ide les mestres a la llicenciatura.

- La dotació de personal i infraestructuresadequades a tots els centres d’infantil iprimària per atendre els serveis necessaris:

- Potenciació de l’autonomia i l’organitzaciódels centres educatius.

- Implantació de serveis complementaris públicsi gratuïts que donin resposta a la demandasocial (menjador, transport, escola matinera,activitats extraescolars).

- Departaments d’orientació a tots els centresd’infantil i primària amb la participació delssegüents professionals: orientador/a, PT, AL,treballador social, mediador/a cultural i ATE.

- Professorat especialista de pedagogia tera-pèutica, audició i llenguatge, atenció a ladiversitat a tots els centres.

- Dotació de personal d’administració i serveisa tots els centres d’infantil i primària.

- Disminució de les ràtios i augment de les plan-tilles.

Obertura dels centres fora de l’horari lectiuamb oferta pública gratuïta d’activitats extra-escolars. Aquestes activitats estaran incorpora-des a la Programació Anual del Centre, essentimpartides per personal específic amb lesadequades condicions laborals.

SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

- Una oferta educativa en igualtat de condi-cions per a totes les zones i comarques.L’oferiment almenys de dos tipus de batxillerati algun cicle formatiu als IES que encara no entenen cap i els tres batxillerats a localitats ozones de més de 10.000 habitants, així coma l’illa de Formentera.



21

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

- La qualitat de l’ensenyament, l’atenció a ladiversitat i l’evolució demogràfica que justifi-quen la reducció de les ràtios fins a situar-lesen un màxim de 20 alumnes a tota l’ESO i 25alumnes a Batxillerat; la reducció haurà de sermajor en aquells centres que acullin alumnatamb NEE.

- La reducció gradual d’hores lectives per a totel professorat que permeti una major implica-ció per poder dedicar-se a l’elaboració deprojectes, a la coordinació didàctica, lestutories, activitats complementàries i gestiódemocràtica del centre.

- L’augment de l’oferta d’optatives, tant pel quefa a l’ESO com a les diferents modalitats delbatxillerat, on cal flexibilitzar el nombre mínimd’alumnes per poder impartir una matèria:oferiment d’optatives amb un mínim d’entre 7i 10 alumnes.

- L’ampliació de l’oferta de batxillerat nocturnals centres de les Illes Balears.

- L’orientació i la tutoria són pilars bàsics de l’e-ducació secundària i per al seu desenvolupa-ment és necessari: augmentar els departa-ments d’Orientació a tots els centres i lacreació d’una plaça de psicologia ipedagogia per cada 350 alumnes o fracció,a partir de 16 unitats d’ESO o als centres d’es-pecial dificultat, incrementant proporcional-ment el professorat d’àmbit i de la resta deprofessionals adscrits al Departament.

FORMACIÓ PROFESSIONAL

- El control públic de les activitats formatives deFP, control públic exclusiu sobre els títols i cer-tificats professionals.

- Modificació de las normes que regulen lacomposició dels Consells de la FormacióProfessional per donar cabuda a tots elssindicats i la presència del sindicats més repre-sentatius de l’ensenyament al Consell de FP deles Illes Balears.

- L’increment de l’oferta de la FP reglada,dedicant-li les inversions necessàries perquèels cicles formatius siguin els vertebradors dela formació laboral i capacitin per a l’acompli-ment qualificat de les distintes professions.

- La implantació de cicles formatius a tots elscentres de secundària, com a element dinamit-zador de les economies locals i comarcals.

- L’oferiment de més cicles allà on hi hademanda no coberta i la flexibilització tambédels mínims, especialment a Menorca i a lesPitiüses.

- L’oferiment dels cicles de grau superior en elscentres, allà on s’imparteix el mateix cicle degrau mitjà.

- La reducció de les ràtios a 20 alumnes peraula com a màxim i no més de 16 per a larealització dels mòduls pràctics.


22

EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES

- La creació d’un pla de finançament quegaranteixi els recursos necessaris per a desen-volupar la Llei de persones adultes.

- La promoció i l’elaboració de plans territorialsde Formació de Persones Adultes (FPA) queresponguin a les necessitats i interessos de lapoblació usuària, amb la participació de totsels sectors implicats.

- La creació, en l’organigrama de les diferentsadministracions educatives, d’un òrgandirectiu amb competències plenes a EPA, quecoordini la gestió de tots els recursos que actu-alment es destinen a formació de personesadultes per part de les diverses administra-cions, evitant duplicitats.

- La consolidació i l’ampliació de la xarxa deCEPA, amb augment de plantilles, que doniprioritat a la modalitat presencial i a la capa-citació del professorat per a expedir elGraduat en Educació Secundària Obligatòriai l’augment de l’oferta actual que contempli:

- l’alfabetització.

- la formació bàsica per a obtenir el graduatd’Educació Secundària Obligatòria.

- la formació bàsica oberta i prèvia per acursar cicles formatius, cursos experimen-tals, cursos de formació ocupacional, provesd’accés a la Universitat per a majors de 25anys...

- la formació en idiomes i noves tecnologies.

- la formació per a immigrants.

ENSENYAMENTS DE RÈGIM ESPECIAL

ESCOLES OFICIALS D’IDIOMES

Que s’acabi amb la precarietat de l’oferta de lesEOI. Tot i ser una comunitat amb una activitateconòmica basada entorn del sector turístic,l’oferta pública de coneixement d’idiomes mitjan-çant les EOI és pràcticament la més baixa del’Estat. En aquest sentit, reivindicam:

- La creació d’una nova Escola Oficiald’Idiomes a Palma perquè es pugui fer front ales demandes de plaça que en aquest momentno es poden atendre.

- La creació d’una xarxa d’EOI independents, atots els municipis de les Illes Balears, de mésde 10.000 habitants.

- La consolidació com a escoles oficials inde-pendents de les ampliacions de Formentera iCiutadella.

- La dotació dels recursos suficients per dur aterme amb garantia de qualitat el nou plad’estudis.

- La dotació de plantilla de professorat suficientper a atendre amb garanties de qualitat totala demanda formativa.

- L’oferta d’estudis de les llengües de l’Estat(euskera i galaicoportuguès).

ESCOLES D’ARTS APLICADES

- La negociació amb l’Administració educativad’un pla específic que inclogui:

- Un increment dels cicles formatius.

- Una oferta suficient dels batxillerats artístics.

- La dotació dels recursos humans i materialsadients.



23

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY IRESTAURACIÓ

- La definició d’uns perfils adequats a les espe-cialitats de la diplomatura que s’imparteix,d’acord amb la legislació vigent.

- L’establiment d’un règim jurídic i acadèmicpropi, independent del règim de secundària.

CONSERVATORI DE MÚSICA I DANSA

- La separació del conservatori de música delde dansa, i la seva ampliació.

- La demanda de dotació de recursos materialsper a la biblioteca i la creació d’una fonotecai una videoteca.

- La creació de conservatoris de grau elementali mitjà a les localitats d’Inca, Manacor,Felanitx, Alcúdia i a l’illa de Formentera.

- La consolidació del batxillerat de música il’inici del batxillerat de dansa.

- La creació de cicles formatius de grau mitjà ide grau superior en especialitats tècniquesd’art dramàtic.

- La planificació de l’ensenyament de l’educa-ció artística, música, plàstica, dansa i drama-tització, així com la formació inicial per aimpartir aquests ensenyaments.

- La no privatització de la gestió de les escolesmunicipals de música dels ajuntaments, ni ladels conservatoris de nova creació.

PER LA MILLORA DE LES CONDICIONS DETREBALL A L’ENSENYAMENT PRIVATCONCERTAT

- Impuls del conveni autonòmic, per tal depoder aconseguir millores laborals i econòmi-ques atesa la demostrada inoperància nego-ciadora a l’àmbit estatal.

- Augment de plantilles, atenent les necessitatsreals de les escoles i per a aconseguir l’equi-paració amb les condicions horàries del pro-fessorat de la xarxa estatal.

- Oferta de treball oberta, contractació a travésd’una borsa de treball i/o llista única i ambcontrol sindical.

- Recol·locació del professorat de centre en crisiamb control de la Mesa sectorial i amb controlsindical.

Formació continuada. Pla de formaciópermanent per al professorat i per alpersonal d’administració i serveis:

- Facilitat per a la realització d’activitats de per-feccionament i reciclatge a tot el professorat,independentment del seu lloc de treball o delcentre on s’han de formar. Aquesta formacióserà continuada, comuna i simultània per alstreballadors de la xarxa estatal i de les xarxesprivades, amb la dotació pressupostàrianecessària.

- Formació i reciclatge continu dins l’horari detreball per a totes les persones treballadoresno docents, PAS, etc.

- Priorització de l‘oferta de cursos de formacióen contingut pedagògic

- Conveni únic autonòmic per a totes les treba-lladores i treballadors de l’ensenyament, coma mitjà de potenciar la negociació col·lectivaper a millorar les seves condicions laborals.


24

Retribucions

- Homologació real, tenint en compte les condi-cions laborals, amb el professorat dels centrespúblics.

- Exigència de negociar la reprogramació del’acord de 18 de juliol de 2008, reduint elperíode d’aplicació.

- Increment lineal quantitatiu salarial, igual pera totes les categories.

- Inclusió del personal d’Administració i serveisen el pagament delegat.

- Premi de jubilació per a totes les persones tre-balladores del sector.

- Un Acord que garanteixi el cobrament efectiude la Paga d’antiguitat dels 25 anys al’empresa.

- Cobrament del CRIB del professorat substitutde les docents de baixa per maternitat

- Homologació de la jornada amb el personaldocent i no docent de l’ensenyament públic.

- Implantació del permís parcialment retribuïtper a la realització d’activitats de formació,investigació i intercanvi.

- Homologació del calendari escolar amb elscentres públics, per a tots els nivells, concer-tats i no concertats.

- Per al PAS s’ha d’aconseguir la sisenasetmana de vacances a l’estiu, i la resta devacances de l’any segons el calendari escolar.

- Increments iguals a l’IPC recollits al PGE perals concertats i l’IPC de l’INE per als privats.

Estabilitat en el treball

- Desaparició dels contractes en precari, tantper al personal docent com per al no docent.

- Negociació d’una normativa legal que fixi lesplantilles docents i no docents en funció deltipus i estructura de l’escola.

- Equiparació de la ràtio alumnat-professoratentre els centres públics i privats.

- Disminució de ràtios a les aules que tenguinalumnat procedent de la immigració.

Seguretat social i salut laboral

- Total cobertura i millora de prestacions perpart de la Seguretat Social.

- Implantació real a les empreses d’un comitèd’higiene i seguretat laboral.

- Revisió mèdica anual voluntària i gratuïta pera totes les treballadores i treballadors.

- Complement salarial que garanteixi el 100%del salari durant tot el període de durada dela incapacitat laboral.

- Assegurança escolar amb càrrec a laSeguretat Social.

Mesures sobre la conciliació de la vidalaboral i familiar

- Una hora de reducció de jornada, fins quel’infant tengui un any, cobrant el 100% (tambéadopcions i acolliments).

- Reducció de la jornada d’una hora durant unany cobrant el 100% per tenir cura d’unapersona amb discapacitat d’un 65%.

- Cotització al 100% del sou quan es demanireducció de jornada o excedència per tenircura de persones sense autonomia personaldurant tot el període d’excedència o dereducció de jornada.



25

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

- 100% del sou quan es demani reducció dejornada per a l’atenció d’una persona majorsense autonomia personal durant un any.

- Quatre setmanes més de permís si es té uninfant menor de dos anys, i una setmana méssi l’infant és menor de quatre anys.

- Reducció de la jornada fins que el menortengui dotze anys.

- Per hospitalització d’infants menors d’edat,una hora d’absència de la feina.

Ampliació de les mesures de conciliaciósegüents:

- Possibilitat de demanar excedència desprésde l’acumulació de la lactància.

- Ampliació del permís de maternitat i paternitatper a aconseguir dos permisos d’igualduració.

- Possibilitat de reducció de jornada cobrant el100% del salari fins que l’infant tengui tresanys.

- Ampliació de les ajudes socials (despeses pera estudis, llibres, etc.)

Autonomia dels claustres i gestió demo-cràtica dels centres

- Desenvolupament d’una normativa clara quegaranteixi la democràcia de les eleccions alsconsells escolars.

- Coparticipació del professorat en la gestiópedagògica al centre.

- Potenciació, foment i priorització del treballpedagògic enfront del treball de gestió empre-sarial dels centres (auditories).

LA UNIVERSITAT QUE VOLEM

Com a sindicat hem advertit que resulta impossiblecomplir amb el procés d’adaptació a l’EspaiEuropeu d’Educació Superior i els reptes de globa-lització acadèmica que aquest procés requereix,en uns termes de qualitat i igualtat per a lasocietat, sense un finançament suficient quepermeti a les nostres universitats públiques complirel paper encomanat de transmissió i generació deconeixement amb la investigació, així com de laseva transferència al conjunt de la societat.

Exigim a les autoritats ministerials, així com als res-ponsables polítics de la Comunitat Autònoma i alRectorat complir amb els compromisos de finança-ment adquirits amb les universitats públiques en elprocés d’adaptació a l’EEES. Creiem que ésnecessari garantir que la distribució de la despesai la inversió es realitzin amb criteris de control, efi-ciència, qualitat i equitat, evitant carregar el costdel procés de globalització competitiva quesuposa l’adaptació a l’EEES sobre les esquenes del’alumnat, en forma d’increment de les taxes imatrícules, de reducció de beques o de pèrdua dela qualitat de la docència que rep, o sobre lesesquenes del PDI i del PAS, en qualsevol dels seustipus i categories, per la precarietat de les sevescondicions de treball, la pèrdua d’estabilitat, lareducció de les seves expectatives i desenvolupa-ment professional i acadèmic o la pèrdua depoder adquisitiu.

Per tant, volem una universitat:

- Pública, de qualitat i plenament democràtica,fonamentada en valors de solidaritat,pacifisme i ecologisme.

- Homologable amb les millors universitatseuropees. Fa falta una millora molt significati-va del finançament destinat a la recerca, a ladocència, a les infraestructures... per assolir laconvergència europea.

- Que tengui molts de recursos públics, per tant:

- Exigim un pla estatal de finançament de lesuniversitats per a assolir, almenys, la mitjanadels països de l’OCDE.

- Propugnam que el govern autonòmic aproviuna llei de finançament de la UIB que contri-bueixi a assolir la mitjana europea.


26

- Reivindicam els recursos públics suficientsper a Investigació, Desenvolupament iInnovació (I+D+I).

- Arrelada en el propi medi cultural i lingüís-tic, compromesa amb el procés de normalit-zació lingüística de la llengua catalana,pròpia de les Illes Balears.

- Potenciadora del procés de normalitzaciódel català com a llengua vehicular.

- Cooperadora amb els pobles de zones nodesenvolupades a través de programes decooperació acadèmica.

- Una universitat on es garanteixi la igualtatentre homes i dones en l’accés a lapromoció laboral del seu personal.

Extensions universitàries a Menorca i aEivissa-Formentera

- Potenciació dels estudis i millora de lesinstal·lacions universitàries a l’illa de Menorcai a les illes Pitiüses, amb la participació delsseus agents socials.

- Millora de la retribució del professorat que esdesplaça a les illes germanes dins elprograma Campus Extens.

Marc institucional de negociació i partici-pació

- L’STEI-i reclama la constitució de la MesaSectorial d’Universitat, integrada per laConselleria d’Educació i els sindicats presentsa la Junta de PDI, al Comitè d’Empresa i a laJunta de PAS, per negociar les condicionslaborals i econòmiques de tot el personal de laUIB, tot respectant l’autonomia universitària.

Millora de les condicions laborals, retribu-tives i socials del professorat (PDI)

Complements autonòmics

- Increments salarials anuals iguals a l’IPC.Clàusula de revisió salarial anual automàtica,per a compensar la pèrdua acumulada delpoder adquisitiu. Amb independènciad’aquesta clàusula, tots els conceptes econòmicss’incrementaran anualment en els mateixos per-centatges que els dels funcionaris dels cossosdocents universitaris. Les taules salarials s’actua-litzaran anualment en el mes de gener.

- Recuperació del poder adquisitiu perdut el2010 per la retallada al personal del sectorpúblic i per les congelacions salarials.

- Pagues extraordinàries completes, amb el100% de tots els complements.

- Extensió del complement específic autonòmicper al professorat ajudant i ajudant doctor.

- Millora de la precària situació retributiva delprofessorat ajudant: establiment d’un comple-ment autonòmic que incentivi la carreradocent en les etapes de formació.

- Augment de les retribucions del professoratassociat. Dret a la promoció a figures estables.

- Equiparació efectiva del plus d’insularitat ambel vigent a les Illes Canàries.

- Establiment d’un Pla de Prejubilació voluntàriaals 60 anys i 30 de serveis, amb el 100% delsalari en actiu, que fomenti una renovació plani-ficada i tutelada del professorat, sense desapro-fitar l’experiència i coneixements dels seniors.

- Millora dels drets socials amb un augment delsrecursos que facilitin les ajudes per formació,familiars i dietes.

- Homologació integral de les retribucions i deles condicions socials del PDI laboral amb lesdel funcionari.

- L’actual professorat contractat i els investiga-dors i investigadores vinculades contractual-ment han de gaudir de dret preferent per aaccedir a figures de promoció o estables.



27

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

- Suport a la funcionarització del PDI laboral.

- Implantació de l’Estatut del becari/becària,que reconegui els seus drets laborals i socials,i estableixi una carrera investigadora clara iestable.

- Participació de la Junta de PDI i del Comitèd’Empresa en el Consell de Direcció del’AQUIB.

Millora de les condicions laborals, retribu-tives i socials del personal d’administraciói serveis (PAS)

- Aconseguir una millora salarial mitjançantl’homologació amb les retribucions delsempleats públics de la CAIB.

- Recuperació del poder adquisitiu perdut el2010 per la retallada al personal del sectorpúblic i per les congelacions salarials.

- Aplicar de manera immediata les milloressalarials que s’articulin envers del personal dela CAIB.

- Equiparar el PAS de la UIB amb el Fons Socialdels funcionaris de la CAIB. Això suposa,entre d’altres, ajuts per: fills menors d’edat,parents amb discapacitat, orfandat i viduïtat,etc.

- Millorar el pla de formació amb cursosorientats a les tasques específiques de cadaservei.

- Establir protocols per a la prevenció i controldels riscs psicosocials, assetjament psicològic(mobbing) i síndrome d’esgotament professio-nal (burnout).

- Reduir la jornada des dels 55 anys sense dis-minució salarial.

- Articular la regulació d’un permís retribuït deformació per als PAS.

PER LA IGUALTAT DE LES DONES I PER LAMILLORA DE LA CONCILIACIÓ DE LA VIDAPERSONAL I LABORAL A TOT L’ÀMBITEDUCATIU.

- Reclamam a les Administracions educativesque negociïn els Plans d’igualtat en el seusàmbits competencials.

- L’exigència a les administracions d’adoptar unllenguatge no sexista i de projectar pública-ment una imatge no discriminatòria de ladona.

- La creació i manteniment d’assessories decoeducació que realitzin tasques de diagnòs-tic, la potenciació de la formació inicial ipermanent del professorat i la realització deprogrames específics als centres, així com elcontrol per part de l’Administració delmaterial didàctic, per tal d’evitar característi-ques sexistes.

- La denúncia de la violència de gènere i queles respectives administracions assumeixin elcompromís d’eradicar-la.

- L’impuls de programes coeducatius deprevenció i la utilització de més recursoseconòmics, atenció sanitària, psicològica...

