, , 11 tJ~- 97

Aepc>rtatge:

~D&1@~~®~ 0o~D@&1 [?)®[? §J ~§J ~®üill5 ~[?§J[Ji]

Salut i Espc»rts:

SILVIA

INSTITUTS ODONTOLÒGICS

ASSOCIATS

Preus especials als socis de l'Esportiu Claror I

la Visita, consulta i revisions "Gratuïta " I a Visita Ortodòncia (aparells correctors) "Gratuïta " Urgències / revisions periòdiques "Gratuïta" Fluoritzacions "Gratuïta " Radiografies intrabucals "Gratuïta" Higiene bucal (neteja)+Revisió 3.000 Ptes. Extraccions simples 2.000 Ptes.

i un 20% de descompte a la resta de tractaments!

CI CALÀBRIA 251 baixos 08024 . BARCELON'A

Tel. 439.45.00

Cada dia més a prop seu

O~C ROSSELLÓ

GRANOLLERS Av. Sant Esteve, 86, 3r 4a . Tel. 879.32.28

MATARÓ ellluro, 52-54 baixos ' Tel. 757.71 ,81

BADALONA

O~c e/Del Temple, 29 . Tel. 389.43.31

CORNELLÀ e/Mossèn J.Verdaguer, 6 2n, 3a · Tel. 474.19.32

SABADELL e/Sant Joan , 23-31, 1 r 1a . Tel. 727.53.96

MANRESA e/ Mossen J. Verdaguer, 15 baixos ' Tel. 877.45.97

MADRID e/Sor Angela de la Cruz, 35 . Tel (91) 759 .38.55

Oficines: CI Sardenya, 319 baixos - Tel. 459.33.39 - Fax 459.30.25

EMPRESA COL-LABORADORA AMB L'ESPORTltJ CLAROR

Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. 207.06.40 FAX 207.77.35 Dipòsit legal: B 28124-84 Tirada: 8.000 exemplars

Fundació Claror el. Sardenya, 333 Tel. 207.06.40 Director-gerent: Joan Itxaso Paternain

Claror Fundació Claror

Ajuntament de Barcelona

Coordinació: Sergi Larripa Redacció: Sergi Larripa Ester Benaeh Muntatge: David Fernóndez Fotografia: David Fernandez . Col.laboradors: M. Àngels GOell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia)

Publicitat: Josep Lluís Vi de Co.mpo~ició i Impressió PC GRAFIC Cardenal Reig, 23 8è 1 o 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona

TOT CLAROR és una revista oberta a totes les opinions. Per això, no necessàriament compar­teix les opinions expressades als articles signats. que s6n sen- • cera responsabilitat del. seu all­tor.

La nedadora Sílvia Parem remem.ora els

millors moments de la

seva carrera

La gent gran té clars els

avantatges que comportafer

esport

Les obres del Polieportiu Municipal

Sagrada Família, a tota

màquina

OPINIÓ

2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta

3. Puja i Baixa

TEMES DE PORTADA

4. Entrevista amb Sílvia Parera

8. L'esport i la gent gran

PÀGINES CENTRALS

16. Els joves tornen a l'escola des prés d'un estiu molt esportiu

SALUT I ESPORT

19. L'administració de líquids 20. Els problemes d'esquena 22. .La motivació, element clau per

aconseguir objectius físics i esportius

.;

NOTICIES DEL CLAROR

26. Fòrum Claror, es consolida com a taula de debat i idees

27. L'Esportiu Claror a Internet

SOCIETAT

30.. Avancen les obres del nou poliesportiu Sagrada Família

31. Districte, entitats i veïns debaten el futur del barri Sagrada Família

/

OPINIO 4'.1:~"s.1.'t~~f·~( ¡~;."" '.I. .~' ,'{. ~ , .. ~k;(ï;'id:J~~rAl~~..:) ... ~ • <' ~ .,]~¡\"'\ ; ,,\

Sergi Larripa Coordinador Tot Claror

El cas Maradona Probablement, cap futbolista

ha estat més mundialment famós que l'argentí Diego Armando Maradona. I és que els gols i les errades del "pelusa", els futbo­lístics i els "altres", fa anys que donen la volta al món gràcies a els avantatges i desaventatges d'una televisió global que ni Pelé ni Di Stéfano ni tan sols Cruyff van poder gaudir/patir.

La televisió va fer de Maradona un ídol mundial que transgredia les fronteres del fut­bol. A Argentina i Europa els nanos emulaben la seva manera de fer. Fins i tot la Generalitat de Catalunya, conscient de la seva influència social va utilitzar-lo com a reclam en una campanya anti-drogues. Quina gran ironia!

ENQUESTA

Maradona va ser el millor ju­gador del món. Era capaç de tot i ha acabat aconseguint l'impos­sible: que les seves accions fora del camp prevalguin en la histò­ria per sobre de les seves acci­ons al camp.

Recentment l'argentí va tor­nar a donar positiu en un con­trol antidopatge per consum de cocaïna ... per tercera vegada en la seva carrera.

Culpable o innocent? Potser, a aquestes alçades, és

massa ingenu formular aquesta pregunta. Potser és, fins i tot, injust per a la resta d'esportis­tes que competeixen amb més honestedat i humilitat a canvi de molts menys diners.

I és que Maradona, a més de

futbolista és, sobretot, un nego­ci. Un negoci per als clubs, un negoci per a certa premsa i, el què és més greu, un negoci per al seu entorn. Fins i tot ha estat un negoci per al govern del seu país en qüestions d'imatge. Un negoci que ja no funciona, és cIar.

Però Maradona segueix do­nant a parlar. Perquè el seu cas és vàlid per analitzar i qüestio­nar moltes coses que envolten el "show-business" en què es poden convertir certs esports professionals: fama, diners, cot­xes, fills secrets, mafia, drogues, dopatge ... Un autèntic "cul e­brón". Massa pes per a un noi sense formació nascut a una hu­mil farm1ia argentina.

Maradona és sobretot un malalt que necessita ajut. Però, ¿és just que se li permeti jugar essent un esportista que conti­nua prenent drogues? ¿Se li per­metria a un altre esportista? Els lectors de TC ho tenen cIar. L'en­questa, aleatòria, dona una res­posta contundent.

Envieu-llos les vostres opilliolls!

