REVISTA Nº 25

Llars i taller per a persones amb discapacitat intel•lectual Llars i taller per a persones amb discapacitat intel•lectual

Membres de la federació internacional de les comunitats de l’ArcaMembres de la federació internacional de les comunitats de l’Arca

Inauguració dels nous espais comunitaris d’El Rusc

Revista núm. 25

“Que parezca un accidente...“ un curtmetratge realitzat per les persones

del taller ocupacional El Rusc.

Potser les paraules no són suficients... el valor de la comunicació no verbal, per Louise Heatley

Rusc AvetsRusc Avets desembre 2010

Comunitats de l’Arca de Catalunya

2

Notícies de l’Arca ................................... 3Comunitat de Santo Domingo

Comunitat El Rusc .............................. 4-5Empatizar, la mejor manera de entender a los demàsNous espais comunitàris

Comunitat Els Avets ........................... 6-7Taller d’estimulació cognitivaTot el camp, va ser un clam !!

Potser les paraules no són sufi cients.......8-9Louise Heatley

Voluntariat........................................... 10Experiència de voluntariat. Peter Gyutai.

Un conte de Nadal ................................ 11L’abat i el gurú.

Aquest Nadal dóna un nou sentit als teus regals .................................................. 12

El protagonista ..................................... 13Jordi Gabaldà

El racó dels artistes ............................... 14“Que parezca un accidente...”

El racó d’en Picanyol ............................. 15

index Em sento sol! ens deia Ri-mas en una trobada de l’Arca que hem fet aquest més de novembre, ell és el responsable de la comuni-tat de Liuania a la bonica ciutat de Vilnius (la capital), on hi ha la pe-ti ta comunitat que es diu Betzata. Peti ta en el senti t més literal, ja

que són tres persones acollides. Rimas que és un home tí mid ens deia que així és el caràcter del Lituà; en un to molt respectuós ens explicava i ens feia senti r la il•lusió de tenir una millor llar, més persones acollides, en defi -niti va poder créixer com un procés vital que porta esta-bilitat i dignitat. La dinàmica de créixer és inherent a la vida i per tant també a l’Arca i a les nostres comunitats. Les nostres noves llars i el nou espai comunitari a El Rusc i els nous espais d’Els Avets i projectes de noves llars, neixen d’aquest esperit. Lukia, la simpàti ca responsable de la co-munitat d’Ucraïna ens explicava, de forma molt emoti -va, la importància de fer junts els projectes d’una nova llar que obriran. Ildiko d’Hongria ens deia que cal cami-nar junts per pensar en nous projectes, Irene de Bolònia que obriran una nova llar i se’ls presenten, doncs, nous reptes i per tant també dubtes i pors. Nosaltres a El Rusc també hem viscut molts d’aquests senti ments i pensem que el més fona-mental és no senti r-nos sols, i ara que aquest desembre els dies 22 i 23 farem la inauguració i celebració del nous espais comunitaris d’El Rusc, és el moment de recordar que créixer és inevitable, però és la nostra responsabili-tat fer-ho junts.

Pere DomènechResponsable de la comunitat El Rusc de Tordera.

comunitats fundades per Jean Vanier

Consell de redacció: Llar l’Olivera, llar Els Avets, llar El Rusc, llar El Peti t Príncep, CO El Rusc, CO Els Avets, Pere Domènech, Peter Gyutai, Laia Pardo, Sònia Torrent, Jordi Gabaldà, Jordi Pérez, Mercè Zamora, Elena Pascual, Jordi Mar-quès, Josep Perich, i Jorge Herrera.Col•laboradors: Louise Heatley, Clara Carbonell, En Picanyol, David Arribas, Albert Navarro i Pep Boada. Coordinació: Roser Blàzquez. Dipòsit Legal: GI-330-2007Impressió: Winihard Gràfi cs

L’associació Rusc i Avets no es responsabilitza ni comparteix necessàriament les opinions expressades pels col•laboradors. Segons la llei de protecció de dades de caràcter personal 15/99 l’informem que les seves dades han estat incorporades a la base de dades de l’associació Rusc i Avets. En cas de no voler rebre quadrimestral-ment la revista us podeu adreçar a nosaltres per tal de donar-vos de baixa al tel: 93 830 13 62

COMUNITAT ELS AVETSC/ Calders 2, 08180 Moià

Tel: 93 830 13 62 / 93 820 77 12e-mail: [email protected]

COMUNITAT EL RUSCVeïnat de Sant Ponç 12, 08490 Tordera

Tel: 93 764 20 53/ 93 764 24 06e-mail: [email protected]


