salutferLa revista del vostre equip d’Atenció Primària

NÚ

MER

O 5

4 | M

AIG

- J

UN

Y 20

11

Què es recomana?lligadura vs. vasectomia

La crosta Làctia

VIURE JOVEConsultori joveInforma’t sobre tot allò que et preocupa! En

aquest cas, parlem de recomanacions per a ta-

tuatges, l’addicció que pot crear el mòbil i quan

s’ha de visitar el ginecòleg per primera vegada.

SALUT A LA LLARPiscines, entreteniment segur!Quan arriba el bon temps, les activitats a l’aire

lliure augmenten, entre elles, l’ús de les pis-

cines particulars. Coneguem com prevenir-hi

possibles accidents.

SER PARESLa crosta làctiaL’anomenada crosta làctia són unes petites

crostes que apareixen al cap del nadó

durant els primers mesos de vida. Solen

desaparèixer al cap de poques setmanes.

LA PARELLALligadura vs. vasectomiaLa lligadura de trompes i la vasectomia són

tècniques quirúrgiques per a la contracepció.

Cap de les dues altera el procés hormonal i, per

tant, no afecten la resposta sexual.

SALUTEl busseig recreatiuGaudir de les espècies i hàbitats del mar és un

plaer gràcies al busseig recreatiu, un esport en

general segur, però que requereix uns coneixe-

ments i una preparació.

salutfer

CRÈD

ITS PREMI JAUME AIGUADER

I MIRÓ A LA MILLOR COMUNICACIÓ SANITÀRIA

és una publicació periòdica promoguda per: Albera Salut, ABS Alt Camp Oest, ABS la Roca del Vallès, EAP Osona Sud-Alt Congost,

EAP Poble-sec, EAP Sardenya, EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària, EAP Vallcarca-Sant Gervasi i EAP Vic.

Comitè editorial: Òscar Autet (EAP Vic), Marta Camps (ABS la Roca del Vallès), Anna Cladera (EAP Sardenya), Mònica Coll (EAP Poble-sec), Maria

Josep Guinovart (ABS Alt Camp Oest), Rosario Jiménez (EAP Vallcarca-Sant Gervasi ), Jordi Lorente (ICE Salud), Judit Masdevall (Albera Salut),

Lourdes Tuneu, Sílvia Narejos (EAP Osona Sud-Alt Congost), Roger Vinyeta (EAPs Sarrià i Vallplasa Atenció Primària).

Edició, disseny, producció i publicitat: ICE Salud. Passatge Mercader, 15. 08008 Barcelona. Tel. 93 446 02 33 icesalud@icesalud.com

Dip. Legal: B-41601-2003

GENT GRANGent gran, gent activaLes activitats lúdiques generen múltiples be-

neficis a les persones de la tercera edat. Des de

diferents institucions, s’organitzen nombroses

activitats per divertir-se i aprendre.

és una publicació gratuïta,

promoguda pels centres d’Atenció

Primària autogestionats amb l’objectiu

d’impulsar els hàbits saludables de la

població.

Web revista: www.fersalut.catQualsevol suggeriment o comentari el

podeu expressar per telèfon al

93 446 02 33 o per internet a l’adreça

electrònica icesalud@icesalud.com

salutfer

Futilitat

No podem negar la crispació global, al món polític, econòmic, social, fins i tot esportiu, i una

mica al sanitari, perquè tenen raó (no sé qui, però la tenen). N’hem fet un gra massa, com

exageren els gestors, ah!, i els professionals, que alarmistes, si la qualitat de l’atenció sanitària

pública a Catalunya és de les millors del món (de Champions, què dic, de Mundialito) i no es veurà

alterada tot i les retallades econòmiques, ja comunicades als hospitals, però també als centres d’atenció

primària (al soci no se’l pot enganyar), però no consensuades o millor dit, no autoritzades…

El nivell de discussió em superava i vaig decidir refugiar-me al text del llibre escollit per Sant Jordi d’en

Torres i Graell Elogi de la futilitat sobre el que és insignificant, no gens important, considerat contrari

a la raó i al sentit comú. I vet aquí, això em va portar a considerar els quatre clàssics Barça-Madrid, el

més transcendental del moment actual: milers de pelegrins a temples del futbol com Mestalla, quasi

un milió de fidels adorant la deessa Cibeles, i un d’ells que la guarneix de blanc i petoneja… I penso que

diferent seria el destí de la sanitat pública si gairebé un milió d’usuaris o pacients haguessin desfilat

per la plaça Sant Jaume un dia qualsevol, i no quatre gats disfressats amb bates també “blanques”, a

sobre manipulats per allò que en diuen sindicats…

Futur esperançadorL’elogi de la futilitat m’obre els ulls a l’esperança;

només cal veure els models d’èxit d’aquests dos

grans sentiments esportius. Els professionals

formats a casa (quina cantera, Barça i Espanyol!)

amb molta inversió i molt d’esforç es quedaran

esperant l’oportunitat, encara que trigui, de

treballar per molts menys calés, i només els

matins… Ah! I si això no passa perquè marxen

a l’estranger, copiem el model de Madrid (quins fitxatges!), paguem unes quantes fortunes als onze

millors professionals del món, els portem cap aquí… i tots a la privada.

L’any passat, el meu llibre de Sant Jordi va coincidir amb el d’en Pep Guardiola, Elogio del pesimismo,

de Lucien Jerphagnon, filòsof francès nonagenari, i va ensenyar-me a aixecar l’ànim des de la

desesperança dels nostres avantpassats.

Proposo per l’any que ve que qualsevol de vostès escrigui l’elogi del pacient, ja que ens han fet creure

que érem usuaris i que millor per a un futur tornar a ser pacient, que significa la necessitat de tenir

paciència, no pretendre la resolució immediata d’un problema, assumir el procés fins aquesta resolució.

Ser pacient significa la necessitat de rebre ajuda però no treu responsabilitat ni protagonisme a qui la

rep. Suposa experimentar la nostra vulnerabilitat, el revers de la nostra grandesa, i també adequar les

nostres expectatives al que podem pretendre raonablement. Ser pacient suposarà també que sentirem

molt de soroll, que no tidrem la certesa del que passarà..., però que quan ens trobem malament i ens

sentim pacients, podrem acudir al professional de la salut amb la confiança que amb la seva ajuda

podrem millorar.

Albert BrotoMetge de família

CAP Les Hortes

Ser pacient significa poder rebre ajuda però no treu responsabilitat a qui la rep

Editorial Sumari

Dormir és una necessitat vital i és un

hàbit que s’aprèn. És una activitat

diària que ens ocuparà una tercera

part de la nostra vida. El temps que passem

dormint no és un temps en què no passa

res. En aquest període es produeixen alte-

racions hormonals, bioquímiques, metabò-

liques i de temperatura corporal, impres-

cindibles per descansar i tenir un correcte

funcionament diürn.

MOLTA GENT dESCANSA POC I MALAMENT I, A MéS, ESPERA qUE AIxò NO L’AfECTI dURANT EL dIA. TINGUEM L’EdAT qUE TINGUEM NO hI hA MOTIU PER RENUNCIAR AL PLAER dE dORMIR bé I GAUdIR d’UN dESCANS PROfUNd I REPARAdOR.

DorMir BÉ

son profund i despertar-nos confosos.

El son no es recupera. No podem recuperar du-

rant el cap de setmana el que no hem dormit de

dilluns a divendres. Les persones que dormen

menys del que necessiten tenen un 40% més

de possibilitats de tenir un accident de circula-

ció, a més de patir un dèficit de concentració i

trastorns com l’ansietat o la depressió.

Les persones que tenen un despertar ràpid

prefereixen ficar-se al llit d’hora i matinar. No

Tots sabem que una mala nit fa que l’endemà

estiguem fatigats, irritables i poc concen-

trats. Si una persona no dormís gens moriria

en un termini que no supera els set dies.

El descans nocturn consta de cinc fases que

conformen un cicle, el mateix per a totes les

persones. Al llarg d’una nit podem fer cinc o

sis cicles complets. Tothom somia quatre o

cinc vegades cada nit, el que passa és que no

totes les persones recorden els seus somnis.

són com les de despertar lent, per a les quals

sembla que no arribi mai el moment d’anar a

dormir. A partir dels 6-7 mesos de vida ja es pot

intuir qui tindrà un

despertar ràpid

o lent.

dorMItorIS’aconsella

practicar certs

rituals abans

d’anar a dormir

com posar-se el

pijama, rentar-se

les dents, beure una mica d’aigua, llegir durant

deu minuts... També és millor dormir sempre

en el mateix costat del llit i tenir una tempera-

tura entre els 18 i els 22 graus tant a l’hivern

com a l’estiu.

durant eL sonMentre dormim es restauren i recuperen els

músculs del nostre cos. L’hormona del creixe-

ment se sintetitza duran el son i per això els

nens creixen i maduren mentre dormen. També

arxivem la memòria i processem i consolidem

els coneixements. La falta de son accelera l’en-

velliment i dificulta el procés d’aprimar-se.

eneMICs deL sonEls principals enemics del son són l’estrès,

l’obesitat i el sedentarisme. El tabac, l’alcohol,

el cafè, el te i els refrescos de cola afavoreixen

l’insomni, la gastritis i altres problemes diges-

tius. No és recomanable prendre pastilles per

dormir o estimulants per estar desperts durant

el dia sense prescripció mèdica.

viar de posició. Això impedeix que ens llevem amb

dolor o contractures, que és el que passaria si dor-

míssim tota la nit en una mateixa posició.

El fenomen de parlar durant el son s’anomena

somnilòquia i és completament normal.

Hores de sonUn lactant necessita dormir entre onze i dotze

hores com a mínim; un nen, unes nou o deu

hores, i, un adolescent, de vuit a nou hores. Els

adults necessiten aproximadament entre set i

vuit hores per tenir un bon rendiment diürn i a

partir dels 70 anys solen ser suficients cinc o sis

hores de son cada nit.

És saludable fer una petita migdiada entre les

dues i les quatre de la tarda i que sigui d’uns

vint minuts com a màxim per no entrar en el

Si una persona no dormís gens moriria en un termini que no supera els set dies

No podem recuperar durant el cap de setmana el que no hem dormit de dilluns a divendres

postures per dorMIrEls nounats i els lactants dormen panxa enlai-

re, però aquesta posició és incòmoda per als

adults perquè dificulta la respiració. Dormir

bocaterrosa amb el braç sota el coixí és una

posició no gaire favorable per a l’esquena, el

coll i l’espatlla. Els adults solen dormir repen-

jats sobre el costat esquerre o dret.

Gràcies als lleugers microdespertars inconscients

que es produeixen al llarg de la nit podem can-

Dra. Judit Masdevall GalterOdontòlogaAlbera Salut

LES úLCERES ORALS SóN PROCESSOS

PATOLòGICS fREqüENTS A LA CAVITAT ORAL. LA SEVA PRINCIPAL CARACTERíSTICA éS

qUE CURSEN AMb dOLOR.

ÚLcErEs oraLsDra. Judit Masdevall Galter

OdontòlogaAlbera Salut

traCtaMentEl tractament de les úlceres de la cavitat oral va

encaminat a promoure’n la curació com més rà-

pid millor, a calmar el dolor, a afavorir la nutrició

del pacient i a reduir les recurrències.

Normalment els tractaments són amb corti-

coides tòpics, anestèsics o desinfectants de

la mucosa. Cal seguir la pauta i el tractament

que indica el dentista per a cada cas particular

i evitar el tabac i les begudes alcohòliques que

perjudiquen la mucosa oral.