També per E-mail: claror@mx2.redestb.es

Els textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNI o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es re­serva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-les o extracta r-les quan es consideri oportú.

~~~.:w.-9{IJïjif.I,5ttr..m1:; ... ' Trobes bé que no s 'hagi sancionat Maradorta després de tornar a fer positiu perdopÇltge?

BesoñaAlvarez 26 anys t6anys 67anys 37 anys

No. Ho trobo mol t 'm,a- No. L'haurien de sus- No. Ja ha fet massa dis- "N o.Peròhi ha molts di-lament, jana hauria de pendr:e. Hauria de dei- barats. Elque passa és ners pell mig, molts in-v

jugar. Si es tractés xardejugarperprúvar que a Argentina és:un te.ressoseconòmÏ:Cs. d'una altra persona se~ de desenganxar-se i si, ídol, una autoritat i té Crec que aC31ba,rà reti~ . gur que Ja l'haguessin alcap del temps encara ' moltes influències. De rar¡.FseeJI mateix per-fet fora però . cúm ,que no ho ha . aconseguit, totes maneres no ,créc cquèla seva forma físi-és molt famós i dóna que deixésde '9ugar que continuï jugant. cajano ésb6na,men-' molta pulicHat contie professionalment " tres~ant, pèrò, ell vaju. nua jug~nt. ganti cobrant.. ~_~·~~ __ ~,~ __ ~ ______ ~ ________ ~,=-~oo ___ ~~;~_~ ____ ~~

2

" OPINIO • ' , ~"t;. .e" • . ·*·"'\.¡'~·k ... ""-!.,:-:rt~~~m-,,,,-!d:~~~~l..,\i.i.>tJ:i~~t.t. .... • ••• iW*Y~:.tl~~~.,;;.¡~1'J>.,-ft~a~~~~ddL~~ohZ~~

Núria Borràs Directora Tècnica de l'Esportiu Claror

Temps d'objectius

Cada any, el final de l'es­tiu i el començament de la tardor ens situen a les aca­balles d'un curs , quan fina­litza el programa d'estiu , i a l'inici d'una altra temporada, plena de projectes i noves il·­h.isions.

U na entitat de serveis com la nostra, necessàriament ha de tenir objectius i il-lusions i, a més, ha de saber transme­tre-les als nostres abonats i usuaris .

N o es tracta de fer prome­ses que després no s' assolei­xen , com passa, mal­hauradament massa sovint, en molts àmbits de la nostra vida quotidiana.

N o es tracta tampoc d'oferir cossos perfectes ( ?) de models de passare].la ni serveis de 5 estrelles buits de contingut.

ka, a l'Esportiu Claror, és

un moment de renovació d'objectius i d' i].Jusions a l'en­torn del nostre ideari i dels nostres compromisos de ser­vei amb els abonats i usua­ris .

Així, volem que aquesta temporada 97-98 que tot just engega sigui en la que:

1. La canalla i el jovent mi­llori els seus hàbits d'ordre, de higiene, de respecte en­vers els altres i la instal·lació, de sociabilitat...entenent l' ac­tivitat física i esportiva com un element important de la seva formació com a perso­nes;

2. Els abonat adults i la gent gran puguin gaudir de la major implantació dels pro­grames d'atenció al soci com un mitjà important de millo­rar la seva qualitat de vida gràcies a l'assessorament dels nostres professionals;

3. Tots plegats, abonats i usuaris, menuts i grans, tro­bin una instal-lació cada ve­gada més confortable; una atenció cada vegada més acurada i dinàmica .. . i que això es pugui percebre tant en les grans actuacions com en els detalls del dia a dia.

l, finalment, una tempora­dà en la que el col· lectiu de professionals que formem part d'aquesta entitat volem coordinar els esforços de tots plegats per a garantir que tot això que s'ha esmentat (i tot el que no s ' ha esmentat !) veritablement tiri endavant.

El que no volem de cap manera és que aquests objec­tius de principi de temporada acabin com molts d'aquells desitjos que fem a final d'any i que després d' un parell de setmanes ja hem oblidat.

LA FRASE ... - r---,.,....~~ ~ ~- ~,,.,..- -'T"~ - - • --

«Estar a Barcelona és com estar enamorat»

BONO canta1lt del grup

¡rlalldes U2

SABíEU QUÈ? ... _ ...... ..,. ..... '-"- ............ _~ " ................... " ... "'.,_ ..... ~

Fa tan sols un segle l'es­port no era a ¡'abast de tot­hom. Bàsicament era prac­ticat per els fills de la bur­gesia i les elites.

Entre 1890 i 1945, tre­balladors afiliats a sindi­cats i partits de classe van organitzar les seves prò­pies associacions per prac­ticar esport.

Més enllà dels interes­sos de l'empresa, que així podia controlar el lleure dels treballadors, existien interessos polítics que motivaven l'impuls a l'es­port. Per les societats pro­peres a la socialdemocrà­cia l'esport constituïa una manera de crear joves sans, forts i amb lligams de fraternitat i solidaritat en­tre ells. Per als comunis­tes, l'esport tenia un caràc­ter de lluita de classes, de revolució social.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PUJA... i ... BAIXA

. -~ - ... ,. ". . ~ . - - - ._-- -~- ------ ----- -~- .......... ..,~.~".".".

Ala Revista "Tot Claror" núm. 10, corresponent al

mes de juny de 1997, cal corregir:

En el titular del quadre de

la pàgina 18 caldria dir

que són més de 80

persones les que van

participar en l'organització de la Milla.

Els maratonians

Martín Fiz , Abel Antón, Alberto Juzdado, Diego Garcia, Fabian Roncero i Jose Manuel Garcia ja tenen el seu lloc al lli­bre d'or de l'esport espanyol. L'equip estatal de marathó va ser premiat amb el prestigiós premi Príncep d'Astúries en reconeixe­ment a la seva gran tasca. Abans, Antón i Fiz havien fet una de­mostració al Mundial d'Atenes.

Abraham Olano

Discreta, molt discreta ha es­tat la temporada d'OIano.

Va decebre al Tour de França, evidenciant una gran baixa for­ma, i va retirar-se de la Vuelta a Espanya deixant molt mal gust de boca.

L'etiqueta de successor d'Indurain pot acabar perjudicant a un home del qual s'espera més que un Campionat del Món.

3

ENTREVISTA ~ -4\;;.;, •• 1;».: r.. ~~' "'-. (~~ ~'. • • ,. • '

Tot Claror va voler conèixer quines eren les sensacions d'una noia que, tot i anzm­ciar la seva retirada, segueix nedant cada dia a una instaz.lació matarnina. És clar que la Si/via no està cremada amb les pis­cines. Li agrada l'aigua, ésjové ... però ho ha deixat. Preguntar-li el perquè assegu­ra un somriure com a primera resposta. Desprès arriba la reflexió.

l/ Ja tocava. Són molts anys i ... tot i que sé que ho trobaré a faltar, tard o d ' hora això arriba. Crec que he acomplert el meu cicle i

4

he fet el que havia de fer. De fet l'últim any havia estat ja una mica de transició: vaig reduir el ritme d' entrenaments, vaig comen­çar a buscar feina, i em vaig anar mentalitzant per a retirar-me. "

P- Ara que tot s'ha acabat, com recor­des els teus inicis en la natació?

R- Va ser tot molt casual. A casa meva sempre m'havien impulsat afer esport. Van apuntar-me a nedar amb cinc anys sense més propòsit que el d' aprendre a defensar­me dins l'aigua i passar les tardes fent un

Sílvia Parera ANUNCIA EL SEU ADÉU A LA NATACIÓ

Entrevista: Sergi Larripa

Fotos: David Fermíndez

la millor nedadora espanyola de tots els temps ja no és a l'ai­gua. Després de dedicar tota la seva joventut a la natació, ser 31 vegades campiona d'Espa­nya i participar a tres locs Olímpics i guanyar una meda­lla de bronze a uns europeus de natació, S¡lvia Parera va ha­ver de veure els passats cam­pionats d'Europa de Sevilla per la televisió. Un cúmul de sen­sacions deurien còrrer pel cap d'una noia que, amb 28 anys, té ja inscrit el seu nom en la història de l'esport espanyol.

cap» esport sa. Al principi no m'agradava gens. Vaig estar a punt de deixar-ho quan tenia dotze anys, però va donar la casualitat que aquell mateix any vaig guanyar la meva pri­mera medalla en un torneig, i allò em va ani­mar a seguir .. .fins ara.

P- En quin moment et vas plantejar pren­dre't la natació seriosament?

R- Va ser quan tenia catorze anys. La meva entrenadora em va dir que tenia con­dicions i que, si m'ho prenia seriosament, tenia possibilitats d ' anar a les olimpíades

. ENTREVISTA ~ ~ . .' M. i~... _ j,: , 11,. -~~' ", -, -'-'1' ';.:-;:::U~l-·~-: I -'-¡"-;' "i-:.\I";-.1il

«L'hora de la retirada havia arribat. Crec que he acomplert el meu cicle I he fet el que

havia de fer»

de Seül. Clar, jo em vaig quedar molt parada; era molt gros parlar de participar en una olim­píada. Però bé, vaig confiar en ella, i vaig començar a entrenar en serio a veure què tal. I sí, sí, va anar tot molt bé, molt millor del que mai podia haver imaginat.

p- Hi ha hagut alguna persona deter­minant en la teva carrera?

R- Sí, la meva entrenadora de sempre, Dolors Jané, que va ser qui , com et comen­to, va proposar-me de dedicar-me a això se­riosament, i sempre ha confiat en mi al llarg de la meva carrera. A part d' ella, la meva farrulia també m'ha recolzat sempre.

P- Quan vas decidir ''professionalitzar­te", vas haver de deixar els estudis?

R- No, no, no. Els estudis els vaig deixar un any abans d' anar a Seül. Fins aleshores vaig compaginar els estudis de Formació Professional amb els entrenaments sense cap problema. M'ho anava traient tot. La incompatibilitat va arribar quan , abans d'anar a Seül, vaig anar a entrenar al Sant Andreu, a BarcelQna, per tal d' intensificar els entrenamets. Després de Seül, però, en­cara vaig estudiar un any més. Després vaig dedicar-me a entrenar i estudiar anglès, per­què no vaig plantejar-me estudiar cap carre­ra.

P- Has hagut de sacrificar moltes coses en benefici de la natació?

R- Bastantes. No he pogut gaudir de

