Revista Mà 20 Osona

u

ENTREVISTA P. 19

“Som a la cua d’Europa pel que fa a l’edat d’emancipació”Entrevista a Eugeni Villalbí,

Secretario de Juventud de la

Generalitat de Catalunya

Amsawar akid Eugini Villalbi

amaru yedjan x ih’udriyyen di

Generalitat n Katalunya

Interview with Eugeni Villalbí,

Secretary for Youth Affairs of

the Generalitat de Catalunya

Interview avec Eugeni Villalbí,

Secrétaire du Département de

la Jeunesse du

Gouvernement de la

Catalogne (Genera-

litat de Catalunya)

x

NOTICIES P. 9

Compartir el temps per compartir coneixements

CULTURA P. 12

Àfrica i Àsia, una nova mirada

Ya hay 53 personas apunta-

das al programa de inter-

cambio de tiempode Manlleu

Temps x Temps

Dinni 53 itarrasen izemmen

ixef nsen di lbarnamaj n

ubedder n wakud di Manlleu

akud deg akud

53 people have already

signed up for the Manlleu

time-exchange programme

Temps x Temps

Il y a 53 personnes inscrites

au programme d’échange de

temps de Manlleu Temps x

Temps

La exposición recoge

pinturas de los viajes que

la autora ha hecho por

África i Asia

Rmas ad yawi tiferwin

zeg utla3 iyetwaggen ghar

Afrika d Asya

The exhibition shows

paintings done during the

author’s travels through

Africa and Asia

L’exposition comprend des

peintures des voyages

que l’auteur a fait en

Afrique et en Asie

5

GRATUÏT

Número 20Desembre 2009www.revistama.cat

“La interculturalidad

tiene que estar pre-

sente en el ambiente”

Itxessa tamusni rebda ad teh’dar di anzewi

“Intercultural-

ism ought to be all

around us”

« L’interculturalité doit être présente dans l’atmosphère »

Una revista

per a tothom,

Agafa’m!!3Premi

Paco Candel,

Premi

Civisme 2008

i Premi

Laus 09

ENTREVISTAP. 4 I 5“La intercultura-litat ha de ser present en l’ambient de l’escola”Miquel Àngel Essomba

Director d’Unescocat

5

Malgrat la desaccele-ració, la crisi no frena l’arribada d’immigrants i el 2009 torna a remuntar

La inmigración que llega ahora

está más orientada a los traba-

jos especializados y calificados

A3raq n rexxu itettef abrid ghar

ixeddamen i ghar yedja cawahid

d yenni id yewyen ixef nsen

The immigrants who are arriv-

ing now are taking specialist

and highly qualified jobs

L’immigration qui arrive

actuellement est plus

axée sur des postes de

travail spécialisés et

qualifiés

REPORTATGE P. 6-7

La crisi

no frena

l’arribada de

nouvinguts

Revista Mà per a conviure a OsonaRevista Mano para convivir en OsonaAr’majalla Fus Hima anem`acher di Osona

Hand Magazine Living together in OsonaMagazine Main vivre ensemble à Osona手杂志为了在欧松纳共同生活

2 Revista MàUn espai de convivència

un espacio de convivenciaamchan iwamachar

a space of communal lifeun espace de cohabitation

3Revista MàUn espai de convivència



Estic fart dels discursos que intenten separar o jerar-quitzar la qüestió social i la qüestió nacional com si fossin dues qüestions o tinguessin dues agèn-cies diferents. L’èxit de la catalanitat, integradora i progressista, és justament aquest: la qüestió social i

la qüestió nacional no són ni tan sols dues cares de la mateixa moneda, sinó la mateixa cara, un mateix fet indestriable. Les societat on la cultura, i els seus elements més identificatius, i les desigualtats socials han circu-lat per vies separades han esdevingut societats fracturades. En trobem diversos exemples: des del fracàs de la tolerància liberal, i el seu multicultra-lisme, anglosaxó, a la fallida de l’integracionisme francès o el “deixà-fer” holandès. Ens equivocaríem del tot si per un moment si entréssim en el joc de prioritzar una qüestió més que l’altre: amb això, si em permeteu la llicència hem de ser 100% gramscians: els elements mate-rials i econòmics i els culturals i identitaris van estretament relacionats i vinclats. El nostre país n’és un gran exemple: Catalunya sols ha avançat socialment quan també ho ha fet nacionalment i sols avança nacionalment quan també ho fa socialment. La construcció de polítiques socials i d’un estat català del benestar és la nostra princi-pal eina d’alliberament i construcció nacional. La nostra principal eina de cohesió social. I també és la principal via per on circula l’adhesió i identifi-cació dels nouvinguts en un projecte de societat compartida. És inútil pensar si és més important la llengua i l’autogovern o el treball i la indústria: com si po-guessin anar per separat! O si és més important la sentència de l’Estatut o sortir de la crisi. Existeix un model català de cohesió social i de viure la diversitat, però no ens podem despistar, que està sustentat en la confluència permanent, en el vincle, dels eixos socials i nacionals. Alguns han volgut enfrontar redistribució (econòmica) i reconeixement (identitari), però és el mateix, no es poden esdevenir un sense l’altre. És la dignitat de Catalunya. Viure-hi bé i sentir-s’hi bé

1

EDITORIAL

EDITORIALCataluña tiene un modelo propio de acogidaAR’MATBA`AKatalunya ghar-s ijj n wac-naw we7des deg usnewju

EDITORIALCatalonia has its own immi-grant reception modelEDITORIALCatalogne dispose de son propre modèle d’accueil

Cesc Poch i Ros

Existeix un model català de cohesió i diversitat?

LA PRÓXIMAPREGUNTA:¿Qué piensas del cambio climático y de la cumbre de Copenhague?

NEXT QUESTION:What do you think about climate change and the Copenha-gen summit?

ASEQSI ID GHAYASSEN:Mamec txez-zared ghar ubedder n an-zewi di tqeccit n umsagar n Copenhague?

LA PROCHAINE QUESTION : Que pensez-vous du change-ment climatique et du sommet de Copenha-gue?

g

La pregunta d’aquest mes:

www.revistama.catwww.youtube.com/revistamatvrevistama.blogspot.com

WebVídeo

Blog

Jo crec que jo encara sóc immigrant perquè la gent autòctona em parla en castellà, em mira com un immi-grant, i fa més de deu anys que visc a Catalu-nya i encara no tinc la nacionalitat espanyo-la. A més, no tinc dret a votar a les eleccions, no tinc dret a col-laborar a la política d’aquest país, no puc defensar del interessos de Catalunya, encara que jo faig molts esfor-ços per integrar-me en la societat catalana, i col·laborar amb als autòctons per portar la senyera catalana mes a dalt.Mustapha Bouziane39 anys. Vic

El sentiment de superioritat dels que hem tingut la sort de néixer en una societat desenvolupada ens ha cruspit la capacitat d’empatia i compren-sió amb els que no han tingut la mateixa fortuna. La vida a vega-des és cruel i precària i tothom ha de tenir la llibertat de lluitar per un futur digne, de la mateixa manera que tothom hauria de sen-tir la responsabilitat de facilitar-los aquest procés sovint dolorós. Ser immigrant depèn, doncs, dels ulls amb els que ens mirem els demés i de la genero-sitat amb la que estem disposats a afrontar la vida.Jordi Molina25 anys. Barcelona

Penso que hi caben varies respostes. Per a l’immigrant, men-tre dura l’enyor i fins que no s’hagi adaptat completament, pre-

domina el sentiment d’immigrant. General-ment aquí parlem dels anomenats primera generació, és a dir, els nascuts fora del país d’acollida, però en cap cas, crec, es pot conside-rar immi-grant als mal-ano-menats “segona gene-ració”, als fills d’immi-grants nascuts al país d’acollida.Per als “autòctons”, també hi ha diverses opinions. Hi ha un sector de la població, normalment els con-traris a la immigració i a la integració, que per desmarcar-se i per mantenir la “puresa de la seva raça i procedèn-cia”, sempre pensen que tots els que ve-nen o descendeixen de pares immigrants

són i seran sempre immigrants. També hi ha l’altra opinió més oberta, que penso és ajustada a la raó, que considera que un im-migrant deixa de ser-

ho un cop arriba, te un lloc per viure, treballa i viu al país d’acollida. Per a aquests, la immi-gració és un procés i no pas un estat.Personalment, com-parteixo la última opi-nió tot i que, de tant en tant, sorgeix algun sentiment de nostàlgia cap al país natal que et recorda les arrels - que és normal! Abdelghani El Molghy

Fins quan s’és immigrant?

Propera pregunta

Què en penses del canvi

climàtic i de la cimera de

Copenhaguen?

Envia la teva opinió a:

[email protected]

r

Això no és cert. Segons Claudine Blasco, del Comitè Científico de Attac France, “l’immigració permet ajustar els mercats i en temps de crisi són els primers en ser despatxats”. Per altra banda, “és un fet constatat que la major part dels immigrants realitzen els treballs que els autòctons no estan disposats a fer, per la seva penositat, perquè són denigrants, o perquè les seves condicions econòmiques són molt precàries”.

“Els immigrants augmenten l’atur”

LES MENTIDES DEL RACISME:

LAS MENTIRAS DEL RACISMO“Los inmigrantes aumentan el paro”IKHARRIQAN N’R`UNSORIAIne3raq uryen di paru

THE LIES OF RACISM“Immigrants in-crease unemploy-ment”LAS MENSONGES DU RACISME« Les immi-grants font augmenter le chômage »




Com ha de ser una escola intercultural?La interculturalitat no ha de ser present com una assignatura, sinó que ho ha de ser en tot l’ambient de l’escola. És a dir, l’educació intercultural no pot ser una matèria per examinar, sinó que ha de ser una actitud i uns valors per evitar prejudicis i estereotips respecte les persones estrangeres, per tenir curiositat i interès de conèixer els altres, una actitud de respecte i reconei-xement als aspectes positius de totes les cultures, i dic aspectes positius perquè també totes les cultures tenen aspectes nega-tius, però aquests no els hem de respectar i reconèixer, però els positius sí. No val fer la setmana intercultural un cop l’any i pen-

sar que ja s’ha fet la feina. Això no és l’escola intercultural.

Creu que l’augment de la diversitat a l’escola genera conflictes?Sí, i tant. Moltes vegades un conflicte és una incompatibi-litat d’objectius, i una de les coses que passen a les escoles és la competència pels recursos. Davant la situació que els ajuts eren els mateixos, arribava gent amb més necessitats, per tant aquestes persones tenien prio-ritat d’accés a aquests recursos per barems objectius, i persones que eren autòctones veien com aquell recurs que estaven acos-tumats a tenir, el perdien. Això ha generat conflictes. El que pas-sa que les persones autòctones

no veuen que el problema està en que hi ha d’haver més ajuts socials i més estat del benestar, i carreguen contar el més feble.