MaLaLtIes Que Cursen aMB ÚLCeres a MuCosesAlgunes malalties autoimmunitàries pro-

voquen l’aparició d’úlceres orals de llarga

durada com el liquen pla, el pemfigoide de

mucoses i el pèmfig vulgar. Algunes úlce-

res poden estar provocades per determinats

fàrmacs i el càncer oral també es pot mani-

festar com una ulcera crònica. Cal fer una

exploració de la boca a fons i una història

clínica acurada per avaluar si hi ha alguna

malaltia associada a les úlceres orals.

ÚLCeres trauMÀtIQuesSón molt freqüents en els teixits tous de la ca-

vitat oral i la seva aparició està provocada per

una irritació mecànica d’una pròtesi mal ajus-

tada, una mossegada, una rascada amb un ali-

ment dur... També poden tenir un origen químic

per un àcid (aspirina en contacte amb la mu-

cosa) o bé tèrmic, quan s’ingereix una beguda

massa calenta, per exemple.

estoMatItIs aFtosa reCurrentAquesta malaltia crònica és de caràcter infla-

matori i es caracteritza per l’aparició d’una o

diverses aftes a la mucosa oral de forma recidi-

vant. Normalment es comença a donar a partir

dels 20 anys.

Hi ha una forma que cursa amb lesions aftoses

diverses i petites, poc profundes, amb la part

interior necròtica de color blanc i el voltant ver-

mellós per la inflamació. Aquesta és la mena de

presentació més freqüent.

La forma major es caracteritza per l’aparició

d’úlceres més grans d’un centímetre de dià-

metre i que provoquen un dolor més intens.

Aquestes úlceres poden tardar a curar-se fins a

sis setmanes i a vegades deixen una cicatriu.

L’estomatitis aftosa recurrent també pot ser

en forma herpetiforme. Es tracta d’una varie-

tat poc freqüent que rep aquest nom perquè

ocasiona petites lesions com les que provoca el

virus de l’herpes simple. Poden coexistir de deu

a cent lesions a la boca al mateix temps, que es

curen en una setmana i no deixen cicatriu.

etIoLoGIaLa causa exacta de l’aparició d’aquestes lesions

orals no es coneix. L’etiologia sembla que és

multifactorial, és a dir, per la coexistència de

diversos factors. Hi intervenen la genètica i ele-

ments infecciosos, immunològics i locals.

Hi juguen un paper important els dèficits de

minerals i vitamines com el ferro, l’àcid fòlic, el

zinc i les vitamines B1, B2, B6 i B12.

També apareixen aftes a la boca amb més fre-

qüència en persones que pateixen malalties

com la celiaquia (intolerància al gluten), la ma-

laltia de Crohn o la colitis ulcerosa, i en perso-

nes amb hipersensibilitat a alguns aliments o

amb alts nivells d’estrès.

Les úlceres es divideixen en dos grups: les agudes, que solen durar uns deu dies com a màxim, i les cròniques, de durada més llarga

Normalment es divideixen en dos grans

grups: les úlceres agudes o aftes, que

solen durar uns deu dies com a mà-

xim, i les cròniques, de durada més llarga.

Una úlcera és una lesió elemental amb pèrdua

de teixit que afecta l’epiteli de la mucosa i el

aLtres InFeCCIons Que Cursen aMB ÚLCeres oraLsHi ha virus que també poden provocar úlceres a

la cavitat oral en forma primària o bé secundà-

ria al trencament de vesícules o ampolles.

Cal destacar el virus de l’herpes, de la varicel·la

zòster, el virus coxsakie, el d’Epstein Barr... També

poden aparèixer úlceres generalitzades per infec-

cions bacterianes. La més freqüent és la gingivo-

estomatitis ulceronecrotitzant que apareix brus-

cament a les genives i provoca un fort dolor, mal

alè, dificultat per menjar i a vegades febre.

teixit connectiu de sota. Pot aparèixer directa-

ment com a úlcera o bé pot ser secundària a la

ruptura d’una ampolla o vesícula.

La saliva i la flora oral (virus i bacteris que viuen

habitualment a la nostra boca) poden dificultar

la curació de la lesió si se sobreinfecta.

Ferran: Dedico unes de hores de guàrdia en

atenció continuada, faig consulta d’adults els di-

lluns a la tarda, i en aquest moment substitueixo

la tasca d’assajos clínics.

Ha canviat molt la vostra feina des que vau

entrar al CAP?

Montse: I tant! Vaig començar fent guàrdies i

actualment tinc un grup de població assignat a

Alcover i al Milà. L’interès que em desperten els

hàbits saludables va fer que estudiés un màster

en Nutrició i Alimentació i els coneixements ad-

quirits els aplico cada dia a la consulta.

Què us va portar fins el CAP d'Alcover?

Ferran: Vaig estar treballant en Atenció

Primària en diversos municipis: Mont-

blanc, la Riba, Vila-rodona... Quan es va obrir el

centre d'Alcover, va venir part del personal de

Quina feina desenvolupeu al centre?

Montse: M'encarrego de la consulta d'adults i dels

anticoagulants orals (sintrom) i porto els progra-

mes "A caminar!" —juntament amb el Ferran— i

"Alimentació equilibrada".

Ferran: A mi també m’ha canviat molt, vaig co-

mençar només fent guàrdies d’atenció continu-

ada. Més endavant vaig començar a fer substi-

tucions dels companys i actualment, com he dit

abans, faig la consulta d’adults els dilluns a la

tarda i m’encarrego del control dels participants

del grup “A caminar!”.

Aquests tipus de programes, els proposeu vo-

saltres o us els encarreguen?

Ferran: Concretament, en el cas del programa

per promoure l'hàbit de caminar, va coincidir

amb el moment en què en Ramon Descarrega

assumia la direcció del CAP. Aquest programa

ja s'havia iniciat en altres centres, però nosal-

tres volíem donar-li una volta. A banda de fer

exercici, plantejàvem fer un control i un estu-

di de l'evolució de la salut dels participants.

És un programa que combina alimentació i

salut, i com que nosaltres practiquem esport i

la Montse està especialitzada en alimentació,

ens en podíem encarregar.

Què implica treballar junts i ser parella?

Ferran: Nosaltres ho portem molt bé perquè ens

dóna peu a poder compartir. En certa manera, la

relació que tenim fora del centre la podem pro-

longar aquí, i quan tornem a casa parlem de certs

temes laborals que, amb una parella que no tin-

gués la mateixa feina, seria complicat.

I no té cap inconvenient?

Montse: No hi ha cap problema, sinó tot el con-

trari, ens complementem. És molt positiu perquè,

per exemple, hi ha tasques per a les quals caldria

en Ferran i potser llavors no es troba al centre;

doncs en comptes d'esperar fins que ell hi sigui,

li puc fer un truc i solucionar-ho a l'instant. El fet

que la comunicació sigui immediata facilita molt

la feina.

Ser parella i treballar plegats al centre genera

curiositat entre els usuaris?

Ferran: Jo diria que hi ha molta gent que ho sap,

n'hi ha molta també que no ho sap i d'altres que

tenen dubtes i aleshores pregunten: vostè és el

marit, promès o parella de la Montse?

Us vau conèixer al CAP?

Montse: Ens coneixíem d'abans perquè vam

començar a sortir l'any 2002.

Ferran: Ella era estudiant i jo ja treballava,

Ferran Soler i Montse Navarro, infermers a l'ABS Alt Camp Oest

"La comunicació immediata entre nosaltres ens facilita molt la feina al centre"

Vila-rodona i em van proposar integrar-me al

nou equip.

Montse: Havia estat fent alguna guàrdia aquí i

amb el temps em van oferir la possibilitat de fer

més tasques.

però vam iniciar la relació fora del nostre sec-

tor professional.

Què us va motivar per estudiar Infermeria?

Ferran: A mi m'agradava Medicina, però

és molt sacrificat: són massa anys d'estudi,

després les proves del MIR, etc. Així que vaig

triar Infermeria perquè em permetia treballar

en àrees diferents i ho trobo molt enriquidor.

Aleshores eren només tres anys d'estudi i vaig

sortir amb 20 anys, que ja podia començar a

treballar i desenvolupar-me.

Montse: En el meu cas va ser una mica per

casualitat... Tenia altres titulacions, però com

que volia continuar formant-me, vaig optar

per Infermeria perquè ja ho coneixia.

Què és el millor de la vostra feina?

Montse: La recompensa de veure que allò que

has donat o aconsellat a una persona realment li

ha estat profitós.

I el pitjor?

Ferran: Treballar els caps de setmana i fes-

tius! És complicat compaginar-ho si no tens

una parella que ho comparteixi.

La crisi, especialment virulenta amb el sector

de la salut, està afectant la vostra feina?

Ferran: A nosaltres en concret no ens afecta,

simplement el que fem ara és optimitzar més

les nostres hores.

Montse: Exacte, gràcies a la recepta electrò-

nica, per exemple, disposem de més temps

que podem dedicar a altres tasques.

A banda de compartir feina, també teniu

aficions comunes?

Ferran: Ens agrada anar a córrer i passejar per la

platja amb les dues gosses que tenim.

Montse: També anem al cinema i sortim amb els

amics. A més, si tenim un cap de setmana lliure,

aprofitem per marxar i conèixer alguna ciutat, ja

sigui al nostre país o a l'estranger.

On us veieu d'aquí a vint anys tant en

l'àmbit personal com professional?

Montse: És probable que tal com estem ara,

portant la mateixa vida perquè ens sentim

molt a gust. Continuant vivint a Cambrils i

treballant al CAP, això sí, amb més experièn-

cia i formació.

"Amb la crisi optimitzem més les nostres hores al centre"

L'ABS ALT CAMP OEST CELEBRA AQUEST ANy EL DESè ANIVERSARI. PER AQUEST MOTIU, ESTRENEM A LA REVISTA UNA NOVA SECCIó D'ENTREVISTES ALS DIFERENTS PROFESSIONALS QUE TREBALLEN AL CENTRE PER CONèIxER, DES D'UN PUNT DE VISTA PROFESSIONAL I SOBRETOT PERSONAL, AQUELLES PERSONES QUE DIàRIAMENT CONTRIBUEIxEN AL BENESTAR DE LA NOSTRA SALUT.

La Montse (31 anys) i en Ferran (32) són infermers al CAP d'Alcover. Ella és de Reus i ell de la Riba, però ara viuen a Cambrils. Estan casats i no tenen fills.

Molt personal- Un llibre que estigueu llegint. M: El món groc, d'Albert Espinosa.F: El bolígrafo de gel verde, d'Eloy Moreno.- Un viatge que us hagi impactat.M: Costa Rica. Vam anar-hi l'any pas-sat i ens ho vam passar molt bé recor-rent part del país en cotxe. - Un paisatge amb encant.F: Cambrils i, especialment, la vista de la Mola de Coldejou des de la platja, just quan comença a caure el sol. Si ha de ser un paisatge de muntanya, ens agrada Prades. - Una proposta culinària.M: Una graellada de verdures.F: L'arròs, cuinat de mil maneres. - Una recomanació musical.M: El cantautor Ismael Serrano. F: El grup barceloní Manel.

El nostre consell de salut..."MILLORAR ELS HÀBITS ALIMENTARIS I AUGMEN-TAR L'EXERCICI FÍSIC ÉS INVERTIR EN FUTUR"

Vilaverd conclou amb èxit el taller "aLiMEntació pEr a La saLut"

MéS d'UNA dESENA dE PERSONES hAN PARTICIPAT AL TALLER, qUE PRETENIA RESOLdRE LES CONSULTES MéS fREqüENTS SObRE L'APARELL dIGESTIU I EL CONSUM d'ALIMENTS.