- La inclusió en el currículum escolar, ambcaràcter obligatori, de programes deprevenció de violència cap a les dones entotes les matèries i nivells educatius.

- La potenciació de la presència equilibradaentre dones i homes en totes les àrees delconeixement, etapes educatives i càrrecs deresponsabilitat, per part de l’Administracióeducativa.

- El permís de maternitat i/o de paternitat de 24setmanes amb el 100% del sou, tal comrecomana l’Organització Mundial de la Salut.

- L’ampliació del permís de paternitat fins aquatre setmanes.

- La creació d’un permís pel dol d’un familiar deprimer o segon grau. q


28



29

Eleccions autonòmiques imunicipals 2011

Els partits polítics expliquen el seu programaen els àmbits educatiu, de la sanitat i de lafunció públicaQuan queda poc a temps per arribar a dia 22 de maig, dia de les eleccions, l’STEI-i s’ha adreçat a tots els partits polítics o coalicions amb representació parlamentà-ria amb la intenció que puguin donar a conèixer alguns temes del seu programaelectoral, especialment els que es refereixen a educació. Si no hi trobau algun oalguns partits és perquè no han contestat el qüestionari.

Aquesta va ser la carta a través de la qual vàrem sol•licitar aquesta informació iseguidament trobareu les preguntes que els hem fet, amb les respostes i les foto-grafies que ens han arribat fins al moment en què s’ha hagut d’endegar laimpressió (10-04-11) de la revista.

Palma, 21 de febrer de 2011

Benvolguts membres de la Comissió Executiva o de la direcció del partit,

El nostre sindicat, cada vegada que hi ha eleccions autonòmiques, envia un qüestionari alspartits polítics que s’hi presenten, perquè el professorat de les Illes pugui conèixer, a través dePissarra, les idees, les intencions, els objectius, en definitiva, el projecte polític general de cadaun, especialment en matèria educativa.

Les respostes seran publicades a la revista esmentada de l’STEI-i (revista d’ensenyament de lesIlles que té una tirada d’uns 5.000 exemplars) i, per aquest motiu, s’han de tenir en compte lesobservacions següents:

- Les respostes han de ser lliurades a la redacció de Pissarra a través del correu electrò[email protected], abans del 20 de març.

- És convenient que ens envieu també una imatge del vostre logotip i una fotografia de lacandidata o candidat que presenteu, o d’altres que estimeu oportú.

Tot esperant que tengueu a bé a respondre les preguntes següents, ben segur que clarificadoresdel programa electoral del vostre partit, us saluda cordialment,

Gabriel Caldentey

Secretari General

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

El concepte de gestió per definició porta implícitesquatre accions: planificar, organitzar, dirigir icontrolar.

Com es prou conegut a l’inici de l’actual legislatu-ra la planificació bàsica no va poder ser unidirec-cional pels distints punts de mira dels grups queintegraren la Conselleria d’Educació i Cultura.Això provocava punts forts i punts febles dins cadalínia prioritària d’actuació.

Quant a l’aspecte de direcció, desgraciadamenthem hagut de constatar que, quasi bé, els únicsfets portats a terme són els que ja estaven planifi-cats per l’anterior legislatura. Les principalsnovetats d’aquesta legislatura, per citar-ne les mésrellevants: creació de 4.000 places d’escola 0-3,competències bàsiques, projecte d’informàticaEscola 2.0 (referent als ordinadors per a cada 2alumnes d’ESO del Govern central ja no hicomptàvem), que anaven acompanyades de granpublicitat i pressupost econòmic, han sofert greusretards i resultats no massa satisfactoris. Quant aldarrer requisit, el control de la gestió, diàriamentens arribem noticies de “no hi ha doblers”,reducció de professorat, retorn de partides, “nosabem en quin punt estam amb les escoletes”, etc.Indicadors clars de l’acció de descontrol existent.

Si a tota aquesta casuística s’hi afegeix elcessament de la consellera durant la legislatura il’abandonament d’alguna Direcció General,l’augment de l’abandonament i fracàs escolar i elsinformes Pisa i Talis, la valoració en cada un delsapartats de la gestió, utilitzant termes d’avaluacióescolar, i essent molt generosos, és la de“Necessita millorar”.

Més que positiva si la comparam amb la legislatu-ra anterior i tenim present que estam en una èpocade crisi econòmica: noves infraestructures i milloresen altres ja existents, coordinació amb altres con-selleries i institucions en aspectes tan importantscom escola inclusiva, prevenció del fracàs escolar,programes per a l’èxit escolar i la convivència,salut i medi ambient; extensió de l’etapa 0-3 atotes les illes; plans i programes de formació espe-cífics contextualitzats als centres educatius; dotacióde tecnologies a primària i a ESO.

Per altra part, cal que constatem que el nostrepartit sols ha gestionat dues direccions generals ique no ha pogut desenvolupar totalment el seuprograma polític educatiu. També podemconstatar que sovint la política educativa ha estatdictada a través del Ministeri amb convenis quesuposen una aplicació, sovint despersonalitzada igeneralista, sense tenir en compte especificitatscom la llengua catalana i la seva funció vehicularo la necessitat de dinamitzar-ne el seu ús. Creiemque ha faltat il·lusió per una política educativapròpia, cohesió interna i valentia per destinar unpercentatge més alt a educació enfront d’altresconselleries, amb especial esment al capítol derecursos humans.


30

1.- Quina valoració feis de la gestió de la Conselleria d’Educació en aquestsquatre anys de legislatura?

En termes generals ha estatuna legislatura en què s’hanposat en marxa projectesmolt positius per alsciutadans com és el pla d’e-ducació infantil 0-3 anys,l’ampliació de l’oferta deplaces en aquest tram

d’edat, la creació de l’institut per a la primerainfància, la creació de la figura de l’educadorsocial dins els IES, la mediació escolar, millora enla dotació d’infraestructura de les TIC als centres,creació de nous centres escolars... però, percontra, les condicions econòmiques estructuralshan afectat de manera important les escoles/IES iles condicions laborals dels docents, incompli-ments d’acords retributius, reducció dels sous delprofessors, reduccions de plantilla als centres...No s’han donat les passes per una llei de finança-ment en l’educació, ni tampoc s’ha arribat a unpacte social per a l’educació que inclogui un plade millora per a l’ensenyament públic, un pressu-post per a educació del 6% del PIB i mesuresefectives per a superar el fracàs escolar, oferta deFP suficient per a la demanda actual...

Cal fer una distinció temporal, atès que durant dosanys Esquerra va ocupar diferents càrrecseducatius i, molt concretament, la direcció generald’Innovació Educativa, a més de la gestió delCofuc, un consorci en el qual Educació algunacosa hi tenia a dir.

Estam plenament satisfets de la feina feta en lalínia d’imprimir canvis en el sistema educatiu i, enconseqüència, decebuts de no haver pogutacabar-la per les circumstàncies prou conegudes,que ens van obligar a deixar els càrrecs institucio-nals.

Més genèricament, la decisió d’Esquerra coinci-deix en el temps amb un canvi de rumb pressupos-tari que hem denunciat de forma reiterada: el quedurant els anys 2008 i 2009 foren augments sig-nificatius de la partida d’Educació, esdevinguerenretallades preocupants els anys 2010 i 2011.

Malauradament no podem fer-ne una valoraciósatisfactòria. Des de l’honestedat, i des de lacoresponsabilitat que suposa haver compartittasques de Govern, hem d’assumir que no s’hanaconseguit les fites que, com a partit, ens havíemfixat. Si bé hi ha hagut avanços en alguns camps,en la majoria dels àmbits educatius, culturals i lin-güístics ha existit una mena de continuïsme. Nos’ha generat la il·lusió entre la comunitat educativaque sí s’aconseguí l’anterior legislatura progressis-ta 1999-2003. Les mancances pressupostàriespoden ser-ne una explicació però no l’única.Creim que hi ha mancat un projecte clar al qualsumar esforços.

La qualificam d’insuficient. És cert que s’ha fet unainversió important, sobretot en matèria d’equipa-ments si bé no s’han cobert les expectatives.Aquesta qüestió és especialment preocupant atèsel dèficit històric que pateix l’illa d’Eivissa. Somconscients que l’objectiu d’arribar al 6% del PIBdedicat a l’educació que figurava al nostreprograma electoral ha quedat molt lluny. També éscert que per valorar la insuficient inversió eneducació s’ha de tenir molt present la situació degreu crisi econòmica que estam vivint i la brutalreducció d’ingressos que ha suposat per a laComunitat Autònoma. No podem obviar la nostrapart de coresponsabilitat en l’actuació de laConselleria d’Educació i Cultura, atès que lanostra formació ha donat suport a aquest govern.



31

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011


32

La postura del nostre partit respecte de l’educaciója ha estat manifestada pel nostre president enreiterades ocasions: l’educació és considerada lanostra principal inversió i la propera legislatura sigovernam serà la legislatura de l’educació aBalears. Nosaltres estam convençuts que el profes-sorat constitueix l’element més important perassolir l’eficàcia i l’eficiència de l’ensenyament.Ens proposam elevar la consideració social delprofessorat, tot procurant el suport de les famílies idel conjunt de la societat, millorant les seves con-dicions professionals, reforçant el sistema deformació inicial i permanent, i incrementant laseva remuneració econòmica, igual que vàrem feren anteriors legislatures, analitzarem la possibilitatd’establir incentius econòmics per als docents queparticipin en programes d’èxit educatiu, potencia-rem la carrera docent i la professionalització delsequips directius.

Les persones del PSM, IniciativaVerds i Entesa perMallorca entenem que l’educació és un pilar bàsicper al país i per això és urgent la necessitat d’in-crementar la inversió pública per millorar la prepa-ració dels ciutadans i ciutadanes d’aquestes illesper poder fer front amb garanties d’èxit als nousreptes socials i econòmics.A hores d’ara, la insuficiència dels pressupostseducatius a les Illes Balears té un triple origen: El maltractament fiscal que rebem per part de

l’Estat espanyol que, a més, té una llargatradició de desatenció del seu sistema educatiu.

Unes transferències absolutament mal dotades,acordades entre els governs del PP a Madrid i ales Balears. A Balears es destina un 3 % del PIBde les Illes a educació enfront del 5 % del PIBestatal de mitjana.

L’augment de les necessitats en els darrers anys,tant per una major complexitat de la tascaeducativa com per l’increment de la poblacióescolar.

Durant aquesta legislatura el PSOE ha demostratque manté una política subsidiària dels gransprojectes mediàtics llançats des del Ministerid’Educació amb iniciatives uniformistes per a totl’estat. Aquestes iniciatives s’han de pagar amb elcalaix que el Ministeri obté dels doblers recollits ales comunitats autònomes que no transfereix, i unaaltra aportació econòmica semblant del pressupostpropi d’educació de cada comunitat autònoma.Per tant, pagam iniciatives que no han comptatamb nosaltres a l’hora de prendre decisions dequins projectes aplicam, ni com o quan ho hem defer. En definitiva, no hem estat autònoms perdissenyar els nostres propis projectes per atendreels reptes de l’educació de les Illes Balears.Per això, nosaltres impulsarem 1. La Llei de finançament del sistema educatiu per

aconseguir que el 6% del PIB balear es destini aeducació, per tal de tenir una autonomia plenaper dissenyar el model educatiu i els recursoseconòmics per desenvolupar-lo.

2. La negociació amb l’Administració central perquèassumeixi la seva quota de responsabilitat en elfinançament del sistema educatiu de les Illes Balears,especialment pel que fa a un pla d’infraestructures il’acollida escolar de la població nouvinguda.

2.- Quant al finançament d’Educació, quina és la posició del vostre grup?Creis que hi hauria d’haver una Llei de Finançament?

José Ramón Bauzá, candidat del Partit Popular

El sistema educatiu necessita arbitrar procedimentsperquè quedi garantida la dotació de recursoseconòmics suficients per afrontar amb èxit elsreptes que té plantejats, sobretot els reptes demillorar la qualitat per arribar a la modernitzacióreal de l’escola del segle XXI. Per assegurar el futurde les nostres illes i dels nostres ciutadans, calassegurar una bona formació, per tant, cal invertiren educació si volem tenir alguna possibilitat enaquesta aposta per la prosperitat i el benestar detots. Dedicar el 6% del PIB a l’educació és unareivindicació històrica sorgida d’una recomanacióde la UNESCO que també ha fet seva la UnióEuropea, i que per tant seria la fita cap a la qualhauríem de caminar per avançar en la millora delsistema educatiu. Seria important tenir una llei definançament, per assegurar i garantir les inversionseconòmiques imprescindibles per al desplegamentde mesures que fiançassin una estabilitat, una sufi-ciència, una qualitat i una equitat dins el sistemaeducatiu.

Independentment de la legislació que siguinecessari generar, el que ha de fer un govern pro-gressista és donar compliment a allò que ja estavapactat el 2007: arribar a una inversió equivalental 6% del PIB, només per acostar-nos a la mitjanaeuropea.

Estam, des de sempre, a favor d’una Llei deFinançament del Sistema Educatiu. Considerem, simés no, que una llei d’aquestes característiqueshauria de tenir àmbit estatal i que hauria d’ésserelaborada conjuntament amb les comunitatsautònomes a fi d’eixugar els paorosos dèficits dedotació que algunes pateixen –en especial les IllesBalears- i que suposen uns clars entrebancs per aldesenvolupament d’un model educatiu propi.

Continuam defensant l’objectiu del 6% del PIB eninversió educativa però sabent que, a curt termini,no es podrà assolir. Els pressuposts de les IllesBalears no es recuperaran fàcilment dels efectesde la crisi econòmica; a aquests s’hi han d’afegirles derivades de l’important, si bé justificat, endeu-tament que s’ha generat. Tenint clar això, conside-ram que l’Educació ha de ser inversió prioritàriadels recursos amb què es compti.

Al nostre programa electoral recollim l’elaboraciód’una llei de finançament, però referida a larevisió d’aquest en relació als Consells Insulars, laqual cosa, a més a més, és un mandat estatutari.Atès que les competències en Educació es trobenen mans del Govern aquesta llei no modificariaessencialment el seu finançament, si bé millorariaalgunes actuacions educatives desenvolupadesdes dels Consells com pot ser educació d’adults,ajuts als estudiants, escoletes...

El que sí contemplam al nostre programa electoralés la necessitat de transferir les competènciesd’Educació als Consells Insulars; sabem que és unprocés llarg i complex i defensam que, mentreaixò es concreti, les delegacions territorialsd’Eivissa i Menorca s’haurien de convertir enDireccions Generals amb competències insulars ipressupostàries en recursos humans i equipaments.



33

Manel Carmona, candidat d’Esquerra Unida

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

Dins el programa d’educació elaborat per lacomissió d’educació del partit, s’apunta en primerterme la proposta d’un pacte educatiu per definir iinstaurar un sistema educatiu propi de les IllesBalears. Consideram que hem tocat fons i persortir-ne hem de considerar l’educació com aprivilegi de tots. Necessitam un model de funciona-ment consensuat que no impliqui modificacionsestructurals amb l’alternança política, enfocat enl’eficàcia i la productivitat del sistema que permetila integració en el sistema de tots els ciutadans iciutadanes de les Illes, que col·labori en el conei-xement i la difusió de la cultura pròpia decadascuna de les illes, i sobretot en el que hi par-ticipin tots els agents educatius i socials en lamesura de la seva implicació i paper dins l’educa-ció. Com a anticipació, per exemple, si governamcrearem una Mesa de diàleg permanent entre lesFederacions de Mares i Pares d’alumnes il’Administració.

Una llei educativa pròpia és un repte que assumimamb totes les conseqüències. Creim amb la nostracapacitat d’autogovern i com a partit sempren’hem reclamat les més altes cotes i treballam perassolir-lo. El Pacte Social i Polític és necessari perpoder impulsar aquesta llei, però també perquècal aprofundir en l’estabilitat organitzativa i legis-lativa del sistema educatiu. I això s’ha de fer desdel diàleg amb totes les organitzacions representa-tives de la comunitat educativa i amb totes lesforces polítiques parlamentàries per assolir unpacte educatiu amb voluntat de consens i estabili-tat. N’assumim el lideratge, un lideratge compartitamb tota la comunitat educativa i les forces políti-ques i socials.

Sí, però abans caldria un ampli debat social queaportàs un diagnòstic rigorós de la situació delservei públic educatiu. La llei hauria de concretaractuacions i compromisos financers almenyssobre: ampliació i adequació de la xarxa públicade centres, mesures especifiques d’atenció a ladiversitat i de compensació educativa, suport alprofessorat i millora de les seves condicions,avaluació i control del sistema educatiu, juntamentamb les mesures i els mitjans per fomentar l’auto-nomia, la participació democràtica, l’obertura delscentres a l’entorn, així com assegurar l’ús normaldel català en els centres.

Som partidaris d’un pacte social i polític per a l’e-ducació, perquè és la garantia que donarà estabi-litat al sistema. Es necessita arribar al consens pelque fa a currículums, continguts, competències delsnivells educatius, el model de gestió dels centres,els rols de cada agent de la comunitat educativa...Per poder obtenir bons resultats hem de proporcio-nar un marc que generi confiança als docents, alsalumnes i als pares. Però a més de generar aquestgran pacte, també ens agradaria impulsar pacteseducatius dins el municipi a cada comunitateducativa, per a generar complicitats, compromi-sos i objectius comuns.

Esquerra considera profitosa i interessant, l’exis-tència d’una legislació pròpia, sempre i quan nofos conjuntural. Cal una normativa educativaestable, que tingués un ample suport polític quela deixàs al marge dels sotracs electorals i decanvis de govern. Per tant, previ a la llei hi had’haver un acord d’estabilitat, que sempre s’hamostrat difícil d’aconseguir.


34

3.- Impulsaríeu una llei educativa pròpia de les Illes Balears com tenenaltres comunitats autònomes? Sou partidaris de propiciar un pacte sociali polític per a l’educació? Quin paper trobau que hi haurien de dur aterme les organitzacions representatives de la comunitat educativa(sindicats, pares i mares, alumnes, etc.)?

Sí, una Llei d’Educació de les Illes Balears és undels nostres objectius. Però hi ha passes prèviesque no s’han fet i que són absolutament necessà-ries com és la redacció dels mapes escolars. UnaLlei d’Educació de les Illes Balears ha de partird’un estudi real de la situació actual, de les pers-pectives de futur i de les actuacions a realitzar. Had’incorporar un títol específic de finançament i, endefinitiva ha d’establir un model educatiu propibasat en l’autonomia dels centres, en la valoracióde la tasca docent, en la consolidació dels trets d’i-dentitat com a poble, en l’obertura de nous canalsde participació, etc.

Pel que fa al pacte educatiu, ha esdevingut, perdesgràcia, gairebé un tòpic que totes les forma-cions polítiques proposen però que mai no esporta a terme. Per a nosaltres un pacte d’aquestescaracterístiques, ara per ara, només és possible sineix del debat social i els partits polítics l’assumei-xen com a conseqüència d’un procés obert i parti-cipatiu. No ha de ser una feina de cúpules políti-ques tancades a despatxos opacs. Si més no, calser clars, des del PSM-Entesa Nacionalista tenimclares les línies vermelles que no acceptaremultrapassar:

Cap mena de retrocés en la normalitzaciólingüística en l’àmbit escolar.

Defensa de l’autonomia dels centres.

Fre clar a la creixent burocratització de la tascadocent.

Valoració de la tasca dels ensenyants.

Ampliació de les possibilitats de formaciócontínua.