3

Notícies de l’ArcaL’Arca de Santo Domingo

Aquest esti u, durant el mes de juliol, vaig viure una ex-periència inoblidable. Vaig poder conèixer i impregnar-me de cada racó de la República Dominicana. La meva estada a Santo Domingo va ser curta, però molt intensa. Es-tava allotjada a la Parròquia de Nu-estra Señora de la Altagracia, a mit-ja hora de la Comunitat de l’Arca. Recordo que abans d’arri-bar a la llar estava molt nerviosa. Tenia tantes ganes de conèixer la realitat d’una altra comunitat!... Les expectati ves eren moltes i molt altes. Des de peti ta he ti n-gut la gran sort i l’enorme plaer de senti r-me part de les comunitats de l’Arca. Certament, mai m’hauria imaginat que aniria algun dia a una comunitat de fora d’Europa. A més a més, vaig coincidir amb la Ma-ria Elvira, l’actual coordinadora de l’Arca a Amèrica Llati na. Vam tenir una conversa molt interessant i em va transmetre les moltes necessi-tats que tenen les comunitats de la zona. Però alhora, tenen una gran capacitat de superació, solidaritat i creati vitat. Això, també va fer que les meves ganes de col•laborar amb les comunitats de l’Arca més desfavorides augmentessin.

Vaig tenir uns companys de viatge esplèndids: la Cati Mir, la Cati Grimal, la Cati Valens, la Margalida i en Toni. Tots ells de Mallorca, les nostres illes veïnes. Cap d’ells coneixia de prop les co-munitats de l’Arca, i va ser un regal poder fer-los partí ceps de l’amor i la comunió existent en elles. Pro-bablement, els va canviar la vida durant un dia. Quan vam entrar per la por-ta i milers de papallones em ron-daven per l’estómac ens va rebre una de les treballadores. Les per-sones acollides estaven treballant al taller i primerament, en Cristi an, l’actual director, ens va convidar a un “ jugo de Tamarindo”. Llavors, ens van fer una visita per totes les instal•lacions i, a mida que conei-xíem la llar, les persones acollides s’acostaven a nosaltres i ens mos-traven la seva alegria per la nostra presencia. L’acollida que vam tenir va ser meravellosa i les llars són molt boniques i confortables. Des-prés ens vam reunir amb tots ells en cercle a la sala d’estar. Ens vam presentar, els vam entregar els ob-sequis i els treballs manuals fets per les persones acollides d’El Rusc i d’Els Avets, i ells ens van donar uns regals, fets per ells mateixos al

taller, per nosaltres i per les comu-nitats de Catalunya. També ens vam fer moltes fotos per immortalitzar aquells moments de comunió fraterna. A l’ hora de dinar ens vam dividir en tres grups diferents. Uns vam dinar en una llar, els altres a l’altre i, els restants al taller. Vam dinar menjar tí pic de la República Dominicana: arròs amb llegums i carn. Abans de marxar ens van ensenyar tot el que fan al taller: postals, polseres, co-llarets, arracades de coco, etc. I no ens vam acomiadar sense comprar uns quants records. En defi niti va, va ser un dia molt especial ple de somriures i moments entranyables que cap de nosaltres oblidarem mai.

Clara Carbonell


4

Comunitat El RuscEmpati zar, la mejor manera de entender a los demás.

Tenemos que decir que la fi esta fue un éxito y la experiencia muy positi va para todos los que pudimos parti cipar de ella.

Como últi mamente viene siendo habitual, el pasado 16 de julio celebramos la fi esta de fi nal de curso de El Rusc en el teatro Clavé. Este año apro-vechamos la oportunidad para hacer el esperado estreno del cortometraje realizado en el taller, “Que parezca un accidente…” una película que ha sido posible gracias al esfuerzo y entusiasmo, que han puesto todas las personas que han parti cipado en su realización. Quizás sea verdad eso de que, si te crees capaz de hacer algo, también es verdad que puedes hacerlo.

A veces solo necesitamos que alguien nos convenza de que algo es posible, de que somos ca-paces, aunque no nos lo creamos. Y quiero hablar de esto porque, al igual que las personas del taller, los monitores vivimos una experiencia similar ese día. Cuando surgió la idea de preparar una sorpresa para la fi esta, alguien propuso montar una coreografí a -nada menos que una coreografí a!- y que tuviera re-lación con la película. Lógicamente la mayoría pensó que eso que nos proponíamos sería una tarea difí cil para un grupo de personas con el senti do del ritmo un tanto atrofi ado. Pero pasó lo que tenía que pasar para que eso fuera posible, alguien vino y nos con-venció que sí, que nosotros también podíamos ha-cerlo, que solo teníamos que proponérnoslo.

Por supuesto esto nos lo dijo alguien que ya sabía bailar y que nos podría ayudar en esta ardua labor. Pues eso fue lo que pasó, y nos lo empezamos a creer, nos pusimos a trabajar y el resultado fue la sorpresa de descubrirnos en una faceta nueva.

