UN

IVE

RS

ITAT

DE

BA

RC

ELO

NA

Oct

ubre

de

2010

Any

xiv

• 2

,4 €

w

ww

.ub

.ed

u52

la Universitat

La UB impulsa la Universitat de l’Experiència Reportatge: La realitat immersa

en un món virtual Alumni UB i Microbank financen projectes de joves emprenedors

Miquel Roca i Junyent

«Sempre hi ha qui s’aprofita de la desafecció ciutadana. No hi ha cap moviment totalitari que no hagi començat per una desafecció»

president d’honor d’Alumni UB

EDITORIAL 3

es refereixen als rànquings internacionals que ens situen al món com a primera universitat del nostre país. I això és gràcies a la força del que som, sumat a una bona gestió que mostra l’eficiència i la repre-sentativitat de la nostra governança. La governança és a la UB un espai per prendre decisions estratègiques, de col·laboració entre tots els estaments, que són interdependents, en el territori de l’entesa i del pacte, amb un projecte estratègic clar, detallat i potent, que ha de generar, com a resultat, complicitat i confiança.

Aquest volum, núm. 52 de la revista La Universitat ens introdueix en diferents projectes que s’estan desenvolupant amb èxit gràcies a l’impuls que han rebut l’any 2010, com ara Alumni UB, la pertinença a la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (League of European Research Universities, LERU), la Universitat de l’Experiència o les propostes de Campus d’Excel·lència Internacional, entre d’altres. Es tracta d’iniciatives denses quant a contingut que han tingut una bona acollida en l’avaluació externa, ja sigui per la preinscripció, per la pun-tuació, o bé per la bona dinàmica d’activitats que han assolit. Aquestes són, doncs, algunes de les claus que mouen el meu optimisme, el meu engrescament, la certesa d’estar en el bon camí.

Tan sols em resta desitjar-vos un bon curs 2010-2011.

Dídac RamírezRector

Editorial

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès en paper ecològic

La consolidació de l’espai euro-peu d’educació superior i el bon camí de la UB en el reco-neixement en els rànquings interna cionals no ens fa oblidar que vivim moments de conjun-tura econòmica desfavorable i de dificultats pel que fa al finan-çament.

Durant les setmanes prèvi-es a aquest número hem assis-tit a les diferents inauguracions ofi cials de curs, la general de la UB, la de cada facultat, la del sistema universitari, les dels col·legis majors... Totes asse-nyalen cap a la represa de l’ac-tivitat acadèmica i cap als nos-tres reptes de futur, emmarcats en la continuïtat i el progrés en els projectes de millora pels quals apostem.

Com veureu, algunes de les informacions d’aquesta revista

la Universitat Revista de la Universitat de Barcelona

Consell Editorial: Dídac Ramírez, rector; Pere J. Quetglas, vicerector d’Informació i Comunicació; Ernest Trias, cap de Comunicació.

Editada per la Universitat de Barcelona. Direcció: Ester Colominas. Redacció: Marga Becerra, Bibiana Bonmatí, Marta Casellas, Jordi Homs, Patrícia Lainz, Rosa Martínez i Núria Quintana. Assessoria lingüística: Serveis Lingüístics de la UB. Ad mi nistració: Marta Balderas. Gran Via de les Corts Catalanes, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 934 035 544. Fax: 934 035 357. A/e: premsa@ub.edu.

Amb la col·laboració de: Serveis de Comu ni cació del Parc Científic de Bar ce lona, Fundació Bosch i Gimpera, IL3-UB i Corporació Sanitària Clínic IDIBAPS. Col·labo ració del fotògraf: J. M. Rué.

Disseny, producció gràfica i publicitat: Primer Segona serveis de comunicació. Tel.: 933 436 060. Tiratge: 17.000 exemplars. Dis tri bu ció: Servei de Carteria de la UB. Dipòsit legal: B-19682-97.

Versió digital: www2.ub.edu/comunicacions/revista_launiversitat

Les responsabilitats de la UB com a primera Universitat

4

Hauria pogut ser portada Ernest Lluch (Vilassar de Mar, 1937 – Barcelona, 2000) A propòsit de

Fa deu anys, la nit del 21 de novembre del 2000, ETA va assassinar Ernest Lluch, catedrà-tic de la UB i figura respectada del món intel·lectual i polític del país. Amb ell, com ho fem amb Miquel Roca en aquesta edició, hauríem pogut parlar de l’actual clima polític, econòmic i social del país, pel qual, molt probable-ment, hauria demanat, com ho va fer sempre, diàleg i respecte per la identitat. De fet, ens agra-daria comentar amb Ernest Lluch aquesta frase que ens diu Miquel Roca, i saber si ell se sentia un polític valorat pels seus conciuta-

dans: «Els polítics han d’entendre que hi ha molta gent que els valora, i la gent ha d’aprendre a distingir entre el que s’ho mereix i el que no s’ho mereix, i a aplau-dir-los, i a ajudar-los, perquè necessitem l’acció política, si no algú la substituirà, i no sempre amb mitjans democràtics».

Ernest Lluch va ser militant del Partit Socialista de Catalu-nya (PSC) i un dels fundadors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV). L’any 1980 va ser elegit portaveu dels socialis-tes catalans al Congrés dels Diputats i dos anys més tard, en les eleccions d’octubre del 1982, va ser elegit diputat pel PSC-PSOE. Va assumir el càr-rec de ministre de Sanitat i Con-sum del primer govern socialis-ta, un càrrec que va ocupar fins al 1986 i pel qual se’l considera el pare intel·lectual de la Llei general de sanitat del 1984.

Doctor en Ciències Econò-miques per la Universitat de Barcelona, Ernest Lluch va tenir una àmplia trajectòria professio-nal com a acadèmic: a la UB com a catedràtic d’Economia, i

SUmARI

Sumari 6 Entrevista: Miquel Roca i Junyent 12 Reportatge: La realitat immersa en un món virtual 17 Notícies: La Universitat de l’Experiència engega amb 169 estudiants 18 La mesura

dels rànquings 31 La cafeïna i la glucosa combinades milloren el rendiment cognitiu 36 S’ha convocat la segona edició del concurs «Els enigmes congelats» 38 El Servei d’Atenció a l’Estudiant intensifica les

accions d’orientació 44 Publicacions 46 Agenda 48 Som UB

també a la Universitat de Valèn-cia i al capdavant del Rectorat de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Va excel·lir com a investigador, conferen-ciant, escriptor, articulista i ter-tulià, facetes que haurien fet extraordinàriament rica la nostra entrevista de portada.

Tornant deu anys enrere, el 22 de novembre de l’any 2000, el Paranimf es va quedar petit per acollir els milers de persones que van voler retre homenatge a aquest catedràtic de la Universitat de Barcelona. L’acte, tant acadè-mic com ciutadà, que va convocar l’aleshores rector Antoni Caparrós, va reunir familiars i companys de la víctima, representants d’univer-sitats de tot l’Estat, una àmplia representació del món polític, i estudiants i ciutadania anònima que va voler acomiadar-se del pro-fessor i polític desaparegut. Set mesos després, la Facultat d’Eco-nomia de la UB, de la qual era catedràtic, va inaugurar l’escultura de Ricard Vaccaro Diàleg, en com-memoració al diàleg que Lluch sempre havia demanat per resol-dre el conflicte al País Basc.

Miquel Roca i Junyent, portada d’aquest número de La Universi-tat, es presenta oficialment com a president d’honor de l’Agèn-cia Alumni UB el pròxim 3 de novembre. En l’acte, també marc de presentació del Consell de Notables d’aquesta Agència, hi intervindran el rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez; el president d’honor d’Alumni UB, Miquel Roca i Junyent, i el director d’Alumni UB, Jordi Garcia. L’acte, que estarà obert al públic en general, tindrà lloc a les 12 h al Paranimf de l’Edifici Històric.

© P

ublic

acio

ns i

Edic

ions

UB

5SUmARI

A propòsit de Una imatge

La UB a Xangai

Una delegació de la UB encapçalada pel rector, Dr. Dídac Ramírez, i el vicerector de Relacions Internacionals i Institucionals, Dr. Carles Carreras, va viatjar al final d’aquest estiu a Xangai amb motiu de l’Expo Universal de Xangai 2010. La visita va permetre als representants de la UB reforçar els lligams amb les universitats xineses, donar a conèixer la seva oferta de màsters i signar un acord per establir programes d’intercanvi de professorat i alumnat.

L’Expo Universal de Xangai ha acollit de l’1 de maig al 31 d’octubre més de 200 països i organismes internacionals i, per primera vegada, 50 ciutats d’arreu del món.

Sumari 6 Entrevista: Miquel Roca i Junyent 12 Reportatge: La realitat immersa en un món virtual 17 Notícies: La Universitat de l’Experiència engega amb 169 estudiants 18 La mesura

dels rànquings 31 La cafeïna i la glucosa combinades milloren el rendiment cognitiu 36 S’ha convocat la segona edició del concurs «Els enigmes congelats» 38 El Servei d’Atenció a l’Estudiant intensifica les

accions d’orientació 44 Publicacions 46 Agenda 48 Som UB

Es preveu l’assistència, entre d’altres, de Marina Geli, conselle-ra de Salut de la Generalitat de Catalunya; Jordi Portabella, pre-sident del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona; M. Eugènia Alegret, presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya; Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic i de l’IDIBAPS; Antoni Esteve, presi-dent de Laboratoris Esteve; Joan Guinovart, director de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelo-na-PCB; Joan Massagué, inves-tigador de l’IRB-PCB; Josep M.

Sans Travé, director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, i alguns dels nostres entrevistats en por-tada, com ara David Barrufet, capità de la secció d’handbol del FC Barcelona; Jorge Wagens-berg, director científic de la Fun-dació “La Caixa”; Josep Piqué, president de Vueling i Marta Corachán, expresidenta de Creu Roja de Catalunya.

L’Agència Alumni UB és un servei de la Universitat de Bar-celona que s’adreça al col·lec tiu d’exalumnes amb l’objectiu de vincular-los de manera per-manent com a membres de la co munitat UB. Així, aprofitant la xarxa professional i social de la qual formen part, se’n poten-cia la projecció i la de la Uni-versitat més enllà de l’àmbit habitual de treball. Amb seu al carrer Diputació, 250, entre Bal-mes i Rambla Catalunya, Alumni UB ofereix atenció i assessora-ment en carreres professionals, xarxes professionals (networ-king), serveis amb condicions preferencials i activitats formati-ves, informatives i divulgatives en tots els àmbits d’interès.

ENTREVISTA: mIqUEL ROCA I JUNyENT6

Text:

Ester Colominas

Fotografies:

Marta Casellas

Miquel Roca i Junyent (Caudéran, França, 1940)

Com a polític en actiu, va viure una de les etapes més emocionants del país: la tran­sició d’un règim totalitari a la democràcia, la redacció d’una Constitució que ha sus­citat polèmica i l’intent fallit «d’omplir el buit existent entre dues grans forces polítiques constantment confrontades». Com a advocat en exercici, la seva trajectòria ha estat prou rellevant com per situar el seu bufet entre els despatxos més prestigiosos de l’Estat. Tot i així, no ho dóna tot per fet i durant la conversa deixa ben clar que cada dia ha d’aprendre, que els països evolucionen, que els textos es poden tocar, que dels símbols i de la dignitat no se’n pot fer negoci, i que és tan o més important administrar la llibertat de cada dia com ho va ser recuperar­la.

El seu discurs —crític, serè i argumentat— se sosté sobre un tarannà decidit, opti­mista i, tal com diu, genèticament procliu al pacte. Confessa que es lleva content i que, a la dutxa, xiula. quan parla de la situació actual del país, però, és probable que faci xiular algunes orelles.

Miquel Roca i Junyent«Sempre hi ha qui s’aprofita de la desafecció ciutadana. No hi ha cap moviment totalitari que no hagi començat per una desafecció»

ENTREVISTA: mIqUEL ROCA I JUNyENT 7

Exalumne, exprofessor i ara president d’honor de l’Agència Alumni UB. Són tres lligams molt forts amb la Uni ver­sitat de Barcelona. Què representen, per a vostè?El més important és el primer: entrar a la Uni-versitat és tot un canvi qualitatiu en la vida d’una persona. Has estat a l’escola, en un règim de disciplina, en el meu cas, molt suau, però un règim en què hi ha algú que decideix per tu, que t’orienta. En un moment determinat passes a decidir sobre tu mateix i coneixes altra gent, altres ambients, i aprens a estudiar des de la teva llibertat, des de la passió pel que estudies. És un canvi molt singular i, si a més té lloc en un moment de canvi polític, passes a ser protagonista: el món universitari es mou, et compromets políticament, participes en la resistència, en l’oposició al règim franquista. Lògicament, és una etapa de gran vitalitat, que certament es projecta després en la segona etapa, la de professor. En el meu cas va ser un període relativament curt perquè va començar molt d’hora: tan bon punt vaig acabar els estudis vaig entrar-hi com a professor, però acte seguit, no sé si va ser l’any 68, ens van expulsar de la Universitat. Tot i així, és un record molt viu. Després hi he tornat, però ha estat a universitats diverses. En tot cas, el meu pas com a alumne i com a professor, inicialment, va ser per la Universitat de Bar-celona. Per tant, això representa un compro-mís molt sentimental i, a la vegada, molt sincer amb la universitat que ha contribuït a la meva formació.

El sentiment de pertinença als centres universitaris on et formes està arrelat de manera molt significativa entre els professionals anglosaxons. Quin paper creu que tenen les universitats en el

nostre marc social, i quin ascendent po­den arribar a tenir sobre els professio­nals que han format?És escàs; per això crec que aquestes expe-riències de crear una agència com ara Alum-ni, tant de la Universitat de Barcelona com d’altres universitats, estan molt bé. Es tracta d’explicar, sobretot als joves universitaris, que hi ha persones que els han precedit en els estudis i que ells coneixen per diverses raons: de l’àmbit esportiu o del camp de la recerca, professional o de l’acció política. Han de saber que aquestes persones han passat per aquí i que, per tant, ells continuen una trajectòria; i això és bo. Jo penso que la universitat s’ha de potenciar en molts àmbits, però també amb la il·lusió que genera; no ha de ser una cosa anodina. Ha de ser la teva universitat, amb un compromís molt impor-tant, sense perjudici que després puguis sentir-te vinculat al món universitari en gene-ral i expressar el que coneixes en molts escenaris diferents. Però la teva universitat, aquella on has estudiat i has estat professor, ha de ser quelcom que marqui, que puguis exhibir com un actiu d’orgull, un actiu de dir: «Estic satisfet del que vaig fer aquí».

I per a la institució? Quin paper desta­caria d’Alumni UB?És una manera de relligar amb la societat. De maneres, n’hi ha diverses, però la univer-sitat necessita ser un producte molt proper a la societat i, per tant, ha de trobar en la ciutadania que hi ha estudiat la manera de connectar, el sistema que li aporti opinions, suggeriments, que la vinculi amb ella. El pit-jor que li pot passar a una universitat és tan-car-se en si mateixa, perquè s’empobreix. Val més fins i tot agafar un constipat de tant que t’obres! La universitat s’ha d’obrir, ha de conèixer, ha de viure molt enganxada al

món, i aquest és el paper dels Alumni: apor-tar, des de les seves experiències, elements de reflexió per al cos universitari.

Des de la perspectiva que li ofereix estar al capdavant d’un dels bufets més prestigiosos del país, què és el que més valora dels universitaris que tot just s’incorporen al mercat laboral, espe cialment en el seu camp i, en con­cret, a una empresa com la seva?En el meu cas, com a advocat, l’important és estar convençut que exerceixes la professió més important del món. Segurament els metges poden dir el mateix, i els enginyers, i els químics, però tu has d’estar convençut que la teva professió realment val la pena, t’ho has de creure i hi has de posar tota la passió. En segon lloc, jo sempre rebo els joves que s’incorporen al despatx i els dic una cosa molt senzilla: «Heu de llegir el diari cada dia». Una persona que no sap què pas-sa al món no es pot dedicar a l’advocacia, perquè el dret evoluciona i ho fa en funció dels canvis del món. Un tercer punt impor-tant és que en aquesta professió es pateixen molts disgustos. No cada dia és brillant; n’hi ha que és per desesperar-te perquè les coses no surten bé. Per tant, hi ha d’haver una militància de compromís: sóc aquí per aguantar a les verdes i a les madures, amb dedicació, amb entusiasme... I, a més, amb una punta molt important de curiositat. En qualsevol professió hi ha d’haver un afany de curiositat, t’has de preguntar «per què passa això? Quin sentit té?». Per acabar, hi ha un altre aspecte molt important: saber que la felicitat de molts depèn de tu. La teva felicitat està molt bé, però la felicitat dels altres... Que la tranquil·litat, l’estabilitat, la seguretat d’altres depengui de tu és molt important. Crec que ho podríem aplicar a moltes professions.

«Cada dia he d’aprendre. Jo hauria de ser alumne de màster constantment»

ENTREVISTA: mIqUEL ROCA I JUNyENT8

Fa referència a actituds més que no pas a aptituds, a coneixements...L’actitud és fonamental. Hem d’estudiar i s’ha d’estudiar molt, però sense actitud, sense curiositat, sense interès, el que aprens se t’esborra, no té sentit. És un problema de construir-te a tu mateix, de saber que estudi-ant et construeixes, t’estructures internament. D’aquí allò d’«és un cap molt ben estructurat», que diem sovint. Jo sempre dic —i això és una mala referència, que em perdonin els companys i amics professors— que saber l’article 26 d’una llei pot ser secundari, el que és important és saber que aquest article exis-teix, que hi és. Intuïtivament has de tenir la sensació que algú s’ha d’haver preocupat de legislar sobre això, i això és el que, al final, fa que un professional sigui competent o no. Es tracta que espremis molt bé tot el que assimi-les i que te’n quedi l’essència.

De fet, d’aquí a un any entra en vigor la llei que estableix que per exercir com a advocat o procurador caldrà haver cur­sat un màster i haver superat un exa­men que organitzaran les universitats i els col·legis professionals. La Facultat de Dret de la UB imparteix des de fa quatre anys, amb el Col·legi d’Advocats de Barcelona, el màster de Pràctica

Jurídica. Quines repercussions tindrà aquest fet en el sector?Tots els plans educatius tendeixen a treure el màxim profit de l’alumnat d’acord amb les necessitats socials. Quin sentit té que jo hagi preparat llicenciats que sàpiguen molt de tot, si després només hauran de saber unes quantes coses? Crec que la formació és el que més varia en la nostra vida. Ens hem anat formant de maneres molt diferents al llarg de la vida i ara estem fent una prova nova. Jo no sóc ningú per defensar-la, però crec que és una prova que respon, no a un desig d’empi-par l’alumnat o el professorat, sinó al fet que la societat necessita sistemes educatius nous, formació nova. Sempre, però, s’ha d’entendre una cosa molt important i que jo crec que no s’explica gaire, que és que tot aquest sistema implica que la formació serà permanent: tinc 70 anys, no en sé prou, cada dia he d’apren-dre. Jo hauria de ser alumne de màster cons-tantment, no professor. Cada dia aprenem, i si cada dia aprenem, per què volen que apren-gui una cosa que d’aquí a dos anys s’entendrà de manera diferent? Avui disposem de noves tecnologies que, aplicades a la formació, ens permeten l’accés a tot. Tenim molt, el que hem de saber és administrar aquestes fonts d’infor-mació. És el nou sistema educatiu: el que és important és que puguis ubicar en la teva bibli-

oteca personal tot allò que vas aprenent, rela-cionant-ho i aplicant-ho on correspon. La gent es queixa que canviem constantment de plans educatius, i tenen raó, però és que continua-rem canviant de plans perquè avancem molt ràpidament i no hi ha més remei.

Molt sovint l’han qualificat de concilia­dor, de pactista. Què l’ha portat a aques­ta manera de ser i de fer, la formació en Dret o els anys de fer política?S’hi neix. Em fa l’efecte que sóc pactista genè-ticament. Que consti que després ho he teo-ritzat políticament. La democràcia és pacte. La llibertat és pacte. És un pacte permanent entre els meus drets i els drets dels altres, en -tre les meves obligacions i les obligacions dels altres, és un equilibri permanent. Jo crec en el pacte, hi crec genèticament. Lògicament, en el dret he trobat un escenari fantàstic per al pacte, i en la política vaig intentar trobar els punts d’acord que em permetien fer que avan-céssim. El progrés no és mai blanc o negre. En canvi, les tonalitats intermèdies són aque-lles que fan que els països i les civilitza cions progressin de manera estable.

El Bufet Roca va atendre fa uns anys la sol·licitud d’adquisició de la Sagrada Família per part d’uns clients japonesos.

«Alguns s’han volgut aferrar a la literalitat de la Constitució sense adonar-se que amb això en traeixen l’esperit»

ENTREVISTA: mIqUEL ROCA I JUNyENT 9

Vostè els va deixar clar que els símbols no es venen, però se’n pot fer negoci?Negociar amb els símbols, amb els senti-ments, amb les emocions, és molt pervers. Un dia que tingui temps intentaré demostrar que hi ha programes de televisió que van contra la dignitat. La dignitat no és la de vostè o la meva, és un valor col·lectiu. Per tant, quan un pro-grama es basa a ridiculitzar algú, no se’l ridi-culitza a ell sinó a l’ésser humà. Negociar amb la sensibleria, amb els sentiments... Si tingués temps, em dedicaria a perseguir-ho.

No li acaba d’agradar que l’anomenin «pare de la Constitució»...Ara ja en seria l’avi...

No, home, que els fills també creixen!I molt! De fet, els meus fills en deien «la ger-mana» (a la Constitució).

El cert és que va compartir amb polítics de signe molt divers la «paternitat» d’una Constitució que naixia per regular els deures i els drets fonamentals de la ciutadania, la manera i l’estructura de l’Estat. Imaginava aleshores que trenta anys més tard aquest text suscitaria tanta controvèrsia? Aquella Constitució tenia data de caducitat?

Si realment li dic el que pensava jo... Que dura-ria molt menys! El que no valorem de vegades és que la Constitució ha emmarcat l’etapa de normalitat democràtica institucional més llarga de la història d’Espanya. Mai no havíem tingut una etapa tan llarga amb una sola i mateixa Constitució, mai. Per tant, el més normal és que nosaltres penséssim: I quan s’acabarà això? Jo recordo que la primera reacció que vaig tenir amb el cop d’estat de Tejero va ser dir: «Bé, és lògic; el normal en la història d’aquest país, són els Tejeros». Sí, no m’ho temia, però quan arriba penses: «Ja està, ja han tornat». Hem tingut una etapa molt llarga, amb molts problemes, i una de les coses que en aquest moment trobo a faltar és la capacitat de respectar el pacte que va fer possible allò. Crec sincerament que, en aquests moments, segments i sectors de la política espanyola han oblidat que la Constitu-ció no és un text sinó molt més que un text: és una música, és un esperit, és un pacte, és una voluntat. Alguns s’han volgut aferrar a la literali-tat de l’escrit sense adonar-se que amb això en traeixen l’esperit. Jo crec que, sincerament, aquí hi ha hagut un canvi molt important i no precisament positiu.