moltes de les coses que viu la majori a del jovent. Però això tampoc no em va suposar cap patiment perquè, de fet, sempre he gau­dit en el món de la natació. Aquí tenia el meu ambient. El pitjor ha estat no poder SOf­

tir amb els amics ni estar amb la família sem­pre que he volgut, ni practicar altres esports que sempre m' han agradat.

P- I suposo que, ara que t'has retirat, podràs acomplir moltes assignatures pen­dents?

R- Sí, anar a esquiar. Ja ho estic esperant. Fins ara no hi havia pogut anar pel ri sc de lesionar-me.

p- Després dels Europeus del 88, va ar­ribar el teu repte sommiat, els Jocs de Seül. Quins records tens d'aquella experiència?

R- Molt macos. Els primers quinze dies que vaig estar a la Vila Olímpica estava en un núvol. No trepitj ava de peus a terra. Va ser una experiència única. Estava com flo­tant de veure tants esportistes de diferents

«Els Jocs de Barcelona van ser els millors

organitzats, els més recolzats socialment ...

els millors»

països i disciplines, tots junts. Me ' n recor­do perfectament de tot el que vaig viure.

P- Després, en canvi, t'acabaries con­vertint en tota una experta quant a olim-' píades. Quines diferències vas veure entre cadascuna de les olimpíades de Seül, Barcelona i Atlanta?

R- La que més em va agradar i més vaig gaudir va ser la de Barcelona, va ser la més

CURRíCULUM VITAE

Sílvia Parera

• Sílvia Parera va néixer a Mataró, el 5/9/69.

• Va estudiar Formació Professio­nal (Administratiu).

• Com a nedadora ha format part del CN Premià, CN Mataró, CN Sant Andreu, CN Catalunya i CN Me­diterrani.

• Especialitzada en braça, estils i es­quena, ha destacat en la distàn­cia de 200 metres.

• 31 vegades campiona d'Espanya • Ha batut 39 rècords d'Espanya • Medalla de bronze als Campionats

d'Europa de Sheffield, l'any 1993 • Ha participat en 3 Jocs Olímpics:

Seül, Barcelona (on va participar en dues finals B) i Atlanta.

• Va posar un dels 10 primers ma­ons del Poliespotiu Municipal Sa­grada Família.

ben organitzada, a la ciutat més maca, amb la millor Vila Olimpica ... no hi havia color. A més, en ser per a mi la segona olimpíada, ho vaig notar molt. L'experiència anterior em va permetre gaudir molt més de totes les coses. El fet d'estar a casa, amb el recolza­ment del públic , familiaritzada amb l'ambi­ent va ser determinant. I els Jocs d'Atlanta em van decebre. Jo anava amb molta il·lusió perquè no havia estat mai als Estats Units. Pensava que els americans organitzarien el més gran espectacle del món, i vaig trobar­me amb una olimpíada més apagadeta, per­què els americans, per sobre de tot, volien fer negoci . Com els Jocs de Barcelona, cap.

P- D'alguna manera tots vam viure els

5

ENTREVISTA .....,~M;tf,;¡jj¡;~ü'l!!;:.;);.;., .. ::.~!)~j.,1'.!\ .... .k';t\;~¡I.\.ls..',J:~,.l,#-" ~.'t< • .:.!t\;,¿~;c~~ ...... ,1:'1ò.{m·;!5j~.. 1 .. ~,¡ \.. .. \.. " .. ;. ,I;. .,,' , , •

Jocs de Barcelona. Però tu que vas viu­re 'ls des de dins, quin és el detall que més recordes?

R- El recolzament de la gent. El suport de la gent envers e ls Jocs i e ls esportistes .. Ja gent que pujava a la muntanya de Montjuïc sense entrades, només a participar d'aquell ambient festi u. Allò va ser maquÍss im. Els esportistes vam notar molt el caliu d ' una gent que es va volcm' com no ho va fer ni a Seül ni a Atlanta.

P- Tens alguna espina clavada d'aquells Jocs?

R- No poder pmticipar a la Cerimònia d'In­auguració. Em va fer molta ràbia. Però és que em tocava nedar el primer dia, l'endemà de la Inauguració, i haver pmticipat a la Ce­rimònia hauria suposat un desgast. Jo ha­via desfilat als Jocs de Seül, i em va impres­sionar. Només pensar què hauria estat fer la desfilada a Barcelona ... no vu ll ni pensar-ho. Ara bé, a la Cloenda sí que hi vaig partici­par.

P- Jocs Olímpics a banda, quin ha estat el millor moment de la teva carrera?

R- Home, sens dubte, els Campionats d 'Europa de Sheffjeld, l'any 93, quan vaig guanyar la medalla de bronze als 200 metres estils. Mai no m' havia imaginat la possibili­tat d 'estar en el pòdium d ' una competició així d'important. Sempre havia vist les ceri­mònies de lliurement de medalles per la tele. El dia que vaig veure'm allà dalt...va ser una experiència única.

P- I com es porta això d'estar conside-

«No entenc com la natació, tan important en uns Jocs Olímpics,

després deixa d'aixecar expectació»

rada una de les millors nedadores espa­nyoles de la història?

R- No sé si n'hi ha per tant però, bé ... es porta bé. Molt contenta perquè significa molt més del que mai m'hauria imaginat.

P- Això no comporta més responsabili­tat?

R- La gent sempre t'exigeix més, però ho

he portat bé perquè la primera que m'he exi­git sempre el màxim he estat jo mateixa. Dins l'aigua sempre he sabut que havia de donar el màxim, però fora de l'aigua sóc una per­sona més .

P- Has notat popularitat? R- No, no. En natació no hi ha populari­

tat. Per ser famós has de guanyar una meda­lla d ' or olímpica o fer un rècord del món. Aleshores encara et coneixen, et poden atu­rar pel carrer i pots notar la popularitat, però sinó, no ets famós sent nedador. És un es­port que no es difon massa. A més, el fet de portar gorro i ulleres fa més difícil el reco­neixement per part del públic. T'han de fer moltes entrevistes per poder ser conegut.

Celebracions Buffet lliure

6

per a grups de 15 a 40 persones

, I a més a més: Tasteu els nostres menus

especials de dilluns.a divendres per només

975 ptes. ,

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda

Tots els divendres de 9 a 11 de la nit

1.800 pies nens i nenes més petits de 12 anys 1.000 ptes

Us volem oferir una gran varietat de plats amb la nostra qualitat habitual i el servei d'antics alumnes que tomen

per a treballar amb nosaltres

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

ENTREVISTA , , • • • ~ • lO!: o,;"~ ... ¡:¡.t',.w.),I,~ '¡\',~.j .... hll~l~""~"~.~J,;l,1o.""""~:¡·~f, ... ~~A(j3~

«Hauríem de trobar la fórmula perquè els nedadors I els socis

dels clubs poguéssim conviure millor))

p- Com t'expliques que la natació sigui un dels esports més seguits en uns Jocs Olímpics, però després no se li presti la mateixa atenció social?

R- Sí, és una cosa .que no entenc però realment passa. Quan arriben els Jocs la natació és, junt amb l'atletisme, l'esport més important, però quan passen els Jocs se n'obliden. És un enigma.

p- O el producte no és bo, o no se sap vendre el producte?

R- Jo suposo que no se sap vendre el producte. Si no es difon un esport no s'en­tén, i el que no s'entén és difícil que agradi. La gent no acaba de conèixer les regles, els nedadors, les estratègies, les marques .. .i aleshores és difícil poder valorar una carre­ra i dir si ha estat bona o dolenta.

p- No serà perquè la pràctica de la na­tació és considerada avorrida a diferèn­cia d'altres esports individuals com l'es­quí o els esports d'equip?

R- Home, puc entendre que hi hagi qui s'avorreixi neda~t sol una bona estona. Hi ha gent que sempre m' ho diu: com pots es­tar entrenant tanta estona tota sola amunt i avall? l a aquesta pregunta mai no he sabut trobar-li una resposta. La natació, o t'agra­da o no t'agrada.

p- En canvi ningú no dubta que és l'es­pont més complet i saludable?

R- Sí, sí. És l'esport més equilibrat. Tre­balles totes les parts del cos alhora. Qualse­vol metge la recomana com a exercici de re­habilitació de lesions.

P- També hi ha qui diu que la natació és incompatible amb altres esports.

R- Jo diria que no. Qualsevol esportista pot fer natació. A l'inrevés potser sí és una mica incompatible. Si fas natació de manera seriosa i després te' n vas a còrrer per asfalt, a esquiar o a fer bicicleta pots endurir molt la musculatura. l això, després, provocar-te rampes nedant. Això és,perjudicial perquè per nedar, si nedes molt, necessites la mus­culatura tova. Però, fins i tot en aquest cas, si nedes suau, tampoc no passa res.

P- Quina nota li posaries a la natació espanyola en general?

R- Hem viscut els millors anys de la his­tòria de la natació espanyola entre els Jocs

de Barcelona i els d'Atlanta. Han estat qua­tre grans anys amb bons equips, nedadors que han disputat fi nals A i B a campionats importants. Actualment li posaria entre un set i un vu it.

P- Seguim molt lluny de les primeres potències?

R- Home, una mica sí. Però bé,jo recordo que en els meus primers anys amb la selec­ció no veia mai cap espanyol a una final , i això ha canviat. S'han vist pòdiums i s' han fet marques que abans no es feien .

P- És obligatori anar als Estats Units per afer una bona preparació?

R- No, no és obligatori. L'avantatge d'anar-hi és que allà t'ajuden molt si vols compaginar els entrenaments amb l'estudi d'alguna carrera. Aquí, en canvi, compagi­nar-ho és molt difícil. Pots passar-te deu anys per fer una carrera que allà pots acabar en tres anys. A més , sempre va bé aprendre anglès.

P- I dins la natació espanyola, quin pa­per té actualment la natació catalana?

R- Estem en el millor lloc. Ara potser hem baixat una mica i s'hauria de treballar per tornar a estar més amunt, però sempre hem tingut el millor nivell d'Espanya i encara som l'Autonomia amb més potència.

P- Hi deuen haver coses que es podrien millorar, no?