Gracias a esto hemos podido hacer un ejer-cicio de empatí a, con el que nos hemos senti do muy cerca de los senti mientos que ti enen las personas a las que cada día cuidamos, cuando les pedimos cosas que nosotros creemos sencillas, pero que para ellos en un principio son difí ciles o no se sienten capaces de realizar. Pero con esfuerzo personal y la ayuda de alguien que los moti ve, pueden llegar a hacerlas, sor-prendiéndose a ellos mismos y a los demás.


5

Nous espais comunitaris

Fa més de 30 anys, va començar un projecte que ara acaba. Aquest edifi ci ha anat canviant d’usos i ara, una vegada més, s’ha adaptat a les noves necessitats. El Rusc és natura i posar-la en valor, ha estat l’objecti u que ha perseguit aquesta inter-venció. La masia es connecta a les noves depen-dències amb un recorregut per les zones millor orientades respecte el sol que hi ha a la fi nca. La orografi a tan abrupta que hi ha entre ambdós llocs, fa que aquesta connexió sigui molt orgà-nica, gairebé com si la pròpia natura n’hagués estat l’autor. És una zona plena de signifi cat. Originàriament fou el front de la masia i l’accés. També sota l’esplèndid lledoner, es van celebrar les primeres misses. Recuperar aquest lloc, fi ns fa poc en desús, pren senti t. Les actuacions que s’han fet a l’edifi ci han estat encaminades a garanti r-ne l’estabili-tat i a aprofi tar al màxim allò que es va construir amb tant d’esforç, dins del context d’economit-zar al màxim. L’edifi ci esta construït, majorità-riament, amb materials provinents de donaci-ons, per tant, s’ha fet amb el que hi ha hagut a l’abast, procurant extreure’n el màxim parti t. Pep Boada Arquitecte

Aquets nous espais són una gran rehabilitació de l’edi-fi ci que ja existi a a El Rusc i on, anti gament, hi havia el besti ar. Més d’una persona m’ha dit que hem de donar un nom al nou edifi ci, però de moment, com que no el trobem, l’anomenem per la funció que ti ndrà: són els es-pais comunitaris. Aquí hi haurà el menjador del Taller i de la Comunitat amb una capacitat de 100 persones. També els despatxos de tota la Comunitat on hi haurà tota la documentació, els arxius d’El Rusc i de l’Arca. Es disposarà també, de forma polivalent, de les dues sales grans per poder acollir les acti vitats i reunions de les llars i taller. Per altra banda la cuina ajudarà a les llars a disposar d’un lloc on cuinar el caps de setmana i les festes, per quan vulguin disposar d’uns espais més grans. Com que a les llars no disposem de jardí, pensem que El Rusc farà molt bé aquesta funció de lloc d’esbarjo. Per tant, és sobretot un espai comunitari on trobar-nos, on comparti r, on pas-sejar. Aquest nou espai ti ndrà uns bons accessos adap-tats i enjardinats, amb llocs per asseure’s i de contempla-ció, per poder gaudir de l’entorn tan privilegiat que és El Rusc. Pere Domènech. director d’El Rusc


6

Comunitat Els Avets

L’esti mulació cogniti va es defi neix com el conjunt de tècni-ques i estratègies que pretenen opti mitzar l’efi càcia de les diferents capacitats i funcions cogniti ves (percepció, atenció, raonament, memòria, llenguatge, orientació i pràxies) mitjançant una sèrie de situacions i acti vitats concretes. Això és el que fem al Taller d’Esti -mulació Cogniti va.

L’objecti u principal del taller és ajudar-nos a preservar les ca-pacitats cogniti ves, treballant en un clima on el més important és l’empati a, la parti cipació acti va, la igualtat i el companyerisme.

Realitzant una de les acti vitats per treballar l’orientació i les pràxies

Taller d’esti mulació cogniti va

ROSA: M’agrada fer el taller cogniti u, parlem del que hem menjat, del que hem fet, de la roba que uti litzem en les diferents estacions de l’any, etc.

JORDI P.: M’ho passo molt bé, fem moltes coses; uti litzem el cap i també escric.JORDI R.: Me gusta porque me lo paso bien y estamos hablan-do con mis compañeros de lo que más nos gusta para comer, hacer, etc.JESÚS: Me gusta porque hacemos muchas cosas, trabajamos mucho, hacemos memoria.MARIA: Hablamos de todo un poco. Me gusta.MONTSE: Expliquem coses. M’agrada molt.CARMEN: Me gusta porque hablamos, hablamos de lo que nos acordamos, nos reímos y todo eso.ELISA: Me gusta porque hacemos preguntas y nos reímos un poco.MÒNICA: A mi me gusta. Me gusta sumar, restar, etc.XAVI: M’agrada perquè fem preguntes, m’agrada fer els exer-cicis.PERE: No m’agrada perquè em fan pensar i treballar molt.JORDI G.: M’agrada perquè treballem la ment.Mª LUISA: Me gusta porque tenemos que hacer cosas que nos hacen falta.JOSEP: No me’n recordo del que fem.