Quin paper té l’escola en la integració de les persones immigrades?Hem de canviar el paradigma de la integració pel paradigma de la inclusió. Parlar d’integració, en el fons, implica creure que existeix un grup de gent, més o menys homogeni, més o menys normalitzat, i que venen uns que són diferents a aquest grup i s’integren. No vol dir que s’as-similin, però es marca aquesta diferència: “tu no ets com nosal-tres”. En canvi el paradigma de la inclusió indica que tots i totes som diferents , que tots ens hem

“La inter-culturalitat ha de ser present en l’ambient de l’escola”Miquel Àngel Essomba, director d’Unescocat

Entrevista

L

Miquel Àngel Essomba, Director del Centre UNESCO de Catalunya

Miquel Àngel Essomba, a més de ser profes-sor del Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és director d’Unescocat, el Centre UNESCO de Catalunya, que aquest any ce-lebra el seu 25è aniversari. Els objectius d’aquesta entitat són difondre els ideals de la UNESCO en els àmbits educatiu, del patrimo-ni, d’accés al coneixement i de sostenibilitat ambiental; i fomentar la cultura de la pau, l’educació en els drets humans, la diversitat cultural i lingüística, i el diàleg interreligiós.Sara Blázquez Barcelona

gEntrevista a Miquel Àn-gel Essomba, director de UnescocatAmsawar akid Miquel Angele Essomba,amsuyar n Unescocat

Interview with Miquel Àngel Essomba, Director of UnescocatInterview avec Miquel Àngel Essomba, directeur d’Unescocat

F: S

ARA

BLÁ

ZQUEZ




de sentir inclosos perquè tots som diferents els uns als altres. Moltes vegades hi ha més dife-rències entre una persones de Vic de classe alta i una persona de Vic de classe mitja-baixa, que entre dues persones de classe mitja-baixa, una nascuda al Mar-roc i l’altra nascuda a Vic. Pel que fa al paper de l’escola, és molt important. L’escola és un espai en el qual els futurs ciuta-dans majors d’edat tenen l’opor-tunitat de poder experimentar i de poder aprendre a conviure de manera normalitzada entre tots. L’escola és un espai inclusiu. Per això és tan important que els nens i nenes de famílies estran-geres no estiguin concentrats en una única escola, sinó que en totes les escoles hi hagi nens i nenes de totes les procedències.

Què en pensa dels Espais de Benvinguda Educativa (EBE)?És un tema complex. Jo reco-nec que hi ha unes necessitats importants pel que fa al que anomenem la matrícula viva: nens i nenes que arriben a mig curs, tan si és al febrer com si és al maig, i això genera unes circumstàncies complicades per fer una bona acollida. Però no estic d’acord en com s’ha satisfet aquesta necessitat. Sempre he fet la mateixa pregunta i mai he rebut cap resposta per part del Departament d’Educació: per què aquests espais no estan integrats dins d’un centre ordinari i estan fora, en un entorn segregat? Hi ha escoles que els sobra una aula! No hi ha cap justificació pedagògica que legitimi una mesura d’aques-tes característiques, i és un error pedagògic que sigui així, perquè s’està forçant una doble acollida d’aquests infants; primer a l’EBE i després al centre ordinari. És una qüestió política, no pedagògica.

Quines dificultats es troba el professorat davant la diversitat de cultures?En la seva formació inicial mai ningú els va explicar res al voltant d’aquestes temàtiques. Tenim un professorat que és bastant gran, i quan ells van estudiar no hi havia aquesta arribada de persones estrangeres tan important. També hem d’afegir que el rol de l’ad-ministració no ha ajudat gaire, no només pel que fa als recursos, sinó en la manera com els utilit-

zem. Hi hauria una manera molt senzilla, que seria que en els cen-tres on hi ha un nombre elevat d’alumnat d’origen estranger, els equips de professorat estiguessin incentivats, econòmicament o amb hores, i que poguessin tenir una certa estabilitat de la plan-tilla. Que el professorat pogués quedar-se, almenys, dos o tres anys, consolidant un projecte. Es fa molt difícil si en una escola on hi ha un 30% o un 40% d’alumnat nouvingut la plantilla canvia el

50% o el 60% cada any! És pràctica-ment impossible poder consolidar un projecte i una bona atesa.

Per què creu que hi ha gent que percep la immigració com un problema?Hi ha una característica que és comú a tots els grups que és l’et-nocentrisme, és a dir, la tendèn-cia de mirar-nos les coses des del punt de vista cultural del nostre grup. Però una cosa és l’etnocen-trisme i una altra és la discrimi-nació per la diferència, que és el racisme. Una cosa és que jo pugui creure que els altres ho fan ma-lament, però una altra cosa molt diferent és que com que l’altre és diferent jo no li dono els mateixos drets, llibertats o oportunitats. El discrimino. La immigració es veurà com una oportunitat en la mesura que veiem els efectes beneficiosos i positius, com per exemple que, gràcies a les perso-nes immigrades, creis la taxa de natalitat, la població esdevé més jove, la Seguretat Social segueix ingressant recursos i podem pagar les nostres pensions, o que fa feines que molta gent nascuda aquí no vol fer.

Aquest any Unescocat celebra el seu 25è aniver-sari. Quina ha estat la seva tasca en aquests anys?Unescocat ha posat sobre la taula una sèrie de temàtiques novedoses pel país. Una d’elles és el tema de la formació als cossos de seguretat en tema de drets humans. Aquesta és una línia molt forta i molt pròpia. Una altra cosa significativa ha estat la reflexió que hem gene-rat al voltant de l’aigua com un element fonamental de sosteni-bilitat i de lluitar contra el canvi climàtic. També som pioners del diàleg interreligiós.

“Reconec que hi ha unes necessitats importants pel que fa a la matrícula viva, però no estic d’acord en com s’han satisfet”

“La escuela es un espa-cio inclusivo, donde los ciudadanos aprenden a convivir”Agherbaz netta d ijj n tallunt tekmer,dinni imezdag remden adem-saddaren

“School is an inclusive space, where citizens learn to live together”« L’école est un espace inclusif dans lequel les citoyens apprennent à vivre ensemble »

g

Essomba es director de Unescocat i profesor de la UABEssomba netta d amsu-yar n Unescocat ,3awed d asermad n UAB

Essomba is Director of Unescocat and a lecturer at the UABEssomba est directeur d’Unescocat et professeur à l’UAB

També encapçala Linguapax. Què és?

És un programa de la UNESCO, dels anys 90, que per les polítiques internes de la UNESCO es va decidir tancar. Però des del centre UNESCO de Catalunya vam considerar que era molt important i el vam demanar. La funció bàsica de Linguapax consisteix en defensar i promoure la diversitat lingüística, perquè veiem que en món global, de ve-gades, no existeixen actituds de respecte a aquesta diversitat, i de les 6.000 llengües que es parlen al món, podríem dir tranquil·lament que 5.000 estan amenaçades de desaparició durant aquest segle. Les llengües són un patrimoni fonamental de la humanitat. Fem seminaris, manifestos, elaborem documents i denunciem, si con-vé, els estats quan vulneren la diversitat lingüística.




Reportatge

El tema del mes

Si la bonança econòmica dels últims anys va originar despla-çaments massius de persones cap als països acabalats, la crisi econòmica està desaccelerant aquesta tendència, però no l’es-tà frenant. L’any passat, quan la recessió econòmica no era tan destacada com actualment, l’arribada de persones d’origen estranger a l’Estat espanyol i a Catalunya es va reduir a la meitat respecte a les xifres del 2007. Tot i així, la població es-trangera establerta a Catalunya segueix creixent, tot i que a un ritme molt per sota de l’experi-mentat en el passat.Però les xifres de l’Institut Nacional de Estadística (INE) confirmen a la vegada una altra tendència. Tal com adverteixen els experts, moltes de les perso-nes que es queden sense feina, malgrat els plans governamen-tals que fomenten el retorn, no tornen, ja que la situació als seus països de procedència és encara pitjor i, al no poder renovar el permís de treball, passen a engruixir la llista d’irregulars. Catalunya ha estat una de les zones que ha registrat més aug-ment de població de l’Estat es-panyol. En termes absoluts, va passar de 7,2 milions l’any 2007 a 7,3 l’any 2008. Després de superar el milió d’estrangers, aquest any segueix al capdavant de la resta de comunitats, amb

1,1 milions d’immigrants empa-dronats, el 15,9% del total. Les dades mostren la importàn-cia que ha assolit el fenomen migratori en la demografia de Catalunya durant els últims anys. Mostren com ha estat l’augment de població naci-onal d’altres països el que ha impulsat clarament el creixe-ment poblacional a Catalunya. Mentre que la població amb DNI ha augmentat en poc més de 200.000 persones en nou anys, la població de nacionali-tat estrangera ha passat de prop de 180.000 efectius a més d’un milió. És a dir, ha multiplicat per més de sis el seu volum entre els anys 2000 i 2009. En conjunt, la població de Catalunya ha augmentat en més d’un milió d’efectius en els últims vuit anys, capgirant per tant el procés d’estancament i fins i tot recés demogràfic que va experimentar durant la dècada dels noranta. A principis de 2009, la pobla-ció estrangera representava a Catalunya un 15,9% del total. La població d’origen estranger, per tant, continua incrementant-se, però a un ritme inferior a l’en-registrat durant l’any anterior. Per províncies, destaca Giro-na, amb un 21,4% de població estrangera a 2009; seguida de Tarragona, amb un 18,5%, Llei-da amb un 17,7% i finalment Barcelona, amb un 14,6%.

Tot sembla indicar que l’arri-bada d’immigrants continuarà sent el principal motor del crei-xement demogràfic fins a elevar el nombre de la població de l’Estat espanyol de 46 milions a 49 milions d’habitants l’any 2018. Aquesta és la projecció de població a 10 anys vista que a principis d’any va fer pública per primera vegada l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que a partir d’ara revisarà

anualment. Amb el seu creixement, l’Estat espanyol serà, conjuntament amb Holanda, Irlanda, Xipre i Luxemburg, un dels pocs estats europeus que continuaran crei-xent durant la pròxima dècada. La dècada començarà amb una diferència positiva entre el nombre de naixements i el de les defuncions de 122.200 persones, però el 2017 la xifra haurà baixat a només 40.000.Aquest fenomen es deu, en part, al fet que el nombre de naixements començarà a de-créixer després d’haver arribat a un màxim de mig milió l’any 2008. La raó: el nombre de dones en edat fèrtil començarà a ser menys nombrós a causa de l’envelliment de la població. Aquest envelliment provocarà també que el pes de la població en edat no laboral sigui més de la meitat del total. La població de més de 64 anys i menor de 16 passarà de representar el 47% dels habitants al 53% el 2018. Per comunitats autònomes, Catalunya, Madrid, València i Andalusia continuaran sent les principals zones receptores d’immigració. Catalunya rebrà durant aquesta dècada un altre milió d’immigrants.

Malgrat una certa desacceleració, la crisi no ha frenat l’arribada de persones d’origen estranger a Catalunya, i l’any 2009 ha tornat a remuntar. Segons les últimes dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), a Catalunya hi ha 1.184.192 persones nouvingudes, 80.000 més que l’any 2008, que representen el 15,9% del total de la població.