El consens mai no pot suposar un retrocés. No calconfondre concertació amb renúncia.

Al nostre programa electoral no hi figura l’elabora-ció d’una llei educativa a les Illes Balears, peròtampoc no ens hi oposam i, si es plantegés, treba-llaríem perquè es pogués dur endavant. Seriaimportantíssim fer un pacte social i polític per a l’e-ducació, si bé trobam que és més fàcil arribar a unpacte social que no a un polític, ateses lesposicions radicals del Partit Popular en aquestamatèria. El paper de la comunitat educativa en unpossible pacte per a l’educació és essencial,sobretot, perquè la seva participació activa éscondició sine qua non perquè pugui tenir èxit. Enaquest procés, els consells escolars municipals,insulars i autonòmic haurien de tenir un protagonis-me central.



35

Albert Prats, candidat d’Eivissa pel Canvi

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

Una de les conseqüències de l’acció, o inacció,del govern socialista ha estat la pèrdua del poderadquisitiu no sols dels treballadors de l’ensenya-ment sinó de tots els ciutadans, petits empresaris,treballadors i funcionaris. Evidentment és una con-seqüència inherent al concepte antiquat que té elmodel socialista de la societat actual, i no potenfocar-se com un fet que es pugui separar de lafilosofia i pràctica política. Ells retalls salarials i lacongelació de sous produïts, amb el consentimenttàcit dels sindicats, han de ser recuperats per viapolítica. Els períodes de govern del partit popular,com tots sabem, sempre han suposat per alsciutadans unes èpoques de benestar i millora dela qualitat de vida. Si a les properes eleccions esprodueix el canvi desitjat pels ciutadans, treballa-rem per retornar el poder adquisitiu al professorati a la resta dels ciutadans.

Els retalls salarials i la congelació de sous no és unaqüestió que afecta només les persones que treballenen l’ensenyament, sinó que afecten també la restade persones que treballen al sector públic de laComunitat Autònoma. El problema és estructural i defons i les solucions no poden ser immediates ni res-tringides. Pensam que als problemes de fons se’ls hihan de donar respostes de fons. Cal pensar en unarevisió i una reestructuració de la RLT, de lesmaneres de fer, del repartiment de competències, dela no duplicitat de procediments administratius decompartir informacions, entre d’altres qüestions,amb responsabilitat de totes les administracions. Iper descomptat, apel·lar a l’aplicació de totes lesmesures possibles per fer front a la manca de liqui-ditat que no siguin retalls salarials, que en el fonsrepercuteixen en la vitalitat del mercat. Però pensanten tots els treballadors i no només en els ensenyants.


36

4.- Com solucionaríeu el problema de la pèrdua de poder adquisitiu de lestreballadores i dels treballadors de l’ensenyament de les Illes Balearsper culpa dels retalls salarials i la congelació de sous?

María Salom, candidata del Partit Popular

Biel Barceló, candidat de la coalició PSM-Iniciativa Verds-Entesa

La nostra força política noestà d’acord en el fet que lacrisi la paguin els treballa-dors, el Govern hauriad’haver arbitrat altresmesures per a recaptar fons,per a superar aquesta crisieconòmica i no retrocedir en

els drets laborals. Així que, apostarem per unareforma general del sistema fiscal que recuperi elsprincipis de progressivitat, equitat i suficiència iprengui com a objectius prioritaris la lluita contral’economia submergida i el frau fiscal. Apostamper una reforma fiscal que suspengui els regalsfiscals regressius i antisocials per dedicar aquestesquanties a la inversió real, a l’augment de ladespesa social i a l’increment de l’I+D+i, com amecanisme de creació d’ocupació i de defensad’uns serveis públics de qualitat.

El govern socialista espanyol s’ha caracteritzat,especialment en el darrer tram de la present legis-latura, per voler carregar les conseqüències de lacrisi econòmica sobre els qui menys responsablesen són. No es pot suposar que les despeses del’Administració es reduiran a partir dels sous delstreballadors públics de l’ensenyament. Cal que elpersonal recuperi el seu poder adquisitiu, encomptes de veure com els seus ingressos restencongelats, quan no retallats. Les estisorades espoden fer a altres partides, reconegudament méssupèrflues.

És una aposta política. No es pot proclamar aboca plena la importància de l’educació per alfutur d’un país, mentre es retallen els drets socialsdels agents educatius que han de fer possibleaquest futur. Cal establir, de bon de veres, priori-tats. Si l’educació és prioritària qualsevol altraactuació s’ha de supeditar a aquesta prioritat. Elnostre projecte al respecte, i dins la concepció mésàmplia de la valoració de la tasca docent, s’ha deplanificar una progressió substancial dels sous delsdocents fins a una equiparació plena amb altresprofessionals públics, tot establint clàusules queimpedeixen qualsevol mena de retrocés.Malauradament no és valorat socialment qui ésmenystingut administrativament. El ferm compromísi la important i difícil tasca dels docents ha de serreconegut en tots els àmbits també en l’econòmic.

Els compromisos pactats s’han de complir i lespèrdues de poder adquisitiu s’han de compensar.Com hem dit anteriorment, això només es podràfer d’una manera progressiva en funció de la recu-peració de la capacitat financera de la CAIB.



37

Joan Lladó, candidat d’Esquerra Republicana

Nel Martí, candidat del PSM Entesa Nacionalista de Menorca

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

Per al Partit Popular, la llengua té com a funció pri-mordial la comunicació i la millora de la participa-ció social i la convivència entre els ciutadans. Larealitat de la nostra comunitat, on el turisme ésfonamental, la necessitat de preservar la culturapròpia i alhora la pertinència a l’Estat espanyol,determinen la necessitat d’un model obert a totesles oportunitats per als nostres estudiants i profes-sionals. La política seguida fins ara en matèria lin-güística ha provocat ferides de sensibilitat iactituds de rebuig de la llengua pròpia de les IllesBalears en un important col·lectiu, o l’efectecontrari, el rebuig del castellà en altres col·lectius.En el programa electoral apuntam que els parespodran escollir la llengua de primer ensenyamentper als seus fills. Posteriorment, s’introduirà lasegona llengua cooficial i un idioma estranger.Anam clarament enfocat cap a un model plurilin-güe el qual pensam que és el necessari per a lanostra Comunitat. Hem de configurar un modelfuncional que aprofiti les capacitats del llenguatgei possibiliti l’intercanvi de coneixements al final del’etapa educativa. Hi estam sensibilitzats iabordarem amb respecte un model lingüístic oberti en llibertat. Quant a modificació del Decret demínims i Llei de Normalització Lingüística són lleiselaborades en el seu moment pel Partit Popular ique reflectien la nostra manera de sentir en aquellsmoments. En principi, i pel nostre tarannàdemòcrata, el que cal fer és evitar les interpreta-cions extremistes fetes en benefici de minories iperjudici de les majories. Ara bé, en aquest món,tot és susceptible de millora i, si fos convenientmillorar-la per al benefici de la societat balear, estractaria la seva millora, preferentment en consens,amb altres grups. Quant a pla de normalitzaciólingüística, el que no farem serà aprovar un pla iestar més d’un any a aplicar-lo.

La Conselleria d’Educació va retirar la normativaque feia referència als centres trilingües a principide legislatura i es manté vigent el Decret deMínims i això, ara per ara, és positiu. El quepotser s’hauria de reforçar és el control sobre laseva aplicació.

Pel que fa a l’elecció de llengua a l’educacióinfantil pensam que crearia guetos, com hodemostra el cas valencià. Les repercussions seriengreus perquè en començar primària aquestsal·lotets es trobarien dins classes en català i noestarien en igualtat de condicions que la resta. Siels pares triassin la llengua dels primers anys d’en-senyament estarien optant, en molts casos demanera inconscient, per un sistema exclusiu, d’aïlla-ment, d’una part de la població, i això a la llargaté repercussions socials.

Sobre si s’han de modificar el Decret de Mínims ila Llei de Normalització Lingüística, creim que elDecret de Mínims no ha quedat obsolet i, encaraara, és una bona eina per garantir que els infantssàpiguen català i castellà. Ara bé, hi hauriad’haver mecanismes, com s’ha explicat mésamunt, de control perquè s’aplicàs totalment. Pelque fa a la Llei de Normalització Lingüística,aprovada l’any 1986, és evident que s’hauria, simés no, d’actualitzar i adaptar als canvis socialsque hi ha hagut de llavors ençà, que són notables.A més, hauríem d’aconseguir una llei que s’aplicàstotalment i que asseguràs que els coneixements lin-güístics que l’escola garanteix es posassin enpràctica. És a dir, una llei que vetllàs per l’ús.

I referint-nos al pla de normalització, ja en tenimun, de Pla General de Normalització Lingüística.S’hauria de desenvolupar i aplicar de maneraintegral perquè no quedàs en paper mullat, peròaixò només és possible amb el compromís de totsels agents implicats i dels socis de govern.


38

5.- Quina és la valoració que feis de la política lingüística de la Conselleriad’Educació? Què pensau de l’elecció de llengua a educació infantil? Creisque s’ha de modificar el Decret de Mínims i la Llei de NormalitzacióLingüística? Quin seria el vostre pla d’actuació en matèria deNormalització Lingüística?

Feim una valoració positiva dela política lingüística de laConselleria, consideram queel català ha de ser la llenguaprincipal de l’ensenyament iper això s’ha de continuarfomentant l’ús normal alscentres. Per a l’alumnatnouvingut, la integració no ha

de ser exclusivament lingüística, però l’alumne i laseva família han de percebre que l’aprenentatge delcatalà els serà útil en la seva incorporació a lasocietat d’acollida. S’han eliminar les mesures quesegreguin l’alumnat en funció de la llengua i les quegenerin respostes educatives diferenciades dins l’aulasegons l’origen o la llengua familiar de l’alumne. Elmarc normatiu actual ens pareix adequat.

La llengua catalana ha de ser la base, la clau devolta de tot el sistema educatiu, des de les etapesinfantils. Ha de ser la llengua vehicular que esdeven-gui eix de cohesió social i vertebrador d’una societattan multicultural com la nostra. Tot això, sense deixarde banda altres llengües, com l’anglès, queserveixen per a tenir una projecció internacional.

Les polítiques de normalització lingüística del governs’han caracteritzat per la seva manca de coratge, enlínia amb el menyspreu que ha mantingut respectede tot allò que tengués a veure amb la construcciónacional: fins i tot, allò que figurava en el pacte degovern de 2007. L’actitud de la conselleriad’Educació queda retratada només en un fet concret,sense entrar en més consideracions: ha hagut demenester més d’un any per engegar el pla de norma-lització aprovat pel Consell Social de la LlenguaCatalana, que finalment restarà sense aplicar durantel que resta de legislatura.

La Llei de NormalitzacióLingüística ens ha permèsavançar, no és el nostreobjectiu una modificacióimmediata –malgrat queconté alguns aspectesobsolets- però sí el seu des-envolupament màxim mitjan-çant una bateria de disposi-

cions reglamentàries. Pel que fa al Decret deMínims –i atenent les recomanacions del ConsellEscolar de les Illes Balears- apostem per introduir-hi uns nous articles més garantistes que assegurinuna major implantació de la llengua catalana atots els centres educatius, independentment de laseva titularitat.

Si parlem de la política lingüística –i malgrat laingent feina realitzada de la direcció general res-pectiva- som ben conscients que aquest és un eixtransversal que no ha estat assumit pel conjunt delGovern. Al costat de realitzacions molt importants,com la resurrecció de l’Institut Ramon Llull, el resta-bliment d’exigències per accedir a la FuncióPública, la renaixença del Consell Social de laLlengua Catalana, l’elaboració del Pla General deNormalització Lingüística, hem de constatar undesinterès, per part de la majoria de conselleriesdel Govern que no són portades pel PSM, per lesqüestions que afecten la nostra llengua.

En un futur govern, tenim tres eixos inicials d’actuació:

a) Dotació econòmica suficient i blindada per a lanormalització lingüística.

b) Adscripció de la Direcció General de PolíticaLingüística a Presidència del Govern amb tot elque això comporta.

c) Obligatorietat de la creació de la ComissióInterdepartamental de NormalitzacióLingüística, amb reunions periòdiques i amb laparticipació de representants d’associacions pera la llengua.

A partir d’aquí la translació a norma legal de lesrecomanacions que assenyala el Pla General deNormalització Lingüística.

La política lingüística de laConselleria d’Educació haestat tímida i insuficient.S’ha tardat molt a aprovarel Pla de normalització lin-güística al Consell Social

de la Llengua i quasi no s’ha desenvolupat.Aquest document ha de ser el marc per actuar enaquesta matèria. Defensam el manteniment delmarc lingüístic normatiu i la seva filosofia a totesles etapes educatives, inclosa l’educació infantil.



39

Cathy Sweeney, candidata d’Esquerra Republicana

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011 La igualtat real d’oportuni-

tats és un tret diferencialdel nostre partit.Garantirem que tots i cadaun dels alumnes del nostresistema educatiu tinguinigualtat d’oportunitats dedesenvolupar la sevaidentitat. Mantenint els

actuals programes que han tingut un cert èxit enl’àmbit escolar, reforçarem l’organització enequips docents més reduïts en els primers cursosde l’ESO per tal de potenciar l’acció tutorial iimpulsarem la diversificació curricular en elscursos de 3r i 4t d’ESO per afavorir que elsalumnes assoleixin els objectius bàsics de l’etapa il’adquisició de competències bàsiques. Igualmentreduirem el nombre d’alumnes per docent en l’edu-cació infantil, etapa d’especial rellevància per aldesenvolupament de l’alumne. Quant a lapregunta sobre immigració, l’immigrant legal té elsmateixos drets i els mateixos deures que la restadels ciutadans, i viceversa. És la premissa a seguirtant en l’àmbit escolar com en qualsevol altreàmbit de la societat.

La LOE estableix com a mesures de compensacióaquelles que tendeixen a equilibrar les dificultats peraccedir a les oportunitats. Això vol dir posarl’equitat per sobre de la igualtat a l’hora de revisarel sistema de concessió de beques i ajuts i fins i toten el moment de l’accés a una plaça escolar. Quanparlam de mesures de reforç educatiu o de beques,en un context econòmic com l’actual, la prioritat had’ésser la de fer arribar aquestes mesures a totsaquells que no hi tenen accés, si no és a través del’oferta pública ja que el context sociofamiliar no elsho pot garantir. Facilitar l’accés a experiències depromoció educativa, cultural i d’activitats comple-mentàries posant per davant aquells centres i infantsque no hi podrien accedir si no és a través del’escola. Això, contràriament a allò que es pensaafavoreix l’èxit de tots, millora la convivència ifacilita l’intercanvi. Relacionar, a Balears, el temacompensació amb immigració, en general enssembla una mica arriscat.

A l’educació i a la societat en general la immigra-ció a Balears és un factor permanent i alhoracanviant. És per això que s’han de preveuremesures flexibles i variades. L’objectiu ha d’ésserafavorir la inclusió i l’intercanvi cultural senseperdre els valors propis, sinó amb un enriquimentmutu. Això passa per posar en valor la nostracultura i alhora plantejar recursos que puguin ésserimprescindibles perquè els sectors més desfavorits,tant pel que fa als autòctons com als immigrantsaccedeixin als serveis bàsics amb garanties.Pensam que per això les administracions locals ensón un referent bàsic, ja que coneixen de primeramà la seva població, cal donar-los les eines departicipació i gestió i per descomptat el finança-ment que els permetin desenvolupar plans d’acolli-da eficients i eficaços. I tant a l’escola com almunicipis afavorir la participació i l’intercanvientre persones i col·lectius esdevé imprescindible.No debades l’organització en comunitats d’apre-nentatge i els plans de desenvolupament comunita-ri on família, escola i municipi (administració locali teixit associatiu) s’asseuen junts són les iniciativesque en aquest moment es mostren més eficaces peltreball envers la cohesió social que ha d’ésser elvertader motor de les polítiques a emprendre.

Defensam una política d’immigració basada en laigualtat de drets i d’oportunitats, a partir del deno-minador comú que és la ciutadania. Per fer-ho, tre-ballarem des de diferents fronts com l’idioma i lacultura, el funcionament dels serveis i les adminis-tracions, la formació laboral i l’accés al treball, lesxarxes associatives, la sensibilització de lapoblació d’acollida i el manteniment de vinclespositius entres les diferents societats a través delcodesenvolupament.

Per altra banda, les polítiques interculturals sónimprescindibles i urgents, perquè sense elles esconsolida la fragmentació social. Aquesta divisiósocial provoca aïllament, desigualtat i és una fontsegura de conflictes. Les polítiques interculturalspropicien la cohesió social i fan possible elrendiment de la diversitat en termes econòmics iculturals: enriqueixen i fan prosperar la vida de lespersones.

Donat que no tenim les competències exclusives enaquesta matèria, creim que per poder donarresposta a les necessitats des de l’àmbit local i deproximitat cal reclamar per a les Illes Balears lescompetències exclusives en immigració, ciutada-nia i interculturalitat, ja que aquestes tres políti-ques, que donen estabilitat a la cohesió social,requereixen estratègies inseparables.


40

6.- Quines mesures compensatòries impulsaríeu per tal de garantir laigualtat real d’oportunitats? Quina política aplicaríeu a la immigració engeneral? I en l’àmbit escolar?

Educació infantil pública igratuïta, des de 0 /3 anys.

Impulsar serveis educatiusde caràcter preventiu, equipsd’atenció primerenca a tot elterritori.

Implantació d’espaisfamiliars, per garantir l’a-companyament tècnic als

pares per al desenvolupament del seu rolparental, prioritàriament en la primera infància.

Dedicar nous recursos i programes de suport al’adquisició de les competències bàsiques;potenciar programes de lectura, activació de laintel·ligència, programes de reforç per a l’èxitescolar amb personal propi de l’escola i/oextern.

Suficiència de beques, assegurant que tots elsalumnes que en necessitin hi puguin accedir.

Implantar models educatius com el de“comunitats d’aprenentatge”.

Gratuïtat dels llibres de text. Continuar amb elfoment de la reutilització de llibres de text.Fomentar les biblioteques d’aula.

Oferta de formació professional (PQPI, Graumitjà, superior) suficient.

Mantenir l’aplicació de programes i/o mesuresespecífiques com els programes d’intervenciósocioeducativa, establint convenis amb els ajun-taments o entitats, treballant des de la perspecti-va que l’educació és responsabilitat de tots.

La immigració és una realitat social que ha arribatamb força a les aules. La incorporació nombrosad’alumnes procedents d’altres països és un repteevident, quant a les noves necessitats d’espai físici d’organització dels centres, suport, ràtios o pro-fessorat de suport. S’ha d’evitar la consolidació deguetos educatius. L’escolarització dels immigrantsha de ser assumida per les escoles públiques i lesconcertades i l’Administració els ha d’ajudar demanera equitativa.

Hem de partir de labase que el móneducatiu ha dereflectir la pluralitatsocial, que la realitatdel carrer siguipresent a les aules.

Això suposa un canvi en el sistema d’escolarització,per tal de distribuir la població escolar en funció dela diversitat social.

I aquesta realitat social s’ha de veure reflectida entots els centres finançats per diners públics, tant elsde titularitat estrictament pública com els concertats.

D’altra banda, s’haurà de fer flexible el sistema cur-ricular, per tal que el sistema educatiu, avui excessi-vament homogeni, doni resposta adient a uncol·lectiu escolar fonamentalment heterogeni, ambprogrames d’atenció a la diversitat que contemplinla realitat individualitzada de cada aula.