7

Jordi cumplió, una vez más, uno de sus sueños más dulces. Él es muy catalán, y lo más im-portante, es muy del Barça!! Y como un verdadero ”culé” le gusta ir al Camp Nou para ver un parti do en directo. Ahora Jordi confi esa sus senti mientos de este día magnífi co que vivimos hace unas semanas.

Ante la pregunta, ¿dónde fuiste el pasado miércoles? la respuesta llega pronto: ”Al Camp Nou!”. Las razones no se ti enen que averiguar mucho, Jordi dice que tenía muchas ganas de ir al míti co estadio del Barcelona a ver el parti do en directo. El parti do era de la Copa del Rey, Barcelona contra Ceuta.

”Fui con Sílvia, Eva, Farners, Toni, Iu y Péter” – nos cuenta. Luego añade que lo que más le gustó fue el ambiente del Nou Camp, cantar el himno del Barça con los espectadores, ver el parti do desde una butaca que tenía muy buena vista del terreno de juego, seguir como juegan los ”cracks catalanes” contra los del Ceuta y comer los bocadillos que habíamos preparado juntos antes del parti do.

Si se le pregunta sobre los jugadores, ¿quienes son los que más te impresionron? nos dice ”Messi, Bojan, Pedro y Nolito eran los mejores!”. Se puede entender, ellos son los cuatro delanteros que marcaron esa noche. ”Cuando ellos meti eron un gol,

nosotros empezamos a gritar: goooool!!!, y a mi me gustó mucho verlos en directo” – cuenta con entu-siasmo. ”Y me sentí muy feliz de ir al Camp Nou con vosotros” – destaca.

Al despedirnos me pide avisar a los Reyes Magos: ”Soy bueno, no soy malo, por eso quiero pe-dir un nuevo reloj del Barça a los Reyes Magos”. El aviso ahora ya está hecho...

Tot el camp, va ser un clam !!


8

Potser les paraules no són sufi cients...

Louise Heatley de la comunitat de l’Arca Lambeth (Anglaterra) ha estat responsable de llar durant deu anys. També ha passat temporades a l’Arca de Trosly i Santo Domingo.

La Louise té experiència de treball en la comunicació ac-cessible i, en aquest article, ens presenta idees i maneres directes i simples de comunicar-nos amb aquells per qui, la comprensió i l’expressió amb les paraules, no és tan fàcil.

La comunicació Moltes persones amb una dis-capacitat intel•lectual tenen també im-portants difi cultats per comunicar-se així com en l’àmbit de la comprensió, l’expressió o, en la majoria, ambdós. Aquells de nosaltres que fem “malabars” fàcilment amb les paraules, podem imaginar millor el que aques-ta difi cultat pot representar, recordant quan hem estat en presència de per-sones d’una altra llengua. De sobte, trobar les informacions de base que desitgem i de les que tenim necessitat per donar un sentit a les nostres vides, ha estat molt difícil – especialment si la llengua és molt allunyada de la nostra, i fi ns i tot té un altre alfabet.

La paraula En la vida quotidiana, la ma-jor part de nosaltres utilitzem molt les paraules. Són un mitjà per establir una relació amb els altres, i donar i rebre les informacions. Les persones amb discapacitat poden comprendre bé l’essencial d’allò que se’ls ha dit gràcies als gestos que acompanyen la paraula, l’expressió de la mirada i l’entonació de la veu, encara que ells no entenguin les veritables paraules.

Si conversem amb un amic o amiga, el fet de passar un moment junts, pot ser molt més important que no pas el contingut del que hem dit. No obstant això, si jo haig de donar informació, és important que utilitzi paraules comprensibles per la persona amb qui parlo. Si parlo en anglès a un amic o amiga que només parla francès, ell o ella no estarà en situació de rebre les informacions, només si jo les hi he donat d’una manera ben clara. Aquests principis de base ens poden ajudar a donar les informacions el més accessibles possible a la majo-ria de persones amb discapacitat:- Parlar clarament.- Utilitzar els gestos naturals, expressi-ons de mirada i gestuals per acompa-nyar el missatge verbal.- Simplifi car el missatge –evitar parau-les i conceptes complexos.- Tenir present que moltes persones tenen una difi cultat particular amb la noció del temps, les xifres i la cronolo-gia dels esdeveniments.- Algunes persones no comprenen les formes negatives: parlar d’allò que ar-ribarà, no pas del que no arribarà.- Moltes persones que tenen difi cultats de comunicació, tenen també proble-mes de memòria, i retindran tan sols el que s’ha dit darrerament. Doneu informació poc a poc, per tal de permetre a la persona as-similar i reaccionar davant d’una in-formació, abans de donar la següent: per exemple “agafa l’abric”.... “anem a dinar”.

