1

Revista del Montepio de Conductors · número 456 · 1r semestre 2011 · www.montepioconductors.com

La sinistraLitat viària, en xifresL’any 2009 a Les comarques centraLs es van registrar més de 1.400 accidents amb víctimes

2

2

SUMARI CONDUCTORS

MONTEPIO CONDUCTORS · 33

478

1014

1618

2021

4 7

©

ELS ACCIDENTS DE TRÀNSIT, EN XIFRES

NOU CODI PENAL I TRÀNSIT

ENTREVISTA A JORDI JANÉ, DIPUTAT AL CONGRÉS DE DIPUTATS PER CIU I PORTAVEU DE LA COMISSIÓ DE SEGURETAT VIÀRIA

NOTÍCIES DE L'ENTITAT

ENTREVISTA A TONI ELÍAS, CAMPIÓ DEL MÓN DE MOTO2

LES COMESESPAI PER AL MOTOR AL BAGES

MOBILITAT EL MONTEPIO VETLLA PER LES FUTURES INVERSIONS EN MATèRIA DE CARRETERES

LA PROVA: VOLVO S60 KINETIC

ACTUALITAT DEL MOTOR

Reduir l’accidentalitat, responsabilitat de tots

Editorial

SUMARI CONDUCTORSSUMARI

CONDUCTORS

· 33

Joan bertran President

En el reportatge principal d’aquesta revista ens fem ressò de les dades d’accidentalitat a les carreteres de les comarques centrals i de la resta del país durant l’any 2009 en què van per-

dre la vida més de 400 persones. Una dada dura, però positiva si es té en compte que és la meitat de morts que es van registrar l’any 2000 a la xarxa viària catalana. És una tendència que demostra que la conscienciació ciutadana és cada vegada major per lluitar contra la sinistralitat. Les campanyes d’educació viària, les políti-ques de les administracions, la millora de les carreteres, els avanços en la seguretat dels turismes i la presa de consciència per part de tota la societat han fet que la sinistralitat es redueixi notablement, tot i que encara hi ha molta feina a fer.

Resulten especialment preocupants les dades al Bages que reflecteixen la sinistralitat de la carretera C-55 entre Manresa i Cardona i al tram sud entre la capital del Bages i Monistrol de Montserrat. Des del Montepio, com a entitat implicada en la millora de la seguretat viària i la mobilitat, reiterem una vegada més la neces-sitat d’aconseguir el desdoblament d’aquesta via. Una actuació que reduiria notablement els índex de sinistra-litat, però que continua sense tenir una data concreta. La prevenció dels conductors, la vigilància policial i la instal·lació de radars no són suficients. Fins a l’actualitat s’han fet actuacions a la ronda de Manresa a l’alçada de Sant Pau, però esperem que els treballs continuïn durant l’any per millorar la seguretat d’un tram negre. La instal·lació d’una barrera que fa de mitjana entre els dos sentits i de l’indicador electrònic de velocitat fan extre-mar les precaucions als conductors, però només són petits pedaços. Esperarem com es concreten aquest any les millores anunciades fins al nus del Guix.

La comarca pateix una discriminació evident respecte els territoris veïns que afecta aspectes bàsics per la societat com la seguretat viària i el progrés econòmic. Manresa és l’única capital de comarca que no disposa d’una via desdoblada gratuïta que la connecti amb Barcelona. L’entitat seguirà mantenint la pressió a les administracions perquè canviïn aquesta situació, tot i que la conjuntura actual no facilita les inversions en matèria d’infraestructures. Estarem atents perquè la seguretat de tots plegats s’ho val.

Les campanyes de trànsit han d’incidir en les causes que provoquen els sinistres

"La rebuda de Manresa em va fer posar la pell de gallina

11 14

MONTEPIO DE CONDUCTORS. Número 456 - 1r semestre 2011 MANRESA [seu central]: Plaça Sant Jordi, 1 - Tel. 93 877 64 64BERGA: Gran Via, 34 - Tel. 93 822 22 86SOLSONA: Carrer Alcalde Molas, 16 - Tel. 973 48 41 43 Disseny: SOLE & HERNANDEZ Consultors de Comunicació Redacció : CatPress · Publicitat: Publicitat Clarena Fotos: Arxiu del Montepio de Conductors · Impressió: INOM SA Dipòsit legal: B 1.451-1965 · Tiratge: 20.000 exemplars

4

4

REPORTATGE

Els accidents de trànsit, en xifres"El Bages lidera les dades de sinistralitat a la Catalunya central amb diferència"

55

REPORTATGE

"El Bages lidera les dades de sinistralitat a la Catalunya central amb diferència"

MONTEPIO CONDUCTORS

L’any 2009, a les comarques centrals es van registrar 818 accidents amb víctimes en zona interurbana, 29 dels quals van ser mortals, amb 32 morts, 157 ferits greus i

1.092 lleus. A l’espai urbà es van produir 585 sinis-tres amb víctimes, amb set accidents mortals i set morts, 56 ferits greus i 648 lleus. El Bages lidera les dades de sinistralitat a la Catalunya central amb diferència, ja que s’hi van produir 19 de les 39 vícti-mes mortals. La comarca va sumar un total de 613 accidents amb víctimes, a molta distància d’Osona (322), Anoia (299), Berguedà (132) i Solsonès (37). Per aquest motiu s’han accentuat, a les carreteres de la comarca, els controls preventius de trànsit, la instal·lació de radars i les millores en punts conflic-tius per evitar que augmentin aquestes xifres. I en l’espai urbà s’han adequat nous passos de vianants elevats i es treballa en noves pintures en aquells encreuaments on el trànsit de persones és més intens. A l’entorn de les escoles, per exemple, s’han reforçat la majoria dels passos de vianants.

Ràtio més alta

A la Catalunya central, la comarca amb la ràtio més elevada d’accidents registrats per cada 1.000 habi-tants també és el Bages (3,3), seguida del Berguedà (3,2), Solsonès (2,7), Anoia (2,6) i Osona (2,1). Destaca la sinistralitat de la carretera C-55 al tram del Bages sud amb cinc sinistres mortals i a la mateixa via, entre Manresa i Cardona, van produir-se cinc accidents mor-tals més. Unes dades que tornen a justificar les pres-sions del territori, encapçalades pel Consorci Viari de la Catalunya Central -del qual forma part el Montepio de Conductors-, que demanen el desdoblament de la via. Precisament aquest tram sud de la C-55 entre Manresa i Monistrol conserva el desè lloc entre els punts de la xarxa viària catalana amb més concentra-ció d’accidents de trànsit greus i mortals, segons les darreres dades de l’estudi EuroRAP. En el passat 2010 van perdre-hi la vida set persones.

Evolució al territori

Les dades són sensiblement millors que les regis-trades l’any 2008 a les comarques centrals quan es van comptabilitzar 40 morts i més accidents amb víctimes lleus i greus tant en l’espai urbà (601) com interurbà (916). Respecte l’any 2000 es van registrar 43 morts durant les primeres 24 hores, amb 220 ferits greus i 633 lleus. El treball més exhaustiu en

el camp de la recopilació i tractament de les dades també permet un recull més rigorós de les xifres al llarg dels darrers anys. Sobretot les dades que afec-ten els ferits greus i lleus.

