INSTITUTS ODONTOLÒGICS

ASSOCIATS

disposem d'una financiació a la seva mida:

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror

1 a Visita, consulta i revisions "Gratuïta" la Visita Ortodòncia (aparells correctors) "Gratuïta" Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluori tzacions "Gratuïta" Radiografies intrabucals "Gratuïta" Higiene bucal (neteja)+Revisió 3.000 Ptes. Extraccions simples . 2.000 Ptes.

i un 20% de descompte a la resta de tractaments!

I. O. SAGRADA FAMILIA CI SARDENYA 319 baixos

08025 . BARÇEL2~A ief. 45)tti4.53

Cada dia més a prop seu

NO TANQUEM PER

GRANOLLERS Av. Sant Esteve 86, 3r 'lla . Tel. 879 32 28 MATARÓ ci !luro 90. baixos' Tel. 757 71 81 BADALONA (nova adreça) Av. Martí Pujol 254, baixos ' Tel. 38943 31

CORNELLÀ cI Mossèn J. Verdaguer, 6, 2n 3a' Tel. 474 1932

EMPRESA COL·LABORADORA AMB L'ESPORTIU CLAROR

Revista Tot Claror

Segona època Número 14 Abril-maig 98 Tirada: 8.000 exemplars Poper reciclat Dipòsit legal: B 28124,84

Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. (93) 207 06 40 FAX (93) 207 77 35 Correu electrònic: claror@mx2.redestb.es Web: www.bcn.es/claror

Entitat editora

Presidenta Joana Céspedes Director General Joan Itxaso Paternain

Redacció

Consell de redacció: Joan Itxaso, Jordi Cabanes, Núria Borràs, Eduard Fran­co, Albert Giménez, Àngels Güell, Sergi Larripa. Coordinació general: Sergi Lorripa Redacció: Ester Benach Muntatge:

• David Fernóndez Fotografia: David Fernóndez Col·laboradors: M. Àngels Güell Ariadna Viñas publicitat: Josep Llwís Vi de Compo~ició i Impressió: PC GRAFIC Cardenal Reig, 23, 8è, la 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

TOT ClAROR és uno revisto óber­ta a totes les opinions. Per això no necessòriament comparteix les opinions expressades als arti­cles signats, que són responsa­bilitat CIe l'autor.

Enric Masip ens parla del

Barça,de la seva

trajectòria professional, de l'handbol i de lC/família.

El Poliesportiu Sagrada

Família s'inaugurarà

el dia JO de maig

Celebració de la XIV Milla

Sagrada Família, el 26 d'abril, en el

marc de la XX Festa Major

del barri

, OPINIO

2. L'opinió dels lectors L'Enquesta

3. El Baròmetre

4. Entrevista amb Enric Masip, capità del Barça d'handbol

SALUT I ESPORT

11. Una bona alimentació pot prevenir la pèrdua de calci

REPORTATGE

14. Esport, el rei de la televisió

, NOTICIES DEL CLAROR

22. Activitats dirigides per a l'estiu 24. Inauguració del Poliesportiu

Sagrada Família 26. La Milla de la Sagrada Farmlia

SOCIETAT

30. El barri de la Sagrada Farmlia celebra la Festa Major del 23 d'abril al3 de maig

FETS I GENT

32. Fidel Sust dimiteix com a Secretari General de l'Esport

2

" OPINIO •

Pedro Andreu Director del Servei d 'Esports de ICl UB

L'Elefant Blau era blaugrana?

El dilema dels impulsors i signants del vot de censura devi a provocar­los fortes dosis de neurosi quan se­guien la marxa esporti va de l'equip. D' Lina banda, el sentiment barcelo­nista -no crec que es pugui negar que són cul és- els portava de manera natural a des itj ar la victòri a del Barça; de l'altra, a ningú se li esca­pava que cada mal resultat, cada gol enca ixat, cada punt perdut, cada desastre esportiu era el brou de cul­tiu òptim per sumar vots a la seva particular iniciati va.

En teori a, les raons de les críti ­ques al pres ident del club eren unes altres, però, era poss ible la seva proposta amb un Barça líder i ven­cedor? Em penso que no.

Per tant, en el fons necess itaven una trajectòria esportiva desafortu­nada com a fe t determinant per ex-

pli car la seva pos ició, per justi ficar le seves opinions i, a la vegada, de­mostrar la mala ges tió del club.

La segona font d' ines tabilitat emocional radi cava a no poder as­sumir rea lment i públicament l' úni ­ca raó i motivac ió de la seva inicia­tiva que és, segons la meva opinió, no suportar Josep Lluís Núñez com a pres ident i no poder, per tant, acceptar els fets pos itius que s' han produït en la seva dil atada etapa al capdavant de l'entitat. Hi ha hagut errors, però també èx its esportiu s i econòmics importants, qu e han motiv at tant e l se u enfortiment en el càrrec com la i n­capacitat d' una poss ible opos ició per desbancar-lo.

Els elefants blaus s' han plantejat que dir "Personalment em cau molt malament aquesta persona i per tant

el que fa no pot estar bé" no és cor­recte; per tant el discurs ha de trans­formar-se en: "Tot el que ~d aquesta persona està ma lament i, per tant, ha d 'abandonar les responsabi I i tats directives".

En democràcia tan và lid resulta convocar unes eleccions en la data que més convingui a aquell qui té el poder com utilitzar una opció consi­derada en el funcionament de les or­ganitzac ions com és la del vot de censura. En democràcia, també, val finalment el nombre de vots acon­seguit per les di fe rents candidatu­res. Les argumentacions de campa­nya, els trucs i, fins i tot, les «conspi­racions» de grups- més o menys èti ­ques però legals - sabem que es fan i que es continuaran veient en aquest tipus de processos .

En el cas que ens ocupa és clar

que la intenció és aglutinar el màx im de sentiments possibles que puguin ge nerar antinuñi sme, com pro­cru yfisme, propi anter, proronal­disme, anti vangali sme i, sobretot, fru stració i decepció esporti va com a detonants del canvi d' una situació que no s' ha pogut ni s' ha sabut resoldre d' una altra manera. 1 ai xí fins 14.000 i escaig.

La pregunta seri a: el Barça del centenari , el millor club del 97 , en una situació econòmica envejable, ha sortit beneficiat del vot de censura? -

La resposta és ev identment per­sonal i intransferible, com el vot. És obvi que <d'Elefant Blau» neces­sita un «Barça no tri omfant» per seguir engreixant-se i que en el camí de les eleccions de fa només uns me­sos hauria d' haver deixat l'emprem­ta un «elefant blaugrana». En aquest cas els objectius de derrotar Núñez i d'aconseguir un Barça mi llor no haurien entrat en contradicc ió.

[ ,per acabar, hi haurà un elefant bl augrana en les pròximes elec­cions?

L'ENQUESTA L'organització del Fòrum 2004 beneficiarà Barcelona?

Mariano Camps 49 anys

Sí. Tot el que sigui pro­moure l'art, la cultura, d'aquí de la ciutat, és beneficiós. Ho trobo molt bé. Es crearà infraestructura i, com més n'hi hagi, millor.

Vin!inia Muñoz 47 anys

Sí. Em sembla molt bé. Si amb les Olimpíades Barcelona es va donar a conèixer per tot el món, això seria ja el colofó.

José Gutierrez 50 anys

Sí. Em sembla bé però de moment no tinc ni idea del que faran . Ho sap algú? Almenys jo encara no ho sé. Penso que és bo per Barcelona, sempre que es munti i es promocioni bé.

Jordi Haro 25 anys

Sí. Ja tocava. Sempre toquen a Madrid, les coses bones. Hi haura obres i això, però és igual. T'acos­tumes a anar per un al­tre lloc i ja està.

Carme Gonzalez 52 anys

Sí. Jo ho trobo molt bé. No n'estic gaire assabentada però pen­so q ue organi tzar aquest tipus d'actes està molt bé.

7 (J

" OPINIO

LA FRASE. ..

Eduard Franco Estadella

Conseqüències de la moció

«Si aquest país resolgltés

els seus problemes amb

l'empellta amb què sol

resoldre les qüestiolls de

l'esport, viuríem ell el racó

del món més agradable

del plalleta» L'Elefant Blau neix com a conse­

qüència de la insatisfacció d'un nom­bre important de socis del Barça. Amb independència de la milloro pit­jor situació esportiva de l'equip, cre­uen que l'entitat està mal gestionada i pitjor dirigida, i que cal un cop de timó per redreçar- la i cohesionar-la perquè s'entronqui en les millors es­sències de la història del barcelonisme.

La directiva repetidament ha in­sistit que la presentació de la moció no era necessària, ja que uns mesos abans l'equip del senyor Núñez ha­via guanyat clarament les eleccions, i, per tant, no calia una altra con­frontació. Crec que l'argumentació no és correcta: primer, perquè els promotors van considerar que les condicions en aquests mesos havi­en variat; i segon, fonamentalment, perquè penso que la convocatòria d'eleccions al mes de juliol, pel mo­ment i condicions en què es va orga­nitzar, pot ser legal però no encaixa en un procediment democràtic net. Les eleccions mai s'han de fer quan convingui a qui té el poder de go­vernar i convocar-les, sinó quan con­vingui a l'entitat i, sobretot, quan es pugui aconseguir la màxima partici­'jJació per tenir la certesa que en re­sultarà la voluntat dels associats. És

EL BARÒMETRE

ev ident que les eleccions del mes de juliol no reunien cap de les dues con­dicions.

Un cop acabat e l procés de l vot de censura, veiem que el conj unt de socis es pot es tructurar, segons els resultats, de la següent manera:

- Un 30% ha desestimat la mo­ció de censura i, per tant, podem entendre que està bàsicame nt d'acord amb la ges tió del president Núñez.

- Un 20% ha aprovat la moció de censura, rebutja e l pres ident Núñez i la Junta Directiva.

- Un 50% no s'ha manifestat i podem pensar que no està clarament a favor ni en contra de cap de les dues opcions plantejades.

Amb aquesta ordenació dels so­cis , quines serien les actituds lòg i­ques que haurien de tenir les dues parts enfrontades ?

Els partidaris de la moció de cen­sura han de ser conscients que una prut important del barcelonisme està d'acord amb el seu plantejament. Però la moció l'han perduda clara­ment i el Barça no pot estar sempre debatent aquestes qüestions. Per tant, ara els toca assumir els resul­tats , esperar noves eleccions i crear una bona candidatura de silenci. So­bretot, decidir qui serà el candidat

"Chichi" Creus Joan Creus, el jugador de

presidencial del grup. Aquest és un assumpte de màx ima importància, perquè si ho haguessin fet abans i haguess in proposat una persona de gran prestigi, hauria augmentat molt e l nombre de vots aconseguits. Amb això i tot, insisteixo, en silenci i sen­se interferir la vida normal del club.

El president Núñez i la Junta Di­rec ti va han de ser conscients que, malgrat que tenen tots els mitjans a favor, e l 70% dels socis no són al seu costat i això no és, essencial­ment, per manca d'èx its esportius. Per tant, hi ha altres raons de fons: la gestió del club, un possible excés de personalisme, l'absència d' infor­mació clara i entenedora, una des­proporció de concentració familiar als òrgans de màxim poder de la Jun­ta, etc . Tots aq uests factors fan que existeixi un descontent soterrat que la moció de censura s'ha encarregat d'objectivar. Modificar això ex igeix un canvi d'actitud radical i, el que és més important, fe r-ho per conven­ciment i no per motius puntuals o e lectorals.

És difícil que es donin els dos plantejaments exposats, però crec que, per raons de fons, el que hauria d'assumir e l president Núñez i l' ac­tual Junta Directiva és el més com­plicat.

Jo BP PLA

SABíEU QUE ...

"Anita Defrantz nomenada vicepres identa del Comitè Olímpic Internacional (COI)". Aquest podria ser el titular de la notícia si no fos perquè hi manca un "per fi" . l és que Defrantz és la primera dona que aconsegueix un càrrec en la cúpula del COI en els 103 anys d'història.

Cal celebrar la decisió dels homes del Comitè, però so­bretot ca l fel.icitar Anita Defrantz per haver demostrat amb un currículum .immillo­rabie les seves qualitats: lli­cenciada 'Honoris Causa' en dret pel Connecticut College, doctora per la Universitat de Pensylvania, administradora de la Universitat de Prin­centon, vicepresidenta del Comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Los Àngeles, etc.

La FIFA

bàsquet del TDK Manresa, no i ... BAIXA A les portes dels Mundials de

fl!1tbol de França, el màxim organisme mundial del futbol, la

FIFA, està oferint al món la pitjor de les seves cares. El motiu? la

guerra per la presidència que des de fa uns quants anys ostenta el

brasiler Joao Havelange. l és que presidir la FIFA és alguna

cosa més que presidir una institució futbolística. O FIO?

deixa de sorprendre'ns. Amb 41 anys segueix donant una llicó setmanal de corn ha de comportar-se un esportista. A mitjans de març va establir un

nou rècord al món de l'esport p U JA ... espanyol: disputar 500 partits consecutius del màxim nivelL Quan serà recompensat el bo del "Chichi" amb el Premi Príncep d'Astúries de l'esport?

3

ENTREVISTA •

~[~L~L L(t1~[L~

Entrevista: .Ester Benach

Entre el mar i la muntanya,a Pre­mià de Dalt, viu Enric Masip, el capità de l'equip d'handbol del FC Barcelona. Fora de la pista és una persona dedicada a la seva família, però quan comença ajugar és tot ener­gia i caràcter. Ha crescut amb l'handbol, i les seves qualitats van fer que amb vint anys entrés a for­mar part del primer equip del Barça convertint-se, ara fa vuit anys, en el primer jugador blaugrana fitxat fins al segle XXI.

«Cada dia que vesteixo la samarreta del Barça és com una internacionalitat» Quan vas començar a jugar a l'hand­

bol? Vaig començar amb quatre o cinc anys.

El meu pare té el títol d'entrenador nacio­nal i entrenava a les escoles on anàvem el meu germà i jo. Vam anar se.guint els seus

. passos, on anava com a entrenador nosal­tres ho fèiem com ajugadors . Cada dia veia handbol i des de ben petit anava a Granollers a veure els partits del meu pare. D'alguna manera ja he crescut en un món relacionat amb l'handbol.

Practicaves altres esports?

4

Amb vuit anys vaig començm a jugar a futbol sala i després a futbol camp. La ve­ritat és que m' agradaven l'handbol i el fut­bol per igual.

Què et va fer decantar per l'handbol? Potser m' agradava més el futbol. Pel que

fa als entrenaments i a passar-m'ho bé a l' ho­ra de jugm el trobo més maco. Tot i que ningú no em va pressionar, el fet que tota la família, primer el meu pme i després el meu germà, juguessin a handbol, em va fer decidir.

Haguessis estat un bon jugador de fut­bol?

Això no se sap mai . Parlant en termes ge­nerals, els jugadors d' handbol són més rà­pids i, a més, l'handbol és un dels esports més complets pel que fa a velocitat, potència física, reflexos, coordinació amb braços i ca­mes .... és un esport on ho necessites tot. Si extrapolem la meva condició física com a ju­gador d ' handbol al futbol , jo crec que ha­gués pogut fer alguna cosa.

Vas deixar els estudis a BUp' eres un mal estudiant?

No. De petit m'agradava molt anm a l ' es­cola.

I de més gran? De més gran, em va fer avorrir l' estud i.

Quan vaig començar a j ugar en un equip més seriós com el Granollers, m'havia de des­plaçar des de Corne ll à, on vivia, fi ns a Granollers. Tot plegat em treia moltes hores d'estudi . l encara més quan havia de marxar amb la Selecció a jugar un campionat del món, perd ia un mes de classes i, quan de­ma nava q ue em ca nv iess in les dates d 'examen, em deien que no.