Louise Heatley

Evidentment, algunes d’aquestes difi cultats, si no són reconegudes, poden comportar tota mena de mals entesos. Per exemple, jo dic a en Da-vid “no agafarem el cotxe avui”. Com que en David no comprèn les formes negatives, ell s’aproparà al cotxe. Si no comprenc les seves limitacions de llenguatge particulars, fàcilment jo puc pensar que ell no coopera. O si jo li dic a la Sally “podràs beure després del treball”. Com que la Sally té difi cultats sobre la noció del temps i la cronologia dels esdeveniments, no comprèn la pa-raula “després”.

Ella entén primer “beure” i cer-carà alguna cosa per beure a la neve-ra. Un cop més, podré creure que ella ha desobeït voluntàriament allò que li he dit. En el pitjor del casos, situacions d’aquest tipus poden poc a poc portar a creure que les persones amb disca-pacitat intel•lectual tenen un compor-tament atrevit, mentre que la realitat, el problema, és que la persona que no té una discapacitat no li ha donat les informacions de forma apropiada.

Foto de Joan Parera


9

Els signes Les persones de les nostres comunitats que viuen amb una disca-pacitat intel•lectual, tenen capacitats i necessitats molt diferents. Algunes persones poden accedir a la informació per l’escriptura. Però altres no poden accedir a aquesta informació escrita sigui quina sigui la manera com es pre-senta. No obstant, la majoria s’ajudarà per la utilització d’un llenguatge clar i d’imatges o de signes. La utilització de signes de suport a una paraula oral, és una ajuda preciosa per moltes perso-nes. A Lamberth, utilitzem un sistema anomenat Signalong, que també s’uti-litza a França i a Alemanya; en altres països s’utilitza el sistema Makaton. Els signes utilitzats en aquests dos siste-mes són, de fet, molt similars, malgrat el mètode d’aprenentatge és diferent. En els dos sistemes, cada paraula s’acompanya d’un signe corresponent. El signe dóna una indicació su-plementària per a comprendre millor allò que s’ha entès. A més a més, hi ha l’avantatge de fer parlar l’assistent més clarament i simple, tot i que po-ques persones utilitzen els signes amb fl uïdesa per acompanyar una frase llar-ga i complexa. La utilització dels signes per-met igualment a les persones difícils d’entendre, comunicar-se més fàcil-ment amb els altres.

En David, que té el Síndrome de Down, parla d’una manera molt di-fícil de comprendre pels altres, especi-alment per aquells que no el coneixen bé. Per exemple, a ell li costa pronun-ciar els noms de la gent – i a Lambeth acollim sovint assistents de països di-ferents, amb noms provinents de nom-broses llengües. Quan en David va arribar a la comunitat, ell anomenava a molta gent “Buh-buh”. Tanmateix ell sabia bé de qui parlava, i estava molt frustrat quan no se’l comprenia. Vam descobrir ràpi-dament que en David podia aprendre els signes dels noms de molta gent, més fàcilment que aprendre a pronun-ciar-los. Així, va canviar completament la seva capacitat per dir-nos a qui vo-lia veure, o amb qui ell havia treballat aquell dia. Per la Rebecca, que és sor-da, la utilització dels signes durant les reunions de la comunitat li han permès de saber què està passant i de partici-par activament.

Els símbols Podem utilitzar els símbols, les imatges, les fotos i els objectes, per il•lustrar la paraula pronunciada o es-crita. Si no tens accés a la informàtica, pots dibuixar un símbol o una imatge a la mà.

Per les persones amb dis-capacitats múltiples i profundes i amb un ús molt limitat de la paraula, la uti-lització d’objectes pot ser tota la dife-rència i permetre-li de comprendre què passarà, fet que li donarà un sentiment de control de la seva vida. A la Sarah li agrada sortir i s’alegra tot just veure el seu abric. Però si jo li mostro el seu banyador, o la seva tassa, o una pilota, llavors ella sabrà que anirà a la piscina, al cafè o al parc. Si li dono el seu rosari a la Susan, ella sap que anem a pregar, malgrat que, per ser cega, ella no pot veure l’espelma i la icona que hem po-sat sobre el racó de pregar. A Lambeth, utilitzem igualment molts símbols per l’horari de les persones: una imatge en el calendari pot signifi car que totes les persones de la llar sabran el que passa el dimarts. Per la nostra fi txa d’infor-macions setmanals, utilitzem símbols standard per els esdeveniments ordi-naris com els aniversaris, les reunions i les pregàries. A vegades un document és complicat i inaccessible per la seva pròpia naturalesa, com per exemple el nostre resum fi nancer anual. Però utilitzant els símbols de la informació i dels diners, donem les informacions de base que impliqui el document als membres de la comunitat amb disca-pacitat.