El municipi de Vilaverd ha tancat amb èxit

el taller "Alimentació per a la salut", una

proposta conduïda per la infermera de

l'ABS Alt Camp Oest, Maria Josep Guinovart.

Una dotzena de persones han participat en

aquest curs, que ha finalitzat amb el lliurament

de diplomes i una xerrada sobre bioètica i vo-

luntats anticipades impartida pel director del

centre sanitari alcoverenc, Dr. Ramon Descarre-

ga. Tots els participants han rebut un exemplar

de la guia Alimenta la teva salut, elaborada

per la Fundació Mapfre i la revista Fer Salut, i

un iman amb la piràmide de l'alimentació sa-

ludable i de l'exercici físic per a la gent gran,

que, a més, serveix de recordatori dels telè-

fons del CAP de Vilaverd i d'Alcover.

El taller es feia per primera vegada a Vila-

verd, però ja s'havia dut a terme una ex-

periència similar a Alcover. S'ha organitzat

en sis sessions de dues hores cada una,

que han tingut lloc els dimarts i dijous al

local social. La participació ha estat clara-

ment femenina i amb unes edats compre-

ses entre els 40 i els 70 anys.

VarIetat de ConsuLtesAlguns dels temes tractats han estat els

principis immediats amb què es descom-

ponen els aliments, consells per comprar i

emmagatzemar a casa els productes, la com-

prensió de les etiquetes, l'alimentació especí-

fica per a diabètics, etc.

Entre els principals dubtes i qüestions dels

participants destaquen les falses creences

que alimentar-se és sinònim d'aportació ca-

lòrica al cos, o que només ens alimenten les

proteïnes. Un punt important ha estat enten-

dre el funcionament de l'aparell digestiu i les

parts que l'integren, per apreciar d'aquesta

manera la importància dels líquids.

El taller dóna resposta a les consultes habituals sobre alimentació

LLIURAMENT DE dIPLO MES A LES PARTICIPANTS DEL TALLER

Ramon Descarrega, director del CAP d'Alcover,

va oferir una xerrada sobre bioètica i voluntats

anticipades

de ser fumador que un adolescent els pares

del qual no fumin. A les famílies on solament

fuma un dels dos pares, els adolescents

també tenen una probabilitat major de ser

fumadors. Una dona embarassada que fuma

té més probabilitats de donar a llum un bebè

amb un pes molt inferior al dels nounats de

mares no fumadores. Els beneficis de deixar

de fumar són molts, però el més important és

que disminueix el risc de mortalitat.

Fer exerCICIEstar sa no és un esdeveniment passiu. La

investigació ha demostrat que fer exercici

habitualment, fins i tot solament caminar,

ajuda a reduir el risc de patir moltes malalties

i millora la qualitat de vida. L’activitat física

regular el pot ajudar a protegir-se davant

l’osteoporosi, l’obesitat, el dolor d’esquena,

la diabetis, la hipertensió, l’ictus cerebral i

les malalties de cor. L’exercici físic també

proporciona més sensació de benestar i

redueix l’estrès.

Els beneficis de l’exercici ho són tant per a

l’home com per a la dona, i ho són més enllà

de la simple estètica, ja que milloren la funció

del sistema cardiovascular, l’estabilitat i la

resistència musculoesquelètica (aquests dos

últims són especialment importants en persones

de la tercera edat), i el benestar emocional.

LEs DuEs principaLs MEsurEs prEvEntivEs DE La saLut són... Gratis!HI HA DUES MESURES PREvENTIvES FONAMENTALS PER A LA POTENCIACIÓ DE LA SALUT I LA PREvENCIÓ DE MALALTIES, I ESTAN A DISPOSICIÓ DE TOTHOM.

Dr. Salvador GiménezMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa

poguéssim fer un cop d’ull a l’interior

de cadascun dels seus òrgans. Tot

l’organisme del vostè “número 2”, que ha

seguit fumant, mostra lesions a tots els

òrgans, independentment de quant hagi

fumat abans el vostè “número 1” que va

deixar de fumar fa 20 anys.

El tabac fa augmentar, entre d’altres, el risc

de patir artrosi, càncer de pulmó i altres tipus

de càncer (per exemple, el de boca, laringe,

esòfag i estómac), irritació de l’estómac i úlceres,

emfisema, bronquitis, ictus cerebral, malalties

als ulls (la denominada degeneració macular),

La investigació ha demostrat que l’exercici regular ajuda a reduir el risc de patir nombroses malalties

El tabac no perjudica solament el fumador, sinó també els altres, els fumadors passius

Una dona embarassada que fuma té una probabilitat més gran de donar a llum un bebè amb un pes molt inferior al recomanat

La majoria de pacients que s’adrecen

a les consultes mèdiques acostumen

a demanar recomanacions o mesures

preventives per millorar la seva salut. Hi ha

dues mesures preventives fonamentals que

estan a disposició de tothom. I el millor de

tot això és que, un secret sorprenent, són

GRATIS.

malalties a les dents, mal alè, que els dits agafin

color marró, etc., sense oblidar el risc d’incendis!

El tabac no perjudica solament el fumador, sinó

també els qui l’envolten. El tabac perjudica els

membres de la família, els companys de treball

i els altres que respiren el fum de la cigarreta,

els denominats fumadors passius. Els nens

fumadors passius tenen un risc més elevat

de patir bronquitis i pneumònies, malalties

a l’oïda, tos i sibilàncies i si tenen asma,

aquesta empitjora. Si tots dos pares fumen, un

adolescent té dues vegades més probabilitat

deIxar de FuMarFent un petit esforç d’imaginació, imagini’s a

vostè mateix dues vegades, al cap de 20 anys

a partir d’ara. El vostè “número 1” ha deixat

de fumar, el vostè “número 2” segueix fumant.

Tots dos, al cap de 20 anys tenen una aparença

externa molt diferent, però també un aspecte

intern molt diferent. Seguim imaginant que

trastorns DE L’orELLa intErnaEls trastorns dE l’orElla intErna produEixEn símptomEs com pèrdua auditiva, vErtigEn (sEnsació dE girar), tinnitus o acúfEns (sorolls o brunzit En l’oïda) i congEstió. aquEsts trastorns podEn tEnir divErsEs causEs com infEccions, traumatismEs, tumors o alguns fàrmacs, pErò també sovint la causa és dEsconEguda.

Els tumors del nervi auditiu representen el 7 per cent de tots els tumors que es desenvolupen en el crani

Dr. Jordi ArrufatMetge de famíliaEAP Sarrià - Vallplasa

tipus de vertigen pot ser

causat per condici-

ons que danyen els

canals semicirculars

com una otitis interna o mitja, en el cas de

cirurgia de l’orella, o per un bloqueig de l’artèria

que arriba a l’orella interna.

El vertigen apareix quan la persona es recolza

sobre una orella o bé inclina el coll cap en-

rere per mirar enlaire. També es produeix un

moviment anormal dels ulls (nistagme). En

general, el vertigen postural remet després

d’algunes setmanes o mesos, però pot reapa-

rèixer mesos o anys després.

La persona hauria d’evitar la posició que li

produeix vertigen en primer lloc i realitzar

els moviments de manera pausada. Si

el vertigen postural persisteix amb

el pas dels anys, es poden tallar els

nervis connectats a un dels canals

semicirculars de l’orella afecta-

da, la qual cosa habitualment

n’alleuja els símptomes.

sordesa soBtada La sordesa sobtada és una greu pèrdua audi-

tiva, en general en una sola orella, que es pre-

senta en poques hores. En general es deu a

una malaltia vírica com la parotiditis, el

xarampió, la grip, la varicel·la o la mono-

nucleosi infecciosa. En l’orella afectada

pot sentir-se un so explosiu quan el dany

es produeix per primera vegada. Tot sovint no

s’identifica cap causa.

En general, la pèrdua auditiva és greu. No obstant

això, la majoria de les persones recuperen com-

pletament l’audició, en general en un període de

10 a 14 dies, i unes altres ho fan de forma parcial.

El tinnitus (soroll) i el vertigen poden acompa-

nyar la sordesa sobtada. El vertigen sol remetre

després d’alguns dies, però el tinnitus persisteix

en la majoria dels casos.

Cap tractament ha resultat útil. En general es

prescriu cortisona per via oral i es recomana

repòs al llit.

tuMors deL nerVI audItIu Un tumor en el nervi auditiu, que rep diferents

noms (neuroma acústic, neurinoma acústic,

schwannoma vestibular, tumor del vuitè parell

cranial) és un tumor benigne que s’origina en les

cèl·lules de Schwann (cèl·lules que envolten el

nervi). Els tumors del nervi auditiu representen el

7 per cent de tots els tumors que es desenvolu-

pen en el crani. La pèrdua d’audició, el tinnitus, el

mareig i la falta d’equilibri són els primers símp-

tomes. Poden desenvolupar-se altres símptomes

si el tumor augmenta de grandària i comprimeix

el cervell o altres nervis, com el nervi facial o el

nervi trigemin que innerva els ulls, la boca i la

mandíbula. El diagnòstic ràpid es basa en proves

d’audició i ressonància magnètica nuclear (RMN),

i el tractament és quirúrgic.

pÈrdua d’audICIÓ1. Presbiacúsia o pèrdua d’audició relacionada

amb l’edat

Aquesta classe de pèrdua auditiva comença

després dels 20 anys i primer afecta les fre-

qüències més altes i gradualment arriba a les

més baixes. De totes maneres, el grau de pèr-

dua auditiva varia considerablement. Algunes

persones estan gairebé completament sordes

als 60 anys, mentre que unes altres tenen una

capacitat auditiva excel·lent als 90. Els homes

resulten afectats amb més freqüència i amb

més gravetat. La pèrdua auditiva sembla estar

parcialment relacionada amb el grau d’expo-

sició al soroll.

Cap tractament pot evitar o revertir la

pèrdua d’audició relacionada amb

l’edat. No obstant això, aquesta

pèrdua pot ser compensada

per la lectura dels llavis, el

temps suficientment perllongat. Qualsevol so-

roll que superi els 85 decibels és perjudicial. Les

lesions per expansió sonora a causa d’explosi-

ons (trauma acústic) causen el mateix tipus de

pèrdua auditiva.

Aquest tipus de pèrdua d’audició és permanent.

En general, està acompanyat d’un tinnitus (brun-

zit) d’alta freqüència.

MaLaLtIa de MÉnIÈreÉs un trastorn caracteritzat

per atacs recurrents de ver-

tigen incapacitant, pèrdua

auditiva i acúfens o tinnitus. Té

una causa desconeguda. Els símptomes inclouen

atacs sobtats de vertigen, nàusees i vòmits que

duren de 3 a 24 hores i remeten gradualment.

Periòdicament, la persona pot tenir sensació de

pressió o de taponament de l’orella. L’audició de

l’orella afectada tendeix a fluctuar però empitjora

progressivament amb el pas dels anys. Els acú-

fens poden ser constants o intermitents i empit-

jorar coincidint amb un atac de vertigen abans,

després o durant l’atac. El vertigen pot alleujar-se

temporalment amb fàrmacs.