No vas poder compaginar l 'esport i els estudis?

No, no vaig trobeu' l'ajuda necessàri a per part dels professors. Et posaven una mica en el dilema: estudia o juga. Aquesta poca com­plicitat va fer que quan em va sortir l ' oportu­nitat d'aneu' a la mili hi anés voluntàriament,

«N o va ig sacrificar els estudis, me'ls van fer

sacrif icar. Els professors no em van ajudar. A més, va

coincidir que vaig fitxar pel Barça, i hi havia gent de

l'escola que estava relacionada amb el

Granollers»

amb setze anys. Vaig perdre dos cursos d'es­tudi i després va ig tornar a estudiar. El pro­blema era el mateix i, a finals d' any, vaig plan­tejar el problema als professors i no em van ajudar. També va doneu' la casualitat que ales­hores vaig fitxar pe l Barça i que algunes persones de l' escola tenien relació amb el Granollers. Tot i així, m' hagués agradat se­guir estudiant.

Diuen que de petit apuntaves els partits que jugaves i els gols que marcaves en una llibreta. Això és característic d'una per­sona molt exigent. Com era Enric Masip de petit?

Era i sóc molt extravertit , amb fac ilitat per fer amics, però sempre he tingut un ca­ràcter molt fort, i sóc orgullós. Qui em co­neix sap que sóc bona persona, però que tinc molt mala bava.

La veritat és que no he sabut perdre mai. Conforme vas madurant i et fas profess io­nal vas acceptant que es pot perdre, però des de petit que sempre vo li a guanyar. Hi havia gent que pensava que havia de saber perdre, però em penso que ai xò m' ha donat més ceu'àcter per no acceptar mai la derrota i, en situacions límit, esperar sempre guanyar. Només la ràbia de perdre et fa superar la situació.

Ets una persona capaç de sacrificar qualsevol cosa per lafamília?

Sempre ho he di t. Crec que per la famíli a ho far ia absolutament tot. Estar reconegut,

ENTREVISTA

. CURRíCULUM VITAE

• Enric Masip va né ixer a Barcelona l' I

de setembre de J 969.

• Medeix l '92 cm i pesa 95 quilos.

• Actual ment viu a Premià cie Da lt.

. És casat i té un fill cie clos anys .

• Va començar a jugar en e ls equi ps in­

fa ntils de l CB Grano llers. Des del 87

a l 90 va j ugar tres temporacles a la

d ivisió cI'honor però amb vint anys, e l

1990, va f itxar pel FC Barcelona: seria

e l prime r ju gaclo r bl aug rana a mb

contracte fins al seg le XXI.

PALMARÈS F.sPORTIU

• 148 cops in ternaciona l

• 4 Campionats cie la Lli ga Espanyo[a: 90-9 [, 9 [-92, 95-96 i 96-97

• 4 Campionats cie Copa: 92-93, 93-94, 96-97, 97-98

• 8 Ca mpionats cie la Lliga Catalana: 87-88, 88-89; 90-9 1,9 1-92, 92-93,93-94,

94-95,96-97

• 5 Campionats cie la Supercopa cI 'Espa­nya: 90-9 1,9 [-92,93-94,96-97, 97-

98

• 2 Campionats cie [a Copa Asobal: 94-95,95-96

• 2 Campionats cie la Recapa d'Europa: 93-94, 94-95

• 3 Campionats cI 'Europa: 90-9 1,95-96, 96-97

• 2 Campionats cie la Supercopa d'Europa:

96-97,97-98

• [ Campionat de la Lliga Pirineus: 97-98

viure millor ... totes aquestes coses m'agra­den però són secundàries. Primer està la fa­míli a i s i hagués de fer qualsevol cosa, o alguna cosa els peljudiqués, no dubtari a a plegar. De l que fos.

Fins i tot de l'handbol? Si posés en perill alguna cosa, la salut, la

meva estabili tat dins la família .. . plegaria. I a què renunciaries si l'handbol t'ho

deman és? En principi , ja vaig sacrificar els estu­

di s. Primer perquè no es pot posar en un dilema així una persona, sobretot en el cas d'un noi jove amant de res port. Malgrat tot, no diria tant que e ls vaig sacrif icar jo com que me' ls van fer sacrificar.

5

ENTREVISTA •

~ i '" , . . 5

~ '" @ ;; J! ..... _~ __ _

D'altres coses ... doncs seria capaç de renunciar a tot. Després de la fa míli a ve la meva professió. Gràcies a l'handbol tinc mol­tes coses, he viscut moltes situac ions que altra gen t no pot viure i això m'omple de satisfacció: veure tot el que he aconseguit i que tot m' he he guanyat jo, i en un esport que no és majoritari . És clar que no puc sa­crificar l' handbol per qualsevol cosa.

A què dediques el temps lliure quan no entrenes o jugues?

«No he sabut perdre mai però això m'ha donat més caràcter per no acceptar

mai la derrota»

Abans jugava a go lf. És un esport que m'agrada. Ara sóc handicap 23 i la veritat és que em diverteix molt. Però ara que tinc el nen -l'Eric, de dos anys- prefereixo estar amb ell. Tinc un altra mena de distracció, més moguda però més maca.

I quan la teva carrera com a jugador d'handbol s'acabi, quèfaràs?

Ja tinc algunes coses pensades, però en­cara em queden set anys de contracte.

Suposo que tindré opcions per poder­me quedar al club fent el que sigui . Per ara,

6

tinc un restaurant amb diversos esportistes i amics que es diu Sports Bar. He pensat en moltes coses, però encara no vull començar a moure'm perquè m' he de centrar en el que ara em preocupa i fer-ho bé.

Dius que l'handbol t'ha donat moltes coses. També t'ha donat bons amics?

De companys n'he tingut moltíssims, peròd'amics, allò que es diu amics, no tants.

E n esports d 'equip és bo tenir bons com­panys i tenir amks també és positiu, però normalment en tens en determinades ocas i­ons i per determinades circumstàncies.

Un d'ells deu ser Mateo Garralda. E n Mateo és, juntament amb altres juga­

dors que hi ha hagut en aquests vuit anys que porto al Barça, un bon amic. Hem pas­sat per moltes situac ions i sempre he pogut comptar amb ell.

Una bona mostra d'amistat va ser quan va partir en dos la medalla de bronze acon­seguida als Jocs Olímpics d'Atlanta per donar-te'n una part.

Sí, però més que el fet d 'allò material va ser el fe t de dir-me que ho faria ja abans de marxar. Vaig notar el greu que li sabia que jo no hi pogués anar. Em vaig quedar bocaba­dat quan me la va donar. És una persona que per aquestes coses .. . Jo li donaria im­portància i ,en canvi, ell ho va fer i es va quedar tan ample, per ell va ser d'allò més normal fer-ho, quan es tracta d ' una medalla olímpica que potser un jugador no guanya més d'un cop en tota la seva trajectòria. Això

«Quan vaig marxar al Barça, tots els patiments que em va

provocar la situació del Granollers es van veure

recompensats»

de'mostra com és i e l seu senti ment. No vas anar al Jocs a causa d'una llarga

lesió. Globalment va n ser sis mesos però vaig

reaparèixer als tres mesos . El que passa és que vaig tornar a recaure perquè no s'havia so ldat bé. Precisament per voler anar als Jocs vaig forçar la situació i això va retardar la recuperació. És la les ió més ll arga que he tingut i, a més, per una bestiesa.

Què senties durant aquells mesos? Ho vaig passar malament. Sabia que me­

re ixia estar allà. Portava vuit anys consecu­tius anant

a la Selecció sense haver-me perdut ni un partit. No havia faltat mai a cap concen­tració i va ser la pri mera que em vaig perdre.

A més ,els Jocs Olímpics no són com un campionat. Estan pertot. Per això vaig deci­dir marxar a Nova York i oblidar-me més del tema. També ho tens present, però és dife­rent. A més, quan vaig anar-hij a caminava i ara, quan recordo les cançons ... m'agafa tris­tesa.

Tot i així, quan vaig arribar aquí eren els part its finals de la Selecció, quan van acon­seguir la medalla. Em vaig alegrar molt pels companys, perquè s' ho mereixien , però fa mal no poder ser-hi.

Va ser aquest moment el més dur de la teva vida professional?

Sí. Perdre títols també és un moment dur perquè ho passes malament però forma part de l joc. Les lesions per mi són la part més negra d ' un esportista. Quan estàs lesionat ets sents enfonsat.

Poc després, el 1997, i després del Mun­dial del Japó, vas decidir deixar la Selec­ció.

Un dels motius va ser la família, perquè havia estat molt de temps sense veure-la. Però també va tenir-hi molt a veure el des­gast físic que sofria. Al Barça jugo molts minuts , a la Selecció també, i no podia gau­dir ni de la Copa d'Europa perquè als dos dies tornava a la concentració ... Voler es­tar a tot arreu és acabar mort, jugar en ca­torze dies uns nou partits, un calendari de

bojos i, a més, cada any hi ha alguna cosa: un europeu, un Mundial , una Olimpíada .. . No hi ha descans possible i aleshores has de valorar totes les coses. En aquell moment vaig preferir estar més amb la fa­mília i passar més temps amb l 'Eric,ara que és quan més em necessita.

Va ser una decisió molt criticada. Sí, sobretot a Madrid. Molta premsa de

Madrid m'ha intentat passar factura. A mi m'és igual, però es nota en els comentaris, en les cròniques. Crec que no ho entendran mai, per ells la Selecció és el més important

" «Molta premsa de Madrid m'ha intentat passar

factura per haver deixat la Selecció. Crec que no ho

entendran mai»

i per mi ho és el Barça. No puc dir que jugar a la Selecció no ho sigui, però per mi cada dia que vesteixo la samarreta del Barça és com una internacionalitat.

Tot i així, vas deixar les portes obertes per tornar.

Quan em van preguntar si em retirava de­finitivament, jo els vaig contestar que no els ho podia dir. Que mai se sabia i que sem­pre deixava una porta oberta per jugar als Jocs Olímpics de Sidney. No vol dir que ho faci, però si hi arribem, el seleccionador em

crida i jo vull anar-hi , doncs, per què no? Vas sentir més les crítiques que et van

fer quan vas deixar el Granollers? Eren unes crítiques més esperades però

em van saber més greu. Em va doldre, so­bretot, per la manera com va acabar tot. Van mesclar altres temes relacionats amb la fa­mília, del meu pare, del meu germà. Molta gent que es feia amb el meu pare va deixar de parlru'-1i.

El Granollers és un club que sempre ha­via tingut relació amb la meva família. Parla­ven d'ètica perq uè vaig marxar quan el contracte encara estava en vigor, però jo tampoc comprenc coses com, per exemple, que al meu pare no li fessin cap homenatge després de deu anys dedicats al club i de molts títols guanyats.

Però bé, a la llarga s' ha demostrat que vam fer bé i, a més, molta gent que ho va criticar havia fet el mateix que jo a la seva època.

Tenies vint anys quan et va fitxar el Barça.

La possibilitat d' anar al Barça, sent culé de tota la vida, i l'oportunitat d'aprendre molt més era per no pensar-s ' ho: una opor­tunitat única.

Va ser el moment més satisfactori de la teva carrera?

Sí, fitxar pel Barça i els títols. Sobretot la primera Copa d' Europa, que la vam gua­nyar el primer any d'estar jo al Barça. Aquell any també vam guanyar la lliga. D'alguna manera em vaig demostrar que havia marxat del Granollers i que no m'havia equivocat. Tots els maldecaps que em va ocasionar la decisió es van veure recompensats.

ENTREVISTA

PREGUNTES MOLT PERSONALS ...

1. Una lloc per viure-hi?

Premià de Dalt

2. Un lloc per anar de viatge?

Els Estats Units

3. Mar o muntanya?

És ideal una mescla.

4. Un llibre per llegir?

La pentalogia de Ramsés

S. Una peHícula?

«Casablanca» i «El sueño eterno»

6. Un grup o cantant musical?

Gruth Brooks

7. Un mitjà per estar informat?

El diari

8. Hi ha massa futbol a la tele?

Sí

9. Què valores més de les persones?

La franquesa, la veritat

10. Pragmatisme o idealisme?

Idealisme

11. Quin personatge històric t'ha­

gués agradat conèixer?

Lluís Companys

12. Els polítics són ...

Com la gent vol que siguin.

13. Què és el que més detestes?

La mentida i la falsetat

14. La pregunta que menys t'agrada

que et faci un periodista?

No et canses mai de guanyar?

15. Quin és el teu plat preferit?

La llagosta amb patates del Joan

Solé, un amic meu.

16. Lletres o ciències?

Ciències

17. Matrimoni o solteria?

Matrimoni

18. Una bandera?

La senyera

19. Què t'enduries a una illa deser­

ta?

La família

20. Un desig confessable?

Guanyar els títols d'aquest any,

sobretot la Copa d'Europa.

7

ENTREVISTA •

El Barça d'handbol, «No sempre els equips que tenen els millors jugadors del

món són campions. Calen coses que no s'entrenen» un autèntic «dream team»

Quan Tot Claror va decidir fer 1'entrevista a Enric Masip, encara era una incògnita si aconseguirien tots els títols d'aquesta temporada, sobretot hl Copa d'Europa. Volíem reflectir la il·lusió que impregna un jugador quan els títols són a prop però encara no tenen amo. Aquest era el sentiment d'Enric Masip a l'espera dels partits decisius.

la situació és difícil intenti motivar els com­panys. De vegades tant pots ajudar un com­pany com fer-li un crit perquè respongui. Ca­dascú sap com són els altres i l'entrenador també sap molt bé com som i com tractar­nos.

Quin sentiment et crea saber que en el teu palmarès figuren tres copes d'Europa i que, guanyant la quarta, el Barça podria ser el primer club que en guanyés tres de consecutives?

Penso que tinc 28 anys, que me'n falten encara molts. Tenir tres Copes d 'Europa, dues de seguides, i tenir a prop una tercera és molt important per a mi.

És diferent el sentiment amb altres tí­tols?

Sí. A la Lliga estàs tot l'any lluitant per aconseguir-la. La Copa d'Europa és diferent, són menys partits que una lliga i saps que cada partit és com una final. El sentiment és molt maco, saber que formes part del millor equip d'Europa que, pràcticament, és com dir del millor equip del món.

Guanyar la Copa d'Europa és l'objec­tiu principal de l'equip?

Sí, és el principal i també el més difícil. No hi ha cap equip a la història que ho hagi acon­seguit i si no ha estat així és per alguna cosa. Nosaltres estem en disposició de fer-ho. A més que ens consideraríem el millor equip de la història, és important per a nosaltres. Tots sabem que una Copa d'Europa costa de gua­nyar. Cal tenir molta qualitat, molta sort i pe­tites coses que s'han d'enganxar per gua­nyar-la. Imagina guanyar-ne dues, i ja no dic res de guanyar la tercera.

La Copa és l'objectiu principal però, com que tots els títols els juguem en un mes i escaig, s'han de jugar tots els partits com si fossin una final.Tenim equip per aconseguir­ho però hi ha moltes petites coses que influ­eixen.

Parla 'ns de Valero Rivera, el vostre en­trenador.

Porta catorze anys al club i ha aconse­guit molts títols. Això demostra que té una línia marcada i que la respecta. Té uns crite­ris, no es deixa influenciar per res, i això a la llarga dóna uns fnüts. Fitxa jugadors amb

8

qualitat però que, a més, siguin persones res­pectuoses, educades, humils. Ho té molt en compte per formar un bon equip. Perquè no sempre els equips que tenen els millors juga­dors del món són campions.