Louise HeatleyArticle extret de Lettres de l’Arche 118

Per saber-ne més.Si teniu accés a internet, podeu trobar nombrosos exemples de pràctica de comunicació accessible, i saber-ne més sobre els sistemes de signes i de símbols.

International Society for Augmentative and Alternative communication: www.isaac-online.orgSímbols: www.widgit.com Signalong: www.signalong.org.uk Makaton: www.makaton.org


10

VoluntariatExperiència de voluntariat

El 30 de junio llegué a Moia para parti cipar en un programa del SVE que se llama ”Convivencia con personas adultas con discapacidad intelectual y psíquica”. Llevo cuatro meses aquí viviendo en el hogar con nueve personas que ti enen varias discapa-cidades. Durante estos meses me pasaron muchas cosas: yo tenía que instalarme ”en mi nueva vida”, conocer una cultura diferente, una nueva lengua que me va poco a poco mejor, aconstumbrarme a las nuevas condiciones y a las personas a las que me estoy dedicando. El trabajo con estas personas se basa en la confi anza mutua, ellos tuvieron que con-ocerme y yo tuve que conocerles también y eso es un proceso muy interesante y emocionante que me daba mucha ilusión.

En Peter amb l’Elisa

Es una experiencia tremenda la que ya tengo, de verdad, mucha información del mundo que está alrededor de mi y mi propio mundo interior. Con-ociendo mi nueva familia y mi propios defectos ya estoy totalmente convencido de que todos tenemos discapacidades. La única diferencia es que, las perso-nas que están clasifi cándose de ”normales”, durante el proceso de la socialización aprenden a cubrir sus defectos, lo que las personas que ti enen discapacid-ades intelectuales no saben y no pueden. A veces me parece que su mundo, con su jerarquía y sus pautas propias, és más justo que lo que estamos viviendo nosotros, “normales”.

Aquí quisiera encontrar el momento para decir gracias a todos los trabajadores de Els Avets en el hogar y en el taller también, quienes hasta ahora me han ayudado tanto para que yo pueda senti rme en casa. Os lo agredezco mucho, o como dicen aquí, MERCI A TOTHOM!

Peter Gyutai

“A veces me parece que su mundo, con su jerarquía y sus pautas propias, es más justo que lo que estamos viviendo nosotros, “normales”.

En Peter és un jove hongarès, de Bu-dapest, que va arribar el passat esti u a Els Avets a través del PVE 1

1. PVE. Programa de voluntariat europeu


11

Amics de la Comunitat dels Avets: assistents, treballadors, voluntaris, membres de la Junta i del Consell Comunitari Sé que darrerament heu viscut un canvi de responsable de comunitat, amb tot el discerniment que implica, so-vint gens fàcil. En aquests casos els “dolors del part” solen portar un creixement humà i comunitari de les persones que hi parti cipen. En els meus 30 anys de consiliari d’El Rusc he pogut comprovar com els “nois”, les persones acollides, en els moments més turbulents entre els seus responsables, sempre han manti ngut la serenitat i han estat el factor estabilitzador més important. He vist com sempre la maduresa comunitària del “nois” ha inspirat retornar a l’essencial, curar ferides i desencallar aquell “impàs” que semblava infranquejable. Us felicito i, senti nt-me molt a prop vostre en aquesta nova etapa comunitària, us dedico el conte pre-nadalenc que segueix.

Josep Perich Serra Conciliari d’El Rusc

L’abat i el gurú

Un abat d’un cèlebre monesti r, anà a con-sultar a un famós gurú a les muntanyes de l’Himàlaia. L’abat li explicà que en un altre temps, les cel•les del seu monesti r estaven plenes de joves novicis, i a l’es-glésia ressonava l’harmoniós cant dels monjos. Però ara els temps han canviat: no arriben joves candidats i l’església resta silenciosa. Tan sols queden uns pocs monjos que compleixen ruti nàriament i tristament les seves obligacions. El que l’abat volia saber era el següent: -Hem comès algun pecat perquè el monesti r es tro-bi en aquesta situació? -Sí- respongué el gurú- un pecat d’ignorància. -I quin pecat és aquest?- preguntà l’abat -Un de vosaltres és el Messies disfressat, i vosaltres no ho sabeu. Ja de retorn al monesti r, aquell abat senti a com el seu cor es desbocava només de pensar que el mateix Messies havia tornat a la terra i havia anat a parar al seu monesti r. Com pot ser que no hagués sigut capaç de reconèixer-lo? I qui podia ser? El ger-mà cuiner? O potser el sagristà? O el pare prior?... No, ell no! Per desgracia ell tenia molt defectes... Però resulta que el gurú havia parlat d’un “Mes-sies” disfressat. No podien ser aquells defectes part de la disfressa? Ben mirat, tots en el monesti r tenien defectes i un d’ells havia de ser el Messies.