F: X

evi Quir

ante

El gobierno del Estado inter-preta el descenso de entra-da de inmigrantes como una nueva fase del fenómeno migratorio

Lh’ukuma n tmurt n Sep-panya txezzar ghar ubeddi n warzaf ine3raq d ijjen h’ajet tamaynut di tudart n wen3aq ghar SeppanyaThe Spanish government in-terprets this decline in the number of new arrivals as marking a new phase in the phenomenon of migrationLe gouvernement de l’État interprète la baisse de l’entrée d’immigrants com-me une nouvelle phase du phénomène de l’immigration

g

La crisi no frena

l’arribada

de nouvinguts




Reportatge

2009

2008

2007

2006

2005

2004

2003

2002

2001

2000

7.467.423

7.364.078

7.210.508

7.134.697

6.995.206

6.813.319

6.704.146

6.506.440

6.361.365

6.261.999

6.283.231

6.260.288

6.238.001

6.220.940

6.196.302

6.170.473

6.161.138

6.124.420

6.104.045

6.080.409

1.184.192

1.103.790

972.507

913.757

798.904

642.846

543.008

382.020

257.320

181.590

80.402

131.283

58.750

114.853

156.058

99.838

160.988

124.700

75.730

—

15,9%

15%

13,5%

12,8%

11,4%

9,4%

8,1%

5,9%

4%

2,9%

Fon

t: Inst

ituto

Naci

onal de

Est

adís

tica

En los últimos años ha disminuido la llegada de inmigrantesDi iseggusa imeggura yenqes warzaf n ine3raq

In the last few years, the number of immigrants ar-riving has fallenCes dernières années, l’arrivée d’immigrants a diminué

Any Població total

Població amb DNI

Població d’origen

estranger

Diferència respecte l’any

anterior

% població estrangera

sobre el total




Opinió

Tenemos que huir del fundamentalismo, sea del tipo que sea Itxessa-negh ad narwer zi lusuliyya ,inni yedjan mah’end ad djan

We must shy away from fundamentalism, of whatever kind Nous devons fuir du fonda-mentalisme, quel qu’il soit

Fonamentalisme occidental

Les dones musulmanes han de tenir el dret de decidir si dur burka o no. Decidir. Les darreres setmanes s’ha tret la pols dels estendards dels feminismes i occidentalismes a partir d’algu-nes notícies. Molts diuen lluitar pels drets de la dona, però també són molts qui no han preguntat a aquestes dones si els volen en la seva lluita i si, fins i tot, existeix aquesta causa. S’assenyala amb una mà els musulmans per opri-mir les dones, mentre amb l’altra se les vol arrencar el vel del cap.Hom pot pensar que vestir un bur-ka és denigrant, però no hem de perdre de vista que es tracta d’una qüestió cultural i religiosa, i, per tant, hauria de gaudir d’un tracte sensible. Cadascú és educat en una tradició que ens pot resultar propera o no, però que és la seva.Si la dona musulmana accepta

vestir el burka, per imposició o per desig, la seva decisió ha de ser respectada, de la mateixa forma que es respecta els boiximans que van en taparrabos.I pot ser que es tracti d’una im-posició masclista, així ho veiem a Occident i és possible que així ho vegin algunes mahometanes. Tanmateix, si no ho volen, seran elles qui es rebel·lin, com molts oprimits s’han aixecat contra els qui els han sotmès al llarg de la història. Però en cap cas fa falta que vingui ningú a imposar cap visió del món i a menysprear la cultura en que algú ha estat educat. Els europeus també ens podem equivocar, no som guardi-ans de cap res-posta tot i que ens ho pensem.Compte amb el fonamen-talisme occidental…

David Aliaga

2

5

Edita:SOCIALCATPresident: Cesc Poch i RosCoordinadora editorial: Imma Bové i VinyetPlaça d’Osona, 4, 1er, 08500 VicT. [email protected] Camp de Tarragona:C. Ixart, 11, 1er. 43003 [email protected]

Director:Jordi Salvador, edició Camp de TarragonaCesc Poch, edició OsonaConsell de direcció: Raquel GilMiquel Àngel EscobarChaquir El HomraniMohamadi BouzianeJannete VallejoJulià GarciaSara BlázquezCap de redacció i edició Osona:Sara Blázquez

Redacció edició Camp de Tarragona:Jordi GenéConsell Editorial: Mustapha Bouziane (coordinador)Glòria CarbonellJordi CasalsSaoka KingoloJames KwasiJamel el MezianiCarlos ordoñezRamon RipollEdwin TunjarJoan VeraRoberto Villaescusa

Col·laboradors:CNL Osona (Llengua)Josep Camprubí (Treball)Xevi Quirante (fotografia)Mari MoyanoAlbert PortellEduard SolerDisseny original i maquetació:Xavi Roca i Estefania Aragüés (Run Design)Traduccions:Babel TraductorsDipòsit legalB-52647

Amb la col·laboració de:

Unió General de Treballadorsde CatalunyaUGT-SICO

Amb el suport de:

Ciutadania versus xenofòbia

La immigració no és un fenomen nou, malgrat que la seva inclusió en l’agenda política actual és més visible i urgent que mai, degut a la glo-balització però també a la lluita entre posicions conservadores i progres-sistes. Des del punt de vista

conservador encara es segueix confiant en una societat capitalista avançada que no té solució a la marginalitat del fenomen migra-tori. No es confia en l’Organització de Naci-ons Unides (ONU), però sí en el Banc Mundial, Fons Monetari Internacional, Organització Mundial del Comerç, OCDE, G-8, G-20..., institucions que no han fet més que agreujar la diferència econòmica existent entre rics i pobres que aboca les pasteres al mar.La venda d’armes, els plans d’ajustament estructural, l’evasió de capitals o el suport a les dictadures de torn, són fets i circumstàn-cies que ajuden a perpetuar el cercle viciós en el qual estem immersos: pobresa i migració. Si penséssim que augmentant el pressupost destinat a l’ajuda de cooperació al desenvolu-pament dels països empobrits podríem reduir en part els fluxos migratoris en la nostra direcció.Des d’un punt de vista progressista, si agafem quatre eixos bàsics de la qüestió, com són el laboral, el social, el cultural i el polític, hau-ríem de ser capaços de convèncer les nostres poblacions autòctones sobre el fet de què en molts sectors hi ha llocs de treball als quals es pot accedir sense entrar en competència directa amb l’estranger; caldria demostrar que els nouvinguts poden i volen col·laborar en la construcció d’una nova societat; no ens ha de fer por que existeixin altres religions i formes de vestir que no incompleixin les normes bàsiques de funcionament de les quals ens hem dotat; de la mateixa manera que hem de procurar, si som autèntics demò-crates, que ben aviat els nouvinguts puguin expressar el seu vot públicament. Sarkozy desqualifica i Berlusconi expulsa, són els exemples oposats a una predisposició a intervenir sobre la complexitat. Cal anàlisi, voluntat i mitjans.

Opinió Opinió

Oliver Klein

Professor de l’URV

La solución al paro: un nuevo modelo económico Afekki n paru :d ijj n wacnaw n tadsa

The solution to unemployment: a new economic model La solution au chômage : un nouveau modèle économique

La solució a l’atur: un nou model econòmic

L’atur és un concepte que només es dóna als països desenvolupats. En els països que formen l’anome-nat tercer món no hi ha estadísti-ques d’atur perquè una petita part de la seva població té treball. La resta viu com pot.El causant de la pobresa en els pa-ïsos tercermundistes i de l’atur als països desenvolupats és el sistema econòmic i financer mundial. Per solucionar el problema de l’atur s’ha de canviar el sistema.El sistema capitalista genera crisis de forma inexorable. És conseqüèn-cia inevitable de la seva naturalesa. Es produeix una gran destrucció d’ocupació i un enorme augment de la pobresa per milions de per-sones. L’essència del capitalisme és el guany del benefici personal. El desenvolupament de les activitats especulatives en el sistema finan-

cer ha provocat una gran acumula-ció de diners en poques mans.És la lògica del sistema. Pràctica-ment es creen bombolles cada dia. També, de forma inevitable, totes les bombolles acaben esclatant. Mentre es va inflant la bombolla els inversors guanyen molts diners. Els preus no poden pujar indefi-nidament, i la bombolla esclata. Els alts preus dels valors solament sostinguts per la creença dels in-versors s’ensorren, i apareix la crisi.En la seva obra Estabilització d’una economia inestable publicada l’any 1986, l’economista Hyman Minsky argumentava que l’economia capitalista estable sembra les llavors de la seva pròpia destrucció.

Jamel el Meziani

Portaveu del Centre Islàmic de Vic

i Catalunya Plural

d

La inmigración es buena o mala según como quieras verla

A3raq izemmar ad yiri yecna nigh war yecni ,manaya 3lah’sab mamec ghas txezzaredImmigration is good or bad depend-ing on how you choose to look at itL’immigration est bonne ou mau-vaise, tout dépend de la manière dont on veut la voir

g

Nous devons fuir du fonda-mentalisme, quel qu’il soit

kaperdre de vista que es tracta d’una qüestió cultural i religiosa, i, per tant, hauria de gaudir d’un tracte sensible. Cadascú és educat en una tradició que ens pot resultar propera o no, però que és la seva.Si la dona musulmana accepta




Ja porta uns mesos en marxa i sembla que l’experiència comença a crear vin-cles d’amistat i solidaritat. El programa d’intercanvi Temps x Temps de Manlleu es va posar en marxa el mes de maig pas-sat amb l’objectiu de crear vincles entre les persones alhora que reben o donen un servei. Es tracta d’una inciativa de la Taula 2 del Pla de convivència que es porta a terme des del Pla de millora del Barri de l’Erm, i està obert a tot el municipi de Manlleu. Precisament, aquest és un dels objectius: incentivar les realcions entre la gent de l’Erm amb la de la resta de la ciutat. Temps x Temps és un intercanvi gratuït de serveis entre les persones que viuen a Manlleu, una persona ofereix un servei i en rep un altre a canvi, en definitva, es tracta de compartir el temps per tal de millorar la qualitat de vida de les perso-nes, promoure xarxes d’ajuda mútua i fomentar la confiança, la solidaritat i la cooperació per resoldre petites necessi-tats de la vida diària. Es pot intercanviar molts tipus de serveis, com per exemple acompanyar nens i nenes a l’escola, ajudar a fer gestions, fer la compra, ensenyar a cosir, passejar animals, pentinar, ensenyar informàtica, idiomes...Els serveis, però, no són recíprocs: una persona que dóna un servei a un altre no necessàriament l’ha de rebre de la matei-xa persona, sinó que ho fa de la persona que ofereixi allò que li interessa. Tot això

ho coordina la responsable del projecte, Teresa Llimós, que posa les persones en contacte. El sistema de “pagament” es fa amb un talonari del temps que cada persona utilitza quan rep un servei. A principis del mes de desembre es va fer la primera trobada de participants al Casal Cívic de Manlleu, on hi van assiatir una trentena de persones. En total, ja hi ha més d’una cinquantena de persones apuntades al programa i fins el dia de la trobada ja s’havien fet 37 intercanvis. Se n’han fet de moltes menes, tant a nivell personal, d’entre els quals en destaquen les classes de català i d’informàtica, i també a nivell de grup, com ara intercan-vis per cuinar. En aquesta primera trobada tothom va portar algun objecte per intercanviar amb un altre membre del programa, i es van intercanviar llibres, roba per grans i per nadons, joguines, etc.Les persones que vulguin participar al programa Temps x Temps de Manlleu s’han d’adreçar els dijous de 9 a 13 i de 16 a 20 a l’Escola d’Adults de Manlleu, o poden trucar al 93 850 65 00. El projecte s’inspira en els Bancs del Temps que funcionen a Barcelona, con-cebuts inicialment com un projecte de suport a les dones, per tal que poguessin tenir més temps lliure, però que després ha pres una nova orientació oberta al comnjunt de la població.

Sara Blázquez Manlleu

Societat

Compartir el temps per compartir coneixements

Ya hay 53 personas apunta-das al programa de inter-cambio de tiempode Manlleu Temps x Temps

Dinni 53 itarrasen izemmen ixef nsen di lbarnamaj n ubedder n wakud di Manl-leu akud deg akud53 people have already signed up for the Manlleu time-exchange programme Temps x TempsIl y a 53 personnes in-scrites au programme d’échange de temps de Man-lleu Temps x Temps

g

Noticies

Breus

‘El barri és nostre’ obté un premi a ItàliaLa pel·lícula El barri és nostre, que té com a protagonistes els veïns del barri d’Osona de Vic, ha rebut el premi del públic en el certamen de l’Observatori Inter-nacional de la Democràcia Parti-cipativa (OIDP), amb seu a Itàlia. Amb això es pretén incentivar la posada en pràctica d’experi-ències innovadores en l’àmbit local i difondre pràctiques que afavoreixen la participació i la implicació de la ciutadania en els processos d’elaboració i implementació de les polítiques públiques. El premi consisteix en un diploma acreditatiu i en l’explicació i posterior publicació de la bona pràctica.

La película El barri és nos-tre ganó un premio en Italia Asaru n Dcar d dcar nnegh yiwi awardi di Italya

The film El barri és nostre wins a prize in Italy Le film El barri és nostre remporte un prix en Italie

Els ghanesos celebren el Nadal a La TorratxaL’associació de ghanesos de la co-marca d’Osona ha preparat una festa per aquest Nadal. Ells també volen celebrar aquestes dates tan senyalades, així que faran la festa al centre social autogestionat La Torratxa, el proper dia 26 de desembre a les vuit del vespre. Els organitzadors conviden a tots els ghanesos i també els catalans.