R- Sí, sí, es podria millorar l'organització. El problema de sempre és que, als clubs, els nedadors molestem als socis quan entrenem, i viceversa. Hauríem de trobar la manera per­què tots estiguéssim contents: clubs, so­cis, entrenadors i nedadors, que haurien de tenir facilitats per a poder entrenar als seus propis clubs.

P- A nivell de subvencions esteu con­tents?

R- Jo he viscut el millor moment. No em puc queixar. No he guanyat ni la miHèsima part del què guanya un tennista o un futbo­lista, però ens han donat el suficient com per a poder entrenar sense preocupar-nos de guanyar diners treballant. El problema seria que decaigués aquest esperit col·­laborador de les empreses, ja que s'ha de­mostrat que, quan s'han posat diners, han augmentat els resultats a tots els esports.

p- És just que una de les millors neda­dores espanyoles de tots els temps no tin­gui la vida resolta quan sí la té un futbo­lista de mig pèl?

R- No ho trobo just perquè tots ens es­forcem el mateix , però el tema està muntat així. Uns esports tenen més difusió que al­tres i, per tant, mouen més diners que altres. S'ha d'acceptar. •

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

PREGUNTES MOLT PERSONALS •..

Sílvia Parera Una ciutat per viure-hi?

Sant Cugat.

Un lloc a on anar de viatge?

Praga.

Mar o muntanya?

Mar.

Un llibre per llegir?

"EIOcho".

Una pel'lícula?

"El Cartero", de Pablo Neruda.

Un grup o cantant musical?

U2. Un miljà per estar informat?

Internet.

Hi ha massa futbol a la tele?

Sí.

Què valores més de les persones?

La sinceritat.

10. Pragmatisme o idealisme?

Idealisme.

11. Quin personatge històric t'ha­

gués agradat conèixer?

John Fitgeral~ Kennedy.

12. Els polítics són ...

Persones públiques.

13. Què és el que més detestes?

La violència.

14. La pregunta que menys t'agra­

da que et faci un periodista?

Que em preguntin què faré en una

competició abans de fer-la.

15. Quin és el teu plat preferit?

El marisc.

16. Lletres o ciències?

Ciències.

17. Matrimoni o solteria?

Matrimoni.

18. Una bandera?

La catalana.

19. Què t'enduries a una illa deser­

ta?

A la meva parella i un aparell de

música.

20. Un desig confessable?

Formar una família.

7

I

REPORTATGE " .., , " ,

Gent gran i esport, termes compatibles?

Fer-se gran suposa, a totes les edats, una experiència important i enriquidora. Tot i que molts cops anem mirant com passen els anys lamentant-nos que cada cop som una miqueta més vells, i sense adonar-nos que cada etapa de la vida es pot gaudir de moltes maneres. Fer esport n'és una.

Hi ha etapes crítiques on l'angoixa de créi­xer és més rellevant i, sovint, passada certa edat hom pensa que ja està de tornada de tot i de qualsevol experiència nova.

Una de les etapes que més costa assimi­lar és la vellesa. Tot i que no es pot conside­rar a una persona de 65 anys una persona vella, nosaltres partirem d'aquesta edat ba­sant-nos en la convenció legal de la jubila­ció, fixada en aquesta edat en la majoria dels

8

països occidentals, ja que acostuma a tenir força repercussió social i emotiva per les persones que la pateixen.

La vellesa és viscuda per cadascú de ma­nera diferent. Hi ha persones a qui els agra­da quedar-se a casa amb els records del pas­sat o aprofitant per fer aquelles activitats que sempre havien volgut realitzar i mai ha­vien tingut temps, fos pels fills, fos per la feina o per totes dues coses. Segurament a

aquestes persones no els caldrà buscar un centre on esplaiar-se, on mantenir o fer no­ves amistats, on ballar, xerrar o fer esport.

Però, també hi ha persones a qui la casa els cau a sobre o aquelles que, pel seu estat de salut, se'ls fa més difícil sortir sols al car­rer. Sovint, aquestes persones necessiten una empenta per llançar-se al carrer, amics que els acompanyin o saber ben bé a on adreçar-se per participar activament en al­guna activitat.

Val a dir que lajubilació, tot i que signifi­ca l'acabament d'una etapa en el sistema pro­ductiu, no suposa la condemna a la inactivi­tat si un no vol. És per això que moltes ins­titucions i entitats ofereixen un ampli ven­tall d'activitats per a la gent gran.

Apuntar-se a un centre d'esbarjo per pas­sar l'estona, jugar a cartes, ballar, fer activi­tats manuals .. . formar part d'algun col·lectiu amb el qual anar a fer excursions o passeja­des són algunes de les propostes que hi ha actualment a la nostra societat. Però, també hi podem trobar molts centres esportius que promouen l'activitat física com a una alter­nativa per a la gent gran que disposa de més temps lliure per cuidar-se i per relacio­nar-se amb els altres.

Cal tenir en compte que l'esport a la ter­cera edat no serveix només per a mantenir la bona condició física o per prevenir les xacres de l'edat, també és un element socialitzador perquè la majoria d'activitats esportives es practiquen en grup. A més, la vessant lúdica de l'activitat física està cada cop més integrada en els programes orientats, sobretot, a la gent gran. D'aques­ta manera, l'esport es fa de manera suau i divertida mitjançant jocs i material de su­port per tal que les sessions siguin més amenes.

En definitiva, podríem dir que l'esport a la tercera edat ja no constitueix un esforç sinó que, sobretot en els últims anys, ha esdevingut un nou joc per adults.

Per això, cal que us preguntem: teniu ga­nes de tornar a jugar?

REPORTATGE " \ • ~~ ', .... -I..~ '"'.~ •• r".\lI. •• 1J·"~'"'-1t:H"~~"I(1~":.~~-

El procés vital que segueix qualsevol persona significa un progressiu envelliment La pell d'un nadó es torna més dura i curtida als 16 anys, als 25 pot aparèixer alguna arnl­ga o, fins i tot, algun cabell blanc. Als 30 la panxeta comença a perfilar-se, les caderes s'eixamplen. La maternitat, per les dones, també significa un canvi del seu cos i, per­què no, de la manera de concebre les coses. Poc a poc ens anem fent grans i, per molt que de vegades ens en volguem amagar, també ens anem fem vells.

Però, tot i que l'envelliment és un con­cepte biològic en el qual allò vital perd for­ça i energia, podem afirmar que la ve llesa serà per cadascú com vulgui que sigui en funció de la manera com sigui acceptada i portada.

Per la vivència psicològica de l'enve ll i­ment és molt important mantenir un bon equilibri entre el concepte del passat i del futur. Hi ha persones que, potser, sense ser velles estan anclades en el passat i posen poques esperances en el futur, mentre que, poden haver-hi persones velles físicament que tenen ganes de viure, tenen projectes i guarden un bon equilibri amb l'anyorança del passat.

Bó per a la gent gran

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat, en moltes ocasions, que és important per a les persones grans practicar activitat física o, en cas que sempre n'hagin fet, el seguir practicant-la, ja que és una bona manera de preservar les capacitats fun­cionals.

Com podeu veure en el quadre, els bene­ficis de l'activitat física també són aplica­bles a l'activitat física dirigida als joves o als adults. Tot i així, les característiques prò­pies de l'envelliment les fan més rellevants, doncs és una etapa on els problemes de salut, la pèrdua de vitalitat i els canvis mor­fològics són més evidents.

BENEfiCIS DE L'ACTIVITAT FíSICA EN LA GENT GRAN

1. Rehabilitació i prevencióde l'enfermetat. 2. Obtenció de plaer i benestar corporal i mental , aconseguint, mantenir un equilibri

emocional sa. 3. Proporcionar autonomia mitjançant una millor condició física. 4. Coneixement del propi cos. S. Domini del cos. 6. Iniciació a les tècniques de l'exercici físic. 7. Millora de la capacitat d'adaptació a situacions noves. 8. Potenciació de la sociabilitat i la vessant més lúdica de l'esport.

Segons un estudi del doctor PM Ramos Calvo que és titulat "Ejercicio jlsico en las personas mayores. Recomendaciones practicas para mejorar la salud" l'exercici físic per les persones grans ha de contem­plar tres coordenades ben definides: el ti­pus d'exercici, la intensitat i la durac ió.

Tipus d'exercici

Pel que fa a aquest primer paràmetre Ramos Calvo assenyala que el més idoni per a les persones grans és l'exercici que implica una activitat aeròbica.

Concretament, recomana esports com la gimnàstica de manteniment, el golf, la nata­ció, les bitlles, el tir amb arc, els estiraments, les carreres de mitja i llarga distància, la caça, la petanca, les caminades .. . Totes són pràc­tiques encaminades a millorar la salut i, específicament, aspectes com la resistència cardio-respiratòria, la resistència i la força muscular, la composició corporal, la flexibi­litat, l'equilibri i la coordinació.

Intensitat i duració

Aquest segon paràmetre fa referència a la relació que s'estableix entre l'exercici i la freqüència cardíaca. En aquest sentit, s'es­tableix que la intensitat ha de ser equivalent

al 60-70% de la freqüència cardíaca, esta­blint, en qualsevol cas, com a límit, el dolor.

El monitor és qui millor pot organitzar la intensitat adeq uada a cada persona en fu n­ció de l'exercici mitjançant unes proves in ­dividuals a cada membre del grup .

Depèn del tipus d'exercici tri at però, de manera general, qui practica algun esport, l'ideal és que ho faci de 3 a4 cops per setma­na i en dies alternatius. La durada idònia de les sess ions és entre 30 i 45 minuts.

