revista mic mic

Click here to load reader

  • date post

    17-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    239
  • download

    4

Embed Size (px)

description

revista escolar mic mic

Transcript of revista mic mic

  • nm.

    60

    sumari: els altres diuen:

    Kinesiologia educativa a fons:

    Qu s el TEA? mic-mic obre bstia fem escola:

    El projecte Com treballem a laula amb els

    alumnes amb TEA fes clic: www.xenescat.cat coses que es fan

  • EDITORIAL

    NDEX

    Els altres diuen

    Kinesiologia educati-va..............................01

    A fons

    Qu s el TEA?.......03 Mic-mic obre bstia ................................06 Fem escola

    El projecte...............08 Com treballem a laula amb els alumnes amb TEA .........................09

    Fes clic

    www.xenescat.cat...12 Coses que es fan ................................15

    Direcci i coordinaci:

    Comissi Revista Escola uria

    Edici: 60 Febrer 2013

    Buscant una imatge per representar la

    tasca dels mestres i les mestres de la

    nostra escola, ens ha vingut al cap la

    figura dun arbre, un arbre amb un

    tronc fort, robust i ben arrelat on la-

    lumne pugui trobar laixopluc i el su-

    port que necessita. Per la nostra fei-

    na no s esttica, ans al contrari; per

    tal de garantir que cada alumne tingui

    el que necessita, calen nombroses i

    llargues branques que puguin incloure

    tots els aspectes que lafecten. Algu-

    nes han darribar a tot all que fa refe-

    rncia al dia a dia de la classe: progra-

    mar, preparar el material i les activi-

    tats, elaborar informes per a diferents

    serveis, vetllar per circulars i notes...

    Altres, cal que arribin a tot el que afec-

    ta els nens i les nenes en la seva ves-

    sant ms personal (conducta, equilibri i

    estabilitat emocional, suports espec-

    fics....). En aquest cas cal trobar-se i

    reunir-se amb altres professionals de

    dins i fora de lescola per tal de coor-

    dinar-se i treballar conjuntament, defi-

    nint i elaborant els objectius, els su-

    ports, les adaptacions, les estratgi-

    es i les activitats ms adients per a

    lalumne. A nivell intern, cal que el tu-

    tor o la tutora es reuneixi i treballi con-

    juntament amb la resta de professio-

    nals com sn els especialistes

    (logopeda, psicloga, psicopedagog,

    fisioterapeutes i treballadora social) i

    les educadores i educadors, per tal de

    definir litinerari que cal seguir. Un iti-

    nerari on constin els suports i les

    adaptacions i que cal reflectir en una

    programaci individualitzada i en

    linforme. A nivell extern, cal que la

    mestra o el mestre es posi en contacte

    amb professionals daltres serveis.

    Peridicament i coordinats per la psi-

    cloga de lescola, cal assistir a

    reunions de seguiment amb psiclegs i

    psiquiatres del CSMIJ, CSMA, CDIAP,

    professionals de Serveis Socials i de

    lONCE i/o mestres daltres centres en

    el cas que lalumne segueixi una esco-

    laritat compartida, i tamb amb profes-

    sionals del TAC en el cas dels alum-

    nes de TVA. s important tamb el

    contacte amb tots els que treballen

    amb lalumne, monitors de menjador i

    transport, desplai, monitors dhandbol,

    de piscina i altres mestres que tamb

    intervenen en algunes rees, per tal de

    resoldre els problemes que van sorgint

    o definir les pautes dactuaci i els as-

    pectes que cal tenir en compte en ca-

    dasc. Cal tamb establir contactes

    peridics amb les famlies tant per

    informar sobre la programaci i levolu-

    ci del seu fill o filla com per arribar a

    acords conjunts sobre la seva educa-

    ci. No cal dir que aquesta s una fei-

    na que realment ens satisf, i molt.

    nicament esperem que cap decisi

    poltica pugui tombar uns arbres tan

    ben aferrats al terra de la nostra

    escola.

  • els altres diuen

    01

    La kinesiologia educativa o Brain Gym s un nou siste-ma daprenentatge que t en compte totes les capacitats innates dels nens/es. Creat pel Dr. Paul E. Dennison i Gail E.Dennison, pioners en la in-vestigaci sobre el comporta-ment i el funcionament del cervell. Es basa en ls ldic del moviment com a facilitador de laprenentatge i, ja que els nens aprenen de forma natural amb el joc i el moviment. Arran dels seus estudis el Dr. Denni-son va relacionar els diferents exercicis de Brain Gym amb limpacte que tenien sobre la psicomotricitat fina i les habili-tats acadmiques. Est formada per la combina-ci de 26 exercicis senzills i divertits que refora les capa-citats intellectuals perqu uti-litza els dos hemisferis cere-brals. La simplicitat de la seva estructuraci i la facilitat de dur a terme les activitats fa que es pugui aplicar en els diferents contextos de la nostra vida: Dins lmbit esportiu En la resoluci de dificultats