No hi ha igualtat real d’o-portunitats si no s’establei-xen les mateixes possibilitatsinicials. És important i bàsicuna veritable col·laboracióentre els serveis socials i elscentre educatius, de maneraque qualsevol detecciód’una problemàtica es

detecti de forma primerenca i que, en conseqüèn-cia, s’hi posin els remeis adients. Això afecta totsels àmbits on la diferència o la mancança potsuposar –i de fet suposa- una real pèrdua de dretsi una desigualtat a la pràctica. Segons el PSMhem d’establir sistemes de treball en xarxa, hemde trencar la dinàmica clàssica. Hem de sercapaços d’establir equips de docents, especialis-tes de tota mena, pares coneixedors de la realitat,alumnes que conviuen amb les problemàtiques,etc., que des de la pròpia autonomia dels centresdissenyin els itineraris específics, assenyalin elsmitjans necessaris i, alhora, es comprometin a des-envolupar les tasques adients per a aconseguirque la diferència inicial no suposi un handicapvital. El paper de l’Administració –i això s’hauriade recollir a una futura llei pròpia d’educació- ésbàsicament propiciar que aquest treball de lacomunitat no topi amb entrebancs que els facinnaufragar. Pel que fa a la immigració, fenomensocial inevitable i positiu pel que té d’obertura ala diversitat, creim que l’actuació ha de ser lamateixa que abans assenyalàvem: des de l’auto-nomia dels centres cercar -entre tota la comunitateducativa- les millors formes per a la integracióbasada en el respecte mutu.

Les mesures compensatò-ries consisteixen a disposarde suficients recursoshumans i materials quepermetin el tractament mésindividualitzat i especialit-

zat possible. Pel que fa a la immigració, nosaltresdefensam que l’immigrant és un ciutadà/na alqual se li han de garantir els drets així com se lihan d’exigir els deures corresponents. S’ha detreballar de forma transversal per a la seva inte-gració de tal manera que “ser immigrant” deixi deser una categoria diferenciada i sigui consideratcom a ciutadà/na.



41

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

El nostre partit no té necessitat de defensar nid’atacar cap dels models apuntats a la pregunta.El nostre partit defensa la llibertat d’elecció decentres, la participació de les famílies en l’educa-ció dels seus fills, la qualitat en l’educació, etc.Defensam, doncs, qualsevol model d’institucióeducativa que reuneixi els valors exigits per pro-porcionar una educació de qualitat al ciutadà.

Quant al pla de construccions escolars, nosaltresen deixàrem un, el qual s’ha executat en partdurant la present legislatura, ja que durant elsdarrers quatre anys no hi ha hagut massa aporta-cions al mateix. Ara no tenim constància de l’exis-tència de cap pla de continuïtat. Les nostres infor-macions sols són que no hi deixaran cap dobler isí molts deutes. De totes formes ja estam acostu-mats a aquesta situació que és herència inherent ales èpoques de Govern socialista. Nosaltres inten-tarem reconduir la situació i, com hem dit, fer del’educació la inversió prioritària, dotant les zonesmés necessitades, com les Pitiüses per exemple, deprioritat en les actuacions d’infraestructures.

Volem potenciar la xarxa d’ensenyament de titula-ritat pública, tot respectant els criteris de no discri-minació en la gestió de la xarxa concertada,partint de la premissa que el règim de concert hade tenir una funció social i de complement de laxarxa pública, no de substitució.

La prioritat financera ha de ser la cancel·lació delsprincipals dèficits presents en les infraestructures,en construccions, en equipaments bàsics i en man-teniment, així com també en recursos humans, tant

docents com no docents. No es pot plantejar lasubvenció d’activitats d’ensenyament privades, niles despeses sumptuàries o propagandístiques,sense haver resolt, amb caràcter prioritari, les defi-ciències i les insuficiències de la xarxa educativapública. Per això, revisarem i actualitzarem elmapa escolar amb previsions realistes de construc-ció de nous centres de primària i secundària i decentres integrats de FP, adequarem les infraestruc-tures dels centres que presenten deficiències mit-jançant un pla d’obres específic, millorarem laxarxa dels centres d’adults i la dels ensenyamentsde règim especial i desenvoluparem la xarxa decentres públics de 0-3 des del diàleg amb lesentitats titulars.

L’educació serà un pilar fonamental del governperò s’aplicaran criteris d’austeritat, i de qualifica-ció professional, en el nombre de persones queocupen càrrecs en l’administració educativa; iimpulsarem la col·laboració de tots els sectors queprenen part en el procés educatiu per tal de rendi-bilitzar recursos, no duplicar efectius i coordinaractuacions de caràcter multiprofessional, interdisci-plinari i de treball en xarxa amb les administra-cions educatives d’àmbit autonòmic, insular i locali les administracions competents en salut, mediambient, treball i afers socials, entre d’altres.

EU ha defensat sempre que l’educació pública hade ser una prioritat política perquè contribueix, demanera especial, a una major cohesió social i a laformació de persones més lliures, més crítiques imés iguals. Les nostres propostes programàtiques,tant en l’àmbit autonòmic com en el municipal, hande ser abans de res coherents amb el modeleducatiu que propugnam i que està recollit en elseixos fonamentals del nostre model educatiu i, enconseqüència, les propostes d’actuació queplantejam, responen als principis següents:


42

7.- Quin és el model d’escola que defensa el vostre partit, atesa la doblexarxa, pública i privada, que coexisteix aquí? Si aconseguiu governar,quin pla de construccions escolars impulsareu? Com afectarà la crisi l’ac-tuació de la Conselleria, si governau?

El dret universal a l’educació ha de ser garantitpels poders públics (central, autonòmic imunicipal) “mitjançant una programació generalde l’ensenyament, amb participació efectiva detots els sectors afectats i la creació de centresdocents” (art. 27.5 de la Constitució).

El dret a l’educació es desenvoluparà al llarg detota la vida, comprenent l’educació infantil, l’edu-cació secundària obligatòria i postobligatòria, launiversitària, l’educació professional i la formacióper a l’ocupació o formació contínua

L’educació pública, com a garant de l’exercicid’aquest dret en condicions d’igualtat i democrà-cia, ha de ser gestionada pels poders públics. Elnostre compromís amb l’escola pública és unaaposta per una educació plural i crítica, laica, par-ticipativa, coeducadora, inclusiva, compensadorade les desigualtats socials, lligada al seu entorn igestionada democràticament. Aquests valors,autèntics senyals d’identitat de l’escola pública,són per a EU els indicadors efectius de la qualitateducativa.

Una educació pública de qualitat ha de comptaramb finançament suficient i ha de ser solidària, ésa dir, que asseguri el dret a l’educació a tots i totesper igual. Per això des d’EU hem reiterat, any rereany, la necessitat d’una Llei de finançament de l’e-ducació pública i d’un Fons de compensació terri-torial per a assegurar un ensenyament de qualitaten condicions d’igualtat en el conjunt del sistemaeducatiu públic.

Una xarxa de centres públics suficient i vertebra-dora del sistema educatiu. L’ensenyament públicha vingut sofrint agressions continuades per partde certs governs autonòmics, tant en el finança-ment com en la deterioració de la seva imatge idels seus propis senyals d’identitat. Enfront d’això,la patronal de l’ensenyament privat (majoritària-ment confessional) ha aconseguit potenciar elpaper dels seus centres, mitjançant l’extensió delsconcerts i la selecció del seu alumnat, la qual cosacondueix a la marginació de l’educació pública,abocada a convertir-se en nombroses zones enuna xarxa educativa subsidiària i assistencial.

EU es ve oposant des de fa anys a les tendències pri-vatitzadores de l’educació en els seus diferents nivells,i de manera especial a l’abusiva política de concertsque han fomentat alguns governs autonòmics, tant delPP com del PSOE. La LLOI, per la seva banda, no hagenerat millors expectatives sobre aquest tema; alcontrari, arriba a reconèixer a l’anomenada “iniciati-va social” la seva plena capacitat per prestar el serveipúblic educatiu, “en igualtat de drets”, i no de deures,que els centres de titularitat pública.

Enfront d’això, ens pronunciam obertament perpotenciar una xarxa suficient de centres públics,de titularitat i gestió pública, que garanteixi, en laseva extensió i oferta educativa, el dret a l’educa-ció en totes les etapes educatives, tant en els ense-nyaments de règim general com en els de règimespecial. Igualment proposam una moratòria ireducció progressiva dels concerts educatius, quetindran caràcter subsidiari i només es mantindranquan la xarxa pública no permeti atendre lademanda d’escolarització. En cap cas es farancessions de sòl públic per a centres privats concer-tats, ni s’ampliarà la xarxa concertada quan exis-teixin places escolars públiques suficients. Aixímateix propugnam l’engegada d’un procés quefomenti i faciliti la incorporació a la xarxa públicadels centres privats concertats. Mentrestant: equi-paració del funcionament dels centres privats con-certats amb els públics quant a admissió i perma-nència de l’alumnat, horaris i jornada escolar,gestió democràtica, control social dels fonspúblics, així com accés i condicions laborals delprofessorat i resta del personal amb càrrec alconcert. I finalment supressió del concert alscentres que segreguin l’alumnat per raó de sexe;que utilitzin mecanismes encoberts per a seleccio-nar el seu alumnat per raons econòmiques, ideolò-giques, d’orientació sexual, etc.; o que imposin elseu ideari sense respectar el dret a la llibertat deconsciència de l’alumnat o del professorat

Pel que fa a la crisi, consideram que la políticaeducativa ha de tenir caràcter de prioritat pressu-postària per ser aquesta vital per al desenvolupa-ment global de la nostra comunitat. Amb tot aixòposam de manifest que les retallades en matèriaeconòmica, de personal o de qualsevol altre nivellsón inacceptables en matèria educativa.

Esquerra té com a objectiu una educació íntegra-ment de titularitat pública. Ara bé, mentre no puguiser una realitat, s’ha de desenvolupar unanormativa que obligui certament els centres con-certats a oferir un servei públic amb els mateixosrequisits i les obligacions dels centres públics.

Pel que fa a les construccions escolars, és evident lanecessitat d’un pla d’infraestructures, perquèmanquen centres nous que ens permetin assolir l’ob-jectiu de reduir la ràtio alumne/aula. No obstant,



43

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

aquestes construccions han d’anar precedides d’unestudi demogràfic, d’increment i mobilitat de lapoblació; possiblement ens duria a la necessitat defer centres integrats de primària i secundària obliga-tòria, per evitar fer escoles que a curt o mitjà terminirestin buides per manca de demanda. I amb crisi osense crisi, la Conselleria s’ha de marcar seriosa-ment l’objectiu del creixement progressiu del seupressupost, fins arribar al 6% del PIB.

Defensem sense matisos l’escola pública. L’escolaconcertada només té sentit per suplir lesmancances existents en el servei públic d’educa-ció. Amb això no defensem ni la retirada deconcerts ni, molt manco, el tancament d’escolesconcertades. Ara bé, sí creim que tots els alumnestenen dret, si això ho desitgen les seves famílies aacudir als centres públics, per altra part, elscentres concertats -sostinguts amb fons públics- mésenllà del seu ideari propi s’han de comprometrede bon de veres amb la defensa dels valorscomuns de la societat en què vivim, i que sónrecollits en la legislació vigent: tolerància per ladiferència, respecte al laïcisme de les famílies si ésel cas, defensa de la llengua i cultura pròpia,coeducació, etc.

En un altre ordre de coses és un error parlar sim-plement de Pla d’Infraestructures Escolars. Calelaborar els mapes escolars –només es feren lalegislatura 1999-2003 quan el PSM tenia en lesseves mans les responsabilitats educatives- perquèel Pla ha de néixer del coneixement, no sols delque es necessita ara i que s’ha de fer sens dubte,sinó de la previsió del que es necessitarà demà idemà passat i que ja s’ha de planificar. El Plad’Infraestructures Escolars és la llista d’intencionsimmediates d’un govern, i s’ha de fer, però elmapa escolar s’ha de concebre com un compromísde tota la societat amb l’educació, i, en conse-qüència, ha de bastir el sistema de finançament ila necessària Llei d’Educació.

Pel que fa a la crisi econòmica, seríem ingenus ideshonestos si neguéssim que afectarà el móneducatiu. Però, així com deim això, tambéexposem clarament que si el PSM torna a tenir lesresponsabilitats educatives obrirà un gran debaten el si de la comunitat educativa, perquè entre

tots puguem establir les prioritats i a la vegadaassenyalar la seqüència de despesa. L’autonomiadels centres és també la peça cabdal per a l’opti-mització de recursos. I sens dubte s’ha de reduirl’aparell burocràtic existent, més dedicat al controlde l’activitat docent que al seu suport.

Nosaltres defensam l’educació pública de qualitatcom a base d’una societat cohesionada, tolerant icívica. Entenem que la xarxa privada ha de tenirexclusivament un paper subsidiari de la pública laqual cosa implica, entre altres qüestions, la neces-sària derogació dels concerts d’ensenyamentspostobligatoris amb centres privats o de la redistri-bució de l’escolarització de l’alumnat d’ensenya-ment obligatori en relació als nouvinguts oalumnes amb necessitats especials.

Pel que fa als equipaments, assumim les reivindica-cions plantejades pel Consell Escolar Insulard’Eivissa. Execució de les obres previstes i nocomençades o acabades dels Plansd’Infraestructures 2008-2009 i 2009-10 i inclusióal Pla d’Infraestructures de la pròxima legislaturade les següents actuacions:

Nou IES al municipi de Sta. Eulària

Ampliació i condicionament del CEIP SantaGertrudis

Nou CEIP al municipi de Santa Eulària

CEIP a Sant Llorenç, que substitueixi l’escolaunitària de Balàfia

Edificis propis per a les Escoles d’Adultsd’Eivissa i de Sant Antoni, així cominstal·lacions adequades per a les seus de SantaEulària i de Sant Josep

Renovació i modernització del CEIP Sant Ciriac

Canvi del CEIP Sant Jordi per un nou centre dedues línies que porti inclòs el nivell 0-3 anys

Nou CEIP a Cala de Bou, Sant Josep de saTalaia

Nou CEIP al municipi d’Eivissa

La crisi ja està afectant totes les conselleries, i a lad’Educació, en particular. Com hem assenyalat lareducció d’ingressos condicionarà els pressupostsde la CAIB. Nosaltres consideram que l’educacióha de ser objectiu prioritari d’inversió.


44

La Universitat és el pilarbàsic del coneixementsuperior de la nostrasocietat. En l’anterior legis-latura, el Partit Popular jafou sensible a la sevaimportància capital, pertant recuperarem la nostraUniversitat fent-la més com-

petitiva i internacional, que prioritzi l’excel·lència,fomenti la formació, investigació, innovació i laretenció de talents i intensifiqui la col·laboracióentre el coneixement i el món productiu. Entre altresmesures proposarem una oferta acadèmica dequalitat adaptada a l’Espai Europeu d’EducacióSuperior. Ampliarem l’oferta de dobles titulacions,ampliant el nombre de matèries específiques esta-blertes en el pla d’estudis de Grau en anglès.Millorarem el sistema de finançament, potenciantels contractes-programa, amb una major aportacióde fons privats i promovent la transferència deconeixement al sector empresarial. Consensuarem iimpulsarem un pla d’infraestructures i equipamentsper als estudis universitaris i superiors: Disseny,Música, Dansa, Art dramàtic i especialitats esporti-ves. Quant a mancances de la UIB, les analitzaremconjuntament amb els responsables i miraríem detrobar la solució de manera privada. Cal anotarque per dur-lo a terme necessitarem lacol·laboració de tots els implicats en aquesta tasca.

De l’any 1978 fins a l’actualitat, la Universitat deles Illes Balears ha sofert un procés de canvi arros-segada pel model estatal. A dia d’avui amb unauniversitat quantitativament elevada queda com aobjectius l’eficiència i l’excel·lència dels seusestudis, professorat i alumnat. I el gran repte ésaconseguir l’adaptació a l’Espai Europeud’Educació Superior perquè no es converteixi enuna lacra per a la consecució d’una universitatpública, de qualitat i d’accés per a tothom.Apostam pel desenvolupament d’una llei de finan-çament educatiu que reverteixi directament en ladespesa que els alumnes han de suportar percursar el seus estudis. L’excel·lència universitària ila seva qualitat no passa per la pujada de taxes.

La universitat és, i ha d’ésser, símbol i autoritatmàxima de coneixement i desenvolupament social,

i per tant la política del Govern ha de caminar capa la transformació dels contractes becaris i d’inves-tigació altament precaris, ha d’apostar per la titu-laritat publica de totes les seves titulacions, evitantel consorci d’aquestes a escoles privades, el suporten el desenvolupament de la investigació, l’afron-tament de l’aprenentatge al llarg de la vida com asigne de fortalesa de la nostra societat. Calencarar el desenvolupament propi d’una llei queempari i tengui en compte les característiques dela nostra terra, ajudant l’arrelament de la UIB a lanostra societat i que serveixi per salvar les dificul-tats i desigualtats per motius de la insularitat.

L’avaluació de la Universitats’ha de realitzar analitzant elcontext socioeconòmic idemogràfic del nostre país.Les condicions econòmiquesde les Illes Balears: un PIB demitjana per damunt de laUnió Europea i un monocul-tiu turístic com a únic sectorde producció. La Universitat

presenta un nivell d’infraestructura i de finança-ment per estudiant per sota de la mitjana nacionali molt lluny de la mitjana europea. I la proporciód’estudiants universitaris per cada mil habitantssensiblement menor a la mitjana europea. Sianalitzam les dades de l’any 2001, hi havia untotal de 13.621 alumnes matriculats, dada que en6 anys sols ha augmentat en 78 alumnes. I sianalitzam les dades del nombre de titulats, hiobservam una tendència negativa: any2003/2904: 2.806 titulats, any 2004/2005:2.581 titulats i any 2005/2006: 2.438 titulats.Centrant-nos en l’oferta educativa la Universitatcompta amb un total de 41 titulacions de cicle curti llarg, fent-se notar mancances històriques commedicina o periodisme (implantada al centreprivat Alberta Jiménez). L’adaptació al marceuropeu a través del procés de Bolonya marquenel futur. Al llarg del curs 2005/2006 s’han desen-volupat projectes pilot que han demostrat la granmancança de recursos d’infraestructura, de profes-sorat i econòmics que presenta la Universitat. I hanresultat en molts d’estudis projectes de fracassats.La inversió en aquest procés serà un element clau.Per aital motiu, consideram les següents propostesde remodelació del repartiment de beques per al’adequació a les necessitats dels seus usuaris iusuàries: - Per a l’alumnat de municipis llunyans a la UIB

per a transport i habitatge. - Destinades a subvencionar l‘activitat investiga-

dora universitària de l’alumnat. Destinar ajudesper a la presentació de treballs d’investigació acongressos, així com ajudes per a publicacions



45

8.- Quina és la universitat que voleu? Què pensau que li manca a la UIB?

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

científiques. Millora de la subvenció de la uni-versitat: baixada de les taxes universitàries iaugment de les inversions públiques.