I els jugadors? Entre nosaltres sabem que ha d'haver-hi

una unitat, sobretot quan les coses van ma­lament. Aleshores és quan surt la casta o la «garra». Això no s'entrena. És clar que l'equip té qualitat i una tàctica mot important però, quan les coses van malament, no val tant això com la casta que surt i que uneix l'equip, el fet de saber quina samarreta vesteixes i el voler defensar-la.

I què té Enric Masip com a capità de l'equip?

Tinc un caràcter molt guanyador i, el fet de tenir, de vegades, mala bava fa que quan

Josep Maria Miralles, president de les seccions, va declarar que «totes les secci­ons,jins i tot el bàsquet, on hi ha jugadors amb fitxes molt altes, o l'handbol, que sempre aporta títols, viuen del Futbol Club Barcelona. Sols no podrien subsistir». Què en penses?

Té molta raó. Nosaltres vivim del fut­bol. El que genera serveix per mantenir les seccions. Som conscients que el nostre club és el Futbol Club Barcelona i que les secci­ons estem per fer més gran el club, no per reivindicar que som un esport estrella. Seria més difícil acceptar que ens diguessin que el bàsquet o l'hoquei estan molt per sobre de l' hand bol, perq uè no h i ha gai re diferència, però sí amb el futbol, perquè l'es­tadi s'omple, les televisions paguen per veu­re futbol... Ho trobo normal.

En altres ciutats, a Alemanya per exemple, l'handbol és un esport de masses. Segur que

«L 'handbol espanyol està mal dirigit» Quin és l'estat de l'handbol espanyol? Penso que és òptim però que està mal dirigit. Hi ha molts estaments i tothom vol tenir massa

poder, i al final tothom es dóna bufetades amb qui no ho hauria de fer. Però, a nivell de joc o lligues? El nivell dels equips és bo, però penso que es busquen massa fórmules, per exemple perquè

el Barça no s'endugui la lliga. Si no, per què fan unplay ofl quan la gent el que vol es veure bons equips jugant? En un play ofJtots els partits de l'any no tenen la mateixa importància. Nosaltres hem guanyat la lliga quan faltaven cinc jornades i en els últims quatre desplaçaments no hem portat l'equip més fort, i això afecta, perquè els aficionats que han anat al camp el que volen veure és el Barça, Barça.

Diuen que la lliga no té gràcia. Per què no? Doncs perquè el Barça es dedica a fons des del primer partit de la lliga fins l' últim, i això a molts equips els costa. La manera de canviar-ho és buscar fórmules, però són dolentes perquè no dónen més espectacle i fan augmentar el desgast dels jugadors i les lesions.

Tenint bons equips, com és que la Selecció no guanya més títols? Espanya a nivell de clubs té molt d'èxit. Una prova és que, pel que fa a títols europeus, en té

molts i sempre es planta a semifinals amb molts equips. Però cal tenir en compte la presència de molts estrangers clau i que juguen com a porters, primeres línies ...

Quan arriba a la Selecció, aquesta té el nivell que poden tenir-ne set o vuit. Això vol dir que, si fas un bon campionat pots quedar tercer, fent-lo increïble pots ser primer i, fent-lo normalet, pots quedar fàcilment vuitè. Però això no és un fracàs perquè entre les seleccions hi ha molta igualtat.

ENTREVISTA •

pagarien el doble del nostre pressupost per tenir el nostre equip, però aquí, si es pagués aquest preu, l'handbol no podria subsistir.

Creus que en això té molt a veure el paper de la televisió, la guerra per les au­diències ...

Penso que durant molts anys, l'esport, so­bretot el futbol, ha tingut molta importància gràcies a la televisió i que aquesta ha ajudat altres esports a ser coneguts i seguits. Ara penso que és a la inversa. El que ajuda més la televisió és el futbol. La gent ho demana i les televisions paguen milions pels drets d'un partit. Amb altres esports que no són de mas­ses potser no passa el mateix i continuem necess itant-la o, d'alguna manera, la televi­sió ens segueix ajudant.

En guerra per les audiències estava no fa gaire el president Núñez. Vas poder vo­tar a la moció de censura?

No, no tenia el carnet i aleshores no sa­bia que es podia votar sense carnet.

Molts cop has fet declaracions d'elogi a Núñez, fins i tot, vas dedicar-li l'última Copa del Rei.

Són declaracions lògiques. Com a capità

de l'equip, quan guanyem un títol sempre l'ofereixo al president, però són coses que sento perquè sempre ens ha concedit tot el que li hem demanat. No em poso en temes de futbol o en altres assumptes però jo, perso­nalment i com a jugador d' handbol, sempre he estat content del tracte que hem tingut.

Què en penses, de l'Elefant Blau? No vull valorar-ho. Són socis, i com a soci

i com a esportista em mereixen un respecte. No vull pensar què hi ha al darrere. Si ho han fet és per alguna cosa i les votacions són la millor resposta del que vol la majoria dels soc is.

Un mitjà de comunicació publicava no fa gaire: "L'handbol no pot desaprofitar un ambaixador inigualable per a la defi­nitiva implantació com a esport de mas­ses". Imagines a qui es refereixen?

M' ho imagino Com heu viscut tota aquesta situació

del casament de l'Iñaki Urdangarin amb la Infanta Cristina?

Les petites coses que han sortit queden dins del co¡'¡ectiu. Des que va sorgir tot l'en­renou, que va ser molt gros, fins que la cosa

«Som conscients que les seccions estem per fer més

gran el club, no per reivindicar que son un esport estrella»

s'ha tranquiJ.litzat una mica, hi ha hagut molta moguda de premsa, i això per a l' equip ha estat un trastorn . Allà on anaves t'ho troba­ves i no podies centrar-te bé en el que havies de fer però, tot i així, l' equip se n'ha sortit molt bé.

El mitjans de comunicació també parlen de «palanca de promoció» per al Barça.

És clar que això ha ajudat a que l'handbol pugi. És injust que sigui així però s' ha d'apro­fitar. Un equip que té els títols que tenim nosaltres, que fa el que fem, crec que mereix igualment l'atenció de tots els mitjans i l'ha tingut, però per un tema que no és esportiu. Però bé, si ha servit per tenir més popularitat cal aprofitar-ho i aconseguir que a partir d ' ara,es parli de l' handbol pels seus mèrits esportius.

Caja de Madrid

Comenci

Segur adrid

ELP Laer d'aconsegu

• sembrar EXCeL"rendibi L itat Màxima seguretat.

aVUl a

eL seu futur.

"

finance ro fiscaL "

Desgravi invertint en vost e mateix. 9205 Provença 427-431 9925 P. Sant Joan 135

08025 08037

9217 Castillejos 248 9223 S. Antoni M. Claret 139

08013 08025

9

1 150/0 Dpt

Si practiques

~ta". '/0

1>sQ(¡er i====~4Q"

ecial Socis de la Fundació Claror

XAMPL~ !

( davant el poliesportiu) S~grada Família

-el. 232 95 68

SALUT

La malaltia que s'origina quan els ossos pateixen una pèrdua progres­siva de calci s'anomena, mèdica­ment, osteoporosi. És un procés que acostuma a manifestar-se en l'edat avançada, però també pot aparèixer abans. Espanya és un dels països amb més incidència d'aquesta malaltia per causa del baix consum de calci.

Una bona alimentació pot prevenir la pèrdua de calci

«Quan la ingestió de calci és insuficient, el

metabolisme el reabsorbeix de l'os.

Aleshores es produeix la descalcificació»

Per Maria Dolors Villanueva, dietista

És important que la nostra alimentació sigui rica en calci, i també equilibrada pel que fa al calci i fòsfor de la sang. Aquest equilibri prové de la dieta, i prevé l'osteoporosi.

Després de la ingestió dels aliments, la sang obté totes les substàncies necessàri­es per a l'organisme, entre elles el calci i el fòsfor. Si fem una dieta rica en fòsfor, es produeix una disminució i un desequilibri de calci a la sang, cosa que comporta una descalcificació òssia perquè l'organisme

• reabsorbeix el calci de l'os. Podem parlar de productes calcificadors­

o rics en calci i pobres en fòsfor -com les verdures, les patates, la fruita, la llet i altres lactis. D'altres són descalcificadors, com els llegums, les carns, els peixos i els cereals. Aquests últims, per exemple, són aliments molt rics en fòsfor i pobres en calci. Per això

.,

és important fer una dieta amb un equilibri de calci-fòsfor adequat. Això es tradueix en no oblidar les amanides i les verdures, les pata­tes, els formatges, els iogurts, la Uet i la fru ita.

Científicament, el calci és l'aliment mine­ral més abundant del cos humà. En un home de 60 Kg de pes, la quantitat de calc i total és d'uns 1.200 g. Compleix una primeríssima funció estructural i és fonamental en el crei: xement. L'acumulació d'aquest mineral a l'os és abundant durant la infantesa, i es va man­tenint fins als trenta anys, edat en què es comença a perdre massa òssia.

Només 1'1 per cent del calci corporal es troba a la sang, líquids i teixits tous, on com­pleix una alta funció reguladora de l'orga­nisme. La resta es troba a ros, i això vol dir que, si hi ha un dèficit de calci, el metabolis­me reabsorbeix mineral de l ' os i és quan es produeix la descalcificació.

Les principals fonts de calci són la llet i

C()rCC Veniu i trobareu 7:0T Bricolatge

Electrodomès'tics ...

els productes lactis. La majoria dels vege­tals són també rics en aquest mineral, però en aquests la presència de certs compostos orgànics (àcid fític i oxàlic) fa que es formin sals insolubles que impedeixen la completa absorció a l'intestí.

D'altra banda, un excés de magnesi en l'alimentació redueix també l'absorció de calci. Les aigües dures en constitueixen un ingrés cons iderable.

Factors de risc

Normalment només s'absorbeix el 30 per cent del calci d'una alimentació corrent. Existeixen factors que n'incrementen l'absorció, com una dieta rica en lactosa (que és el sucre de la llet), llet, formatge fresc i la quantitat de vitamina D activa que es troba a l'intestí. D'altres, en canvi, en rebaixen l'absorció: dèficit de vitamina D,

Ferreteria EDIFESA

CI Còrsega 527 Tel. 93.457.52.49

08025-BARCELONA

11

SALUT

Espanya és un dels països amb més risc i on l'osteoporosi té més incidència, ja que el consum de calci és baix: el 32 per cent de les dones joves i l' 11 per cent de les embarassades prenen menys de 600mg de calci al dia. A França el 50 per cent de la població consumeix menys de 800 mg al dia. Aquestes xifres canvien totalment als països nòrdics, on realment superen les xifres recomanables.

Estudis del Centre Europeu Cerin sobre l'osteoporosi van realitzar un càlcul en 121 dones amb un suplement de calci més gran de 1.500mg al dia: iniciaven la menopausa amb una massa òssia d'un 12 per cent superior a la mitjana. L'estudi també es va aplicar a dones majors de 50 anys amb un suplement de 1.500mg al dia; en va resultar un augment d'un 0,8 per cent de massa òssia en un any i, en dones més grans, es van percebre millores del 0,85-4,35 per cent també en un any. En un grup de dones de 84 anys de mi0ana que prenien 1.200mg de calci al dia i 800 unitats interna­cionals de vitamina D hi havia una disminució d'un 30 per cent de les fractures òssies en divuit mesos.

Altres estudis han demostrat la importància que té l'exercici corporal a l'hora de fixar i recalcificar els ossos. Es van fer amb persones grans que feien mitja hora de gimnàstica al dia i la conclusió va ser que havien recuperat un 3,4 per cent de massa òssia en un any. En canvi, persones grans que no feien exercici diàriament perdien fins a un 4,6 per 10 de massa òssia a l'any.

Això vol dir que en vint anys es pot arribar a recuperar fins el 80 per cent de la massa òssia, la qual cosa és un bon motiu per cuidar l'alimentació, ja que amb unes pautes nutritives adequades podem conservar, recuperar i fins i tot prevenir fractures òssies durant l'edat avançada.

excés de greixos, dietes hiperproteiques, i també les dietes pobres en proteïnes, que també són descalcificadores.

L'equilibri entre el calci de la sang i el de l'os es manté gràcies a la col·laboració d'algunes hormones com la paratohormona i la clacitonina, i un dels factors de risc de patir osteoporosi són les alteracions hormonals. I:,a menopausa és la principal Alteració hormonal al llarg de la vida d'una dona. Quan s'arriba a la menopausa les hor­mones estrògenes deixen de produir-se, cosa que altera l'equilibri de la calcitonina i de la paratohormona i augmenta notable­ment el risc d'osteoporosi.

Altres factors de risc són la baixa exposi­ció solar, la falta d'exercici corporal i el con­sum de tabac i alcohol.

Les necessitats de calci s'han arribat a estimar en 800mg al dia per als adults i en 1.500-2.000mg al dia durant l'embaràs, la lactància i la infància. Quantitats menors de 450mg al dia suposen una estimulació de

. . . . ~ . . . . . . . . -. . . . . . . . .

12

1()IlN I

PASTISSERIA

ê

les glàndules paratiroides i, per tant, un augment de la mobilització del calci ossi per causa de la hipocalcemia a la sang. Quan passa això, el cos també necessita recórrer al calci de l'os per passar-lo a la sang.

«És important fer una dieta amb un equilibri de calci­

fòsfor adequat. Per això hem de combinar bé els aliments rics en calci (verdura, fruita, patata, lactis ... ) amb els rics en fòsfor, com els cereals»

En l'osteoporosi pot detenir-se o recupe­rar-se el calci de l'os augmentant la seva ingestió. En el cas de les dones, després dels 40 anys són necessaris de 1.200 a 1.500 mg de calci al dia, i aquesta mateixa quantitat és

. . . . . . . . . . . . . . . . .

c¡. SARDENYA. 3117 ej. PADILLA. 315

'IU. 457 04 39 TEL. 436 79 67

BARCELONA

vàlida per als homes a partir dels 60 anys. S'ha de tenir en compte que l'absorció de vitamina D amb l'edat disminueix del 80 per cent al 50 per cent, per la qual cosa convé menjar iogurts enriquits amb vitamina D.

La dieta

Per ingerir 265 mg de calci al dia cal­dria un vas de llet (un litre de llet sencera equival a 1.250mg de calci, semidesnatada a 1.1-10mg, i desnatada a 1. 050mg), dos iogurts, 50 g de formatge tendre, 25 g si és de l' envellit i 150 g si és de Burgos (si el format­ge és molt gras s'absorbirà menys que si és tendre, ja que el greix forma sals insolubles que impedeixen l'absorció del calci).

Per arribar a cobrir 1.500 mg de calci al dia seria necessari prendre un got de llet, tres iogurts i tres porcions de formatge. Això per a moltes persones significa ingerir massa productes lactis i no els és possible, per la qual cosa és necessari prendre algun suplement de calci en la dieta pautada pel metge especialista.

Pel que fa a l'alimentació, ha de ser rica en verdures i fruites. El total de verdures, comptant amanides, sofregits de ceba, pe­brot i tomàquet, hauria de ser de 600g dia­ris. El total de carn no hauria de superar els 150 g al dia. Cal recordar que la dieta no ha de ser hiperproteica, perquè descalcifica, ni tampoc sense proteïnes, perquè també és un factor descalcificador.