Conclusions

Per acabar, és també important que a part d'aquests tres paràmetres se'n considerin d'altres com els hàbits higiènics i dietètics, els reconeixements mèdics amb certa fre­qüència, el combinar diferents disc iplines en un mateix programa, i, sobretot, el ser conscients que cadascú és diferent i que, per tant, és l'activitat física la que s'ha d'acoplar a cadascun de nosaltres i no a l'in­revés

Citant al doctor Ramos Calvo, "l'activi­tat física per a la gent gran persegueix el dotar de més vida als anys i no pas de més anys a la vida ", tot i que, quan més cuidem el nostre cos millor portarem l'envelliment i més satisfactori serà el nostre estat d'ànim, de salut i mental. •

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ted-t','4:i 111111111' \.

CENTRE D'ESTÈTICA I BELLESA

el Sicília, 352 . Barcelona Tel 207.69.94

No Tanquem al migdia Dissabtes matí obert

Preus a l'abast de tothom. I per a celebrar l'aniversari:

15 % de descompte a tots els socis

• Tractaments de la pell (acné, pell arrugada i desvitalitzada, etc.) .

• Sol UVA· Liposucció. • Depilació. • Reflexologia. • Neteja cutis. • Reductors facials. • I molt més. Truqui'ns i veurà.

9

REPORTATGE •

Divertir-se i D1illorar: l'única opció a l'esport en la Tercera Edat per Pedro Andreu, psicòleg de l'esport

Per aquestes dates s'acompliran dos anys de la publicació a "Tot Claror" d'un article sobre esport infantil el títol del qual era "di­vertir-se i millorar única victòria possible en la iniciació esportiva" . No he pogut resistir la temptació de repetir els conceptes de di­vertir-se i millorar en aquestes línees sobre l'esport en la tercera edat.

Tot i així, òbviament, són necessàries al­gunes matitzacions. Els/les practicants d'es­port o activitat física en la Tercera Edat po­den ser agrupats, entre d'altres, d'aquesta manera prèvia.

A. Persones de la Tercera Edat que han realitzat de manera habitual pràctica espor­tiva durant tota la vida. Són els "esportistes veterans" .

B. Persones que inicien la seva activitat esportiva precisament en la Tercera Edat. Podem anomenar-los "veterans esportistes principiants" .

Esportistes veterans

En el primer grup ens trobem a aquelles persones que han fet un hàbit de la pràctica esportiva i que han anat adaptant aquesta pràctica a les condicions vitals i als canvis que en les mateixes han anat introduint el pas del temps. Ens trobem amb l'esport com

10

a valor arrelat, i amb els seus beneficis i, perquè no dir-ho, perjudicis (les lesions!) que la pràctica esportiva comporta.

Veterans principiants

El segon grup hem de situar-lo en el marc de referència de la societat del benestar i l'explosió associada d'oferta sobre el temps d'oci de les persones. S'inicia l'activitat es­portivajust en el moment que finalitza l'acti­vitat productiva, bé per jubilació laboral o per l'alliberament dels lligams familiars i do­mèstics, especialment en el cas de la dona.

En ambdós grups, però més acusadament en el segon, podem i hem de parlar d'una veritable iniciació esportiva, en què hem de contemplar conceptes com la millora de la condició física, l'aprenentatge de noves ha­bilitats tècniques, l' autodi sciplina i

«Trobar -se amb amics, fer

noves amistats, I establir

nous sistemes de relació I

convivència, són altres

conseqüències positives de

la pràctica esportiva»

«Les persones grans que practiquen esport es

reforcen molt psicològicament»

l'autoconfiança, trobar-se amb amics i fer noves amistats, i establir nous sistemes de relació i convivència.

É8 evident que les vivències no tindran . res a veure amb les que experimenta el/l 'ado­lescent, però no convé oblidar que, com a tota època de canvi profund en la vida de les persones, són necessàries fortes dosis d'autoafirmació, recolzament social i moti­vacions de tot tipus. És en aquest sentit que alguns aspectes psicològics, lligats a l'autoeficiència i a mm ores subjectives as­sociades a aspectes afectius de la pràctica esportiva en grup, tenen una gran impor­tància en la qualitat de vida de la persona gran. Sense oblidar, òbviament, la millora fí­sica que ha d'aconseguir-se i que reforça els aspectes psicològics referits.

La nostra conclusió no pot ser una altra. Tots dos grups, els "esportistes veterans" i els "veterans esportistes principiants", uns com a continuació d'una norma de vida es­tablerta i uns altres com a partíceps d'una nova activitat de la que esperen beneficis, han de plantejar-se "divertir-se i millorar" com una continuació d'allò que, en la inicia­ció esportiva infantil, eren victòries a acon­seguir per a una formació integral, i ara són victòries afegides als beneficiosos resultats obtinguts de la realització de la pràctica es­portiva. •

REPORTATGE ..... , .. ;<I,.!,.-t'-"';.-'r ),~~;{ • .I.-',_I.'j"~"\-¿}~;~",,~~~,,,~,,~,,,,~'J"" .... ::"~ .'i, ,'_ ~,~~, • I, e,. >, ... ~",<,.. ~ ~ ;¡,. -l'" '\;-'J'","-<~~U.r~~'t.J:::.'l~;d.¡,.;.I'~"~~~.t;;,]K",,I'~~~

Esperit juvenil La gent gran que practica esport afirma experimentar millores físiques i morals

Amb 78 anys, W E Pattimore va participar amb l'equip Galés en els Jocs de la Commonwealth (Edimburg, 1970) sent l'espor­tista de més edat que ha participat en compe­ticions internacionals. L'home amb més edat que va acabar una marató va ser D Yordanidis que tenia 98 anys i, pel que fa a la mateixa disciplina, T Pitt-Turner va establ ir el rècord femení l'agost de 1985 acabant la marató de Hastings (Nova Zelanda) amb 82 anys. Són tres exemples que a qualsevol edat es pot tenir un estat de salut i una vitalitat envejable.

Però no cal que anem tan lluny per trobar gent gran a qui li agra­da l'esport i el converteix en una part important del seu quefer quotidià. Nosaltres vam voler parlar amb un grup d'aquestes persones per tenir una petita mostra del que pensa la gent gran que deci­deix fer esport.

El passat estiu vuit senyores es reunien a la piscina petita de l'Esportiu Claror dos dies a la setmana durant 45 minuts. L'objec­tiu de les classes no era perfeccionar un estil, ni tan sols fer metres nedant braça, sinó aconseguir la millora de l'estat físic rnitjançantjocs i material de suport. Enfon­sar-se tot subjectant un objecte que sura, desplaçar-se a l'aigua, aixecar les cames ... constituïen els exercicis que feien passar volant els tres quarts d'hora de classe.

Acabada la sess ió, totes sortien de la pisc ina sat isfetes per haver aconseguit bussejar uns segons més o moure el braç sense patir el dolor que les perseguia dia rere dia.

L'Araceli té 73 anys i en sortir de la pisci­na ens explicava que "mai havia fet cap tipus d'esport. Des del mes de febrer que

faig les classes i la millora l'he notada tan físicament com moralment".

D'altra banda, la Maria fa tres anys que va començar a fer esport. Aleshores en te­nia 75. Tot i així, els dos dar­rers no va poder fer exercic i per una malaltia als genolls . Ara, amb 78 ha tornat a cap­bussar-se a la piscina. Se­gons la Maria "l'única cosa que he notat -de millora- és

que tots els doctors hem diuen que no estigui gens dreta. No cal que m 'ho di­guin perquè, abans, quan hi estiva una f!s tona ja tambalejava. Però des que vinc a la piscina, vaig a la cuina i em faig el menjar jo, abans no podia estar dreta ni dos minuts". Bona millora de salut i també de qualitat de vida, ja que actualment, la Maria agafa el metro per venir al Claror i per tornar a casa sense necessitat d'ajuda. I és que si una cosa cal aprendre d'elles és la seva força de voluntat i les seves ganes de viure.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1--- ---- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - --I

: _ , Ferreteria .- OFERTES : I Im I

I EDIFESA Caefacció: I I I CI Còrsega 527 I I Tel. 457.52.49 I I 08025-BARCEWNA I L _______________________________________ ~

7 e 11

REPORTATGE • • • • '" I I ' . ,. ~ • ~ ~

Qualsevol moment és bo Si ens ho proposem, durant qualsevol moment del dia, podem practicar exercicis senzills que, fets amb constància, ens poden resultar molt beneficiosos. Us recomenem una rutina d'exercicis que es poden fer sense perdre molt temps i que ens poden aju­dar a tots.

Quan ens llevem, encara estirats al llit, podem fer els següents exercicis:

l. Canvis posturals al llit: estirar-se, ba­dallar, emetre un so ... això en ajuda a elimi­nar les secrecions acumulades durant la nit, la qual cosa tonifica l'organisme.

2. Un cop incorporats, asseguts a la vora del llit, podem moure el coll a dreta i esquer­ra (com si diguéssim que no) i amunt i avall (fent el moviment del sí). Aquests exercicis ens poden estalviar molts dolors de cervi­cals.

Per estimular la circulació sanguínia i to­nificar tot el cos podem fer-nos una suau percussió ascendent i descendent als bra-

«Adquirir l'hàbit de fer

diàriament uns senzills

exercicis ens pot ajudar molt

a mantenir l'agilitat»

ços, a les cames, al ventre, a la cara i al cap amb els nusos del puny i el tou dels dits. També podem utilitzar els palmeHs de les mans per fer-nos fregues.

Exercicis per al migdia