Tendència positiva

Al llarg dels darrers anys la societat ha començat a posar fre a la xacra que representen els acci-dents de trànsit i les seves conseqüències entre la població. Els números que recull l’Anuari estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya, corresponents a l’any 2009, indiquen que s’avança en la direcció correcta, però que encara hi ha molta feina a fer en matèria de seguretat viària. L’any passat es van pro-duir més de 24.000 accidents a Catalunya, amb 411 morts (en els primers 30 dies des que es produeix l’accident) i 2.062 ferits greus. La fredor de les dades permet un anàlisi rigorós que evidencia que reduir l’accidentalitat a Catalunya continua sent una assignatura pendent d’una societat avançada en ple segle XXI. Darrera cada víctima hi ha una vida per-duda o malmesa i una tragèdia familiar que obliga administracions i societat a actuar amb responsa-bilitat. La feina feta en el camp de la prevenció i la seguretat viària al llarg dels darrers anys dóna els seus fruits a poc a poc perquè en l’actualitat, i a diferència de no fa pas tants anys, l’ús dels siste-mes de seguretat com el casc, el cinturó o els sis-temes de retenció infantil és superior al 90%. En aquest sentit, també es registra una disminució de les alcoholèmies positives (representen el 5,9% del total) tot i que al 2009 se’n van fer un 21% més que l’any 2008. Nacions Unides calcula, en un informe publicat en les darreres setmanes, que prop d’1,3 milions de persones moren cada any al món com a conseqüència d’accidents de trànsit, i entre 20 i 50 milions resulten ferides.

"El tram sud de la C-55 és un dels punts amb

més concentració d’accidents del país"

Qüestió de números

Els 24.663 accidents amb víctimes que es van registrar a Catalunya durant el 2009 suposen un 0,3% més que l’exercici 2008. Un total de 7.972 van tenir lloc en vies interurbanes, mentre que la majo-ria, 16.691, van ser en vies urbanes. Tot i el lleuger augment dels accidents amb víctimes, s’ha reduït en 25 la xifra total de morts respecte del 2008, fet que suposa una disminució del 6,4%. L’àmbit urbà es manté com a l’escenari del 66% del total d’accidents amb víctimes i també del nombre total de víctimes. I pel que fa al tipus de vehicles implicats, dominen els lleugers tant en vies urbanes com interurbanes. Els accidents són la primera causa de mort dels joves catalans d’entre 15 i 24 anys.

Complint objectius

Malgrat tot, la tendència és positiva i compleix els objectius del Pla de Seguretat Viària 2008-2010. El document es fixa, seguint les directrius europees, reduir a la meitat, l’any 2010, el nombre de vícti-mes mortals registrat el 2000. Amb les dades de 2009, la davallada a Catalunya és del 53 % i per tant es compleixen els objectius i es compta amb un any de marge per continuar millorant les xifres. En relació al nombre d’habitants, el descens de víc-times és del 56%; si es té en compte la mobilitat, la reducció és del 52%; i si es comptabilitza el parc de vehicles, la caiguda és del 62%. No obstant, aug-menta el nombre de ferits lleus en ciutat (1,7%). Per contra, i en clau positiva, retrocedeixen fins a un 6,7% els morts en via urbana i un 6,2% en les zones interurbanes.

Radiografia de les víctimes

En l’àmbit català, la franja d’edat compresa entre els 25 i els 34 anys continua sent la que més víc-times mortals registra, seguint la tendència dels darrers exercicis. I per sexes també es mantenen les dades ja que el 78% de les víctimes mortals

són homes i el 22% són dones. La meitat de les víctimes d’accidents de trànsit en ciutat

continuen sent usuaris de vehicles de dues rodes. La bicicleta augmenta

en un 4,8% la seva par-ticipació sobre el

total de vícti-mes, però el nombre de morts

en aquest mitjà es manté i el de ferits greus es redueix en un 47%. La dada més negativa afecta el col·lectiu de vianants perquè els morts han passat de 38 (2008) a 41 (2009) en zona urbana.

Tipus de vehicles i circumstàncies

Pel que fa als mitjans de locomoció implicats en els accidents amb víctimes, continuen sent majo-ria els turismes amb un 54% dels casos, seguit de les motocicletes (16%), ciclomotors (9%) i vianants (7%). Per altra banda, la velocitat, entesa com a fac-tor que incideix en els sinistres amb víctimes mor-tals i ferits greus, segueix la tendència a la baixa que va iniciar-se el 2006. Les col·lisions són el tipus d’accident més freqüent tant en ciutat (66,9%) com en carretera (57,4%). En l’àmbit urbà, aquest tipus de sinistre ha crescut prop de 7 punts respecte l’any 2008 i els atropellaments també creixen en zona urbana i representen el 36% dels accidents amb morts i ferits greus.

Més causes

Els factors concurrents ajuden a entendre els motius dels sinistres registrats. Conèixer per què passen els accidents ajuda les autoritats del trànsit a incidir millor en les mesures de prevenció necessàries entre la ciutadania. La infracció de les normes de circulació continua explicant la gran majoria dels accidents. En concret, saltar-se les normes de trànsit representa el 41% dels casos, per davant de les errades del con-ductor (20%), les distraccions (15%) i la velocitat ina-dequada (10%). Altres factors com el mal estat del vehicle, la climatologia adversa o l’alcohol i les dro-gues tenen un protagonisme més discret.

Treball exhaustiu

Durant els darrers anys des del Servei Català de Trànsit s’ha treballat de manera exhaustiva per millo-rar la precisió estadística, pel que fa al recull i trac-tament de les dades d’accidents de trànsit. L’anuari és el document de referència i és l’instrument útil per a conèixer amb detall les xifres, tant de vícti-mes com d’accidentalitat. L’obtenció d’aquestes dades ha estat possible gràcies a la tasca diària de les policies de trànsit, dels Mossos d’Esquadra i de les policies locals que han anat tractant i ordenant totes les dades. Al mateix temps, el Servei Català de Trànsit treballa amb la col·laboració dels agents públics i privats per traçar les línies estratègiques que hauran de marcar les polítiques que regiran la seguretat viària els pròxims anys. La redacció dels plans locals de seguretat viària, que va començar el 2006 en múltiples municipis de Catalunya, és un bon exemple d’aquest treball coordinat.

REPORTATGE

7MONTEPIO CONDUCTORS

El passat 23 de desembre van entrar en vigor les modifica-cions del Codi Penal intro-duïdes per la Llei 5/10 de 22

de juny. En aquest comentari farem esment a les que afecten primordial-ment els delictes relacionats amb la circulació i que, per tant, poden afectar més directament els nostres mutua-listes. És principi orientador de la reforma introduir d’una manera més clara el principi de proporcionalitat, de manera que la pena que s’imposi al conductor prengui en considera-ció totes les circumstàncies del cas per tal que resulti adequada i en cap cas desproporcionada o contrària a la finalitat que persegueix la pena. Una altra de les modificacions que la llei introdueix és una regulació més con-creta i àmplia del comís del vehicle quan aquest hagi estat l’instrument utilitzat per a la comissió del delicte, essent aquesta una de les mesu-res per les quals els conductors han mostrat més preocupació. També s’han introduït modificacions en rela-ció a les proves de detecció de dro-gues en els conductors.Tot seguit ho comentarem.