No fa gaire ha dit: «La Constitució em­para l’Estatut, però no el Tribunal Cons­titucional», «L’Estat autonòmic ha estat

un èxit, però, per definició, no es tanca», «Espanya té un problema i Catalunya ha perdut ponderació...»Ponderació? Això no sé si ho he dit, però és evident que darrerament han volgut assenyalar Catalunya com a problema, oblidant que qui té un problema és Espanya. Acadèmicament, diríem que d’un problema que fa dos segles i mig que dura, com a mínim, s’ha de dir que el tenim. Un investigador diria: «Tinc un proble-ma». Aquí hi ha gent que vol ignorar que té un problema. Escolti, tenen un problema perquè aquí constantment estem parlant d’aquest tema, i aquest tema aflora, i aquest tema res-suscita, i aquest tema hi és. Alguna cosa hi ha, vostès tenen un problema. Catalunya no fa sinó manifestar d’una manera estable i perma-nent al llarg de la història les seves voluntats, els seus desitjos, les seves ambicions, les seves intencions, la seva defensa d’identitat. I ara n’hi ha uns que diuen: «No, esto no pasa».

«La democràcia és pacte. La llibertat és pacte»

«No hi ha res tan apassionant com fer una feina que t’agradi, i més si pots ser útil i donar una determi­nada satisfacció a la gent. La polí-tica és treballar de la millor manera per defensar uns interessos col·lectius; de vegades de manera agraïda, d’altres no; de vegades sent comprès, de vegades no. L’important és sentir-te còmode amb el que fas, que et vingui de gust fer-ho; i això val tant en la polí-tica com en la professió. En aquest moment, en la professió, em fa il·lusió pensar que he contribuït que hi hagi molts joves advocats que han après l’ofici i que l’estimen per la via del pro-jecte que tu has servit. Però deixem també una part important de les il-lusions per a la família, per als amics! Em fa molta por la gent que només és feliç en la professió, en la política. Tam-bé hi ha el cine, el teatre, un paisatge, la família, l’estimació, un bon dinar, una bona tertúlia i un capvespre amb una posta de sol preciosa. Això de voler ser l’home unidimensional em fa por.»

ENTREVISTA: mIqUEL ROCA I JUNyENT10

¡Pues sí pasa! Vostès tenen un problema. I jo diria que dos: un, tenir un problema; i dos, no voler acceptar que tenen un problema.

De totes les vegades que l’he sentit ex­plicar i explicar­se sobre el que està pas­sant entre Catalunya i Espanya, un dels exemples que m’ha resultat més visual és el de la imatge dels pantalons curts, que quan s’arribava a una edat determi­nada no s’esqueien gaire bé als nois de la seva època. Tan arriscat és vestir amb pantalons llargs un noi que ja s’afaita?Aquest és el problema! Els països són com éssers humans: creixen, alguns moren, alguns tenen una vellesa estable, d’altres més depau-perada. Els països tenen vida; dir que no és una immensa ximpleria, és analfabetisme. Voler dir «miri, ara a Catalunya li toca això, i ara ja no demani mai més res» és impossible. El nen de vuit anys et demana un caramel, el de quinze, una altra cosa, i el de vint-i-cinc plan-teja altres reivindicacions. Creure que l’ésser humà continuarà demanant un xupa-xups durant tota la vida és no conèixer el que és la vida de la gent. Dir «ya está, esto se cerró»... Doncs no, no se cerró, està obert. En tot cas, si vostè diu «esto se cerró», es tracta que sigui capaç de portar-ho tan generosament que faci que no hi hagi desig de més. Si es fa mala-ment, hi ha molt desig de més.

Ve a ser com un matrimoni que neix sobre bases poc romàntiques i en el qual una de les parts mai no s’ha sentit del tot còmo­da. Com a home de lleis, i també com a polític, què creu que es guanya i es perd intentant mantenir­lo de totes totes? I què es guanya i es perd en trencar­lo?No ho podem plantejar en aquests termes. El que sí que sabem és que quan un matri-moni genera escenaris de conflicte que poden conduir a la separació, o les persones implicades es posen d’acord i ho fan bé per-què això no es produeixi, o fatalment la separació es produirà. El que aquí s’ha de saber dir és purament i simplement: «No, ens volem tornar a estimar, volem tornar a viure conjuntament». Tot això són decisions, no és allò de dir: «Ya vendrá por sí solo!». ¡No, no vendrá por sí solo! És un problema d’actituds, de voluntats; i si aquestes acti-tuds i voluntats no es donen, malament rai!

No fa gaire, en una entrevista deia que no tornaria a impulsar una operació Roca com la del 86 perquè ja havia de­mostrat que no ho havia sabut fer. No creu en les segones oportunitats? O pot­ser és més agraït ser escoltat i recone­gut sense necessitat de baixar a l’arena?Tots diem frases a les quals donem una con-tundència especial, perquè així acabem fins i

tot el que en diríem l’interrogatori malsà d’un periodista. Dius «ja no ho tornaré a fer, ja està», i així s’acaba tot. Jo defenso molt que l’experiència que vaig protagonitzar valia la pena. Crec sincerament que al país, entès com Espanya, li fa falta. Es posa de manifest que això de dues forces polítiques confronta-des sense un espai amortidor és molt dolent genèticament per a Espanya. Però ja no em toca a mi, altres vindran i, si volen, ho faran. I si no, que no ho facin, però a mi ja no em toca. Ho vaig fer, no em va saber gens de greu fer-ho, ni el mateix fracàs, que mai no he interpretat com a fracàs sinó com que «mira, no es volia». Jo sempre dic que la democràcia la fan els que perden, és a dir, si només fessin democràcia els que guanyen eleccions, això seria avorridíssim. La democràcia es fa a for-ça que hi hagi uns senyors que diguin: «Jo defenso unes idees, si no les volen, no les volen, però jo defensaré aquestes idees». Hi ha centenars de milers de persones que fan cas d’aquestes idees, i escolti, aquests també tenen dret a ser escoltats; a veure si només tindran dret a parlar els que són majoritaris! Els minoritaris també hi tenen dret.

Casos de corrupció a part, què ha pas­sat, què s’ha trencat els darrers anys en la política perquè s’hagi produït tanta desafecció per part de la ciutadania?

«L’Estat espanyol té un problema que fa dos segles i mig que dura»

Miquel Roca no creu que, si hi ha gués un debat més assossegat, a la ciutadania no li preocuparia que augmentés l ’autogovern d’una comunitat autònoma. «És que crec que tampoc no li preocupa, ni assosse-gadament. Simplement no ho vol; no vol tenir aquesta sensació de dir: “Por qué los catalanes tienen que tener más?”. Deixi’m dir que en la sentència del Tribu-nal Constitucional sobre l’Estatut es declaren nuls uns articles que són idèn-tics als de l’Estatut d’Andalusia. Si jo fos ciutadà d’Andalusia m’incomodaria molt, perquè vol dir que estic instal·lat en un privilegi inconstitucional. I no veig que el president de la Comunitat d’Andalusia digui: “Que revisen mi Estatuto”. Per tant, vol dir que no hi ha debat assossegat i que hi ha unes passions desfermades que no serveixen de res.»

ENTREVISTA: mIqUEL ROCA I JUNyENT 11

[Deixa caure la mà sobre la taula, en un gest de rendició.] Si ho pogués contestar fàcilment, ho faria... La veritat és que no sé exactament com respondre aquesta pregunta. Aquí s’ha produït un trencament que ha de tenir moltes causes, però la més important segurament és que hem oblidat una cosa molt elemental: és molt més fàcil recuperar o guanyar la lli-bertat que aprendre a administrar la llibertat ordinària. L’èpica de guanyar la llibertat és meravellosa; els que vam tenir el privilegi d’acabar amb el franquisme, per entendre’ns, de començar l’etapa de construcció de l’Estat democràtic...; tot això és una èpica fantàstica. Però clar, després ha de venir l’administració més ordinària de la llibertat, i això és tan o més important que administrar l’èpica. Jo sempre posava un exemple: imagini’s un ciu-tadà francès —ara potser no en quedarà cap, però quan jo ho explicava encara n’hi havia— que guardava en el seu record el dia que va veure desfilar pels Camps Elisis a París les tropes aliades alliberant-los dels nazis. Quina emoció! Quina plorera! Recuperar la llibertat! Però si cada vegada que algú es vol emocio-nar primer ha de patir quatre anys d’ocupació nazi, estem fumuts. Hem d’aprendre a emo-cionar-nos amb la llibertat de cada dia, a valo-rar la llibertat de cada dia, i hem d’aprendre a servir-la amb el mateix entusiasme que quan recuperes la llibertat.

També és veritat que vostè ha defensat aferrissadament el paper dels polítics, perquè —diu— els necessitem.Sempre, molt. Si no ens troben la solució els polítics no sé pas qui ens la trobarà. Els polítics han d’entendre que hi ha molta gent que els valora, i la gent ha d’aprendre a dis-tingir entre el que s’ho mereix i el que no s’ho mereix, i a aplaudir-los i a ajudar-los, perquè necessitem l’acció política, si no, algú la substituirà, i no sempre amb mitjans democràtics. Sempre hi ha qui s’aprofita de la desafecció; no hi ha cap moviment tota-litari al món que no hagi començat per una desafecció.

En el context actual i davant les pròxi­mes eleccions, en els diferents partits s’estan observant uns determinats girs: uns cap al votant més moderat, d’altres cap a un sobiranisme lent i d’ampli es­pectre, d’altres amb maniobres ràpides i contundents... Creu que aquests girs ens acabaran conduint a canvis pro­funds en l’actual sistema de partits?Els canvis profunds sempre són molt lents. Si són molt ràpids no són mai profunds, són superficials i frívols. Els canvis profunds són lents perquè darrere nostre hi ha civilitza-cions; entre la democràcia d’Atenes i la nos-tra hi ha diferències, però, de fet, jo m’atrevi-

ria a dir que de matís. Els canvis s’han de donar. El nostre sistema democràtic ha de ser capaç d’entendre que ens trobem en el moment de les noves tecnologies de la informació, que estan dominant, que hi ha d’haver més transparència, més informació, més coneixement; hi ha d’haver més capa-citat de participació, de suggeriment, de pro-posta. Això és evident. Però hem de saber que aquests canvis s’han d’aplicar amb mol-ta prudència, perquè els canvis ràpids i frí-vols acostumen a generar més desafecció, més irritació. Estem experimentant amb coses que són molt importants i que com-porten problemes molt seriosos. Vostè sap que al Parlament català, des de l’any 78, no ha estat possible posar-se d’acord amb una nova llei electoral catalana. Un diu: «Home, ha estat culpa d’aquest», i l’altre: «Ha estat culpa d’aquest l’altre». Això demostra la transcendència, la rellevància d’aquestes qüestions. Són complicades de canviar i és bo que aprenguem que tot és molt complex. Allò que és important és complex, no hi ha res que sigui important i que, alhora, sigui molt simple. Per definició, el que és impor-tant és complex.

Amb vista a les pròximes eleccions, què li agradaria?Que vagi molta gent a votar.

«Els canvis s’han d’aplicar amb molta prudència, perquè els canvis ràpids i frívols acostumen a generar més desafecció, més irritació»

REpORTATgE: LA REALITAT ImmERSA EN UN móN VIRTUAL12

La recerca en el camp de la realitat virtual ha assolit nivells que fan dubtar de l’existència d’un límit real entre la virtualitat i les experiències que coneixem com a reals. Actualment, experiments on els estímuls en una mà de cautxú són percebuts com si es tractés d’un òrgan propi o persones que viuen les sensacions i situacions experimentades per cossos virtuals, són algunes de les recerques orientades a arribar a comprendre el comportament de les persones en entorns virtuals immersius i, alhora, identificar els mecanismes neuronals que s’hi impliquen.

Text:

Marga Becerra

Fotos:

Marta Casellas

La realitat immersa en un món virtual

desxifrar el comportament de les persones immerses en aquests entorns. Per a aquest grup d’investigadors, per tant, els entorns virtuals són tant eina de treball com objecte d’estudi.

Integrat per 16 joves investi-gadors, Event-lab centra la seva tasca de recerca en entorns vir-tuals i gràfics per ordinador amb aplicacions en psicologia i neu-rociències i investiga els com-ponents tecnològic, científic i sociològic de la realitat virtual. Al capdavant del grup, des del 2006 hi ha Mel Slater, inves-tigador ICREA de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Slater ha obtingut nombrosos reconeixements al

Event-lab és un grup de recerca internacional líder en la investi-gació dels entorns virtuals i grà-fics creats per ordinador, amb aplicacions tant en l’àmbit de la psicologia, com en les neuro-ciències. Com a indicadors de la seva excel·lència es podrien destacar els cinc projectes euro-peus en què treballa el grup, i que gestiona a través de la Uni-tat de Projectes Internacionals de Recerca (fins ara Oficina de Projectes Europeus de Recerca) de la UB. Ubicat a la Facultat de Psicologia de la UB, Event-lab porta a terme diversos projectes amb l’objectiu de desenvolupar i conèixer els components tec-nològics de la realitat virtual i

Membres del grup de recerca Event-lab, dirigit per Mel Slater (a baix).

REpORTATgE: LA REALITAT ImmERSA EN UN móN VIRTUAL 13

La realitat immersa en un món virtual

dinadors o consoles de joc, on l’acció humana està restringida per l’ús de dispositius bàsics que comprometen la implicació dels usuaris. El projecte Immersive Multi­Modal Interactive Pre­sence (IMMERSE) té precisa-ment com a objectiu canviar aquesta situació. Amb el desen-volupament d’un sistema multi-modal, que integri en temps real totes les respostes sensorials, els usuaris dels entorns virtuals podran interactuar lliurement amb els objectes presents als diferents escenaris i, fins i tot, amb altres usuaris amb què coin cideixin, arribant a poder dur a terme accions conjuntes. D’aquesta manera la resposta i

la interacció dels usuaris en els entorns virtuals estarà marcada per la seva resposta fisiològica (freqüència cardíaca, respira-ció, i resposta elèctrica de la pell ), i per tant, el paper de l’usuari en aquest cas serà ple-nament actiu.

Una recerca tan innovadora podria semblar poc aplicable, o fins i tot de ciència-ficció, però en aquest cas, com en molts d’altres, la realitat supera la fic-ció. Així per exemple, el projec­te «Alleujament del dolor crònic amb realitat virtual», finançat l’any 2006 per la Fun-dació La Marató de TV3, té com a objectiu demostrar la utilitat de la modificació de la imatge cor-

«La interacció dels usuaris en entorns virtuals està marcada per la resposta fisiològica»

llarg de la seva trajectòria pro-fessional, dels quals podem destacar la beca EPSRC Senior Research Fellow de l’agència Engineering and Physical Scien-ces Research Council (EPSRC) del Govern del Regne Unit, i la subvenció Advanced Grant del Consell de Recerca Europeu (ERC) obtinguda aquest mateix any. Una tarda amb Slater i el seu grup es transforma per a nosaltres en un recorregut pels seus projectes, durant el qual realitat i virtualitat es barregen constantment.

En molts dels sistemes de realitat virtual actuals l’usuari té un paper totalment passiu. Aquest és el cas dels jocs d’or-

REpORTATgE: LA REALITAT ImmERSA EN UN móN VIRTUAL14

lity­Activating Virtual Environ­ment Responses throught Sensor Enrichment (TRAVER­SE). Es tracta del primer projecte de recerca en aquest camp que separa la posició perspectiva del subjecte participant de la simula-ció visual i tàctil. L’experiment pre-tén esbrinar les condicions que permeten fer que el participant percebi canvis al seu cos, o que fins i tot vegi el seu cos de manera totalment diferent. Quin és el procés? Un cop equipats amb els dispositius necessaris els participants a TRAVERSE en mirar-se ells mateixos o la seva imatge reflectida en un mirall (foto dreta), el que veuen és la imatge d’una altra persona. Els dispositius utilitzats en aquest experiment fan fins i tot que si algú toca el cos virtual —el cos que el participant veu quan es mira— el participant experimen-ti la sensació física d’aquest tac-te al seu cos real. Conèixer els sistemes neuronals que actuen en aquesta resposta podrien

poral dels pacients amb dolor crònic com a eina analgèsica.

Una altra gran aplicació de la virtualitat s’investiga en el pro­jecte europeu Multinodal Immersive Rehabilitation with Interactive Cognitive Systems (MIMICS). En aquest cas els investigadors recullen en temps real dades conductuals i fisiològi-ques de pacients i les fan servir per adaptar els entorns virtuals on es veuran immersos aquests pacients. D’aquesta manera la representació virtual de la per-sona s’ajusta més a la imatge pròpia i s’aconsegueix una major motivació. Amb aquest projecte els investigadors prete-nen demostrar que la neuroreha-bilitació es pot millorar significa-tivament fent servir els entorns virtuals immersius.

Tot i la disponibilitat actual de sistemes de videoconferèn-cia molt avançats, d’entorns vir-tuals compartits, o de jocs com Second Life, encara és més fàcil i eficient desplaçar-se físicament

a una localització remota per mantenir contactes interperso-nals. Per primera vegada, però, un projecte de recerca, el projec­te Being in Augmented Multi­Modal Naturally­Networked Gathering (BEAMING) treballa per dotar l’usuari de l’entorn vir-tual d’una veritable sensació físi-ca de presència compartida amb altres usuaris en un entorn que no és el seu (foto esquerra). Les aplicacions pràctiques d’un pro-jecte d’aquestes característiques són diverses. Per exemple, en un entorn que recreï una consulta mèdica, metge i pacient, situats en localitzacions físiques remo-tes, podrien interaccionar com si es trobessin en el mateix empla-çament. Amb el desenvolupa-ment d’aquest sistema, un paci-ent en procés de rehabilitació física podria experimentar la sen-sació de trobar-se a la consulta mèdica i practicar, com si fos in situ, els exercicis exemplificats.

Un dels darrers projectes de l’Event-lab és Trascending Rea­

«La neuro reha-bilitació pot millorar fent servir entorns virtuals immersius»

REpORTATgE: LA REALITAT ImmERSA EN UN móN VIRTUAL 15

ajudar a comprendre patologies relacionades amb l’alteració de la imatge corporal.

Al contrari, en el cas del projecte europeu Presence: Research Encompassing Sensory Enhancement, Neu­roscience, Cerebral­Compu­ter Interfaces and Applicati­ons (PRESENCCIA), un més dels que desenvolupa Event-lab, l’objectiu és ben bé un altre: demostrar la utilitat dels entorns virtuals on es combina la pre-sència de persones físiques i virtuals que fins i tot poden inte-raccionar. En aquest cas es poden crear escenaris diferents dins de comunitats virtuals esta-bles que es poden visitar de manera física o virtual. L’objectiu final en aquest cas és identificar i comprendre els mecanismes cerebrals implicats en aquesta realitat mixta on interaccionen individus «reals» amb «virtuals». Aquest coneixement repercutirà, sens dubte, en una millora tec-nològica de la realitat virtual.

L’Hèctor, un clon robotitzat

L’Hèctor, com el coneixen els investigadors de l’Event-Lab, o Nao, el nom comercial de l’in-vent, és un dels darrers aven-ços tecnològics del grup de recerca Event-Lab. Aquest robot d’aspecte amigable té la capacitat de copiar els movi-ments humans. Amb tan sols una connexió Wi-Fi, l’Héctor pot reproduir els moviments de persones remotes, una capa-citat que li permet, per exem-ple, imitar les indicacions d’un metge amb consulta a Barce-lona al seu pacient en una localitat allunyada d’aquesta

ciutat. Les seves aplicacions poden ser molt diverses; l’ob-jectiu final, però, es pot resu-mir en un de sol. Christoph Groenegress, investigador postdoctoral d’aquest grup de recerca, i encarregat de desenvolupar aquesta tecno-logia, ens ho explica: «L’objec-tiu final que ens proposem és que l’Hèctor copiï en temps real el moviment d’una perso-na i que aquesta, a la vegada que el controla, se senti com si fos el robot». Però, com pot reproduir un robot el compor-tament d’una persona? De

quina ma nera li arriben els senyals que ha d’imitar? Un sistema de càmeres enregistra els senyals que emeten els marcadors adhesius situats a les articulacions que, en mou-re’s, es transmeten al robot. Gràcies a la posició d’aquests marcadors es pot reconstruir la posició de la persona, i pot ser traslladada al robot. Sens dubte l’Hèctor serà l’últim avenç en l’àmbit de la realitat virtual, un sistema que ni tan sols requereix imatges per traslladar-nos a una realitat paral·lela.

NOTíCIES16

L’acte d’inauguració del curs acadèmic 2010-2011 va tenir lloc el 8 d’octubre al Paranimf de l’Edifici Històric, amb les inter-vencions del rector, Dr. Dídac Ramírez; de la Dra. Lourdes García i Viñets, professora titular

S’inaugura el curs acadèmic de la consolidació de l’espai europeu d’educació superior

d’universitat d’Infermeria Comu-nitària, que va impartir la lliçó inaugural «Nous reptes de la in-fermeria comunitària: la neces-sitat d’orientació familiar en les cures», com també del comissi-onat per a Universitats i Recerca

de la Generalitat de Catalunya, Dr. Joan Majó, i el president del Consell Social de la UB, Joa-quim Coello.

Durant l’acte es va presentar en format de vídeo la Memòria de la UB de l’any acadèmic

2009-2010 i es van lliurar els pre-mis extraordinaris de llicenciatura i les medalles de la Universitat de Barcelona al personal docent i d’administració i serveis que es va jubilar el curs passat. Els dis-cursos de les personalitats assis-tents es van centrar en el finan-çament públic, que el president del Consell Social preveu que esdevindrà «pitjor que l’actual»; la consolidació de l’espai europeu d’educació superior (EEES), que en paraules del comissionat per a Universitats i Recerca Joan Majó ara engega «una nova eta-pa d’avaluació de la qualitat» i que farà necessari «potenciar els programes de mobilitat i el conei-xement d’una tercera llengua»; i la confiança en la universitat pú-blica i la seva gestió demanada pel rector de la UB Dídac Ramí-rez que, «pel camí de la gover-nança acadèmica, del diàleg i del consens, ha de portar la Univer-sitat a avançar en l’excel·lència i la qualitat en aquests temps complicats».