Al migdia per mantenir la mobilitat i l'elas­ticitat de les extremitats podem fer una sèrie d'exercicis, més gimnàstics, com per exem­ple:

1. Passar la mà dreta per damunt del cap fins a tocar l'orella esquerra, després fer el mateix amb l'altre mà, tocant l'orella dreta.

2. Agafar les mans per darrera la nuca i intentar ajuntar i separar els colzes el màxim possible.

3. Asseguts en una cadira, estirar i flexionar les cames. En la mateixa posició també podem pedalejar, com si anéssim en bicicleta, primer amb una cama i després amb l'altra. Seguint asseguts i amb les cames es-

tirades, moure els peus cap enfora i des­prés cap endins. També ens podem posar de puntetes o de talons alternativament.

Amb aquests exercicis s'eviten els anqujlosaments articulars de malucs, ge­nolls i turmells.

Abans d'anar al llit

A l'anar a dormir també podem treure una mica de temps per seguir amb la rutina i tenir el son ben relaxat:

l. Ajaguts al llit, ens posem les mans al ventre i intetem observar el ritme de la respi­ració. Quan traiem l'aire podem fer un so suau i llarg. A mida que les respiracions siguin més llargues i profundes anirem notant una agradable sensació de relaxació. D'aquesta sensació a la concili ació de la son hi ha pocs passos més.

Cal realitzar cadascun dels exercicis unes deu vegades i fer-los suaument sense can­sar-nos ni forçar el cos.

També cal tenir en compte que per acon­seguir una bona respiració és tant impor­tant expirar com inspirar. Per això, cal deixar anar en l'expiració tot l'aire perquè la inspi­ració pugui ser plena.

Per últim, només ens cal recomanar, no dormir després dels àpats. •

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

EL HARO OISCOUNT DE ARTICULOS OEPORTIVOS Cada prpcio PS una ofprta AdemaslO % Dto.

Sport Wear Zapatillas Fitness · Natación Chandals

.. , .. SPEEDO elletse adldas .,U:. ..c:-Uuu. ~ ~os socios· del polideportivo tendran un 10 % de descuento, presentando

el carnet del Esportiu Claror.

Loreto, 15 - 08029 Barcelona - n. 419 50 97

12

REPORTATGE . • . 'J . . '

Els barcelonins som cada cop més grans Força ciutats europees ja compten amb

un 20% de població més gran de 65 anys. A Espanya, en 25 anys, s'ha passat de la famÍ­lia nombrosa que tan proclamava el règim franquista, a un índex de fecunditat de 1,4 fills per parella. Això, sumat a un augment de l'esperança de vida (74 anys de mitjana per els homes i 82 per les dones) i un futur que augura l'estancament de la taxa de natalitat, provocarà d'aquí a no massa anys que la po­blació gran augmenti considerablement.

A Barcelona en el 1991, segons les da­des més recents facilitades per l'Ajuntament de Barcelona, hi havia 285.481 persones més grans de 65' anys el que representava un 17,4% de la població. D'altra banda, en el con­junt de Catalunya, el nombre de persones de

més de 65 anys, el mateix any, ascendia a unes 920.000, un 16% de la població total .

Però deixant de banda les feixugoses xi­fres, caldria valorar les conseqüències que pot suposar, per alguns països, l'increment de l'índex d'envelliment. A part de les eco­nòmiques (relleu generacional deficitari, pa­gament de pensions ... ) hi ha altres conse­qüències tant o més importants que aques­tes: les socials i emocionals. Quan s'arriba als 65 anys, molts ciutadans experimenten una espècie de desarrelament social acom­panyat d'una pèrdua, real o no, d'estatus social. A més, disposar de més temps Uiure potser, de vegades, una càrrega, per això, en els últims anys han proliferat les iniciati­ves socials, culturals i esportives.

LA GENT GRAN A BARCELONA

Districte

Ciutat Vella Eixample Sants-MontjuÏc Les Corts Gràcia Horta-Guinardó Nou Barris Sant Andreu Sant Martí

Núm. habitants

90.612 274.282 179.465 89.750

128.608 184.557 188.781 144.998 214.252

Gent gran

23.921 60.890 31.047 11.488 26.236 26.576 26.429 20.299 32.994

Percentatge

26,4% 22,2% 17,3% 12,8% 20,4% 14,4% 14,0% 14,0% 15,4%

Dades facilitades per l'Ajuntament de Barcelona a la seva pàgina d'lnternet. (http://www.bcn.es)

Què podeu fer a l'Esportiu Claror?

A l'Esportiu Claror hi ha una sèrie d'acti­vitats dirigides específiques per la gent gran. Bàsicament, els programes se centren en la gimnàstica i la natació i estan oberts a totes les persones que tinguin 60 anys o més. L'únic requisit que es demana és la re­visió mèdica. Només així es podran orientar els programes a l'estat físic dels grups de persones, i de cada persona individualment.

Tant pel que fa a la natació com a la gim­nàstica l'objectiu és treballar el cos de ma­nera suau i relaxada, utilitzant material de suport i els jocs per tal de fer les classes més amenes i els exercicis més lleugers.

Però, a més, tot aquell que vingui pel seu compte també pot assistir a les classes de gimnàstica dolça que es fan a l'aigua. D'aquesta manera es combinen els exercicis gimnàstics i un medi tan idoni com és l'ai­gua per tal que els moviments siguin lents i s'aconsegueixi una bona hru-monia amb el ritme respiratori.

Actualment, al Claror hi ha un 4% de so­cis més grans de 65 anys. Però, a més, tam­bé hi vénen a practicru- esport grups de per­sones lligades a casals, cosa que significa que l'esport no només té un caràcter pre­ventiu o de millora de la salut sinó que tam­bé serveix com a element lúdic i socialitzador. Tots tres elements són indispensables per a mantenir una bona qualitat de vida.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ORTOPÈDIA

Q~4dLl Sense

al-Ièrgies! Estudi baropodomètric del peu i de la marxa humana

per a millorar el rendiment esportiu

• Plantilles ortopèdiques a mida. • Faixes i cotil.les per a la columna. • Cadires de rodes, bastons, llits especials. • Adaptaciof,s de la llar a minusvàlids. • Ajudes a la 3aedat.

Seguim fent l'ortopèdia més còmoda i moderna d'Espanya

Tallers propis e Confecció personalitzada

Atenció especial als associats de la Fundació Claror als nostres

dos centres

13

!7IIIG~ 1mp d~...{80-~~

Relacionar-se És per això que el nostre objectiu és relacionar

persones que en l'actualitat estiguin lliures legalment i desitgin formar una parella estable

seriositat, confidencial itat

i una actitud estricte, en el moment de la selecció , són les característiques que ens han permès arribar "a ésser el gabinet de relacions matrimonials i de parella líder en el sector '

• Seriositat absoluta. • Una àmplia base de dades. PRIMIRA VISITA

• Tracte personalitzat. GRATulTA

• Confidencialitat. • Contracte per escrit. • Expert equip professional amb psicòleg col·legiat.

Els socis de l'Esportiu Claror,

només presentant el carnet

que els acrediti com a tal, .

gaudiran d'un 15 % de descompte en els honoraris

Nimeri Gabinet de relacions matrimonials i de parella

Adherit núm. 1.808 a la junta arbitral de Consum de la Generalitat de Catalunya.

CI Sant Antoni M. Claret, 63 bis, pral. 1 a 08025 . Barcelona

Per a sol ·licitar hora de visita podeu trucar al:

207.34.19

. .-

Exposició permanent 'Jocs Olímpics' a la Galeria Olímpica

Reviure la màgia d'aquell estiu del 92

Si voleu rememorar els dies màgics que Barcelona va viure l'estiu del 92, res millor que visitar, a la Galeria Olímpica (pg. Olím­pic, 17), una exposició permanent on hi po­dem trobar fotograf ies, medalles, objectes dels atletes, els uniformes uitlitzats, produc­tes relacionats amb el Cobi i audio-visuals on s' explica la tasca de l'organització, les competicions, les instaHacions esportives, el recorregut de la flama, curiositats del pú­blic i, fins i tot, una pel ·lícula de dibuixos animats del Cobi i els seus amics. A més, també es poden veure imatges dels esports que trïi l'usuari i les marques dels esportis­tes mitjançant ordinadors a l'abast de tot­hom. També es projecta una pel·lícula de 4 hores que resumeix els Jocs d'Atlanta.

«4a Festa de patins» 'l!.loc: PI. Catalunya Data: 5 d'octubre Organitza: El Corte Inglès i Aj.BCN Informació: 402.30.10

«III pedalada ecològica popular Barcelona-Sitges» Lloc: PI. Catalunya (sortida) Data: 12 d'octubre Organitza: Fed. Cat. de Ciclisme Informació: 301.24.44

\ «Campionat Internacional Ciutat de BCN de Taekwondo. » Lloc: Palau Mpal d'Esports de Bcn Data: 25 i 26 d'octubre Organitza: Fed. Cat. TKD Informació: 226.21.25

Barcelona'92

~Q5)

«Cursa de l'Amistat Memorial Francesc Mates)) Lloc: Sortida: Castell Montjuïc Data: 1 de novembre Organitza: Marathó Catalunya Informació: 268.01.14

«Ciutat de Barcelona de Taekwondo)) Lloc: Palau d'Esports Data: 8 i 9 de novembre Organitza: Fed. Cat. Tae Kwon-do Informació: 226.21 .25

«Amics de la bici)) Lloc: Esportiu Claror Data: 16 de novembre Organitza: Esportiu Claror Informació: 207.06.40

AGENDA

EXPOSICiÓ

«La música i els seus instruments»

Durant tot l'any es pot vi sitar al Museu de la Música una exposició que pretén aproximar-se a la història de la música a través dels instruments.

L'exposició compta amb una repre­sentativa mostra d'instruments de di­ferents cultures del món i d'una col·­lecció molt diversa d'instruments eu­ropeus com guitarres , llaüts , clavicembals i orgues barrocs.

Els dies de visita són els dimarts i els diumenges de 10:00 a 14:00h i els dimecres de 17:00 a 20:00h.

L'entrada costa 300 pts, excepte els dimecres no festius (150 pts) i el pri­mer diumenge de mes (gratuït).