La comunidad de Ghana celebrará una fiesta de Navidad Agraw n ighaniyyen ad ssemgharen zi urar n trarit

The Ghanaian community is to hold a Christmas festivalLa communauté de Ghana célèbrera une fête de Noël




El 4 de desembre de l’any 2000, l’Assemblea General de Nacions Unides va resoldre declarar el 18 de desembre Dia Interna-cional del Migrant (R55/93), tenint en compte el creixement del nombre de migrants a nivell mundial i considerant la Declaració Universal de Drets Humans, que estableix “que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, i que tota persona té els drets i llibertats que s’hi pro-clamen, sense distinció de cap tipus, en particular de raça, color o origen nacional”. En aquesta data recordem la necessitat i importància que té la signatura i ratificació de la

Convenció Internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i els seus familiars, 1990 (ONU), i del Conveni sobre les migra-cions en condicions abusives i la promoció de la igualtat d’oportunitats i de tracte dels treballadors migrants, 1975 (C143, OIT), així com el reconei-xement dels drets que conté. En moments com els actuals, cal reflexionar l’impacte que està tenint la crisi econòmica entre els treballadors migrants, ja que són un dels col·lectius més afectats per la desapari-ció de llocs de treball o estan patint la vulneració dels seus drets adquirits, i molts d’ells es

veuran abocats a la clandestini-tat o a l’economia submergida per tal de subsistir. Des del nostre punt de vista, s’han de donar solucions immediates a aquesta situació, i normatives a la problemàtica específica de la migració laboral, instruments que generin seguretat en víctimes d’explotació, treball forçat o tràfic de persones, que sovint no tenen opció o senten que no en tenen cap altra que sotmetre’s. Creiem que és urgent que el Govern espanyol ratifiqui els convenis internacionals i, en el transcurs de la seva pròxima presidència semestral de la Unió Europea, assumeixi un

compromís ferm a favor de la ratificació per part d’altres estats i, aposti per la lluita con-tra tot tipus de discriminació cap a la població treballadora migrant.

Aquest tràmit té com a objectiu: que la perso-na estrangera que va obtenir una autorització de residència per circumstàncies excepcion-als, normalment per la via de l’arrelament, obtingui la segona targeta. Però, tot i que a la pràctica pot tenir l’aparença d’una renovació, no es tracta d’aquest tipus de tràmit sinó que legalment es considera una modificació.

Requisits: • Passaport en vigor.• Permís de residència anterior. • Certificat d’empadronament si ha canviat de domicili.• Si ha cotitzat a la Seguretat Social sis o més mesos per any:— Té situació d’alta: cap documentació addi-cional.— No té situació d’alta: oferta de treball per un any amb la documentació de l’empresa oferent.• Si ha cotitzat tres o més mesos per any:

— Contracte de treball en vigor.— Justificació que ha estat buscant feina activa-ment.— Justificació que l’última relació laboral va ser interrompuda per causes alienes a la seva voluntat.•Justificació de la condició de beneficiari de prestació contributiva per desocupació o de prestació econòmica assistencial.•Si ha estat treballant i en alta a la Seguretat Social, un mínim de nou mesos en un període de dotze, justificació que l’última relació laboral va ser interrompuda per causes alienes a la seva voluntat i que ha estat buscant feina activament.

Presentació de la sol·licitud personalment pel treballador o persona que autoritzi a aquest efecte, mitjançant cita prèvia a l’oficina del Servei d’Ocupació de Catalunya indicada o per Registre Oficial.

Fitxa d’estrangeria

Recursos de extranjeríaModificación de autorización de residen-cia temporal por circunstancias excep-cionales a autorización de residencia i trabajoLmawarid n rbarraniAbedder n nekwet n wezdagh di ca n wakuden weh’edsen

Immigration law resourcesModification of the exceptional circum-stances temporary residence permit to a residence and work permitRecours d’extranéitéChangement du permis de résidence temporaire par un permis de résidence et de travail, pour des raisons extraor-dinaires

gModificació d’autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals a autorització de residència i treball C/A

18 de desembre, Dia Internacional del Migrant

Noticia

El 4 de desembre de l’any 2000, l’Assemblea Gene-ral de Nacions Unides va resoldre declarar el 18 de desembre Dia Internacional del Migrant (R55/93), tenint en compte el creixement del nombre de mi-grants a nivell mundial i considerant la Declaració Universal de Drets Humans.

AMIC- UGT de Catalunya

Es necesario ratificar los con-venios internacionales para la protección de los derechos de los trabajadores migrantes

Itxessa ad namen littifa-qiyyat timadlanin iyh’ettan tasghart n ixeddamen ine3raqInternational agreements need to be ratified to protect the rights of migrant workersIl est nécessaire de ratifier les conventions internationales pour la protection des droits des travailleurs migrants

www.associacioamic.com

Revista Màper a conviure a Osona

para convivir en OsonaHima anem`acher di Osona

Living together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

11

VIVIMJUNTSNúm. 18 desembre 2009

Una col·laboració mensual de la Secretaria per a la Immigració amb Revista Mà

“Som Catalunya. País de convivència”

Un concurs per conviureen la diversitat

La diversitat cultural ha estat, és iserà una de les característiquesdel poble català. Aquesta realitat

és la idea central del concurs “Som Ca-talunya. País de convivència” que acabade convocar la Secretaria per a la Immi-gració del Departament d’Acció Social iCiutadania. L’objectiu és sensibilitzar elconjunt de la població sobre la convi-vència entre cultures i sobre la importàn-cia de mantenir la cohesió social.Aquesta iniciativa s’emmarca en el pri-

mer aniversari del Pacte Nacional per ala Immigració, un acord estratègic signatper la gran majoria de forces polítiquescatalanes, els agents socioeconòmics iels principals agents implicats el desem-bre de 2008. Un document que contémés de 100 mesures d'ara i fins el 2020destinades a garantir una bona gestiódel fet migratori, de forma concertada iconsensuada amb la societat.El concurs s’adreça a estudiants, profes-sorat i al públic en general, conté sis mo-dalitats de participació i pretén recollir endiversos formats les vivències comparti-des entre persones de diferents orígens.Entre d'altres, es podran presentar dibui-xos, narracions, fotografies o vídeos quedemostrin com la integració i l’intercanvicultural en els entorns més propers són latònica habitual al nostre país. Hi haurà un total de 12 premis que es dis-tribuiran entre les sis categories del con-curs i consistiran en activitats d’aventurao d’allotjament d’un cap de setmana. Eltermini de recepció de treballs es tancaràel proper dimecres 9 de desembre i el lliu-rament dels guardons es realitzarà durantel transcurs de l’acte institucional de ce-lebració del Dia Internacional del Migrant. Més informació a:http://www.gencat.cat/benestar/pdf/bases_somcatalunya.pdf

L’Institut d’Estadística de Cata-lunya ha publicat recentmentles projeccions demogràfiques

per als propers 10 anys. Ens anuncienun progressiu envelliment de la po-blació i una moderació en les entra-des de persones d’origen estranger.Les previsions corresponen a un es-cenari mitjà de creixement de la po-blació, el més probable de cara alssegüents decennis i que ens farà arri-bar als vuit milions d’habitants el2021. Els fluxos migratoris continua-ran existint, però deixarem enrere laintensitat d’arribades viscuda en elsúltims anys. La crisi ha marcat unaaturada en sec d’entrada d’immigra-ció. Algú podria pensar que això s’haacabat. Doncs, no, ara comença lafeina de debò. Ara és el moment deposar els esforços en la integració, elconeixement mutu, l’intercanvi perso-

nal i l’apropament a l’altre. Ara és elmoment d’aprendre a viure junts i jun-tes els que som diferents. Perquè elmilió llarg de persones amb naciona-litat estrangera que s’han establert aCatalunya han vingut per quedar-se.Per això cal la Llei d’acollida i les po-lítiques d’integració, perquè hem degarantir la seva plena incorporació,per evitar societats a dues o tres ve-locitats, per aprofitar l’energia d’a-quests nous catalans, per connectarmés i millor Catalunya amb el món.

Ara comença la feina de debò

Els passats 10, 11 i 12 de novembreBarcelona va acollir el Congrés In-ternacional “Catalunya 2.0, els fills

i filles de les migracions”. Una activitat or-ganitzada per la Secretaria per a la Im-migració que va reunir prop de 600persones entre professionals de l’Admi-nistració, d’entitats, experts de l’àmbitacadèmic i persones migrades. Durant latrobada es van analitzar aspectes coml’impacte de les polítiques d’integraciósobre aquest col·lectiu, la transició del’escola al treball i el procés de formacióde la seva identitat nacional. La majoria

dels ponents van arribar a la conclusióque cal que la societat autòctona assu-meixi la diversitat cultural com una realitatestructural del país. També van posar derelleu la importància de garantir l’accésequitatiu dels joves a la ciutadania plenai d’assumir el paper clau que tindran en laconstrucció del futur país.

Els fills i filles de les migracionsseran protagonistes del futur del país

Conclusions del Congrés “Catalunya 2.0”

Editorial

Dia Internacional del Migrant

El dissabte 19 de desembre se ce-lebrarà l’acte institucional en motiudel Dia Internacional del Migrant.L’activitat tindrà lloc al Parlament deCatalunya i servirà de marc a la Jor-nada anual d’Associacionisme i Par-ticipació organitzada per laSecretaria per a la Immigració. Lainauguració anirà a càrrec del presi-dent del Parlament, Ernest Benach,i al llarg de la jornada es farà el lliu-rament de premis del concurs.També hi haurà intervencions insti-tucionals i de representants d’enti-tats de persones immigrades. Elsecretari per a la Immigració, OriolAmorós, obrirà a la jornada d’asso-ciacionisme pensada com a espaide reflexió i debat sobre la partici-pació social, els drets polítics i deciutadania, el paper de les dones il’estat actual del teixit associatiu vin-culat a la immigració a Catalunya.

conviure: conviviracord: acuerdosignat: firmadoforces: fuerzas

conté: contienemesures: medidasgarantir: garantizar

fet: hechos’adreça: se dirige

sis: seisentorns: entornos

hi haurà: habráallotjament: alojamiento

termini: plazotreballs: trabajosproper: próximo

dimecres: miércolesguardons: premios

més: másdissabte: sábado

motiu: motivolloc: lugar

càrrec: cargolliurament: entrega

espai: espacioteixit: tejido

ens: nosenrere: atrás

arribades: llegadasaturada: parada

algú: alguienvingut: venidonous: nuevos

El presentador de TV3, Roger de Gràcia, va moderar el primer debat amb joves. Foto: Ivan Giménez

fills i filles: hijos e hijasprop: cerca

nascuts: nacidosaltra: otra

vj 18 revista ma :Maquetación 1 27/11/09 10:38 Página 1

Revista Màper a conviure a Osona 12para convivir en Osona

Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活


VIVIMJUNTS 3

Apendre català

Aquest darrer trimestre de 2009,64 municipis d’arreu de Cata-lunya han iniciat un projecte

pilot d’alfabetització consistent en 74cursos de català adreçats a més de800 persones d’origen estranger.Aquesta iniciativa, emmarcada dins lesmesures del Pacte Nacional per a laImmigració, pretén ser el primer pasd’un programa d’abast nacional per al’alfabetització. L’objectiu d’aquestscursos és millorar la formació de lespersones immigrades d’origen estran-ger que manifesten dèficits en escrip-tura i comprensió lectora per tald’incrementar la seva autonomia per-sonal, facilitar la seva incorporació so-ciolaboral i contribuir, alhora, a l’èxitescolar dels seus fills i filles. La majoriadels cursos es fan en centres educa-tius per tal d’apropar les famílies nou-vingudes al sistema escolar. Sóncursos de 40 hores, en grups de 10 a20 alumnes a partir dels 16 anys i enhoraris adaptats a les necessitats delsinscrits. Es tracta d’una oferta que com-plementa la formació d’adults ja exis-tent i que es vincula a les accions

locals d’acollida que promouen elsajuntaments i consells comarcals ambel suport del Departament d’Acció So-cial i Ciutadania. El perfil dels alumnesmatriculats respon majoritàriament ald’una dona d’origen marroquí proce-dent de zones rurals de 25 a 40 anys,tot i que també hi ha casos amb pre-sència destacada d’homes i procedèn-cies diverses. Per norma general, elspobles on s’imparteixen els cursos sónmunicipis petits que no disposen d’uncentre de formació d’adults (la majoriaes concentren a les capitals de co-marca). L’objectiu és apropar l’oferta ala demanda, sobretot entre aquellespersones que tenen dificultats per des-plaçar-se a altres poblacions si volenformar-se, pel motiu que sigui.