Establiment com a objectiu polític estratègic d’unincrement del percentatge mitjà del PIB destinat aeducació superior. Dotar d’infraestructures irecursos les seus universitàries de Menorca iEivissa. Implantar estudis a les seus de Menorca id’Eivissa que no s’ofereixin al campus de Palma. Creació d’una xarxa de transport públic sostenibleque uneixi la part forana amb la Universitat sensenecessitat d’entrar dins Palma. Potenciar laproducció científica i d’investigació de la universi-tat, convertint-la en referent de les accions iprojectes desenvolupats pel Govern. Potenciar elsconvenis específics, no només amb l’Administraciósinó també amb empreses per a projectes derecerca. Creació de noves titulacions de consens amb lapròpia universitat. Establiment d’una facultat demedicina com a gran objectiu de nova titulaciódurant la legislatura. Elaboració d’una llei autonòmica d’universitat que,a l’empara de la reforma de la LOU, permetidibuixar un model propi d’universitat. Reforma delDecret de professorat creant figures autonòmiquespròpies i establint que el coneixement de lallengua catalana sigui mèrit a valorar de maneraobligada en les places que s’ofereixin a la UIB.Impulsar la Universitat com a òrgan d’assessora-ment principal per al desenvolupament deprojectes del Govern i les distintes institucionspúbliques, mitjançant la creació i utilització decomissions d’experts universitaris per a desenvolu-par polítiques i projectes de qualitat. Potenciarl‘autonomia de la Universitat, mantenint el seucaràcter independent. Reconeixement efectiu del’autoritat lingüística de la Universitat en matèriade normalització. Des d’EU tenim com a prioritat garantir l’autono-mia universitària i el lliure funcionament de les uni-versitats públiques, així com assegurar el compli-ment per part del govern autònom de les sevesobligacions econòmiques envers el sistema univer-sitari públic, garantint una inversió públicacreixent i constant a la nostra universitat pública,impedint la seva submissió als interessos delcapital privat. Consideram imprescindible larevisió de les taxes acadèmiques, reduint-les demanera progressiva fins a la seva eliminació, elreplantejament de la LOU i el pla Bolonya, aixícom les seves derivacions, que tenen com aobjectiu un evident avanç cap a la privatització del’ensenyament universitari, una reducció de laqualitat formativa, l’eliminació de la consciènciacrítica i la construcció d’un model educatiusuperior guiat exclusivament per principiseconòmics i atenent els interessos exclusius delmercat i el pensament neoliberal. Enfront d’això,s’ha de democratitzar la universitat en totes lesseves estructures, especialment en les referents al’alumnat. Es fa imprescindible una oferta de

carreres universitàries que s’adaptin a la demandasocial de la nostra comunitat, per evitar en tantque sigui possible les sortides forçades delsalumnes a altres comunitats.

Pensam en una uni-versitat que dispensiuna formació dequalitat, que afavo-reixi el retornamenta la societat d’espe-cialistes qualificats ique, a la vegada,

pugui obtenir un reconeixement, un prestigi inter-nacional pel que fa a la recerca i les investiga-cions bàsiques.Pel que fa a la UIB, potser en la seva dimensiósocial hauria de manifestar un major lligam amb lasocietat, treballar per una major implicació mútua.I tampoc no disposa encara d’aquell reconeixe-ment i pes internacional del que parlàvem, potsers’aconseguiria insistint i potenciant el model actualdel ParcBIT.

Seria fàcil caure en els tòpicsi repetir l’enfilall de caracte-rístiques d’una “universitatideal”. Això seria enganar lapoblació. Hem de partir delque tenim, de la realitat perpoder millorar-la. L’elementbàsic és incentivar lainnovació, la investigació i laprojecció exterior. Per això,cal una dotació del Govern

que sigui suficient –no sols per a atendre les sevesnecessitats- sinó per ser el si de la societat delconeixement que ens pot fer guanyar el futur. ElGovern ha de propiciar una gran entesa entre ins-titucions, universitat i sector productiu per a fer dela innovació l’eina del futur... i tot això des de l’ar-relament a la nostra cultura, la defensa de lanostra llengua i la difusió dels nostres trets d’iden-titat.

Volem una universitatpública, de qualitat, ambexcel·lència investigadora ique atengui les demandesd’estudis de la societat. Pelque fa a Eivissa, és necessà-ria una diversificació de

l’oferta d’estudis universitaris i de postgrau i unainversió notable en recursos humans, materials iequipaments.


46

No creiem que aquestapregunta estigui directa-ment relacionada amb laproposta educativa, peròl’agraïm.

Sols amb una comparaciósobre les àrees protegidesen l’anterior legislatura deGovern del Partit Popular i

les dues legislatures del PSOE, anterior i posteriora la citada, es pot veure clarament que els fetsdemostren el tarannà real del nostre partit sobre laprotecció mediambiental. Una altra mostra més delnostra tarannà, per si algú, poc informat o malin-tencionat, ho pogués posar en dubte, cal recordarque ara, al Congrés dels Diputats, el Partit Popularha votat en contra d’efectuar prospeccions petrolí-feres vora les nostres illes, mentre el PSOE ha votatque sí a efectuar-les amb el conseqüent risc iperjudici mediambiental.

Apostam per continuar treballant amb el canvi demodel ambiental que hem iniciat aquesta legislatu-ra a través de la Conselleria de Mobilitat i MediAmbient. Creim que cal seguir aplicant polítiquesque garanteixin una mobilitat col·lectiva i públicade forma eficaç, eficient i econòmica, potenciantel transport no motoritzat a les zones urbanes perrecuperar espais per a les persones, i impulsant laxarxa de busos i ferrocarril entre els nuclis depoblació, per a així aportar diferents solucions ales necessitats de transport de la ciutadania.

No obstant el redimensionament de les infraestructu-res de comunicació insulars no basten per si solesper treballar cap un nou model. Nosaltres ens com-prometem a dur endavant una Llei del sòl que reguliel conjunt dels usos del nostre territori de forma sos-tinguda i racionalitzada. Això, complementat ambuna correcta gestió dels recursos ambientals. Pelque fa a la gestió de residus feim una aposta fermaper la recollida selectiva, la qual ha de resultar ésseruna opció econòmicament atractiva pels ciutadans ialhora una llei de residus valenta que coordini lagestió a tots els nivells. De cara a la gestió del’aigua, la nostra política se centraria fonamental-ment a desenvolupar el Pla Hidrològic de les IllesBalears el qual hem aprovat recentment i que ha de

marcar una gestió integral, abordant temes tant decabals com sobre la protecció de zones humides itorrents. Aquest darrer aspecte fa que retornem denou a les polítiques sobre el territori integrant laimportància ecològica, i alhora social, del nostreterritori. Les zones humides en són un exemple, jaque cal protegir i dotar en determinats casos d’ins-truments de planificació i protecció específica. Noobstant les polítiques territorials també han de donarresposta a les necessitats socials i per tant volemdonar un impuls a aquelles activitats econòmiquesque aposten per la innovació i potenciïn l’ocupacióverda, des de la diversificació del turisme (turismeornitològic i de la natura) fins als sectors més con-vencionals que amb la incorporació de la vessantverda i la respectiva formació, creen ocupació.

Consideram que la primerapeça, l’element clau, és el dela planificació territorial,entesa com una eina queajustaria el paper a desenvo-lupar pel sector de la cons-trucció, i que ha de facilitarque el conjunt de l’estructuraproductiva pugui desenvolu-par-se sense hipotecar el

patrimoni natural. Només des d’una perspectivaespeculativa es pot afirmar que estam condemnatsa identificar protecció del territori i atur o recessióeconòmica.

Seguidament la nostra política mediambientalseguiria els següents eixos:

Crear un Observatori socioambiental de les IllesBalears i establir un sistema d’informació socioam-biental. Adoptar un sistema d’indicadors de soste-nibilitat que serveixin per guiar i avaluar les políti-ques. Elaborar una Llei de responsabilitatambiental (transposició de la Directiva europea idesenvolupament i millora del projecte de Lleiestatal). Adaptar totes les lleis i polítiques alsprincipis de la sostenibilitat. Incorporar els indica-dors de sostenibilitat a lleis, plans i projectes, demanera que serveixin per mesurar el complimentdels objectius de sostenibilitat amb la instauraciód’un sistema d’avaluació. Elaborar estàndardsambientals mínims, que hagin de ser complits perllei. Definició d’un model per a la sostenibilitat queimpliqui canvis en la política econòmica,comercial, territorial, turística, productiva, etc.Algunes de les directrius d’aquest model hauriende ser:

Contenció urbanística: limitar el sostre d’acollida,la capacitat d’allotjament o sostre edificat. Canvien la política turística, adoptant criteris decontenció i millora de la sensibilitat ambiental dels



47

9.- Quina seria la vostra política territorial i mediambiental si aconseguiugovernar?

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

nostres visitants. Canvi del model de transport i deldisseny regional de mobilitat. Gravar les activitatscontaminants en aplicació del principi contamina-dor/pagador (p.ex. productes químics, biocides,etc). Incentivar la producció local (reduir lamotxilla ecològica dels productes, reduir les millesalimentàries). Canvi de l’economia fòssil a la solar.Incentivar les activitats econòmiques amb baiximpacte ecològic i els criteris de la comptabilitat iresponsabilitat social corporativa. Avançar en lademocràcia ambiental. Garantir i aprofundir en eldret a la informació ambiental. Els indicadors hande servir per obrir un debat ciutadà permanent iafavorir un procés participatiu en la presa dedecisions.

La que sempre hem defensat:desenvolupament sostenible.Infraestructures ajustades alterritori, preservació de ladiversitat biològica, compati-bilitat entre turisme i reservanatural, potenciació delsector agrícola com a preser-vador del medi natural, res-tauració paisatgística, prohi-

bició de construcció en rústic, realçar els valorsambientals de Menorca, defensa i desenvolupa-ment del Pla Territorial de Menorca, etc. Tot això jaho dèiem al Manifest Fundacional del PSM deMenorca, el 1977, i per aquest fet, se’ns acusà deradicals forassenyats...

A ExC pensam que el telóde fons de l’actual crisieconòmica és la crisiecològica i que estam vivintun model insostenible. Ambles propostes programàti-

ques en matèria d’economia, mobilitat, mediambient i territori intentam posar les bases de l’ob-jectiu a llarg termini que les vertebra i cohesiona:la sostenibilitat d’Eivissa, sostenibilitat mediam-biental i socioeconòmica. Aquest és el nostrehoritzó de futur. Avançar cap a la sostenibilitatimplicarà actuacions profundes i ambicioses en elssegüents àmbits:- Cap a la sostenibilitat territorial: El primer

problema de la sostenibilitat d’un territori és lacapacitat d’assumir una determinada població iunes activitats, així com la seua distribució terri-torial atès que no té els mateixos efectes lapoblació i les activitats si estan agrupades odisperses. Per tant, el primer que hem de fer ésno continuar creixent com fins ara. És especial-ment important que no s’ocupi ni una hectàreamés de sòl potencialment agrícola o forestal, ique no se segueixi amb la urbanització difusadel sòl rústic. Defensam la revisió de l’actual PlaTerritorial Insular.

- Cap a la sostenibilitat energètica: s’hauriad’arribar a aconseguir que la generació d’elec-tricitat a Eivissa fos basada íntegrament enenergies alternatives amb un funcionament enxarxa d’edificis i centres de producció.

- Cap a la sostenibilitat del transport: Consolidar un model de mobilitat basat en la

millora de la xarxa viària minimitzant elsimpactes territorial, social, patrimonial ivisual, potenciant l’ús del transport públic i dela bicicleta i optimitzant les inversions derecursos públics.

Fomentar el transport públic per reduir l’úsdels vehicles privats. Progressiva incorporacióde vehicles elèctrics o no contaminants (gas,biodièsel) als diferents àmbits: privats,transport públic, discrecional i taxis.Novament el transport públic serà exemplar ipioner en aquest procés. Foment de l’ús decombustible no contaminant.

Promoure la producció local de biocombusti-ble no contaminant per tal de reduir lesemissions.

Foment de la instal·lació d’electrolineres per ala recàrrega ràpida dels vehicles elèctrics.

- Cap a la sostenibilitat dels recursos hídrics: Optimització de l’ús d’aigua dessalada

produïda amb energies alternatives irecuperació de la salmorra.

Aprofitament de les aigües grises als edificispúblics i habitatges.

Incorporació de tractaments naturals eficientsa les depuradores per tal de produir aiguaapta per al regadiu.

- Cap a la sostenibilitat de l’agricultura: Foment de l’agricultura i ramaderia ecològiques. Promoure la producció agrícola i ramadera

per tal de cobrir la major part de lesnecessitats alimentàries d’Eivissa.

Promoure la producció de fertilitzants naturalsa l’illa.

Des d’ExC, concebem el camí cap a la sostenibilitatcom un procés progressiu i necessari però, sobretot,com un projecte col·lectiu en el qual han de confluirla voluntat política que ha de tenir el seu reflex enles iniciatives de les diferents institucions públiquesamb la voluntat de la societat en el seu conjunt. Ésper això que volem concloure aquest documentllançant una proposta al conjunt de la societat i alsdiferents grups polítics: “Un pacte per aconseguiruna Eivissa sostenible al 100% per al 2050”. Tenimben present que el que està en joc, en definitiva, ésel nostre futur i que l’Eivissa que volem per demàl’hem de començar a fer avui. El nostre programa electoral sencer, aviat, espodrà consultar a la nostra pàgina webwww.eivissalpelcanvi.cat


48

Els ajuntaments governats pel Partit Popular partici-pen de la mateixa filosofia político-educativa.Actualment i malgrat les deficiències que ha tingutl’Administració, tant del Govern com del Consell,els ajuntaments del PP han desenvolupat, en lamesura de les seves possibilitats, les guies educati-ves, els projectes educatius de ciutat, lacol·laboració amb les activitats extraescolars delscentres, la col·laboració amb les Apimes, etc. Nopensam canviar de línies, sí pensam millorar lesrelacions entre les institucions, i entre altres inicia-tives establirem una coordinació real i efectivaamb els ajuntaments per al manteniment delscentres escolars, promourem un finançamentcompartit per a les escoletes homologades en elqual hi participin Govern, consells, i ajuntaments,promourem un acord-marc amb els ajuntaments,titulars dels centres públics d’Educació Infantil iPrimària per a resoldre les dificultats inherents almanteniment i vigilància dels citats centres, estruc-turarem l’oferta pública d’ensenyaments destinatsa la formació al llarg de la vida, establint unacol·laboració eficaç entre ajuntaments, Consell iGovern de les Illes Baleares i potenciarem l’educa-ció i formació a distància de persones adultes,como un element important en la formació ipromoció al llarg de la vida.

Com ja hem apuntat abans, entenem que elsprogrames de desenvolupament comunitari on totsels implicats en l’educació, això és família-escola-entorn, es responsabilitzen, planifiquen i executen-cada un en el marge de les seves competències-polítiques culturals i educatives comunes, són elsque ara per ara aconsegueixen millors resultats.Des del PSM, IniciativaVerds i Entesa per Mallorcapensam que cal fomentar la participació iimpulsar-la. Tant fomentant la creació de ConsellsEscolars Municipals com potenciant la relacióescola-entorn, com facilitant a l’escola els recursoscomplementaris (educadors socials, treballadorssocials, policies tutors, programació cultural, etc.),que afavoreixin la seva tasca educativa i quetreballin envers objectius comuns. És evident queaixò no és possible sense la previsió de partideseconòmiques que ho facin possible.

En tant que administració més propera al ciutadà,els ajuntaments haurien de tenir un paper mésdestacat a l’hora de marcar les polítiques educati-ves dels centres del seu àmbit territorial.L’ajuntament no s’ha de limitar a les tasques demanteniment dels centres, sinó que ha de tenir unapresència més activa en tots els nivells educatius,perquè entre d’altres coses pot aportar una visióde les diferents realitats i necessitats territorials.



49

10.-Quin tipus de política educativa municipal desenvoluparia el vostregrup? Oferiria programes educatius als centres escolars? Inclouria enels pressupostos partides econòmiques per impulsar activitats extraes-colars als centres? Com impulsaríeu la vostra política per convertir elpoble o la ciutat en educatius?

Mateu Isern, candidat del Partit Popular

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

Els ajuntaments, ara per ara, es veuen pressupos-tàriament desbordats. Ho hem de tenir en compte,com també l’excel·lent tasca de dinamitzacióeducativa que, en general han portat a terme. Desde fa anys, el PSM aposta per la ciutat educadora(Tonucci) i els ajuntaments on tenim responsabili-tats formen part de la xarxa de ciutats educadores.Però som ben conscients que això només es podràmantenir si s’arriba a un gran acord, entreGovern, Federació d’entitats locals de les IllesBalears, associacions de mares i pares i associa-cions cíviques per a configurar un pla ambiciósque conjugui la tasca municipal, el suporteconòmic i en infraestructures del Govern, elcompromís cívic i la responsabilitat de pares imares. Crec que aquest és el camí. Camí que had’anar acompanyat amb el compromís municipalde donar la paraula –i fer cas- als infants, fer unaavaluació educativa als seus projectes de totamena, etc.

Ens identificam amb l’ideari de l’AssociacióInternacional de ciutats educadores, entesa laciutat educadora com “agent educatiu permanent,plural i polièdric capaç de contrarestar els factorsdeseducatius”. Això implica la dedicació d’unapart del seu pressupost en matèria educativa acomplementar les inversions dutes a terme per laConselleria competent que és la d’Educació. Enaquest sentit, és bàsica la coordinació interinstitu-cional (Ajuntaments-Consell Insular-Conselleriad’Educació).

Els representants municipals tenen la responsabili-tat de participar activament als consells escolarsdels centres educatius i dinamitzar el ConsellEscolar Municipal. Així mateix, és fonamental l’e-xecució de les competències municipals en relacióal manteniment dels centres educatius.

Un assumpte concret pendent de solució és el deltransport escolar per als alumnes d’ensenyamentpostobligatori. En aquest sentit, defensam que s’hade garantir la seva gratuïtat mitjançant acordsentre Ajuntaments, Consell Insular i Conselleriad’Educació.


50

Maite Salord, candidata del PSM EntesaNacionalista de Menorca

Miquel Ramon, candidat d’Eivissa pel Canvi

A diferència de l’actual legislatura, si governa elPartit Popular, la societat i la comunitat educativatindrà l’avantatge que la coordinació entre lesdistintes conselleries serà més eficaç, perquè totesaniran amb el mateix objectiu, cosa que, actual-ment no s’ha produït. Com es prou conegut,tothom estirava cap al seu indret. En concret i enel punt sol·licitat, l’actuació conjunta amb Sanitaten l’atenció dins els propis centres per als alumnesamb necessitats mèdiques especials (diabetisinfantil i altres) és, a més de bàsica, de sentit comúi necessària.

Defensam una sanitat pública i de qualitat, ambuna xarxa sanitària única. Hem d’obrir els centresde decisió del nostre sistema nacional de salut alsprofessionals i a la ciutadania. La sanitat públicano pot cedir el lideratge, la priorització deprojectes i la presa de decisions a concessionàriesi consultores que no fan més que encarir elproducte i donar unes prestacions més deficients;per aquest motiu, reivindicam la gestió pública dela sanitat.

Amb la Llei 16/2010, de Salut Pública, s’aprovàla creació de la nova Agència de Salut Pública deles Illes Balears. Aquesta Agència ha de mantenirel caràcter d’institució pública, com a garant delsserveis públics, que s’ha de desenvolupar sensedelegacions a entitats privades i amb una dotaciópressupostaria suficient per poder desenvoluparpolítiques de difusió de la salut pública, de

promoció de la salut i de prevenció de la malaltia.

Per altra banda, no podem permetre que les IllesBalears sigui la comunitat autònoma amb menysdespesa sanitària per habitant, enguany gastarà285 euros per davall de la mitjana estatal.