Existeixen diversos procediments quirúrgics per

a les persones que presenten atacs de vertigen

freqüents i/o incapacitants. Amb la neurectomia

vestibular es tallen els nervis connectats als ca-

nals semicirculars (la part de l’orella interna in-

volucrada en l’equilibri). Aquesta tècnica permet

alleujar el vertigen, en general sense afectar a

l’audició. Quan el vertigen és incapacitant i l’au-

dició ja s’ha deteriorat molt, la còclea (la part de

l’orella interna implicada en l’audició) i els canals

semicirculars poden ser extirpats amb un proce-

diment anomenat laberintectomia

neuronItIs VestIBuLar La neuronitis vestibular és un trastorn caracterit-

zat per un fort i sobtat atac de vertigen, causat

per la inflamació dels nervis connectats als ca-

nals semicirculars. Aquest trastorn probablement

està causat per un virus. El primer atac de verti-

gen és fort, amb nàusees i vòmits i dura de 7 a 10

dies. Els ulls es mouen involuntàriament cap al

costat afectat (nistagme). Pot manifestar-se com

un únic atac aïllat o bé com una sèrie d’atacs al

llarg de 12 a 18 mesos. Cada atac és més breu

i menys greu que l’anterior. Aquest trastorn de-

sapareix per ell mateix i la capacitat auditiva no

resulta afectada.

El tractament del vertigen és amb fàrmacs que

ajuden a reduir els símptomes.

VertIGen posturaL El vertigen postural o posicional és un vertigen

violent que dura menys de 30 segons i està de-

sencadenat per certes posicions del cap. Aquest

fet d’aprendre a reconèixer signes no auditius

com el llenguatge corporal, i l’amplificació

dels sons gràcies a un dispositiu d’audició.

2. Pèrdua auditiva causada pel soroll

L’exposició a sorolls forts pot causar una pèrdua

de l’audició perquè es destrueixen els receptors

auditius de l’orella interna. Algunes causes fre-

qüents són l’ús d’auriculars per escoltar música

a gran volum i el fet d’estar a prop d’altaveus

en balls i concerts. També certes feines o l’ús de

maquinàries que provoquen forts sorolls poden

afectar l’orella. Malgrat que la sensibilitat al so-

roll varia considerable-

ment d’una persona

a una altra, gairebé

totes perden una

mica d’audició si

s’exposen a un soroll

intens durant un

L’exposició a sorolls forts pot causar una pèrdua de l’audició perquè es destrueixen els receptors auditius de l’orella interna

El passat dissabte 9 d’abril, des de les 9 del

matí fins a les 8 del vespre i sota el lema

“Centelles solidària, sang per a tothom”,

aquest municipi osonenc va acollir per tercera

vegada una marató de donació de sang. Una

jornada solidària, lúdica i festiva, organitzada

conjuntament per l’Ajuntament de Centelles,

l’Associació de Donants d’Osona, l’ABS de Centelles

i el Banc de Sang i Teixits, que va comptar amb la

col·laboració d’un gran nombre d’entitats.

3a Marató DE sanG DE cEntELLEsUna gran festa solidària

LA 3A MARATó dE SANG dE CENTELLES VA MObILITzAR TOTA LA PObLACIó. AMb UNA GRAN PARTICIPACIó, L’ACTE ES VA CONVERTIR EN UNA fESTA SOLIdàRIA EN qUè ES VA ESTRENAR EL 'LIPdUb' AMb LA “PETITA RUMbA SOLIdàRIA”.

de Sang d’Osona; Oriol Morera, gerent de la

Regió Sanitària Catalunya Central (CatSalut);

Sílvia Narejos, directora assistencial de l’ABS

Centelles, i Miquel Arisa, alcalde de Centelles,

van recordar als assistents la importància de

donar sang per donar vida i la rellevància que

té aquest petit gest per la humanitat. Però

també van dirigir paraules d’agraïment i de

felicitació a la població per involucrar-se en

un acte tan solidari com aquest.

eL CoMproMís de CenteLLesAbans d’actualitzar el primer marcador

de donacions, els organitzadors posaven

èmfasi en l’actitud de compromís i de “fer

pinya” que el poble de Centelles sempre té

al voltant d’una causa solidària. Així, durant

la inauguració de l’acte, Ramon Salines,

director gerent del Banc de Sang i Teixits a la

Catalunya Central i Vallès Occidental; Joaquim

Serrate, president de l’Associació de Donants

Nombroses entitats es van bolcar en aquest acte solidari, que va tenir un marcat to festiu

En total, 415 persones van apropar-se al CEIP

Ildelfons Cerdà per donar sang. D’aquestes,

384 van fer efectives les donacions i la resta,

31, van ser persones que es van oferir però que

per diferents motius no van poder donar sang

en aquell moment. D’altra banda, cal ressaltar

que 81 d’aquestes persones no havien donat

mai sang abans i van estrenar-se en aquesta

Marató. De manera que es va aconseguir el

repte de motivar noves persones.

soLIdarItat I CuLturaLa donació de sang es va compaginar amb

una jornada festiva. Gràcies al suport i a la

col·laboració de diverses entitats, institucions,

empreses i particulars, la difusió de la Marató

va créixer, es va fer un ampli desplegament

de mitjans, i es van realitzar moltes activitats

lúdiques: una exposició de dibuixos dels nens

de l’escola Ildefons Cerdà i Sagrats Cors,

una exposició de les copes del Barça gràcies

a la Penya Barcelonista de Centelles, tallers

infantils, partides de futbol de botons, partides

La jornada especial de donació de sang va estar plena d’activitats lúdiques, entre elles, l’estrena del 'lipdub' solidarirodat al març

de tennis taula... i actuacions de dansa, cant

coral i música, com la que van oferir Jordi

Ginesta, David Nuri, Eli Oms i David Viñolas

amb la cançó del lipdub Centelles Solidària

“Petita Rumba Solidària”, mentre el pintor

centellenc David Casals realizava il·lustracions

acompanyat d'aquest bon ambient.

De fet, un dels actes més importants de la

jornada va ser l’estrena del lipdub que es va

enregistrar el 26 de març. El vídeo musical

tenia molta gent encuriosida i amb ganes de

veure’l. El lipdub i el seu making off es van

Els bons resultats d’aquesta campanya han fet augmentar els baixos índexs de sang existents al Banc de Sangi Teixits

poder veure a partir de les 12 del migdia en

una de les aules del CEIP Ildefons Cerdà, i va

agradar a grans i petits. Durant les projeccions,

molts espectadors es buscaven en les imatges:

“Què, ja t’has vist?”, deia un, “Mira, mira estic

aquí!”, deia un altre assenyalant cap a la

projecció. “I tu de què anaves disfressat?”,

es preguntaven uns altres entre ells, i reien

en veure’s i reconèixer família, amics i veïns

ballant i cantant al lipdub. Per ser doblement

solidari, es podia adquirir el DVD del lipdub

per 5 euros en benefici de Càritas.

EnurEsi infantiL: un problema amb solució

SI EL vOSTRE FILL éS MéS GRAN DE 5 ANYS I ES FA PIPí AL LLIT, NO US DESESPEREU, L’ENURESI INFANTIL éS UN PROBLEMA QUE AFECTA UN NOMBRE ELEvAT DE NENS I ADOLESCENTS.

En la majoria de casos, amb un tracta-

ment adient, l’enuresi es pot curar en

un període raonable de temps.

El pediatre, com a responsable de l’atenció

sanitària del nen, és el professional que mi-

llor pot identificar i tractar el problema.

QuÈ És L’enuresI?És una malaltia coneguda des del principi de la

història de la medicina, que afecta totes les èt-

nies i cultures. Consisteix en l’emissió involun-

tària d’orina durant el son, en nens majors de

5 anys, amb una freqüència superior a quatre

vegades al mes i sense que existeixi cap altra

malaltia que ho justifiqui.

És important saber que l’enuresi no és una

incontinència (pèrdua involuntària d’orina

en qualsevol moment del dia) i no sol ser

deguda a cap problema psicològic.

La prevalença d’enuresi entre els 5 i els 16 anys és aproximadament d’un 10%

Per resoldre l’enuresi infantil no s’aconsella tornar a utilitzar bolquers

Dr. Ivan MartíSra. Alícia Portella

PediatriaAtenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

És MoLt FreQüent?La prevalença d’enuresi entre els 5 i els 16 anys

és aproximadament d’un 10%.

És més freqüent en els nens que en les nenes.

totes Les enuresIs sÓn IGuaLs?No, n’hi ha tres tipus diferents:

1. Enuresi primària monosimptomàtica: nens majors de 5 anys que presenten com a

únic símptoma l’emissió involuntària d’ori-

na durant el son. Representa més del 95%

dels casos i ha de ser tractada pel pediatre.

2. Enuresi secundària: nens majors de 5

anys que després d’un període (superior a

6 mesos) d’haver assolit el control de la

bufeta durant la nit, tornen

a fer-se pipí. En moltes

ocasions necessiten l’aju-

da d’un psicòleg.

3. Síndrome enurètica: nens majors de 5 anys

que, a més de fer-

se pipí durant la

nit, també tenen

problemes du-

rant el dia (mic-

cions freqüents,

goteig, infeccions d’ori-

na, etc.). Representen entre

l’1 i el 2% dels pacients enurètics i han de

ser valorats per l’uròleg pediàtric.

QuInes sÓn Les Causes prInCIpaLs?L’enuresi primària, la més freqüent, es deu

a diverses causes. De vegades els meca-

nismes del control de l’orina durant el

son triguen més temps a madurar, per

això hi ha nens que es curen sense cap

tractament. Altres vegades hi ha antece-

dents familiars del problema, la qual cosa

reflecteix una predisposició que es trans-

met genèticament. D’altra banda, s’ha vist

que un percentatge d’enurètics presenta

valors baixos d’hormona antidiürètica

(una hormona que té la funció, entre al-

tres, de produir menys orina durant la nit).

Altres nens tenen dificultat per despertar-

se quan la bufeta està plena. En la major

part dels nens enurètics es combinen més

d’una d’aquestes causes.

CoM es pot traCtar?Tractament bàsic: • Consisteix a tenir

una informació adequada, establir un

horari miccional i realitzar exercicis

miccionals (retenir l’orina uns 15 se-

gons abans de començar la micció). A

més, el nen haurà de prendre menys

líquid a l’hora de sopar i omplir un ca-

lendari miccional en què es reflectei-

xen les nits seques i humides.

Alarmes nocturnes: • es posen en marxa

quan detecten les primeres gotes d’ori-

na. El seu objectiu és ensenyar al nen a

detectar la sensació de micció i que es

desperti abans que se li escapi el pipí.

Requereix la col·laboració de la família,

ja que l’alarma despertarà tothom.

Desmopresi-•na: és un derivat

de l’hormona an-

tidiürètica que fa

que el ronyó pro-

dueixi menys

orina durant la

nit. Actualment

és el tractament d’elec-

ció per a la majoria de pacients,

perquè és prou eficaç i no sol presentar

efectes secundaris. La duració del trac-

tament és de 3 a 6 mesos.

La psicoteràpia en nens amb enuresi mono-

simptomàtica no acostuma a ser necessària,

ja que si presenten problemes psicològics

solen ser deguts a l’enuresi i no la causa

d’aquesta. És fonamental el suport de la fa-

mília per millorar l’autoestima del nen.

I aMB eLs BoLQuers, QuÈ FeM?Tan útils poden resultar per als pares com

dolorosos per al nen. A mesura que el nen

es fa gran, el fet de dur bolquers a la nit

li provoca sentiments d’humiliació. Un cop

s’ha decidit iniciar el tractament oblideu-

vos dels bolquers!

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Per optimitzar el temps i les visites al

metge hem engegat un nou sistema

de comunicació per SMS: a partir

d’ara ja podreu consultar fàcilment els re-

sultats de les vostres analítiques, juntament

amb l’informe del vostre metge.

nou sErvEi DE coMunicació D’anaLítiQuEs ‘on LinE’

UN dELS AVANTATGES dE LES NOVES TECNOLOGIES éS L’ESTALVI dE TEMPS I dESPLAçAMENTS INNECESSARIS.