És preferible com a postre escollir un io­gurt i deixar la fruita per mig matí o per bere­nar. Pel que fa a la combinació d'aliments s'han d' equilibrar les proporcions i evitar els menús descalcificadors. Això ho acon­seguirem amb verdures, patates (un aliment molt digestiu i calcificador que hauríem d'in­cloure regularment a la nostra dieta) i lactis, en major proporció que carn i peix. Si el menú és de llegums i cereals sempre és conveni­ent menjar un iogurt de postre, que ajuda a la digestió d'aquest plat i fa que no es pro­dueixin tants gasos.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Com es diagnostica l'Osteoporosi Patir osteoporosi és sinònim d'augment de fragilitat de l'esquelet i, per tant, d'augment del risc de sofrir fractures. És la malatia òssia me­tabòlica més freqüent i les fractures poden afectar qualsevol part de l'esquelet, tot i que es donen amb més freqüència a la columna verte­bral, a l'avantbraç i al cap femoral.

«Per establir un diagnòstic cal comprovar que existeix una disminució de massa

òssia amb mètodes fiables. La densometria és,

actualment, el mètode més precís»

Clínicament, l'osteoporosi és un procés silenciós fins que apareix la complicació fo­namental: la fractura.

El dolor de la fractura d'origen osteoporòtic al maluc, a l'avantbraç o al braç és molt clara però, en canvi, no ho és tant en el cas de les fractures vertebrals que, d'altra banda, són les més freqüents.

El mal d'esquena és un símptoma cardinal de l'osteoporosi, però també molt inespecífic. El mal de l'osteoporosi vertebral pot ser sord i crònic o tenir una presentació aguda i intensa. Quan és agut i intens acostuma a ser per un aixafament vertebral i apareix , generalment, després d'un moviment de flexió i/o càrrega de la columna, o bé espontàniament. Normalment va acompanyat d'una contractura muscular paravertebral. Aquest mal agut pot donar pas a un dolor crònic residual que, tot i ser atenuat per la persistència, és molt molest per al pacient.

Un altre dels signes que s'observen amb l'osteoporosi són les fractures òssies - que si afecten la zona vertebral acostumen a produir cifosi dorsal- i també es percep una disminució d'alçada de l'individu.

Aquesta hipercifosi dorsal es pot com­pensar amb hiperlordosi lumbar i hiperten­sió de la zona cervical, amb les conse­güents contractures musculars. També es pot produir un agreujament d'escoliosis preexistents. Altres manifestacions de l'os­teoporosi poden ser la pell fina i transparent, alteracions de la capacitat to­ràcica, etc.

7 ft

Mètodes per diagnosticar-la

Per diagnosticar-la ha de poder establir­se una disminució de la massa òssia amb mètodes fiables .

Les radiografies convencionals són in­dispensables per diagnosticar les fractures, però són un mètode poc precís i poc repro­duïble per valorar la massa òssia. Per aquest motiu , és imprescindible un examen de la­boratori complet amb la finalitat de descar­tar causes secundàries d'osteopenia o frac­tures vertebrals .

Actualment, el procediment més precís i reproduïble per mesurar la massa òssia és la Densiometria Fotònica Dual, que proporci­ona dades quantitatives de la massa òssia o densitat mineral òssia (DMO) en grams per cm2

. Sobre aquestes bases, s'accepta el di-

«Alguns dels signes que s'observen en Posteoporosi són les fractures òssies, la

pèrdua d'alçada, la pell fina i transparent i les alteracions

de la capacitat toràcica»

agnòstic d'osteoporosi quan la DMO des­cendeix per sota de les desviacions estàn­dard del valor considerat normal per a la població d'edat semblant o sexe.

Des del punt de vista clínic interessa so­bretot obtenir un valor de massa òssia que permeti pronosticar amb raonable exactitud el risc de fractura.

Aquest risc es correlaciona clarament amb el grau d'osteoporosi o de descens de la DMO i, per això, la densiometria s'ha d'uti­litzar per identificar pacients amb un elevat risc de fractures que puguin beneficiar-se del tractament.

MALALTIES QUE OCASIONEN

UNA DISMINUCIÓ DE CALCI

Malalties endocrines: Hipertiroidisme Hiperparatiroidisme Síndrome de Cushing Diabetis Hiperprolactinema

Malaties neoplàstiques: Meloma múltiple

- Càncer metastàsic

MALALTIES QUE PROVOQUEN

MALA ABSORCIÓ

Malalties gastrointestinals Malalties hepatobiliars Anorèxia Artritis reumatoide Henocromatosi

La importància de la prevenció

La prevenció, per la relació que ofereix entre cost i eficàcia, és el millor enfocament terapèutic per a l'osteoporosi. Mai s'insistirà prou en la importància que la ingestÍó de calci, de vitamina D i de proteïnes sigui l'adequada i en la necessitat de practicar exercici físic amb regularitat per preservar la massa òssia.

Tothom hauria de practicar amb regulari­tat, durant tota la vida, un exercici moderat com la dansa, la carrera suau o els passeigs, per optimitzar la massa òssia de l'esquelet.

La nostra recomanació és que es practi­qui un exercici dinàmic tres o quatre cops per setmana durant 30-60 minuts.

A part de l'efecte sobre la massa òssia, l'exercici millora l'agilitat. Això té especial importància en les persones grans, ja que disminueix el risc de caiguda i, per tant, el de fractura.

«L'exercici físic practicat un mínim de 30 minuts al dia

ajuda a prevenir l'osteoporosi>>

13

REPORTATGE

ESPORT, /

EL REI DE LA TELEVISIO per Sergi Larripa

Cada vegada hi ha més esport a la televisió. Això és un fet irrefutable. Com ho és que l'audiència respon positi vament a les propostes espor­tives com no ho fa amb les d'altres tipus. Significa això que és bo l' ac­tual model de televisió? O cal preguntar-se si és suficientment plural l'oferta esportiva que s'emet per la petita pantalla? Té prou qualitat? Acabarà esgotant els telespectadors, tant d'esport?, acabarà passant factura al propi esport?

Tots els índexs d'audiència ho demostren: Audiències milionàries no hi ha com un bon esdeveniment esportiu per guanyar espectadors. L'esport porta l'audiència, i l'audiència porta publicitat. És la quadratura del cercle, la fórmula màgica en què confien pràcticament la .majoria de les cadenes en aquest final de segle, potser un cop esgotades moltes fórmules televisi­ves . Avalades pels índexs d'audiència, semblen resignades a tirar pel carrer del mig: treure el talonari i pagar pels drets de re­transmissió de les millors manifestacions es-porti ves.

14

Només cal fer una ullada al rànquing de programes més vistos durant l'any 97 al conjunt de l'Estat Espanyol i a Catalunya. Hi ha un grapat de programes esportius o, millor dit, de retransmissions esportives.

I és que les retransmissions esportives en directe acostumen a ser les més agraïdes per l'audiència. Entre aquestes, podem distingir les d'espectacles puntuals i les de grans actes com uns Jocs Olímpics o uns Campionats del món de futbol o natació. Els

«Els 10 programes de televisió més vistos a

Catalunya durant l'any 97 van ser 1 O partits de futbol

del Barça»

grans esdeveniments, que omplen una gran quantitat d'hores d'emissió, només se cele­bren cada quatre anys, i en un període de temps molt concret, de 15 o 21 dies com a màxim.

Si analitzem l'oferta esportiva que s'emet per televisió podem veure que el minuts dedicats a una retransmissió en directe són inferiors als invertits en programes d'estudi o informatius esportius. En canvi, les retrans­missions solen ser les que aconsegueixen les millors audiències.

Els programes d'estudi tenen un públic constant i fidel, però en la majoria dels casos mai no superen l'interès despertat per una retransmissió, en què es concentra el nucli de la narració.

I entre les retransmissions esportives, quin és l'esport amb més éxit d'audiència? El futbol. A Catalunya, l'any passat, els deu programes més vistos van ser deu partits de futbol, i concretament deu partits del Barça. I és que, estadística en mà, el futbol sembla ser l'únic esport que garanteix audiències milionàries capaces de competir amb les millors pel ·lícules de Hollywood.

Massa futbol?

Avalats pels resultats d'audiència, els res­ponsables de les cadenes televisives no no­més mantenen sinó que augmenten l'oferta esportiva, especialment futbolística. I ho fan ignorant l'opinió d'aquells que pensen que la televisió ofereix esport en quantitat, però no qualitat i pluralitat.

La preocupació per l'excés de partits televisats ha arribat fins i tot al món del futbol. Recentment, la Unió Europea de Futbol Associació (UEFA) ha començat a mostrar preocupació per l'impacte que el mitjà pot tenir en l'assistència d'espectadors als estadis. Aquesta inquietud va sorgir a partir d'una enquesta que fa poc va publicar la UEFA, segons la qual el 51 per cent dels aficionats espanyols consultats revelaven que estaven molt cansats de tant futbol a la pantalla. Segons la UEFA, l'excés d'oferta televisiva podria ocasionar una saturació que acabaria afectant el futbol a mig termini.

Els responsables de les diferents cade­nes de televisió espanyoles, en canvi , no estan d'acord amb els resultats de l'enques­ta. No creuen que la gent estigui saturada de futbo l. Prefereixen guiar-se pels Índexs d'audiència, segons els quals e l futbo l és la primera preferència dels espanyols quan engeguen la tele .

El director d'esports d'Antena 3 TV, pel que fa a l'enquesta, va manifestar que «No pot ser. El 51 % pot estar cansat de futbol però, en canvi, veu els partits. Del contra­ri, no sortirien les xifres que mostren unes audiènc ie s important íss ime s».

Aquesta afirmació és compartida per la majoria de televisions.

El cap d'esports de TV3, Xavier Molinas, diu al respecte que «Ningú no esjïca amb la quantitat de peUícules que s'ofereixen per televisió. Amb el futbol passa el mateix: si t'agrada el segueixes i, si no, canvies de ca­nal. Els números canten. Mentre el públic no doni l'esquena alfutbol, i de moment no és així, se seguirà la mateixa política».

Des de TVE, José Angel De la Casa diu que «En un mercat s'han d'oferir produc-

«Les televisions emeten poc esport comparat amb el

cinema o les telesèries, però en canvi existeix una

sensació de saturació»

tes de consum, i el futbol és un dels més sol· licitats. Sobre si hi ha massa partits de fi/tbol a la televisió, el temps ho dirà. Ens autorregulem d'acord amb la demanda. »

Els Índexs d'audiència demostren el ni­vell d'acceptació que pot tenir la retrans­missió d'una manifestació esportiva. Però no són vàlids per esbrinar si, comparativa­ment, l'oferta esportiva que hi ha és poca o molta. Per veure això hem d'analitzar els con­tinguts de les graelles de programació de les principals cadenes de televi sió. I fent això podem arribar a adonar-nos, no sense sorpresa, que l'esport no és tan present a les nostres pantalles com podíem arr ibar a pensar.

L'oferta televisiva

Els anys J 994 i 1995 , l'esport va ocupar aproximadament un 8,5 per cent del total de les hores de programació de les diferents cadenes estatals (vegeu quadre adjunt). Po­dem veure que l'any 94 la programació es­portiva va estar un punt per sobre que l'any següent (9 ,3 per 8,3). Això va ser originat, entre altres fets, per l'em iss ió de tots e l partits corresponents als Mundials de fut­bol de ls Estats Un its celebrats el 94, i pe ls programes informatius que van generar.

De l'any 96 no tenim dades, però podem pensar que es va produir una situació sem­blant a la de l'any 94, per la retransmiss ió dels Jocs Olímpics d'Atlanta.

Cal dir que la retransmiss ió de grans esdeveniments com un Mundial de futbol o uns Jocs Olímpics, si bé alteren considera­blement la programac ió de la cadena que té e ls drets de retransmissió, tampoc afecta ga ire el conjunt de l'oferta telev isiva, ja que la resta de cadenes acostumen a oferir una contraprogramació adreçada a les persones a les qual s no e ls agrada l'esport.

fXP Telèfon d'informació gratuït

QUfS "EXPERTS IMMOBILIARIS No busquis més. Vine a veuren's a:

/I

Venem el seu pis en 21 dies, o el comprem al comptat (sense exclusives)

Rosselló, 372 Tel. 93.207.64.94

També ens podràs trobar a:

BARCELONA Rosselló, 372 Sants, 363 Dante Alighieri, 2-4 Escocia, 134-138 (cant Felip 11) Clot, 123

BADALONA Alfonso XIII, 608 Francesc Layret, 169 esq.

STA COLOMA DE GRAMANET Sicília, 11

Tel. 93.207.64.94

Tel. 93.349.26.26 Tel. 93.265.48.49

Tel. 93.460.33.22 Tel. 93.384.10.15

Tel. 93.392.81 .61

SABADELL SUD (CENTRAL): Avda. Barberà, 363 CENTRE: Avda. Francesc Macià, 54 bis NORD: Avda. Matadepera, 59

TERRASSA NORD: Transversal, 2-4 CENTRE: Gutenberg, 30 CERDANYOLA Reis, 24 RUBí Maximi Fornès, 12

Tel. 93.712.41.22 Tel. 93.716.01 .00 Tel. 93.723.23.22

Tel. 93.723.23.22 Tel. i FAX 93.733.2070

Tel. 93.594.02.02

Tel. 93.699.39.39

15

REPORTATGE

La televisió emet poc esport si ho compa­rem amb el temps d'emissió de cinema i telesèries. En canvi, existeix una sensació de saturació esportiva en molts espectadors. Per què?

Una de les causes és que les retransmissi­ons esportives acostumen a fer-se en direc­te, en un horari nocturn que televisivament és el de màxima audiència. Això obliga sovint a fer canvis en la programació, modificant fins i tot l'horari dels informatius, fet que provoca no poques protestes.

«Els informatius emeten cada vegada informació esportiva. Però aquesta

informació es centra quasi exclusivament en el futbo l»

Quan dura un partit de futbol?

Una altra raó que explica la sensació de cansament és que les retransmissions es­portives duren molt més que no ens pen­sem. Els partits de futbol que avui s'emeten per televisió no duren 90 minuts. Duren molt més: el temps que transcorre des del mo­ment en .què es fa la primera referència prèvia fins al moment en què, feta l'última conclusió sobre el partit ja disputat, es fa la primera referència al partit següent. Un partit, així, pot durar dies o setmanes.

A la televisió, per tant, els partits tenen tres moments: l'abans, el durant i el .des­prés. Cadascun és explotat al màxim per les cadenes, que converteixen qualsevol aspec­te que envolti el partit en matèria d'anàlisi. I és que una de les raons de l'èxit de la re­transmissió d'esdeveniments esportius per televisió és la capacitat de transmetre a l'es­pectador tots els ingredients propis de la

16

tragèdia grega: un duel , un bo i un dolent amb què identificar-nos, la lluita per acon­seguir un repte, l'emoció, la intriga i el resultat. O dit d ' una manera més abstracta i novelesca: plantejament, nus i resolució .

L' avantmatx (expressió evidentment uti­litzada per donar nom al s programes previs) o "plantejament de la tragèdia" mira de contextualitzar el partit fent de qualsevol en­contre un partit del segle. És usual tenir, al llarg d'un segle, mil partits del segle, sense que els especialistes arribin a posar-se d'acord. I per situar el partit se'ns explica la ' perillositat del rival (normalment les cade­nes justifiquen la seva parcialitat en els propis estudis d'audiència) i la vida i mira­cles dels jugadors, convertits en lluitadors romans a punt de sortir al circ.

El nucli està confOlmat per la retransmis­sió de l'esdeveniment. És l'instant més curt i, alhora, més intens de la narració. El mom~t, normalment, de màxima audiència. Però amb això no és suficient. El desenllaç dona lloc a un cúmul d'anàlisis que allarguen qualsevol acte esportiu fins que arriba el següent, de manera que sempre hi ha alguna cosa per explicar.