Arribat al monesti r, convocà als monjos i els explicà el que havia esbrinat. Els monjos es miraven incrèduls els uns als altres: -El Messies... aquí? Increïble! Tot i que si va disfressat... llavors, tal vegada... podria ser Fulano o Mengano, o...? Una cosa era certa: que si el Messies estava allà disfressat, no era probable que el reconegues-sin. Així tots començaren a tractar-se amb respecte i consideració. “Mai se sap”, pensava cadascú per si mateix quan tractava a un altre monjo, “tal vegada fora aquest”. El monesti r recuperà el seu anti c ambient de goig desbordant. Aviat tornaren a venir candidats, demanat ser admesos i a l’església es tornà a senti r el joiós cant dels monjos.

Un conte per Nadal...


12

Aquest Nadal, dóna un nou sentit als teus regals.

Taller ocupacional Arc de St Martí (Els Avets)

Taller ocupacional El Rusc

Al Taller “El Rusc” pretenem que, mitjançant l’artesania creada per nosal-tres, o decorant peces ja elaborades, les nostres persones puguin desenvolupar la seva creació artí sti ca. Treballem així les proporcions, el volum, les composicions, el material, i sobretot les tasques comparti des i el treball en equip. El nostre ob-jecti u és poder fer que tot el procés ti ngui la implicació de totes les persones que hi treballen, segons les seves capacitats, fent així un taller totalment parti cipati u, artí sti c i terapèuti c. Des del Taller “El Rusc” oferim peces úniques creades per les nostres persones amb tot l’art del que són capaces, treballades una a una amb molta cura i esti -mació en el procés. També estem disposats a elaborar encàrrecs segons el que es necessiti .

La nostra producti vitat artesanal permet que tothom hi parti cipi en fun-ció de les seves capacitats per la senzillesa en la seva elaboració. Es desenvo-lupen competències a través del treball artesanal i, al mateix temps s’afavoreix l’autoesti ma de cadascú. Entenem que el concepte de treball té un ampli signifi cat on tothom sap fer alguna cosa, ja sigui des de la concreció d’un objecte fi ns al fet de ser i estar que es refl exa en el resultat de la creati vitat i en la uti litat del que es realitza.


13

El protagonista En Jordi Gabaldà va arribar a la comunitat Els Avets el desem-bre del 2007. És un vigatà de la plana que cada cap de setmana agafa l’autobús per anar a la seva esti mada ciutat. Abans d’arribar a la nostra comunitat va assisti r al CET Tallers Trueta de Vic, on realitzava classifi cació de medicaments en la selec-ció de caducitat. Desprès es va incorporar als tallers Tac Osona on feia tasques de jardineria.

En Jordi és un noi molt atent, sempre dis-posat a ajudar als qui l’envolten. Viu a la llar Els Avets i li agrada molt col•laborar en les tasques de la llar. Treballa al taller Arc de St. Martí i li agrada molt fer mosaic, anar a ioga, fer piscines, anar amb bicicleta, jugar a basquet, futbol i tennis; és un gran esporti sta! A en Jordi li agrada molt conèixer gent nova per poder comparti r totes les seves afi cions.

En Jordi ens mostra la pilota que li van re-galar des de la llar pel seu aniversari.

En Jordi té molta traça a fer trancaclosques i aquí el veiem amb la Farners ben enfeinats i concen-trats en la tasca!

Jordi Gabaldà

A en Jordi li agrada molt viatjar i ha fet molts viatges amb la seva família. Ell mateix ens els explica:

“Vaig anar a París amb tren i vaig anar a la Torre Eifeel i l’Arc del trionf. També a les afores, al Walt Disney París i m’ho vaig pas-sar molt bé. Hi havien moltes atraccions i un laberint.

Fa sis anys vaig anar amb la meva germana al Montblanc”. Jordi G

Així que ja ho sabeu, si voleu tenir un bon amic sempre disposat a escoltar-te i donar-te un cop de mà quan ho necessiti s, .... cap a Moià hauràs d’anar que en Jordi sempre t’acollirà.