    de laprenentatge En la millora de les capacitats

    per relacionar-se amb el nostre entorn

    Per aprendre a expressar emocions

    En la millora de la memria Per millorar les capacitats ar-

    tstiques i musicals Disminueix lestrs i limpacte

    que les emocions negati-ves tenen sobre nosaltres

    Relaci entre moviment i aprenentatge Tenint en compte que la funci cervell s tridimensional podem afirmar que laprenen-tatge per als nens s ms fcil si s una experincia multisen-sorial i multidimensional. Amb Brain Gym podem apren-dre gaudint, i en conseqn-cia, obtindrem millors resultats en totes les activitats que realitzem. Segons lactivitat que fem esti-mularem ms una zona del nostre cervell o una altra, i cada zona es relaciona amb una capacitat intellectual cog-nitiva. Aix s el que ens per-metr escollir quines activitats sn les ms indicades per a cada nen segons la zona que vulguem estimular, relaciona-da aquesta amb la seva difi-cultat o bloqueig en laprenen-tatge. El nostre cervell controla totes les parts del nostre cos (tots els rgans, tots els msculs, totes les articulacions) a travs dels nervis. De la matei-xa manera podem treballar aquestes parts del cos (msculs i articulacions..) per influir sobre el nostre cervell a

    travs dels mateixos nervis. Aix s possible grcies al fet que aquestes vies neuronals sn de doble sentit, tan descendent (del cervell a larti-culaci - via eferent) com as-cendent (de larticulaci al cer-vell - via aferent).

    Grcies a lestimulaci senso-riomotriu els moviments aporten informaci al cervell a travs dels sentits. El cos respon a estmuls externs gravant en el cervell aquestes experincies per automatitzar les respostes ms repetides fins a fer-les inconscients.

    Principis neurolgics Segons les funcions que realit-za podem dividir el cervell en 3 parts: Cervell Reptili: el de la super-

    vivncia Sistema lmbic: lemocional Crtex-Neocrtex: el racional

    KINESIOLOGIA EDUCATIVA

    Direcci de la informaci en el Sistema Nervis

  • els altres diuen

    02

    KINESIOLOGIA EDUCATIVA

    A causa de les connexions interneuronals totes les parts estan connectades. Quan ms es repeteix un mo-viment, ms automtica s la resposta (capacitat de plastici-tat del cervell), ja que anem generant noves connexions entre les neurones o reforcem connexions ja existents per-qu sigui ms fcil utilitzar-les. Aprenentatge basat en el moviment - Quan els nens se senten relaxats i amb ganes de ju-gar, el seu sistema sensorial shi sent implicat. - En una situaci destrs i tensi existeix una manca de comprensi i una disminuci del aprenentatge. -Laprenentatge efectiu comena amb la conscincia del desequilibri, seguida de lexperimentaci, creaci de noves associacions en la memria i finalment un nou nivell dequilibri aprs. Dificultats en laprenentatge A qualsevol edat s pot gene-rar un bloqueig (estrs, ansie-tat, lesions...). Perdem la ca-pacitat de trobar el nostre equilibri. Les 26 activitats del mtode Brain Gym poden ajudar a eliminar el bloqueig.

    Classifiquem els diferents tipus de bloquejos en 3 grans grups: Dimensi de lateralitat: Discapacitat per a laprenen-tatge, sobretot en la escriptura i lectura. Poden ser diagnos-ticats com a dislxics. Dimensi de lenfocament: Dificultat en la expressi i participaci del procs daprenentatge, TDA, hiperactius Dimensi de concentraci: Si els nens senten estrs sovint sn ms impulsius, es distreuen ms fcilment. Poc autocontrol. Tipus dexercicis Segons la dimensi que volem treballar es classifiquen en: Exercicis energtics Dimensi de concentraci. Per relaxar-se, centrar-se. Preparen lalumne per apren-dre i processar la informaci sense crrega emocional ne-gativa. Activitats destirament Dimensi denfocament. Per enfocar, comprendre, expres-sar-se i prendre iniciatives. Permet moures enrere si vo-lem perspectiva global o enda-vant si volem fer una acci.

    Moviments de la lnia mitja-na Dimensi de lateralitat. Per fomentar la coordinaci sen-soriomotriu, lescriptura, lectu-ra, escoltar i parlar. Conclusions El nen sap quan est bloque-jat i demana ajuda amb el seu comportament. Aprenem a bloquejar-nos des del moment en qu comen-cem a no mourens. Recordeu: laprenentatge s una activitat instintiva Quan latenci funciona, laprenentatge arriba Ddac Pastor Castarlenas Fisioterapeuta col.4159 Especialista en kinesiologia i psiconeuroimmunologia Centre de fisioterpia GLOBAL SALUT c/ la Torre de Claramunt 4, baixos Tel. 93.804.52.27

  • a fons

    03

    QU S EL TEA?

    En els darrers temps sentim a parlar molt dautisme o del Trastorn de lEspectre Autista TEA. A les escoles ha aug-mentat el nombre dalumnes amb aquest diagnstic. Tamb a la nostra escola, des de fa uns anys, sha incrementat el nombre dalumnes amb TEA. Per aquest motiu, ja fa temps que estem aprofundint en l