El Museu de la Música és a l'Avin­guda Diagonal, 373.

Telèfon d'informació: 416.1157.

EXPOSICiÓ

«Avantguardes fotogràfiques a Espanya»

Una mostra de 150 fotografies és el fil conductor d'una exposició que vol oferir una àmplia visió de la renovació que va viure la fotografia espanyola els anys 20 i 30. Aquest període va ser un dels moments més rics des del punt de vista de la innovació i l'experimen­tació.

L'exposició romandrà fins el 9 de novembre al Centre Cultural de la Fun­dació 'La Caixa' i es pot visitar els di­marts i els dissabtes d'lI :00 a 20:00h i els diumenges i els dies :festius d'lI :00 a 15:00h.

El Centre Cultural de la Fundació 'La Caixa' és al Passeig Sant Joan, nú­

mero 108 Telèfon d'informació: 458.89.07 El preu de l'entrada és de 300 pts,

excepte els dissabtes que és gratuïta.

15

PLANES CENTRALS ~~~ .. ~v:.""Il;"l:\!l'!A\"'J~"JJw.·A· ... ~ •• ~'l~ f;'; 'i. • ~ ,! " .. '" .. ~ ... _ >. ! • ~'\ ' ~ •

Torna l'esport extrae~

Tots recordem aquells primers dies d'es­cola quan els professors cridaven per fer­nos callar. I és que de retorn a les classes, la novetat que representa començar un curs nou (novetat que, per molts estudiants, so­vint es transforma en rutina), es mescla amb una sensació d'enyorança d'un estiu ple d'ex­periències i nous amics.

El període escolar divideix l'any d'una al­tra manera i el mes d'octubre esdevé, per a molts, com un desembre sense neu, ideal per fer balanç i donar un cop d'ull a com han gaudit de les vacances un nombre impor­tant de joves de la nostra ciutat.

Molts mesos de lleure

Tot comença quan arriba el juny. L'estiu dels estudiants és llarg i poques vegades es pot combinar perquè algun dels pares pugui fer vacances per estar al costat dels fills. L'avorriment per part dels joves, que han de quedar-se a casa, i la preocupació dels pares que temen deixar-los sols si en­cara són massa petits, que no volen que

16

estiguin pel carrer si ja són més grandets o que, simplement, no els agrada que passin les hores enganxats a la televisió o als videojocs, conflueixen per arribar a una so­lució: els esplais d'estiu .

Durant els mesos de j uliol i agost han estat moltes les instal·lacions esportives que han ofert un ampli ventall d'opcions per omplir els dies d'estiu.

A l'Esportiu Claror, els joves han pogut triar entre tres alternatives molt diferents: les colònies, l'esplai i el Campus Olímpia.

Les colònies són, com ens explica l'Alfons Font, coordinador de l'esplai, "mix­tes entre les colònies esportives, que és el que més es porta ara, i les colònies tradici­onals amb tallers, excursions a peu ... "

Pel que fa a les altres dues modalitats allò que les diferencia és l'edat dels nois i noies, de 8 a 14 anys el Campus Olímpia i de 3 a 14 l'esplai, i el tipus d'activitat que s'hi duu a terme.

En Daniel José, coordinador del Campus Olímpia ens explica que "el Campus se cen­tre en temes esportius. L'esport bàsic és el bàsquet però també se'nfan d'altres com el

«Colònies d'estiu, Campus Olímpla o Esplai són les tres alternatives que ha ofert a

l'estiu -el Claror»

judo, la natació, elfutbol, elfutbol-sala, el ping-pong i una adaptació de l'esport ame­ricà anomenat futbol flag ". Els torns de Campus Olímpia també duren 15 dies i, tot i centrar-se en l'esport, els dos dimecres són aprofitats per trencar la setmana i organitzar dues sortides, una al Parc de la Ciutadella i l'altre a la platja.

L'Alfons Font, per la seva banda, matitza la diferència: "la línia conductual de l'Es­plai no és l'esport, tot i que també se'nfa. A l'esplai es fem més jocs, tallers, gimcanes, i sortides. A més, tot gira entorn d'un centre d'interés, una idea, com, per exemple, el gran pirata".

Però com que són els més joves els pro­tagonistes de l'estiu, vam voler que fossin ells qui ens expliquessin què feien i perquè.

Un passeig d'observador

AI terrat de l'escola Sagrada Família hi trobem els més petits de la casa. Sota el sol, poden gaudir d'una piscina desmuntable força gran, a l'hora que es submergeixen en una història de pirates.

• • .despré,

. PLANES CENTRALS

scolar. • •

Tot comença amb dos germans: en Barbaverda i en Rodamón i els missatges que els deixen. La missió d'aquests joves aventu­rers és trobar i fer totes les coses que els pira­tes els demanin. I és que en Barbaverda i en Rodamón van en busca del tresor, l'àncora, el

. vaixell, la bandera i fins i tot el lloro. Quan només manca un dia per acabar el

seu torn de Parc Esplai, entre tots han acon­seguit trobar tot allò que els pirates havien perdut i, per tant aquests han marxat, rumb a un nou destí deixant com a únic record un peix i la visita que un bon dia els hi van fer.

Però a més de la tasca encarregada per els dos homes del mar, els menuts fan altres coses com pintar, jugar a bàsquet, banyar­se, prendre el sol, o posar-se crema protec­tora, una activitat que es converteix en un autèntic joc tant o més divertit que el Cocodrilo Dorm.ilon, l'aranya o el Mar, terra i aire.

Després d'una bona estona xerrant un d'ells pren la iniciativa i s'enfila a les escales per entrar a la piscina. Tots hi van darrera però, per acomiadar-se, què millor que can­tar. Llàstima que aquesta revista encara no pot/reproduir el so.

Ara, toca baixar al pavelló on es troben un grup de joves del Campus Olímpia ju­gant a bàsquet. Però, de sobte, se senten uns crits provinents de la sala de correcti­va. És inevitable entrar a veure de què es tracta el joc o l'esport que desperta tanta emoció. Veiem un grup de nois i noies, el grup de Mitjans 2 de l'Esplai, esperant da­vant d'una porta una mica esbalotats. De cop, surt el monitor que els pregunta si hi

1 • l _ '" ,~,' ,,-"r. .', t lt?"A

han entrat tots. Porta dos espelmes a les mans i per les respostes que rep diríem que el joc que els té tan apassionats és el túnel del terror. Però, com que la tasca de ser un polícia que ha d'enxampar a dos lladres en una habitació fosca no és fàcil per a molts i d'altres ja han esgotat les possibilitats de repetir l'experiència convidem a la Sarai, la Marta, la Mariona, l'Rector, l'Ona, l'Albert i la Marta a què ens expliquin per què han decidit apuntar-se a l'esplai.

La causa principal és la feina dels pares i, en conseqüència, el gran nombre d'hores que tots ells passen sols a casa. Per tant, ja sigui per iniciativa dels pares o per ells ma­teixos la proposta d'apuntar-se a un esplai és sempre vàlida.

La majoria d'ells, però,ja són veterans en aquest tipus d'activitats i afirmen que a més de passar-s'ho bé i fer moltes activitats sem­pre aconsegueixen fer algun amic nou.

En part es prenen els quinze dies que dura l'esplai com si fossin unes vacances tot i que, quan els vam preguntar sobre les va­cances de veritat tots ens van dir que mar­xaven només acabar l'esplai.

«Els esplais combinen l'esport amb els tallers, les

sortides ... tot, entorn a un centre d'lnterés»

Aquest és l'estiu que han passat els més joves, si més no entretingut per les diferents activitats que han pogut realitzar. Activitats que ells mateixos ens apunten " hem fet sortides a diferents llocs. Ahir vam anar a la platja d'Arenys i al parc de Nostra Se­nyora de Lourdes -un altre afegeix- i alla­berint i al Parc de les Aigües" Un cop allà els monitors s'empesquen algun joc o gim­cana a fer. Si es queden al Claror combinen els moments per fer esport amb els tallers i els treballs manuals.

I com que l'energia d'aquests joves cos­ta d'esgotar, quan comencin l'escola la ma­joria d'ells seguiran enganxats a l'esport ja sigui dins el programa escolar ja sigui amb activitats extraescolars. •

~s de l'estiu més esportiu 17

línia directa Anuncieu-vos en aquesta secció. L'anunci és gratuït, i només heu de deixar-lo a la bústia del TC deixant les vostres dades . Els an uncis no poden excedir les 15 paraules.

Es fa n treballs molt econòmics d'obra , de lampisteria i d'electricitat. També es fanti­nestres d'alumini . Antonio. Tel. 564.48.48

Classes de restauració. Si voleu aprendre a conservar i restaurar mobles, quadres , escult ures ... truque u-me. Si lvi na. Tel. 265·75·90

Venc apareU d'stepper amb manual d'instruc­cions. Espai reduït, Preu negociable. Laura. Tel. 348.13.82

Expo-venda de quadres. Classes individuals i col·lectives de pi ntura i dibuix. Galeria ta­llerd'art. Carme Alberola Tel. 435.11 .50

Universitària de 20 anys s'ofereix per fer de S'ofereix cangur. Noia de 19 anys. Respon- cangur els divendres i els dissabtes a la ni t. sable. Laura. Tel. 348.13.82 Zona Sagrada Família. Mónica Pérez. Tel.

455.36.63

guia de serveis i cOlDpres

18

ALIMENTACiÓ

JACINTO Y MARIBEL Fruites i verdures

Sicília, 326 i Rosselló 397

BELLESSA

MAI TONI ESTÈTICA

Tot per a estar molt més maca

Còrsega, 529 bis Barcelona 08025

Tel. 457·07-45

BELLESSA

MAI TONI PERRUQUERIA Atreveix-te!

Canvia la teva imatge

Còrsega, 529 bis Barcelona 08025

Tel. 457·07·45

CUINA

LA YAYA AMELlA La cuina del bacallà

Sardenya 364, tel. 456.45.73

CUINA

BARRIBEIRA Entrepans, tapes i vins gallecs

Rosselló, 411 . Tel. 458·63·85

ELECTRICITAT

LAMPARAS MARINA Condicions especials socis Claror

Marina, 271 (cant. Rosselló) . Tel. 436·77·15

ELECTRICITAT

ELECTRICITAT CANALS Cuines i banys