Els telediaris

Un dels fenòmens més recents en la TV és el notable increment de la informació espOltiva en els telenotícies d' informació generaL

Recentment s'ha fet public un estudi sobre els diferents temes tractats pels informatius de sobre-taula i vespre emesos entre novem­bre de 1997 i gener de 1998 a les principals cadenes estatals. Segons aquest estudi, du­rant aquest període van emetre ' s 388 telediari s amb un total de 6.807 notícies. La conclusió de l'estudi és que les notícies es­portives ocupen un lloc privilegiat en els in­formatius: entre elI5 i el 20 per cent dels con­tinguts totals. Una dada equiparable a l'es­pai que ocupen les d'informació política i les

OFERTA PER GÈNERES A ESPANYA 1994-1995

GÈNERE 1994 1995 cinema 26,7 24,6 divulgatius 11,2 15,2 sèries 14,3 13,5 informatius 11 12,8 infantils/juvenils 11,5 11,5 esports 9,3 8,3 misceI·Iània 8,3 4,8 concursos 3,5 3,6 altres 4,2 5,7 Font: Anuari "El País 1997"

de macroeconomia, i molt per sobre de l'espill de què disposen temes com el consum (8,25%), la cultura (7%), la salut (3,2%), el medi ambient (1,9%) o la ciència (l %).

Val a dir que a les tres principals cadenes estatals (TVE!, Antena 3 TV i Tele 5), l'esport és el tema més tractat als informatius, i a TV3 només la política (19'6%) supera l'atenció que reben els aspectes esportius (15'5 %) o meteorològics (12'1 %).

La cadena que va impulsar l'increment de la informació esportiva als telediaris va ser Tele 5, curiosament l'única que no compta amb drets de retransmissió de partits de futbol oficial. Tot i així, al seu telenotícies nocturn «Entre hoy y mañana» dedica el mateix temps a la informació esporti va que a la general. I és que el conductor d'aquest espai, José Antonio Luque, considera que, «Tot i que potser existeix una mica de massijïcació, les xifres que acumulen les retransmissions, i el nivell de compres de partits que s'enregistra en el sistema "pay­per-view" demostren que l'audiència demana futbol» .

Interessos econòmics

Quina és la raó de l'increment dels espOlts en els telenotícies? Segons l'opinió de diferents comunicòlegs, hi ha diversos arguments. Primer, perquè l'esport arrossega els telespectadors a veure els telenotícies, i això repercuteix positivament en l'audiència dels informatius, els programes que millor defineixen la imatge de marca de les cadenes. Bona part de l'audiència veu en els esports la part amable dels telenotícies. Constituei­xen la secció que explica "les bones notícies" en un context sovint carregat d'altres relatives a desgràcies i corrupteles.

D'altra banda, és digne destacar l'opinió dels qui creuen que els espais esportius dels informatius són bàsicament promocionals; "preparen a l'audiència" per veure algun

I

PROGRAMES DE MÉS AUDIÈNCIA EN EL CONJUNT DE L'ESTAT · 1997

I Programa cadena espectadors* share* * I Barcelona-R. Madrid (c. del Rei) ANT3 11.767 32, I 2 Médico de familia TELES 10.833 28 ,3 3 Médico de familia TELES 10.182 26 ,6 4 Médico de familia TELE S 9.646 25 ,2 5 Unidos paz y libertad TVEI 8.536 22 ,3 6 AL Madrid-Ajax (c. Europa) TVEI 8.321 22 ,7 7 Valènci¡¡-R. Madrid (LUga) ANT3 8.192 2 1,4 8 Médico de familia TELES 8.039 21 ,0 9 AL Madrid-Barcelona (C. del Rei) ANT3 7.991 2 1,8

10 Médico de familia TELES 7.962 20 ,8

PROGRAMES DE MÉS AUDIÈNCIA A CATALUNYA • 1997

I Barcelona-París St. Germain (Post. Recopa) 2 R. Madrid-Barcelona (C. del Rei) 3 Barcelona-Parls St. Germain (Reco pa) 4 Barcelona-R. Madrid (c. del Rei) 5 Barcelona-R. Madrid (Lliga) 6 R. Madrid-Barcelona (Lliga) 7 Barcelona-At. Madrid (C. del Rei) 8 R. Sociedad-Barcelona (Lliga) 9 Barcelona-Hércules Alicante (Lliga)

10 Deportivo Coruña-Barcelona (Lliga)

TV3 TV3 TV3

ANT3 TV3 TV3 TV3 TV 3

ANT3 TV3

39 ,7 34 ,7 34 ,2 33 ,4 30 , I 30 ,0 27,4 26 ,9 26 ,5 26,4

'" La columna corresponent al nombre d'espectadors del programa està indicat en miler!;, >fe'" El share indica el promjg d'espccludors que veien l'esmentat progranm, d'entre els que ell aquell moment estaven veiem 11\ televisió.

«T ot i la gran quantitat de temps dedicat a l'esport, els esports minoritaris apenes

tenen cabuda en la TV; manen els índexs

d'audiència»

esdeveniment esportiu del qual tenen els drets d'emissió. Sobre aquest punt , és curiós observar com esdeveniments de la rellevància d'una Vuelta ciclista a Espanya o un Ral ·li París-Dakar van ocupar l'any passat decenes de minuts als informatius de Televisió Espanyola, mentre que pràcticament passaven desapercebuts a la resta de cadenes. Per què aquella disparitat d'opinions? Informar sobre la marxa de la Vuelta ciclista a Espanya era, per a TVE, no només un deure informatiu, sinó una obligació econòmica: s'havia d'enganxar el telespectador i ensenyar-li la bellesa d'una geografia espanyola esquitxada pels omnipresents logotips dels patrocinadors de la cursa. Així (entre els telespectadors i els patrocinadors) es justificava la inversió feta per aconseguir els drets d'emissió . Per a la resta de cadenes, en canvi, informar sobre les emocions generades per una etapa de la Vuelta no era més que convidar als espectadors a canviar immediatament de canal i passar-se a la competència. I això no es porta avui dia a la majoria de cadenes.

En moltes ocasions, la informació

esportiva dels propis informatius està pa­trocinada, fet que acostuma fins i tot a con­tradir els criteris periodístics de selecció de noticies. Si Repsol, posem per cas, patroci­na un ral·li determinat, l' informatiu de la cadena en qüestió es veu obligat a donar alguna notícia sobre el ral· Li encara que aquell dia hagi hagut jornada de descans .

Tot plegat fa que, sovint, els telespecta­dors qüestionin la pluralitat i qualitat de l'oferta esportiva que emeten les cadenes, fins i tot en els espais d'informació general més prestigiosos.

Una altra dada a tenir en compte és la preponderància que té la part competitiva en qualsevol informació relativa a l'esport, en detriment de les connotacions que té com a fenomen socialitzador o saludable. És curiós, en aquest sentit, que l'esmentat estudi fet per la revista Consumer posi de manifest la diferència de tracte que reben les qüestions relacionades amb la salut en comparació amb l'atenció a l'esport. En un final de segle en què la societat practica tan massivament esport, sobta que sigui tan difícil trobar reportatges televisius relatius als beneficis que la pràctica esportiva té en general. Cap programa debat la problemàtica del dòping a l'esport; tots estan pendents de la xicota de Raúl o del cost del fitxatge del penúltim "crack" brasiler. I és que l'espai que haurien d'ocupar els reportatges sobre la medicina esportiva o les curses populars és ocupat per "notícies" més pròpies de les seccions de societat o econol1Úa que d'autèntic esport. És això el que realment volen els especta­dors? Anant més enllà: és just?

REPORTATGE

AlbertSetó Redactor d'esports de Barcelona Televisió

El patinatge també existeix

Entre les veritats absolutes dels mit­

jans de comunicació en general i de la

televisió en particular, n'hi ha una

d' irrefutable: el futbol és el líder indis­

cutible dels índexs d' audiència. Els se­

guidors més militants dels diversos

canals s'empassen partits molt inte­

ressants, interessants , trascendents,

intrascendents, amistosos, de coste­

llada i de panxuts contra secalluts .

L'emissió de la primera part de la clas­

sificació està totalment justificada, la

resta no. I no perquè, af9rtunadament,

no hi ha només futbol al planeta esport.

I no perquè les audiències no haurien

de ser l'única cosa que s'hauria de mi­

rar. I no perquè hi ha disciplines mino­

ritàries que mereixen respecte i un

trosset del pastís televisiu. I no per­

què no s'ofereix informació esportiva,

sinó informació fvtbolística . I no

perquè els mitjans de comunicació han

d'intentar ser plurals. I no perquè em

fa bullir la sang que l'únic que sembla

que interessi és si Guardiola jugarà o

no el diumenge, o si Gaspart ha con­

testat el darrer insult de Gil y Gil.

Els mitjans de comunicació tenen a

les seves mans una eina educativa i

formativa que no aprofiten gens. És

clar que cal dedicar portades al triomf

del Barça o de l'Espanyol, però, i Fèlix

Mantilla?, i Antela Parada?, i el water­

polo barceloní?, i la selecció catalana

d' halterofília?, i la vela estatal? Per què

no tenen el seu pam de glòria? Potser

. si Antela Parada es promet amb el Prín­

cep Felip sabrem que hi ha un altre

esport tret del futbol í del darrer

descobriment: l'handbol. El patinatge

també existeix.

17

PASSATEMPS

Z E R E X U F N A Y

L E I H L T I P R T

L V K T E L P A M N

A L L A S E B A L A

L L E H K I R I A V

L V C E I D J N E

I I M P D A J I I L

V M E O S A E A S L

E L E G A N E S E R

S E L U C R E H O N

1. Quin esport practica Marcelo Rios?

2. Com es diu el millor tennista xilé?

3. Contra qui jugarà el Barça la final de la Copa

del Rei de futbo l el 29 d'abril?

4. Quin conegut esporti sta és Duc de Palma?

5. Qui. és el tennista català millor situat al

rànquing actual de J'ATP?

6. On van tennir lloc els últims Campionats del

Món de natació?

'~ !I IJJ1S nv 'tll.l"d u (9 ·cfl 'J.iJOJ ""IY (ç ' lIJ.lu3uup.ln !'Ium (11 ' UJ .l0 II P.y.J «( 'SO!~ 0 1":>JUy.J (Z'S!Ulld,l( 1 :sJ}sodsíJlI .

Christian Fiz

Juha Jalavert

Chandler Costa

Albert Crivillé

MartÍn Kankkunen

Àlex Vieri

Laurent Thompson

' 1.I;)t\C¡C r ' lu~uncl ~911! ¡\ ! .1J ''';;:I tV ~Z!d ' lIJ1.lCy.J ~C I

·so,:) 'uaqlV ~ lIOSdlUOlI~ '.!;)IPUUlD ~ lIdllmpluc)l 'm¡nr ~ !.I í)!¡\ ' UU!lS !JlD :9pn10S

~elióniGa liefinamdB!'z se'n va a ~olar

Com a guanyadora del concurs corresponent al darrer número de la revista, Parapente Pirenaic va obsequiar-la amb un curs de parapent de dos caps de setmana. Felicitats!

r~-------------------

Nom ... ............ .. .... ... Cognoms .. ..... ...... ... ........ .. .. ............. ..... ....... ... ..

Adreça .. ....... ...... ............. .. ... ..... .... ..... ....... .... Telèfon ... ...... ........... .. . ..

Ciutat. .. ....... ... ..... ........ .. ... ....... ............ ..... .... .... ..... OP .. .... .......... .... ... .

Edat.. .. .. ...... . Ets soci/a del Claror ...... ...... .... ............. ... ...... .. .. ......... ..

1a PART

1. Quin any va fitxar pel Barça Enric Masip? .... .. .... .... .. ... ... ...... ....... .... .. ... ..... ... .. ...... ........ .. ... ........... ...... .... .... .. ... ..

2. Quin aliment mineral es té en poca quantitat quan es pateix oste­oporosi? ........ .. ... .. .... ... ... .... ...... ....... ... .......... .... ....... ............... ... .. ... ... .... .. .... ...

3. A què es dedica actualment Fidel Sust? ............ ..... ... ...... .. .. ......... ........ ...... .. .... ..... ......... .. ... ..... ... ................ .. .

2a PART

1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? ....... ...... .. ...... ...... ... ..... ....... ............................................ .............. .....

2. I què t'ha agradat menys? .. .... .. ... ........ .......... .. ... ................... .. .... .. .... ........ ....... .............. ....... .. ..

3. Quina secció t'agrada més? ............ .... .. ... ..... .................... ....... .......... .... ............ .... ..... .. ... ........... .

4. A qui t'agradaria que entrevistéssim? .... .................... .. ... .... ... .......... .. ......... ... .. ....... ............... ..... .. ... ......... ..

5. Què creus que li falta, a la revista?

..... ...... ............ ... .. .. .... ... .... .............. .. ... ... .... ....... ... ..... ..... ....... .. .... .. ... 6. Globalment, quina nota posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

............ .... ... ..... .. ... ........ ... .......... ... ..... ...................... .. ... ................. ...

1 VOL BIPLAÇA A LA VALL D'ORGANyA

PARAPENTE PIRENAIC Cursos d'iniciació i vols biplaça.

Atenció especial a tots els socis del Claror

Alberg Santa Fe Tel. (973) 3822 08

(909) 71 8881 (908) 99 51 33

ORGANYÀ (Alt Urgell)

10% descompte

--I~ o ., ""'CC OCD Q)~ ~ --o -., CD

rA -- Dl • : Q.

CD

20

MAI TONI ESTÈTICA

TOT PER ESTAR MOLT MÉS MACA

Còrsega, 529 bis

Barcelona 08025

Tel. 93.457.07.45

BELL COS BELLESA I ESTÈTICA

'i: Iii ffD.:w

• Aprén a maquillar-te amb nosaltres.

• Tractaments cel·lulitics i facials. Infiltracions dieta i nutrició. Ungles de porcellana.

• Sol UVA 10 sessions 7.900 ptes Rosselló, 412 Tel. 93.456.47.82

MAI TONI PERRUQUERIA

ATREVEIX-TE!

CANVIA LA TEVA IMATGE

Còrsega, 529 bis

Barcelona 08025

Tel. 93.457.07.45

PERRUQUERIA LEAM Tatuatges i maquillatge permanent Sardenya, 325 Tel. 93.207.52.23

LA YAYA AMÈLIA

La cuina del bacallà

Sardenya, 364 Tel. 93.456.45.73

DELlRIUM, BAR-CAFETERIA • Esmorzars especials.

• Menú de 975 ptes. i serv'ei a la carta especialitzats en carns a la brasa.

• Obert de 7h a 1 h de la matinada. Sicília, 263-273 (entre rosselló i córsega) Tel. 93.459.38,60

t{llIa·.

BAR RIBEIRA Entrepans, tapes i vins gallecs Rosselló, 411 Tel. 93.458,63.85

ELECTRICITAT CANALS Instal·lacions. Cuines i banys Rosselló, 399 - Tel. 93.458,09.53 08025 Barcelona

MOBLES CÓRSEGA Mobles juvenils Armaris a mida Córsega, 509 Tel. 93.457,79.57 08025 - Barcelona

EMBOLIC Parc infantil. Festes, aniversaris.

Il.,';.

Consell de Cent, 461 - Tel. 93,232.97.05 ·i4_.Lf,lll~J(tf,.

FUSTÉ INSTRUMENTS MUSICALS • Pianos, teclats, vent, corda,

guitarras, so professional.