S’introdueix el caràcter alternatiu de la pena de treballs en benefici de la comunitat en els delictes regulats en l’article 379 de conducció a una velo-citat superior a la permesa també pre-senten novetats (en els casos en què se sobrepassi la velocitat permesa en 60km/h en via urbana o els 80km/h en via interurbana o es condueixi sota la influència de substàncies), així com en els regulats en l’article 384 (que s’hagin perdut tots els punts del car-net, que es condueixi sense haver-lo obtingut mai o estant-ne privat per ordre judicial). Fins ara, aquests delic-tes anaven directament lligats a la pena de multa. Amb la reforma, el jutge podrà imposar qualsevol de les penes previstes: presó, multa o tre-balls, amb independència entre elles. L’elecció que el jutge faci de la pena que s’imposarà estarà directament lligada a les circumstàncies del cas, del conductor, antecedents, resul-tats, etc. En definitiva, es pretén que resulti proporcional als fets pels quals es condemna. Es manté, en el cas de l’article 379, la privació del permís de conduir durant un temps superior a 1 i fins a 4 anys.

Pel que fa a la pena de presó, s’introdueix un nou precepte que per-met que, en atenció a les circums-tàncies, es pugui rebaixar el temps d’aquesta pena.

Pel que fa al comís del vehicle, quan aquest hagi estat instrument per a la comissió del delicte és una mesura que es podrà adoptar quan les cir-cumstàncies així ho aconsellin, pro-cedint a la venda del vehicle en la forma legalment regulada. S’entén, per part de la majoria d’ experts, que és una mesura que caldrà aplicar res-trictivament i només en situacions de greu risc o casos en què es mani-festi una especial perillositat, com per exemple reincidents i sobretot multireincidents.

Finalment es regula específicament la prova de detecció de drogues mit-jançant saliva, omplint d’aquesta manera un buit sobre la matèria. La negativa a fer la prova comportarà els mateixos efectes que la negativa a sotmetre’s a la prova d’alcoholèmia (presó de 6 mesos a 1 any i privació del permís de conduir durant un temps superior a 1 any i fins a 4 anys).

nou codi penal i trànsit

Xavier Torras i Vilanova Advocat

7MONTEPIO CONDUCTORS

8Entrevista Jordi Jané, diputat al Congrés de Diputats per CiU i portaveu de la Comissió de Seguretat Viària

ENTREVISTA

8

Vostè va ser president de la Comissió de Seguretat Viària entre 2004 i 2008. Quin balanç fa de

l’experiència?

Considero que va ser molt positiu que per primera vegada es creés en el Congrés dels Diputats una comissió específica sobre seguretat viària i de prevenció dels accidents de trànsit. La seva mera existència va contri-buir a donar major projecció a tots els temes que afecten els conductors i, des d’un punt de vista d’atenció als poders públics, el Congrés dels Diputats va ser un altaveu molt qualificat per donar a conèixer les propostes, no únicament dels grups parlamentaris, sinó també del conjunt d’associacions que tre-ballen activament per a millorar la seguretat viària.

Els feien prou cas la resta de diputats i el Govern?

Sí, i fins i tot vam aconseguir que com-pareguessin ministres més enllà del titu-lar d’Interior (com per exemple Sanitat, Justícia...) i així com altres càrrecs institu-cionals com el Fiscal General de l’Estat o el propi Defensor del Poble.

Hi ha una data concreta per aconseguir un pacte d’Estat per a la Seguretat Viària? Què suposaria aquest acord?

A la pràctica, continua existint un gran con-sens en temes de seguretat viària. No obs-tant, segueix sent necessari construir un Pacte d’Estat entre tots, involucrant des del President del Govern fins al conjunt de la societat civil i associacions que treballen en aquest àmbit. Cal treballar tots en la mateixa direcció perquè l’objectiu compartit és salvar vides i prevenir accidents i malauradament tothom en pot ser víctima. La seguretat viària ens afecta a tots.

En l’actualitat és un dels portaveus de la Comissió de Seguretat Viària. Quines han estat les principals actuacions de la Comissió durant l’actual legislatura?

En aquesta legislatura s’ha aprovat una modificació de la Llei per simplificar el règim sancionador i s’ha treballat activament en el coneixement i abast de tots els accidents

Les campanyes de trànsit han d’incidir en les causes que provoquen els sinistres

9

‘Caldria introduir l’educació viària en els cicles formatius obligatoris i millorar les infraestructures’

de trànsit que es produeixen en l’àmbit laboral (desplaça-ments d’empresa, accidents in itinere). Considero que s’ha d’insistir més en la millora de la senyalització viària i en millorar aquells trams on es concentren més accidents.

Per què la societat admet la sinistralitat a les nostres carreteres com un fet normal?

Crec que això està canviant. Cada vegada hi ha més cons-ciència que els accidents es poden evitar i les campanyes de trànsit han d’incidir, de manera especial, en les causes que provoquen els sinistres.

Quines mesures s’haurien de prendre per continuar reduint les xifres d’accidentalitat?

Caldria introduir l’educació viària en els cicles formatius obligatoris, millorar les infraestructures i col·locar els radars en els llocs on hi hagi més perill, no on sigui més fàcil multar. També són molt importants les accions pedagògiques que es poden portar a terme a través de campanyes institucionals i amb l’ajuda de la pròpia societat civil.

L’estat de les principals vies al país és l’adequat?

No. En ocasions el manteniment no compleix els parà-metres exigits. S’hauran de prioritzar els trams amb més accidents i amb més afluència de trànsit.

Els motoristes continuen pressionant per a l’adequació dels guardarails a totes les vies. En aquest camp es mantindran les accions?

Cal no baixar la guàrdia en la necessària protecció dels vehicles més vulnerables de les nostres carreteres. Tots els guardarails han de tenir un disseny que no comporti un perill per la vida o la integritat física dels motoristes.

Darrerament hem conegut que la circulació de les bici-cletes s’inclourà a la normativa de trànsit estatal per omplir el buit legal que hi havia fins ara. Què suposa-ran aquestes normes?

No conec en detall el projecte de la nova normativa, però és evident que les bicicletes interactuen en el trànsit, són

un element molt vulnerable i cal articular mesures de protecció i d’informació dels drets i deures dels ciclistes.

Els punts negres es mantenen en massa vies i les mesu-res per corregir-los triguen a arribar. La col·locació de radars és una de les primeres mesures. Per què?

La col·locació de radars és preventiva, especialment si són anunciats abans del punt negre. D’aquesta manera el con-ductor coneix la seva existència i intenta moderar la veloci-tat per tal que el radar no es dispari. Aquest canvi d’actitud pot evitar accidents especialment en aquells trams més perillosos.

Quines altres accions es podrien potenciar?

Evidentment, el que cal fer és intentar superar aquests punts negres. Quan l’estat de la via no és adequat cal actuar-hi i buscar sempre la millor solució per a la segure-tat viària.

En aquest sentit, el tram del Bages sud de la carretera C-55 presenta un dels índex de sinistralitat més alts de l’Estat. Per què no es desdobla d’una vegada per totes?

En aquests moment s‘està abordant un procés de modifi-cació puntual d’aquesta carretera. Lamentablement, en els anys de govern tripartit no es va prioritzar el desdoblament i ara el context econòmic és més difícil.

Manresa és l’única ciutat mitjana que no disposa d’autovia gratuïta cap a Barcelona. Com s’explica aquest greuge?

Els catalans patim molts greuges en matèria de peat-ges. L’Estat ha promès autovies gratuïtes, s’han fet en altres territoris fora de Catalunya i aquí seguim patint una situació discriminatòria. Justament ara, en un con-text de greu crisi econòmica i de creixement de la des-pesa pública, serà més difícil avançar en aquests objec-tius, però hem d’intentar introduir bonificacions dels peatges per trams per a aquells usuaris habituals i per als fluxos comarcals.