L’Arqueologia és un grau

Enguany, d’acord amb la im-plementació de l’espai euro-peu d’educació superior (EE-ES), arrenca a la Facultat de Geografia i Història el nou grau d’Arqueologia. Constarà de 240 crèdits ECTS organitzats en 8 semestres, i oferirà 80 places en dos grups —de ma-tí i de tarda— que introduiran l’alumnat en les tècniques més innovadores i en pràctiques professionals reals. El 6 d‘oc-tubre tenia lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i

Història l’acte institucional d’in-auguració, presidit per la vice-rectora d’Arts, Cultura i Patri-moni, Dra. Lourdes Cirlot. La lliçó inaugural, «Las fronteras de la arqueología polifónica» va ser a càrrec del professor de la Universitat Complutense de Madrid, Dr. Gonzalo Ruiz Zapatero. Hi van ser presents també la degana de la Facultat de Geografia i Història, Dra. María Ángeles del Rincón, i la cap d’estudis d’aquest grau nou, Dra. Maria Àngels Petit.

NOTíCIES 17

La Universitat de l’Experiència engega amb 169 estudiants

De cinquè de primària a la Universitat

El 6 d’octubre es va inaugurar al Paranimf de l’Edifici Històric el primer curs acadèmic de la Uni-versitat de l’Experiència, una iniciativa formativa pionera adre-çada a persones més grans de 55 anys, que la UB ha encetat enguany a través del Comissio-nat per a Societat i Envelliment. La Universitat de l’Experiència arrenca amb 169 estudiants ma-triculats i una llista d’espera de 50 persones més en els cursos de Llengües i Psicologia. El rec-tor de la UB, Dr. Dídac Ramírez, va presidir l’acte, al qual van as-sistir la comissionada per a So-cietat i Envelliment, Misericòrdia Garcia, i la major part de les persones matriculades. La con-ferència inaugural, «Experièn-cia, saviesa i felicitat» va ser a càrrec del catedràtic de Lingüís-tica General, Sebastià Serrano.

Segons el rector Dídac Ra-mírez, la Universitat de l’Experi-ència «demostra que qualsevol edat és bona per aprendre i des-cobrir els propis valors i poten-cialitats i, alhora, contribueix a fer de la universitat una institució ve-ritablement oberta i integradora». També va remarcar que iniciati-ves com aquesta tenen «un in-dubtable valor, tant des del punt de vista social com pedagògic, ja que eviten la segregació de la gent gran i potencien la creació de vincles entre generacions».

Al seu torn, la comissionada Misericòrdia Garcia va destacar «la col·laboració i l’entusiasme dels degans i deganes de totes les facultats de la UB impli-cades, l’ajut de l’equip rectoral i dels membres d’administració i serveis, cabdal perquè aquest projecte sigui una realitat».

Com serà la terra del futur? és el títol de la primera jornada de la UB del projecte «L’Escola a la Universitat», desenvolupat en el marc de la Universitat dels Nens i Nenes de Catalunya (UdN.cat), en què infants de cinquè de pri-mària entren en contacte per mitjà de tallers participatius amb les diferents àrees de coneixe-ment que s’imparteixen a la Uni-versitat. La Universitat dels Nens i les Nenes de Catalunya és pio-nera a l’Estat i al sud d’Europa i forma part de la xarxa europea d’universitats dels infants Euro-pean Children’s Universities Ne-twork (EU.CU.NET), en què par-

ticipen més de 200 universitats europees. El Programa l’impulsa l’Associació Catalana d’Univer-sitats Públiques (ACUP), amb el suport dels departaments d’Educació i d’Innovació, Uni-versitats i Empresa de la Gene-ralitat de Catalunya, Talència i l’Obra Social de Caixa Catalu-nya, Tarragona i Manresa.

En aquesta iniciativa, que té lloc dues vegades al llarg del curs —el 19 d’octubre del 2010 i el 3 de maig del 2011— hi po-den participar més de 2.000 alumnes de cinquè de primària procedents d’escoles d’arreu del territori. Les vuit universi-

tats públiques catalanes que formen l’ACUP acolliran els grups d’escolars a les seves instal·lacions i cadascuna ha dissenyat el seu programa in-cloent-hi un seguit d’activitats de caràcter experimental que dirigeix professorat universitari. En el cas de la Universitat de Barcelona, coordina el projecte el Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística i la Unitat de Cultura Científica i Innova-ció de l’Àrea de Comunicació Digital i Promoció. Dirigeixen les activitats, els professors Gustavo Llorente (Facultat de Biologia), Angelo Camerlenghi

(Facultat de Geologia), i Xavier Luri i Josep Manel Carrasco (Facultat de Física).

Durant aquest curs es des-envoluparà un portal web, en què es preveu que més de 15.000 in-fants i moltes escoles de Catalu-nya puguin aprendre i jugar amb la ciència, la tecnologia i la cultu-ra en general per mitjà del con-tacte amb professorat i investiga-dors universitaris.

Dels 169 estudiants matriculats a la primera edició de la Univer-sitat de l’Experiència, un 64 % són dones i un 68 % són jubilats, prejubilats o pensionistes. La franja d’edat majoritària és la que abasta dels 55 als 65 anys; tot i així, s’hi han inscrit 15 estudiants de 70 anys o més. Tot i que la inscripció a aquests cursos no requereix un nivell determinat de formació prèvia, la meitat de l’alumnat ja té formació universitària.

La Universitat de l’Experièn-cia és un programa de formació de caràcter innovador, comple-mentari tant de la formació su-perior que s’imparteix per a l’educació professional dels jo-ves com de la formació continu-ada a què es pot optar al llarg de la vida activa. Aquesta prime-ra edició consta de quatre pro-grames universitaris integrats, estructurats en un o en dos anys

acadèmics, que ofereixen for-mació aprofundida en Llengües i Literatures, en Psicologia o en Pedagogia i Biblioteques. Els cursos consten de dos tipus d’assignatures: les que formen part d’un pla concret propi de la Universitat de l’Experiència i les matèries optatives, en què l’alumnat comparteix aula amb estudiants dels diferents graus de les facultats de la UB.

NOTíCIES18

Els rànquings mundials que han publicat els resultats dels seus indicadors de mesura en els dar-rers mesos han estat quatre, i en tots (SIR, THES, QS i ARWU) la Universitat de Barcelona és la més ben posicionada de l’Estat espanyol. En els tres primers es-cala posicions respecte a anys anteriors, i en el quart, tot i pre-sentar un lleuger descens que podria atribuir-se a diversos fac-tors —canvis en la interpretació de les dades o noves entrades d’universitats asiàtiques—, es manté igualment al capdavant de les universitats de l’Estat.

El rànquing iberoamericà SIR 2010, un informe que publica el Grup de Recerca SCImago i que avalua l’activitat investigado-ra de 607 universitats i centres d’educació superior d’Iberoamè-rica —durant el període 2003-2008 ho va fer a partir d’indica-dors de producció científica, qualitat en recerca i capacitat de cooperació internacional— situa la UB en la quarta posició de la llista global, després de la Uni-versitat de São Paulo, la Universi-tat Autònoma de Mèxic i la Uni-versitat Estatal de Campinas (Brasil). Segueixen la UB en aquest rànquing la Universitat Complutense de Madrid, la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de València i la Uni-versitat Autònoma de Madrid. Espanya i el Brasil són, per tant, els països que ocupen una posi-ció predominant en el context ci-entífic iberoamericà. L’informe, en

La mesura dels rànquingsconcret, confirma el lideratge de les universitats espanyoles en el rànquing de producció científica a Iberoamèrica, en què figuren 43 centres entre els cent primers, i en què el Brasil destaca com a segona potència amb 23 univer-sitats en el top 100.

L’informe, per analitzar l’ac-tivitat investigadora de totes les institucions iberoamericanes d’ensenyament superior, pre-senta un perfil detallat que es basa en dades quantitatives de publicació i de citació d’acord amb l’índex de cites Scopus, que conté més de 20.000 publi-cacions científiques i que elabo-ra el grup editorial Elsevier.

El Grup de Recerca SCIma-go l’integren investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), de la Univer-sitat de Granada, de la Universitat d’Alcalá de Henares, de la Uni-versitat Carlos III de Madrid, de la Universitat d’Extremadura, de la Universitat de Porto (Portugal), de la Universitat Nacional de la Plata (Argentina) i de la Universi-tat Catòlica de Valparaíso (Xile).

Entre les 100 millors en medicina clínica i farmàciaLa Universitat de Barcelona es manté com a primera univer­sitat de l’Estat espanyol en l’Academic Ranking of World Universities 2010, l’informe que des del 2003 publiquen anual-ment el Center for World-Class Universities i l’Institute of Higher

Education de la Universitat Jiao Tong de Xangai (Xina). La UB és la universitat espanyola més ben si-tuada en aquest rànquing, malgrat que no apareix, com l’any anterior, entre les 200 millors del món, una franja que, un cop més, lideren les universitats americanes.

Segons aquest rànquing, en canvi, la UB sí que es tro­ba entre les 100 millors del món en l’àmbit de coneixe­ment de la medicina clínica i la farmàcia, i, un cop més, és l’única universitat espanyola en aquest grup.

La metodologia de l’Academic Ranking of World Universities 2010 inclou l’anàlisi de dades bibliomè-triques en sis indicadors: el nom-bre de premis rellevants (Nobel, medalla Field) que hagin obtingut l’alumnat i el professorat (en aquests dos indicadors la UB obté un 0); els investigadors més citats en les 21 àrees de recerca deter-minades per l’Institut d’Informació Científica Thomson (ISI), en què la UB obté un 7,2; els articles publi-cats a Nature i Science, amb 14 punts per a la UB; els articles re-gistrats al Science Citation Index Expanded (SCIE) i al Social Scien-ce Citation Index (SSCI), amb una puntuació de 51,4 per a la UB, i fi-nalment, l’eficiència acadèmica d’acord amb les dimensions de la institució, on la UB obté un 15,9.

Escalant posicionsEl rànquing elaborat per QS World University Rankings si-tua la UB entre les 150 millors uni-

versitats del món, concretament en el lloc 148. Aquest rànquing avalua la qualitat en recerca de les universitats, el nivell de contracta-ció dels graduats i el compromís en ensenyament i internacional. A més, la llista s’elabora usant una combinació de sondejos i de da-des contrastades en què s’inclo-uen mencions de còmput de Sco-pus, la base de dades més gran del món en publicacions acadèmi-ques. Aquesta classificació mun-dial la lidera enguany, per primer cop, la Universitat de Cambridge, que ha desbancat la de Harvard de la primera posició.

És en el rànquing que edita la revista especialitzada britànica The Times Higher Education (THES) en què la UB registra una escalada més forta: avança 29 posicions, de la 171 del 2009 a la 142. En aquest cas, Harvard continua liderant la llista, en què l’únic centre espa-nyol que hi apareix a més de la UB és la Universitat Pompeu Fa-bra (UPF), en la posició 155.

L’estudi del The Times Higher Education, que en aquesta edició ha renovat la metodologia, té en compte variables referents a cinc categories: «Docència: entorn d’aprenentatge» (la UB obté un 34,1); «Recerca: volum, ingres-sos i reputació» (la UB obté un 33,7); «Citació: influència de la recerca» (la UB obté un 91,9); «Ingressos del sector: innovació» (la UB obté una puntuació de 30), i «Presència internacional: estudiants i professorat» (22,3).

L’article més citat a EspanyaUn article científic signat com a primer autor per Julio Rozas, professor del Departament de Genètica i de l’Institut de Recer-ca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, és el treball més citat a tot Espanya, amb 1.815 citacions, durant el període 1999-2009, segons re-

velen les dades de l’Essential Science Indicators. El rànquing, que es pot consultar al portal ScienceWatch, fa públic el llistat d’articles amb més impacte in-ternacional —signats només per autors d’un mateix país— als vint països amb una producció científica més destacada.

L’article de Rozas es titula «DnaSP, DNA polymorphism analyses by the coalescent and other methods» i es va publicar el 2003 a la revista Bioinformatics, d’Oxford University Press. Aquest treball presenta un potent progra-mari bioinformàtic per analitzar els polimorfismes del DNA, i està

NOTíCIES 19

El projecte Barcelona Knowled-ge Campus (BKC), que promo-uen la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, va rebre el reconei-xement com a millor campus d’excel·lència internacional ara fa un any. Des d’aquest reconei-xement fins ara, el BKC s’ha anat consolidant i en la darrera convocatòria del Ministeri d’Edu-cació se li han atorgat 540.400 euros per a diferents projectes del campus.

Un nou projecte de campus d’excel·lència es presentava a la UB el proppassat 22 de setem-

bre, el Health University of Bar-celona Campus (HUBc), el pro-jecte més ben valorat en la primera fase de selecció del Programa Campus d’Excel·lèn-cia Internacional per a enguany. Durant el tancament de l’edició d’aquesta revista, el projecte es presentava al Ministeri d’Educa-ció optant al reconeixement de campus d’excel·lència.

El HUBc aplega quatre cen-tres docents i sis hospitals, que en total aglutinen prop de 12.000 professionals dedicats a la salut, entre investigadors, do-cents, personal sanitari i els

8.000 alumnes de diferents titu-lacions (graus, postgraus i màs-ters) que s’estan formant en aquest camp. Aquesta agrega-ció té com a finalitat coordinar, dinamitzar i promoure la bio-medicina, la biotecnologia i les tecnologies mèdiques amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la població. El pro-grama presentat inclou, entre altres propostes, la construcció d’un parc de recerca (BioPol Research Institutes), la creació d’un centre que concentrarà tota l’oferta de màsters i post-graus en ciències de la salut

(Health High School), i la d’un centre de demostració en cièn-cies de la salut (Health Meeting Point). Així mateix, en el camp de la transformació territorial, s’ha plantejat una proposta per incorporar al campus la forma-ció professional en salut.

A l’entorn del HUBc se su-maran les capacitats de dues ciutats (Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat) a partir de tres ei-xos principals: el campus de Medicina - Clínic August Pi i Su-nyer, juntament amb l’Hospital

de Sant Joan de Déu; el cam-pus Ciències de la Salut de Be-llvitge i el Biopol de l’Hospitalet de Llobregat (Biopol’H), i final-ment la Zona Franca. Al campus s’ofereixen més de trenta titula-cions entre graus, postgraus i màsters, i ara com ara s’estan duent a terme prop de cinc-cents assaigs clínics i una mitja-na de cent vint tesis doctorals a l’any, com a dades destacables i que justifiquen la fortalesa d’un campus com aquest.

La iniciativa disposa de su-port d’una trentena d’entitats de l’àmbit públic i privat.

Un any d’excel·lència

signat per Julio Rozas i Ricardo Rozas, del Departament de Genè-tica de la Universitat de Barcelona, i per Juan C. Sánchez del Barrio i Xavier Messeguer, del Departa-ment de Llenguatges i Sistemes Informàtics de la Universitat Poli-tècnica de Catalunya.

El rànquing dels articles més citats, basat en dades de l’Es-sential Science Indicators sobre

vint-i-dues àrees del coneixe-ment, està encapçalat pels Es-tats Units, amb un treball sobre l’arteriosclerosi (àrea de medici-na clínica), amb 8.803 citacions, publicat el 1999 a New England Journal of Medicine i signat per Russell Ross, de la Universitat de Washington. Cal destacar que Espanya ocupa l’onzena po-sició en el rànquing dels vint paï-

sos amb publicacions científi-ques més citades, en un llistat que lideren els Estats Units, Ale-manya, Anglaterra, el Japó, França, Canadà, Itàlia, Holanda, la Xina i Austràlia.

En la secció Fast Breaking Papers, també del portal Scien-ceWatch, un dels articles des-tacats al juny d’aquest any en ciències de la computació és el

treball «DnaSP v5: a software for comprehensive analysis of DNA polymorphism data» (Bioinforma-tics, 2009), que signen el mateix Julio Rozas i Pablo Librado, del Departament de Genètica de la UB. En aquesta secció, desta-quen els articles científics amb un percentatge d’increment de citacions més elevat els darrers mesos.

Més d’una trentena d’entitats públiques i privades donen suport al Health University of Barcelona Campus

NOTíCIES20

Primera reunió de treball a la UB de la Lliga d’Universitats Europees de Recerca

Quins són els principals ob­jectius de la LERU?BH: La LERU es va dissenyar amb la idea de formar una orga-nització que atengués els inte-ressos de les universitats en el camp de la recerca bàsica. En realitat, ens hem marcat dos objectius importants. D’una banda, destacar el paper de la recerca bàsica a Europa, fona-mental perquè funcionin les es-tratègies de recerca a Europa. De l’altra inculcar el missatge que la recerca s’ha de fer des de les universitats, perquè són un motor clar de dinamisme, un tema important perquè hi ha molts organismes no universita-ris que fan recerca, i de vegades se’ls dóna una certa preferència. Estem treballant, bàsicament, per complir aquests dos objec-tius, i això implica projectes molt diferents que abasten diverses àrees de treball.

El primer, per exemple, és publicar. Tenim documentació molt general que pot servir de

guia en els debats polítics i do-cumentació més específica al voltant de qüestions més con-cretes que afecten les polítiques de recerca.

Quina diria que és la posició actual d’Europa en matèria de recerca bàsica?KD: En la situació actual, la Xina està en plena expansió i els Es-tats Units tradicionalment han anat davant nostre i continua sent així… És evident que Euro-pa ha de fer alguna cosa amb aquesta situació. Hem de ser conscients que hem de treballar junts i invertir en recerca a les universitats. Per això és impor-tant recalcar que la LERU truca a la porta dels que estan pre-nent les decisions per complir aquest objectiu. És primordial que la Unió Europea (més con-cretament, la comissària de Re-cerca, Innovació i Ciència, Máire Geoghegan-Quinn) sigui la nos-tra interlocutora. D’aquesta ma-nera, aconseguirem convèncer

els altres que cal actuar, perquè si no ho fem perdrem terreny, i molt, en tots els àmbits.

BH: Crec que Europa té una ba-se de recerca molt sòlida. Dispo-sem d’uns grups de recerca que funcionen molt bé, però és evi-dent que ens enfrontem a una enorme competència dels Estats Units i els països asiàtics. No obstant això, també és cert que tenim grans oportunitats si s’in-verteix en recerca a les nostres universitats i les institu cions d’educació superior, unes opor-tunitats que no hauríem de dei-xar passar. Penso que, en molts sentits, podem mirar al futur amb molt optimisme. Es reque-riran esforços, per descomptat: la competència és forta, però com a Unió Europea, tenim mol-tes oportunitats per avançar.

Quina influència té la LERU en la política de recerca eu­ropea?BH: Ens hem forjat una molt bo-na reputació en els cercles euro-peus. Òbviament, hi ha altres organitzacions a Europa que persegueixen interessos espe-cífics, però crec que la LERU ha aconseguit fer-se un nom. Els nostres documents més relacio-nats amb temes polítics tenen un clar impacte en el debat de la Unió Europea i, concretament en la Comissió, ens hem obert ca-mí, per la qual cosa jo diria que la LERU fins ara està sent un èxit. I prova d’això és que ara tenim un secretari general amb plena de-dicació, que fa un seguiment ac-tiu dels projectes en curs. Crec que tant des de les xarxes uni-versitàries públiques com més en general, es tenen unes expec-

Bernd Huber i Kurt Deketelaere, representants de la LERU: «Les universitats són un motor clar de dinamisme en la recerca a Europa».

A final de maig va tenir lloc la pri-mera reunió de treball a la Uni-versitat de Barcelona dels membres de la Lliga d’Univer-sitats Europees de Recerca (LERU), trobada a la qual van assistir el rector de la UB, Dídac

Ramírez; Bernd Huber, rector de la Universitat Ludwig-Maxi-milian de Munic i president de la LERU, i Kurt Deketelaere, professor de la Universitat Ca-tòlica de Lovaina i secretari ge-neral de la xarxa.

La reunió va permetre fer propostes concretes de parti-cipació de la UB en aquest grup d’excel·lència europeu, i va ser una bona oportunitat per poder intercanviar opini-ons sobre el sistema universi-

tari amb les universitats més prestigioses d’Europa. La reu-nió també tenia com a objec-tiu donar a conèixer les carac-terístiques i els punts forts de la UB als representants de la LERU.

Bernd Huber Kurt Deketelaere

NOTíCIES 21

tatives clares que la LERU ha de contribuir de manera significativa al debat europeu.

KD: Posem-ne un exemple: el document que vam elaborar so-bre recerca a Europa reflecteix una comparació molt detallada dels nostres membres, de com es forgen les carreres de recer-ca a les universitats europees. Aquesta iniciativa va redundar en la creació d’un grup de tre-ball específic en la Comissió Europea en matèria de recerca, amb vista a analitzar les carre-res de recerca des d’una pers-pectiva comparativa. El nostre document és un dels principals en aquest sentit.

Aquest any hem publicat també un document sobre el VIII Programa marc, i l’hem fet arribar a una sèrie de responsables de la Comissió. Les reaccions han es-tat molt positives i ens han convi-dat a participar en diversos grups de treball. Crec que és clar que ha augmentat la nostra influència, que la LERU ha evolu cionat. En primer lloc, evidentment, i atès que som una organització jove (2002), ens hem de crear una posició a Brussel·les, i ho fem a través d’una documentació de tipus més polític, una documen-tació de molt alt nivell, de molta qualitat i que té una acollida excel·lent.

I en segon lloc, també ela-borem documents sobre temes específics que es troben a l’agenda de la Comissió i que també tenen una bona accep-tació. Després de la conversa amb la comissària de Recerca, Innovació i Ciència, ens va que-dar molt clar que la seva política està molt més en la línia de les nostres idees. De fet, ens ha demanat ajuda en temes con-crets que ara té sobre la taula, per saber quina contribució hi pot fer la LERU.

BH: Fins a cert punt, la LERU també serveix de model per a altres universitats. Gairebé el 20 % de les beques del Consell Europeu de Recerca es conce-deixen a universitats de la LERU.

Quin paper té la Universitat de Barcelona en la LERU?BH: Estem molt satisfets i ens sentim molt orgullosos que la UB s’hagi unit a nosaltres i con-fiem que contribuirà al desenvo-lupament de la LERU. Espanya és un dels membres més im-portants de la Unió Europea i crec que és un gran pas que Barcelona —com a represen-tant d’Espanya— s’hagi incor-porat a la nostra organització.

La Universitat de Barcelona té el perfil típic de les universitats de la nostra xarxa. És una gran

universitat que cobreix tots els camps de la docència i la recer-ca, amb facultats de medicina, ciències, humanitats, ciències socials, dret, etc. Encaixa, doncs, en el perfil de les universitats de la LERU. La Universitat de Barce-lona és una de les més grans d’Europa i sens dubte serà un

plus per al nostre capital intel-lectual. Ens aporta, a més, la perspectiva d’un país del sud d’Europa, un país mediterrani, sobre el desenvolupament de la política de recerca europea, per la qual cosa la seva contribució complementa la resta de mem-bres. Confio plenament que la UB reforçarà la nostra posició a Europa, perquè ara podem afir-mar que tenim una de les univer-sitats espanyoles més importants dins de l’organització participant de manera directa en els debats i en les nostres activitats.