• Classes de solfeig, piano, orgue, acordió, guitarra, saxo, clarinet

Marina, 310 Tel. 93.455.92,58 Mallorca, 352 Tel. 93,207.45.18

XEITO Llibreria i objectes de regal La teva botiga: t'esperem! Rosselló, 384 - Tel. 93.456,56.17

GIRBAU REGALS Mil detalls per a tu 10% de . descompte als socis del Claror Còrsega, 51 - Rosselló, 396

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

• Ben a prop teu Calàbria, 251 Tel. 439.45.00

• Molt a prop teu Sardenya, 319 (baixos), Tel. 93.457.04.53

·f ·lIIl'.

SONIBER ELECTROMEDICINA • Equipament per a cardiologia.

• ECG, Holter, prova d'esforç, espirometria, accesoris, i no reutilitzables.

• Doppler. Digitalització i arxiu d'imatge mèdica.

Sardenya, 337 Tel. 93.458,19,04

FARMÀCIA BRICIO

Servei de guardia de 9 a 22h

• Dies d'abril: dimecres 1, dijous 9, divendres 17 i dissabte 25.

• AI servei de la seva salut.

Sardenya, 334 Tel. 93.436,77,34

FARMÀCIA BRICIO

Servei de guardia de 9 a 22h

• Dies de maig:. diumenge 3, dilluns 11 , dimarts 19 i dimecres 27.

• AI servei de la seva salut.

Sardenya, 334 Tel. 93.436,77,34

CENTRE ORTOPÈDIC MAROBA Plantilles a mida. Proteccions esportives Sardenya, 375 Tel. 93.457.12.76

MUDANCES ÀNGEL LLEÓ A qualsevol punt d'Europa i guardamobles Roger de Flor, 277 Tel. 93.457,12,25

LA BOUTIQUE DEL MOVIL

• Telefonia mòbil i accessoris

• Descomptes especials als socis de l'Esportiu Claror

Speak Digital. Sardenya, 342 Tel. (93) 456.59,33 08025 - Barcelona

, ESCOLES SINAI

,1iM~S~~

~e&~

s~~~ ~~€t~~

CAFETERIA CENTRE CULTURAL ~PALAU MACAIA~ Servei de cafeteria . Menú del dia, 950 ptes. Disfruteu de tota l'oferta cultural del centre: exposicions, concerts ... i reposeu a la cafeteria del Palau on podreu trobar totes les elaboracions de qualitat de les Escoles Sinaí

Obert de dimarts a dissabte de JO a 8 i els diumenges de JO a 3 (Dilluns tancat) Passeig de Sant Joan, J08 Tel 93.458.J8.0J

RESTAURANT NOU Esmorzars· Tapes variades· Menú casolà Buffet lliure . Celebracions (fins a 80 persones)

Tot de qualitat amb un servei ràpid i econòmic.

RESTAURANT DE LA CANTONADA Menú del dia (amb 4 opcions), 975 ptes. Carta . Celebracions amb caliu i Sopars Tot amb un ambient tranquil i agradable.

Obert tots els dies d'J a 4 de la tarda (Dissabtes tancat) Córsega, 562 Tel 93.450.00.57

SERVEI DE CATERING Bodes . Bateigs . Convencions . Inauguracions

El nostre servei es desplaça a on els nostres clients demanin. Les celebracions s'elaboren d'una forma molt personalitzada.

Atenció al client de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda, al telèfon 93.455.77. 71

21

I

LíNIA DIRECTA Anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és grallil\, només heu de deixar-lo a la bústia del Te amb les vostres dades. Els anuncis no poden excediries 15 paraules.

Mare i filla busquem pis de particular. Màxim lloguer de 50.000 ptes. Pepa. Tel. 4368663 o 457 26 41

Venc bicicleta de muntanya nova. Preu: 15.000 ptes. Daniel José. Tel. 63601 85

Oportunitat: Màquina d'escriure Lexicon. 80 + Impressora Citizen 0120+ Perfecte estat. Només 15.000 ptes. Tel.( 93) 381 2525

Senyor de 52 anys cerca habitació. Pis compartit de bon nivell amb tot complet. Zona Sagrada Família. Bona remuneració. Tel.( 93) 435 34 46

Sóc al.lxiliar de geriatria. Em faig càr­rec de gent gran a les tardes . Preu a convemir. Josep Vídal. Tel. (93) 245 71 10

Dibuix, pintura I modelatge. Classes particl!Jlars per a nems. Ma~isa Ramón. Tel.( 93) 457 95 62.

Llogo habitació a senyora o senyoreta. , Marisa Ramón. Tel. (93) 45795 62.

Estl.ldiant de segon de Física dóna classes de matemàtiques, física i química a alumnes d'EGB, BUP i COU. Interessats trucar a Ariadna. Tel.( 93) 245 37 44.

! Professora d'anglès. Nativa i titulada. Amb deu ,anys d'experiència. Classes particulars a estudiants, nens i empreses.

r T. HeatMer. Tel.( 93) 436 11 48.

, NOTICIES DEL CLAROR

El Claror ofereix acti d'estiu per a totes les Esplais, Campus 01ímpia i cursets de natació centren

Quan arrib i l'estiu , tots els infants i els joves podran triar com passar-lo entre les diverses acti vitats que ofereixen l'Esportiu Claror i el Po liesportiu Sagrada Fam ília: Parc-Espl ai, Esplai, Camp us Olímpia, Colònies esportives i cursets intensius de natac ió.

Esplais i Campus

La finalitat dels esplais i allò que els dife rencia d'altres activitats, com el Campus Olímpia, és que no se centren només en

«Els adults i la gent gran també poden apuntar-se a

d ifere nts activitats: ioga, aeròbic, natació, gimnàstica,

ba lls de saló ... »

Reforma d'ambients Cuines i banys

l'esport, sinó que l'activitat física es combina amb els tallers, els jocs i les sortides.

El Parc-Esplai és com s'anomena l'esplai on es poden inscriure tots els nens i nenes que cursin P3. Els mòduls són de deu alumnes. En canvi, l'Esplai és per a nens i nenes de P4 a 2n d'ES~. En aquest cas els grups s'amplien a quinze alumnes, excepte per als més petits (P4 i PS), que segueixen sent de deu alumnes.

cuinats mediterrània

menjadors escolars catering

Carrer del Sol, 179 entresol Sa. 08201 Sabadell. Tel 93 .726.99.77 FAX 93.726.98.56

22

E.M.A. &e~

Som una botiga diferent a les altres Vingui i comprovi-ho

Rosselló 439

18 anys fent llar

Tel. 93.436.03.39

NOTíCIES DEL CLAROR •

witats pdats a base de l'oferta

El Campus Olímpia és una acti vitat que l'Ajuntament de Barcelona proposa a les instal·l acions esportives municipals. L'ob­jectiu principal és impulsar la pràctica es­portiva i evitar el trencament que suposa l'estiu per a tots e ls joves que durant el curs fan esport.

El Campus va adreçat als joves que cur­sin de 3r de primària a 2n d'ES~ . Els mòduls són de setze al umnes i es farà tant a l'EspOItiu Claror com al Poliesportiu Sagrada Familia. L'estructura a totes dues instal·lacions serà la mateixa, però al Claror es posarà més èmfas i en el bàsquet i al Sagrada Família en el futbol sala.

Perquè pugueu començar a planificar l'estiu, us avancem que totes tres activitats començaran el dia 22 de juny i es duran a terme en torns de deu dies, excepte el darrer torn de Parc Esplai i Esplai que només serà de cinc dies. L'Esplai i el Parc-Esplai acaba­ran el dia 4 de setembre i el Campus Olímpia acabarà el IOde setembre.

NETEJA

Colònies esportives

Una altra alternati va per passar un bon estiu és sortir de la c iutat per gaudir d'uns dies envoltats de natura. A les colònies es fan esports, tallers, excursions, jocs .. . , alhora que es fomenta la convivència del grup . Estan pensades per a nois i noies de 3r de primària a 2n d'ESO i aquest any el destí és Gualba, del 6 al17 de julio l.

Activitats per a tothom

Els cursets de natació intensius es faran a totes dues instal·lacions i durant els me­sos de juliol, agost i setembre. Hi haurà niò-

«El Poliesportiu Sagrada Fa mília estrenarà les

activitats d'estiu amb el Campus O límpia i els cursets

intensius de natació»

duIs per a nadons, infa nts, joves, adults i gent gran.

A més, aq uests dos últims grups també podran inscriure's a altres activitats com aeròbic, ioga, balls de saló, gimnàsti ca de manteniment i gimnàstica correctiva.

Televigilància. Circuit tancat T. V.

HERSAN, S.C.p. CONCESIONARIA DE EXPlOTAC\ONES, S. A.

INDUSTRIAL Neteja i manteniment Oficines i locals comercials Especialitat en poliesportius Encarregats de la neteja de l'Esportiu Claror

CI Dr. Fleming, 37 Tel.: 93.682.35.94 08740 SANT ANDREU DE LA BARCA

... o

¡:¡;

PARKING

~D:O~O ~ !Z Ciï Pi

Mallorca

100 ptes/hora Per als usuaris de

Nàpols, 274 i Sicília, 257 - Tel. 93.457.37.06

23

'" NOTICIES DEL CLAROR

La Fundació Claror obrirà la seva segona instal·lació el2 de maig

El Poliesportiu Sagrada Família, a punt Ha arribat el moment. Després d'un any d'obres,just transcorreguts dotze mesos de l'acte de col·locació dels deu primers maons, el Poliesportiu Municipal Sagrada Família obrirà les seves portes.

Imatge d'algunes màquines del gimnàs abans de ser insta¡'¡ades.

Dissabte 2 de maig serà el dia en què els primers socis podran començar a utilitzar el Poliesportiu municipal Sagra­da Família, la segona instal·­lació gestionada per la Funda­ció Claror. Abans, els dies 25 i 26 d'abril, entre les 10 del matí i les 2 de la tarda, tothom qui vulgui podrà visitar el nou poliesportiu en una jornada de portes obertes. La inauguració oficial serà diumenge IOde

«Més de 5.000 persones s'han inscrit ja com a

sòcies de la nova i nstal·lació»

maig, a les 12.30 hores. Es pre­veu l'organització d'un acte fes­tiu amb música i moltes sorpre-

«Els dies 25 i 26 d'abril hi haurà

jornada de portes' obertes per veure la

i nstal ·lació»

ses, i obert a tothom, amb l'as­sis tència de l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, a més de destacats esportistes.

La instaHació

La instal ·lació , al carrer Cartagena cantonada amb Mallorca, té 3.800 metres qua­drats repartits en 3 plantes (vegeu gràfics a la pàgina següent).

A la planta baixa s'hi pot tro­bar el pavelló cobert, la cafete­ria i les oficines d'administració i d'informació.

La segona planta és dedica­da, íntegrament, a la zona d'ai­gües: una piscina gran de 25 metres, una piscina petita , hidromassatges, saunes i bany turc.

La tercera planta és ocupada per un gimnàs amb diverses màquines, algunes de les quals formen la zona cardiovascular. També hi podem trobar el Servei mèdic i la sala de massatges.

Una instaHació reivindicada pel barri

La reacció dels veïns davant l'obertura de l'equipament no ha pogut ser més positiva . Més de cinc mil persones han formalitzat ja la inscripció com a sòcies de la instal·lació. l és que el barri de la Sagrada Famí­lia feia-molts anys que espera­va la construcció del nou polies-portiu. Durant anys, els veïns l'havien reclamat: una instal·lació de barri i per al barri. Com a equipament municipal, la Sagrada Família només tenia l'Esportiu Claror que, tot i els seus 5.300 m 2, no era suficient per satisfer la demanda d'un dels barris més densament poblats de Barcelona.

Els veïns, a més, van fer cos­tat des del principi al projecte de la Fundació Claror, avalada pels quinze anys de gestió de l'Esportiu Claror amb el model d'esport per a tothom.

TARIFES A L'ABAST DE TOTHOM

Infantil Adults TmjaRosa Familiar

2.025 ptes/mes 3.150 pte&'mes 2.025 ptes/mes 5.125 ptes/mes

Córcega, 537 entre Marina y Cerdeña - Tel. 435 88 67 - 08025 BARCELONA

24

Horarlo Consulta: de 9 a 21 h. de Lunes a Sabados.

URGENCIAS 24 h. Tels. 435 88 67 435 95 04 URGENCIAS Domicilio, Tel. 908 89 89 54

r;'1 PARKlNG gratufto ..... frente a nuestra Clfnica

Dr. Fernando Fernandez - Dr. Ignaclo Farras - Dr. Alexandre Tarragó "", ~,

~·'tl t-' . -......""...¿ ~~

SE"F.®Vï-c-f{~: BE PELt)~t)E"F.®ï~ ~ífJl

'" NOTICIES DEL CLAROR

Tot és a punt per celebrar la XIV edició el diumenge 26 d'abril

La Milla de la Sagrada Família tindrà un recorregut més suau El matí del proper diumenge 26 d'abril el barri de la Sagrada Família serà tota una festa de l'esport. Tindrà lloc la XIV edició d'una Milla de la Sagrada Família que aquest any presenta moltes novetats. Nou re­corregut amb arribada a la plaça Gaudí, més curses, més premis i un nou sistema de cronometratge informàtic per fer de la Milla un esdeveniment esportiu més popular i, alhora, més professio­nalitzat.Una cursa que intentarà satisfer tant les necessitats dels esportistes que vulguin competir com les d'aquells que es plantegin la Milla com una oportunitat d'esbarjo.

Nou sistema de cronometratge amb sistema «xip» informàtic

U na de les novetats de la XIV Milla Sagrada Farmlia és el siste­ma per controlar els temps dels corredors. Per primer cop en la seva història, s'utilitzarà un xip inrformàtic que permetJ~à saber el temps i el resultat gairebé a l'ins­tant. Cada con'edor tindrà el seu xip, amb mi codi alfanumèric que el relaciona directament amb el número de dorsal. El xip s'haurà de lligar amb els cordons d'una de les sabatilles.

Des de 1985, data de la primera Milla urbana, cada mes d 'abril ha tingut lloc aq uesta cursa, que s'ha consolidat com un del s actes esporti us més importants de la Festa Major del barri de la Sagrada Família.

La Fundació Claror n'és l'or­gan itzadora, i referma un any més la voluntat de promoure l' esport, la cultura i el lleure per a tothom.

La XIV edició, el 26 d'abril , inclou moltes novetats respecte dels anys anteriors: nou recorre­gut, millors premis i nou sistema de cronometratge en són algunes.

Canvi de recorregut

L'habitual recorregut, que començava al carrer Rosselló, entre Nàpols i Sicília, i acabava al carrer Còrsega, entre Sardenya i Marina, s'ha desplaçat uns c,mers més avall per situar-se en ple cor del barri de la Sagrada Familia.

E ls cOlTedoi's sortiran de l carrer Rosselló, entre Sardenya i Marina, baixaran pel carrer Dos de Maig i tombaran pel carrer Mallorca fins que arribin al punt d'arribada, entre e ls carrers Lepant i Marina (vegeu quadre de recorregut)

Ampliació de curses

Encara que les curses de la ca­tegoria cadet s' han unit i que, per tant, els cadets masculins i femenins correran en la mateixa sèrie, la categoria sè nior i promeses s' ha desdoblat en dos.

E n total seran nou curses d ' una durada aproximada de quinze minuts cadascuna (ve­geu quadre amb horaris de les sèries).

• • • • • • • • • • • • • • • • • • e. • • • • • • • • • • • " • • • • • • • •

26

TOlDOS SAGRADA FAMILIA

Fabricació, instal·lació i reparació. Tendals elèctrics i automàtics.

rIf««« TAPISSERIA I CORTINES

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

Rosselló, 380 08025 BARCELONA Tel. 93.456·07·18

Més premis

A més de l'obsequi que reben tots els corredors que acabin la Milla i del sorteig de dues bici­cletes entre tots els participants, hi haurà medalla i trofeu per als tres primers classificats de cada sèrie i diversos premis en meL:1J.Lic.