Comprèn les pressions del territori i de les associacions de conductors com és el cas del Montepio per canviar aquesta situació?

Són totalment comprensibles i fan d’altaveus de les neces-sitats que en aquest àmbit tenim. Des de la societat civil i des de les associacions sempre s’han de fer propostes positives que ens ajudin a superar les situacions de greuge i prioritzin aquelles infraestructures més necessàries per al territori i per la seguretat viària.

ENTREVISTA

MONTEPIO CONDUCTORS

10

NOTÍCIES

10

1 0

Món Sant Benet va acollir el darrer cap de setmana del mes de maig l’assemblea de l’IMCAE, l’associació d’entitats automo-bilistes més important de tot l’estat, amb

170.000 associats i presència a nou comunitats autò-nomes. El Montepio de Conductors de Manresa va ser l’amfitrió d’una trobada que va servir per intercanviar punts de vista respecte temes d’actualitat que afecten el sector, com la nova llei de seguretat viària.

Les activitats relacionades amb la trobada anual de l’IMCAE van començar amb una jornada tècnica, que van presidir Julio López, president de l’IMCAE; Jaume Pera, sotsdirector general de Política Financera i Assegurances de la Generalitat; Cristóbal Sarrias, director jurídic de la Federació de Mutualitats de Catalunya; i el propi president del Montepio de Manresa, Joan Bertran.

La trobada va aplegar una cinquantena de delegats. Els parti-cipants van fer una valoració de la nova llei de seguretat viària i van coincidir en destacar-ne l’excessiu afany recaptatori, en la mateixa línia prèviament també ho havia fet el Montepio.

Les seves dades, aL dia

El Montepio recorda a tots els socis que en cas de canvi de domicili o de qualse-vol altra dada personal s’avisi

ràpidament l’entitat. El Montepio es vol assegurar que a tots els socis els arribarà la revista o qualsevol altra comunicació. Ens podeu fer saber tots els vostres canvis personals a tra-vés del telèfon 93 877 64 64. L’entitat aprofita per recordar als socis que dis-posin de correu electrònic que poden rebre tota la informació i actualitat del Montepio, així com les promocions que periòdicament porta a terme la nostra entitat.

L’assegurança i la iTv

Des del Montepio de Conductors es demana a tots els socis que disposin del rebut de l’assegurança del seu vehi-cle en el moment de passar la inspec-

ció tècnica de vehicles. Amb la modificació de l’article 65.7 de la llei 18/2009 de Trànsit del 23 de novembre els tècnics de la ITV poden

consultar de manera telemàtica la vigència de l’assegurança de cada vehicle sense la necessitat de disposar físicament del rebut. Tot i això, és recomanable portar-lo sempre amb la resta de la documentació necessària per poder circular.

el montepio va reunir a sant benet una cinquantena de representants d’associacions d’automobilistes de tot l’estat

NOTÍCIES

ASSEMBLEA IMCAE

NOTÍCIES

1 1

Reconeixement al millor expedient de la FUB

En un acte que ja ha esdevingut tota una tradició, el Montepio ha reconegut un any més l’expedient més brillant del darrer curs impartit a la Fundació Universitària del Bages. En l’acte d’entrega dels

diplomes del curs 2009-2010, que va tenir lloc al teatre Kursaal enmig d’una gran expectació, el president de l’entitat, Joan Bertran, va lliurar la beca a l’estudiant Raquel Triano Expósito, diplomada en Infermeria, que va obtenir les millors notes del centre.

Renovació més àgil del permís de conduir

Des del passat mes de novembre Trànsit ha introduït novetats amb l’objectiu de fer més àgil tot el procés de renovació dels permisos de con-

duir. Des d’aquesta data els centres mèdics ofi-cials autoritzats per a la renovació dels carnets tramiten tota la documentació a través de via telemàtica. A més, Trànsit també els propor-ciona de manera immediata part de les dades que té sobre totes les persones que sol·liciten la renovació del permís de conduir i s’especifica si tenen algun impediment per a poder reno-var-lo, sense concretar el motiu, que només serà notificat a l’usuari. En aquells casos en què els centres mèdics no poden tramitar els per-misos, els interessats s’han de dirigir directa-ment a Trànsit. El nou sistema facilita la feina d’aquests centres i simplifica els tràmits als

conductors que ara reben el nou carnet de conduir al

seu domicili en un termini màxim de sis setmanes.

Una de les altres nove-tats fa referència a la

fotografia del carnet que actualment

ja es fa través d’una webcam.

La Jornada de seguretat viària treballarà la prevenció entre els futurs conductors

El Montepio dedica la Jornada de Seguretat Viària d’aquest 2011 a fomentar els valors de la prevenció entre els futurs conductors. La sessió s’adreça als joves d’entre 17 i 18 anys, unes persones que estan,

en molts casos, a punt de convertir-se en conductors. Per això es pretén sensibilitzar-los de les conseqüències que poden tenir els seus actes a través de les taules rodones en què participaran diferents experts que faran servir imatges i vídeos per il·lustrar les seves explicacions.

La jornada tindrà lloc el proper 16 de març a la seu de l’entitat i comptarà amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit, el SEM, la Fundació Institut Gutmann, Mossos d’Esquadra, Policia Local, Bombers de Manresa i Autoescola Font. El programa també inclou un simulacre d’accident a la plaça Sant Jordi en què participaran tots els agents que intervenen quan es produeix un sinistre.

1 1

1212

1 2

suport als actes de La Marató de Tv3

L’entitat s’ha afegit aquest any per primera vegada a la comissió ‘Manresa Mobilitza’t amb La Marató’ que va orga-

nitzar amb èxit tot un seguit d’actes a la capital del Bages durant els mesos de novembre i desembre. Aquest any, La Marató de TV3 es va dedicar a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides i va tornar a aconseguir una gran mobilització de la ciutadania i una recaptació supe-rior als 21.000 euros en els actes organitzats per aquesta comissió. El programa d’activitats a Manresa va comptar amb una bona partici-pació. Des del Montepio es valora positivament l’experiència de treba-llar amb altres entitats en aquesta causa benèfica que es repetirà de cara als propers anys. La Cursa per la Vida pel centre de la ciutat, el fes-tival de Nadal del Casal Cultural de Dansaires Manresans i una flashmob amb persones amb cadira de rodes van ser alguns dels actes destacats. Manresa i la resta de la comarca van respondre per setè any consecutiu a la crida de la comissió.

La part més vivencial es va posar de manifest en el decurs de la xerrada que es va fer a la sala d’actes de la FUB en la qual van prendre part persones afectades per aquestes lesions.

suport als actes de La Marató de Tv3

L’entitat s’ha afegit aquest any per primera vegada a la comissió ‘Manresa Mobilitza’t amb La Marató’ que va orga-

nitzar amb èxit tot un seguit d’actes a la capital del Bages durant els mesos de novembre i desembre. Aquest any, La Marató de TV3 es va dedicar a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides i va tornar a aconseguir una gran mobilització de la ciutadania i una recaptació supe-rior als 21.000 euros en els actes organitzats per aquesta comissió. El programa d’activitats a Manresa va comptar amb una bona partici-pació. Des del Montepio es valora positivament l’experiència de treba-llar amb altres entitats en aquesta causa benèfica que es repetirà de cara als propers anys. La Cursa per la Vida pel centre de la ciutat, el fes-tival de Nadal del Casal Cultural de Dansaires Manresans i una flashmob amb persones amb cadira de rodes van ser alguns dels actes destacats. Manresa i la resta de la comarca van respondre per setè any consecutiu a la crida de la comissió.