Per aquest motius proposam: assegurar que lagestió integral del sistema de salut públic esgestioni des de l’administració pública, i no mit-jançant delegacions o concessions a entitatsprivades; reclamar un nou sistema de finançamentque permeti assegurar els recursos necessaris pera una correcta gestió del servei de salut, i deprestació adequada dels serveis a la ciutadania; i,a fi de dotar tot el sistema de més autonomia,transparència i equitat, reforçarem i difondrem lafigura del Defensor de l’Usuari Sanitari. A més,ens comprometem a promoure, de forma progres-siva, la constitució de Consells Municipals de Salutcom a vies de participació comunitària a fi decomprometre i d’implicar els ciutadans en els aferspúblics per consensuar les polítiques de salut de lapoblació.

No estam d’acord amb el copagament sanitari,pensam que un dels pilars fonamentals de l’estatdel benestar es una sanitat pública, gratuïta iuniversal, estam a favor de tot allò que suposiracionalitzar la gestió, però no de rebaixarprestacions i serveis bàsics, sobretot perquè nopodríem garantir l’equitat de tractaments a totesles persones.



51

11.-Impulsareu el model públic -tant en la seva gestió com en la prestaciódels serveis- de Sanitat? Sou partidaris o no del copagament sanitari?

Biel Barceló i Fina Santiago, candidats de lacoalició PSM-Iniciativa Verds-Entesa

elec

cion

s au

tonò

miq

ues

i mun

icip

als

2011

El model que ha permès i permetrà garantir l’assis-tència universal, equitativa, solidària, constant,eficaç i participativa, i la protecció i promoció dela salut, és el sistema sanitari públic, universal igratuït. Dotat de recursos propis suficients peratendre en condicions d’igualtat i sense discrimina-cions per raó d’ètnia, gènere, edat, situaciósocioeconòmica, residència o procedència, i distri-buïts de manera equitativa en funció de les neces-sitats de la població. Un model amb gestió públicadirecta, participació democràtica dels professio-nals del sector sanitari i participació real delciutadà en la presa de decisions. El sector sanitaripúblic no pot ser considerat solament com unsector de despesa, sinó com un element positiu del’economia de les Illes i com un sector generadord’ocupació i desenvolupament social i tecnològic.

Evidentment, no som en absolut partidaris delcopagament sanitari, que vol emmascarar larealitat d’una privatització escalonada del sector.

Esquerra defensa unmodel sanitari públicuniversal, equitatiu,de qualitat i gratuïten tot allò essencial;que garanteixi eldret a la salut de la

seva ciutadania: la protecció de la salut és unaprioritat nacional bàsica. El càlcul correcte delfinançament de la sanitat ha de respondre a laidiosincràsia del país: les característiques específi-ques de la població -envelliment, fluxos depoblació nouvinguda, atenció als desplaçatsd’altres CCAA i de països europeus, les variacionsde població flotant, els centres d’excel·lència, lacapacitat investigadora i la inversió que s’hidestina, així com la inflació diferencial-, per assolirun finançament que es correspongui amb lesnecessitats reals de les Illes.

És cert que la situació de crisi econòmica ifinancera amenaça greument la sostenibilitat delsistema sanitari. Però no pot ser que aquest debatsanitari es plantegi només com un debat sobreingressos i despeses, sinó com es realitza i esgestiona el servei, quines prestacions inclou i comes pot racionalitzar el sistema. Per això és erroniplantejar mesures de copagament, de taxes d’utilit-zació del sistema sanitari o de retallades de lesprestacions sanitàries públiques sense fer unaanàlisi prèvia que permeti establir les mesures perfer front a les causes que generen aquesta situació.

Som partidaris del modelpúblic. Som partidaris de lamillora del model sanitaripúblic. Som partidaris d’unnou debat sobre incompatibi-litats. Som partidaris d’incre-mentar la despesa públicaen salut. Som partidaris dedonar més veu als usuaris.

No som partidaris del copagament.

Defensam una assistènciasanitària gratuïta, universal,eficaç i segura i una gestiópública rigorosa i eficient.Com a l’educació, la sanitat

privada ha tenir un paper exclusivament subsidia-ri i els concerts s’han de revisar en funció del’augment dels serveis oferts per la pública (perexemple, en el cas del nou Hospital d’Eivissa).

No som partidaris del copagament sanitari.


52

Aina Comas, candidata d’Esquerra Unida

Aquesta pregunta suposam que està dirigida alspartits que els han incomplerts en la present legis-latura. Nosaltres seguirem fent el que hem fetsempre: complir els acords. Ens remetem, en elcamp educatiu, als precedents de la legislatura2003-07 on arribàrem a dos grans acords, tantpel que fa l’ensenyament públic (2006) com a l’en-senyament concertat (2004).

Els acords s’han de complir i aquest és elcompromís de la coalició, lamentam els ajorna-ments que s’han produït i la reducció indiscrimina-da i unilateral de salaris que va adoptar el governde l’Estat. Això no obstant, no podem ignorar quela difícil situació de les finances públiques puguicomportar modulacions en la negociaciócol·lectiva, depenent de l’evolució de la situacióeconòmica i social. En tot cas, s’ha de reivindicarel prestigi, la independència i unes condicions detreball i salaris adequades en la funció pública, elsmecanismes de carrera i garanties de formaciócontínua, tot vetllant per l’eficàcia dels serveisadministratius i la productivitat pública.

Efectivament, respec-tarem tot allò queestigui negociat isignat. En el casconcret de les planti-lles, promourem l’es-tabilitat especialment

en sectors especialment sensibles, com ara l’ense-nyament, la sanitat o el benestar, en els quals nonomés cal pensar en el treballador públic sinó enel caràcter personalitzat del servei, de l’atencióque ofereix.

D’altra banda, impulsarem en matèria de FuncióPública plans que permetin adequar, flexibilitzarels horaris, i els corresponents sous, per fer-loscompatibles amb les necessitats familiars i/opersonals de determinats sectors laborals.

Cal respectar sempre elsacords. En Funció Públicaapostam, a grans trets, perregular clarament la carreraprofessional, per garantir elsdrets laborals, per fer unesforç conjunt -administraciói organitzacions sindicals- deracionalització i optimitza-

ció, per potenciar la transparència, per la profes-sionalització en lloc de la lliure designació, per feruna tasca pública de valoració del treball dels fun-cionaris, pel lliure accés dels sindicats a la infor-mació completa, per la participació del funciona-riat en les grans decisions que els afecten, ifinalment, perquè la seva segureta jurídica,econòmica, professional no sigui malmesa perinteressos o situacions conjunturals...

La nostra posició és lamateixa que l’expressadaal punt 4.

Respecte a la FuncióPública, defensam el textdel projecte de Llei de

Funció Pública elaborat durant aquesta legislaturai consensuada amb els agents socials i que,finalment, i com a conseqüència de les maniobresobstruccionistes del Partit Popular no es podràaprovar. q



53

12.-Respectareu els acords negociats, signats i ajornats a l’àmbit del’Administració autonòmica, garantint la seva aplicació, i si és el cas,intentareu millorar-los en la nova legislatura? Quines serien les líniesgenerals en política de personal i de la Funció Pública?

54

VVaig tornar a creuar el toll.Però esta vegada el vol quem’emportava a Àfrica

Occidental, només faria unallarga escala a Lisboa. La suficientper a saludar a unes amigues delsindicat Femprof i l’organitzaciófeminista UMAR amb les que javam coincidir en altres fòrums iprendre amb elles eixos merave-llosos pastissos de crema deBelém.

Tot just arribar a Dakar ens vamomplir de la calor i el color de lamanifestació d’obertura. Ens vamanar trobant amb companyes icompanys que no véiem des detrobades semblants, contactantamb les delegacions africanesque et donaven la benvingudaamb els seus ulls i els seusabraços. I com no! Amb ladelegació d’IntersindicalValenciana i Illes que anavenamb la pancarta de l’Espai delsDrets Col·lectius dels Pobles.

En finalitzar la manifestació i mentreEvo Morales parlava als assistentsdes de l’escenari, vam ser testimonisde la primera agressió a ladelegació sahrauí per part d’unimportant sector de la delegació delMarroc. Tal actitud no ens estranya-va, ja havíem presenciat algunacosa igual de vergonyosa durant elFòrum Social Mediterrani que es vacelebrar a Barcelona. No obstant enesta ocasió, segons denúnciaMimoun Rahmani, secretari generald’ATTAC/CADTM - Marroc (1), hihavia una massiva delegació marro-quina composta per policies i

individus representants d’associa-cions fantasmes o governamentals.

Vam ser poques les persones queens vam solidaritzar amb el poblesahrauí en aquell moment. Lesliees va asseure amb elles i jointentava mediar amb el meufrancés. Malgrat les agressions dedies successius, l’organització delFòrum no va reaccionar (hi ha quidiu que pressionats per ladelegació marroquina), i així lescoses, mentre que els marroquinsacampaven pel Campus de laUniversitat amb exposicions i“haimas” en llocs privilegiats, laseguretat del Fòrum impedia –permandat de l’organització- que elssahrauís pogueren exposar laseua bandera o el mapa delSàhara imprès en globus. Nomésl’Assemblea d’Educació vaprendre la decisió de condemnarl’actitud de la provocació marro-quina i de fer la denúncia en laclausura del Fòrum. Encara nosabem si el Consell Internacionalva tractar el tema.

Quan l’endemà van començar lesactivitats del fòrum, ens vamtrobar amb les conseqüènciesd’una gran desorganització sensdubte provocada pel nomena-ment d’un nou rector de laUniversitat i la seua oposició a ladecisió presa feia diversos mesosde posar a disposició del comitéorganitzador els locals de laUniversitat. Així, era difícil tancarun programa i amb només lameitat dels locals previstos, caliareorganitzar-ho tot cada dia,

editar la publicació amb les acti-vitats per a cada matí i creuar elsdits perquè l’aula assignada noestiguera ocupada pels estudiantsi pels equips de traductors i tra-ductores que l’hagueren trobada.Malgrat les queixes i elmalhumor, els que ja havíemviscut els nivells organitzatiuseuropeus en els fòrums d’Istanbuli Malmöe (Suècia) no ens podíemqueixar.

Una altra cosa era l’ambient i elsdebats en què anàvem a viure. Lasimpatia, amabilitat i bellesa delpoble senegalès era motiu d’ad-miració, fins i tot per a un pobletan calorós com el llatí. Ni unacrispació, ni un conflicte, ni tansols quan havies de regatejar elpreu dels taxis. En els debats, des-tacaríem els que es donaven quanles delegacions africanes podienmostrar eixa realitat tan llunyanaa la nostra perspectiva. Així, apesar de la importància que té eltema de les privatitzacions per alsdebats europeus, havies de llevar-te el barret en escoltar les raonssobre la preferència del treballentorn de l’educació no formalper a recuperar les cultures i lesllengües nacionals. Els argumentseren demolidors. Es tractava deprioritzar-la davant d’unaeducació formal heretada de polí-tiques colonials i reproductoresdels seus models curriculars. I totaixò, al voltant d’un gran nombrede riques experiències.

Durant els dinars, o a la nit enl’hotel sorgien els debats entorn


DES D'ITACOLOMÍDakar 2011... l’FSM va tornar a Àfrica

Albert Sansano

55

dels temes organitzatius. Ni lapresència d’Evo Morales, i elministre, secretari general delGovern de la presidenta Dilma,Gilberto Carvalho en l’acte d’o-bertura, o de Lula en el propiFòrum, provocaven un canvi derumb. No es donava fi al modelque algunes persones havíemcriticat en els últims anys d’unFSM-Fira d’ONG, que es resistixa debatre les polítiques públiquesprogressistes que s’estan intentantdesenrotllar en alguns païsosd’Amèrica Llatina i per tant,avançar en el debat d’alternativespràctiques i no sols en el d’oposi-ció a les polítiques neoliberals.

El debat encara està obert en elConsell Internacional. Algunsanalistes, com Emir Sader (2),interpreten que en el CI escomença a entendre que hacanviat la situació política, quecomença a reconéixer-se el paperdels governs progressistesd’Amèrica Llatina que estan cons-truint un altre món possible, i queaçò és visible en actes com lareunió que els MMSS i les ONGvan tenir amb Gilberto Carvalho,on en parlar de la crisi financera,van recalcar que la seua lluitamai no va ser contra governs comel seu, sinó contra els governsneoliberals, acceptant la propostad’un comitè permanent d’intercan-vi entre el Govern de Brasil i elComitè Internacional de l’FSM.

Este mateix corrent de pensamentés el que participa de la idea queel pròxim fòrum, -que es portarà aterme a Porte Alegre- pot ser l’o-

portunitat d’experimentar unformat diferent. Un país (Brasil) iun estat (Rio Grande do Sul)governats per l’esquerra, podenser la base per al debat de lesalternatives entre ells i els MMSS il’FSM, especialment entorn detemes en què hi hi ha diferènciesi tensions -qüestions ambientals,la reforma agrària, l’explotaciódels recursos naturals, la demo-cratització dels mitjans de comu-nicació, etc.-, confrontant lateoria i la pràctica per a la cons-trucció d’un altre món possible.

Al Fòrum Mundial d’Educació(FME), a diferència de l’FSM deBelém on l’FME va estructurar unprograma específic previ a l’FSM,el debat educatiu va girar entornde nombroses activitats autoges-tionades, entre les que s’incloïenles organitzades pel propi FME iles organitzacions que formenpart del seu Consell Internacional.Quant al contingut, en activitatsque va organitzar l’FME com“Estat e Prespectiva do Direito àEducação em Àfrica” represen-tants d’Angola, Senegal oBurkina Faso van trencar l’acostu-mat debat eurocentrista i vansituar el debat en la perspectivaafricana.

Les dues activitats de confluènciaentre organitzacions educativesvan ser la reunió del ConsellInternacional de l’FME, on es vanincorporar nous membres i es vaelegir la Secretaria Executiva (SECI FME). D’ella, vam seguirformant part la Federació d’MRPdel País Valencià i STEs-

Intersindical, i com a representantdel sindicat, he d’assenyalar quevaig ser encarregat de continuaramb la seua coordinació.

L’Assemblea d’Educació, celebradael penúltim dia del Fòrum, dins del’espai anomenat Assemblees deConvergència, va comptar ambla presència de 41 organitza-cions i va aprovar la Declaracióque es va llegir en l’Assemblea deles Assemblees de la clausura iestà arreplegada en la web del’FME http://almanaquefme.org/I així vaig haver de deixar Àfrica.Amb el record dels seus omnipre-sents baobabs, el sabor del seu“yassa”, els seus ritmes i unanova i rica aportació a la manerade poder veure i voler transformarel món. q


1 Mime-un Rahmani: Els gouvernements algérien et marocain ont financé li FSM Dakar 2011. Où va li Forum social mondial?

http://www.cadtm.org/Les-gouvernements-algerien-et

2 Emir Sader: Mudou Lula ou mudou o FSM? http://www.cartamaior.com.br/templates/postMostrar.cfm?blog_id=1&post_id=662

56


TTot i que les pel·lícules dedibuixos animats puguin servistes, a primer cop d’ull i de

manera superficial, com a simplespel·lícules d’entreteniment per alsmés petits, hem de tenir encompte que són més que això, jaque també transmeten uns valorsconcrets i els prejudicis de lasocietat als seus receptors models,és a dir, al públic infantil.

Sovint s’ha titllat la factoriaDisney, que prendré com a baseper fer aquesta reflexió, de sertransmissora d’una ideologia id’una manera de concebre elmón compatible amb les societatscapitalistes i patriarcals, és a dir,d’uns valors conservadors que,com diuen alguns, són compartitsamb la classe dominant nord-americana. I és en aquest punt ones pot afegir que, pel fet queaquestes pel·lícules presentin moltsovint simpaties o directamentrepresentin societats patriarcals,s’hi fa present el sexisme.

Motius per a confirmar aquestapostura no en falten. Hem dedestacar que, en la majoria d’a-questes pel·lícules, no hi podemtrobar una diferenciació entresexe i gènere. És a dir, aquelladistinció per la qual lluitaven totsels corrents feministes i quedefensava que el sexe és allò queens ve donat biològicament i queno podem canviar i que el gènereés una simple construcció social ique, per tant, pot ser qüestionat itransformat, en aquestespel·lícules no té validesa. Lesdones, pel simple fet de néixeramb aquesta condició que ellesno han triat, tenen una vida disse-nyada d’acord amb el gènereque els ha correspost. Ser unaheroïna Disney, doncs, implicanecessàriament la imatge d’unadona perfecta, tímida, fina,delicada, passiva, conformista,pura, virginal, somiadora i unallarga llista més d’adjectius. Peròla cosa no s’atura aquí. L’heroïnatambé ha de respondre a unscànons de bellesa determinats:han de ser blanques i rosses (tot ique trobam alguns casos en quèl’heroïna és de cabells negres omorena, com Blancaneus i laBella). Fins i tot podem concretarquina ha de ser la seva actituddavant la vida: han d’estarsotmeses i ser dependents d’unpersonatge masculí perquè notenen poder per actuar per ellesmateixes, no són capaces deprendre decisions sobre quèvolen fer amb la seva vida, per

això necessiten d’un home que lesguiï i les “salvi” de tots elsproblemes que puguin tenir, queles cuidi per tal de poder-se sentirprotegides. A més, l’àmbit en quèes mouen és bàsicament eldomèstic: són les encarregadesde fer net o de cuidar els infants.No tenen lloc en cap altre espaique requereixi una responsabilitatmajor, això es reserva als homes,que són els més “adients” i més“capacitats” per a ocuparposicions de poder. Tot això, lamanera com ens són presentadesaquestes heroïnes, ens recordamolt les típiques heroïnes romànti-ques: delicades com a nines deporcellana, fràgils, innocents,indefenses, en plena harmoniaamb la naturalesa i sovintimmerses en el món dels somnis.

Per a representar aquesta descrip-ció de les heroïnes Disney, m’a-gradaria comentar una mica elscasos de Ventafocs i Blancaneu,tot i que molts altres exemplestendrien també cabuda entreaquestes línies. En el primer cas,Ventafocs viu de maneraoprimida a causa de l’enveja quesenten la seva madrastra i germa-nastres per la seva bellesa.Recordem que la Ventafocs deDisney és presentada físicamentamb uns cabells que pareixen filsd’or i de pell blanca i delicada, alcontrari de les seves germanas-tres, una de cabells negres il’altra castanys, lletges, poc finesi travades. I com poden ofegar la

Mulan i les qüestions de gènere:de l'anonimat a la visibilitzacióde l'heroïna Disney

Maria Victòria del Olmo Serra

57


seva enveja cap a Ventafocs?Doncs molt senzill: obligant-la arealitzar totes les feines de casa,perquè, clar, com a dona que és,aquesta és la seva funció. Veuremque Ventafocs, davant tots elsabusos que pateix, no serà capaçd’enfrontar-se a elles, sinó que demanera passiva, acceptarà el queli manin. Fins i tot, quan sap queamb la feinada que té no podràassistir al ball, el seu gran somni,no lluita per aconseguir-ho, sinóque es posa a plorar, mostrant-nos que és una víctima desprote-gida en lloc d’una dona valenta illuitadora, i només amb l’ajudade la fada aconsegueix complir elseu desig: anar al ball. Per tant,veim que ho aconsegueix no perella mateixa, sinó amb l’ajudad’un ésser màgic. I aquí la demos-tració del seu poc caràcter noacaba: les dolenties de lamadrastra i les germanastres nofinalitzaran fins que es casi ambel príncep i se’n vagi de casa.Ventafocs ha estat incapaç dedefensar-se a si mateixa idefensar els seus drets, ha hagutde ser un home el que li ha hagutde resoldre els seus problemesdavant la seva incapacitat per fer-ho i donar-li protecció. Un fetcuriós és també el mateix nom del’heroïna, Ventafocs, que lavincula amb el foc i les cendres:ella és l’encarregada de mantenirel foc a la llar, una feinadomèstica que, com la resta, valligada a la figura de la dona.