La LERU ampliarà els seus membres en un futur?KD: Els rectors han decidit que no s’admetran nous membres en

la LERU fins al 2014, moment en què es tornarà a plantejar aques-ta qüestió. La recent ampliació, amb la inclusió de l’Imperial Co-llege London i la Universitat de Barcelona, no respon a una ne-cessitat de nous membres, sinó al fet que estàvem convençuts que eren puntals importants que havien d’estar presents en les nostres files. No hem modificat mai la nostra política per adme-tre universitats concretes —no és que decidíssim de sobte que havíem de tenir un membre del sud d’Europa—, simplement és que estàvem convençuts que la UB és una boníssima universi-tat, amb unes dimensions con-siderables.

BH: Sempre hem volgut limitar les dimensions de l’organitza-ció. De vegades se’ns titlla d’ex-clusius, en certa manera, però aquesta exclusivitat és clau per al nostre èxit, perquè cada uni-versitat membre ha de contribu-ir a l’èxit de l’organització, cada universitat ha d’acceptar el seu compromís. I com que es tracta d’una organització petita, tot-hom hi ha de participar, alimen-tar el debat, i això només pot ser així si l’organització té unes dimensions controlades. Amb dos-cents membres, les univer-sitats no podrien tenir un paper tan específic.

La Universitat de Barcelo­na es va incorporar a la xarxa el passat 1 de gener i va esdevenir l’única uni­versitat de tot l’Estat espa­nyol que hi pertany, fet que en reforça l’excel·lència en recerca i el lideratge, que es reflecteix en tots els rànquings internacionals.

La LERU, fundada l’any 2002, la constitueixen 22 centres, en-tre els quals la Universitat de Cam bridge, la Universitat d’Oxford, l’Imperial College de

Londres, la Universitat d’Ams-terdam, la Universitat d’Edim-burg, la Universitat de Milà, la Universitat de Gènova, la Uni-versitat d’Hèlsinki, la Universi-tat de Leuven, la Universitat de París XI (París-Sud) i la Univer-sitat de Zuric. El propòsit d’aquesta lliga, coneguda com el G-20 de les universitats eu-ropees, és promoure la recer-ca, influir en la política científica a escala europea i desenvolu-par bones pràctiques mitjan-çant l’intercanvi d’experiències entre els seus membres.

«La Universitat de Barcelona serà un plus per al nostre capital intel·lectual»

NOTíCIES 23

Víctor Gómez, gerent en funcions de la UBVíctor Gómez, fins ara director de Projectes Estratègics de la Universitat de Barcelona, des d’on ha desenvolupat el projecte HUBc, entre d’altres, que opta al Campus d’Excel·lència Interna-cional, és des del passat 1 d’oc-tubre gerent en funcions de la Universitat de Barcelona, en substitució de Jordi Damià.

Gómez, llicenciat per la UB i amb més de 23 anys d’experi-ència en aquesta institució, ha estat gerent del Parc Científic de Barcelona i gerent de l’Institut de Recerca Biomèdica durant el període 2001-2005. Amb anteri-oritat a aquests càrrecs, va exercir com a vicegerent de la Divisió de Ciències Experimen-tals i Matemàtiques (1994-

2001) i administrador del cam-pus Ciències de la Salut de Bellvitge (1989-1994). També ha dut a terme importants col-laboracions fora de la Universitat de Barcelona, entre les quals destaquen la creació del BioPol de l’Hospitalet de Llobregat, l’Institut Català d’Investigació Química i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Així mateix, té experiència en projec-tes internacionals com ara el Parc Tecnològic de Monterrey.

Víctor Gómez pren el relleu a Jordi Damià, el qual, després de prop d’un any i mig al capda-vant de la Gerència de la UB, marxa a Panrico com a director de Processos i Tecnologia on formarà part de l’equip de direc-

ció de la companyia, càrrec que compatibilitzarà amb la direcció general de la consultoria estra-tègica SETESCA.

D’altra banda, el 18 d’octubre s’incorporava a la Universitat de Barcelona Josep Valls i Grau com a director financer, càrrec que ocupava Teresa García, i actual-ment, en funcions, Manel Giro-nés. Josep Valls, llicenciat en Ci-ències Econòmiques per la UB, ha desenvolupat la major part de la seva carrera professional en diferents conselleries i departa-ments de la Generalitat de Cata-lunya. Des del 1982 fins al 1999 Valls va treballar al cos superior d’Administració de la Generalitat de Catalunya, on va assumir fun-cions de gestió de nòmines de

personal de la Generalitat (1982-1989). Des de l’any 2000 fins a la seva incorporació a la UB ha for-mat part del Cos d’Interventors de la Generalitat de Catalunya, on ha assumit funcions de control financer de fons comunitaris de Garantia Agrícola —FEAGA i FE-OGA-G—, de Desenvolupament Rural —FEADER i FEOGA-O— i de Pesca —FEP i IFOP—.

Fe d’erradesEn l’anterior número de la revista La Universitat infor-màvem de la incorporació a l’equip rectoral de la vice-rectora d’Innovació i Trans-ferència del Coneixement, Sílvia Atrian, i de la vicerec-tora d’Administració, Carme Panchón. Les fotografies d’aquests nous càrrecs es van publicar intercanviades. Reproduïm en aquestes líni-es la informació correcta.

Sílvia Atrian

Carme Panchón

El mecenatge de la Fundació Cellex permet millorar i ampliar els laboratoris IDIBAPS a la Facultat de Medicina de la UBEl passat mes de juny es va pre-sentar el conveni de col·la bo-ració entre la Fundació Cellex, la Universitat de Barcelona (UB) i l’Hospital Clínic, per al projecte de reforma de l’ala sud de la Fa-cultat de Medicina de la UB, que acollirà els laboratoris de l’IDI-BAPS. Van participar en l’acte Josep Huguet, conseller del De-partament d’Innovació, Universi-tats i Empresa (DIUiE); Marina Geli, consellera de Salut; Ramon Gomis, professor titular de la Fa-cultat de Medicina de la UB, director de l’IDIBAPS i de la Fun-dació Clínic per a la Recerca Bi-omèdica; Raimon Belenes, con-seller delegat de l’Hospital Clínic de Barcelona; Jordi Alberch, vi-cerector de Recerca de la UB, i Vicente Arroyo, catedràtic de la Facultat de Medicina de la UB i director del Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz (CI-BEK), un altre dels grans projec-tes de futur de l’IDIBAPS.

La recerca biomèdica és una cursa de fons, i perquè un centre en pugui ser capdavanter s’ha de

reforçar constantment. L’IDI-BAPS és un centre vinculat a l’Hospital Clínic de Barcelona, la Universitat de Barcelona i el Con-sell Superior d’Investigacions Científiques (IIBB-CSIC) que for-ma part del programa de Cen-tres de Recerca de Catalunya (CERCA) de la Generalitat de Ca-talunya. El mecenatge de la Fun-dació Cellex li permetrà millorar i incrementar els espais disponi-bles per a la recerca a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Seran en total 3.500 m2 dedicats a laboratoris i serveis de suport a la recerca, equipats amb les últimes tecno-logies, i més de 1.000 m2 per a la gestió i per a espais de trobada. S’ha previst que les obres finalit-zin a final de l’any vinent, per po-sar en marxa els nous equipa-ments a principi del l’any 2012.

Els nous espais de l’IDIBAPS, que es coneixeran amb el nom de Centre de Recerca Biomèdica Cellex, acolliran més de 150 per-sones dedicades a la investigació i més de 20 que s’ocuparan de la

gestió de la recerca i l’administra-ció. Serà un espai ben equipat, còmode i modern, que al mateix temps respectarà l’arquitectura exterior original, ja que l’edifici centenari de la Facultat de Me-dicina de la UB està catalogat com a patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona. Hi haurà quatre plantes dedicades íntegrament a la recerca, una de les quals es destinarà a acollir els serveis ci-entificotècnis i les plataformes transversals que donen servei als investigadors, mentre que a la planta baixa hi haurà, a més de laboratoris, espais adreçats a la gestió i l’administració, amb dues sales per a reunions i seminaris.

NOTíCIES24

Universitats catalanes i africanes busquen millorar la gestió de la recerca

La UB a l’Associació Catalana Clúster de la Indústria de l’Esport

II Trobada Inter na­cional de Rectors Universia

Prop d’un miler de rectors, entre els quals, el rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, van assistir a la II Trobada Internacional de Rectors Universia, que va tenir lloc el 31 de maig i l’1 de juny a Guadalajara (Mèxic), sota el lema «Per un espai iberoa-mericà del coneixement socialment responsable». Les jornades es van centrar en la universitat i les possi-bles respostes que pot do-nar a les demandes i ne-cessitats de la societat.

La trobada culminava el procés de debat obert a tota la comunitat università-ria (docents, estudiants, antics alumnes, gestors, etc.) iniciat a través d’Inter-net ja fa un any i en què ha estat habitual l’ús de blogs —amb més de 300 rectors participants— i les xarxes socials (Facebook, Twitter, YouTube, etc.), en què els diferents col· lectius han aportat més de mig miler d’idees. El programa de l’acte incloïa el debat de di-versos temes amb l’objectiu de definir les tasques que ha de dur a terme una uni-versitat compromesa amb la societat, i els reptes de futur per acomplir les missi-ons educativa, investigado-ra i emprenedora que li són pròpies.

Desenvolupar aplicacions infor-màtiques específiques basades en programari lliure per a la ges-tió de la recerca que permetin potenciar i visualitzar la feina que fan cinc importants univer-sitats africanes en el camp de la recerca acadèmica és l’objectiu del primer projecte que tira en-davant el Consorci Interuniver-sitari de Gestió Universitària (CIGU) i que reuneix des del passat mes de gener les vuit universitats públiques catalanes i les africanes Cheikh Anta Diop (el Senegal), Eduardo Mondlane (Moçambic), Yaoundé I (Came-run), d’Antananarivo (Madagas-car) i Nacional de Guinea Equa-torial (Guinea Equatorial).

Una delegació de catorze representants d’aquestes cinc universitats africanes va visitar

el passat mes de juny Barcelo-na per definir les funcions es-pecífiques que haurà de tenir cada aplicació informàtica i co-mençar a treballar en el desen-volupament. La idea és que els nous programes funcionin d’aquí a un any.

El Consorci va néixer el pas-sat mes de gener com una ma-nera de projectar la col·laboració entre l’ACUP, l’organisme que agrupa les vuit universitats públi-ques catalanes, i aquestes cinc universitats africanes que havien treballat durant un any en el DI-GU, programa per fomentar l’in-tercanvi d’experiències, formació i desenvolupament professional de directius i gestors universitaris africans.

L’esperit que hi havia darre-re d’aquest programa inicial era

crear aliances estables que han cristal·litzat ara en el Consorci Interuniversitari i en altres pro-jectes, com ara el de la creació de la Plataforma Hispanoafrica-na d’Educació Superior (Afri-can-Spanish Higher Education Platform), entitat que permetrà obrir la col·laboració a altres universitats africanes i situar Catalunya i l’Estat espanyol com a referents internacionals en aquesta àrea de la coopera-ció universitària.

Aquests programes són una iniciativa totalment pionera a Es-panya i s’emmarquen en el Pla de projecció internacional 2010-2015 de les universitats públi-ques catalanes, que prioritza la responsabilitat social, la coope-ració i el desenvolupament inter-nacional.

El 21 de maig va tenir lloc al Pa-lau de Pedralbes l’acte oficial de constitució de l’Associació Ca-talana Clúster de la Indústria de l’Esport, en què la delegada del rector per als Serveis a la Co-munitat Universitària de la UB, Esther Berastegui, va signar el protocol d’adhesió.

L’objectiu d’aquesta iniciati-va és aglutinar les empreses, les administracions i els centres de recerca vinculats al món de l’es-port a Catalunya, amb l’objectiu que duguin a terme accions que permetin millorar de manera efectiva la competitivitat de les empreses i afavoreixin el desen-

volupament de productes i ser-veis innovadors.

A l’acte hi van intervenir el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira; la secretària general de l’Esport, Anna Pruna, i el president de l’Associació, Jo-an Porcar. Més d’una seixantena de representants d’empreses i centres tecnològics i de recerca vinculats a l’esport han signat aquest protocol d’adhesió.

La Universitat de Barcelona disposa del Servei d’Esports UB, que ofereix més de 100.000 m2 d’equipaments esportius i de lleu-re, que inclouen, a banda dels camps de futbol i de futbol sala, pistes de tennis i de pàdel, piscina, sala de condicionament físic, pa-velló poliesportiu, camp de rugbi i sales d’activitats dirigides. L’alum-nat de la UB que duu a terme pràctiques esportives i de compe-tició a Esports UB pot veure reco-negudes aquestes activitats com a crèdits de lliure elecció.

Del 20 de setembre al 8 d’octubre el vestíbul de l’Edifici Històric de la UB ha acollit l’exposició «Srebrenica, memòria d’un genocidi», un recull d’instantànies del fotoperiodista Alfons Rodríguez so-bre la marxa organitzada el passat mes de juliol per commemorar el 15è aniver-sari de la matança de Srebrenica du-rant la guerra de Bòsnia.

En l’organització de la iniciativa, que també inclou un audiovisual que es presentarà properament, participen la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i la Fundació Pau i Soli-daritat de Comissions Obreres, per encàrrec de l’Institut Català Internaci-onal per la Pau.

26 LABORATORI D’ImATgES

La UB divulga El concurs «Enigmes congelats», la jornada «Apropa’t a la UB», la perfor-mance «La veu dels arbres», les xerra-des «Tardes de ciència i xocolata», titelles «L’origen de la vida a la terra i l’evolució dels éssers vius», i la narra-ció de contes «Pinta’m un conte» són les activitats de divulgació científica que organitza aquest curs la Unitat de Cultura Científica i Innovació de l’Àrea de Comunicació Digital i Promoció de la UB, amb la col·laboració del Servei d’Atenció a l’Estudiant. Les activitats programades pretenen fomentar l’inte-rès per la ciència entre infants i joves i apropar la Universitat a la societat.

Una exposició «Sense Títol» Per setè any consecutiu la Facultat de Belles Arts ha acollit l’exposició «Sen-se Títol», una selecció qualificada de l’obra de la darrera promoció dels seus estudiants. Coordinada pel Vicedega-nat de Cultura i amb la participació de tots els departaments del centre la mostra constitueix l’eix d’una sèrie d’activitats culturals amb què es pre-tén promoure un inici de curs actiu i una aportació d’interès per al sector cultural de la ciutat de Barcelona.

Amb aquesta àmplia posada en escena dels joves creadors acabats de llicenciar, la Facultat s’obre un cop més a la ciutat per facilitar el contacte amb el món artístic i professional.

Srebrenica, memòria d’un genocidi

© Octavi Serra

© Alfons Rodríguez

© Roser Martínez

LABORATORI D’ImATgES 27

© Roser Martínez © Míriam Requena © David Méndez

NOTíCIES28

Un total de 2.239 alumnes i 600 professors van participar en els 53 cursos que es van organitzar en el marc d’Els Juliols de la UB, i que es van dur a terme del 5 al 23 de juliol, principalment al campus d’Humanitats de la UB però tam-bé en altres indrets de Barcelona i en municipis propers a la ciutat. Els cursos estan oberts a tothom, des d’estu diants universitaris i de secundària fins a treballadors que busquen formació, com també a persones que es proposin ampli-ar coneixements. Com en anys anteriors, més de la meitat dels inscrits no formava part del col-lectiu d’estudiants de la Universi-tat de Barcelona.

Dels 53 cursos d’enguany, els de Processos creatius i tras-torns mentals; El museu que no es veu: visions professionals del MNAC; Com triomfar en la polí-tica; Aproxima’t a la neuro-ciència; Benestar personal: un repte per a tothom, i Les plantes i la salut, van ser els que van re-

gistrar un major nombre de per-sones inscrites.

El programa d’Els Juliols també incloïa els quatre cursos de la Universitat d’Estiu de les Dones, que van organitzar conjuntament la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Cor- nellà de Llobregat, i que en-guany han tingut més d’un cen-tenar d’inscripcions. A l’acte d’inauguració dels cursos hi van assistir diverses autoritats, com ara el rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez; el president de la Ge-neralitat, José Montilla; l’alcalde de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón; la directora general de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals, Rosa Cullell; la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i la presidenta delegada de l’Àrea

d’Igualtats i Ciutadania de la Di-putació de Barcelona, Immacu-lada Moraleda.

D’altra banda, d’acord amb la voluntat d’internacionalitzar l’ac-tivitat acadèmica de la Universitat de Barcelona, el Gabinet de Projectes Institucionals va orga-nitzar aquest estiu, per segon any consecutiu, la UB Internati­onal Summer School (UBISS), els cursos internacionals d’estiu de la Universitat de Barcelona. En el marc de la UBISS, va tenir lloc la II Summer School on Mana­gement of Creativity in an In­novation Society, una escola d’estiu que coordinen la Univer-sitat de Barcelona i l’École des Hautes Études Commerciales de Montréal (HEC Montréal), que es va dur a terme del 2 al 17 de juliol, a Mont-real i a Barcelona.

Estudiants de secundària i de batxillerat participen en els Campus Científics d’EstiuLa Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Univer-sitat Autònoma de Barcelona (UAB) van acollir durant el mes de juliol una cinquantena d’estu-diants de quart d’ESO i de pri-mer de batxillerat de tot l’Estat, que havien estat seleccionats pels seus mèrits acadèmics, per participar en els Campus Cien-tífics d’Estiu que organitzen la Fundació Espanyola per a la Ci-ència i la Tecnologia i el Ministe-ri d’Educació.

L’objectiu de la iniciativa, que no només va tenir lloc a Ca-

talunya sinó també a Andalusia, Astúries, Cantàbria, Galícia i Ma drid, i que en total va convo-car 300 estudiants, era promou-re les vocacions científiques dels joves mitjançant una sèrie d’activitats que ells mateixos ha-vien de dur a terme al llarg de quinze dies, en diferents centres i sobre diferents temes.

En el cas de Catalunya, l’alumnat va participar en pro-jectes que havia dissenyat pro-fessorat de la UB, de la UPC (ambdues formen part del Bar-celona Knowledge Campus) i de la UAB (Campus d’Excel·lèn-

cia Internacional UABCEI). Els projectes, que va conduir pro-fessorat univer sitari en col·la bo-ració amb professorat de se-cundària, van ser els següents: La nanociència: un món en mi-niatura en el laboratori; Com-prendre la física que ens envol-ta; Els robots al nostre servei, i Matemàtiques visibles i ocultes en un món tecnològic. Els com-plementaven activitats d’oci ci-entífic i cultural, conferències i trobades, i visites a les instal-lacions d’Esports UB, al sincro-tró ALBA i al Parc Científic de Barcelona, entre d’altres.

Prop de 700 preesco-lars assisteixen a la cloenda del projecte Universitat-Escola

Gairebé 700 infants de P3, P4 i P5 de set escoles dife-rents van participar el passat 4 de juny en el programa d’activitats de la jornada «L’educació, un acte conjunt», un acte de cloenda del pro-jecte Universitat-Escola del curs 2009-2010 que han orga-nitzat conjuntament la Facultat de Formació del Professorat, la Facultat de Pedagogia i l’Institut de Ciències de l’Edu-cació. La jor nada incloïa lectu-ra de contes i tallers de tea-tre, titelles, música, cinema i danses, que es van dur a ter-me en diferents espais del campus de Mundet.

A banda dels escolars, van participar en el projecte 120 estudiants de primer curs de Formació del Professorat de l’ensenyament d’Educació Infantil, que van dur a terme aquest treball d’aprenentatge i de formació en el marc de les assigna tures de Sistemes i Contextos Educatius a l’Etapa d’Educació Infantil i Intervenció a l’Aula d’Educació Infantil.

El projecte Universitat-Escola té com a objectiu en-senyar als estudiants de la Facultat a ser mestres mitjan-çant la pràctica del dia a dia amb escoles i amb mestres en actiu. Aquest treball con-junt ha permès que els estu-diants adquireixin habilitats i competències, i que s’hagin incorporat diferents metodo-logies de formació pràctica i reflexiva a l’aula i a l’escola. D’aquesta manera, s’ha acon-seguit més motivació, implica-ció i responsabilitat per part dels estudiants, com també una presa de cons ciència de la realitat professional i el de-senvolupament del pensa-ment reflexiu i del sentit crític davant les situacions d’apre-nentatge dels infants.

La 14 edició d’Els Juliols supera amb escreix els 2.000 inscrits

MATALÀS VISCO‐ALOE VERA mides en cm

PVP DICEP

PROMOCIÓ ESPECIAL UB

90 x 180/190 x 20 cm 418 € 287 € 105 x 180/190 x 20 cm 536 € 316 € 135 x 180/190 x 20 cm 566 € 372 € 150 x 180/190 x 20 cm 614 € 395 €

MATALÀS VISCOELÀSTICA SOJA

mides en cm

PVP DICEP

PROMOCIÓ ESPECIAL UB

90 x 180/190 x 25 cm 502 € 359 € 105 x 180/190 x 25 cm 643 € 395 € 135 x 180/190 x 25 cm 679 € 465 € 150 x 180/190 x 25 cm 737 € 494 €

MATALÀS ELIOCEL mides en cm

PVP DICEP

PROMOCIÓ ESPECIAL UB

90 x 180/190 x 20 cm 295 € 181 € 105 x 180/190 x 20 cm 328 € 207 € 135 x 180/190 x 20 cm 412 € 250 € 150 x 180/190 x 20 cm 430 € 275 €

INCLÒS IVA + TRANSPORT Facilitat de pagament: fins a 12 quotes sense recàrrec – mínim 60 € al mes

TECNOLÒGICAMENT AVANÇAT/ VENTILACIÓ PERFECTA / ANATÒMIC /

SENSE ELECTRICITAT ESTÀTICA

Mides superiors: 10 % + per cada 10 cm

www.dicep.org

L’associació de fabricants de matalassos recomana el canvi de matalàs

cada 10 anys.

PROTECTOR MATALÀS Mides 90x190 105x190 135x190 150x190 45 € 50 € 58 € 62 €

COIXINS VISCOELÀSTIC AMB AIR-SYSTEM 70 cm 75 cm 90 cm 105 cm 135 cm 150 cm 52 € 54 € 60 € 69 € 82 € 88 €

La fibra de soja que compon el teixit d’aquest matalàs, permet una ventilació més gran, cosa que propicia la renovació cel·lular i la remoció d’impureses i permet la pell conservi la seva humitat natural.