La part més vivencial es va posar de manifest en el decurs de la xerrada que es va fer a la sala d’actes de la FUB en la qual van prendre part persones afectades per aquestes lesions.

NOTÍCIES

1 2

aliança estratègica del Montepio amb autoescola Font, a solsona

El Montepio de Conductors, amb una àmplia implantació a la Catalunya Central, ha reforçat el seu paper d’entitat orientada a ofe-

rir serveis a la ciutadania, amb una aliança estratègica a Solsona amb Autoescola Font.

Des de finals d’any, Montepio i Font comparteixen punt de servei de Solsona, amb una cartera de produc-tes complementària, que va des dels cursos de formació a la conducció i seguretat viària, revisions mèdiques, les assegurances, el suport als conduc-tors, etc. L’acord fa que aquesta oficina situada al carrer Alcalde Molas 16, pro-porcioni uns serveis integrals als con-ductors i d’altres serveis vinculats a l’àmbit de les assegurances.

A partir del moment en què es va fer efectiva l’aliança, el referent del Montepio a Solsona és al carrer Alcalde Molas.

Nous assessoraments en el camp laboral i fiscal

El Montepio de Conductors amplia la seva cartera de serveis més enllà de l’assessorament en totes aquelles qüestions

relacionades amb la circulació i el tràn-sit de vehicles. L’entitat fa un pas enda-vant i oferirà assessorament laboral, econòmic i fiscal gràcies a un acord establert amb el despatx Jesús Feliu Consultors. A través d’aquesta entesa, els socis de l’entitat tindran condicions avantatjoses en les consultes jurídiques i tècniques d’aquesta matèria. L’acord permetrà als socis del Montepio dis-posar d’una primera consulta jurídica i tècnica gratuïta en una decisió estratè-gica que pretén millorar la prestació i realització dels serveis que s’ofereixen des de les dues parts.

Jesús Feliu Consultors és un equip de professionals especialitzat en les àrees de consultoria econòmica, jurídica i tècnica. En el terreny laboral, s’ofereix assesso-rament en aspectes com la contractació laboral, reestructuracions, tancaments parcials, procediments davant Seguretat Social, prevenció de riscos laborals, etc. I en el camp econòmic i fiscal, els socis del Montepio es podran asses-sorar en el camp de la pla-nificació econòmica, com-pres, proveïdors, creació de cadenes, assessoria i optimització fiscal, modi-f icac ions

legislatives, exempcions fiscals, etc. Les consultes aniran a càrrec d’un professio-nal de Jesús Feliu Consultors i es faran a les pròpies oficines del Montepio.

1 3

el montepio, servei de proximitat

NOTÍCIES

L’entitat compta amb una àmplia xarxa de delegacions arreu del territori de les Comarques Centrals per oferir un servei de proximitat a tots els socis i sòcies. Les seus principals es tro-ben ubicades a Manresa, Berga i Solsona, però el Montepio

disposa de prop de 30 delegacions, les dades de les quals podeu consultar a continuació: Premis de la

campanya comercial per als delegats

Coincidint amb les passades festes de Nadal, el Montepio ha premiat els delegats de l’entitat que han aconseguit

els objectius comercials fixats. En el marc de la campanya comercial s’han entregat uns pernils a Núria Tasias i Ro-ser Malagarriga, en representació de les delegacions de Sallent i Navàs, res-pectivament. El president de l’entitat, Joan Bertran, i el cap de l’àrea de dele-gacions de la junta del Montepio, Joan Cots, van entregar els pernils.

Delegació Direcció Telèfon

Manresa Plaça Sant Jordi, 1 93 877 64 64

Berga Gran Via, 34 93 822 22 86

Solsona Alcalde Molas, 16 973 48 41 43

Abrera Mirafolres, 11 93 770 26 71

Artés Mig, 17 93 830 57 32

Bagà Bellver, 33 93 824 41 05

Balsareny Jacint Verdaguer, 8 93 839 62 26

Borredà Manresa, 27 93 823 91 55

Calaf Plaça Alta Segarra, 23 93 868 02 88

Castellar de n'Hug Xalet Portell 93 825 70 40

El Borràs Pau Claret, 45 93 834 10 03

Fonollosa Major, 4 93 836 60 55

Igualada Avinguda Barcelona, 13 93 803 74 34

La Pobla de Lillet Segon de Corominas, 4 93 823 61 93

Monistrol de Calders Torrent, 11 93 839 90 50

Callús Carretera Cardona, 54 93 836 00 85

Prats de Lluçanès Pau Casals, 36 93 856 00 09

Sallent Prat de la Riba, 35 93 837 02 03

Sant Fruitós de Bages Apartat de Correus, 29 93 876 91 78

Sant Joan de Vilatorrada Sant Valentí, 6 93 876 44 68

Sant Llorenç de Morunys Plaça de las Heras, 1 973 49 21 76

Sant Salvador de Guardiola Marcet, 2 93 835 41 49

Sant Vicenç de Castellet Eduard Peña, 16 93 833 12 60

Santa Maria d'Oló Josep Sauleda, 14 93 838 52 20

Súria Plaça Francesc Blancer, 1 93 868 25 24

Avinyó Plaça Major, 4 93 838 73 30

Navarcles Prat de la Riba, 14 93 827 02 69

Santpedor De la Vall, 26 93 832 00 72

Súria Plaça Francesc Blancer, 1 93 869 46 77

Casserres De la Creu, 63

Navàs Pau Casals, 67 93 839 13 30

seu central

1 3

OFICINES

14

1 4

ets una persona que tens molts seguidors, que valoren la teva feina i et tenen tota la confiança. Què els dones per què et tinguin aquesta estima?

A banda de triomfs és important aportar alguna cosa més. M’agrada que els meus seguidors se sentin propers. Volen saber com sóc jo i sentir-se propers a mi.

Com ho feu, doncs?

Rebo missatges des de tot arreu del món: Austràlia, Estats Units, etc. La meva pàgina web és impor-tant, però també el facebook, que permet incre-mentar aquest sentiment de proximitat. Ara hi ha un facebook que es diu el ‘Rincón de Toni Elías’ que no sé ni com ho fan, però tenen molta infor-mació i està sempre molt actualitzat. Es mereixen que els feliciti. Actualment és molt més fàcil que em puguin conèixer més enllà de les motos, com a persona, com a aficionat a les bicicletes, etc.

ENTREVISTA

1 4

campió del món de moto2toni elías

Entrevista

Toni elías es planteja nous reptes en un moment àlgid de la carrera esportiva, després d’haver assolit el mundial de Moto2el nom d’elías és sinònim de motociclisme des de fa tres generacions. després d’una dilatada tradició familiar vinculada a aquest esport, ara és un moment dolç en l’especialitat del motociclisme de veloci-tat gràcies al campionat del món de Moto2, assolit pel Toni elías Justícia. És una de les cares més ama-bles del gran circ que és el mundial de motos, amb un entorn familiar, que li dóna escalf i suport en tot moment, i amb una ciutat, Manresa, que l’empeny a assolir els reptes més importants.

1 5

Per a un pilot ja experimentat, la percepció de risc deu créixer, no?