Per una altra banda, ambBlancaneu ens trobem amb unaheroïna que, a partir del momentque mossega la poma enverinada,queda adormida fins que el

príncep la desperta. És a dir, elpríncep és qui romp la maledicció,qui la retorna a la vida i lluita pera assegurar-li un bon futur iprotecció per a sempre. Per tant,una vegada més l’heroïna ha estatincapaç de forjar el seu destí perella mateixa. Aquí també es potesmentar l’estreta vinculació que lasocietat estableix entre la dona iles feines de casa: quan Blancaneuarriba per primera vegada a lacaseta dels nanets i veu que totestà molt brut i desordenat, elprimer que fa és fer net i ordenartota la casa. Els nanets, que totssón homes, no estan ensenyats perfer les feines de casa, per tant, nose’ls acusa de tenir la casa malarreglada. Però Blancaneu, que ésuna dona, es veu amb l’obligacióde netejar-la tot d’una que hiarriba.

Un cop analitzat què és el queens transmeten aquestes històries i

quina visió del món ensofereixen, ens podem adonarque tal vegada aquests no són elsvalors més adequats per aeducar els nostres infants en unentorn d’igualtat. Però així i tot,hi ha algunes pel·lícules en quèles heroïnes no són com les defins ara, sinó que ens són presen-tades com atrevides, actives,valentes i autosuficients. Pens enl’heroïna Mulan, tot i que aquestno és l’únic cas: també podenformar part del mateix grup lasireneta Ariel, la Bella iPocahontas, conegudes com les“princeses marginals” de Disneyperquè són les que no casen ambel cànon d’heroïna abans descrit,el preferit de les nenes. Heesmentat el cas de la sirenetaAriel en el grup de les heroïnesactives, tot i que hi ha diferentspunts de vista respecte al paperque juga en la seva història. N’hiha que interpreten el fet de

58


canviar la seva veu per unescames per poder estar amb el seuenamorat com una renúncia a serqui és per un home, és a dir, unasubmissió a la figura masculina.En canvi, jo crec que el fet d’en-frontar-se al seu pare, de dir-li queno vol ser una sirena i que hadecidit convertir-se en humana, ésun símbol d’independència, demaduresa, d’autoafirmació i auto-confiança en una mateixa. Ellatria la vida que vol, no la vidaque li venia donada.

Però amb qui m’interessa entrete-nir-me és amb Mulan. La sevahistòria està basada en unallegenda tradicional xinesa queconta la història de Hua Mulan,una al·lota que es vesteix d’homeper entrar a l’exèrcit i ocupar ellloc del seu pare, que ja és moltmajor. Hua Mulan obté els honorsmés alts a causa del seu granservei al cos militar. Com allegenda que és, té un caràcterverídic, versemblant, però tot iaixí ningú no pot afirmar si aquestpersonatge realment va existir his-tòricament o si tan sols és unproducte de la imaginacióhumana. A partir d’aquestallegenda, són moltes les manifes-tacions artístiques que l’han presacom a hipotext, per exemple, elpoema narratiu xinès Balada deMulan, una novel·la escritadurant la dinastia Ming (1368-1644), una pel·lícula xinesaanomenada Hua Mulan,nombrosos videojocs i, per des-comptat, la pel·lícula de lacompanyia Disney, Mulan.

Mulan té com a nucli central l’ar-gument de la llegenda, tot i que

s’hi han incorporat altreselements, per exemple, lapresència del dragonet Muschu id’un grill de la sort que seran elscompanys de viatge de l’heroïna,la deshonra que suposa Mulanper a la seva família quan lacasamentera li diu que no seràmai una bona esposa, i queaccentua l’esforç i el valor del’heroïna en el final feliç de lahistòria, nombroses esceneshumorístiques i cançons... Mulanés una al·lota que, segons latradició, ja té edat de casar-se iacudeix a una casamenteraperquè consideri si serà una bonaesposa i així poder honrar la sevafamília. La visita a la casamenteraés un desastre i és consideradacom una gran deshonra.L’endemà es presenta al seupoble el secretari de l’emperadorper fer una crida: un membremasculí de cada família ha d’in-gressar a l’exèrcit perquè el poblexinès és atacat pels huns. El parede Mulan, com que és l’únichome de la seva família, es veuobligat a accedir-hi. Però Mulan,que no pot permetre que el seupare, que camina en crosses i jaés major hi vagi, es vesteixd’home i se’n va a l’exèrcit al seulloc. Després d’uns dies de dursentrenaments i de preparaciófísica, se’n van a lluitar ambl’enemic i Mulan aconsegueixacabar amb ells. Els seuscompanys i superiors, quan des-cobreixen que és una dona, l’a-bandonen i van a veure l’empera-dor per celebrar multitudinària-ment la derrota dels seus enemics.Però Mulan se n’adona que elshuns no són morts i que pretenenmatar l’emperador i va a la cele-

bració per advertir-los. Com queés una dona, ningú no l’escolta,però al final convenç els seusamics perquè l’ajudin. Desprésd’una heroica actuació, aconse-gueix matar el cap dels enemics il’emperador reconeix la sevavalentia i honor davant tota lasocietat.

Aquesta pel·lícula està ambienta-da a la Xina de la dinastia Ming.Ens trobam davant una societatpurament patriarcal: els membresmasculins són els que mantenentradicionalment un predominisocial, cultural i econòmic sobrela dona i són també els que tenenmés possibilitats d’accedir aposicions de poder. Aquest tipusde societat subordina les donesals homes, que es considerensuperiors, la qual cosa lesoprimeix. Per tant, s’hi fa presentuna desigualtat entre sexes. Aixòho podem veure en el fet que elsque tenen càrrecs de poder sónhomes: l’emperador, el seusecretari, els generals... i, a més,el pare és el cap de família, el quimana i pren les decisions quetroba adients en cada moment.Per exemple, el pare de Mulandecideix que anirà a fer de soldattot i que la resta de la famíliatrobi que no està capacitat i queel seu ingrés a l’exèrcit significaràla seva mort. Aquesta desigualtatentre els dos sexes es basasobretot en la concepció que elsexe d’una persona determina elgènere al qual ha de pertànyer,idea que es podria resumir en lafrase “Una dona neix dona, nos’hi fa”, que seria el contrari detot el que Simone de Beauvoir vadefensar en la seva vida. És a dir,

59


si un infant neix amb un sexefemení, això ja li indica quinesfuncions ha de tenir en vida: entenir l’edat de casar-se, ha detrobar un bon home que li puguiassegurar un bon futur (ha deser, doncs, dependent), ha d’en-carregar-se de la casa, tenir fillsi cuidar-los. I això no és tot:també sap quina és l’actitud iquin caràcter ha de tenir perpoder ser una bona esposa.Vegeu-ne un exemple al vídeohttp://www.youtube.com/watch?v=NezmRcgQrEk. Com diu lacançó, mentre la vesteixen peranar a veure la casamentera,“...debes ser muy cortés, calma,obediente, no des traspiés,buenos modos...”. Una vegada jaés amb la casamentera, aquestatambé li diu com ha decomportar-se: “y ahora sirve el té,para complacer a tus futurossuegros debes demostrar ciertosentido de dignidad, refinamientoy también debes guardar la com-postura”. La prova que li fapassar la casamentera a Mulan,servir el te, és una feinadomèstica, i servirà per saber siserà una bona esposa. El text queMulan ha de recitar a la casamen-tera és també significatiu:“Cumple con tus deberes concalma y respeto y reflexiona antesde actuar”. A més, a les donestambé se’ls exigeix, de maneraindirecta, una determinadacomplexió física: que no siguinmolt primes, ja que això dificulta-rà la seva tasca principal com aesposa: tenir fills. De fet, la casa-mentera li diu a l’heroïna: “Muydelgada, no es buena para tenerhijos.” Per tant, de tot això podemdeduir que les dones havien de

ser de l’estil de les heroïnespassives que abans hemcomentat. En canvi, néixer ambsexe masculí implica tenir uncaràcter valent, independent,lluitador, madur, dur, actiu, serqui du “els pantalons a casa”,protegir la seva família i el seupoble. És a dir: “ser tot un home”.Les dones tenen obstacles de tottipus per a poder assolir les sevesambicions i poder ocupar càrrecshonorífics i de poder, tenen lanecessitat d’una cambra pròpia,metàfora utilitzada per VirginiaWoolf en el seu llibre titulat Aroom of one’s own, que fa refe-rència a un conjunt de caracterís-tiques de tot caràcter que lesdones necessiten que juguin alseu favor per tal de poder-seintegrar en la societat de lamateixa manera que els homes.

Com hem vist, cada personaquan neix, segons el seu sexe, jasap quin és el seu lloc i la sevafunció en la vida. Però la funciódels homes és considerada mésimportant i més valuosa que lade les dones. L’honor, valor moltpreuat en una societat tradicionalxinesa com és el cas de lahistòria, no l’assoleixen de lamateixa manera dones i homes.En un fragment de lapel·lícula, es canta unacançó que diu així: “loshombres luchan para honrara nuestroemperador, laschicas le hande dar sushijos conamor”. I,referint-se a lesdones que van

a veure la casamentera: “la honraantigua y familiar podrá crecertambién si logras bien casar ydescubrir con quien”. Els homestenen unes funcions que, si les fanbé i tenen les actituds oportunes,podran ser reconeguts per tota lapoblació, ja que la seva tasca ésd’àmbit nacional, és mésimportant, perquè la seva missióés salvar el seu poble. En canvi,les dones únicament poden acon-seguir l’honor sent bones esposesi bones mares. El seu honor no elspermet un gran reconeixement,per això són invisibles, estanimmerses dins l’anonimat, sónéssers neutralitzats. La seva tascano és tan valuosa com la delshomes.

La condició biològica, que nos’ha triat, de tenir sexe femení i uncos modelat per a tenir fills s’usaper a justificar la inferioritat de ladona respecte

60


de l’home: la dona és el sexedèbil, no presenta una complexiófísica tan forta com la de l’home.L’home, més fort físicament i, perextensió, psicològicament, és elque ha de lluitar pel seu país, hade protegir la seva família, ha deprendre les decisions, decidir elsassumptes més importants (anara la guerra, per exemple) iocupar els càrrecs de poder. Pertant, en aquest punt ja hem fetuna passa més: no només no esfa una distinció neta i clara entresexe i gènere, sinó que la donapassa a ser l’altre, una simplecomplementació de l’elementcentral representat per l’home. Ladona és l’ésser dèbil quenecessita d’un home per a poder-se protegir i sobreviure. El cos dela dona, doncs, suposa unaautèntica presó per a podertriomfar per ella mateixa. Unamostra del caràcter dèbil de ladona i de la seva incapacitat perfer les tasques que corresponen aun home és el moment en què elgeneral diu als soldats: “M’hanenviat nenes, tal vegada ajugar”.

Tot i que amb això que he dit potsemblar que Mulan sigui unaheroïna més del tipus que hecomentat abans, una “heroïnaromàntica”, el procés pel qualpassa Mulan, la seva evolució iel final de la història, ensindiquen tot el contrari. Així, lahistòria de Mulan representa unacrítica cap a totes aquestes ideessexistes que abans he analitzat.La conclusió que se n’extreu ésque amb esforç, independent-ment del sexe que siguis,qualsevol cosa es pot aconseguir,

per molt difícil que resulti. Mulanaconsegueix ser una granguerrera amb molt d’esforç i dis-ciplina (com mostra el final delvídeo anterior), aconsegueixsalvar els seus companys i el seugeneral dels enemics i desprésl’emperador i tota la població.Però tot això ella no ho fa perreivindicar la igualtat de lesdones o algun postulat feminista,sinó que ho fa per amor al seupare, per alliberar-lo d’una mortsegura anant a l’exèrcit.D’aquesta manera Mulan aconse-gueix esbrinar qui és realment irenunciar a ser una heroïnapassiva, obedient, callada isotmesa per poder ser unavertadera heroïna valenta, inde-pendent, madura, autosuficient,enèrgica i activa. De fet, elprimer indici que tenim en lapel·lícula que aquesta al·lota noserà una heroïna com les altres ésel seu físic: ja no és una noia depell blanca, rossa i d’ulls blaus,sinó ben al contrari: és de pellmorena i de cabells i ulls negres.Mulan aconsegueix l’honor nosent una bona esposa i noméshonrant la seva família, sinó sentuna bona guerrera i honrant tot elpaís. S’ha fet visible, ha sortit del’anonimat, ha duit a terme unaautèntica desautomatització de lafigura de l’heroi típicamentmasculí perquè ha fet veure atota la població que una donapot arribar a aconseguir elmateix que un home, fins i totmés: acabar amb l’enemic quefeia anys assetjava el poble xinési que cap home encara haviapogut derrotar. Ha aconseguit ferveure la igualtat entre homes idones, que els dos tenen les

mateixes capacitats per ferqualsevol cosa, que no hi hafeines d’homes i feines de dones.Per tant, Mulan és una vertaderaheroïna feminista que desafia elmodel hegemònic masculí (tot ique inconscientment) i d’aquestamanera proposa als infants alter-natives als models típics d’homesi dones representats.

Per acabar, m’agradariaplantejar algunes qüestions. Laprimera és que, encara queDisney ha estat acusat depresentar unes històries des d’unpunt de vista molt conservador isexista, veim que en algunscasos, com el cas de Mulan, aixòno és així. Fins i tot, una de lesdarreres pel·lícules que ha tretaquesta factoria, Tiana y el sapo,és una pel·lícula on la princesa ésuna heroïna activa a l’estil de les“heroïnes marginals”. Així i tot,s’hauria d’analitzar si laideologia masclista que traspuenalgunes d’aquestes històries jaapareixien en els relats en elsquals Disney es basa per aconstruir les pel·lícules (relats dela tradició oral, sovint recollits perPerrault, els gemans Grimm...) osi és un element que Disney hiafegeix per reflectir la realitat quevivim. Per una altra banda, talcom deia Virginia Woolf, emsembla que hi ha una gran desi-gualtat entre la representació dela dona en la vida real i la sevarepresentació en la literatura i lespel·lícules, ja que claramentMulan és una heroïna mitificada ila seva proesa i reconeixementper part de tota la població i l’em-perador no seria possible avui endia en totes les cultures. q

61


DDamià Pons començà la seva conferència ambel plantejament de quina consideració ha detenir la nostra cultura, quin és el seu estatus.

Per a l’escriptor campaneter, la nostra és una culturaplenament “nacional”, inserida dins la seva pròpianació, un entorn geogràfic que abraça l’àmbit lin-güístic dels països de parla catalana, sense matisosni mitges tintes, en tota la seva totalitat. A continua-ció, esmentà en una llarga dissertació, quins són elsrequisits que ha de tenir una cultura perquè puguiser considerada de caire “nacional”, i proposà alsoients que intentassin esbrinar si la nostra disposad’aquests.

Els requisits que ha de tenir són els següents:

Sol anar lligada a la llengua, ja que ella n’és unelement substancial i molt important, però non’és l’únic. A més, en el temps que vivim de glo-balització i de tendència homogeneïtzadora,anul·ladora de les diferències, la llenguaguanya més valor i els productes culturals ques’elaboren amb ella guanyen qualitat i són mésautèntics.

És una cultura completa, capaç d’oferirqualsevol producte cultural, des de l’oferta d’ocimés elemental i senzilla fins als productes d’unnivell intel·lectual més elevat. Des del darrerbest-seller de consum massiu fins a l’últim assaigfilosòfic amb una hermenèutica d’una complexi-tat més aviat aclaparadora. Si no és així, és unacultura coixa, incompleta.

No està subordinada a cap altra cultura, actuasense dependències de cap tipus; es tractad’una cultura que va fent, que va creant, al seu

Cultura i País:mancançes i reptes

Montserrat Nadal Fullana,professor de secundària i membre de l’STEI-i

En el marc de “Els dilluns de l’Obra”, que l’Obra Cultural Balear organitza setmanalment a la ciutat deManacor, un horabaixa del passat mes de març gaudírem de la conferència que pronuncià el catedràticde filologia catalana de la Universitat de les Illes Balears, Damià Pons, titulada “Cultura i País: mancancesi reptes”. Amb la seva vehemència habitual, i amb un devessall de bones raons i arguments encaramillors, l’escriptor campaneter desvetllà els nostres esperits en la reivindicació de la nostra llengua icultura, fent una crida a la necessitat de seguir resistint. Les seves paraules són una crida a l’acció entu-siasta, un far en la nit dels nostres desànims, l’espantall de bubotes de majories absolutes de gent engo-minada que vol passar a la història amb el trist honor de convertir-se en els botxins de la nostra petita,malmesa i dissortada llengua.

62


ritme. En un pròleg que va escriure Jordi Rubió iOrs, titulat “La independència literària”, l’escrip-tor català parlava de la necessitat d’emancipa-ció de la literatura catalana, del trencament dela dependència amb Espanya: “Catalunya no ésuna província castellana”. Perquè una culturasigui normal, ha de tenir una actitud de diàlegpermanent amb les altres cultures del seu entorn;en aquest aspecte, el binomi identitat-universali-tat no són dos conceptes antagònics sinó que escompleten i es complementen, no es tracta encap cas d’una relació irreconciliable.

Per tal d’il·lustrar aquesta idea, Pons es va referiral poema de Costa i Llobera, titulat “Els joves”,en què parla de l’àguila com una metàforad’allò que la nostra cultura, des del seu àmbit desolvència i d’independència, ha d’anar prenentde les altres cultures, de totes aquelles influèn-cies externes que la poden influir:

“Siau qui sou; mes no atiant vells odisde raça, ni amb emfàtiques

declamacions lloant tot lo que és vostre,fins les mateixes úlceres...

Siau qui sou; mes no us tanqueu, ombrívols,dins una llar històrica

sens horitzons. Volau sobre les terresenfora, amunt, com l’àguila!

Ella ama el niu de les maternes roques,però amb gran vol arranca-s’hi

i, travessant mil horitzons, dominaespais de llum esplèndida.

Per planes, mars, abismes i muntanyes,amb vista potentíssima,

tantost afina desitjada presa,impetuosa llança-s’hi

de la regió del llamp. Mes no trasmudad’essència l’au indòmita.

Ans bé, de tot lo que trescant aferra,gustant-ne fibres íntimes,

se n’assimila la potència, i tornacap a son niu més àguila.”

Una cultura que viu una situació de normalitatha de ser internament diversa, no ha de ser decaràcter estrictament monolític sinó que ha depoder encabir diferents ideologies i ha de sercapaç de reflectir múltiples punts de vista. La plu-ralitat és un dels seus trets més distintius.

La cultura no representa ni expressa una realitateterna i inamovible, del tot insensible als batecsdels nous temps i als impulsos de les noves ten-dències; ja que és permeable a allò que li ve del’exterior, es nodreix dels manlleus aportats peraltres entorns culturals. Els seus membres, a lavegada, són sensibles a l’adaptació social ihistòrica de la cultura a les distintes genera-cions, la senten com a seva, no la perceben comquelcom desconnectat del passat, ni com unafoto fixa.

La cultura “nacional” delimita un territori, que enel nostre cas és tot el nostre àmbit lingüístic deparla catalana; amb fluxos interns d’intercanvique es donen d’una manera constant.