L’Atenció Primària vallcarca - Sant Gervasi us ofereix els resultats de les analítiques al vostre mòbil

Gràcies a aquest nou sistema de missatges de mòbil i accés a resultats de forma segura per internet, optimitzareu el temps i les visites al CAP

D’aquesta manera, ja no us caldrà acudir al

CAP a recollir els resultats. Podríem parlar,

doncs, d’una nova manera de comunicar-

nos amb el metge o metgessa si disposem

d’accés a mòbil i a internet.

A través d’un SMS o missatge de text a mò-

bil, podreu veure els resultats de les anàlisis

que estiguin indicades pel vostre metge o

professional d’infermeria, juntament amb el

seu informe.

Malalties com les que afecten la •

pròstata o la diabetis, que poden

interferir en les ereccions o bé fàr-

macs de diferents tipus, alcohol o

tabac que també hi interfereixen.

Altres malalties o fàrmacs que dismi-•

nueixen el desig sexual o libido.

La importància dels lubricants en les •

relacions sexuals per combatre les

molèsties de la sequedat vaginal, i

l’existència de fàrmacs per la impo-

tència, com la Viagra, que pot receptar

el metge si estan indicats.

L’ús de preservatius per prevenir in-•

feccions de transmissió sexual en cas

de tenir una nova parella sexual.

MÉs enLLÀ deL CoItLes relacions sexuals no només són aque-

lles que acaben en el coit o penetració, sinó

que les carícies, el petons i les abraçades

també són molt satisfactòries. Al llarg de

la vida cal adaptar-se als canvis normals de

l’envelliment, gaudint de l’afecte i la con-

fiança amb la persona que es té al costat,

La GEnt Gran practica sExE?

EL dIMARTS 3 dE MAIG I dINS LES ACTIVITATS dE LA xxII SETMANA dE LA GENT GRAN dE GRàCIA, VAM fER UNA TALLER SObRE SExUALITAT A LA bIbLIOTECA JAUME fUSTER, UbICAdA A LA PLAçA LESSEPS.

Durant el taller es van explicar els

canvis de la sexualitat que es pro-

dueixen amb l’envelliment del cos

i com les malalties i alguns medicaments

hi poden influenciar. Van assistir-hi més

d’un trentena de persones grans que van

exposar els seus dubtes i es va obrir un

animat col·loqui.

Alguns del temes que es van aclarir du-rant el taller són:

Els canvis fisiològics normals durant •

l’envelliment: en homes, ereccions

més lentes i menys mantingudes, i en

dones, sequedat vaginal.

i no cal avergonyir-se si en la maduresa es

troba una nova parella amb qui refer, des

de l’afecte, un nou tipus de sexualitat.

Malgrat que molts professionals sanitaris

encara no ens sentim prou còmodes quan

parlem d’aquests temes a la consulta, us

animem a consultar-nos qualsevol dubte

sobre la vostra sexualitat.

Amb els anys, la sexualitat canvia i el desig es fa carícia

Rosi CorralInfermera

Rosario JiménezMetgessa de família

Atenció Primària Vallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

participació DEL cap LEs HortEs aL conGrÉs DE sEausMillorant l’accessibilitat als serveis

Les constants dificultats de contacte

telefònic manifestades pels nostres

usuaris han impulsat l’ampliació de

les vies d’accés a la programació de visi-

ta i la millora de les existents, mitjançant

la creació d’adreces d’e-mail de contacte i

l’organització de tallers formatius per a l’ús

del servei Cita WEB, respectivament.

LA UNITAT D’ATENCIÓ A L’USUARI DEL CAP LES HORTES vA PRESENTAR UN PROJECTE DE MILLORA EN L’ACCESSIBILITAT A LA CITACIÓ DELS SERvEIS DEL CENTRE AL CONGRéS DE LA SOCIETAT ESPANYOLA D’ATENCIÓ A L’USUARI DE LA SANITAT (SEUS), QUE ES vA CELEBRAR A SARAGOSSA EL PASSAT 12 D’ABRIL.

Total d’usuaris del servei Cita WEb registrats des del 2009 fins al 2011.

Vies de citació/consulta al CAP Les hortes.

coM puc DEManar cita?http://www.capleshortes.cat

gestioncitascapleshortes@eappoblesec.com

Centre: c/ Nou de la Rambla,177 (planta baixa)

Tel.: 93 324 91 00

i si tinc DuBtEs En GEstions aDMinistrativEs?dudastramitescapleshortes@eappoblesec.com

taLLers ForMatIus CIta WeB/e-MaIL

QuÈ fEM?Són uns tallers formatius per aprendre a citar-

se en el nostre centre per internet i e-mail.

a Qui s’aDrEcEn?A qualsevol usuari del CAP Les Hortes que

tingui uns coneixements bàsics d’informàtica,

interessat a demanar cita a través de la nostra

web o de les adreces d’e-mail del centre.

on Es fan i Quan?Al centre cívic del barri: Plaça del Sortidor, 12.

Una sessió mensual i les properes previstes:

- 20/05/11, de 16.30 a 17.30 h

- 08/06/11, d’11.30 a 12.30 h

on EM puc apuntar?Al CAP Les Hortes (taulell, planta baixa) i al

Centre Cívic El Sortidor.

novEtats, DaDEs contactE, E-MaiLA la nostra WEB (apartat Serveis) trobareu

nous e-mails per contactar amb alguns dels

professionals de l’equip com:

-Treballadora social (Bàrbara Mills;

bmills@eappoblesec): us hi podeu adreçar si

necessiteu informació sobre gestions per a la

tramitació de sol·licituds de la Llei de la depen-

dència, la telealarma, la farmàcia gratuïta, la

pensió no contributiva, el certifcat de disminu-

ció, l’aparcament per a disminuïts, etc.

-Teràpia Manual: pbirlanga@eappoblesec.com

- Bústia de suggeriments electrònica:

capleshortesescolta@eappoblesec.com

Sandra Gonfaus, Sara Martínez i Lucía GarcíaUnitat d’Atenció a l’UsuariCAP Les Hortes

Ús deL serVeI CIta WeBDurant el mes de març del 2011 es va revisar la quantitat d’usuaris del servei Cita WEB i es

van valorar positivament els resultats obtinguts en el primer trimestre del 2011, període en el

qual havien fet servir aquest mitjà el mateix nombre d’usuaris que tot l’any 2009.

Percentatge d’usuaris amb més d’una visita que no s’hi presenten ni l’anul·len.

Alhora, vam valorar el percentatge d’usuaris amb més de dues visites demanades i que no s’hi van

presentar, per tal de millorar l’ús dels serveis del centre i reduir les demores per obtenir una visita.

Amb motiu d’apropar aquestes eines als nostres

usuaris, vam posar en marxa uns tallers forma-

tius, especialment, per donar a conèixer les vies

de citació / modificació / anul·lació de cites, al-

hora que les vies de consulta relacionades amb

els tràmits administratius del centre.

MacBook

3.025 persones Entre 2 i 4 visites

430 persones Entre 5 i 9 visites

34 persones Entre 10 i 14 visites

8 persones Entre 15 i 20 visites

2 persones >20 visites

Usuaris no presentats que no van anul·lar cites (any 2010).

El cas potser més greu és el del Servei de Gine-

cologia. El 14% de les visites programades amb

el ginecòleg del centre no van tenir lloc (1.241).

Aquest fet genera que creixi en dies l’espera per

visitar-se amb el professional sol·licitat, cosa

que a la vegada contribueix a provocar que més

persones se n’oblidin.

Per aquest motiu, si voleu ajudar-nos a millorar

l’atenció, generar més visites i disminuir els dies

de demora per visitar-se amb el professionals

del centre: anul·leu la visita si no podeu venir!

Han sortit molts projectes: els grups de tro-

bada de dones, el projecte “Baixem al carrer”,

el grup d’acompanyament a la gent gran, el

teatre social, el mercat d’intercanvi “Mercadi-

llo solidari”, el “Fem un cafè”, el “Replà”, els

concursos de balcons per la festa major, el

programa interescolar de bàsquet... Les

activitats que durant aquests cinc

anys ha desenvolupat el

Pla Comunitari Poble-sec

han contribuït de mane-

ra decidida a “fer barri”.

Potser ja heu tingut la sort de co-

nèixer i fins i tot de participar d’una

manera o d’una altra en aquest pla. Si no

fos així, quedeu convidats a participar-hi

de la manera que cregueu més convenient,

prenent part en alguna activitat o fins i tot en

alguna comissió.

partICIpeu-HI!La participació dels veïns és molt

important per donar forma a tot

aquest gran projecte.

EL pLa coMunitari DE poBLE-sEc està d’aniversari

GràciEs pEr anuL·Lar La visita si no poDEu vEnir!

L’ANY 2006 ES vA INICIAR AQUESTA GRAN AvENTURA DEL PLA COMUNITARI. ENGUANY ARRIBA AL SEU CINQUÈ ANIvERSARI I PER CELEBRAR-HO ES vA ORGANITzAR UNA GRAN FESTA QUE vA TENIR LLOC EL 7 DE MAIG.

TOTS ELS PROFESSIONALS DEL CAP LES HORTES DONEM LES GRÀCIES A LES 6.243 PERSONES QUE vAN ANUL·LAR 10.810 vISITES DURANT EL 2010.

Són molts anys de feina: coneixences,

reunions, grups, activitats, articles, di-

nàmiques... tot organitzat des de les sis

comissions que hi treballen (gent gran, salut,

sociolaboral, convivència i coneixement

mutu, infància i joventut).

S’ha creat tota una xarxa de perso-

nes i entitats amb l’objectiu de

desencadenar un procés

de modificació, millora

i identitat en el barri, i

de poder incrementar la

qualitat de vida de la ciutadania.

eLeVada partICIpaCIÓLa participació i implicació de la major

quantitat i diversitat de gent del barri és la

clau del Pla Comunitari Poble-sec. El treball

s’estructura a través de les comissions d’in-

terès dins la quotidianitat del barri i en elles

s’integren des de professionals de les àre-

es socials o sanitàries a veïns del barri amb

inquietuds o provinents del teixit associatiu

del Poble-sec.

Aquesta xifra contrasta amb el total

de visites absents al llarg del 2010. Van

faltar a les visites programades al CAP

Les Hortes un total de 15.836 usuaris. Això su-

posa un 9% del total de visites.

Per blocs de visites, destaca per sobre de tot

que van faltar 6.505 persones a les visites con-

certades amb el metge de família, que suposa

un 8% del total. Aquest nombre de visites fa-

llides equival a un metge més visitant al centre

cada dia.

GIneCoLoGIa, eL Cas MÉs GreuDarrera d’aquest grup de professionals en des-

taca el total de visites que van faltar a les cites

concertades amb infermeria (2.982 visites), que

és un 7% del conjunt de visites.

Les activitats que durant aquests 5 anys ha desenvolupat el Pla Comunitari Poble-sec han contribuït de manera decidida a ‘‘fer barri’’

Si no s’anul·len les visites, augmenten els dies d’espera

Xavi Cortès i Mònica CollCAP Les Hortes

Daniel LucenaInfermer

CAP Les Hortes

Per a més informació us podeu dirigir a: Casal

Concòrdia, c/concòrdia, 33, tel. 93 324 85 38

o www.pcpoble-sec.org o contactar a través

de placomunitaripoblesec@yahoo.es.

Esperem que hàgiu participat tots i totes

d’aquest gran viatge que es va fer pel Poble-

sec el 7 de maig, i si no és així... us animem a

afegir-vos hi ara.

El passat dia 10 de març l’IIB Sant Pau,

del qual l’EAP Sardenya forma part, ha

estat acreditat pel Ministeri de Ciència i

Innovació, a través de l’Instituto de Salud Carlos III,

com a Institut d’Investigació Sanitària. L’acreditació

comporta per a l’EAP Sardenya integrar-se en una

xarxa d’instituts d’investigació vinculats al Sistema

Nacional de Salut, i un reconeixement extern de

l’excel·lència de la seva recerca.