Jo sempre he tingut viu el concepte del risc. L’experiència, però, es nota d’una forma clara. Amb 18 anys, al circuit, feia alguna cosa de la qual després em penedia. Ara, amb tot el rodatge, les coses es fan pensant més...

Més enllà dels circuits, què t’agrada fer?

Sóc una persona de família, d’amics, de practicar qualsevol esport. Sóc molt esportista. Encara que sigui només entrenar, ja m’agrada.

Una vegada assolit el mundial, et va sorprendre la rebuda que et van fer a Manresa?

No m’esperava una rebuda tan espectacular, tan grossa, amb tanta gent i tantes motos. La veritat és que se’m va posar la pell de gallina.

Fent una ullada a la realitat de l’esport del motociclisme a Catalunya i a l’estat es detecta un important planter que va empenyent...

Sí, hi ha molta afició i des de ben joves se’ls forma i prepara molt bé. Hi ha moltes categories de promo-ció i això fa que tinguem assegurat motociclisme per molts anys. Les noves fornades ens proporcionaran èxits.

Tu també vas ser dels que van començar ben jovenet. Hem vist alguna foto amb set anys, al costat d’una pocket bike.

Sí, entre la tradició familiar i les competicions de la Federació Catalana vaig poder endinsar-me en aquest esport. Des de fa molts anys hi ha una feina molt destacable, tant de la Federació com

del RACC, la qual cosa ens ha situat a dalt de tot. És evident que hem de continuar en aquesta línia de suport als joves.

aviat arribaràs als 28 anys i ja en fa deu que vas començar al Mundial. Podem dir que ara estàs en un bon moment, en la teva maduresa esportiva?

Em sento jove, però amb experiència. He de saber aprofitar el moment en què em trobo. Jo sóc dels que em veig pilotant moto amb 36 o 37 anys a un nivell d’alta competició, com ja han estat capaços

de demostrar alguns pilots.

i acabada l’etapa com esportista en actiu, què preveus fer?

Encara és aviat, però sempre me n’he anat sortint dels objectius que ens hem plantejat. Als 17 anys, quan vaig deixar els estudis, vàrem pensar que provaríem tres anys l’alta competició i després decidiríem el futur. El món del motoci-clisme m’ha anat bé i m’hi trobo perfec-tament. Sempre he après molt. El mun-dial i tot el que comporta ha estat i és

una gran escola de vida. He après a espavilar-me en molts àmbits.

i què hem d’esperar d’aquest proper mundial?

Tornaré a Moto GP, però tothom sap que per ser competitiu cal estar en un equip oficial i que enguany no el tindré. Serà un any de traspàs, en el qual hauré de treballar fort i assolir bons resultats per poder formar part d’un equip oficial.

ENTREVISTA

1 5

“La rebuda de Manresa em va fer posar la pell de gallina”

MONTEPIO CONDUCTORS

toni elíasEntrevista

1616

1 61 6

El Bages disposa d’una masia que data del segle X amb una finca de més de mig miler d’hectàrees de terreny i una seixantena de quilòmetres de pistes forestals. L’espai de les Comes configura un escenari ideal per als amants del motor que poden desenvolupar testos i organitzar presentacions de tot tipus de vehicles.

La finca està situada al terme municipal de Súria, s’hi accedeix des de la carretera C-55 i respon de manera fidel a la tradició de motor d’un territori que ha vist créixer i triomfar pilots que s’han fet un nom en el món de l’alta competició. Una d’aquestes persones és l’expilot d’enduro Pep Vila, l’autèntica ànima de les Comes. Vila recorda que ‘al principi organitzàvem testos i proves per a les principals marques on podíem, demanant permisos per tallar carreteres i fent un munt d’equilibris fins que ens vam plantejar crear el nostre espai que ens servís de base’. Des de 1989 l’equip de Pep Vila va assumir l’organització dels testos del Camel Trophy, ‘i a partir de 1996 ja vam organitzar les primeres activitats de motor a les Comes’. L’espai, a una hora de la capital catalana i de l’aeroport del Prat, és referent en el terreny del 4x4 per a moltes marques, de la mateixa manera que ho són en el camp de l’asfalt els circuits de Montmeló i Jérez, per exemple.

LES COMES

esPai PeR aL MoToR aL BagesLES COMESesPai PeR aL MoToR aL BagesLES COMES

1 7MONTEPIO CONDUCTORS 1 7

LES COMES

Experiència contrastadaDes de l’any 1996 la finca compta amb una àmplia experiència en l’organització i acollida d’esdeveniments de motor. ‘El terreny i l’orografia ens ajuden, tenim turons, pujades i baixades i els més de 60 km de pistes forestals són ideals per als fabricants’, confessa Vila. En aquest sentit, des-taca la ‘Land Rover Party’ que convoca cada mes d’octubre mig miler d’aficionats als vehicles tot terreny de la marca britànica. Els participants cir-culen per circuits d’aventura i habilitat en plena natura, aprenen noves tècniques i trucs de conduc-ció en classes teòriques, assisteixen a demostra-cions espectaculars i coneixen les claus per a una conducció més sostenible. ‘Som l’únic espai de la península reconegut com a ‘Land Rover Experience Center’ i això ens fa estar a l’última de tot allò que envolta el 4x4’, apunta Pep Vila.

Múltiples activitatsLa finca també és escenari dels testos dels vehi-cles de competició que més tard disputen proves com el Dakar o el Campionat del Món de Ral·lis.

En el vessant institucional, des de fa vuit anys les Comes acull amb èxit la presentació de la cam-panya d’estiu de la Diputació de Barcelona contra els incendis forestals. I, com a novetat, des del passat desembre el complex programa l’Endu-roc, una nova cursa enduro que vol ser referent al sud d’Europa i que tancarà la temporada d’enduro cada desembre després del pont de la Constitució. ‘Ens hem de moure constantment’, expliquen des de la finca.

Espai versàtilMés enllà dels actes relacionats amb el motor, les característiques de la masia també permeten la celebració de convencions, festes, seminaris, jornades i reunions d’empresa. ‘L’actual moment econòmic ens obligar a estar atents i buscar noves potencialitats per a l’espai’, reconeix Vila. Des de Les Comes es treballa amb la complicitat de Món Sant Benet amb la voluntat de trobar nous públics per a l’espai. La finca ha estat restaurada i disposa de sala de conferències, menjadors i una piscina exterior oberta a l’estiu.

esPai PeR aL MoToR aL BagesLES COMES

1818

1 8

MOBILITAT

1 8Eix Diagonal, l'entorn de Manresa

El Montepio, com a entitat implicada en la millora de la seguretat viària i la mobili-tat, es manté atenta a les decisions de la Generalitat en matèria d’inversions a les

carreteres de la Catalunya Central. El Montepio és sensible a les demandes de la societat que reivindica històricament unes infraestructures a l’alçada de les necessitats del territori i pressiona les administracions perquè siguin sensibles a les peticions de la ciutadania i dels agents experts. Manresa i la resta de la comarca continuen en una posició de desavantatge respecte d’altres territoris i continuen sense disposar d’una auto-via gratuïta fins a la capital catalana. Sota el parai-

gües del Consorci Viari de la Catalunya Central, que també lideren Consell

Comarcal del Bages i Cambra de Comerç, es mantenen reunions

periòdiques amb el departament de Política Territorial i Obres Públiques.