Viscoelàstica: densitat 60kg H.R.: densitat 25 kg. Funda: teixit superconfort elaborat amb soja Banda 3D per a una ventilació perfecta

Densitat: 25 kg Banda 3D per a una ventilació perfecta

PROMOCIÓ ESPECIAL UB

VISCOELÀSTICA: densitat 60 kg H.R.: densitat 25 kg Banda 3D per a una ventilació perfecta

Mides superiors: 10 % + per cada 10 cm

Mides superiors: 10 % + per cada 10 cm

cara d'estiu: piqué d'hivern: llana merina natural

Cobrematalàs magnètic

Allibera l'electricitat estàtica acumulada al nostre cos durant el dia, alleuja l'estrès, la fatiga, el cansament, els dolors

musculars, etc. Aquest producte no pot ser emprat per persones amb

marcapassos i dones embarassades.

Mides 90 x 190 105 x 190 135 x 190 150 x 190 124 € 135 € 155 € 166 €

Tel. inf. /comandes: 954.36.60.91./90

ApUNTS DE CIèNCIA30

Neandertals al GarrafLa mandíbula de neandertal que els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura, del Seminari d’Es-tudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, que dirigeix el catedràtic Josep M. Fullola, van trobar a Sitges l’any 2005, i que entre la comunitat científica es coneix popularment com la mandíbula de Sitges, s’ha des-cobert que té una antiguitat su-perior a la que es pensava, con-cretament 53.200 anys.

L’estudi complet sobre la da-tació d’aquesta resta, que es pot considerar una de les més anti-gues descobertes fins ara a Ca-talunya i que es pot visitar al Mu-seu d’Arqueologia de Catalunya, s’ha publicat a la revista científica Journal of Human Evolution.

L’edat del neandertal de la co-va del Gegant (Sitges) s’ha pogut determinar gràcies a una tècnica de datació pionera que s’ha des-envolupat a la Universitat de Bris-tol (Regne Unit). Aquest mètode permet datar els fòssils humans més antics en què no sigui possi-ble aplicar la tècnica del carboni 14, i es basa en l’absorció d’urani que fa l’os un cop enterrat. Fins avui, a partir de les restes de fauna

i d’indústria lítica en sílex que s’han trobat a la cova, només se sabia que la mandíbula podia tenir entre 100.000 i 40.000 anys, ja que les proves de carboni 14 no permeten datar fòssils tan antics.

Els dos arqueòlegs de la UB van trobar la mandíbula per casu-alitat a l’Arxiu Històric de Sitges, enmig d’un conjunt de restes d’una excavació que el paleontò-leg Santiago Casanova va dur a terme als anys cinquanta, i que havien estat tots aquests anys sense identificar. Atès que la co-neguda mandíbula neandertal de Banyoles, trobada el 1887, és encara més antiga (al voltant de 60.000 anys d’antiguitat), es pot dir que la resta de Sitges corres-pondria al neandertal més mo-dern trobat fins ara a Catalunya. Pertany a un adult, ja que pro-bablement tenia el queixal del seny —que en els neandertals apareix al voltant dels 15 anys—, però de moment no se’n pot de-terminar el sexe. Tot i així, se sap que es tracta d’un individu grà-cil, cosa que fa pensar que po-dria correspondre a una femella.

Actualment la cova del Ge-gant es troba al nivell del mar,

però en l’època en què els nean-dertals la van ocupar el mar es-tava, a causa de la glaciació, 100 metres per sota del nivell actual. Això significa que davant de la cova s’estenia una planúria bos-cosa que la separava del mar uns 20 quilòmetres aproximada-ment. Els investigadors suposen que aquesta planúria constituïa l’espai de caça per excel·lència dels seus habitants. D’acord amb les recerques dutes a ter-me, els arqueòlegs conclouen que el jaciment va ser habitat en dos moments diferents, i que du-rant l’interregne va ser un cau de hienes. Ara els investigadors tre-ballen per esbrinar si la mandíbu-la que s’ha trobat pertany a un moment de població neandertal

o si es tractava de carronya de-vorada pels animals.

Montserrat Sanz i Joan Dau-ra són els directors del Grup de Recerca del Quaternari i del Pro-jecte de recerca Humans, carní-vors i medi natural durant el plis-tocè al massís del Garraf, dedicat a determinar quan van viure els neandertals a la costa sud de Barcelona. El fet que fins ara no s’hagin trobat restes de croma-nyons al Garraf ha fet pensar als arqueòlegs que es tractava d’un enclavament exclusivament ne-andertal. La coexistència de les dues espècies es produeix entre els 40 mil i els 30 mil anys d’anti-guitat i durant aquest període van quedar arraconats en zones marginals i aïllades.

La informàtica en núvol per fer grans processos de càlcul Un programari que gestiona el processament de les dades d’un dels grans experiments fets al Gran Col·lisionador d’Ha-drons, anomenat DIRAC i que ha estat desenvolupat per in-vestigadors de l’Institut de Ci-ències del Cosmos de la Uni-versitat de Barcelona, s’ha utilitzat en sistemes comercials de provisió de potència de càl-cul per optimitzar, així, el cost dels recursos computacionals necessaris per dur a terme grans processos de càlcul.

L’objectiu del treball és des-envolupar el programari DIRAC per gestionar els recursos de computació en qualsevol discipli-na científica i per a qualsevol grup d’usuaris. DIRAC s’ha pro-vat amb èxit en simulacions de l’experiment Belle (Japó), utilit-zant 2.000 processadors d’Ama-zon Elastic Compute Cloud (EC2), un recurs de l’anomenada informàtica en núvol (cloud com-puting), que es basa en el servei en xarxa i que ofereix a l’usuari un espai virtual per treballar-hi.

“La simulació de les col-lisions mitjançant eines infor-màtiques i la resposta del de-tector són fonamentals per a aquesta investigació, però ne-cessiten una gran quantitat de recursos de càlcul”, se-gons Ricardo Graciani de la Facultat de Física i responsa-ble del projecte. D’altra ban-da, construir una xarxa de computació (grid ) amb recur-sos dedicats exclusivament a processar dades d’un experi-ment és costós i poc eficient.

Per optimitzar el cost d’aquests recursos, els investigadors es-panyols, amb el finançament del Projecte CPAN, dins del marc Conso l i de r- Ingen io 2010, han adaptat el progra-mari DIRAC perquè pugui uti-litzar recursos de computació d’Amazon, un dels líders de vendes d’aquests serveis per Internet. Els primers resultats demostren que l’eficiència de l’ús d’aquests recursos com-putacionals ha estat superior al 95 %.

ApUNTS DE CIèNCIA 31

La cafeïna i la glucosa combinades milloren el rendiment cognitiu

Regles de selecció per a les estructures de les càpsides dels virus

Un estudi sobre els efectes de la cafeïna i de la glucosa, per se-parat i combinades, en el rendi-ment cognitiu de les persones ha posat de manifest millores en l’atenció i en les tasques de me-mòria declarativa, i cap canvi significatiu en l’estat subjectiu dels participants. El treball arriba a la conclusió que la combinació de cafeïna i glucosa té efectes beneficiosos en l’atenció i en l’aprenentatge i en la consolida-ció de la memòria verbal, els quals no s’han pogut observar quan les substàncies s’han sub-ministrat individualment. L’estu-di, que han dut a terme els pro-fessors del Departament de Psiquiatria i Piscobiologia Clínica de la UB Ana Adan i Josep Ma-ria Serra Grabulosa, ha estat publicat a la revista Human Psychopharmacology: Clinical and Experimental.

Fins ara, alguns estudis havi-en posat de manifest els efectes de la cafeïna sobre el comporta-ment i la cognició humana. Se sabia, doncs, que la cafeïna té efectes beneficiosos en les tas-ques d’atenció sostinguda i en el

temps de reacció. També s’havia demostrat que la cafeïna redueix la fatiga i incrementa l’estat d’alerta, entre d’altres, i altres es-tudis feien palès que els efectes positius de la cafeïna en dosis baixes no són els mateixos que en dosis moderades i altes, com tampoc en situacions amb un dèficit d’activació. A més, la sen-sibilitat als efectes motivadors i excitants de la cafeïna està rela-cionada amb l’hàbit d’ingesta habitual, és a dir, que els grans consumidors de cafeïna són més propensos a percebre’n els efec-tes beneficiosos.

Amb l’estudi actual s’han avaluat els possibles efectes de consumir dosis baixes de cafeïna i dosis elevades de glucosa, ca-racterístiques de les begudes refrescants amb cafeïna i que fins ara no s’havien abordat. En l’es-tudi, en el qual han participat 72 persones, s’han avaluat els efec-tes d’aquestes substàncies sobre paràmetres com ara l’atenció; l’habilitat manual; les funcions vi-suals, espacials i frontals; la me-mòria (immediata, a llarg termini i de treball), i l’estat subjectiu.

Els virus protegeixen el seu material genètic mitjançant un embolcall de proteïnes ano-menat càpsida. Recentment, els investigadors de la UB Da-vid Reguera i Antoni Luque, del Departament de Física Fonamental, han establert, en dos treballs publicats a les revistes Proceedings of the National Academy of Scien-ces of the United States of America (PNAS) i Biophysical Journal, les regles de selecció que defineixen l’estructura de les càpsides de virus esfèrics i allargats.

La principal conclusió dels treballs és que les càpsides virals només poden adoptar un conjunt discret de radis, longi-tuds i nombre de proteïnes, la qual cosa permet enumerar i caracteritzar quines són les es-tructures possibles. «Aquest model constitueix un pas im-portant per entendre el procés d’assemblatge dels virus i obre la possibilitat de controlar aquest mecanisme per a apli-cacions biotecnològiques, com ara en teràpia gènica, i nano-tecnològiques, per exemple, en la creació de motlles nanomè-trics amb mides molt precises per al disseny de nanoestruc-

tures», apunta el professor Da-vid Reguera.

La formació de la càpsida dels virus és un procés d’au-toacoblament que es regeix per un principi físic universal: la minimització de l’energia. Així, a l’estudi que identifica quines són les estructures potencialment òptimes de les càpsides virals, s’ha trobat que la geometria ben defini-da observada en diversos virus esfèrics i allargats és conseqüència de la minimit-zació de l’energia lliure en la interacció entre les diferents unitats estructurals que for-men la càpsida.

Els resultats d’aquest es-tudi suggereixen que les càp-sides dels virus allargats estan formades, en general, per un cos tubular central tancat als extrems per casquets icosaè-drics centrats en un dels seus tres eixos de simetria. Aques-tes estructures són similars a la dels ful·lerens i els nanotubs de carboni, i tenen l’avantatge que són altament estables i resistents. El treball permet reproduir l’arquitectura dels virus esfèrics i bacil·liformes, tots dos in vivo i in vitro, també fer prediccions.

ApUNTS DE CIèNCIA32

Seqüenciació del genoma del poll del cos humà

Un model matemàtic permet reproduir els patrons de creixement dels bacterisLa manera com s’expandeixen les colònies de bacteris és un dels temes d’estudi clàssics de la biologia. En un model matemàtic desenvolupat per Ignasi Pagona-barraga, professor del Departa-ment de Física Fonamental de la UB, en col·laboració amb inves-tigadors de la Universitat d’Edim-

burg, es planteja un nou model que permet, amb només dos pa-ràmetres, reproduir els patrons de creixement de les colònies d’aquests microorganismes.

En aquest treball, publicat a la revista Proceedings of the Natio-nal Academy of Science (PNAS), s’han tingut en compte els movi-

ments bàsics d’un bacteri, que són la motilitat, el moviment direc-cional i la difusió, un moviment més desordenat de tempteig, i s’han pogut determinat dos parà-metres —en els models actuals cal ajustar-ne fins a deu— que descriuen de quina manera canvia la motilitat en funció de diferents aspectes, com ara la densitat de bacteris o el ritme de difusió.

En la natura, els bacteris es troben, sovint, concentrats en superfícies formant estructures espectaculars vistes al micros-copi. En el laboratori, és possible reproduir aquests patrons en una

placa de Petri que conté gel d’agar que fa d’aliment. En aquest marc, els biòlegs mate-màtics han desenvolupat una sèrie d’equacions que tenen en compte com es mouen els bac-teris en funció de l’aliment, feno-men anomenat quimiotaxi. En el model proposat no s’ha tingut en compte la quimiotaxi però sí que prediu la formació de patrons si-milars als que estan considerats com a resultat d’un comporta-ment quimiotàctic. El sentit físic dels dos paràmetres, d’altra ban-da, permetria ajustar-los per al disseny de futurs experiments.

Un patró típic de creixement de colònies bacterianes és el format per anells concèntrics. Aquests patrons es poden predir tenint en compte que la motilitat bacteriana varia amb la densitat. Aquest canvi provoca la separació dels bacteris en dues fases de gruix diferent a causa de la coexistència de dues densitats.

En el treball, aparegut a la publi-cació Proceedings of the Natio-nal Academy of Sciences (PNAS), hi ha participat un equip de la UB dirigit pels catedràtics del De-partament de Genètica i mem-bres de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio), Julio Ro-zas i Montserrat Aguadé, i tam-bé hi han col·laborat els investi-gadors Filipe G. Vieira, Sara Guirao-Rico i David Álvarez-Ponce.

El P. humanus humanus és un petit insecte sense ales que és paràsit obligat de l’ésser humà. Aquest paràsit, molt relacionat evolutivament amb el poll del cap (P. humanus capitis), està especi-alitzat en la succió de la sang, viu

entre els plecs i les costures de la roba, i desenvolupa tot el seu ci-cle vital en l’hoste. El paràsit, que manté una estreta relació de de-

pendència amb l’home, prolifera en condicions de pobresa i de falta d’higiene, i és típic en episo-dis de conflictes bèl·lics, desas-tres humanitaris, etc.

El genoma té unes 100 mega-bases, de manera que, és el més

petit que s’ha seqüenciat fins ara en un insecte. El P. humanus hu-manus presenta, així mateix, unes estructures que allotgen un bacte-ri endosimbiont, anomenat Candi-datus Riesia pediculicola, amb el qual ha coevolucionat, i que conté gens vitals per a la supervivència del paràsit. L’equip científic que ha fet públic el genoma seqüenciat d’aquest paràsit ha PNAS està li-derat a escala internacional per Barry R. Pitterdrigh (Universitat d’Illionois) i Ewen F. Kirkness (J. Craig Venter Institute).

L’equip de la UB ha caracte-ritzat els gens més importants de la via de la insulina, i d’altra ban-da, ha estudiat els gens relacio-nats amb el sistema de quimiore-

cepció de l’insecte mitjançant eines bioinformàtiques. Per Julio Rozas, l’estudi ha permès com-provar que «la dotació genètica del poll és molt reduïda però sembla funcional: els diversos processos biològics funcionen amb un nombre mínim de gens». Així mateix, assenyala: «Aquest és un fenomen global de reduc-ció del patrimoni genètic del poll, la qual cosa s’ajusta al perfil de paràsit específic que ha perdut molts gens no essencials, que està ben adaptat a un ambient molt homogeni, és totalment de-pendent de l’hoste i té una dieta altament restringida que es com-pleta amb les aportacions dels bacteris endosimbionts».

Al treball hi ha participat un equip de la UB liderat pels catedràtics Julio Rozas i Montserrat Aguadé

Un equip internacional ha seqüenciat el genoma del poll del cos humà (Pedi-culus humanus humanus), un paràsit que s’alimenta de la sang de l’hoste i que és vector de patògens que causen malalties, com ara el tifus epidèmic, la febre recurrent i la febre de les trinxeres.

ApUNTS DE CIèNCIA 33

Nova diana terapèutica per a la malaltia de Huntington

Expedició Malaspina 2010 per explorar el fons del marAvaluar l’impacte del canvi global a l’oceà i estudiar la biodiversitat marina són els objectius princi-pals de l’expedició Malaspina 2010, una campanya científica de circumnavegació impulsada pel CSIC que es durà a terme a bord dels vaixells d’investigació oceanogràfica Hespérides i Sar-miento de Gamboa, i on també participen els professors de la UB Montserrat Vidal i Joando-mènec Ros, del Departament d’Ecologia.

L’expedició Malaspina 2010, que es durà a terme durant el període 2010-2011, porta el nom

del capità de fragata de la Reial Armada Alejandro Malaspina, que, el juliol del 1789, va capita-nejar una ambiciosa expedició de caràcter científic i polític, pa-trocinada pel rei Carles III, cone-guda per ser el projecte científic espanyol més important del se-gle xviii a ultramar, i que va deixar un destacable llegat naturalista que encara és motiu d’estudi a l’actualitat.

En el projecte Malaspina, s’ha previst mostrejar 350 estacions en punts de fins a 5.000 metres de profunditat a l’oceà, i s’hi reco-lliran 70.000 mostres d’aire, aigua

La corea de Huntington és una malaltia neurodegenerativa causada per la mutació genètica en la proteïna huntingtina que afecta principalment els ganglis basals, la zona que regula, entre d’altres, el control motor. Actualment, un dels candidats més estudiats com a possible diana terapèutica per a la malaltia de Hunting­ton és el factor neurotròfic derivat del cervell (brain-derived neurotrophic factor, BDNF), ja que és essencial en la supervivència de les neurones estriatals i en aquesta malaltia es veu greument disminuït.

Ara, en un article publicat en la revista The Journal of Biological Chemistry es proposa un nou tipus de diana farmacològica que, combinada amb un factor neurotròfic, permetria millorar la supervivència de les neurones estriatals. El treball l’ha dirigit Sílvia Ginés, professora agre-gada de la Universitat de Bar-ce lona, i hi han participat Paola Paoletti, estudiant de doctorat, i Jordi Alberch, catedràtic del Departament de Biologia Cel-lular, Immunologia i Neurocièn-cies de la Facultat de Medicina de la UB.

En l’estudi, que s’ha dut a terme sobre un model cel·lular in vitro, s’ha estudiat si les cèl·lules

que expressen la huntingtina mu-tada responen bé a l’administra-ció de BDNF, i la conclusió ha estat que, tot i que la teràpia amb BDNF continua sent una bona diana d’investigació per a aquesta malaltia, molt probable-ment requerirà tractaments combinats per poder modular diferents aspectes de la patolo-gia de la malaltia de Huntington.

Per poder actuar, el BDNF s’ha d’unir a un receptor de mem-brana (TrkB), que, d’altra banda, també es veu disminuït com a conseqüència de la malaltia. Aquest receptor és el que per-met iniciar la senyalització de les tres vies implicades en la super-vivència de les neurones estria-

tals. En el treball s’han reprodu-ït les condicions de la malaltia de Huntington i s’ha induït el fenomen d’estrès oxidatiu que condueix en les cèl·lules a una alteració del metabolisme i n’afecta l’ADN. El que s’ha vist és que en un ambient d’estrès oxidatiu, dues d’aquestes vies funcionen correctament quan se subministra BDNF, però no és així per a la tercera via (MA-PK/ERK1/2). Per millorar la res-posta s’ha utilitzat l’activador PMA, un èster de forbol, del qual s’hauria de buscar un anà-leg per a humans.

Els pacients afectats amb la malaltia de Huntington no són capaços de coordinar els movi-

ments i es mouen constant-ment, cosa que provoca que el seu dia a dia sigui molt difícil. Actualment també s’estudien els mecanismes moleculars im-plicats en els defectes cognitius

observats en les fases inicials de la malaltia i que se sap que provoquen alteracions en la memòria executiva, la qual co-sa afecta la resolució de tas-ques habituals quotidianes o l’organització de tasques.

Tractaments combinats podran modular aspectes de la patologia

© C

SIC

Proa del Bio Herpèrides.

i plàncton. Formar els joves inves-tigadors i potenciar les vocacions científiques és també una de les prioritats del projecte Malaspina 2010. En aquest marc, els estudi-ants del màster de Ciències del

Mar: Oceanografia i Gestió del Medi Marí, un màster interuniver-sitari en què col·laboren la UB i la UPC, també seran protagonistes de les activitats de formació i de recerca.

ApUNTS DE CIèNCIA34

Nou programa de teràpia cel·lular Potenciar la investigació transla-cional en l’àmbit de la teràpia cel·lular i contribuir així a la mi-llora de la salut i el benestar de la població és l’objectiu principal del Programa de teràpia cel·lular (TCUB), que es va presentar el juliol a la Facultat de Medicina de la UB. El Programa, una inici-ativa amb un enfocament clínic que disposa del finançament i el suport de la Generalitat de Ca-talunya, coordinarà els esforços de vint-i-quatre equips de recer-ca de primer nivell, que es pro-posen acostar a la pràctica as-

sistencial els avenços fets al laboratori en teràpia cel·lular. Els recursos d’aquests equips, ob-tinguts en convocatòries com-petitives, superen els cinc mili-ons d’euros anuals.

Ara per ara, dinou d’aquests equips són de recerca clínica (di-vuit pertanyen a l’IDIBAPS - Hos-pital Clínic de Barcelona i un a l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, IDIBELL). Els cinc centres restants aporten coneixe-ments bàsics de laboratori des de l’entorn de la Facultat de Medicina de la UB, tant en el campus de

Medicina - Clínic August Pi i Su-nyer com en el de Ciències de la Salut de Bellvitge. El TCUB, que coordina el professor Josep Ma-ria Canals, del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la UB i de l’IDIBAPS, també contribuirà a compartir la informació sobre protocols, estratègies i possibles aplicacions de les diferents fonts de cèl·lules mare; estudiarà els mecanismes bàsics de funciona-ment dels diferents tipus de cèl-lules mare; desenvoluparà noves aplicacions clíniques de les cèl-lules mare, i estandarditzarà els protocols amb procediments i infraestructures adequades se-gons la llei del medicament per a la seva utilització clínica, entre altres objectius.

La Generalitat de Catalunya ha fet, a través del Departa-ment de Salut, una aportació de 200.000 euros per als propers dos anys perquè els equips ads-crits al Programa creïn un clima de col·laboració que n’afavoreixi l’èxit. La temàtica de les investigacions és molt diversa, i inclou: neurolo-gia i aparell locomotor, diabetis i

metabolisme, hematooncologia, pneumologia, oftalmologia, immu-nologia i malalties infeccioses, aparell digestiu i trasplantaments. En el marc d’aquesta iniciativa, els equips compartiran coneixe-ments i des envoluparan nous protocols de diferenciació i cultiu de cèl·lules mare. El Programa preveu, així mateix, l’organització de seminaris i reunions de treball, com també la contractació de su-port tècnic i el finançament de projectes intramurals.