L’institut D’invEstiGació BioMÈDica sant pau (iiB sant pau), acreditat com a Institut d’Investigació Sanitària

A l’IIB Sant Pau convergeixen els esforços de deu entitats per efectuar investigacions d’alt nivell

Les investigacions de l’IIB Sant Pau estan enfocades a millorar la qualitat de vida del ciutadà

L’acreditació comporta per a l’EAP Sardenya

un reconeixement extern de

l’excel·lència de la seva recerca

-Malalties hematològiques i oncològiques

-Malalties neurològiques, mentals i l’envelliment

-Urologia, nefrologia i cirurgia experimental

-Epidemiologia, Salut Pública i Serveis Sanitaris

-Bases moleculars, genòmiques, cel·lulars i

cineticodinàmiques de les malalties i el seu

tractament

Els membres que formen part de l’IIB Sant •

Pau són la Fundació Privada Hospital de

L’IIB Sant Pau és un centre on •

convergeixen els esforços de deu entitats

per efectuar investigacions d’alt nivell,

orientades a millorar la qualitat de vida

del ciutadà.

Les set àrees temàtiques de recerca de l’IIB •

Sant Pau són:

-Malalties cardiovasculars

-Malalties genètiques, metabòliques i inflamatòries

la Santa Creu i Sant Pau, la Universitat

Autònoma de Barcelona, l’Institut Català

de Ciències Cardiovasculars, la Fundació

Puigvert, el Banc de Sang i Teixits, el Centro

Cochrane Iberoamericà, l’Equip d’Atenció

Primària Sardenya, l’Agència de Salut

Pública de Barcelona i l’Institut de Recerca

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

reCerCa transLaCIonaLLa integració d’aquestes institucions implica

un gran salt qualitatiu per impulsar projectes

de l’anomenada recerca translacional, que

accelera l’aplicació dels descobriments de la

investigació bàsica a la pràctica clínica, és a

dir, a la cura del pacient.

Els beneficis més tangibles d’aquesta activitat

són l’aplicació de la tecnologia a la sanitat i la

divulgació científica d’aquests coneixements. A

més, aquesta infraestructura genera nous llocs

de treball i potencia Catalunya com una marca

pròpia en el terreny de la recerca biomèdica.

El Dr. Jaume Kulisevsky, director de l’IIB Sant Pau, i el Dr. Carlos Brotons, coordinador de la Unitat de

Recerca EAP Sardenya.

Dr. Carlos BrotonsUnitat de Recerca EAP SardenyaMembre de la comissió executiva de l’IIB Sant PauWeb: www.iibsantpau.cat

nou servei d’odontologiaiMpLants pEr a totHoM

Així doncs, ens hem proposat oferir trac-

tament amb implants a les persones

que no tinguin dents a un preu com-

petitiu, per millorar la masticació, la fonació i

l’estètica.

sItuaCIons prÈVIes aL traCtaMent

La persona pot ser desdentada totalment o

parcialment, portadora de les seva dentadura o

voler fer-se’n una de nova.

El Servei d’Odontologia de l’EAP Sardenya, en la seva inquietud per donar una millor qualitat de vida a les persones, ha signat un acord amb Nobel Biocare, una empresa innovadora i reconeguda mundialment per la seva trajectòria científica.

Berta AgustíOdontòlogaEAP Sardenya

B. Amovible. Adaptada a la dentadura, es pot

treure i posar per netejar-la.

El tractament amb implants consta de qua-

tre fases:

Diagnòstic i estudi: 1. necessitem models

d’estudi com ara Raigs x, TAC, història

mèdica i odontològica; un cop recolli-

des totes les dades proposarem un pla

de tractament.

Cirurgia: 2. el cirurgià col·locarà el implants,

i adaptarà la pròtesi provisional.

Protètica: 3. es prenen models de nou per

adaptar la pròtesi.

Manteniment:4. cal anar a fer un mante-

niment de la pròtesi amb la freqüència

indicada, i una acurada neteja diària dels

implants.

prEGuntEs frEQüEnts QuÈ És un IMpLant?

Un implant és un objecte

artificial que reemplaça

una part absent del nostre

cos. Els implants dentals

substitueixen les arrels de

les dents, i a sobre de l’im-

plant es col·loca la pròtesi

adequada a cada pacient,

amb la finalitat de tenir

dents fixes. Actualment hi ha diferents

marques d’implants, però totes han d’es-

tar homologades amb el segell de la CE,

i dur un codi de barres que l’odontòleg/a

haurà d’entregar al pacient quan finalitzi

el tractament.

totes Les persones toLeren eLs IM-

pLants?

Les tècniques habituals ben aplicades

ens donen un percentatge d’èxit en el

maxil·lar superior del 95% i en el maxil-

lar inferior del 97%. Les possibilitats de

fracàs són més elevades en els pacients

fumadors, i en les zones de molars. És

aconsellable controlar l’hàbit tabàquic

abans de col·locar els implants.

Quan l’implant no s’integra correcta-

ment, es retira i se’n col·loca un de nou

sense cap cost addicional.

Quant de teMps duren eLs IMpLants?

Amb els avenços actuals i una tècnica qui-

rúrgica curosa, juntament amb una bona

higiene dental diària, es pot preveure que

la majoria durin indefinidament. Així ma-

teix, com qualsevol altra restauració den-

tal, a la llarga poden aparèixer defectes i

caldrà reposar la peça.

Fa MaL La CIrurGIa?

La cirurgia es realitza amb una delicada

anestèsia local, en ocasions acompanya-

da de sedació, i així s’evita el dolor du-

rant la intervenció. Durant el postopera-

tori es prenen fàrmacs que controlen la

inflamació i el dolor.

tenIM dues soLuCIons possIBLes:

A. Fixa: vol dir que les dents queden adherides

DifErÈnciEs EntrE prÒtEsis

fIxA

Bona retenció•

No és necessari portar-la de nit•

Es neteja fàcilment•

L’ancoratge també es neteja fàcilment•

La inserció és possible en la majoria de •

persones

AMOVIbLE

És semblant a les dents naturals•

El raspallat requereix certa pràctica•

No sempre es pot col·locar•

a la boca i no cal treure-les, des del primer

moment l’usuari portarà dents fixes.

nòstic comunitari, és a dir, recullen la situ-

ació actual del barri a partir de grups focals

de pacients i amb dades de salut i demogrà-

fiques. L’objectiu és poder arribar a prioritzar

activitats rellevants.

Us esperem el diumenge 5 de juny de 9.30 a 13.30h al passeig de la Generalitat

vinE a La fEsta DE La saLut

SI ET PREOCUPA LA TEvA SALUT I T’AGRADA RELACIONAR-TE AMB ELS ALTRES, NO ET POTS PERDRE LA FESTA DE LA SALUT D’AQUEST ANY. T’HI ESPEREM!

dIVersos LeMesEn aquesta edició no tindrem un lema únic

com havia passat en anys anteriors, sinó que

volem aprofundir aspectes de celebracions

passades (estils de vida saludables, salut bu-

codental, etc.) i altres temes rellevants al llarg

de la vida de les persones. Precisament per

aquest motiu, hi haurà diferents carpes: de

nens (es prioritza el treball sobre la seguretat

en general i la salut bucodental), d’adults (en-

focat a la promoció d’un estil de vida saluble

amb dieta, exercici...), de dones (taller d’an-

ticoncepció i violència de gènere) i de gent

gran (prevenció de caigudes).

La festa promocionarà un enfocament de la salut orientat a l’autocura, un objectiu primordial per al nostre centre

Tot està a punt per celebrar la Festa de la

Salut d’aquest any, que tindrà lloc el pro-

per diumenge 5 de juny de 9h a 13.30h.

Es tracta d’una bona oportunitat per sortir del

CAP i establir una relació diferent entre usuaris

i professionals, així com per promocionar un

enfocament de la salut orientat a l’autocura, un

objectiu primordial per al nostre centre. La fes-

ta també servirà perquè ens acosteu els vostres

interessos i suggeriments respecte de la salut i

les vostres expectatives.

A diferència de les altres edicions, en aquesta

ocasió hem canviat d’ubicació i ens instal·larem

al passeig de la Generalitat, a la cantonada

A banda d’aquestes activitats, s’han organitzat

també partits de futbol a la pista, oberts a tots

els usuaris del CAP. Altres actes que tindran lloc

són un esmorzar saludable per a tothom i una

festa de cloenda amb batuka. L’organització

d’aquesta diada va a càrrec del CAP El Remei,

amb la col·laboració de la tècnica del Pla de

Desenvolupament Comunitari (PDC), la Unió de

Comerciants del Remei (UCRE), l’associació de

veïns i diferentes entitats de la ciutat.

dIaGnòstIC CoMunItarIAlguns integrants de la comissió del nostre

centre estan treballant en l’anomenat diag-

amb el carrer Bisbe Strauch. D’aquesta mane-

ra, estarem en ple mercat de diumenge amb la

voluntat d’aconseguir la màxima interacció i

participació de tots els veïns del barri.

L’any passat vam ballar ‘country’, enguany, ‘batuka’.

Aquest any repetim un esmorzar saludable.

L’equip del CAP va jugar l’any passat amb molt

d’esforç i il·lusió.

Els més petits gaudiran aquest any d’un espectacle de titelles.

De nou, potenciem la importàn-cia de la salut bucodental.

HORARIS DE METGE, INFERMERA D’ADULTS, PEDIATRE I INFERMERA DE NENS

Dr. Jordi Casanovas (metge de família)

Dilluns, dijous i divendres de 9 a 12h. Dimarts i dimecres de 17 a 20h.

Judit Canudas(infermera)

Dilluns, dimecres i dijous de 9 a 12h. Dimarts de 18 a 20h i divendres de 15.30 a 18h. Dimecres de 8 a 9: anàlisis de sang i reco-llides de mostres.

Dr. Sami Abdul-Jawad(pediatre)

Dijous de 12.30 a 14h.

Gemma Armengol(infermera de Pediatria)

Dijous de 12.30 a 13.30h.

EL nou consuLtoriDE santa EuLàLia, a pLE rEnDiMEntEL NOU CONSULTORI DE SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER, INAUGURAT FA UNS MESOS, JA FUNCIONA A PLE RENDIMENT. DISPOSA DE CONSULTES MéS GRANS I AGRADABLES, UN ESPAI MOLT MILLORAT I UN ENTORN PRIvILEGIAT.

Després de molts anys visitant a l’antic

consultori, conegut per molta gent

com “cal metge”, aquest any s’ha fet

el canvi tan desitjat per la població de San-

ta Eulàlia de Riuprimer i Muntanyola i pels

professionals de l’EAP Vic que es desplacen a

visitar al municipi.

Fa uns mesos que es va inaugurar, i el nou

consultori ja funciona a ple rendiment. Con-

Amb les noves instal·lacions, es manté intacta la relació de confiança entre professional i pacient

Per demanar hora cal trucar al telèfon del CAP El Remei 93 883 34 43 o bé es pot fer des de la web www.eapvic.org

per concertar citaPer demanar hora cal trucar al telèfon del

CAP El Remei 93 883 34 43 o bé es pot fer

des de la web www.eapvic.org. Per urgències

i fora de l’horari de consultoria es pot trucar

també al CAP de dilluns a divendres de 8 a

21h i dissabtes de 8 a 15h. Fora d’aquest ho-

rari cal adreçar-se a Urgències de l’Hospital

General de Vic o trucar al 061. El nou consul-

tori de Santa Eulàlia està situat al carrer del

Sol, cantondada amb l’avinguda Osona.

sultes més grans, un espai molt millorat i un

entorn privilegiat fan que la no sempre desit-

jada visita al metge i/o infermera es faci més

agradable. Amb les noves instal·lacions, però,

s’ha mantingut intacta la proximitat i confi-

ança que sempre hi ha hagut entre professi-

onal sanitari i pacient, ja que el professional

segueix dispensant el mateix tracte amical a

l’usuari que acut a la visita.