El Govern planeja el desdoblament del tram de la C-55 entre Manresa

i Castellbell i el Vilar. En aquest tram s’ha previst l’execució d’una autovia

que connectarà amb l’Eix Tranversal al nord de Manresa. El passat mes de

juliol es va aprovar definitivament l’estudi informatiu, però els terminis per afrontar el pro-jecte de l’obra amb garanties continuen sent tota una incògnita. A l’espera de l’obra, l’entitat valora positivament l’avançament del desdoblament en aquells punts més conflictius com és el cas de la ronda de Manresa entre el nusos de Sant Pau i el Guix. Fins ara s’ha col·locat una barrera de segu-retat de formigó per separar els dos sentits de cir-culació i un indicador digital de velocitat al punt quilomètric 27, un dels punts negres que registren més accidentalitat al territori. El Montepio aplau-deix aquesta actuació que millora la seguretat d’aquest tram tan conflictiu, però espera que les obres a la ronda comencin el més aviat possible.

1 9

Porta'ns un nousoci i us farem aquest regal a tots dos

1 9

MOBILITAT

Un cop s'hagi fet efectiva l'alta com a soci de Montepio, els dos rebran en el seu domicili kit d'eïnes. Promoció vàlida fins a esgotar existències.

PUBLICITAT

Eix Diagonal, l'entorn de Manresa

Dades esfereïdores

Les demandes de l’entitat a les autoritats tenen una explicació. Des de l’any 2002 i fins a finals del 2010 es van registrar un total de 98 víctimes mortals als trams de la C-55, entre Manresa i Abrera, i de la C-58, entre Castellbell i el Vilar i Terrassa. Les xifres del Servei Català del Trànsit de ben segur que es queden curtes perquè només es tenen en compte les morts en les primeres 24 hores des que es pro-dueix el sinistre. El tram de l’Eix del Llobregat entre Manresa i Castellbell suporta una gran densitat de trànsit amb més de 27.000 vehicles que hi circulen diàriament. El màxim exponent d’aquesta congestió de trànsit es manifesta al terme de Manresa amb una intensiva mitjana diària de poc més de 32.400 vehicles.

Eixos Transversal i Diagonal

El trams pendents de l’Eix Diagonal entre Igualada i Manresa es troben en una fase de construcció avançada. Els treballs són visibles a l’entorn del Suanya i fins a la zona que enllaçarà amb la C-25. Durant el primer semestre de 2012 la nova C-37

hauria de ser ja una realitat. La via unirà Vilanova i la Geltrú amb la capital del Bages en poc més de 60 minuts. I pel que fa a l’esperat desdoblament de l’Eix Transversal, s’han intensificat les obres en el tram entre Vic i Girona, mentre es continua a l’espera que s’iniciïn els treballs en direcció a Lleida. Es preveu que tota la carretera estarà des-doblada l’any 2013.

El repte del tren

El Montepio, a través del Consorci Viari de la Catalunya Central, també està a l’expectativa de les millores llargament reivindicades a les línies de Rodalies i de Ferrocarrils de la Generalitat que enllacen Manresa amb Barcelona. Pel que fa a la línia de Rodalies, es preveuen millores a mitjà termini que escurcin el temps de trajecte. La construcció del túnel de Montcada, l’adequació d’una tercera via entre Sabadell Sud i Cerdanyola del Vallès i el desenvolupament d’intercanviadors haurien de permetre reduir el temps de trajecte fins als 50 minuts. L’entitat es manté atenta al compliment d’aquest pla d’inversions.

2020

Més compacte, més agressiu, menys burgès...

El nou S60 no té res a veure amb els Volvo que

havíem conduït fins ara. Les línies de la carrosseria

ja són tota una declaració d’intencions: el morro

afilat, una graella immensa que sembla voler devorar l’asfalt i, a

la part del darrere, un tercer volum molt petit (com ho demostra

una capacitat de maleter per sota de la mitjana del seu segment,

només 380 litres) no enganyen pas. En definitiva, un cupé de

quatre portes. Amb el nou S60, Volvo trenca el seu classicisme

estilístic, i del disseny racional en què tot girava al voltant de

la seguretat (aspecte en què el model suec continua sent tota

una referència, ara ho explicarem) passem a unes línies més

agosarades, que busquen el cos a cos amb rivals més espor-

tius com ara el BMW Sèrie 3, l’Audi A4 o l’Alfa Romeo 159.

I el cert és que aquest canvi d’aparença va acompanyat

d’un canvi radical de comportament a la carretera. El Volvo

S60 ens planteja una conducció molt més intensa i diver-

tida que la del seu predecessor. I encara més segura.

Interior protector

La sensació que accedim a un vehicle d’alta qualitat en entrar al nou S60 es confirma en alguns detalls d’acabat que no són gaire comuns: per exemple, els materials de revestiment plàstic tenen una capa d’escuma tova, fins i tot els de zones de l’habitacle que no se solen tocar. També s’agraeix que els seients, a part de ser còmodes, tinguin uns recolzacaps que es puguin fer servir de debò i no siguin només un element decora-tiu que només actua en cas d’accident. El confort de marxa és, doncs, un dels grans actius d’aquest Volvo, que té un aïllament acústic notable. Hi ha altres aspec-tes interiors del nou S60 que ens han agradat molt. Per exemple, que la pantalla central mostri visualment el moviment que estem fent amb el comandament del volant quan estem buscant manualment una emissora de ràdio, ja que d’aquesta manera trobar el dial desitjat és bufar i fer ampolles.

UN CUPÉ CaMUFLaT

2 0

VOLVO S60KINETIC D3 163 CV GEARTRONIC

LA

PR

OV

A

Jo

an r

ossi

nyol

PUBLICITAT

2 1

Al capdavall de la consola hi trobem tres botons que fan per fectament visible que estem al volant d’uns dels cotxes diguem-ne més pre-visors del mercat pel que fa a seguretat: aquests tres botons permeten connectar o des-connectar un avisador acústic de canvi de carril involuntari, un altre dispositiu (City Safety) ideat per evitar envestir un vianant o un altre vehicle (que atura el Volvo si el conductor no ho fa i que també inclou un avisador d’alerta visual que projecta una llum taronja o vermella a mesura que ens anem acostant a l’objecte o vehicle que tenim al davant) i l’avisador acústic d’aparcament. Volvo ofereix en opció una càmera posterior d’ajuda a l’aparcament.

Tot conduint el nou S60 ens sentim constantment prote-gits pel sistema BLIS, de detecció de presència d’un vehi-cle en l’angle mort del camp visual dels retrovisors (dotats d’una càmera). Un petit testimoni de color taronja instal·lat al muntant interior del retrovisor s’encén cada vegada que troba un vehicle o persona en l’angle mort.

Comportament propi d’esportiu

Accessoris Manresa ens ha facilitat una unitat de la versió inicial de la gamma de gasoil de l’S60, impulsada per un cinc cilindres en línia turbodièsel 2.0 de 163 CV que, la veritat, sembla que tingui una vintena més de cavalls que no pas els que declara el fabricant. Empeny amb ràbia des del ralentí i recupera amb rapidesa en marxes llargues.

En resum, que no ha d’envejar res als millors turbodièsel del seu segment, amb una mitjana de consum moderada pel que és habitual a Volvo, gràcies en part a la reducció del cubicatge.