En el Programa de teràpia cel·lular s’apleguen els esforços de la UB, l’Hospital Clínic, l’IDI-BAPS i l’IDIBELL. També hi par-ticipen la Transplant Services Foundation (TSF), empresa de l’Hospital Clínic; la Fundació Clí-nic; la Fundació Bosch i Gimpe-ra, i la Fundació Josep Carreras. Aquest entramat institucional dóna al TCUB una sòlida base científica per posicionar-se tant en l’entorn nacional com en l’in-ternacional. Perquè els avenços en teràpia cel·lular arribin al pa-cient, cal una feina minuciosa i coordinada com la que plante-gen aquestes entitats.

Les nanopartícules de plata mitiguen l’efecte nociu de l’etanol en les cèl·lulesLa revista Journal of the American Chemical Society (JACS) ha pu-blicat en portada un article en què es demostra que nanopartícules formades per pocs àtoms de pla-ta eviten els danys cel·lulars pro-duïts per l’etanol. «Els resultats de l’estudi mostren que aquestes agrupacions de pocs àtoms de plata oxiden l’etanol en concen-tracions similars a les que es tro-ben a la sang de malalts alcohò-lics, i ho fan, a més, en valors de potencial de membrana i de pH que són compatibles amb els que es troben a les cèl·lules dels ma-mífers», assenyala Gustavo Egea,

autor del treball i catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la Facultat de Medicina de la UB.

En l’estudi s’han aplicat les nanopartícules de plata a astrò-cits exposats a l’etanol. Aquests tipus cel·lulars acompanyen les neurones i són un model cel·lular àmpliament utilitzat per a l’estudi de les bases fisiopatològiques de l’alcohol en el context de la sín-drome de l’alcoholisme fetal, una malaltia que apareix en nadons i infants de mares alcohòliques i que comporta múltiples i seve-res deficiències neurològiques.

L’alcohol té un efecte espe-cialment nociu sobre les cèl-lules neurals, i concretament en el cas dels astròcits indueix un procés d’apoptosi o mort pro-gramada i una alteració del ci-toesquelet d’actina. Després de l’aplicació de les nanopartícules de plata sobre cèl·lules exposa-des a l’etanol, s’observa una millora significativa del citoes-quelet d’actina i s’evita l’apopto-si. «Així, l’efecte nociu de l’eta-nol sobre els astròcits es veu mitigat per les nanopartícules de plata, que actuen com un agent citoprotector», aclareix

Javier Selva, professor del ma-teix Departament i primer sig-nant de l’article.

El treball combina l’estudi de les propietats electrocatalíti-ques de les nanopartícules de plata amb la potencial aplicació biològica que poden tenir. Tal com assenyala Gustavo Egea, «aquest és un camp promete-dor de l’electroquímica aplicada a la biologia cel·lular, en què s’utilitzen les propietats diferen-cials de les nanopartícules for-mades per molt pocs àtoms, i que es coneixen genèricament com a clústers atòmics».

El vicerector de Recerca, Jordi Alberch amb els responsables del programa.

ApUNTS DE CIèNCIA 35

Entendre l’evolució a partir de la relació dels ocells marins i els paràsits

Un mecanisme explica propietats comunes entre cèl·lules mare i cèl·lules canceroses

Els ocells marins i els seus parà-sits són el model d’estudi d’una recerca publicada a la revista PLoS ONE per entendre millor les relacions tròfiques entre hos-te i paràsit. El treball, signat pels experts Jacob González-Solís i Elena Gómez, del Departament de Biologia Animal i de l’Institut de Recerca de Biodiversitat de la UB (IRBio), obre una nova perspectiva sobre com es po-den desxifrar les relacions tròfi-ques entre hostes i paràsits, basada en l’ús de marcadors isotòpics que per primera vega-da s’apliquen per estudiar el pa-rasitisme en ocells.

La dificultat d’entendre les relacions tròfiques entre hoste i paràsit es deuen, per exemple, a la dificultat d’esbrinar quin és l’aliment del paràsit i, per tant, comprovar si la relació simbiòti-ca es correspon realment amb el parasitisme, o encaixa més dins del mutualisme o el comen-salisme. En el treball, l’equip ci-entífic ha estudiat colònies de la baldriga cendrosa del Mediter-rani i de l’Atlàntic.

La recerca se centra en les relacions tròfiques de la baldriga i alguns dels seus ectoparàsits en particular: tres espècies de polls de la ploma (Halipeurus

abnormis, Austromenopon echi-natum i Saemundssonia peusi) i una espècie de puça, la Xenop-sylla gratiosa. Normalment, les relacions tròfiques dels sistemes hoste-paràsit s’estudien mitjan-çant l’anàlisi de la dieta o l’ob-servació del comportament. Com a alternativa, aquest estudi aplica l’anàlisi dels isòtops esta-bles del carboni i el nitrogen.

L’estudi ha permès relacio-nar la composició isotòpica de les fonts d’aliment amb la dels paràsits. Així, per exemple, en el cas dels polls, la ploma és la principal font d’aliment però la signatura isotòpica varia entre espècies, i això indica algunes diferències en els hàbits alimen-taris, com ara diferències en el consum de les secrecions cor-porals, dels lípids que recobrei-xen les plomes o de les partícu-les i espores que s’adhereixen al plomatge. En el cas de la puça, un paràsit hematòfag obligat, la signatura isotòpica es correspon amb la de la sang de l’ocell ma-rí. Els resultats són coincidents tant per a les colònies d’ocells marins de l’Atlàntic com per a les de la Mediterrània, segons els experts.

Les baldrigues són uns dels ocells marins més amenaçats

pels efectes de l’activitat huma-na, en particular per la pesca amb palangre. Des d’una pers-pectiva més global, el treball ci-entífic de Jacob González-Solís i Elena Gómez aporta una visió més profunda de la coevolució entre hostes i paràsits, de les seves relacions filogenètiques i dels problemes de conservació dels ocells marins del nord-est Atlàntic i del Mediterrani. Els ocells marins es troben cada cop més amenaçats per la mor-talitat provocada per les arts de

pesca, per la competència pels recursos a causa de la sobreex-plotació pesquera, per la pèrdua de l’hàbitat de cria, per la intro-ducció de predadors a les illes on nidifiquen i per la contamina-ció mediambiental. En relació amb aquesta última, els vessa-ments d’hidrocarburs encapça-len la llista de riscos; només cal pensar en la fuita de petroli que hi va haver l’abril del 2010 al golf de Mèxic, arran de l’accident d’una plataforma petroliera de British Petroleum.

Un estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) mostra un mecanisme que ex-plica les propietats comunes que comparteixen cèl·lules ma-re i cèl·lules canceroses. En el treball hi ha participat el Grup de Recerca d’Epigenètica del Càncer, dirigit per Manel Este-ller, investigador ICREA del De-partament de Ciències Fisiològi-

ques II de la Facultat de Me dicina de la UB i de l’Institut d’Investi-gació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

En concret s’ha trobat que una proteïna implicada en l’aug-ment de la longevitat, anomena-da sirtuïna 1 (SIRT1), és molt activa en les cèl·lules mare, cèl-lules que per definició són sem-pre joves. Quan les cèl·lules mare comencen a diferenciar-se

per generar els diferents teixits, l’activitat de la sirtuïna 1 es perd. Aquest procés és molt similar al que passa en el càn-cer: els tumors humans tenen molt activada la sirtuïna 1 per-què són cèl·lules immortals i poc diferenciades.

Els resultats indiquen que la SIRT1 està regulada durant la diferenciació de les cèl·lules ma-re per alguna via epigenètica,

encara desconeguda, que con-trola el desenvolupament espe-cífic en les cèl·lules mare embri-òniques. Un dels interessos addicionals de l’estudi és que ja existeixen substàncies que, com a mínim al laboratori, poden mo-dificar el procés: estimular la diferenciació de cèl·lules mare i tenir efectes antitumorals, en provocar l’envelliment sobtat de les cèl·lules canceroses.

© P

ep A

rcos

(SEO

­BIR

DLI

FE)

NOTíCIES36

S’ha convocat la segona edició del concurs «Els enigmes congelats»La Universitat de Barcelona ha convocat la segona edició del concurs «Els enigmes conge-lats», que s’adreça a joves per-què aportin idees creatives que resolguin qüestions científiques que actualment no tenen res-posta, com ara: Per què somi-em? Quantes espècies hi ha a la Terra? El nostre Univers és l’únic existent?

La data límit de participació és el 17 de desembre. Els tres millors treballs rebran un ordina-dor portàtil (primer premi), una càmera digital (segon premi) i un reproductor MP4 (tercer premi). Cada participant ob tindrà, a més, una invitació doble per al

CosmoCaixa amb una sessió al Planetari digital. Les bases del concurs, que rep el suport de la Fundació Espanyola per a la Ci-ència i la Tecnologia (Ministeri de Ciència i Innovació), es poden consultar al portal de divulgació científica de la UB: www.ub.cat/infociencia.

El punt de partida del pro-jecte és l’article que es va pu-blicar l’any 2005 a la revista científica Science amb motiu del seu 150è aniversari (Ken-nedy D., Norman C. «What don’t we know?» Science. 1 juliol 2005; 309 [5731]: 75). En l’article s’enumeren les 150 preguntes que la ciència

actual encara no ha pogut respondre, i la Universitat de Barcelona n’ha fet una selec-ció triant les que poden des-pertar més interès entre els joves. L’activitat, que coordi-nen el Vicerectorat d’Estudi-ants i Política Lingüística i la Direcció de Comunicació, a

través de la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i), consisteix en un concurs de projectes adreçat a estudi-ants de secundària i a joves de 15 a 17 anys, amb l’objec-tiu de fomentar l’interès per la ciència i la innovació mitjan-çant la creativitat.

La UB nomena honoris causa Montserrat Caballé, Edgar Morin i Claudio MagrisEl Consell de Govern de la UB ha acordat recentment nomenar doctor honoris causa la soprano Montserrat Caballé, l’escriptor Claudio Magris i el filòsof Edgar Morin. Montserrat Caballé ha estat nomenada a proposta del Departament d’Història de l’Art de la Facultat de Geografia i His-tòria en reconeixement dels mè-rits artístics recollits durant la seva llarga trajectòria com a cantant lírica de primer ordre internacional, filla de la ciutat de Barcelona i íntimament compro-mesa amb la cultura i la vida social del país. Entre els nom-brosos guardons que li han es-tat conferits, hi ha la Medalla d’Or de la Generalitat (1982), el Príncep d’Astúries de les Arts (1991) i el Premi Nacional de Música de la Generalitat (2005).

El filòsof francès Edgar Morin ha estat proposat, al seu torn, pel Departament de Didàctica i Or-ganització Educativa de la Facul-tat de Pedagogia. Un dels princi-pals precursors del pensament complex, Morin és autor de Plo-zévet, un dels primers assaigs d’etnologia de la societat france-sa contemporània i creador i di-rector, encara en l’actualitat, del Centre d’Estudis sobre les Co-municacions de Masses (CEC-MAS), on, a través de la revista Communication, es publiquen principalment estudis sobre la televisió. Va ser condecorat el 1983 amb la Legió d’Honor, i nombroses universitats li han atorgat el títol honoris causa. Ai-xí mateix, l’any 1993, en la 5a edició del Premi Internacional Catalunya que concedeix la Ge-

neralitat de Catalunya, va ser guardonat juntament amb Luigi Luca Cavalli-Sforza. Els seus úl-tims llibres publicats són: Breve historia de la barbarie en Occi-dente (Paidós, 2006), Religando fronteras (Universitat de Passo Fundo, 2004), El Método VI. La Ética (Cátedra, 2006) i La violen-cia en el mundo (Zorzal, 2003).

Finalment, l’escriptor i assa-gista italià Claudio Magris ha estat nomenat doctor honoris causa a proposta de la Facultat de Filologia. Magris ha rebut el reconeixement internacional com a germanista i és un dels grans mediadors entre la cultura alemanya i italiana, i un dels principals creadors de la litera-tura italiana contemporània. Els seus estudis han contribuït a difondre al seu país natal el co-

neixement de la cultura centre-europea, i és el creador del con-cepte polític Mitteleuropa, que designa l’Europa central amb predomini alemany. Entre el 1994 i el 1998 va ser membre del Senat italià. Actualment és columnista i assagista en desta-cats diaris europeus, especial-ment al Corriere della Sera. Des-taquen entre les seves obres, Conjectures sobre un sabre (1984), El Danubi (1986), Un al-tre mar (1991), Utopia i desen-cant (1996) i Microcosmos (1997). L’any 2004 va ser guar-donat amb el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres.

Es preveu que les cerimòni-es de conferiment del grau ho-noris causa tinguin lloc durant la tardor del 2010 i el primer se-mestre de 2011.

NOTíCIES 37

Joan Solà, que s’ha jubilat en-guany, però que prossegueix el mestratge a la Universitat de Bar-celona (UB) en qualitat de pro-fessor emèrit, va pronunciar el passat 17 de juny la que va ser la seva última lliçó com a do-cent, en el marc del màster d’Estudis Avançats i Aplicats de Llengua i Literatura Catalanes que organitzen conjuntament la UB i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La lliçó, «Construcció d’una sintaxi nor-mativa: criteris. Exemples», que va presentar el professor del De-partament de Filologia Catalana Lluís Payrató, va congregar més de dos-cents assistents, i la van seguir en directe nombrosos usuaris de la UBWeb.

Joan Solà i Cortassa (Bell-lloc d’Urgell, 1940) ha esdevingut una autoritat en el món acadèmic i en el panorama intel·lectual ca-talà. És autor d’una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolin-güística. A més, codirigeix amb Jordi Mir l’edició de les Obres completes de Pompeu Fabra (primer volum aparegut el 2005), i és editor de L’obra de Joan Co-romines: cicle d’estudi i home-natge (1999) i director de la Gra-màtica del català contemporani (2002).

Última lliçó de Joan Solà

A banda de l’activitat acadè-mica, col·labora habitualment amb diferents mitjans de comu-nicació, entre els quals desta-quen Televisió de Catalunya, Diari de Barcelona, El Món i, so-bretot, la columna «Parlem-ne», del suplement Cultura del diari Avui. L’any 2003 va rebre la Me-dalla Narcís Monturiol de la Ge-neralitat al mèrit científic i tecno-lògic, i dos anys més tard el Govern català li va concedir la Creu de Sant Jordi.

Ara fa un any, el professor Solà va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Ca-talanes que atorga Òmnium Cul-tural, un premi que es va sumar a un estol de distincions i reco-neixements a tota una trajectòria vital i professional dedicada a la llengua catalana. Així, en un sol mes Solà va ser escollit vicepre-sident de l’Institut d’Estudis Ca-talans (IEC); la Universitat de Lleida (UdL) li va conferir el doc-torat honoris causa; va publicar a La Magrana una selecció dels seus articles (Plantem cara); va completar la part que faltava per enllestir la primera gran gramàtica normativa de l’IEC (la sintaxi, la seva especialitat, en què treballa des del 2001), i té l’obra completa de Pompeu Fa-bra encarrilada.

El 22 de setembre, la sala d’actes de l’Edifici del Rectorat

I 10 textos d’homenatgeJoan solà. 10 textos d’ho-menatge (Empúries, 2010) és el títol del llibre que han editat els professors del Departament de Filologia Catalana Neus Nogué, Emili Boix, Sebastià Bonet i Lluís Payrató, que recull deu contribucions de dotze col·legues que glossen la seva figura des de diversos punts de vista.

Es tracta d’un llibre de deixebles que el mestre So-là ha anat convertint en col-laboradors, ja que, tal com reconeixen els editors al pròleg, «una part molt sig-nificativa de la seva aporta-ció a la lingüística catalana ha estat el resultat d’una feina de recerca i d’escrip-tura amb altres investiga-dors, que han tingut el pri-vilegi i alhora han assumit el repte de compartir amb ell el complex procés que por-ta al coneixement».

A l’obra hi han partici-pat Narcís Garolera (UPF); Jordi Ginebra (URV); M. Ro-sa Lloret (UB); Joan Masca-ró (UAB); els filòlegs Jaume Macià, Jordi Mir i Pere Mar-cet; Josep Murgades (UB); Manuel Pérez Saldanya (UV), Gemma Rigau (UAB) i Albert Rico (UAB).

El llibre inclou un recull de fotografies i la bibliografia completa i actualitzada de l’homenatjat, a cura de Nau-sica Solà i Xavier Fargas.

de la Universitat de Lleida va acollir l’acte de lliurament de la primera edició del Premi Interna-cional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà, que van instituir el Departament de Filo-logia Catalana i Comunicació de la UdL i l’Ajuntament de Bell-lloc d’Urgell, en homenatge al mes-tre Solà. La guanyadora del nou guardó ha estat l’estudiant i be-cària del Departament de Filolo-gia Catalana de la UB Laia Que-rol, amb el treball La morfologia verbal del català nord-occiden-tal: descripció i anàlisi dels seg-ments velar i palatal. El jurat l’in-tegraven els professors Narcís Garolera, Josep Maria Nadal, José Antonio Pascual, Lluís Payrató i Ramon Sistach.

El premi està dotat amb 10.000 € i inclou la publicació del treball a Pagès Editors. L’ob-jectiu és distingir un treball origi-nal de recerca de qualitat, en l’àmbit internacional, de qualse-vol àrea de coneixement de la filologia catalana. Les àrees de recerca poden ser la variació lingüística (geolingüística, socio-lingüística, pragmàtica), la lingü-ística aplicada, la història de la llengua, la història de la lingüísti-ca, l’edició de textos, la sintaxi, la semàntica, la lexicologia i la lexicografia, la fonètica descrip-tiva, la fonologia, l’ortoèpia i la morfologia.

NOTíCIES38

Ara fa un any es va posar de nou en marxa el Club de Feina UB, que pretén ajudar l’alum-nat en el desenvolupament professional i en la recerca de feina. Durant aquest primer any de funcionament, el Club ha registrat 612 visites, de les quals l’alumnat ha valorat molt positivament l’assessorament tècnic i els recursos que posa a l’abast, i més concretament la col·laboració amb Barcelona Activa-Porta 22, un espai en què s’investiguen les noves tendències del món del treball, amb un èmfasi especial en les noves ocupacions i cultures del treball.

Des del Club de Feina UB, experts de l’àmbit privat i d’or-ganismes especialitzats en el mercat laboral han impartit di-

El Servei d’Atenció a l’Estudiant intensifica les accions d’orientació

versos cursos monogràfics d’in-formació i orientació a l’alumnat.

D’altra banda, la col·la bo ra-ció del SAE amb els diferents centres de la UB ha permès or-ganitzar jornades d’orientació professional, a les quals han assistit prop de 1.300 estudi-ants. El curs passat va ser el primer que aquestes accions es van dur a terme als ensenya-ments d’Infermeria, Medicina i Odontologia que s’imparteixen al campus Ciències de la Salut de Bellvitge i al campus de Me-dicina - Clínic August Pi i Sunyer.

Així mateix, durant el curs 2009-2010 l’oferta de cursos de formació en competències professionals també s’ha am-pliat amb temes com ara la pre-sa de decisions, la comunicació escrita o la intel·ligència emoci-

onal en el procés de selecció, amb un total de 2.315 alumnes matriculats. En aquest apartat cal destacar la segona edició dels cursos «Com buscar feina a l’Administració pública?», a què han assistit 257 alumnes, o «Tècniques de recerca de fei-na», que ha dissenyat l’equip d’orientadores professionals del SAE, que ha dinamitzat la pla-taforma virtual de l’IL3 i que ha complert deu anys amb una participació anual de prop de 1.400 assistents.

El SAE continua oferint les entrevistes d’orientació pro­fessional, adreçades a l’alum-nat que ha requerit un assesso-rament personalitzat i específic per enfocar la recerca de feina.

De les accions que s’han dut a terme enguany, també

Durant el curs 2009­2010, el Servei d’Atenció a l’Estudiant de la UB (SAE), que depèn del Vicerectorat d’Estudiants i política Lingúística, ha intensificat les accions que porta a terme habitualment per afavorir el desenvolupament acadèmic i professional de l’alumnat de la UB. L’impuls del Club de Feina, l’extensió de les jornades d’orientació professional i l’ampliació dels cursos de formació en competències professio­nals en són alguns exemples. També s’han intensificat les entrevistes d’orientació professional i s’ha consolidat la col·laboració amb el denominat Pla d’acció tutorial.

cal esmentar la consolidació de la col· laboració del SAE amb el Pla d’acció tutorial de la UB, mitjançant conferèn-cies d’orientació acadèmica a l’alumnat dels ensenyaments de Biblioteconomia i Docu-mentació i de Filologia, com també la participació en el pri-mer curs de formació adreçat a tutors de la UB, que ha orga-nitzat l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE).

Com a objectiu prioritari del curs que ara comença, el SAE ha previst engegar activitats d’orientació adreçades a alumnat de secundària, pa­res i mares i professorat. D’aquesta manera, l’assessora-ment i la informació permanent a l’alumnat s’estableix abans que ingressi a la UB.

El primer any de funcionament, el Club de Feina ha registrat 612 visites.

EXPOSICIÓ AL CCCB

CCCB.

MITJÀ PATROCINADOR:UNA COPRODUCCIÓ DE:

NOTíCIES40

Premis i distincions> Maria Jesús Carro Rossell, catedràtica del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, ha estat nomenada nova presidenta del Comitè C3 per a la celebració del centenari de la Reial Societat Matemàtica Espanyola.

L’objectiu de C3 és desenvo-lupar iniciatives i activitats destina-des a commemorar el centenari de la Reial Societat Matemàtica Espanyola durant l’any 2011. La professora Carro és investigadora en anàlisi funcional i anàlisi real, i l’any 2003 va obtenir la distinció de la Generalitat per a la Promo-ció de la recerca universitària.

> Un dels dos premis anuals de la Societat de Biofísica d’Es-panya (SBE), destinats a reco-nèixer la tasca en biofísica de científics que desenvolupen la seva activitat a l’Estat, ha recai-gut en Modesto Orozco, cate-dràtic del Departament de Bio-química i Biologia Molecular a la Facultat de Química de la UB i investigador de l’Institut de Re-cerca Biomèdica (IRB). Orozco ha estat guardonat amb el VII Premi Bruker-SBE per «les con-tribucions excepcionals en bio-logia computacional, tant des del punt de vista metodològic com per l’aplicació dels seus mètodes a l’estudi d’estructures

d’àcids nucleics, de les propie-tats dinàmiques de macromolè-cules i les seves interaccions».

> El treball El mur de Berlín: di-visió d’una ciutat, divisió de dos mons, de Pau Roigé Gargallo (Escola Proa, Barcelona), ha es-tat el guanyador en l’edició d’en-guany del Premi de Recerca per a la Pau, en què participen estu-diants de batxillerat amb estudis de recerca al voltant de la cultura de la pau. Aquest certamen l’or-ganitzen Solidaritat UB i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB, en el marc del Projecte PAU-LA d’educació per a la pau.