El Dr. Jordi Casanovas i la infermera Judit Canudas.

Les instal·lacions del nou centre són més grans i agradables i es troben en un entorn privilegiat.

El centre disposa de servei de Pediatria i Infermeria per als més petits.

El CAP continua fomentant una relació de confiança entre professional i pacient.

El Dr. Sami Abdul-Jaward visita els dijous.

El Dr. Sami acomiadant-se d’un nen quan s’ha acabat la visita.

L’equip de Pediatria amb el Dr. Sami Abdul-Jawad i la infermera Gemma Armengol.

Jubilar-se és un fet que marca un punt

d’inflexió en la vida de les persones. Ara

bé, la jubilació només fa referència al món

laboral, i no a una jubilació de la vida. El de-

senvolupament personal continua. I ho fa amb

un avantatge: l’augment del temps de lleure.

L’oferta d’activitats lúdiques per a gent gran

és molt àmplia i diversa. N’hi ha per a tots els

gustos. Només cal fer el primer pas: posar-se

en contacte amb l’ajuntament, centre cívic, as-

sociació de gent gran o casal més proper.

Hi ha diverses modalitats de recreació: activi-

tats artístiques i culturals, esportives, forma-

tives, ambientals, comunitàries, terapèutiques

i de voluntariat. Totes aporten recursos que

GEnt Gran, GEnt activaLES ACTIvITATS LÚDIQUES GENEREN MÚLTIPLES BENEFICIS A LES PERSONES DE LA TERCERA EDAT. DES DE DIFERENTS INSTITUCIONS, S’ORGANITzEN NOMBROSES PROPOSTES LÚDIQUES I FORMATIvES. APRENDRE I PASSAR-HO Bé NO Té EDAT!

Amb els tallers s’ofereix una ocupació saludable del temps lliure de les persones grans

Gent gran

La univErsitat DE L’ExpEriÈnciaQui diu que la universitat només és per a la gent jove? En general, s’acostuma a relacionar la

universitat amb una etapa concreta de la vida, en la qual la formació va encaminada a la

recerca de feina. Ara bé, alguns centres d’educació superior han impulsat un nou projecte

que vol reforçar el compromís de la universitat

amb totes les persones que integren la societat:

la Universitat de l’Experiència.

La Universitat de Barcelona és un dels centres

que està duent a terme aquesta iniciativa, des

de fa poc temps. El projecte posa a disposició

de totes les persones majors de 55 anys una

oferta de programes universitaris estructurats en un any acadèmic o en dos, que ofereixen

ensenyament aprofundit en informació i documentació, llengües i literatures, pedagogia i

societat o psicologia.

Continuar aprenentQuan s’acaba el curs, els alumnes reben un certificat d’assistència. Tanmateix, per a la

majoria de les persones inscrites en aquest innovador programa, més que l’obtenció del

títol dels estudis que han cursat, tenen com a principal motivació les ganes de conèixer,

entendre, en definitiva, de continuar aprenent.

En aquesta universitat hi ha activitats per triar i remenar. Totes reforcen una realitat, que la gent

gran cada cop és més activa i vol aprofitar el seu temps lliure, enfront d’alguns tòpics que vincu-

len aquesta època vital amb malalties i actituds passives.

milloren la salut i el benestar en la tercera

edat, ja que serveixen com instruments per al

creixement personal i la integració en la vida

comunitària. El seu objectiu és satisfer les in-

quietuds, així com fomentar la curiositat cap a

Les activitats formatives i lúdiques aporten eines que milloren la qualitat de vida de la gent gran i fomenten un envelliment actiu

Els tallers més comuns dirigits a aquesta franja de la població són els de creativitat, psicomotricitat, memòria i informàtica

tota mena d’activitats. El propòsit d’aquests

tallers és oferir una ocupació saludable del

temps lliure de les persones a la tercera edat.

Es treballa per millorar la seva autosuficièn-

cia, alhora que es consoliden espais de rela-

ció social per a la gent gran.

A més a més, també es duen a terme activitats

d’animació sociocultural i dinamització com,

per exemple, xerrades de temes diversos, tallers

artístics, de manualitats, de dansa, de riure, de

relaxació o d’esport. Totes aquestes activitats

van adreçades a afavorir la participació i la so-

cialització de la gent amb el seu entorn.

Generalment, l’oferta dels tallers és de caràcter

trimestral, encara que hi ha activitats que estan

plantejades de forma anual i duren nou mesos.

nous interessos; potenciar la creativitat, man-

tenir un funcionament psicomotriu adequat,

l’equilibri i la flexibilitat; augmentar l’autoes-

tima i l’autonomia, i fomentar la comunicació

amb l’establiment de relacions interpersonals i

noves xarxes socials.

taLLers a La CartaActualment, molts ajuntaments compten

amb el suport de programes de dinamització

de gent gran, encarregats de posar en marxa

tallers de diferents temàtiques a preus re-

duïts i accessibles. D’altra banda, en molts

municipis o barris hi ha centres cívics, casals

i associacions de gent gran que organitzen

La Universitat de l’Experiència obre les portes a les persones majors de 55 anys

Actualment, moltes parelles recorren a

intervencions quirúrgiques com la lli-

gadura de trompes i la vasectomia per

evitar tenir més embarassos. Aquests mètodes

contraceptius s’han de considerar com a irrever-

sibles, i cal tenir en compte que no protegeixen

de les malalties de transmissió sexual. Són espe-

cialment indicats si la dona pateix malalties

que contraindiquin l’embaràs, quan existeix

una impossibilitat d’utilitzar mètodes an-

ticonceptius reversibles per intolerància o

quan la dona té una edat avançada.

Optar per un d’aquests mètodes és una decisió

que generalment es pren en parella, però que

afecta a títol individual.

La VaseCtoMIaLa vasectomia consisteix a seccionar i segellar els

conductes deferents de l’home, que transporten

els espermatozous del testicle a l’exterior. Així,

s’interromp la trajectòria dels espermatozous des

dels testicles fins al penis.

El testicle d’un home vasectomitzat segueix

generant espermatozous, que queden bloque-

jats on s’ha fet la intervenció. Amb el temps,

La parella

Doctor, què em recomana?LLiGaDura DE troMpEs

vs. vasEctoMiaLA LLIGADURA DE TROMPES

I LA vASECTOMIA SÓN TÈCNIQUES QUIRÚRGIQUES DE CONTRACEPCIÓ. CAP DE LES DUES AFECTA LA RESPOSTA SEXUAL. ARA Bé, MENTRE

LA vASECTOMIA REQUEREIX UNA CIRURGIA MENOR I DE BAIX RISC, LA LLIGADURA

DE TROMPES éS UN PROCEDIMENT MéS COMPLEX

I AMB MAJORS RISCOS.

Ser pares

QuIn aspeCte tÉ?Són unes escames groguenques o blanquinoses,

d’aspecte greixós, que apareixen adherides al

cuir cabellut i que es poden estendre al front,

celles i part posterior de les orelles.

És perILLosa?És una afecció lleu i molt comuna. No s’enco-

mana ni és causada per una mala higiene; tam-

poc és una al·lèrgia.

per QuÈ es produeIx?Malgrat el seu nom, no té cap relació amb la llet,

sinó que es tracta d’un trastorn de la pell que es

denomina dermatitis seborreica.

QuIna durada tÉ?Sol desaparèixer a les poques setmanes o mesos

de vida, encara que alguns nens la presenten

fins als 2 o 3 anys.

QuIns síMptoMes dÓna?Es tracta més aviat d’un problema estètic que

no sol donar molèsties, encara que a vegades

pot picar. Si el nen es rasca es pot produir una

La crosta làctia sol desaparèixer al cap de poques setmanes o mesos de vida del nadó

La crosta làctia és més aviat un problema estètic, que no sol donar molèsties, tot i que pot causar picor

La crosta LàctiaL’ANOMENADA CROSTA LÀCTIA SÓN UNES PETITES CROSTES QUE APAREIXEN AL CAP DEL NADÓ DURANT ELS PRIMERS MESOS DE vIDA.

Equip de Pediatria

EAP Vallcarca - Sant Gervasi

aquests espermatozous moren i són reabsor-

bits. El líquid seminal és menys espès, però

la quantitat és pràcticament igual, perquè la

majoria de semen es produeix a les vesícules

seminals i a la pròstata, que no es veuen afec-

tades per la intervenció quirúrgica.

Es tracta d’una tècnica senzilla i ambulatòria.

S’utilitza anestèsia local i no comporta grans ris-

cos. S’aconsella fer una anàlisi de semen al cap de

dos o tres mesos de la intervenció per comprovar

la fiabilitat d’aquest mètode.

La LLIGadura de troMpesLa lligadura de trompes consisteix a tallar i

segellar els extrems de les trompes de Fal·lopi

de la dona. D’aquesta manera s’impedeix que

els espermatozous arribin fins a la trompa i

que l’òvul vagi a l’úter.

Es pot practicar mitjançant cirurgia tradicional

o laparoscòpia, i s’utilitza anestèsia general o

epidural. Aquesta intervenció és més complicada

que la vasectomia: requereix més precaucions i

cures, perquè hi ha més risc d’infecció o sagnat

intern o al lloc de la incisió.

Cal considerar la vasectomia i la lligadura de

trompes com a procediments de contracepció

irreversibles. Encara que existeixen tècniques

quirúrgiques per recanalitzar els conductes i re-

cuperar la fertilitat, aquestes són complexes i el

seu èxit depèn de molts factors.

A través d’aquestes dues tècniques es pretén anul-

lar la funció reproductora de manera permanent,

fet que a vegades pot causar efectes secundaris

psicològics. Per aquest motiu, abans de prendre una

decisió, és aconsellable estudiar la qüestió en pro-

funditat i parlar-ne amb el metge.

Pel seu caràcter permanent, tots dos mètodes estan indicats en persones que ja han tingut fills i que no en volen més

Ni la vasectomia ni la lligadura de trompes alteren el procés hormonal i, per tant, no interfereixen en la resposta sexual

inflamació addicional i aparèixer erosions a la

pell que tenen el risc d’infectar-se o sagnar.

També pot haver-hi caiguda dels cabells de la

zona, que es transitòria.

QuIn traCtaMent reQuereIx?El tractament consisteix en mesures higièniques:

R• entar el cabell diàriament amb un xam-

pú suau o especial per a crosta làctia.

F• er servir cremes hidratants per a la pell.

En els casos rebels pot ser necessari l’ús de que-

ratolítics, que són unes substàncies que ajuden

a desfer les crostes. També poden ser útils els

corticoides i els antifúngics.

Fa FaLta aLGuna Cosa MÉs?Sí. És imprescindible una revisió mèdica

prèvia. No li demaneu al vostre metge de

família! Es necessari que la faci un met-

ge amb coneixements de medicina

subaquàtica, que pugui interpretar

les vostres possibles limitacions en

un ambient amb increment de pressió com és la

immersió. Per exemple, pacients amb epilèpsia,

pneumotòrax espontani o trastorns

psiquiàtrics greus no podran bussejar

mai; pacients amb otitis o sinusitis

no podran bussejar temporalment,

però un pacient asmàtic compen-

sat i un paraplègic adaptat, sí. La

revisió hauria d’incloure una his-

tòria clínica, una exploració físi-

ca, un electrocardiograma i una

espirometria forçada, per descar-

tar qualsevol possible procés potenci-

alment perillós durant la immersió.