Les persones de nacionalitat roma-nesa conformen el segon col·lectiud’origen estranger més nombrós a

Catalunya, després del marroquí. Estracta d’una immigració recent, que hacrescut notablement en els darrers anys ique ha entrat al país majoritàriament deforma regular, especialment des de la in-corporació de Romania a la Unió Europeael gener de 2007.Es calcula que hi ha ciutadans d’origenromanès a set de cada deu municipiscatalans i actualment conformen l’1,3%de la població total de Catalunya, equi-valent a 96.448 persones. En general,estan distribuïts de manera homogèniapel territori català, ja que són poques lespoblacions amb altes proporcions de ro-manesos i generalment es tracta de mu-nicipis petits. La comarca que té unaproporció més alta és el Montsià, on 9,4de cada 100 habitants són romanesos.Pel que fa a la seva estructura per edatsi sexe, és una població molt jove, ambuna mitjana d’edat de 29 anys i mésequilibrada entre dones i homes que lamitjana dels estrangers.Es tracta d’una població amb un bon ni-

vell d’inserció al mercat laboral i al teixitsocial de Catalunya. Es constata, perexemple, com té un índex d’atur inferior ala mitjana dels treballadors i treballadoresde nacionalitat estrangera. Per conèixermés detalls podeu consultar el darrer delbutlletí electrònic “La immigració en xi-fres” que edita la Secretaria per a la Im-migració, íntegrament dedicat a lapoblació de nacionalitat romanesa i con-sultable a través de la seva pàgina web.

Nous cursos d’alfabetització per a persones d’origen estranger

Jove, recent i ben integrada a Catalunya

Hi participen més de 800 persones La immigració romanesa

recent: recientesegon: segundo

nombrós: numerosocrescut: crecido

anys: añosdarrers: últimos

gener: eneroset: sietedeu: diez

es tracta: se trataon: donde

pel que fa a: referente amolt: muy

nivells: nivelesatur: paro

mitjana: media

alhora: al mismo tiempo/ a su vezdona: mujer

petits: pequeñosapropar: acercar

dins: dentrofan: hacen

necessitats: necesidades


Entrevista Imma Pérez, secretària d’Infància i Adolescència

[email protected]/dasc/immigracio

www.acollida.gencat.cat

El contingut del Vivim Junts és propietat de la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament d’Acció Social iCiutadania de la Generalitat de Catalunya. Queda prohibida la seva reproducció total o parcial sense la prèvia autorit-

zació per part de l’autor.

Acollir és donar una oportunitata l’infant i a nosaltres mateix

4

BreusVI premis FrancescCandelLa sisena edició dels premis FrancescCandel, que reconeixen les bonespràctiques d’entitats en l’àmbit de laintegració de les persones immigra-des a Catalunya, ha guardonat aquestany a l’Associació Sociocultural IbnBatuta de Barcelona, pel Taller de fa-mílies al CEIP Drassanes; la Universi-tat de Girona, pel Projecte Rossinyol,mentoria per a una societat inclusiva;Somni de Mico Produccions de l’Hos-pitalet de Llobregat, pel documental-ficció Ni fàcil ni difícil i la seva aplicaciópedagògica; l’Associació per a la re-cerca i l’acció comunitària EINA deSalt, pel programa de ràdio El món aSalt, fet per nois i noies del món queviuen a Salt i l’Associació Qâdar de Te-rrassa, per la col·lecció de llibresQâdar coeditada amb Abadia Editors.L’organització va a càrrec de la Fun-dació Lluís Carulla i de la Secretariaper a la Immigració de la Generalitat.Els premis reconeixen l’estímul a la in-tegració a la societat catalana de lespersones estrangeres immigrades aCatalunya. També es tenen en comptecriteris com l’afavoriment del civisme,la convivència, el reconeixement delpaís, la sensibilització sobre la culturade la immigració, el contacte entre ca-talans i persones immigrades, i unavisió positiva de la immigració als mit-jans de comunicació.

Premi al millor Filmet per la Convivència 2009El curtmetratge “The Job”, realitzat pelnord-americà Jonathan Browning coma denúncia irònica sobre la explotaciólaboral i l’atur de les persones immi-grades, va ser guardonat com a millorFilmet per a la convivència en la 35aedició del Festival de Filmets de Ba-dalona, celebrada del 6 al 14 de no-vembre al Teatre Zorrilla d’aquestaciutat. La secció dedicada a la immi-gració i la convivència, realitzada ambel suport de la Secretaria per a la Im-migració, va comptar enguany amb laparticipació de 15 produccions realit-zades per directors d’arreu del món.El racisme, el tràfic d’immigrants, lesdiferències religioses o la intolerànciasón alguns dels assumptes retratatsen els vídeos participants.

VIVIMJUNTS

www.acollida.gencat.cat

L’Institut Català de l’Acolliment i del’Adopció (ICAA), organisme autò-nom adscrit a la Secretaria d’Infàn-

cia i Adolescència del Departamentd’Acció Social i Ciutadania, té entre lesseves finalitats contribuir a potenciar l’a-colliment familiar. A Catalunya hi ha moltsnens i nenes que, temporalment, neces-siten una família que els ofereixi espai,temps, afecte i que es converteixi en elseu referent durant un temps, mentre lesfamílies d’origen dels infants resolen elsseus problemes. En aquesta entrevistaconversem amb Imma Pérez, secretàriad’Infància i Adolescència de la Generalitatsobre aquest àmbit.

Què és l’acolliment familiar?A mi m’agrada definir-ho com la voluntatde fer un servei a un infant. Hi ha infantsen situació de desemparament que nopoden seguir, per diversos motius, ambels seus pares biològics. Si no són acollitsacaben essent internats en un centre, laqual cosa, lògicament no serà mai el ma-teix que l’atenció personalitzada quedóna una família.

Quins tipus d’acollida existeixen?N’hi ha diverses: l’acollida temporal (quepretén el retorn del nen amb els seuspares biològics després d’un temps), l’a-collida permanent (la que pot acabar, ono, en adopció i que serveix també per ainfants que no poden ser adoptats pelsmotius que siguin), i, properament, s’a-provarà també l’anomenada acollida pro-

fessional, adreçada a professionals delmón de l’educació.

Qui pot acollir infants en aquestes condi-cions?L’acolliment infantil és un servei. Per tant,tothom que estigui disposat a donaraquest servei i a comprendre les necessi-tats dels infants i tingui la capacitat sufi-cient d’afrontar les situacions que se’nderivin, pot esdevenir una família acolli-dora. A banda del suport que donem desde l’Institut a les famílies acollidores,abans han de ser considerades idòniesper a aquesta tasca segons un protocolque tenim establert.

Quins són els drets i deures de la famíliaacollidora?La família acollidora té dret a percebreuna prestació econòmica per l’acollimentde menors tutelats per la Generalitat, quevariarà en funció de l’edat de l’infant aco-llit i de les particularitats de l’acolliment. Amés, totes les despeses que genera lesnecessitats de l’infant acollit a nivell psi-cològic, pedagògic, òptic, odontològic,logopèdic, etc… van a càrrec del Depar-tament d’Acció Social i Ciutadania.

I pel que fa a les famílies de personesnouvingudes?L’Institut també necessita famílies nouvin-gudes a Catalunya que vulguin acollirnens i nenes que es troben sota la tutelade l’Administració de la Generalitat de Ca-talunya i que també procedeixen d’altres

països. No hi ha uns requisits especials,en el cas d’aquest col·lectiu, més enllà dela seva situació legal i d’una cert arrela-ment al nostre país.

En aquests casos els infants provenentambé d’altres països?En ocasions, nens procedents, per exem-ple, del Marrroc, de l’Àfrica subsaharianao de l’Equador, que són els més habituals,requereixen d’un ambient familiar proper.Això és, de gent que parli la seva llenguao tingui els seus mateixos costums. Quanaixò és així, les possibilitats d’adaptaciódel nen al nou entorn –i a la nova societatque l’acull- són molt més altes. No obs-tant, aquesta no és una norma fixa, sinóque, com en la resta de casos, allò quemirem en primer lloc són les necessitatsdel nen, independentment del seu origen.

Per acabar, quin missatge donaria a les fa-mílies que s’estiguin plantejant acollir unnen?Doncs que pensin que acollir és donaruna oportunitat a l’infant i a nosaltres ma-teixos, és una experiència molt positivaque val la pena viure.

acolliment: acogidamentre: mientras

desemparament: desamparomai: nunca

tasca: faenaarrelament: arraigo





Què fem aquestcap de setmana?

És un dels indrets més escollits de Catalunya per fer una bona excursió, ja que el Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma força peculiar: té dues carenes paral·leles unides per un coll, una forma molt atractiva pel seu perfil en forma d’U.El massís del Pedraforca està situat al nord-oest de la comarca del Berguedà. És molt recomana-ble visitar també el mirador de Gresolet, que queda literalment penjant d’un cingle, i des d’on, si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular.Els pobles del voltant són Gòsol, a l’oest, i Saldes, a l’est. El Pedra-forca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que amb-dues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.Es va formar fa uns 25 milions d’anys. L’erosió del vent i l’aigua li va donar la seva forma actual al cim, que està composat per materials més sensibles a l’erosió. Addicionalment, els períodes de glaç i desglaç han esmicolat progressivament la roca formant la famosa Tartera de la cara sud.El Pedraforca és una de les mun-tanyes mítiques dels excursionis-tes i, sobretot, dels escaladors, ja que als temps heroics dels inicis de l’escalada a Catalunya, les dificultats de la cara nord a l’hivern en feien l’ascensió una gesta comparable a les més famoses escalades hivernals dels Alps. Tot i això, també hi ha itineraris per pujar caminant (o amb alguna grimpada fàcil) als principals cims. El més visitat és

el Pollegó superior, i les principals vies

d’ascensió que hi

duen són:• Des de Gósol, pel camí de la clota, el bosc de la Tossa i la Tartera.• També des de Gósol, seguint el tram del GR-107 fins a Font Terrers i anant per Set-Fonts i la Canal del Verdet.• Des del Refugi Lluís Estasen, també seguint la Canal de Verdet.

Les excursi-ons al Pedraforca cal planificar-les molt bé, l’accessibilitat no és fàcil i per pujar-hi cal estar mínimament preparat tenint en compte diversos aspectes:• Preparació física personal.• Portar equipament adequat i alimentació i beguda (no hi ha fonts).• Tenir en compte els canvis de temps.L’any 1982 va ser declarat Reser-va Natural d’Interès Nacional pel Parlament de Catalunya.

Pugem al Pedra-forcaEl Pedraforca és una de les muntanyes més emblemàtiques de Catalunya. Té una forma molt peculiar, ja que té dues carenes paral·leles unides per un coll. Als que els agrada gaudir d’una bona caminada enmig de la natura no es poden perdre aquesta sortida.