Les recerques que han me-rescut una menció especial són: [Els carrerons, casa meva]: Els nens que viuen al carrer a l’Índia, d’Ariadna Donate Duch (IES Sobrequès, Girona); Prevenció de la violència juvenil en joves llatins nouvinguts a la ciutat de l’Hospi-talet de Llobregat, de Mia Vás­quez Gamarra (Escola Sant Jau-me de la FEP, l’Hospitalet de Llobregat); La música, un instru-ment per a la pau?, de Núria Margalef González (Escola Cer-vetó, Granollers), i, finalment, El conflicte d’Israel i Palestina: què en sabem? què ens fan saber?, de Jan Matheu Montserrat (IES Francisco de Goya, Barcelona).

> El catedràtic de Geografia Humana de la UB Horacio Ca­pel ha estat investit com a doc-tor honoris causa per la Universi-tat de Buenos Aires, a proposta de la Facultat de Filosofia i Lle-tres. L’any 2008 li van concedir a França el Premi Vautrin Lud de Geografia, d’abast internacional com ara el Premi Nobel de Ge-ografia, amb la qual cosa va ser el primer geògraf espanyol a ob-tenir aquest guardó.

> El professor del Departament de Medicina Miquel Bruguera i la professora del Departament de Podologia de l’Escola Univer-sitària d’Infermeria Virgínia No­vel han estat guardonats amb la Medalla Josep Trueta al mèrit sanitari que atorga el Govern de la Generalitat.

Miquel Bruguera va rebre el 2001 la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic, i recentment tam-bé ha estat guardonat amb el premi d’Ediciones Mayo 2010 en la categoria de personalitat sani-tària de l’any, com a reconeixe-ment per la seva contribució a la millora en l’àmbit de la medicina durant el 2009. El 1999 Virgínia Novel va rebre la Medalla al tre-ball President Macià de la Gene-ralitat de Catalunya.

> La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) ha atorgat el Premi FAGIC 2010 a Ramón Flecha García, cate-dràtic del Departament de Teo-ria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials. El Premi distingeix la trajectòria de Ramón Flecha per la seva activitat de recerca, per la implicació amb les entitats i els col·lectius gitanos, i per la utilitat social i l’impacte polític que ha aconseguit la seva tasca tant a Catalunya com a la resta de l’Estat i a Europa.

> El proppassat 17 de juny va tenir lloc l’acte de lliurament dels premis de l’Institut de Cièn ­cies de l’Educació: la XVIII edició del Premi Pau Vila, la IV edició del Premi Jesús Garan-to Alós i la IV edició del Premi Francesc Xavier Gil i Quesada. L’acte el va presidir el Dr. Antoni Sans Martín, director de l’Institut de Ciències de l’Educació.

La XVIII edició del Premi Pau Vila, amb un jurat constituït per Sara Blasi, Martí Boada, Mi-quel Strubell, Jaume Terradas, Teresa Tilló i Joan Vilà Valentí, es convoca en col·laboració amb la Fundació Congrés de Cultura Catalana i va declarar desert el Premi d’enguany.

Premis Medi Ambient 2010 de la Generalitat de Catalunya per a la recerca de la UBJosep Vigo, catedràtic jubilat del Departament de Biologia Vegetal, i el Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins que dirigeix el catedràtic Àlex Agui-lar, del Departament de Biologia Animal i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IR-Bio), han estat distingits amb els Premis Medi Ambient 2010 de la Generalitat de Catalunya, que reconeixen les millors tra-jectòries i els projectes de re-

cerca centrats en la protecció i la millora del medi ambient.

Josep Vigo, premiat en la ca-tegoria de conservació de la biodiversitat dins de la modalitat de trajectòries, ha estat distingit per la seva llarga i continuada dedicació al coneixement i a la valoració de la biodiversitat ve-getal de Catalunya.

Per la seva banda, el Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins, que dirigeix el catedràtic

Àlex Aguilar, ha rebut el Premi Medi Ambient 2010 de la Gene-ralitat de Catalunya en la cate-goria de conservació de la bio-diversitat dins de la modalitat de projectes de recerca, un guardó que reconeix especialment «les repercussions d’aquesta recer-ca en els àmbits nacional i inter-nacional i la seva aplicació per a la conservació d’algunes de les espècies més amenaçades de la Mediterrània».

NOTíCIES 41

Quant a la IV edició del Premi Jesús Garanto Alós, que es convoca conjuntament amb el De-partament de Mètodes d’Investi-gació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona, el jurat el formaven Xavier Blecua, Car-men Ortiz, Isabel Paula, Eduard Rigo i Antonio Sánchez Asín, que van decidir, així mateix, declarar deserta aquesta edició del Premi.

Al seu torn, el jurat del IV Premi Francesc Xavier Gil i Quesada, que integraven M. Te-resa Anguera, Joan Coma, Joan Mateo, Antoni Sans i Ignasi Vila, va decidir atorgar el primer premi al treball Vet aquí una vegada… la comunicació en pantalla, d’Al-ba Ambrós i Pallarès.

D’altra banda, els membres del jurat van concedir dues men-cions especials als treballs A l’es-cola bressol es respira poesia, de Laura Jutglar Sabata, i Una imatge i mil paraules: treballem el llenguatge oral en un món d’imat-ges, de Judit Carrera Comas.

> Joan Bosch Cartes, cate-dràtic del Departament de Far-macologia i Química Terapèutica, ha ingressat com a acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya. El seu discurs d’ingrés, titulat «Fàrmacs de síntesi al segle xxi», va ser ra-tificat per Oriol Valls Planells, ca-tedràtic jubilat emèrit del Depar-tament de Fisicoquímica de la Facultat de Farmàcia de la UB.

> Josep Maria Guilemany, catedràtic del Departament de Ciència dels Materials i Enginye-ria Metal·lúrgica de la Facultat de Química, ha rebut el Rose Prize, un guardó que atorguen el Go-vern xinès (en concret, el Govern municipal de Shenyang, a la província de Liaoning) i l’Institut de Recerca sobre els Metalls de l’Acadèmia Xinesa de Ciències.

El guardó es concedeix anu-alment a vint investigadors d’àmbit mundial que hagin des-tacat per la seva ajuda desinte-ressada al desenvolupament de la ciència xinesa i per impulsar la creació de noves empreses xi-neses en sectors d’innovació.

> Vicente Lozano de Lua­ces i Josep Maria Ustrell i Torrent, professors titulars d’Ergonomia i d’Ortodòncia, res pectivament, de la Facultat d’Odontologia, han rebut la dis-tinció Fellow del Col·legi Interna-cional de Dentistes (ICD), en el marc de la 55a Reunió Anual de la Secció Europea, que va tenir lloc a la ciutat holandesa de Ma-astricht, del 16 al 19 de juny.

El reconeixement com a membre de l’ICD té implícit un comportament ètic i de servei, amb la finalitat d’avançar en l’art i la ciència de l’odontologia per a la salut i el benestar de la huma-nitat. D’acord amb aquesta filo-sofia, i a petició del grup espa-nyol, s’ha promogut una acció

conjunta de diversos països que duen a terme actuacions de vo-luntariat en zones en via de des-envolupament. Els resultats de la iniciativa, a la qual ja s’han afegit Àustria, Grècia i Portugal, es pre-sentaran en la propera reunió anual, que tindrà lloc a Viena el juny del 2011. Aquesta proposta neix de la petició del professor Vicente Lozano, que treballa a Anantapur (Índia) i és responsa-ble del voluntariat a la Fundació Vicente Ferrer (FVF). Els projec-tes de la FVF aporten millores en salut, educació, habitatge i en tot allò que afecta la persona i n’im-pedeix un desenvolupament nor-mal. Aquesta aportació arriba a més de 2,5 milions de persones de la zona sud de l’Índia.

> Palmira González, profes-sora d’Història del Cinema, va rebre el 29 de juny el Gran Premi Trofeu Sant Nitrat que atorga Cinema Rescat, Associació Ca-talana per a la Recerca i Recu-peració del Patrimoni Cinemato-

gràfic, en reconeixement a la continuada tasca docent en fa-vor del patrimoni cinematogràfic.

> El ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va presidir l’acte de lliurament de la segona edició dels Premis Nacionals de Genè-tica, que atorguen la Fundació Pryconsa i la Societat Espanyo-la de Genètica, que enguany han distingit Montserrat Agua­dé, catedràtica del Departament de Genètica i membre de l’Insti-tut de Recerca de la Biodiversi-tat de la UB (IRBio). Aguadé, que ha estat premiada en la ca-tegoria de recerca genètica bà-sica, ha estat distingida «per haver dut a terme contribucions científiques molt rellevants en genètica evolutiva i genètica de poblacions». Montserrat Aguadé dirigeix a la UB el Grup de Re-cerca de Genètica Molecular Evolutiva, un equip científic que desplega línies de recerca sobre la genòmica de poblacions i

La UB rep la Medalla d’Honor de BarcelonaEl plenari de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat conce-dir la Medalla d’Honor de la ciutat a la Universitat de Bar-celona. L’acte de lliurament públic de la distinció tindrà lloc el proper mes de novem-bre al Saló de Cent.

La concessió de la Meda-lla d’Honor, que també s’ator-ga a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), vol ser un reconeixement a la tasca

que s’ha dut a terme en el marc d’un espai de docència i de recerca com és el Barce-lona Knowledge Campus (BKC), que el desembre pas-sat va ser reconegut com el millor Campus d’Excel·lència Internacional de tot l’Estat es-panyol. Amb aquest guardó es distingeix l’esforç de mo-dernització de les instal-lacions en aquesta zona de Barcelona.

L’Ajuntament de Barcelona distingeix cada any vint-i-cinc ciutadans i entitats amb la Me-dalla d’Honor de la ciutat per la tasca que han desenvolupat desinteressadament a favor de la comunitat. El Consell Plena-ri en proposa cinc i els altres vint els escullen els consells de districte en què han dut a ter-me l’activitat. La UB, en aquest cas, rep la Medalla a proposta del Districte de les Corts.

NOTíCIES42

La professora Marta Sanz-Solé, presidenta de la Societat Europea de MatemàtiquesLa catedràtica de la Facultat de Matemàtiques Marta Sanz-Solé ha estat escollida presidenta de la Societat Europea de Mate-màtiques (EMS) per al període 2011-2014. L’elecció va tenir lloc al Consell General de l’EMS que es va dur a terme a Sofia (Bulgària) durant els dies 10 i 11 de juliol.

La Societat Europea de Ma-temàtiques és una institució ci-

entífica, fundada l’any 1990, que té com a objectius principals fo-mentar i desenvolupar les mate-màtiques en els seus múltiples vessants, des d’una posició d’identitat europea.

La Dra. Sanz-Solé té una extensa trajectòria científica i una notable projecció internaci-onal. Actualment dirigeix el Grup de Recerca de Processos Esto-càstics de la UB, reconegut i fi-

Un treball sobre el maridatge entre ciència i cuina guanya la primera edició del Premi Ferran Adrià­UBEl 30 de juny es va atorgar el I Premi Ferran Adrià-UB als mi-llors treballs de recerca de bat-xillerat en l’àmbit de les ciènci-es de l’alimentació, la nutrició, la cuina i la gastronomia. Dels sis treballs finalistes, que els

autors van presentar durant l’acte, el guanyador va ser Ma-ridatge ciència/cuina, una sim-biosi per al paladar, de l’alumna Laura del Castillo Parellada, del centre Maristes La Immaculada de Barcelona.

Així mateix, es van atorgar dues mencions honorífiques, una al treball La dieta mediterrània en els adolescents, de l’alumna Nú-ria Simón, del col·legi Nostra Se-nyora del Carme de Balaguer, sota la direcció del professor tu-

tor Òscar Puigarnau. La segona menció honorífica va ser per al treball La malaltia celíaca, de les alumnes Júlia Haro i Laura Martí, del centre Costa i Llobera de Bar-celona, que tenien Elvira Fernán-dez com a professora tutora.

l’adaptació molecular en Dro-sophila i Arabidopsis; la detec-ció de la selecció natural en Drosophila, i l’estudi del polimor-fisme per inversions i l’evolució cromosòmica en Drosophila.

> El professor de la Facultat de Filologia Edgardo Dobry ha estat guardonat amb la beca Guggenheim que atorga la John Simon Guggenheim Memorial Foundation. Es tracta d’una de les beques més prestigioses del món, que s’atorga a professio-nals reconeguts de tots els camps del saber (ciències natu-rals i socials, humanitats i belles arts) de tot el continent americà (tant de l’Amèrica del Nord com de l’Amèrica Llatina i de l’àrea del Carib).

> Manel Esteller, professor del Departament de Ciències Fisiològiques II de la Facultat de

Medicina al campus de Ciències de la Salut de Bellvitge i director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdi-ca de Bellvitge (IDIBELL), ha estat guardonat amb el Premi Deichmann per la Unió Interna-cional de Toxicologia (IUTOX). Esteller també ha estat guardo-nat enguany amb el Premi Cièn-cies de la Salut de la Fundació Caja Rural de Granada, en la modalitat de recerca, per haver descobert una connexió entre el sobrecreixement i el càncer.

> El Grup d’Innovació Do­cent en Òptica Física i Fotò­nica, que coordina el professor del Departament de Física Apli-cada i Òptica Artur Carnicer, ha rebut el premi MERLOT Classics 2010 en la secció de Física pel curs d’òptica en Java JOptics que el Grup ha desenvolupat.

JOptics és un conjunt de re-cursos docents per a l’aprenen-tatge de l’òptica física de nivell universitari en el marc dels en-senyaments de Física o en la ti-tulació d’Òptica i Optometria. Els programes permeten, entre altres funcions, fer el traçat de raigs per estudiar el comporta-ment de sistemes òptics; mos-trar els fenòmens de dispersió de la llum per simular, per exem-ple, l’arc de Sant Martí; estudiar la polarització de la llum per de-terminar-ne el comportament en diferents medis, o treballar la colorimetria per estudiar els pa-ràmetres característics dels co-lors i els diferents sistemes de representació.

> El Govern de la Generalitat ha guardonat amb la distinció Jaume Vicens Vives la Facultat de Medicina de la UB, junta-ment amb l’Hospital Clínic de

Barcelona, pel projecte de col-laboració per millorar la qualitat de la docència clínica de grau i de postgrau que s’imparteix en aquesta facultat. El Premi es va lliurar el 15 de setembre durant l’acte d’inauguració oficial del curs acadèmic del sistema uni-versitari català, i el va recollir el degà de la Facultat de Medicina, Francesc Cardellach.

nançat per la Generalitat de Cata lunya, i ha estat i és mem-bre de nombrosos comitès cien-tífics de congressos internacio-nals i de comissions d’avaluació i selecció d’àmbit mundial, com ara els European Young Inves-tigator Awards. L’any 1998 va rebre la Medalla Narcís Montu-riol al mèrit científic i tecnològic que atorga la Generalitat de Ca-talunya.

NOTíCIES 43

Sabíeu que...? > Una nova tècnica que permet caracteritzar el material de les obres d’art produint-hi només un deteriorament impercepti-ble ha permès atribuir un retrat de Piero de Medici al pintor florentí del Renaixement Jacopo Pontormo. L’estudi de l’obra mit-jançant aquesta nova tècnica l’ha dut a terme, per encàrrec d’una col·lecció privada de Barcelona, l’equip del Departament de Química Analítica de la UB, que formen els investigadors Eva Marín, José Francisco García i Àngels Miquel, amb la col·laboració d’Antoni Padró, de la Unitat de Metall dels Serveis Cientificotècnics de la UB.

La metodologia que han emprat, anomenada LA-gf-ICP/MS (espec-trometria de masses amb plasma acoblat inductivament per a mostres de gran format), es basa en l’extracció de micrograms de mostra suc-cessivament, en un mateix punt amb polsos de radiació làser, per ana-litzar-los posteriorment mitjançant un sistema d’espectrometria de mas-ses amb plasma acoblat inductivament. El conjunt permet determinar-ne la composició elemental en funció de l’estratigrafia present en l’obra estudiada, i com que el deteriorament que es produeix no és del mateix ordre que les irregularitats de l’obra, es poden fer anàlisis múltiples per obtenir resultats més representatius i informatius.

> En els propers anys es produirà un increment d ’aproximadament el 20 % de la demanda de titulats en Filologia Cata-lana, segons estimacions del Departament d’Inno-vació, Universitats i Em-presa (DIUE). Aquest aug-ment es deurà principalment a dos factors: el relleu ge-neracional del professorat de llengua i literatura cata-lanes dels centres de secundària, i la recentment aprovada Llei d’acollida, que estableix que els nouvinguts han de tenir coneixe-ments bàsics de català. «Estudiar Filologia Catalana no és, en cap cas, una mala decisió. És un dels graus amb més futur laboral», afirma convençut el cap del Departament de Filologia Catalana de la UB i representant de la Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filo-logia Catalana, Albert Soler.

> L’economia de la zona euro tindrà una evolució positiva els propers mesos, gràcies sobretot a l’augment de les exportacions, en les quals s’espera un creixement de l’1 % al 2010 i d’un 1,6 % al 2011, segons l’informe semestral de l’European Forecasting Network (EFN). Aquesta xarxa europea de previsions la integren vuit grups de recerca de diversos països europeus, entre els quals hi ha el Grup d’Anàlisi Regional de l’Institut de Recerca en Economia Aplicada (AQR-IREA) de la Universitat de Barcelona. L’informe de l’EFN serveix per fixar les prediccions econòmiques de l’empresa Consensus Eco-nomics, que recull les prediccions dels organismes internacionals més prestigiosos, com ara el Fons Monetari Internacional (FMI), l’Organit-zació per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) o el Banc Central Europeu, i n’elabora una mitjana.

> L’última aportació a les hipò-tesis sobre l’assassinat d’Andreu Nin és la del periodista Juan Co-bo Orts, que sosté que Nin va ser assassinat durant un forceja-ment amb els seus segrestadors en el viatge en automòbil que el portava de Madrid a València, en què agents soviètics pretenien embarcar-lo cap a Moscú, ciutat on Stalin planejava processar-lo en el marc d’una gran acció con-tra el trotskisme. Aquesta hipòtesi i d’altres sobre l’assassinat d’Andreu Nin es recullen a l’article «L’assassi-nat d’Andreu Nin, més dades per a la polèmica», que ha publicat el professor Pelai Pagès, del Departament d’Història Contemporània, al darrer número de la revista Ebre 38. Revista Internacional de la Guerra Civil (1936-1939). El professor Pagès dóna per segures tant la complicitat del PCE i del PSUC com del govern republicà, presidit per Negrín, en la desaparició del líder del POUM.

> Els familiars de l’escultor Josep Dunyach i Sala (Barce-lona, 1886-1957) han donat a la Facultat de Belles Arts de la UB diversos guixos de busts i escultures que va crear aquest artista. Les obres passen a enriquir la Col-lecció Belles Arts que encarna la memòria de la Facultat i que representa les diferents ten-dències i maneres d’entendre l’art en el context català des del primer terç del segle xx fins a l’actualitat. Josep Dunyach i Sala va ser un escultor deixeble de l’Escola de la Llotja i d’Eusebi Arnau i un retratista excel·lent (Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals i Alexandre Plana, entre d’altres). El seu art classicista, amb tocs rea-listes, l’inclou de ple en l’etapa tardana de la pervivència.

Fe d’erradesEl Sabíeu que...? del número anterior recollia la creació d’una nova pàgina web (www.birdstrike.es) per donar a conèixer la casuística dels birdstrikes (xocs d’aus contra avions). En la no-tícia, el creador de la pàgina, Xavier Ferrer, hi figurava com a catedràtic de Dret i Economia Internacionals, quan en realitat és professor titular de Zoogeografia del Departament de Bio-logia Animal de la UB.

pUBLICACIONS44

pUBL

ICA

CIO

NS

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Antoni Segura i Joan Villarroya presenten l’Atles de la Guerra Civil a Catalunya

El proppassat juliol es va presentar l’Atles de la Guerra Civil a Catalunya (Dau i CEHI, 2010), obra dels professors del Departament

d’Història Contemporània de la UB Antoni Segura i Joan Villarroya, i l’historiador Víctor Hurtado.Es tracta del primer volum exhaustiu que il·lustra, amb més de 400 mapes, l’evolució del conflicte bèl·lic, com també l’aixecament militar, els bombardejos sobre poblacions catalanes i la repressió. Durant més de cinc anys, un equip d’historiadors i cartògrafs, sota la coordinació del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la UB, ha treballat per facilitar als lectors la comprensió del conflicte bèl·lic i permetre fer-ne una nova lectura des del punt de vista històric, polític i militar.

Conservar el medi ambient: els grans dilemes ecològics del segle xxi

L’indicador de la petjada ecològica mostra com la humanitat actual fa ús dels recursos de la natura equivalents a 1,3 planetes Terra; és a dir, s’estan consumint molts més

recursos dels que genera el planeta. Caldrà, doncs, arribar a un acord mediambiental ètic a escala global perquè la població sigui sostenible en el futur. Aquestes són algunes de les reflexions que recull el llibre Los dilemas medioambientales del siglo xxi ante la ecoética. Los grandes retos ecológicos de los políticos, las empresas y la ciudadanía, del catedràtic emèrit José Vives-Rego, del Departament de Microbiologia, que recentment l’editorial Bubok ha publicat en paper i en versió digital.Aquesta obra, escrita amb un llenguatge divulgatiu, es dirigeix al públic interessat en els temes mediambientals, i en especial, al col·lectiu d’estudiants, professorat i experts implicats en la gestió del territori.

Durant la infància, el químic teòric Enric Canadell i l’artista visual Àlex Nogué van compartir pupitre i jocs de carrer a Castellfollit de la Roca, un poble de la Garrotxa, a Girona. Les seves trajectòries vitals van ser ben diferents i van desenvolupar una àmplia experiència professional internacional en la ciència i l’art. Quaranta-cinc anys més tard es retroben novament en el projecte «En comptes de la revolució, converses», que promouen el Cafè Central i l’Associació per a les Arts Contemporànies, per trobar coincidències en les seves activitats professionals, aparentment tan dispars, i en la seva manera de viure-les.

Art i ciència: conversesEnric Canadell Casanovas, Àlex Nogué Font

És possible explicar la història contemporània d’Espanya amb les pel·lícules de ficció? Si el cine argumental és un testimoni de la societat, els films espanyols realitzats durant aquest període històric són una font per explicar els principals esdeveniments del nostre passat. Cada època té una introducció històrica, una cronologia, una proposta didàctica i una bibliografia especialitzada, juntament amb l’estudi del film seleccionat. Historia de España contemporánea vista por el cine és un llibre innovador, adreçat no només al món academicouniversitari sinó també a professorat i alumnat d’ensenyament secundari.