L'any passat ja es van premi­ar les escoles , cl ubs o entitats que més atletes aportaven a la Milla. La quantitat no ha variat: 50.000 pessetes per al pri mer premi, 25.000 per al segon i 15.000 per al tercer.

Però, a més, aquest any la Milla també premia els tres pri­mers class ificats de la catego­ria sènior-promeses, tant mas­cu lina com femenina, amb una

«La categoria sènior-promeses correrà en dues

sèries, mascu lina i femenina, i els tres primers classificats

de cada sèrie guanyaran un premi

en metàl·lic»

l/

quantitat de 35.000 pessetes per al primer, 25.000 per al segon i 15.000 per al tercer classificat.

Batre rècords també té premi

El premi extraordinari per a aquell que bati el rècord de la Milla (4)05 " és el rècord mas­culí establert per Joan Viudes l'any 1990,i 4'42", el femení fixat per Jaq uelineMartin l'any passat) serà de 50.000 pesse­tes.

Exclusiva Mundial Electrodoméstico para rall ar, moler, pulverizar, trocear, tritu­rar, picar hielo, amasar, cocinar alimentos , elaborar postres, sorbetes y granizados. Dispo­ne de balanza y minutero el ec­trónicos. Con solo unas cuchi­llas y sin accesorios.

Recomendado para amas de casa, pastelerias, panaderias y hosteleria.

AI hacer la demostración, te dejamos la comida hecha

ConchitaFuste. Tel. 93 .436.87.1 7

'" NOTICIES DEL CLAROR

Recorregut de la cursa

Horari de les curses

CATEGORIA EDAT (ANY DE NAIXEMENT) HORA

I. Cadets 1982-1983 09.30 2. Veterans Homes majors de 40 09.45

Dones majors cie 35 3. Infanti l femení 1984- 1985 LO.OO 4. Infanti l masculí 1984-1985 10.15 5. Jún iors 1979- 19807198 1 10.30 6. Alevins 1986- 1987 10.45 7. Benjamins 1988-989 l LOO 8. Promeses 1976- 1977-1978 11.1 5

Sèniors femeni ns 1975 o abans 9. Promeses 1976-1977- 1978 11.30

Sèniors masculins 1975 o abans

Un altre rècord que entre tots podem superar és e l de la parti­cipac ió a la Mi ll a. No hi ha premis en metàl· lic , però per a tots ja és un bon premi saber que la Milla es conso lida any rere any i que, des de 1985, s' ha

superat e l rècord d'inscripcions. A la Mi lla de 1995, la xifra

d'inscrits no va arribar al mi ler. La progress ió des d'aleshores ha estat mo lt bona: 1.042 atle­tes e l 1996 i 1.129 l'any pas­sat.

[~~!~::~~~:~~] OFERTES REVELATS

QUAUTATPROFESSIONAL PREU ARCIONAT

• • • • • • • • • Les seves fotografies seràn tractades per professionals que uti litzen els millors productes •

REVELAT INDUSTRIAL ENTREGA TOTS ELS REVELATS EN 24 HORES

MIDES 10 x 15 O 11,5 x 17 12 FOTOS + REVELAT + IVA = 24 FOTOS + REVELAT + IVA = 36 FOTOS + REVELAT + IVA = 1.870 ptes.

URGENCIES SENSE RECARREC

2 + + 24 FOTOS + REVELAT + IVA = 36 FOTOS + REVELAT + IVA =

FOTOS CARNET INSTANT 148h. FOTOS D'ESTUDI I COMPOSTES OFERTA: 4 fotos carnet + 1 (7x10) + 2(1 Ox15) + 1 (15x20) = 850 ptes.

MARCSAMIDA LÀMINES I GRAVATS FOTOCÒPIES COLOR LÀSER SERVEI DE FAX

Rosselló, 417 - Te l. : 93.436.03.46

•

27

AGENDA

ACTIVITATS D'INTERÈS

ESPORTS

«Ral'li Catalunya» A qui li agradi el motor, es tà de sort. El Ral­li Cata luny a comença el 19 d'abril per ofe­

. rir-nos tot un espectacle per terres catalanes. La sortida i l'arribada serà a Ll oret de Mar i fin s el 22 d'abril els millors pilots "passejaran" el seu art per les províncies de Barce­lona, Girona i Tarragona.

«XIV Milla Sagrada Família»

La Milla, organit­zada per la Fun­dació Claror, es farà el dia 26 d 'abril. En total , els pa rticipants corre ran 1.610 metres pels car­

rers del barri Sagrada Família, en un entorn de Festa Major.

«X Ciutat de Barcelona. Billar a tres bandes» Una estona de descans no anirà gens mal ament, i més si és ve­ient les autèntiques filigranes dels grans mestres del billar a tres bandes. El Campionat tin­drà lloc al Club Billar Bar­celona del 10 al 17 de maig.

«XVII Festa de la Bicicleta» La Fes ta i Joc sobre rodes torna el diumenge 17 de maig per fer-nos passar un diu­menge distret tot passejant en bi­

cicleta pels carrers de Barcelona. El punt de trobada per tots els ciclistes és la cru­ïlla del Passeig de Gràcia amb Aragó.

«Campionat de Catalunya de patinatge artístic sobre gel» Organitzat per la Federació Ca­talana d'Esports d'Hivern, es farà el23 i 24 de maig a la pista de gel del Futbol Club Bar­celona.

28

Tennis Museum, el reflex de cent anys d'història El tennis, un joc de curiosa aritmètica en la puntuació, va ser importat pels primers pioners fa un segle, des de Gran Bretanya. Ara és un esport consolidat al qual la nostra terra ha donat grans jugadors. El Tennis Museum vol recollir la tradició i tots aquél1s ingredients que l'han portat a viure l'època més daurada.

f~ J

AI Centre Municipal de Tennis de la Vall d'Hebron · hi ha la seu de la Federació Catalana de Ten­nis. Aquest organisme acull el Tennis Museum, un espai que ens fa viatjar un segle enrere per recórrer la història del tennis espanyol fins als nostres dies.

Pujant les escales que condueixen a la Federació crida l'atenció un panell lluminós. Hi figuren cartells artístics de prin­cipis de segle i l'encapçala el Cobi, la mascota dels Jocs Olím­pics de Barcelona 92.

Aquest tram s'anomena l'Escala de la Fama. Rep el nom pel quadre d'honor del tennis espanyol, on figuren els noms dels guanyadors i dels finalis­tes dels torneigs del Grand Siam, i també els noms dels nostres esportistes als noo, a la Copa Davis i a la Copa Federació.

Pujades les escales, s'entraja a la sala d'exposició.

«Desenvolupar un Centre d 'Estudis és un de ls objectius

principals del Tennis Museum»

Un racó ple de records

L'exposició comença amb uns plafons dedicats a la història més antiga del tennis. Hi trobem, entre molts altres objectes, els primers elements de joc, el des­envolupament dels grans clubs, l'arrencada internacional de les figures del país, el quadre del primer torneig de Wimbledon (1881) del qual només se'n co­neixen dues unitats al món i cai­xes deljoc dellawn-tennis, quan els jugadors portaven tot el que calia per jugar al seu esport preferit.

«La recopilació d 'objectes i

documents s'ha fet gràcies a l'aportació de moltes pe rsones relacionades amb

el tennis»

Més endavant s'explica el naixement del tennis a Espanya, entre el L 897 i el 1909. Els esta­tuts dels primers clubs, els pro­grames dels primers concursos i alguns dels trofeus que es do­naven en aquell temps. Desta­quen , entre aquests objectes , les copes guanyades per Ernest Witty, el primer gran campió del nostre tennis, i la col·lecció de raquetes des de principis de se­gle fins als anys 40. També hi són representades altres figures, com Suzanne Lenglen, i escena­ris com el Palau de la Indústria del Parc de la Ciutadella, on es van fer els Campionats del Món en pista coberta l'any 1923 .

La Guerra Civil va significar una aturada per al món del ten­nis, com en molts altres àmbits . Però, un cop acabada, aquesta disciplina comença a resorgir len­tament i el tennis espanyol es disposa a viure un boom inter­nacional amb els equips de Copa Davis. Aquest tema i el dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 són motiu de dos monogràfics que formen part de l'exposició.

L'aportació de moltes persones

El Museu va néixer fruit d'un conveni entre el Museu Olímpic de Lausana i la Federació Cata­lana de Tennis. Però, segurament no s'hagués convertit en una re­alitat si no fos per la tasca con­junta duta a terme per moltes

7 ft

persones. En primer Lloc, ens co­menta Duaita Prats, cap de prem­sa de la Federació Catalana de Tennis, «la bona disposició de Joan Antoni Samaranch com a president del Comitè Olímpic Internacional».

També ha estat important l'aportació de diferents tennis de Barcelona i imprescindible la col·laboració de figures emble­màtiques del tennis català.

Entre aquests homes hi ha Jaume Bartrolí, capità de l'equip de Copa Davis que va significar l'explosió del tennis als anys sei­xanta. Bartrolí gestionà el tras­ll at d'una col·lecció de peces al Museu Olímpic Internacional,

/I

«El Museu va néixer fruit d'un Conveni entre la

Federació Catalana de Tennis i el

Museu Olímpic de Lausana»

unes peces de valor incalcula­ble que ara ja són a Barcelona. Una altra figura important ha es­tat Bonaventura Plaja, que va re­copilar, sense cansar-se, molts documents de tots els clubs de la nostra geografia. Josep Mir i

El 26 d'abril, al Parc de la Ciutadella

Una caixa dellawl/ -lennis o lel/nis prêt-a-portair on, pn.\' i 10 1. hi parlaven la XC/l::W

Puigbert i la seva fa míli a també han s ignificat una apo rtac ió molt espec ial, ja que va n acon­seguir reunir una co l·lecc ió de peces úniques, a dispos ic ió ac­tualment de l Tennis Mu eum .

El Centre d'Estudis

Actualment, el Tennis Mu­seum té una gran quantitat de documents i peces bàsiques per a la investigació de la històri a del tennis. Tot i així, la seva intenció és establir una co l·laborac ió per­manent amb tots els clubs, afec­cionats, federacions, col·lecc io­ni stes, mitjans de comunicac ió per millorar i ampliar la informa­ció pel que fa a aques ts cent anys de tennis al nostre país.

El Centre d'Estudi s, en pa­raules de Duaita Prats, ha de ser «el motor que permeti tras­passar les parets de les instal·­lacions de la Federació Cata­lana de Tennis i organitzar ex­posicions itineran,ts per la nos­tra geograjïct».

Música i lleure en favor del Tercer Món

Intermón organitza "Un dia per a l'esperança", una nova jornada lúdica, oberta a tota la societat, i emmarcada en la campanya "Per la seva dignitat: comerç just, consum responsable" .

Durant tot el dia , petits i grans podran participar en jocs d'imaginació, lògica i destresa, i escoltar actuacions musicals de diferents països.També es podran degustar aliments i vi­sitar tenderols on s'exposaran productes artesanals dels països del Sud, elaborats seguint els criteris del comerç just. Es podrà rebre informació sobre el comerç just, adherir-se a la Marxa contra l'Explotació Laboral Infantil i conèixer projectes d'Intermón, una de les 21or-

ganitzacions agrupades en la Coordinació Estatal de Comerç Just.

Aquest tipus d'iniciatives comencen a donar els fruits.

L'any 1996, la facturació del sector del comerç ètic va crèixer d'un 70% respecte del 1995. L'any passat va arribar als 700 milions de pessetes i unes 150 mil persones van comprar en alguna de les 60 botigues solidàries que hi ha a Espanya.

Però, encara que aquest augment és molt important i indica l'alt nivell de conscienciació que s'està aconseguint, encara estem lluny d'igualar les cotes aconseguides als països pioners , Holanda i Alemanya.

AGENDA

LLIBRES

EL PROFESSOR DE MÚSICA

ISABEL-CLARA SIM Ó Columna. 155 pàgines

Enric de Bellreguard és el prota­gonista d'aquesta obra. Arriba fi

un poblet com a professor de mÍl­sica i la seva presència en trasbalsa la vida. L'art i la bellesa desper­ten en moltes persones, i també la intriga de no saber ben bé qui és l'h ome que tant els ha fet canviar.

RESIDÈNCIES-CASA DE PAGÈS

Ed itat per la Generalitat de Catalunya

Una guia actualitzada on podem trobar tot all ò que ens pot fe r falta per passar un cap de set­man a en un entorn rural, per contemplar els paisatges més bó­nies i entranyables de Catalunya.

ALlMENTACION Y NUTRICION DEL

DEPORTISTA C. CRAPLET/P. CRAPLETI

J.CRAPLET-MEUNIER Hispano Europea. 253 pàgines

En aquest ll ibre trobareu totes les indicacions més útils pel que fa a racions, menús i aliments aconsellables per cada tipus d'activitM, i també règims adaptats a cada esport.

Llibres cedits per la Papereria Xeito

29

SOCIETAT

El barri de la Sagrada Família es vesteix de Festa Major El 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, comença la Festa Major del barri de la Sagrada Família .Seran deu dies­acaba el dia 3 de maig -amb un ampli ventall d'activitats culturals i esportives. Hi ha molts motius per fer-la grossa, aquest any, però els dos més importants són la celebració dels vint anys de la fes­ta i els deu dels gegants del barri. Dos aniversaris que seran celebrats amb diversos actes.

Pel que fa als vint anys, s'ha de destacar l'estrena del Drac de Foc del barri. El Drac el veu­rem el dissabte 2S d'abri l ala Nit de Foc i Bruixes, un espectacle amb dimonis, bestiari i foc , que seguirà amb molta música. Pri­mer amb un ball de música tradi­cional amb El Grupet i després amb el gran ball de Festa Major.

A més, el dilluns 27 d'abri l tindrà lloc al Centre de Serveis Personals de la ,Sagrada Família una xerrada sobre aquests vint anys de Festa Major, amb la par­ticipació de Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador; Manel Collado, primer president de l'Associació de Veïns de la Sa­grada Familia, i Antoni Viñas, l'actual president.

«La Fundació Claror organitza la

XIV Milla, el Campionat de

Natació Escolar i la Diada d'Esport al

Carrer»

ara fa deu anys el dia de Sant Jordi, en el marc de la X Festa Major, el lema de la qual va ser «Festa Gegant». .

Ara són una mica més grans però aquest any els tocarà ba­llar de valent.

Una dècada de gegants

La Pepa la Peixatera i el Pere, l'Home dels coloms, són els ge­gants del barri. Van ser batejats

EI2S d'abril a la tarda sortiran a passejar amb altres colles gegantei'es de Barcelona i el diumenge 26 acolliran gegants arribats d'arreu dels Països Ca­talans: Benimaclet, Fraga i Pra­da de Conflent.

També s'afegiran a la trobada

els gegants de Gràcia i els de Manlleu- padrins de la Pepa i en Pere -i les colles de Sant Julià de Lòria, Alcarràs, Arbúcies, Balaguer i Santa Eugènia de

Berga. En Jaume i la Violant, els gegants de Barcelona, també hi seran. La trobada finalitzarà, des­prés del pregó de Festa Major, amb una gran ballada on

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . '. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Rosselló

0 0 30

INFORMÀTICA Ordinadors PC a mida: escolar, professional, multimedia. Ordinadors: Compaq, IBM, Hewlet Packard, ... Impressores: Epson, Hewlet Packard, ... Reparació i actualització d' o¡:dinadors.