Este mes subimos al Pedraforca

Deg ayur-a ad nari PedraforcaThis month, we climb PedraforcaCe mois-ci, nous faisons une ascension au Pedraforca

g

Quan el dia es fa de nit més aviat, quan el fred arriba, mentre dels armaris trèiem les mànigues llargues, la terra ens porta les primeres flors de la tardor i l’hivern, aquella flor de textura dura i tendre a l’ho-ra, que té bona part dels colors del verds a l’hora que les anem obrint, la primera queixalada sembla aspre per portar-nos a la seva melositat que se’ns desfà.Les carxofes venen amb la tardor i fugiran cap a la primera, una verdura autèntica-ment d’hivern, les podrem fer de moltes maneres: al forn, bullides, fregides, en xips, en crema, en conserva, al vapor, per ennegrir els arrossos .... sense cap mena de dubte a la brasa és a on donen el millor d’elles mateixes, unes brases de llenya a foc roent, necessitem el seu temps per passar de la llenya a la brasa, a sobre de la brasa posem les carxofes amanides per dins amb oli i sal, i les deixarem fins que quedin ben cremades per fora que voldrà dir que estant ben tendres per dins, anirem desfullant la carxofa i anirem trobant les fulles cada cop més tendres fins arribar al cor. Tenim fogons d’inducció, forns ventilats, les mil i una noves tecnologies, però encara està per descobrir allò que ha de substituir a l’autentica brasa de llenya, com a mínim per fer les carxofes, per desgracia les cale-faccions d’ara han substituït les estufes de llenya d’abans i les llars de foc, segur que no tenim tant de fred però segur també que no mengem les carxofes tant bones, coses del progrés.

*

La flor del fred

COCINALa flor del frío: la alcachofaAXXAM U SANWINwar n tiz3efranin : d taga

COOKERYThe flower of the cold: the artichokeCUISINELa fleur du froid: l’artichaut

La cuina d’en Camil




Una nova mirada d’Àfrica i Àsia

Cultura

Fa trenta-cinc anys que pinta, i durant aquests anys també ha rea-litzat multitud de viatges, so-bretot a Àfrica i Àsia. Assump-ta Montaner no pot evitar unir les seves dues passions: els viatges i la pintura. L’ex-posició Àfrica i Àsia. Una nova mirada

n’és una bona mostra. Es pot visitar fins el 25 de desembre al Centre Cívic Remei-Estadi, on es poden veure una seixantena de quadres. “Quan viatjo, faig fotografies i faig algun esbós”, diu Monta-ner, “però no tinc temps de fer tot un quadre, a més la llum i les ombres canvien”.La mostra està dividida en quatre parts. Una d’elles està dedicada a les dones, una altra als paisatges, també n’hi ha

una pels objectes, i una altra per la pell. “Vaig voler investi-gar amb la pell”, diu Montaner. I el resultat és sorprenent. Però el que a Assumpta Monta-ner li crida més l’atenció són les dones, “se m’encongeix el cor quan veig segons quines co-ses, com una dona amb burka. Recordo especialment un viatge al Yemen, on vaig veure coses que em van impactar molt”. I és que és cert el que deia l’es-criptora Pilar Cabot el dia de la inauguració de l’exposició, que és la mirada d’una artista de particular sensibilitat que en els seus recorreguts pel món “no es conforma amb assabo-rir, fruir o patir unes primeres impressions, sovint impactants i prou vàlides, sinó que va més enllà i s’endinsa tan com pot en les singularitats dels llocs i de la gent.”Aquesta exposició representa ja la 34a mostra de la pintora, que pretén sensibilitzar amb petites coses, com els seus pe-tits grans quadres. “Principal-ment, el que vull transmetre amb aquesta mostra és el món

de les dones, que és el que a mi més m’ha interessat, i també vull destacar la part feta amb pell”. Un petit homenatge a la tradició pelletera de Vic.

Durant els seus viatges, Assumpta Montaner no es conforma en copsar les primeres impressions dels objectes, persones o situacions, sinó que s’endinsa en les singularitats dels llocs i la gent, segons l’escriptora Pilar Cabot. I això es demostra a l’exposició que fins el 25 de desembre s’exposa al Centre Cívic Remei-Estadi, on les pintures de Montaner mostren dones, paisat-ges i objectes quotidians del continent africà i Àsia.

Sara Blázquez Vic

F: A

SSUM

PTA

MONTA

NER

La exposición recoge pin-turas de los viajes que la autora ha hecho por África i Asia

Rmas ad yawi tiferwin zeg utla3 iyetwaggen ghar Af-rika d AsyaThe exhibition shows paintings done during the author’s travels through Africa and AsiaL’exposition comprend des peintures des voyages que l’auteur a fait en Afrique et en Asie

g

Cultura

Ressenyes

Pel·lícula:

Frozen River Direcció i guió: Courtney HuntEUA, 2008. 97’

La desesperació per guanyar diners empeny la protagonista a passar immigrants il·legals pel riu gelat Saint Lawrence, amb patru-lles fronteres a les dues bandes. La protagonista, Ray, conduirà un cotxe, i es repartirà els guanys amb Lila, una noia mohawk. Una de las películas más premiadas de la temporada pasada

Ijj n usaru zeg saruten iyew-yen awardi yemghar deg wakud-a ye3dun One of the films that has won most awards over the last year Un des films les plus récom-pensés de la saison dernière

Llibre:

El viaje de Kalilu. Cuando llegar al paraíso es un infierno Autor: Kalilu JammehPlataforma, ANY

Kalilu Jammeh, de Gàmbia, somia amb el paradís europeu. Aconse-gueix reunir els diners per fugir de la pobresa sense saber que iniciarà un penós viatge fins a la península que durarà dos anys. L’autor pretén dissuadir els joves africans d’em-barcar-se rumb a Europa i aconse-lla treballar per assolir la prosperi-tat a la terra on han nascut. La historia de una experi-encia migratoria

Amezruy n ict n tajriba n utla3 The story of an experience of migration L’histoire d’une expérience migratoire

Música:

Linòleum Maria Coma Amniòtic Records 2009 Linòleum és el primer disc d’aquesta jove cantant, pianista i compositora. Cada cançó és un món, i en un mateix treball s’hi troben diferents extrems: des d’allò més delicat a allò més fosc i trascendent. És un disc ple de de-talls i envoltat per un imaginari felí. A principis de 2010 serà a Vic.

El primer disco en solitario de Maria Coma

Adebsi amezwar aweh’dani n Maria Coma The first solo recording by Maria Coma Le premier album en soli-taire de Maria Coma

Web:

www.linguapax.org

Linguapax és una organització no governamental que té per missió contribuir a la preserva-ció i promoció de la diversitat lingüística arreu del món. El seu objectiu principal, recollit en el seu nom, és aplegar les di-ferents comunitats lingüístiques al voltant de la convicció que les llengües.

Linguapax trabaja para la diversidad lingüística

Linguapax txeddem i lixtilaf irsawen Linguapax works for lin-guistic diversity Linguapax travaille pour la diversité linguistiquex

Blog:

www.akan.cat/blog

El blog d’Àkan, vivències d’im-migració, explica les vivències que es produeixen a l’associació Àkan, així com altres reflexions sobre immigració i altres qües-tions. L’Associació Àkan és una associació de caire voluntari que es dedica a l’acollida de per-sones immigrades en situació especialment dificultosa.

Explica las vivencias de una asociación

Asbiyyen n tajarib n ict tmesmunt It explains the day-to-day life of an association Récit des expériences d’une association




Cultura

Preguntes Creuades

Les preguntes d’en Youcef

La Nelly respon:

Com assessora laboral, tens més casos a tractar últimament a causa de la crisi?Si, s’han perdut molts llocs de feina, es retallen drets que s’havien assolit, i les persones es troben en situacions compli-cades econòmicament. Molts cops fas més de psicòloga que d’assessora.

Quines habilitats, a part de la de psicologia, ha de tenir una assessora laboral?Una assessora laboral sobretot ha de tenir molta empatia, i facilitat de comunicació, crec que és el més important.

Reps reconeixement per la teva feina per part de les persones que atents?A nivell personal fer aquesta feina és molt agraït, perquè pots ajudar la gent que té un problema en un moment determinat.

Penses que les vacances de Nadal faran oblidar temes pels quals ens preocupem ara?Per Nadal les persones que es-tan en situacions complicades s’ho passen molt malament, però, com que és un temps per estar amb la família, segura-ment tot passa millor, ja que ens podem recolzar els uns en els altres.

I tu, què demanes pel 2010?Salut i feina per tothom.

En Youcef respon:

Què t’agrada més de la teva feina a l’AMIC?El que més m’agrada és el tracte amb la gent, i pensar que estic ajudant una miqueta a les persones que atenc.

Segons la teva experièn-cia, què ve a buscar la gent aquí a Catalunya ?Vénen a buscar al paradís, però com ja saps, el paradís aquí no existeix.

Quins són per tu els fac-tors d’integració més rel-levants?La llengua com habilitat de comunicació, i aquí a la co-marca és la llengua catalana. Reconèixer a l’altre i respectar-lo, així com sentir-se respectat i reconegut.

És la gent d’Osona gent acollidora?Depèn de les gent, però en ge-neral hi ha una bona acollida si la saps buscar. Després cal que aprenguis d’aquest procés per poder acollir els nouvin-guts. Però, de totes formes, aquesta mateixa pregunta la podries fer a una persona catalana que hagués vingut de Barcelona.

Què demanes pel 2010?Més humanitat entre les per-sones, i en general demano el que demana tothom.

Les preguntes de la Nelly

Les preguntes d’en Youcef

Espectacles

Tot i ser el fill de Tortell Poltrona, un dels personatges del circ més coneguts del nostre país, Blai Mateu proposa un estil de circ ben diferents del que fa el seu pare. La companyia catalano-francesa Baró d’Evel Cirk Cie, encapçalada per Ma-teu i Camille Decourtye, ha portat aquest mes a Catalunya (ha estat al festival Tem-porada Alta de Girona o a Barcelona, per exemple) l’espectacle Le sort du dedans, o el destí de l’interior. A dins de la lona no hi ha fanalets ni garlandes, només silenci. És una metàfora del nostre espai més intern, a través de cinc personatges: un home, una dona, un músic, un cavall i un contrabaix. La companyia proposa endinsar-nos en aquest racó que tenim a dins i que està format per diferents ele-ments (el masculí, el femení, l’animal i el musical, tots ells presents a la pista). Amb aquest espectacle, la companyia ha treballat en un espai sonor i visual on es barregen l’humor del clown, la bàscula, el cant i el contrabaix, les piruetes acrobàti-ques i la participació d’un cavall. Baró d’Evel Cirk Cie va ser creada l’any 2001 per Camille Cecourtye, acròbata, cantant i experta en el treball amb cavalls, i Blai Mateu Trias, fill de Tortell Poltrona i format en jocs malabars, l’art dels pallassos i la manipulació i sonorit-zació d’objectes, entre d’altres. En un petit espai circular de just 5, 5 metres, una dona (Camille Decourtye) i un home (Blai Mateu) escenificaven amb els seus cossos el ritu de les relacions humanes: les trobades, els desacords, els fracassos i els èxits de dos éssers humans embarcats en un viatge de recerca perma-nent. Aquest espectacle és l’aventura de la vida explicada a través de l’humor més absurd, les justes acrobàcies, la música i el pas lliure del cavall, de nom Bonito.

Le sort du dedans és el sisè muntatge de Mateu i Decourtye, que porten el circ un nivell més difícil encara: ni només estètic, ni només poètic, ni tècnicament perfecte, sinó emocionant i molt divertit des del primer moment. L’estructura de la carpa és una estructura fonamental d’aquest espectacle, amb la pista central i un corredor exterior pel qual se sent trotar Bonito. Caldrà no perdre de vista aquesta jove companyia catalano-francesa, que de ben segur revolucionaran el món del circ amb noves propostes que barregin el circ, el teatre, la música...