Historia de España contemporánea vista por el cineTomás Valero Martínez

Poesia contemporània, tecnologies i educació: actes del seminari (llibre + DVD)Glòria Bordons de Porrata-Doria

La poesia té un potencial específic necessari en una societat com l’actual, en què massa sovint l’aspecte material preval per damunt de l’humà. Malgrat el bandejament a l’escola, múltiples experiències

docents i l’expressió espontània dels adolescents ens demostren que és un gènere viu que encara pot emocionar les noves generacions i suscitar el diàleg interdisciplinari i multicultural. Des d’aquesta perspectiva, les reflexions de pedagogs, experts en didàctica de la literatura, teòrics de la literatura, creadors experimentals, activistes culturals, lingüistes,

traductors, professors de secundària i poetes poden desvetllar inquietuds i respondre o plantejar preguntes al voltant de la poesia contemporània i l’educació. El resultat és un debat enriquidor i intens que va tenir lloc al Seminari Poesia Contemporània, Tecnologies i Educació, que va organitzar el Grup de Recerca POCIÓ. Poesia i Educació, i que es pot visionar també en el DVD adjunt.

pUBLICACIONS 45

Podeu adquirir aquestes obres a les llibreries habituals i a través del portal de les publicacions de la Universitat de Barcelona: www.publicacions.ub.es

Estrella Montolío publica Estratègies de comunicació per a dones directives

La professora del Departament de Filologia Hispànica Estrella Montolío acaba de publicar el llibre Estratègies comunicatives per a dones directives (Departament de Treball, 2010, editat en català i en castellà). Aquest treball recull l’experiència del Seminari de

comunicació «Jo, directiva» —pioner en l’àmbit hispànic—, que va organitzar el Departament de Treball per lluitar contra el sostre de vidre amb què moltes professionals es troben a l’hora d’accedir a llocs directius. El llibre inclou una reflexió teòrica sobre el fet específic de la comunicació en clau de gènere i proposa també un seguit d’activitats pràctiques amb l’objectiu de trencar aquest sostre «valorant en cada context quina és l’estratègia comunicativa més eficient».

Aquest manual, amb una exposició clara, endreçada i acompanyada de 100 gràfics explicatius, és una obra de consulta ràpida i exhaustiva que s’estructura en quatre eixos temàtics: els fonaments teòrics de la imatge digital; la captació i les càmeres; el muntatge i la postproducció, i la distribució. Els annexos ofereixen una informació pràctica, completen els aspectes tècnics que mereixen una atenció especial i n’asseguren una bona comprensió.Es tracta d’un manual per a professionals en actiu, per a estudiants avançats de l’audiovisual que vulguin ampliar els seus coneixements i per a tothom que es vulgui iniciar o aprofundir en el tractament de la imatge digital. També és útil per a persones que ja tinguin un bon coneixement del sector, ja sigui en el sistema de codificació PAL o fotoquímic, i que només necessitin actualitzar dades per seguir desenvolupant la seva carrera en mig de l’actual revolució de les noves tecnologies digitals.

Cine y televisión digital. Manual técnicoJorge Carrasco González

La Poesía secreta de Joaquim Marco, prologada per Luís García Montero

El catedràtic de Literatura Hispànica Joaquim Marco ha publicat recentment un volum que aplega tota la seva producció poètica i que ha titulat Poesía secreta (1961-2004). L’ha editat Bruguera i inclou una carta inèdita de Julio Cortázar. El pròleg és a càrrec del poeta

i professor de la Universitat de Granada Luis García Montero.Poesía secreta (1961-2004) reuneix la poesia de Joaquim Marco, que fins ara es trobava dispersa en diversos llibres, molts dels quals actualment estan fora de catàleg. Per a aquesta edició, Marco ha revisat i polit els seus escrits, ha suprimit algun text i ha corregit alguna errada, i també hi ha inclòs textos inèdits. Tanca l’obra el capítol «Declaracions poètiques», que aplega quatre articles sobre la seva poesia: Algunos crímenes y otros poemas (1971), Poesía (1961-1975) (1976), Significado de nuestro presente (1983) i Palabras previas (1983).

La astrología de los matemáticosJosep Casulleras Closa

Els matemàtics han subministrat les eines necessàries per a les operacions de càlcul que duen a terme els astròlegs. Malgrat que l’astrologia sovint es considera una disciplina externa a l’àmbit de les ciències, és innegable que ha motivat el

desenvolupament d’aplicacions específiques de les matemàtiques. Josep Casulleras, professor de l’Àrea d’Estudis Àrabs de la Universitat de Barcelona i doctor especialista en Història de la Ciència Àrab, ens revela com s’han desenvolupat els diversos mètodes de càlcul en l’astrologia a través de la visió del jutge, matemàtic i astrònom del segle xi andalusí Ibn Muad de Jaén, que analitza la situació de l’astrologia a la seva època i, alhora, dissenya un mètode que tindrà una enorme divulgació en el Renaixement europeu, que s’utilitza actualment i que es va atribuir a Regiomontano, un astrònom i matemàtic alemany del segle xv.

Tu dividendo de 256.516 millones. Como la innovación en servicios y movilidad contribuye a la sostenibilidad de nuestras ciudadesAida Esteban, Sascha Haselmayer i Jakob H. Rasmussen

Aquest llibre s’interroga per què no han arribat a alçar el vol serveis tan valorats com ara l’estacionament via mòbil, els serveis de turisme o les solucions per a persones amb deficiència visual, malgrat les

inversions astronòmiques en infraestructures digitals que s’han dut a terme en l’última dècada. Per què aquestes infraestructures, tot i ser ser accessibles a un 60 % dels ciutadans del món, no han suposat l’impacte de productivitat que va tenir Internet per a la nostra economia?256.516 milions d’euros és la xifra de l’oportunitat que es presenta en aquest llibre, a partir de casos reals de negoci i exemples de mobilitat i innovació de serveis a les ciutats.

Aquesta obra, que es basa en les idees i experiències de Living Labs Global, il·lustra el que defineix el mercat de la mobilitat, desatès per molts a causa de la seva complexitat, i estructura de manera lògica les oportunitats de mercat, les frustracions i els èxits, com també els actors capaços de promoure o frenar l’èxit d’una iniciativa en una crida a l’acció per canviar definitivament la nostra manera de prestar serveis urbans.

AgENDA46

Els actes anunciats en aquesta agenda poden ser objecte de canvis de darrera hora.

Del 24 de novembre al 14 de desembre

Exposició «Me’n recordo. Katy´n 1940». Presenta els se-crets de l’homicidi comès per l’or-dre de Joseph Stalin la primavera de 1940, de més de vint mil pre-soners de guerra polonesos, ofici-als de l’exèrcit polonès.Lloc: vestíbul de l’Edifici Històric

DESEmBRE2 de desembre

Jornada sobre canvi climà­tic, organitzada pel Claustre de

NOVEmBRE

Fins al 9 de novembre es pot visitar l’exposició «Experiènci­es matemàtiques». La mostra consta d’un conjunt de mòduls que posen de manifest aspectes especialment intuïtius i visuals de les matemàtiques i que inviten a la participació i a la interacció.Lloc: vestíbul de l’Edifici Històric, (Gran Via, 585)

11 de novembre Concert de l’Agrupació Polifòni-

ca de Vilafranca, dins el XXIV Cicle de Música a la UniversitatLloc: Paranimf de l’Edifici HistòricHora: 20 h

Del 16 al 19 de novembre II Congrés Internacional

sobre Traducció i Intercultu­ralitat i XIII Congrés Nacional de la Societat Espanyola d’Italianistes. Durant el Con-grés es podrà veure l’exposició «La traducció en les relacions ítaloespanyoles: la Biblioteca de Lletres de la UB».Més informació a: www.ub.edu/lettere/Lloc: Facultat de Filologia de la UB (Gran Via, 585)

AgENDA

23 de novembre Investidura com a doctor ho­

noris causa del filòsof francès Edgar Morin, un dels principals

precursors del pensament com-plex. És autor d’una nombrosa bi-bliografia. Els seus últims llibre publicats són: Breve historia de la barbarie en Occidente (Paidós, 2006), Religando fronteras (Univer-sitat de Passo Fundo, 2004), El Método VI. La Ética (Cátedra, 2006) i La violencia en el mundo (Zorzal, 2003). Va ser condecorat el 1983 amb la Legió d’Honor, i nombroses universitats li han ator-gat el títol honoris causa. Així ma-teix, l’any 1993, en la 5a edició del Premi Internacional Catalunya que concedeix la Generalitat de Cata-lunya, va ser guardonat juntament amb Luigi Luca Cavalli-Sforza. Lloc: Paranimf de l’Edifici HistòricHora: 12 h

Si esteu organitzant alguna activitat a la UB que tindrà lloc entre febrer i maig, feu­nos­ho saber. Ho anunciarem en aques­ta secció d’agenda. Envieu­nos­en les dades, com ara la descripció de l’activi­tat, les dates, l’hora, el lloc i el vostre con­tacte, a través del for­mulari que trobareu a www.ub.edu/comint/agenda o bé per fax al 934 035 357.

Doctors de la Universitat de Bar-celona.Lloc: Aula Magna de l’Edifici HistòricHora: 18 h

3 de desembre Concert de la Coral Barañáin

de Pamplona, dins el XXIV Cicle de Música a la Universitat.Lloc: Paranimf de l’Edifici HistòricHora: 20 h

16 i 17 de desembre Concert de Nadal, dins el XXIV

Cicle de Música a la Universitat.Lloc: Paranimf de l’Edifici HistòricHora: 20.30 h

Del 12 al 22 de novembre

La 15a Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’10), coordina-da per Talència, tindrà com a eixos temàtics centrals, encara que no excloents, els vinculats a l’Any Internacional de la Bio-diversitat i l’Any Internacional de l’Apropament de les Cultu-res. Hi haurà activitats en di-versos centres de la UB. Per exemple, dins la Setmana de la Ciència, tindrà lloc el 13 de no-vembre ExpAliments UB. Festa al voltant de l’alimentació, la

nutrició i els aliments dirigida al públic en general de totes les edats, al llarg de la qual hi hau-rà tallers, demostracions, mi-croponències, portes obertes als pavellons restaurats del campus, així com estands d’empreses i entitats del sec-tor, entre altres activitats.

Web: http://expaliments.word-press.com Hora: 10.30 a 14.30 Lloc: campus de l’Alimentació de Torribera, Santa Coloma de Gramenet

15a Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’10)

SOm UB48

El Projecte Atenea-ECOFIN ja té logotipCom ja vam avançar en el núme-ro anterior, la Universitat de Bar-celona està portant a terme un projecte integral de transforma-ció dels processos, els sistemes i l’organització de l’àrea econo-micofinancera, anomenat Ate-nea-ECOFIN. En els darrers me-sos s’ha treballat en el disseny

d’aquest nou sistema d’informa-ció mitjançant sessions de defi-nició de la tresoreria, la compta-bilitat pressupostària, financera, analítica i les compres. Al llarg d’aquest mes i fins al desembre, es construirà el futur sistema economicofinancer, que entrarà en funcionament l’any vinent.

Per donar a conèixer el Pro-jecte a tots els membres de la Universitat, es va organitzar un concurs de disseny del logotip que el representés. El premi, un Ipad de 32 GB, es va lliurar el 8 de juliol a Mercedes Padial, que amb el seu disseny transmet els con-ceptes principals d’Atenea-ECO-FIN: transformació, dinamisme, eficàcia, claredat, integració, obertura i col·laboració. El color que va escollir és el blau, que re-presenta la Universitat de Barce-lona i que denota amplitud i sere-nitat. La imatge, que ja és present en els comunicats i documentació referents al Projecte, s’ha conver-tit en el nostre senyal d’identitat.

El rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Dídac Ramírez, i el president de MicroBank, José Francisco de Conrado, han sig-nat un conveni de col·laboració per finançar projectes empresa-rials mitjançant microcrèdits. En el marc d’aquest acord, que es-tableix noves línies de finança-ment adreçades a estudiants i a titulats amb projectes professio-nals i d’empresa per contribuir a l’autoocupació, l’entitat durà a terme una inversió creditícia de fins a un milió d’euros.

L’Agència Alumni UB s’adre-ça al col·lectiu d’exalumnes amb l’objectiu de vincular-los de ma-nera permanent com a mem-bres de la comunitat UB. Així, aprofitant la xarxa professional i social de la qual formen part, se’n potencia la projecció i la de la Universitat més enllà de l’àm-bit habitual de treball. Alumni UB

Conveni entre Alumni UB i Microbank per finançar projectes de joves emprenedors

ofereix atenció i assessorament en carreres professionals, xar-xes professionals (networking), serveis amb condicions prefe-rencials i activitats formatives, informatives i divulgatives en tots els àmbits d’interès.

D’altra banda, MicroBank s’adreça a totes les persones amb recursos econòmics limitats, amb l’objectiu de fomentar l’acti-vitat productiva, el desenvolu-pament personal i la creació de llocs de treball. El criteri de con-cessió dels microcrèdits es basa fonamentalment en la confiança en la persona i en la viabilitat dels projectes susceptibles de ser fi-nançats. Així doncs, poden acce-dir-hi universitaris i joves empre-nedors mancats de les garanties i els avals que requereix el siste-ma financer tradicional.

Des que va començar la seva activitat, MicroBank ha

Es reforça la col·laboració amb el Grup Planeta

El vicerector de Relacions Inter-nacionals i adjunt al rector, Carles Carreras, i el director de la Divisió de Formació del Grup Planeta, Carlos Giménez, van signar el 15 de juliol un conveni de col·la bo-ració entre ambdues entitats en els àmbits editorial, de mitjans de comunicació i de formació.

Pel que fa a la formació, el conveni preveu continuar i con-solidar el programa Online Busi-ness School (OBS), que inclourà fins a onze titulacions pròpies de màster i de postgrau. L’alumnat que su peri adequadament aquests programes obtindrà una titulació de la UB i de l’EAE Busi-ness School del Grup Planeta.

SOm UB 49

Nova intranet del PDI i el PASEl proppassat mes de juny va entrar en funcionament la nova intranet de la UB, que integra els portals interns EspaiPDI, Info-PAS i EspaiPersonal en un única plataforma que, a més de millo-rar aspectes gràfics, amplia els continguts i l’accessibilitat amb l’objectiu d’agilitar i millorar l’efi-càcia en les nostres gestions i en les cerques d’informació més quotidianes. A més, inclou l’apli-cació pilot Ide@ UB, que recull tots els suggeriments que el per-sonal docent i investigador (PDI) i el personal d’administració i serveis (PAS) vulguin proposar per millorar els processos admi-nistratius i de gestió. Per accedir

a la intranet cal autenticar-se amb el codi i la contrasenya de l’Espai Personal actual.

Durant aquest mandat rec-toral s’han incorporat novetats i s’han portat a terme actualitzaci-ons de les eines de comunicació i d’interacció entre la comunitat universitària, com ara blogs nous (com la pàgina del rector, entre d’altres) o pàgines que serveixen de finestres virtuals per informar i comentar temes actuals (la dels Serveis Lingüístics n’és un exem-ple). Aquestes accions s’emmar-quen dins el Pla director del Rec-torat, que es proposa mostrar amb total transparència les ac-cions i els terminis amb què tre-

balla l’equip rectoral. Així, la po-sada en funcionament de la intranet i altres iniciatives com ara l’actualització del web de la UB o l’augment de la capacitat del correu electrònic, reafirmen la voluntat d’augmentar els canals a través dels quals té lloc la co-municació entre els membres de la Universitat.

A les fotografies podeu veure el logotip guanyador i l’entrega del premi del concurs, que va tenir lloc a la sala Ramón y Cajal de l’Edifici Històric i a què van assistir la vicerectora d’Arts, Cul-tura i Patrimoni, Lourdes Cirlot, i el comissionat per al Grup UB, Fundacions i TIC, Josep A. Pla-na, entre altres personalitats.

Per a més informació contac­teu amb atenea­ecofin@ub.edu

o consulteu la intranet de la Universitat: http://www.ub.edu/comint/atenea/.

concedit més de 75.640 micro-crèdits per un import superior als 480 milions d’euros, amb la qual cosa s’ha convertit en l’en-titat financera que destina més recursos a la promoció de pro-jectes a través de microcrèdits. D’una banda, disposa de mi-crocrèdits socials i financers destinats a autònoms, micro-empreses i emprenedors i, de

l’altra, de microcrèdits familiars, que tenen com a objectiu aten-dre necessitats familiars que permetin superar dif icultats temporals i facilitin el desenvo-lupament personal i familiar. A la província de Barcelona, i fins al passat mes de juny, Micro-Bank ha concedit 15.537 prés-tecs per un import superior als 94 milions d’euros. Actualment, MicroBank ha establert conve-nis amb 417 entitats socials de tot l’Estat.

L’entitat farà una inversió creditícia de fins a un milió d’euros

Les guanyadores de la campanya Alumni UB tornen de Cambridge

El concurs Alumni UB avança amb les teves idees es va iniciar el passat mes de maig amb l’ob-jectiu de donar a conèixer als estudiants d’últim curs de carre-ra, de màster o de postgrau de la Universitat de Barcelona els avantatges de pertànyer a la co-munitat d’exalumnes.

En la primera fase, que es va allargar fins al mes de juny, Alumni UB va organitzar un concurs en què els estudiants d’últim curs havien de respon-dre la pregunta «Què esperes que Alumni UB faci per tu?». Per motivar l’alumnat, el premi consistia en dues estades a Cambridge per estudiar an-glès. Les dues guanyadores van ser Carme Gómez i Marta Bondia, estudiants d’Educació Especial i de Documentació, respectivament. A més, tot l’alumnat que es va adherir a la campanya va rebre un altre in-

centiu: quota de franc durant el primer any.

Al principi del mes de se-tembre les dues premiades van tornar del seu viatge de quinze dies (del 14 al 28 d’agost) al Regne Unit molt satisfetes per l’expe riència viscuda. Per a la Carme Gómez, aquesta ha estat l’única estada a l’estranger que ha dut a terme en els anys com a univer sitària, cosa que li ha servit per posar un immillorable colofó als seus estudis a la UB i per «viure una gran expe riència». A més, continuarà vinculada a la comunitat universitària no no-més a través d’Alumni UB sinó també mitjançant el màster de Psico pedagogia Escolar de la UB a què s’ha inscrit. Així ma-teix, s’ha apuntat a les llistes d’interinitat de la Generalitat de Catalunya per ser mestre d’es-coles públiques, i té molt clar que vol vincular la universitat

amb la vida laboral. En definitiva, la Carme considera que Alumni UB és una bona manera de mantenir aquesta relació, per-què «si no, seria fer un stop».

La segona fase d’aquesta campanya de captació d’estu-diants d’últim curs ha consistit a informar tot l’alumnat que s’hi va adherir de tots els avantat-ges de pertànyer a la comunitat d’exalumnes de la UB. Entre altres serveis, Alumni UB ofe-reix atenció i assessorament en carreres professionals, xarxes professionals (networking), ser-veis amb condicions preferen-cials i activitats formatives, in-formatives i divulgatives en tots els àmbits d’interès (seminaris, conferèn cies, trobades, etc.).

Diputació, 250 · Casa Garriga i Nogués · www.alumni.ub.edu · alumniub@ub.edu · Tel. 93.301.55.60

ALUMNI UB, LA TEVA COMUNITAT PER SEMPRE

Borsa de treball i orientació professional

Cursos sobre eines de recerca de feina

Orientació en formació continuada

Assessorament a l’emprenedor

Pots formar part dels clubs Alumni UB per compartir els teus interessos professionals i ampliar la teva xarxa de contactes.

Conferències

Tallers

Trobades de promoció

Sortides lúdiques

Preus especials per als socis en productes i serveis:

Universitat de BarcelonaEsports UB, Escola d’Idiomes Moderns (EIM), IL3 (màsters i postgraus), etc.

Empreses privadesÒptiques Bassol, Hotels H10, La Roca Village, Promentrada, Delishop, Illa Fantasia i moltes més.

Cercle d’HumanitatsFòrum d’EsportsClub d’EmprenedorsClub de DretClub de FinancesClub de Relacions Laborals i RHClub de Ciències de la SalutClub ImmobiliariClub de FranquíciesClub de Psicologia

DADES PERSONALS

Nom .................................................................................. Cognoms ...................................... Data naixement .....................................

Adreça .............................................................................Població ......................................................................CP ...................................

Província ....................................................................... Telèfon ................................................... Adreça electrònica ......................................................................

DNI (amb lletra) ........................................................... SEXE (H/D) ............. Estudis UB ...................................................................... Any....................................

SI VOLS fORMAR PART DELS CLUBS ALUMNI UB, MARCA ELS qUE T’INTERESSIN

Cercle d’Humanitats Fòrum d’Esports Club de Finances Club de Ciències de la Salut

Club de Dret Club de Franquícies Club d’Emprenedors Club Immobiliari

Club de Psicologia Club de Relacions Laborals i RH

DADES BANCÀRIES

Entitat ................................... Sucursal ...........................DC .............................CC ...............................................................................................................................Les dades de caràcter personal facilitades seran incorporades en un fitxer titularitat de la Universitat de Barcelona, les finalitats del qual són: mantenir una vinculació permanent amb la Universitat i gaudir de tota la seva oferta de serveis. L’òrgan responsable del fitxer és la Secretaria General. Tanmateix, les vostres dades seran utilitzades per a remetre-us informació sobre l’oferta de serveis. En qualsevol cas, podeu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició mitjançant una comunicació escrita, adjuntant fotocòpia del DNI o altre document identificatiu, dirigida a la Secretaria General de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 585, 08007 Barcelona, o mitjançant correu electrònic a la següent adreça: secretaria.general@ub.edu.

Per a estudiants acabats de graduar

Quota de 0 €el primer any

Promoció vàlida fi ns el 31 de desembre de 2010

MARCA AQUESTA CASELLA SI FORMES PART DEL PAS/PDI DE LA UB, I GAUDIRÀS D’UN 20 % DE DESCOMPTE EN LA TEVA QUOTA.

Alumni UB és el servei de la Universitat de Barcelona dirigit al col·lectiu d’exalumnes i amics de la UB.

Des de la comunitat d’Alumni UB et convidem a gaudir dels serveis de la Universitat de Barcelona, com ara l’accés a les biblioteques, i a participar de les noves activitats i dels nous avantatges que Alumni UB posa al teu abast:

revistaub setembre_tr.indd 1 02/09/2010 18:32:02

“Enlloc com a la cuina

d’un restaurant és tan cert que

la inspiració t’arriba treballant”

PELS HEROISDE CADA DIA,TOTS ELS DIES.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

210x300cat.ai 1 20/09/10 09:33