Les sensacions al volant d’aquest nou model de la casa sueca sorprenen per la seva vivacitat. Res de balancejos en el pas pels revolts i independentment de la velocitat a què circulem. Parlem, en definitiva, d’un comportament gai-rebé esportiu, acompanyat, gràcies a una direcció molt més directa, d’una agilitat de reaccions que no havíem vist en cap dels Volvo que havíem conduït fins ara. El nou Volvo S60 té, doncs una pila de nous arguments per poder-se convertir en un gran èxit comercial per a la marca sueca.

2 1

fitxa tÈcnica voLvo s60 Kinetic

Motor davanter transversal, turbodièsel

Cilindres/cubicatge 5 en línia, biarbre, 20v, 1.984 cc

Potència 163 CV / 3.000 rpm

Parell màxim 400 Nm/ 1.400 rpm

Alimentació injecció directa, turbo, intercooler

Frens de davant, discos autoventilats

Frens de darrera, discos

Longitud 4.628 mm

Dipòsit 68 l Maleter 380 l

Velocitat màxima 215 km/h

0-100 Km/h 9,2 s

Consum 5,9 l / 100 km

Emissions CO2 (g/Km) 154

Preu (Euros) 34.402 €

El Juke és, amb tota segu-retat, l’automòbil més avantguardista que ha sor-tit a escena en els últims

anys. Realment es fa mirar. Sembla un totcamí o fins i tot un 4x4 petit, però en realitat no és ni una cosa ni l’altra, sinó que Nissan l’ofereix com a alternativa als polivalents del segment B per als qui no es confor-min amb un model convencional i vulguin posar-se al volant d’un cotxe de disseny. Probablement, el Nissan Juke s’acabarà disputant un tros d’aquest pastís de mercat amb el nou Mini Countryman.

El Juke s’ha construït sobre la plataforma de cotxes com el Renault Clio o el Nissan Note. Fa una mica més de quatre metres de llargada (4,14) i, tot i que és més alt que la majoria dels seus teòrics rivals, ofereix menys espai a les places del darrere i al maleter (que admet només 207 litres de volum de càrrega). Només és pos-sible tenir més capacitat abatent els seients del darrere, cas en què queda una superfície de càrrega completa-ment plana. La safata inferior del maleter tapa un com-partiment addicional de 40 litres que s’han de sumar al volum de càrrega del portaequipatge.

Encara que neix amb la vocació de cotxe global, els dis-senyadors del Juke han pensat sobretot en el públic europeu, i és per això que tot el procés de creació del nou Nissan s’ha dut a terme al centre d’estil de la marca japonesa a Londres. D’entrada el Juke crida l’atenció perquè desprèn un cert aire d’Infiniti (la marca de luxe de Nissan). Hi trobem detalls d’estil com les manetes de les portes del darrere camuflades, cosa que li dóna una certa aparença de cupé. Nissan afirma que a l’hora de dissenyar la consola central del Juke que hi ha entre els dos seients s’ha inspirat en les formes del dipòsit de gasolina d’una moto. I és cert que té unes formes bom-bades i arrodonides, a part de diferents compartiments on es poden deixar petits objectes.

22

ACTUALITAT DEL MOTOR

2 2

Un dels atractius del Juke és que el preu de la versió d’accés a la gamma se situa en 16.250 euros, mentre que la variant més potent i equipada (impulsada per un motor de gasolina de 190 CV i dotada de transmissió 4x4) és de 24.250 euros.

Tres nivells de motorització

La gamma del Juke ofereix tres possibilitats de tria pel que fa als propulsors: dos motors de gasolina (un 1.6 16v de 117 CV amb tracció al davant i canvi de marxes manual de 5 velocitats, un 1.6 16v Turbo que en rendeix 190 i en què es pot triar entre tracció al davant o transmissió integral i també demanar canvi manual de 6 marxes o bé automàtic XTRONIC CVT) i un turbo-dièsel 1.5 dCi de 110 CV acoblat a una caixa de canvi manual de 6 relacions. El canvi automàtic de la versió més potent és del tipus seqüencial mitjançant variador continu.

L’esquema de suspensió també és diferent segons el tipus de transmissió: en les versions 4x2 la suspensió del davant és independent, tipus McPherson, i al darrere s’hi munta una barra de torsió, mentre que els models dotats de transmissió integral incorporen una suspensió posterior multibraç com la del Qashqai.

El cotxe s’ofereix tant amb roda de recanvi d’emergència com amb kit de reparació de punxades. En cas que s’opti per aquest últim, sota el pis del maleter hi ha una safata per por-tar-hi petits objectes com ara eines o triangles de senyalització, entre d’altres.

Equipament tecnològic

Els Juke més equipats incorporen de sèrie una pantalla tàctil de 5 polzades a la consola que serveix per gestionar el navega-dor, la connexió Bluetooth del telèfon, l’equip de so i la càmera posterior d’ajuda a l’aparcament. En altres versions, aquests dispositius formen part d’un paquet opcional que té un cost de 800 euros.

Si parlem d’equipament tecnològic és perquè els comanda-ments del climatitzador i el sistema de control dinàmic són compartits. La peculiaritat d’aquest sistema, que també té una pantalleta central, és que, quan pitges els botons Climate o D-Mode canvia la decoració i la utilitat dels botons i la seva utilitat. El comandament D-Mode permet regular la duresa de la direcció, la resposta del pedal de l’accelerador i la despesa energètica del climatizador.

Potència_ de 110 a 190 CVPreus_ de 16.250 € a 24.250 €

PUBLICITAT

2 3MONTEPIO CONDUCTORS

PUBLICITAT

24

NOTÍCIES

24

Demana’ns pressupost sense compromís

estalvia el màxim amb les assegurances del montepio

Defensa jurídicaAssistència en viatgeServei d’assegurances

Subsidi de retirada del permís de conduirTramitació de recursos per multes de trànsit

Reclamació de danys materials i corporals

dones

EDAT CAPITAL (mort i invalidesa)

50.000 € 100.000 €

30 68,38 € 136,75 €

40 103,42 € 206,84 €

50 181,12 € 362,24 €

60 426,62 € 853,23 € · Són preus orientatius que poden variar en funció de la professió, la declaració de salut i/o revisió mèdica corresponent.

vida

saLut preus aLLianZ saLut

edat Mensual amb primària

Mensual sense primària

Mensual reembolsament

0-4 55,16 € 49,64 € 67,13 €

5-19 41,35 € 35,83 € 50,56 €

20-44 46,87 € 41,35 € 64,36 €

45-54 52,40 € 46,87 € 82,76 € 55-59 67,12 € 61,59 € 100,24 €

*2 Entrada condicionada a 2 assegurats més, un menor de 50 anys i un altre menor de 30 anys

saLut

Homes

EDAT CAPITAL (mort i invalidesa)

50.000 € 100.000 €

30 92,44 € 184,88 €

40 128,26 € 256,52 €

50 268,48 € 536,95 €

60 682,37 € 1364,74 €

LLar

continent 0 € 18.000 € 24.000 € 30.000 € 50.000 €

0 € 84,73 € 89,08 € 93,48 € 107,84 €

60.000 € 124,64 € 169,42 € 171,58 € 181,51 € 204,32 €

120.000 € 138,03 € 203,35 € 207,21 € 211,25 € 222,56 €

180.000 € 146,61 € 213,52 € 216,73 € 220,54 € 232,31 €

240.000 € 154,21 € 222,72 € 226,49 € 231,11 € 248,04 € ·Preus anuals orientatius per un pis intermig, residència habitual, de 5 anys d’antiguitat situat en una

població de més de 50.000 habitants

contingutLLar

Preus anuals