La cultura nacional rep el suport dels poderspúblics; un poder polític que la defensa i la pro-mociona, amb la promulgació de lleis quel’emparen, amb l’execució de pressupostos quefan possible la seva promoció. En aquest casconcret, a les nostres illes, un dels candidats delspartits que es presenten a les eleccions delproper mes de maig, fa campanya per derogarprecisament les lleis que pretenen “normalitzar”la nostra llengua... Qui ho pot entendre, això?

La cultura “nacional” té el suport de la sevagent, de la societat a la qual pertany, de totes lesclasses socials i de tots els sectors professionals.En aquest sentit, la cultura és “mimada” per laseva gent, en rep el seu ànim i la lleialtat activamés entusiasta per part dels seus ciutadans queviuen aquesta relació com un fet de normalitat,sense que això hagi de suposar un plus afegit de“militància”.

Per això, la ciutadania llegeix els seus escriptorsen la seva llengua, compra els llibres que s’han

63


traduït en la llengua que n’és la pròpia, escoltai llegeix els seus mitjans de comunicació, com sifos el més natural del món, sense més ni més.

Damià Pons es referí al moment històric en què lanostra cultura visqué l’època de plenitud màxima,allò que els historiadors i crítics literaris coneixencom el “Segle d’or” de les lletres catalanes. I és quela nostra va ser una cultura de molt de prestigidurant la primera part de l’Edat Mitjana, en la quales produí no només l’expansió territorial de laCorona d’Aragó sinó una producció cultural deprimer ordre, concentrada sobretot en l’excelsafigura de Ramon Llull, primera persona queexpressà en llengua “romanç” els temes que finsaleshores havien estat tractats d’una maneraexclusiva en llatí.

Anys després, a partir del Renaixement, la culturadels països de parla catalana començà a perdre elsuport del poder polític i inicià el procés que algunshan considerat com de “decandiment”; un llargcamí de declivi que es veurà agreujat amb l’arriba-da dels Borbons a la cort espanyola i la sevadecidida acció en contra de la cultura feta encatalà. Des d’aquelles dates, amb la promulgaciódel Decret de Nova Planta com a màxim exponentdel pa que s’hi dóna, s’executa un objectiu políticclar, consistent en eliminar el que les autoritats espa-nyoles consideraven una “anomalia”, la presènciad’una cultura amb totes les seves manifes-tacions distinta de la castella-na.

Des de llavors, la llargatravessa del redreçamentcultural de les terres de parlacatalana i de la represa de laproducció literària ha estat llarg iple d’obstacles; però la nostracultura i la nostra llengua hanmostrat sempre una capacitat deresistència, que Damià Ponsqualificà d’una “supervivènciaextrema”. Aprofità per recordar quela cultura occitana, en altre tempsamb més parlants fins i tot que el català i amb

una cultura prou esponerosa, avui dia està pràctica-ment arraconada pels implacables vents de lahistòria i la pesant bota del centralisme de l’estatfrancès.

A pesar de tots els mecanismes que es posaren enmarxa per fer-la no-res, per reduir-la a la mínimaexpressió, pels intents de donar-li un estatus de llenguainferior, reclosa d’una manera estricta en l’àmbitfamiliar i amb uns usos socials molt limitats, la llenguacatalana i la nostra cultura mai no han deixat derecórrer els viaranys dels distints corrents estètics iculturals que s’han produït arreu d’Europa al llarg delsdarrers segles, amb una producció literària dequalitat, per bé que en alguns moments amb unnombre de lectors més tost reduït; en cap moment haesdevingut un fòssil, una cultura rància enquistada enanar repetint els tòpics del passat més llegendari, ambuna anèmia de renovació cultural que la situarien al’UCI dels moviments culturals de la seva època.

Els símptomes de la recuperació de la nostra llenguai la nostra cultura revifen de maneres distintes alsdistints indrets dels Països Catalans: la primeraeclosió es produeix a finals del segle XIX a les terresdel Principat, amb les figures insignes d’ÀngelGuimerà, Narcís Oller o Jacint Verdaguer. A lesIlles, la revifalla més intensa es dóna durant laprimera dècadadel segle

64


XX, amb personatges com Miquel del Sants Oliver,Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover.

Al País Valencià l’embranzida cultural arribarà méstard, pels volts dels anys 50 i 60, amb l’obra d’es-criptors tan emblemàtics per a aquelles terres comVicent Andrés Estellés o Joan Fuster. Al Principatd’Andorra, la saba nova del renaixement culturalbrostarà a partir dels anys 70 i 80.

Amb l’arribada de la democràcia i l’aprovació delsdistints estatuts d’autonomia, les institucions delpoder polític comencen a legislar, amb algunesexcepcions, a favor de la nostra llengua i cultura iper l’assoliment de la seva normalitat.

Invertir en cultura en temps de crisi?

Damià Pons entrà a fons en l’anàlisi de la qüestióque encapçala aquest apartat de la seva ponència,davant aquelles veus que posen en dubte la necessi-tat d’invertir en cultura quan tanta gent les passaben magres i els índex d’atur són tan elevats. Varecordar que, si a un sector tan maltractat perl’Administració en temps de bonança com és el dela cultura se li afegeix ara els menyspreu pressupos-tari que les retallades exigeixen, ben aviat no enquedaran ni les ombres. A més, insistí en la ideaque cal canviar de mentalitat i que la cultura i l’edu-cació no són un afegit sobrer de la nostra societat,sinó que esdevenen bàsics si volem sortir aviat de lacrisi i en unes bones condicions.

Pons posà com a exemple que aquells països queamb més rapidesa han començat a aixecar el cap,davant el fort embat de la crisi que de fa unapartida d’anys ens assetja, són aquells quedisposen d’un bon capital humà, de gent benformada, i amb un pas pel sistema educatiu reeixiti ben aprofitat. Es preguntà com és possible que ales Illes Balears, amb l’augment de la dotació pres-supostària a educació, amb la millora en la dotacióde professorat, amb la construcció de nous centresdocents, des de la rebuda de les transferènciesençà, els resultats d’èxit escolar no millorin. Hoatribuí a diversos factors, entre els quals esmentàels següents:

Hem estat víctimes, a l’Estat espanyol, d’unmodel econòmic pervers; on hi ha hagut moltpocs estímuls a l’hora de fomentar la formació il’estudi, i on el jovent era temptat fàcilment capa una vida ociosa de cap de setmanaagradable, sense veure-hi molt més enllà.

El capital cultural de moltes famílies és més aviatbaix; factor que resulta decisiu i l’autèntica claude volta en tots els estudis que s’han fet sobrefracàs escolar. L’entorn sociocultural de lesfamílies és determinant a l’hora de vincular lainversió educativa que es fa i l’assoliment delsobjectius bàsics d’aprenentatge per part delsnostres alumnes. Si l’entorn no fomenta l’estudi,la inversió en formació, l’afany de superació ide millora –si l’educació no és percebuda perles famílies com un vertader “ascensor social”–la tasca de l’escola massa sovint té la sensacióde fer retxes dins l’aigua.

Damià Pons acabà la seva ponència referint-se a undels reptes més grans que es presenten a la nostrallengua i cultura: al llarg dels darrers 15 anys lapoblació de les Illes Balears ha augmentat en més de250.000 nous residents. Segons les darreres dades,fetes públiques avui mateix (principis d’abril de2011), el percentatge d’homes i dones estrangers ala nostra Comunitat ja arriba al 22% del total de lapoblació.

Si volem que l’anhel de cohesió social sigui qualquecosa més que una bella declaració retòrica, no n’hiha prou amb poder oferir a tota la gent que arribaa les nostres contrades uns bons serveis públics i dequalitat; no podem prescindir del seu coneixementenvers l’element lingüístic i cultural que és propi dela nostra terra. Si ho feim així, la seva integraciósempre serà coixa, parcial i poc sòlida, amb unsfonaments molt febles. Segons Pons, el país d’acolli-da té dret a demanar que els nouvinguts considerinimportant el respecte i l’aprenentatge de la llenguai cultura del país que els ha donat una oportunitatper a la millora de les seves condicions de vida;només d’aquesta manera esdevindran ciutadansamb totes les garanties i arrelats de bon de veres alterritori que els ha acollit. q

65


LLa màxima La poesia és revolu-cionària és la que millordefiniria el poemari “La terra

encesa” (Documenta Balear,2009), la primera obra publicadade l’activista polític i cultural JoanAlfons Marí i Torres. Amb aquestpoemari l’autor recupera un llegathistòric de la poesia catalana, latradició de fer del vers una armade compromís i de lluita que,certament, no és gaire habitualdins el ric panorama poètic decasa nostra, però que precisa-ment quan ens ha arribat, darre-rament, ha estat de Mallorca, i enles veus de Joan Alfons Marí i deltambé poeta, i activista social ipolític, Tomeu Martí. Les seves sónveus que s’assemblen. Estilsdirectes, forts, descarnats, un puntinsolents, un punt batalladora-ment incisius, un punt salvatges,un molt rebels. I no és d’estranyarque la biografia, que la trajectò-ria vital de Joan Alfons Marí ensindiqui la seva naixença a Palmal’any 1963 i el seu compromís,des de ben jove, amb la militàn-cia a l’esquerra nacionalista i alsmoviments socials i polítics quedefensen una Mallorca i unsPaïsos Catalans lliures i justos.

Llegir els poemes de “La terraencesa” és viatjar per aquestsgairebé trenta anys de militànciades de la base. Del compromíscoratjós, i sacrificat, del lluitadorque, molt sovint des de l’elegàn-cia de la discreció –un valorimportantíssim en aquest paísnostre de capitans sense soldats-pot veure’s representat en els

versos de l’autor. Personesnormals. Herois del combatquotidià que són, amb la sevaexistència i la seva feina diària,els artífexs (ells i no pas elsacadèmics, els intel·lectuals desaló i de míting de balconada)dels grans processos de canvi, deles transformacions –o de lesresistències, depenent del períodehistòric- que ajuden a bastir unahumanitat millor.

Autèntics revolucionaris com enJaume Serra i Obrador (1922-1998), la persona a quiestà dedicat aquest poemari il’ombra del qual plana a cadamot, a cada lletra, a cada so. Unmallorquí rebel compromès ambel seu temps. Republicà, antifeixis-ta, nacionalista i comunista. Quevisqué, essent tan sols un adoles-cent idealista, la salvatgerepressió del calorós estiu del 36(No us bull la sang / quan avui,dir la veritat / encara ofèn elsbotxins?). Visqué l’exili a l’Alger ia França i després retornà aMallorca on s’incorporà activa-ment a la resistència i a la militàn-cia política des de la humilitat delmilitant suposadament anònim. Elseu exemple cívic i humà, profun-dament patriòtic, el convertí en elveritable fil conductor que foniaen un puny les noves fornades depatriotes, amb la generacióesqueixada d’abans de la guerra.Jaume Serra marcà un jove JoanAlfons Marí i tots els que el cone-gueren. Jaume Serra ens deixàl’any 1998, només un grapat demesos abans que les Illes Balears

visquessin la que probablementseria la primera experiència degovern progressista de la sevahistòria. Per justícia, per tant, emconsta que “La terra encesa”havia d’estar dedicat a ell i ambell, als milers d’homes i donesque, al llarg de la història, ferende l’espera en un futur millor totauna arma contra els tirans i l’o-pressió (Esperar i esperar, saberesperar… / tenir la paciència del’estàtua / que s’ho mira tot, peròno es mou – Esperar i esperar,saber esperar… / que els silencisparlin… / i a respondre comcal.).

Llegir el poemari que tendreu a lesmans és un viatge pels pensamentsi les reflexions que fructifiquen alllarg d’anys de lluita. Un viatge plede sensacions de tot tipus, moltsovint amargues, però que ensdeixa albirar, a la fí, una portaoberta a l’esperança. Així, a laprimera part, titulada pròpiament“La terra encesa”, d’un regust èpici d’essència medieval –nodebades, i per ventura, connectatamb el naixement de Mallorcacom a país català el segle XIII i elfinal de la Majurka islàmica- facavalcar el lector sobre els llomsde la guerra per guanyar la vida,la llibertat i la nació. Angoixa ipatiment s’hibriden amb el coratgei la voluntat de ser, i de llegar,sobretot de llegar, en un quòrumpotent però amb un balanç difícil ique ens recorda (tornant al militantcontemporani, reflex de les lluitessocials mallorquines del darrerquart de segle) que, a moments,

ELS POEMES DE COMBAT DE “LA TERRAENCESA” DE JOAN ALFONS MARÍ

Antoni Lluís Trobat

66


hom defalleix, malgrat saber quecal no parar el combat fins a lavictòria final.

La segona part, de nom “Passadísd’ombres” més reflexiva,igualment engolidora, memòriaviva del combatent que, talmentcom un “voyeur” de la post-modernitat i l’inconformisme,intenta travessar el desert de lamillor forma per arribar alsdesitjats oasis de llibertat;incorpora una crida, directa,expressa, a la revolta, a plantarcara sense eufemismes (Serél’espina de la rosa / seré trinxera,seré llosa.). Amb influènciesmusicals evidents de Frank Zappaa l’Elèctrica Dharma; i dels Doorsal punk-rock britànic, i amb una

estilística heterodoxa que nodubta a conjugar Joan Brossa,Pere Quart, Estellés o Vinyoli.Una heterodòxia, tanmateix, delspurs, com Andreu Vidal, quetambé esdevé present en aquestpoemari. Un altre heroi –potservíctima també- del seu temps.Vidal, ens deixà molt aviat, als 39anys, i també l’any 1998, comen Jaume Serra.

El convit està, doncs, servit. “Laterra encesa” és un conjunt depoemes de batalla per a cridar,mastegar, tronar, estimar, regalar.Poemes fets de ràbia i deconvicció; d’experiència i derauxa; de decepcions i d’alegria.D’AMOR a totes les causesjustes. Poemes en què Joan Alfons

Marí recull l’herència insurrectede 700 anys de lluites als PaïsosCatalans i arreu del món. Segurque els agermanats mallorquins ivalencians, els segadors principa-tins i els partisans de l’Europadels anys quaranta; els revolucio-naris francesos del XVIII i els delspobles sotmesos als tsars l’any1917; els irlandesos de Connollya la Revolta de Pasqua i elsmaquis de la postguerra incivil,tots ells, en la seva mesura,trobarien el seu esperit rebel itransformador reflectit. Elspoemes de “La terra encesa” fanla seva funció: desperten, deixon-deixen i ens preparen. Perquè, iaquest és el missatge últim,d’aquest poemari, el nostre poblese’n sortirà. q

LlibresSand, George (2010) Història de la mevavidaPalma. Edicions UIBamb el suport delConsell de MallorcaAquest llibre ésl’obra magna auto-

biogràfica de George Sand en què, d’unaforma molt matisada i exacta, amb unallengua magnífica i exuberant, ens contades de la seva ascendència familiar a laseva visió de l’escriptura amb tot dedigressions, crítiques, comentaris, refle-xions, dietaris, descripcions de viatges,retrats de persones, amistats i amors,receptes, etc. En aquestes planes,compagina la seva vida íntima amb laliterària, les seves idees amb les sevesobsessions. Ens desplega la complexitatvital i intel·lectual de la que podem con-siderar la primera escriptora europea delseu temps, una dona republicana militanti una ecologista avant la lettre, una donaavançada.

Rosselló Bujosa,Guillem (2010)Tacats de sang. Causa978 de 1936 contraEmili Darder, batllePalma. EditorialMoll (Tomir,66)24-02-1937, 06.00:Emili Darder, batllede Palma i un delsdirigents més signi-ficats d’Esquerra Republicana Balear, vaesser assassinat a les tàpies del cementiride la ciutat, després d’haver estatcondemnat a mort en un consell deguerra. L’assassinaren, falangistes.Ordenaren l’assassinat, militars. EmiliDarder ha estat un referent insubstituïblede les virtuts que va representar laRepública i que han alimentat l’imaginaridemocràtic. La seva figura s’ha engrandita mesura que els historiadors han apro-fundit en el coneixement de la sevabiografia. Ara l’autor ho fa des d’unaaltra perspectiva, la dels creadors; i no eslimita a contar-nos uns fets, sinó que s’hiimplica emocionalment i aconsegueiximplicar-hi, de rebot, els lectors.

Casasses, Enric(2010)Històries d’animals,tretzePalma. EdicionsDocumenta Balear(Cuca de Suro, 1)Són tretze històries d’animals explicadesamb senzillesa. La majoria són coses quehan passat de veritat i un parell o tressón filles de la imaginació. L’ànima delsanimals s’anima tant com la delshumanets. Són versos que són petitscontes, a voltes petitíssims. Els poemessón senzills, els dibuixos hi posen lafilosofia. Els versos són lleugers, els colorstenen molta fondària.

Bellver, Maria(2010)ReraveraPalma. EdicionsDocumenta Balear (Cuca de Suro, 2)És un llibre de

primavera. Dels colors de tot l’any id’algunes sensacions que poden sentirtant nins com joves i grans. Tot expressatdes de la senzillesa, com si fos sempre laprimera vegada. És un llibre de paraules idibuixos on el mot s’omple de color i elcolor es deixa mesclar pel mot. Unespàgines que són com portellons: darreres’hi amaga un espai molt més obert delque sembla. Reravera convida els lectors aimaginar-se tots els paisatges que vulguini a obrir de bat a bat totes les finestres.

Moyà, Llorenç(2010)A Robines també plouo La rebel·lió delstitellesPalma.Departament deCultura iPatrimoni delConsell deMallorca (L’IN6)Una visió descarnada del destí i de laimpossibilitat de rebel·lar-s’hi, explicadaper Llorenç Moyà a partir de lesvivències imaginàries –o no- del titellaGiravolt, el gris senyor Llopis, l’esportistacleptòman Francesc Mirabell i el doctoren Dret don Benvenuto Biancamano,entre molts d’altres.

Volney, Àlex (2010)Des de la frontera. Dietari1989-1990Palma. Editorial Moll(Tomir, 67)Els textos d’aquest llibresón el resultant d’unaselecció d’impressions,

anècdotes i opinions que l’autor deixàdescansar durant vint anys. En forma dedietari, ens dibuixa el panorama d’unhome que és tret del seu lloc en lasocietat per servir l’Armada Española. Elque diferencia els humans dels animals ésprecisament aquest dret moral a rebutjarla vida gregària en un món, cada copmés, dirigit pels mediocres i pels violents.En aquest segle XXI, com tots sabeu,abans de començar, aquesta idea ja haviafracassat, però no ha perdut, encara avui,la seva legitimitat. Per altra banda, unbon militar és aquell que, com els millorsbombers, només cerca que no hi hagifoc. Aquest llibre no és una crítica aaquestes persones, aquest dietari nomésintenta reflectir com un individu, també,pot ser capaç de defensar-se davant laforça que per imperatiu legal imposaval’estat, en altre temps, contra la sagradallibertat individual, tan rellevant en l’evo-lució dels pocs progressos que ha anatfent, molt de tant en tant, la humanitat.

Dolc, Miquel (2010)Ofrena de sonets –FlamaPalma. Departamentde Cultura iPatrimoni delConsell de Mallorca(Mixtàlia, 17)Segons Maria delCarme Bosch “Ofrenade sonets respon plenament als postulatsde l’anomenada Escola Mallorquina:exigència de la forma, animadversió atota estridència, amor al paisatge i lacomplaença en la contemplació d’unpassat perdut”, i Flama, segons JosepMaria Llompart “és, per damunt de tot,una penyora de fidelitat [...] El llibre d’enDolç, pulcre i bell com tots els seus, ésl’expressió d’una actitud honesta, iproclama el deure que té l’artista d’esserfidel al seu propi esperit, sense acceptarcompromisos.

Revista Pissarra 138

Documents

Transcript of Revista Pissarra 138