és imprescindible una revisió mèdica prèvia a càrrec d’un professional amb coneixements de medicina subaquàtica

Salut

GAUDIR DE LES NOMBROSES ESPÈCIES I HÀBITATS QUE TROBEM EN MARS I OCEANS éS UN PLAER GRÀCIES AL BUSSEIG RECREATIU, UN ESPORT EN GENERAL SEGUR, PERò QUE REQUEREIX UNA SÈRIE DE CONEIXEMENTS I UNA BONA PREPARACIÓ.

EL BussEiG rEcrEatiu

HI Ha rIsC?Com tota activitat

esportiva, no està

exempta d’accidents.

Entre els més generals

destaquem: la hipotèr-

mia per manca de pro-

tecció, accidents per impacte (una caiguda

amb l’equip al vaixell) i lesions per éssers vius

marins (mossegades, cremades o

punxades per imprudència humana).

Entre els accidents disbàrics (per varia-

ció de la pressió) destaquem:

• Lesions en estructures aèries del

nostre cos per ascendir o descendir

massa de pressa: barotraumatisme

timpànic, sinusal i pulmonar.

• Malaltia descompressiva: el ni-

trogen que respirem de l’aire s’acu-

mula en els nostres teixits durant la

immersió i cal respectar unes pautes per dei-

xar que s’elimini.

• Per efecte tòxic dels gasos: tant l’oxigen

com el nitrogen poden ser tòxics per al cer-

vell segons la profunditat. També

pot haver-hi una intoxicació per

respirar un aire contaminat (un

cilindre carregat amb gasos de-

fectuosos).

• Accidents mecànics: defectes

en l’equip de busseig.

QuÈ Fa FaLta per Bussejar ?El busseig recreatiu amb escafandre, en

general, és un esport segur. És neces-

sari, però, adquirir uns coneixements

teòrics i pràctics mitjançant un curs que

imparteixen organitzacions reconegudes

oficialment. Tot i que varia depenent de les or-

ganitzacions, en general hi ha tres titulacions

(nivell 1, 2 i 3) que permeten anar adquirint

més habilitats.

El busseig recreatiu amb escafandre, en general, és un esport segur

per QuÈ BusseGeM?La terra està coberta en un 70% per aigua, i

els mars i oceans són la llar d’un impressio-

nant nombre d’espècies i hàbitats diversos.

No és estrany, doncs, que ens sentim atrets

per explorar el món subaquàtic.

Existeixen diferents tipus de busseig, ja sigui

busseig recreatiu en un escull de corall

al Pacífic, busseig tècnic en les coves

de yucatán, busseig comercial en una

planta petrolífera o busseig científic

en un jaciment arqueològic a Alexandria.

Per a la majoria de nosaltres l’experiència es

limitarà a l’activitat de busseig recreatiu amb

escafandre, però no fa falta anar tan lluny...

Aquí, en el nostre litoral català, tenim una

impressionant reserva marina (Les Medes),

praderies de posidònia (herbes aquàtiques),

pecis (vaixells enfonsats), muntanyes sub-

aquàtiques, cavernes…

QuÈ passa sota L’aIGua?Les condicions ambientals sota l’aigua són

adverses per als humans: manca d’aire, aug-

ment de la pressió, disminució de la tempera-

tura, increment de la densitat, alteració en la

propagació del so i la llum...

L’equip de busseig permet adaptar el nostre

organisme a aquest ambient:

• Per poder respirar s’utilitza un cilindre on

va l’aire que necessitarem.

• Dintre l’aigua és més di-

fícil moure’s que a

l’exterior. L’armilla

permet, mitjançant

el seu inflat/desinflat, ascendir i des-

cendir sense problemes. Les aletes s’adapten

als peus i permeten que el bussejador es mo-

gui amb facilitat.

• Per pal·liar la pèrdua de calor i evitar frecs

accidentals són necessaris vestits protectors,

habitualment de neoprè.

• Sota l’aigua hi veiem borrós. La màscara crea

una capa d’aire que evita aquesta distorsió.

• L’augment de pressió ve condicionat pel

pes de l’aigua. A més profunditat, més pres-

sió, i això condicionarà tant el funcionament

de l’equip com el nostre cos.

Dr. Lluís Parra HorraMetge de família

Atenció Primària Vallcarca - Sant Gervasi

Sota l’aIgUa reSpIrem el

mateIx aIre qUe a la SUperFícIe (21%

D’oxIgen I 79% De nItrogen)

tu preguntes, nosaLtrEs rEsponEM

Viure jove

PREGUNTA AL NOSTRE CONSULTORI TOT ALLò QUE SEMPRE HAS vOLGUT SABER SOBRE SALUT I MAI NO T’HAS ATREvIT A DEMANAR.

Em vull fer un tatuatge, però no

tinc clar en quina part del cos. hi

ha zones on pot resultar més peri-

llós tatuar-se?

Es recomana no tatuar-se la columna

vertebral, la cara ni el cap. Cal tenir pre-

sent que els tatuatges són permanents i

és molt important tenir clar a quina part

del cos es volen fer perquè posteriorment

poden afectar la salut. Per exemple, si

mai et fan una intervenció a la zona ta-

tuada, la tinta pot penetrar a la ferida i

esdevenir un focus de contaminació. Per

aquest mateix motiu, tampoc és aconse-

llable fer-se tatuatges en parts del cos

on hi hagi lesions o ferides. Podeu trobar

més informació a la web de l’Associació

Espanyola de Pediatria: www.aeped.es

El telèfon mòbil pot crear addicció? L’ús del telèfon mòbil pot generar depen-dència. Les persones que es consideren addictes presenten un estat d’alerta con-tinu cap a qualsevol senyal provinent del seu mòbil. D’aquí, es genera una necessitat quasi compulsiva i incontrolada de consul-tar constantment l’aparell.

Els experts han detectat en alguns usuaris de mòbil símptomes com agressivitat, mal humor, aïllament i/o abandonament dels estudis i de l’entorn social. També apun-ten que una de cada mil persones pateix aquesta addicció. Els adolescents i els joves són els més afectats. De fet, l’edat d’inici és molt baixa, a 12 anys. Les principals causes són, d’una banda, el fàcil accés per utilitzar el mòbil i, de l’altra, el fet de no haver-hi un efecte rebuig per part de la societat a aquest tipus d’afecció.

Si encara no he tingut relacions sexuals, he de visitar-me igualment al ginecòleg?Encara que no hagis tingut relacions se-xuals és convenient visitar un ginecòleg, especialment si tens molèsties, experimen-tes canvis en el cicle menstrual o si notes alguna cosa fora del normal. Així, en el cas d’una possible malaltia, es pot fer una de-tecció precoç.D’altra banda, s’aconsella consultar el personal sanitari si es tenen dubtes o preguntes que es vulguin plantejar. Els professionals són una bona font d’infor-mació i assessorament sobre sexualitat i anticoncepció. Una altra via de consulta molt recomanable són els centres joves d’anticoncepció i sexualitat (CJAS). Podeu trobar més informació a: www.sexejoves.gencat.cat

piscinEs, entreteniment segur!

QUAN ARRIBA EL BON TEMPS, LES ACTIvITATS A L’AIRE LLIURE AUGMENTEN, ENTRE ELLES, L’ÚS DE LES PISCINES PARTICULARS. PER PREvENIR POSSIBLES ACCIDENTS I PROBLEMES AMB LA vISTA, L’OïDA O LA PELL, CAL PRENDRE UNA SÈRIE DE PRECAUCIONS QUE PERMETRAN A

TOTA LA FAMíLIA I AMICS GAUDIR-NE PLENAMENT.

Amb la calor, les piscines es convertei-

xen en una gran font d’entreteniment.

Ara bé, poden ser espais amb riscos,

sobretot, per als més petits. Per gaudir-ne i

evitar possibles problemes, cal tenir en comp-

te unes mesures de seguretat i prendre les

precaucions higienicosanitàries necessàries.

preVenCIÓ deLs eFeCtes deL CLor El clor, que s’utilitza per desinfectar les piscines,

malmet la pell, el cabell, les ungles i les mucoses.

Així doncs, cal dutxar-se després del bany per

ajudar a fer desaparèixer agents que poden ser

infecciosos. El clor també afecta el mantell gras

protector que manté la pell hidratada, elàstica i

protegida de microbis. Així, després de la dutxa,

s’aconsella aplicar-se cremes hidratants per

restaurar aquest escut cutani.

El clor pot irritar les mucoses, com les del nas i

els ulls. Per evitar problemes amb la vista, es re-

comana utilitzar ulleres de natació per submer-

gir el cap dins l’aigua. L’oïda també pot resultar

afectada. Per protegir-la de possibles otitis,

s’aconsella utilitzar taps de cotó o de goma i,

un cop fora la piscina, assecar delicadament els

conductes auditius.

El cabell normal es resseca i el tenyit s’oxi-

da i es decolora. Abans d’anar a la piscina,

es recomana protegir-lo amb mascaretes

hidratants específiques per a cada tipus de

cabell. Rentar-se’l quan se surt de la piscina

ajuda a eliminar els residus de clor.

Finalment, no s’ha d’oblidar d’utilitzar un bon

fotoprotector i recordar que cal aplicar-se’l de

nou al sortir de la piscina. Per protegir-se del

sol, també s’aconsella l’ús de gorra i samarreta,

especialment per als més petits. D’altra banda,

per prevenir infeccions als peus, cal fer servir

xancletes a la zona de la piscina i assecar-se bé

els espais interdigitals després del bany.

preCauCIÓ aMB eLs nens Amb els nens cal extremar les precaucions. L’ús

de tanques protectores al voltant de la piscina

ajuda a evitar l’accés dels nens i les caigudes

accidentals. Els menuts que no saben nedar

han de portar un dispositiu (armilla salvavides

o “bombolleta”) adaptat a la seva edat i homo-

logat per la Unió Europea, que afavoreixi la flo-

tabilitat i que li mantingui el cap fora de l’aigua.

Amb tot, els nens no han d’estar mai sols men-

tre es banyen o juguen al voltant de la piscina.

La supervisió d’un adult ha de ser constant.

Aquests senzills consells ajuden a protegir-se dels

efectes negatius derivats de l’ús de les piscines,

sense renunciar a gaudir-ne al cent per cent.

pEr a piscinEs infLaBLEsCol·locar una tanca protectora.•

No deixar els nens mai sols: un nadó pot •

ofegar-se amb només 6 cm d’aigua. Cal

la supervisió constant d’un adult.

Canviar l’aigua cada cop que s’utilitzi per •

evitar l’acumulació de fongs i bacteris.

Evitar empassar-se aigua, especialment •

si hi ha nens petits que puguin haver di-

positat els seus excrements dins l’aigua.

Vigilar amb el perill de relliscades.•

Salut a la llar

Els nens no han d’estar mai sols mentre es banyen en una piscina. La supervisió d’un adult ha de ser constant

Envia’ns les teves consultes a:info@fersalut.cat

les Entitats de base associativa de catalunya treballen cada dia per millorar la teva salut. la teva salut és la nostra preocupació. per això, intentem que els nostres centres tinguin els millors mitjans humans i materials.

perquè a nosaltres ens preocupa la teva salut.

Atenció PrimàriaVallcarca – Sant Gervasi

cap alcover cap peraladacap sarria - vallplasa abs centelles

cap vallcarca- sant gervasi

cap les Hortes cap El remeiEap sardenya

www.fersalut.cat