‘Le sort du dedans’, circ amb tres artistes i un cavall

Blai Mateu representa la ansiedad de los exiliados republicanos a Francia en un espectáculo de circo

Blai Mateu itqeddam lmanfiyyin ghar tammurt n Fransa di ijjen umsagar n sirkuBlai Mateu represents the anguish of the Republicans exiled in France in a circus showBlai Mateu représente l’angoisse des exilés républicains en France, dans un spectacle de cirque

g

F: P

HIL

IPPE L

AURENÇON

Revista Màel millor espai publicitari als millors preus

Truca'ns, que ens entendrem!938895590 o [email protected]

Instituts de secundària, tots els CAPs i Hospitals, Universitats, supermercats, ajuntaments, entitats da'estalvi, biblioteques i carnisseries, bars, locutoris i empreses.

Els únics que arribem a tota la població, amb especial atenció al segment de les persones nouvingudes.

18.000 exemplars total9.000 exemplars repartits a Osona i 9.000 exemplars al Camp de Tarragona

Si ho llegeixes, és que es veu

ANUNCIA'T

Revista Màper a conviure a Osona 15para convivir en Osona

Hima anem`acher di OsonaLiving together in OsonaVivre ensemble à Osona为了在欧松纳共同生活

Des del comen-çament de la Lliga de Futbol Professional ja s’han jugat sis partits de

la nostra Lliga de Futbol dels Països Catalans, que enfronta els equips de primera divisió dels territoris de parla catalana. Segueix al capdavant de la clas-sificació el F.C. Barcelona, que

havent jugat 3 partits ja acumu-la 7 punts. L’Espanyol, però, es situa a la cua, amb només un punt, encara que també només 2 partits jugats. Classificació Partits Punts jugats

1 Barça 3 72 Villareal 2 23 Mallorca 3 24 València 2 25 Espanyol 2 1

Lliga de Futbol dels Països Catalans (LFPC)

EsportCAT

Esports i oci

gEn esta liga solo juegan los equipos de primera división de los territorios de habla catalanaDi ddawri ttiraren ghir lfra-qi n’thmazwareth n’tmura yasseweren catalant

In this league only first divi-sion teams from the Catalan-speaking territories playCe championnat est réservé aux équipes de première division des territoires de langue catalane

Bar. Esp. Mall. Val. Vill.Barça 0-0 Espanyol 1-0 0-0

Mallorca 4-2 1-1 1-1 València Villarreal

Taula de resultats

Jordi Gené Tarragona

El 22 de desembre a dos quarts de nou de la nit, al Camp Nou. Partit estel·lar. La selecció catala-na de futbol i la selecció argen-tina disputen un partit amistós amb totes les seves estrelles.A la banqueta, dos entrenadors que són mites del futbol mun-dial. Per una banda, i jugant a casa, el seleccionador català Johan Cruyff, que s’estrena en el càrrec. Com a visitant, tot i que seguint-ho des de la llotja presidencial per sanció, Diego Armando Maradona.Tot i que per a les dues instituci-ons, l’importància del partit és diferent, el potencial futbolísitc que la quatribarrada i l’albice-leste posaran sobre la gespa de l’Estadi és únic. Per part de la selección catalana, Cruyff ha convocat a jugadors de primer nivell, entre els quals es troben els hexacampions del Barça. Del FC Barcelona hi haurà Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández, Gerard Piqué, Sergi Busquets i Bojan Krkic, del RCD Espanyol jugaran Ferran Corominas, Joan Verdú i Moisès Hurtado, del Deportivo de la Coruña hi haurà Sergio Gon-

zález i Albert Lopo, del Getafe Jordi Codina, del València Bruno Saltor, del Sevilla Fernando Navarro, del Racing de Santan-der Òscar Serano, del Real Betis Sergio García, del Vila-real Joan Capdevila i de l’Ajax Oleguer Presas i Gabriel Garcia. Són absències destacades, Cesc Fàbregas, de l’Arsenal i Oleguer i Gabri de l’Ajax.Intentaran doblegar una Argen-tina en preparació del Mundial, composta per: Gonzalo Higuaín i Fernando Gago (Real Madrid), Sergio Agüero Maximiliano Rodríguez (Atlético Madrid ), Nicolás Pareja (Espanyol), Lionel Messi (Barcelona), Mariano Andújar (Catania), Jesús Dátolo i Ezequiel Lavezzi (Napoli), Ángel Di María i Pablo Aimar (Benfi-ca), Martín Demichelis (Bayern Munich), Ever Banega (Valencia), Cristian Ansaldi (Rubin Kazan), Diego Pozo (Colón de Santa Fe), Cristian Álvarez (Arsenal), Mario Bolatti (Huracán), Martín Palermo (Boca Juniors), Emili-ano Papa i Nicolás Otamendi (Vélez Sársfield) i Javier Pastore (Palermo).

Cruyff s’estrena com a seleccionador català davant l’Argentina

g

Esport a Catalunya

La selección catalana de enfrenta a Ar-gentina el 22 de diciembre

Tisedma n Katalunya ad tirar akid tisedma n Ar-jantin ass n 22 zi dissumberThe Catalan national team to face Argen-tina on Decem-ber 22nd La sélec-tion catalane jouera contre l’Argentine le 22 décembre

gHumor. Partirse el pechoTadeh’act, amsebdi n idmaren

Humour: split your sidesHumour. Se tordre de rire

Humor. Partir-se de riure




Llengua

Consorci per a la Normalització LingüísticaPla de Balenyà 30-32. 08500 VicT. 93 886 65 88

És una festa cristiana en la qual se celebra el naixement de Jesús (25 de desembre). En aquest període també s’hi inclouen altres celebracions com Sant Esteve (26 de desembre) cap d’any (1 de gener) i Reis (6 de gener).

Per l’època de Nadal és típic menjar torrons, polvorons...

Torró de Xixona

El polvoró Els mantecados Les rosques de vi

Torró d’Alacant

Torró de crema

Parlem de Nadal...També és típic:

• Fer la representació del naixement de Jesús en un pessebre o bé guarnir un arbre de Nadal.

• Es canten nadales, com El vint-i-cinc de desembre:

A vint-i-cinc de desembre,fum, fum, fum;a vint-i-cinc de desembre,fum, fum, fum.Ha nascut un minyonetros i blanquet, ros i blanquet,fill de la Verge Maria,n’és nat en una establia, fum, fum, fum.

• Es fa cagar el tió (soca d’arbre màgica que si es pica, “caga” regals).

Tió, tió, Caga torró,Pel naixement de nostre senyor.

*Segons cada poble hi ha dife-

rents versions

LENGUA Vocabulario sobre las fiestas de NavidadTOTALAYT (IRAS) Amawal xef urar n trarit ( Navidad)

LANGUAGE Vocabulary for the Christmas festivitiesLANGUEVocabulaire sur les fêtes de Noël

OFICINES AMIC UGT

TELÈFONS D’INTERÈS

RENFETel. 902 240 202

Mossos d’Esquadra088

Emergències mèdiques061

Bombers085

OFICINES AMIC-UGT

AMIC-UGT, Vic Associació d’Ajuda Mútua als Immigrants a CatalunyaInformació i orientació sobre documentació i assumptes laborals.Pl. Osona, 4, 1r. 08500 VicTel. 93 889 55 90 AMIC-UGT Manlleu C/ Vendrell, 30 Tel. 93 851 30 69

AMIC-UGT Tarragona C/ Ixart, 11Tel. 977213131 AMIC-UGT Reus Pl. Villarroel, 2, 1a i 2a plantaTel. 977 77 14 14

CURSOS DE CATALÀ

CNLO (Centre de Normalització Lingüística d’Osona)Català i formació d’adultsC/ Pla de Balenyà, 30-32. 08500 VicTel. 93 886 65 88

Oficina de Català de ManlleuC/ Enric Delaris, 7, 1r pisTel. 93 851 50 22

CNL TarragonaPl. del Pallol, 3 (Antiga Audiència)43003 TarragonaTel. 977243527

CNL ReusC/ de l´Amargura, 26, 1r43201 ReusTel. 977128861

CONSOLATS ESTRANGERS A BARCELONAGuia de Serveis

Guía de serviciosArguid anwamàawan

Guide des servicesGuide to services

Torró

El polvoró Els mantecados Les rosques de vi

Consolat de BolíviaCarrer Roger de Flor, 308018 BarcelonaTel. 93 322 65 12

Consolat de ColòmbiaCarrer de Pau Claris, 10208009 BarcelonaTel. 93 412 78 28

Consolat del PakistanRonda del General Mitre, 12608021 BarcelonaTel. 93 451 27 56

Consolat de la República Popular de la Xina Av. Tibidabo, 34. 08022 Barcelona Tel. 932 541 199

Consolat de l’EquadorC/ Nàpols, 187, 5è. 08013. Barcelona Tel. 932 457 465

Consolat de la República de GhanaC/ Calvet, 36-38 entl. 2on. 08021. Barcelona Tel. 932 090 743 Correu electrònic: [email protected] Consolat de l’ÍndiaC/Teodor Roviralta, 21-23. 08022. Barcelona Tel. 932 120 916 Correu electrònic: [email protected] Consolat del Regnedel MarrocC/ Diputació, 68. 08015. Barcelona Tel. 932 892 530.

Consolat de la República de PolòniaAv. Diagonal, 593-595. 08014 Barcelona Tel. 933 227 234Correu electrònic: [email protected] www.kgbarcelona.org Consolat de RomaniaC/Sant Joan de la Salle, 35 bis. 08022 Barcelona Tel. 934 341 108Correu electrònic: [email protected] Consolat de la República del SenegalCarrer de Balmes, 185. 08006 BarcelonaTel. 932009722




Consells del mes Tal com hem dit, la majoria de contractacions temporals ho són en frau de llei. Per tant, la recomanació és que si l’empresa no us fa indefinits o no us renova el contracte temporal, interposeu demanda reclamant la declaració d’improcedència de l’acomiada-ment. Amb aquesta demanda in-tentarem aconseguir dues coses:- Que l’empresa s’ho repensi i per no pagar indemnització o salaris de tramitació, opti per la readmissió.- Que l’empresa es vegi obligada a pagar una indemnització de 45 dies per any treballat, més els salaris de tramitació. Heu de tenir en compte però que, al tractar-se de contractes temporals, l’antiguitat acos-tuma ser molt minsa i també, per tant, la indemnització que pertoqui. Moltes vegades, però, val la pena provar-ho pels salaris de tramitació, que poden ser fins i tot resultar superiors a la quantitat de la indemnització. Quan fem referència a salaris de tramitació, volem dir els salaris que legalment ha de pagar l’em-presa entre la data d’extinció del contracte i la data en que hi ha una sentència o un reconei-xement de la improcedència de l’acomiadament. No obstant, s’ha de dir que la cosa canvia en els contractes d’interinitat.

Treballa amb dignitat. Pep Camprubí

Entrevista a Paco MartínPeriodista i professor de la UAB

gTRABAJA CON DIGNIDADResolvemos consultas labo-rales IXEDDEM SE’L ÄZZAd nfekk iseqsan yeqnen ghar rxedmet

WORKING WITH DIGNITYWe deal with your employ-ment queriesUN TRAVAIL DIGNENous répondons aux ques-tions se rapportant au travail

Contractes en frau de lleiPorto un any i mig treballant per l’empresa mitjan-çant dos contractes temporals: el primer d’obra i servei i el segon eventual per circumstàncies de la producció. Puc reclamar un cop se m’acabi l’últim contracte sense que m’hagin renovat o fet indefinit?I tant. No ens equivocaríem gaire si afirméssim que el 90% dels contractes temporals formalitzats, ho són en frau de llei. La llei configura el sistema de contractació de manera que la contractació temporal ha de ser l’excepció i per tant, obliga a definir de forma concreta i suficient el motiu que al·lega l’empresa per no contractar indefinida-ment. No obstant, és evident que gairebé el 100% de les contractacions inicials que es realitzen són mitjançant contractes temporals. Què volem dir quan afirmem que un contracte és en frau de llei? Que es contracta a una persona per rea-litzar una feina que no té cap tipus de característica o no compleix dels paràmetres que la llei estableix per poder formalitzar un contracte temporal. Això vol dir que l’empresa contracta a una persona, per exemple, al·legant que té un augment sobtat de la demanda i per tant de la producció, que no pot ser escomès amb la plantilla permanent de l’empresa, quan en realitat els nivells de demanda o producció són els normals i habituals i, per tant, haurien de ser coberts per treba-lladors de l’empresa amb contracte indefinit. En aquests casos, l’article 15 de la Llei de l’Esta-tut dels Treballadors estableix que els contractes temporals celebrats en frau de llei, es presumei-xen indefinits. Davant d’una situació de contractació en frau de llei podem actuar de dues maneres:- Presentar una demanda reclamant que un Jutge ens declari que el nostre contracte és indefinit.- Un cop l’empresa ens extingeixi el contracte temporal, presentar demanda d’acomiadament, al·legant que el contracte estava formalitzat en frau de llei i per tant, l’extinció del contracte suposa un acomiadament que ha de ser declarat improcedent.