14

“Que parezca un accidente ...”un fi lm realitzat per les persones del taller ocupacional El Rusc

El racó dels artistes

L’any passat vam enfocar l’acti vitat de teatre en la producció d’un curtmetratge basat en l’obra del curs an-terior. Vam comptar amb l’aportació d’en David Arribas com a monitor i director del curt, ajudat per l’equip de monitors del taller i de l’Albert Navarro com a realitzador. Tothom hi ha parti cipat d’una o altra manera. Fins hi tot el grup que no realitza l’acti vitat durant el curs van voler afegir-se com a fi gurants.Ha estat una experiència molt bona, hem après moltes coses i estem molt contents del resultat fi nal. Alguns protagonistes ens expliquen l’experiència:

Treballar amb persones “discapacitades” sempre és molt grati fi cant. Va ser una feina impressionant, no m’esperava aquesta resposta tan professional (artí sti ca-ment parlant). Tant els monitors, com els GRANS ACTORS que vaig trobar, em van sorprendre, ja que la veritat és que no m’havien explicat gaire el que em trobaria. Per la meva peti ta experiència en el cinema pro-fessional, i llarga com a productor i realitzador audio-visual, haig de dir que ja els hi agradaria a molts actors coneguts (no diré noms), tenir aquesta capacitat per re-bre instruccions i (el més difí cil) saber-les executar. Doncs si senyors, senzillament Impressionant!!! Només cal mirar el curt, i veure les expressions, les mi-rades, la senzillesa, la naturalitat, la voluntat de que tot surti bé. En defi niti va crec que El Rusc està fent una gran feina i esti c molt content de poder posar el meu granet de sorra, encara que m’agradaria poder fer una muntanya. Moltes gràcies per deixar-me aportar alguna coseta!!Una abraçada a tots!

El passat juny del 2010, vaig tenir el plaer de rodar un curtmetratge com a projecte fi nal del taller d’interpretació que he imparti t al centre ocupacional “El Rusc” de Tordera durant dos anys. La idea va sorgir aprofi -tant la meva trajectòria professional en el món del cin-ema. En aquests dos anys, hem analitzat les condicions especials de cada alumne per poder treballar d’una forma específi ca i personalitzada una sèrie d’acti vitats, per tal que ells poguessin descobrir d’una forma diverti da noves formes d’expressió i canalització d’emocions. Un cop vam pensar que estaven preparats per poder actuar, ens vam plantejar el repte de rodar un curt-metratge en el qual ells parti ciparien íntegrament en el procés de producció d’una obra cinematogràfi ca de peti t format. La primera fase (pre-producció) va constar en la creació del guió, cercar les localitzacions, decidir qui inter-pretaria cada personatge (càsti ng), fer proves de vestuari, caracterització, maquillatge, planifi car el guió tècnic i el pla de rodatge... La segona fase (rodatge) va desenvolupar-se amb tota normalitat, tot va funcionar a la perfecció gràcies a la gran implicació, il•lusió i energia dels actors, actrius, monitors i tècnics. Realment el que més em va sorpren-dre va ser la seva capacitat de concentració i adaptabilitat a un medi, fi ns ara per ells desconegut. Sincerament, en moltes ocasions donava la sensació d’estar treballant amb actors professionals, ja que es notava que uti litzaven real-ment l’imaginari per creure’s la situació i poder així actuar des de la veritat. La tercera fase (post-producció) va constar bàsica-ment en muntar les imatges, el so i trobar la banda sonora adequada...

ALBERT NAVARRO, REALITZADOR DEL CURT

DAVID ARRIBAS, DIRECTOR DEL CURT

Com a conclusió, he de dir que la única cosa que es necessita per fer coses a la vida és senti r-se viu, tenir ganes, il•lusió i afany de superació... i a ells d’això el hi en sobra. Amb afecte a tota la gent d’El Rusc.


15

El racó d’en Picanyol

L’Enriqueta amb l’Albert, el realitzacdor

Enriqueta: Em va agradar estar amb en David i l’Albert i m’agradaria fer una altra pel•lícula. Encara me’n recordo del que havia de dir.

Magda: Al principi tenia molta por que no em sortí s bé i em posava nerviosa en els assajos, sobretot el dia de la gravació, a més feia molta calor! Però m’alegro de que hagi sorti t tan bé i tornaria a fer-ne una altra.

Jaume: Aquest any ha sigut el que més m’ha agradat. Sorti a amb el puro assegut a la butaca... després l’Enriqueta i la Magda, en José Mª i en Gual... ens ho vam passar molt bé.

Júlia: Faria una altra pel•lícula amb en David. M’agrada molt actuar i que em gravin. Jo feia de criada. Al principi em va costar una mica i vam haver de repeti r algunes escenes, però després va anar molt bé.

José Mª: Hacía de gàngster i tocaba la guitarra. Me lo paso muy bien actuando!

Moments del rodatge

Sessió de maquillatge abans de començar a rodar

Llums, càmera... acció !!

El talent de ser,el plaer d’expressar,

la joia de donar i de rebre,la felicitat de veure’s realment reconegut.

Podeu veure el curtmetratge a

www. elrusctaller.blogspot.com

REVISTA Nº 25

Documents

Transcript of REVISTA Nº 25