Software per a estudiants, professionals, mèdic. Títols Multimedia: educatíus,jocs, ... Llibres, accesoris, altes de conexió a Internet.

Rosselló, 427 - 08025 Barcelona - Tel. 93.455.56.84

7 8

aq uests grans homes i do nes e ns de mo stra ra n el se u a rt. Enguany el pregó e l fa rà Marta Mas i Perulles, Conse llera pe r a la Igualtat.

Però la ce lebració de l desè aniversari no acaba aqu í. Una expos ició fo togràfica recordarà to ts aques ts anys. La podre u visitar al Centre de Serveis Per­sonals de la Sagrada Famíli a del 20 d'abril al 3 de maig. En el marc d' aquesta e_xposició ta mbé hi haurà tallers, xerrades i , el ma­te ix dia 20 , la proj ecc ió de l'a udi ov is ual «Hi s tòri a del s gegants de la Sagrada Família»

«E nguany la Festa Major celebra dos aniversaris: els 20 anys de la Festa Major i els 1 O anys

dels gegants del barri»

Activitats al Centre de Serveis Personals

El Centre de Serveis Perso-

sobre la Festa Major, la mostra d'rut i ru'tesani a en són, només , alguns exemples .

Esport per a tothom

Aquests deu dies poden ser una autèntica classe de gimnàs­tica si ens proposem apuntar­nos a totes les activ ita ts espor­ti ves programades.

E l dissabte 25 d'abril hi haurà la Diada del Bàsquet. Hi partici­par an e ls equips de l C la ro r, INMA i Gaud í. E l mate ix dia al matí també hi haurà la III Passe­jada amb bicicleta pel barri i, a la tarda, el XIII Campionat de Na­tació Esco l ru~ a l'Esportiu Claror. E l diume nge 26 d'abril tindrà lloc la XIV Milla Sagrada Fa­mília, organitzada per la Funda­ció Clmor (veure pàgines 26 i 27 d'aquest número).

Uns dies de descans, gaudint d'altres actes, no aniran mala­me nt per agafar forces i parti­cipm, el dia 2 de maig, a la Diada de l'Esport a l CruTer, organitza­da per la Fundac ió Claror.

B àsquet, aeròbic, f utbo l ... , diversos esports perquè aquell s que vulguin participru'-hi puguin triar. El mate ix di ssabte se ce le­brmà el VIII Campionat Social de

nais Sagrada Família, al carrer petanca. Mallorca, 425, també celebra el seu primer any.

Per aquest motiu , el dissabte 25 m'abril serà una jornada de portes obertes amb moltes acti­vitats de lleure organitzades.

També hi haurà exposicions de divers caire durant i després de la Festa Major: la mostra de fotografie s antigues del barri, l'exposició de dibuixos infantil s

...

La música

La primera nit per passar-s'ho bé amb la ballaruca serà la de l divendres 24 d'abril. Després del sopar de Festa Major per a veïns i entitats del barri , l'orquestra Bagdad Café Band obrirà el pri­mer ball de la Festa Major. El dis­sabte, pels carrers ressonarà la

SOCIETAT

OPINiÓ

Ilutoni Vi1ïas

President de l'Associació de Veïlls

de la Sagrada Farrdlia

Quan el 2 1 d'abril de 1979 l'Assoc iació de Veïns Sagrada Famíli a va engegar per primera vegada la Festa Major, deia en la seva salutació: «L a voluntat cie poder donar al nostre barri un camí nou de convivència i tradició que ens ha estat ne­gat... » i e l propòs it de poder ce lebrar cada any la fes ta. Avui , després de vint anys , la voluntat i el pròposit s'han acomplert, ja que aquest any 1998 celebrem els vint anys de Festa Major.

Però, què és la Festa Major? La Festa Major és, per sobre cie tot, la fes ta dels veïns. És un esclat d'alegri a col·lectiva que, durant uns dies, referma els Ili gans de germanor i el sen­timent d'identitat com a barri. Esperada durant tot l'any pels ve'ins, aquests no estalvien esforços per dignificm-Ia al màxim i mostrru' la so lidaritat d'un barri .

Quan es fa balanç d'aquests vint anys de festa, un s'adona que també per a e ll han passat els anys, que s'han donat molts esdeveniments al barri i que tots plegats ens hem fet grans, la festa i les persones. Qui no recorda la primera festa a la plaça Gaudí, encara amb la xemeneia, o les reivindicacions de moltes festes d'una esco la pública, avui Tàbor, o d'un esportiu als antics magatzems Safa, aquest any el nOLI poliesportiu Sagra­da Família?

Com deia al començament, la voluntat d'un barri millor, que tots junts hem fe t possible amb el nostre lema: «Volem un barri per viure-hi ». l el meu desig és que per molts anys el barri segueixi amb aquest esperit de la seva Festa Major.

música tradicional d'El Grupet. Podrem sentir música clàssica el divendres 1 de maig; també teatre de carrer- amb el grup PVC - i concert amb els grups Opc ió K- 95 , Ak s ide nts , Skatològ ics i Stran Rabal.

Salsa, havaneres , música ir­landesa .. . de tot perquè els ves­pres del cap de setmana, el barri

,

es transformi en una autèntica sala de ball .

Aquestes són només algunes de les activitats de la XX Festa Major. Si en voleu una relac ió més detallada, amb els hormis i els llocs dels actes , ho podreu trobar al programa de la Festa Major de l barri Sagrada Fami­lia.

',OPTICA SAGRADA FAMILIA dQ S~342 (~&~ ~J 7d. 93.436.25. 77

- Revisió optomètrica gratuïta 35 anys - Muntures primeres marques - Lents progressives oferint la millor qualitat - Lents de contacte i líquids - Ulleres de sol

I SOCIS 200/0 DESCOMPTE! I - Ulleres de piscina i d'esquaix graduades

31

Urgències Mèdiques ......... " ........ 061

Ambulàncies Creu Roja ...... 300 20 20

Farmàcies de guàrdia .............. ... 010

Bombers Generalitat .......... 692 80 80

Bombers BCN ciutat ............... ....... 080

Bombers BCN comarques ............ 085

Mossos d'Esquadra .... ...... . 300 22 96

Policia ......... ................................ 091

Guàrdia Urbana BCN ..................... 092

E R V E I S

InI. Metropolitana ......................... 010

Informació Telefònica ..... ... .......... 003

Protecció Civil ... .. ............... 319 25 00

Accidents en carretera ..... ... 352 61 61

RENFE ............................... 490 02 02

Ferrocarrils Generalitat ........ 205 15 15

Informació Carreteres ... ..... . 204 22 47

Aeroport El Prat ..... ... ......... 301 39 93

Serveis Socials .............. 900 30 90 30

HOSPITALS

H. Sant Pau .. ..... ................... 291 90 00

H. del Mar ... ........ .. ............... 221 10 10

H. Clínic ....... ...... .......... .. .. 454 70 00

H. L'Esperança .......... : .... ..... . 285 02 00

H. Vall d'Hebrón ................... 418 3400

H. Sant Joan de Déu ... .......... 203 40 00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BeN ... ... 402 70 00

Generalitat .. ... .... .. ..... 315 13 13

Diputació BCN .... ... ... 402 22 22

Correus .. .. .... .... .... .... 318 38 31

ESPORTS

Esportiu Claror .... .... 207 06 40

Servei d'Inf. Esportiva 432 19 92

Fed . Cat. Bàsquet .... 45490 62

Fed . Cat. Judo ..... ... . 318 26 16

Fed. Cat. Gimnàstica 426 94 78

Fed. Cat. Natació ...... 301 82 70

Fed. Cat. Futbol .. .. ... 302 56 42

Fed . Cat. Esports per

a Disminuïts Físics ..... 211 43 73

Consell Esport Escolar

de Barcelona (CEEB).219 32 16

Agenda d'activitats ... 481 00 21

32

FETS I GENT •

Canvis en la Secretaria General de l'Esport

El relleu de Fidel Sust causa sorpresa en l'esport cata'à L'exsecretari va presentar la dimissió el mes passat

L'esport català va rebre amb sorpresa la notícia que el 3 de març van donar els mitjans de comunicació: el Secretari General d'Esport de la Generalitat, Fidel Sust, havia presentat la dimissió al Conseller de Cultura, Joan Maria Pujals, vint mesos després del seu nomenament.

I I

S.L. Fidel Sust exercia el càrrec des

del juliol de 1996. Els vint me­sos al capdavant de la Secreta­ria General de l'Esport sembla­ven un temps massa curt per tal que ningú pogués imaginar que l'exsecretari volia deixar-ho.

Ningú no té clar quan va de­cidir deixar el càrrec. Ell mateix va declarar que feia set mesos que ho havia exposat al conse­ller de Cultura, Josep Maria Pujals, afegint que valorava aquests darrers anys com «una etapa de la qual estic molt sa­tisfet, i només he de donar les gràcies al món de l'esport. Me'n vaig sense cap tipus de rancú-

. nia cap a ningú, al contrari». . D'algunes declaracions es desprèn que la decisió es va portar amb la màxima discreció. És per això que la notícia va ser, en part, una sorpresa. Així ho afirmava el president de la Fe-

deració Catalana de Natació, Lluís Bestit, que havia pogut parlar amb ell quinze dies abans de l'anunci públic de la dimissió. Segons el parer de Bestit «segur que la decisió la va prendre un o dos dies abans després perquè aquell diumenge vam parlar de futurs projectes i estava plena­ment integrat. Per mi la dimissió ha estat una sorpresa».

Fidel Sust serà, a partir d'ara, president del Consorci del Cir­cuit de Catalunya.

Abans de deixar totalment el càrrec, però, no va dubtar a fer una nova proposta: la modifica­ció o actualització de la Llei de l'Esport Català (1988) per reubi­car-la en el nou espai esportiu.

Disset anys lligat a l'esport català

Fidel Sust ocupava llocs de responsabilitat en l'organigrama

«Fidel Sust seguirà lligat a l'esport en

qualitat de president del

Consorci del Circuit de Catalunya»

de la Direcció General de l'Es­port des de 1980. Han estat dis­set anys d'intens treball i dedi­cació per tal de millorar l'estat de l'esport català.

Prudent, negociador, mode­rat. .. Aquests són només alguns dels adjectius que s'han lligat al seu nom. Persones vinculades al món de l'esport han tingut pa­raules d'elogi per la tasca feta per Fidel Sust.

El president de la Unió de Fe­deracions Esportives Catalanes, David Moner, ha manifestat que «Fidel ha lluitat durant disset anys per mantenir l'esport esco­lar, amateur i professional català com una de les prioritats de la nostra societat, tot i que d'aquells 11.000 milions que es rebien de l'Estat l'any 1992 s'hagi passat a 5.000 milions».

Pere Sust, nou Secretari General

El nou secretari general de l'es­port és Pere Sust i Sagau, cosí germà de Fidel, i que havia es­tat president de la Federació Es­panyola de Bàsquet.

Amb ell treballarà Mercè Cu­rull com a Directora General d'Es­port de la Generalitat de Cata­lunya.

7 ft

A Wall Street Institute et garantim que parlaràs anglès

més ràpid del que et penses, amb el nostre mètode exclusiu Multimethod®.

Multimethod®: El mètode que combina el paper del professor amb l'efi­càcia dels recursos pedagògics i tecnològics més avançats. Un mètode l'eficàcia del qual ha estat comprovada arreu del món.

E L 's 5 A VAN TAT G E S

o Horaris veritablement lliures. f) Sense pèrdua de classes ~ Sense límit d'hores.

o Amb el millor ambient. " Resultats garantits.

Sessions gratuïtes de demostració: Wall Street Institute ofereix, a tots els seus centres, sessions gratuïtes de demostració per a comprovar l'eficàcia de Multimethod®.

A FABRA I PUIG

CI Desfar, 34

A t='HOSPITAL

DESANT PAU

CI Independència, 367-369

ABAC DE RODA

CI Huelva, 34

MÉS DE 100 CENTRES A TOTA ESPANYA

WALL STREET INSTITUTE Anglès Líder

Parlo amb el líder

ProEixample S.A. Passió per L'Eixample

457 05 22 Ajuts a la rehabilitació d'edificis http ://www.proeixamp l e . es • Audiotex en ca talà , 481 02 10. En castellà, 481 12 10.

· NOTíCIES DEL CLAROR

Poliesportiu Municipal Sagrada Família Cartagena, 231-239 08013-Barcelona Telèfon 93.435.05.66 Fax 93.436.74.55

Planta baixa

Planta 1

Gestió: Fundació Claror Director: Eduard Franco Estadella Arquitecte: Salvador Matas Dalmases Enginyer: Bernat Alonso Bitrian Aparellador: Francesc Belart

~ I

L ________ ~~ __ ~ ______________________________ ~

Joan. 11xaso Pa1em ain.

Director Gen.eral de la Fundació Claror

Les tres claus

El di a 25 d ' abril de l' any passat, en un acte senzill , emotiu i popular, vàrerríadquirir el compromís, davant de 1000 per one , que un any després ens tornaríem a trobar per inaugurar les obres d 'acabament del Poliesportiu municipal Sagrada Familia, obres que la Fundac ió Claror ha realitzat i que gesti onarà durant e ls propers 25 anys .

Per fer realitat aquest compromís ha calgut un esforç col· ­lectiu important de les empreses que han fet l'obra, de l' Admi­nistrac ió, de les entitats financeres (particularment de l' Insti­tut Català de Finances) i, d' una manera especial , de la Fundac ió Claror. Fer-lo realitat no només en el temps, sinó també en e l sentit d'acabar un equipament a l'alçada de les expectati ves dels veïns i les entitats del barri .

La Fundac ió Claror ha posat tot el seu patrimoni , tant el material com l'equip humà, al darrere d 'aquesta operació, amb una inversió que supera els 330 milions de pessetes. Aquesta és, sens dubte, una de les claus de l'èx it: "Hem hagut de posar tota la carn a la graella, però ho hem fet convençuts i amb il·lusió" .

L'altra clau mestra de tot aquest projecte han estat els veïns del baITi que, com nosaltres, no han dubtat ni un mo­ment a triar el Poliesportiu Sagrada Família com el seu. Proba­blement aquest nou equipament serà el primer que inauguri a plena capacitat d'abonats.

Finalment, i com dèiem a l'inic i, la col·laboració pos itiva entre l' Administració municipal, les empreses, les instituc i­ons financeres ~ la Fundació, ha estat la tercera clau perquè el proper mes de maig obrim les portes del Poliesportiu Sagrada Família i els ciutadans tinguin al seu abast un gran equipament esportiu.

DADES PER A LA HISTÒRIA

15/1/96 El Patronat de la Fundació acorda elaborar el projecte d'acabament d'obres i de gestió del Poliesportiu municipal Sagrada Família.

20/6/96 L'Ajuntament convoca oficialment el concurs per gestionar el Poliesportiu.

12/9/96 La Fundació Claror presenta el seu projecte al concurs públic per a la gestió del nou equipament esportiu.

22/11196 El Plenari de l'Ajuntament acorda, per unanimitat, concedir l'acabament de les obres i la gestió del Poliesportiu, per 25 anys, a la Fundació Claror.

26/4/97 Acte de co¡'¡ocació dels deu primers maons que simbolitza l'inici de les obres i de les preinscripcions dels futurs socis de lli instaJ.lació.

27/2/98 22/4/98 25/4/98 215198 1015/98

Obertura de les ofici liles del nou poliespQrtiu Finalització de les obres Jornada de portes obertes S'obre la instal·lació als primers socis. Acte oficial d'inauguració

25