Com és la feina d’un perio-dista freelance? Què és el que més t’agrada de la teva feina i quina és la part neg-ativa -si n’hi ha- de trebal-lar per compte propi?La feina del freelance sembla molt romàntica: fas una mica el que vols. La veritat és ben diferent. A vegades pots triar la teva feina, però d’altres, moltes, no tens massa opció i agafes el que et ve.Tot el que té de bonic la feina de freelance ho te d’inestable. A més, el freelance normalment està menys protegit que el personal de plantilla de qualsevol mitjà de comunicació. Però no vull ser ne-gatiu i si sóc freelance és perquè, en definitiva, ho he volgut ser.

Tractes temes socials, especialment immigració i relació nord-sud. Quines són les teves principals conclusions?És ben cert que el missatge, la narració mediàtica que es fa sobre el fenomen migratori encara pot millorar molt. Som molt tòpics i reproduïm constantment arque-tips. Si parlem de la relació entre el fenomen migratori i els mitjans

de comunicació veurem que és ne-gativa per a les persones immigra-des. Gairebé sempre el periodista s’apropa a la noticia des de l’òptica del conflicte i amb prejudicis.

També et dediques a la docència, ets professor de comunicació audiovisual a la UAB. Com veus les noves generacions de periodistes que s’estan formant?Afortunadament, la gent jove del nostre país arriben amb força. Tenen clar que la professió ja no és el que era, però també que si algú pot canviar això, seran ells mateixos. Tornar a recuperar la dignitat d’aquesta professió és fei-na dels propis periodistes d’avui i de demà. Però també hi ha gent poc preocupada per la precarie-tat de la nostra professió. Gent que només pensa en ser un “bon professional”, però també és cert que cada vegada més, els nostres alumnes es preocupen per una professió que ha anat a menys.

a pagar una indemnització de 45 dies per any treballat, més els salaris de tramitació. Heu de tenir en compte però que, al tractar-se de contractes temporals, l’antiguitat acos-tuma ser molt minsa i també, per tant, la indemnització que pertoqui. Moltes vegades, però, val la pena provar-ho pels salaris de tramitació, que poden ser fins i tot resultar superiors a la quantitat de la indemnització.

del contracte i la data en que hi ha una sentència o un reconei-

tut dels Treballadors estableix que els contractes temporals celebrats en frau de llei, es presumei-

Davant d’una situació de contractació en frau de

- Presentar una demanda reclamant que un Jutge

temporals, l’antiguitat acos-tuma ser molt minsa i també, per tant, la indemnització que pertoqui. Moltes vegades, però, val la pena provar-ho pels salaris de tramitació, que poden ser fins i tot resultar superiors a la quantitat de la indemnització. Quan fem referència a salaris de tramitació, volem dir els salaris que legalment ha de pagar l’em-

Treball

“El periodisme és molt tòpic amb la immigració”

Cada mes entrevistamos a alguien relacionado con el mundo del trabajoMkur ayur ad nteg am-sawar akid ca n ijjen a iyeqnen ghar tudart n rxedmet

Every month we interview someone connected with the world of workChaque mois, nous avons un entretien avec une personne liée au monde du travail

g




Publicitat




Entrevista

Un dels sectors més colpe-jats per la crisi han estat els joves. Per què?L’ocupació juvenil es concentra, bàsicament, en sectors cíclics (construcció, serveis, etc.). Això es deu al fet que la gent jove troba en aquests sectors una oportunitat d’incorporar-se al mercat laboral sense necessi-tat de formació. Però alhora, aquests sectors han estat els primers a veure’s afectats per la crisi i, en conseqüència, als darrers dos anys, l’atur juvenil (sobretot masculí) s’ha disparat.

Quines novetats incorpora el Pla Nacional de Joventut (2010-2020) pel que fa als joves immigrats i fills d’im-migrats, i a les polítiques d’interculturalitat?Jo destacaria el canvi d’enfoca-ment que donem al fenomen de la immigració. Més que plante-jar polítiques i respostes molt específiques adreçades a aquests col·lectius, el que hem de fer és oferir eines a una joventut que cada cop serà més diversa i més complexa. No es tracta, doncs, de fer polítiques excepcionals per als joves d’origen immigrat, sinó d’assumir que la societat catalana ja ha esdevingut in-trínsecament i estructuralment intercultural.

Al febrer es presentaran els resultats del procés de participació en una trobada

a Manresa. Quines creu que són les principals necessi-tats del jovent català?El gran repte que tenim plante-jat és facilitar l’emancipació ju-venil, ja que ara mateix som a la cua d’Europa pel que fa a l’edat mitjana d’abandonament de la llar familiar. I facilitar l’emanci-pació implica atendre’n els tres pilars bàsics: oferir una millorar formació als i les joves, millo-rar-ne les condicions laborals i fer una política d’habitatge valenta, que els permeti accedir a lloguers assequibles. Aquests tres pilars són ineludibles i, a més, s’han d’abordar de manera conjunta, ja que estan íntima-ment relacionats entre si.

Què els podeu oferir als joves?En matèria laboral, des de la Secretaria de Joventut recent-ment hem impulsat l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juve-nil. Un Acord consensuat amb els agents socials, que ha de contribuir al canvi estructural de l’actual model d’ocupació ju-venil, combatent fenòmens com la temporalitat, la sinistralitat o l’atur juvenil. I en matèria d’habitatge, estem donant un fort impuls a les borses joves d’habitatge, que són un servei de mediació entre propietaris i joves llogaters. Amb aquest ins-trument, i a canvi de rebre un conjunt de garanties (avalades per l’administració), els propi-

etaris lloguen els seus pisos a gent jove amb un preu inferior al del mercat.

I quines són les prioritats de la Secretaria de Joventut? A més de tancar un bon Pla Na-cional de Joventut (2010-2020), aprovar la llei de polítiques de joventut abans del final de legislatura. I, vista l’experiència positiva de les primeres ofici-nes joves, donar un fort impuls al desplegament territorial d’aquests equipaments.

El dia 13 de desembre de 2009 era un dia molt especial pels catalans i també pels immigrants de la comarca d’Osona, perquè va ser un dia que van anar junts a votar sobre la independència de Catalunya. Per primer cop els immigrants van tenir el

dret de dipositar el seu vot en les urnes, en un país on viuen des de fa molts anys. Catalunya serà un exemple històric per reconèixer aquest dret fona-mental pels immigrants. El dret de vot no es tan sols un dret objectiu de tots els ciutadans, és tam-bé un element fonamental per la col·laboració de tots en la política d’aquest país. Sobre tot en aquest referèndum sobre la independència de Catalunya, on la participació ha estat molt important.Els immigrants contribueixen al benestar general del país, en el finançament dels serveis, pagant els seus impostos, taxes, de la mateixa manera que ho fa qualsevol ciutadà. I no estan sols, tenen els seus fills, que demà seran el futur de Catalunya.El dret de vot als immigrants està reconegut per molts països d’Europa, reconeixen aquest dret sense discriminacions per raó de l’origen de les persones.Aquí a Catalunya els immigrants van tenir la sort de tocar les urnes, això es molt important, amb aquests vots els immigrants se senten més catalans, és un pas més cap a la integració.El voto de los inmigrantes para la inde-pendencia de Cataluña Asrusi n tafat n ine3raq x uzarug n Katalunya

The vote of immigrants in favour of Catalan independ-ence Le vote des immigrants pour l’indépendance de la Catalogne

El vot de l’immigrant sobre la independència de Catalunya

g

Entrevista a Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut de la GeneralitatOpinió

F: Sec

reta

ria d

e Jo

ven

tut

2

Mustapha Bouzine

La veu del barriwww.bitjovevic.blogspot.com

Acosta’t al barri seguint o partici-pant al programa de la ràdio jove de Vic

Una ràdio feta per joves de la ciutatEscolta-la i participa!

“Som a la cua d’Europa pel que fa a l’edat mitjana d’abandonament de la llar”

Entrevista a Eugeni Villalbí, Secretario de Juventud de la Generalitat de Catalunya

Amsawar akid Eugini Villalbi amaru yedjan x ih’udriyyen di Generalitat n KatalunyaInterview with Eugeni Vil-lalbí, Secretary for Youth Affairs of the Generalitat de CatalunyaInterview avec Eugeni Vil-lalbí, Secrétaire du Départe-ment de la Jeunesse du Gou-vernement de la Catalogne (Generalitat de Catalunya)

El fred que ho domina tot

Estem a l’hivern i el fred ho penetra tot: l’ocupació, el comerç, el consum... Deixa l’eco-nomia sota zero. Ha

congelat els salaris, les aixetes financeres i les immobiliàries, aquesta és la realitat. Per fi ens acomiadem de l’any 2009, amb els seus mals mo-ments (atur, acomiadaments, etc), el que queda de bo són les manifestacions dels treballa-dors, i donem la benvinguda a l’any 2010, el rebem amb l’es-calfor de la lluita, la unitat, la voluntat del canvi, per trencar aquest gel de crisi, i ho aconse-guirem entre tots, sí que podem. La manca de confiança condueix al menyspreu i la transformació a una personalitat negativa. Hem de buscar el que és positiu, dins dels nostres tinters i tenir una participació i rol influent en la societat. Les persones que valoren les seves capacitats i te-nen sentiments positius en ells mateixos i els altres, gaudeixen d’un alt respecte. I les perso-nes que pateixen l’aïllament retroben dificultats de les seves capacitats. Aquests perden les seves famílies i la societat. Amb l’ocupació s’aconsegueix la salut i la felicitat. Feliç any nou 2010.

OPINIÓ

La Revista Mà és una revista mensual gratuïta. Proposa un model lingüístic com el que volem per la nostra societat: una realitat mul-tilingüe on el català sigui la llengua compartida. Vol donar veu a tothom, sobretot a aquells que són nouvin-guts. Té una tirada de 9.000 exemplars a Osona i 9.000 al Camp de Tarragona.

Revista Mà Desembre 2009www.revistama.cat

Mohamadi

Bouziane

JO JA NO SÓCIMMIGRANT!

“El meu futur el veig a Catalunya”

Souleymane Kanon va arribar a Vic l’any 2005, després de passar per Dakar i Portugal. De seguida que va arribar va començar a prendre classes de català. Sempre ha treballat amb temes relacionats amb el comerç i li agradaria muntar un negoci d’exportació entre Osona i alguns països de l’Àfrica. Vic li agrada perquè la considera una ciutat tranquil·la, però no sap on acabarà vivint en un futur, tot i que el seu futur el veu a Catalunya, perquè aquí hi ha fet bons amics.

%

Souleymane Kanon

Nacido en Burkina Faso, solo habla catalán Trur di Burkinafasu tessawar ghar takatalant

Born in Burkina Faso, he only speaks Catalan Né à Burkina Faso, mais ne parle que le catalan

El punto de vista de Moha-madi Bouziane

Rxezrat n Mohammadi bouzianeThe point of view of Moha-madi BouzianeLe point de vue de Moha-madi Bouziane

g

Revista Mà 20 Osona

Documents

Transcript of Revista Mà 20 Osona