Rosselló, 396. Tel. 456·76·07

ESPORTS

SPORTSALP Esquí i muntanya

Avda.Gaudí, 36

ESPORTS

SPORTS BÀSIC Snowboard, body, esquí i patins

Rosselló, 370

PAPERERIA

PUNT GRÀFIC Papereria tècnica i arts gràfiques

Sicília 336. Tel. 207·70·20

Venc amplificador de guitarra H.& Kettner sixty 65 watt. (Clean!f.Overdrive) + Reverb. Preu: 55.000 pts. Jordi. Tel. 436.83.63

Classes particulars de dibuix, pintura i modelatge a nens/es. Marisa Ramón. Tel. 457.95.62

REGALS

GlRBAU REGALS Tota mena d'objectes de regal

Còrsega, 511 Tel. 207-45·22 Rosselló, 396. Tel. 456·76·07

SALUT

INSTITUTS ODONTOLÒGICS ASSOCIATS

Ben a prop teu Calàbria 251 , tel. 439.45.00

Molt a prop teu Sardenya 319 (baixos), tel. 457.04.53

TELEFONIA

LA BOUTIQUE DEL MÒBIL Telefonia Mòbil i accesoris

Sardenya, 342 (en front E.Claror)

PUBLICITAT

Voleu anunciar-vos a la revista Tot Claror?

Truque-nos al telèfon

207-06-40

E-mail: claror@mx2.redestb.es

L'administració de líquids en la persona esportista Abans, durant i després de l'exercici, és important que un espor­tista begui. La pèrdua d'aigua durant l'esforç físic, per sudoració, pot arribar a provocar greus problemes de salut.

Per María Dolors Villanueva

L'abstinència de líquids durant la realit­zació d'un esforç físic que en comporta pèr­dues és una pràctica errònia, històrica i, avui , desterrada.

És aconsellable beure de 500 cc a 700 cc abans de l'esforç, a temperatura ambient i en petites quantitats per evitar possibles molèsties . Un líquid ingerit durant l'esforç o en els descans, observant les precaucions per evitar possibles molèsties, no només no peljudica, sinó que pot ser fonamental per ev itar una baixa sensible en el rendiment provocat per deshidratació o manca de me­tabòlits.

L'esportista ha de beure durant els entre­naments, tot i que no tingui sedo Aquest antic costum de l'abstinència de líquids es­tava basat moltes vegades en la ignorància i d'altres vegades era conseqüència d'expe­riències negatives per l'administració de lí­quids no adequats en ple esforç, la qual cosa produïa molèsties estomacals o intestinals.

Una de les facetes més importants de l'en­trenament n'és l'assimilació i en aquest sen­tit beure adequadament propicia el bon fun­cionament bioenergètic i pot complir un efec­te profilàctic en lesions musculars.

Considerant la pèrdua de líquids per sudoració, tindrem present que la suor té la tercera part de la concentració de sodi cor­responent al líquid extraceJ.lular i també quantitats menors de potasi. En conseqüèn­cia no s'ha de reposar el líquid perdut amb

concentracions de líquid altes en sodi , clor o potasi. Si no es disposa d'un líquid ade­quat, amb proporció correcta d'electrolits, la podem elaborar nosaltres mateixos de la forma següent:

-3'5 gro de sal (una cullera de postres rasa són 5 gr.).

-20 gr. de glucosa (una cullerada de sucre).

-Un litre d'aigua (quatre gots). -Una mica de suc de llimona.

«L'esportista ha de beure durant els entrenaments, encara que no tingui sed»

Després d'importants esforços físics és aconsellable beure mitja hora més tard i co­mençar a menjar després d'hora i mitja. Des­prés de l'esforç, començar amb un suc de fruita -que és d'absorció ràpida- ens ajuda a equilibrar el metabolisme.

Les aigües gasoses i les que tenen un alt percentatge de mineralització (Perrier, Vichy, etc.) després d'haver fet exercici serveix per reconstituir la reserva alcalina i per lluitar contra l'acidosi provocada pel cansament.

Totes les begudes gasoses no són acon-

se llables abans o durant l'exercici ja que poden provocar molèsties . Les begudes iso­tòniques tenen minerals que són basificants i equilibren el metaboli sme igual que ho fan els sucs de fruites, als quals l'única cosa que els manca és el sod i.

Es pot perdre fins a 3 litres/hora per sudoració. L'esportista entrenat pot tolerar certa pèrdua de líquid sense que el deterio­rament es manifesti en el seu rendiment. El metabolisme metabolitza de 2.500 cc a 3.000 cc d'aig ua diàriament. Aquesta quantitat es perd durant la competició en molts esports, depenen de l treball fet i de la temperatura ambient.

La pèrdua d'aigua per sobre del4% del pes corporal (2'8 litres en una persona de 70 Kg.) alterarà el rendiment de quasi tots els subjectes en la competició. Amb la pèr­dua d'un 6% el problema s'agreuja preci­pitadament. Les rampes musculars es pre­senten en quasi tots els casos amb molta freqüència. Una pèrdua del 12% del pes corpora l pot ser molt greu. D'aqUÍ la im­portància d'un bon costum i d'un bon hà­bit a l'hora de beure durant l'esport i des­prés de grans esforços per evitar efectes indesitjables. •

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FilIN . I ~

'ASTISIERIA C¡' SARDENYA, 3157 el. PADILLA, 31'6

TEL. 457 04 39 TEL. 436 79 67

BARCELONA

19

SALUT .¡ !-,' • (" , ~ 0\ I.....· • l '. _ ' • J • ' ... • ~ ~

Solucions pràctiques per prevenir el mal d'esquena

«Millorar el to dels músculs

que suporten la columna

ajudarà a reduir l'excés de curvatures»

No són poques les persones que s'apunten a un poliesportiu buscant pal·liar, mitjançant l'activitat física, el mal d'esquena. La natació o la gimnàstica correctiva poden ser bones teràpies, sem­pre que es practiquin sota la supervisió d'un especialista. Tot i així, corregir alguna de les nostres postures, ens pot ajudar molt.

lar per una postura adequada i, al mateix temps, aquesta capacita els músculs a fun­cionar apropiadament.

Per exemple, uns músculs abdominals forts permeten mantenir la curva òptima en la regió lumbar, mentre que uns abdominals dèbils fan que la columna es curvi cap afo­ra, creant una hiperlordosi lumbar, que es­curça els músculs de l'esquena i comprimeix les vèrtebres.

Per Albert Glménez, Responsable del Servei Mèdic de l'Esportiu Claror

I és que, de vegades, el mal d'esquena no és sinó conseqüència de les males postures que adoptem al llarg del dia, i amb què cas­tiguem, sense adonar-nos, el nostre cos.

Una bona postura, mantenir la columna alineada en una posició correcta i còmoda, demana un equilibri cuidadós entre els molts ossos, articulacions i músculs de l'esquena, i ens permet mantenir la configuració desit­jada de les tres corbes de l'esquena.

U na mala postura, sovint condueix a una exageració de les corbes normals de l'es­quena.

Especialment la lordosi, una corba exces­siva de la regió lumbar, contribueix d'una manera significativa als problemes d'esque­na en treure de la seva alineació a les vèrte­bres de la zona lumbar. Això contreu les carilles articulars de la part posterior de les vèrtebres provocant el seu desgastament.

Una alineació espinal anormal també provoca una major exigència als lligaments de recolzament i a la musculatura de l'es­quena, forçant a què alguns músculs ho compensin, i per tant, a que altres s'utilitzin menys.

La positura no és només dinàmica, sinó que és interdependent ja que involucra el cap, les espatlles, els malucs, les cames i també la mateixa columna vertebral.

Per exemple, una corbatlÍra exagerada en una zona de l'esquena pot conduir a unes males alineacions de compensació de la resta de l'esquena. D'aquesta manera, qui pateix lordosi, potser també té hipercifo~i o esque­na superior i espatlles encorbats, a més d'una hiperlordosi en el coll.

De la mateixa manera, agafar de terra al­guna cosa i aixecar-la inadequadament, és a dir, utilitzar el músculs de l'esquena enlloc del quadríceps de les cuixes, pot forçar els extensors de l'esquena, cosa que redueix la

20

seva efectivitat a l'hora de sustentar la co­lumna.

A causa d'aquesta interdependència, molts especialistes de l'esquena tracten tot el cos, fins i tot el coll, les espatlles i les articulacions de la cadera.

La musculatura de l'esquena

Hi ha una relació recíproca entre la pos­tura i la musculatura que suporta l'esquena: és necessària una bona tonificació muscu-

Millorar el to dels músculs que suporten la columna ajudarà a reduir l'excés de curva­tures .

Tot i així, un bon to muscular no garan­teix, en si mateix, una bona postura. Encara que el tó muscular sigui l'adequat, al llarg dels anys poden desenvolupar-se hàbits ne­gatius com asseure's de manera desgarbada o estar de peu encorbat amb les espatlles caigudes endavant, hàbits que, amb fre­qüència, comencen a l'adolescència.

Normes d'higiene postural en cas de patir mal d'esquena

• Quan es produeix un espasme muscular heu d'evitar les posicions que produei­xen més dolor; heu d'aprendre a mantenir l'esquena protegida per evitar sobre­càrregues en una zona que no està preparada per acceptar càrregues.

• Canvieu de posició amb freqüència • No esteu de peu, o asseguts, ni camineu més de 30 minuts • No feu equilibris sobre un sol peu, millor us asseieu (com, per exemple, per posar­

vos o treure'us els pantalons) • Si heu d'estar dempeus, cal que eleveu el peu del costat que us faci mal mitjançant

un tamburet. • No feu extensions de columna • No transporteu objectes pesats • Ajupiu-vos doblegant els genolls • No feu viatjes llargs ni utilitzeu qualsevol mitjà de transport que faci moviments

bruscs. • Eviteu situacions tenses • Eviteu l'acte sexual durant els espasmes aguts • En les lumbàlgies cròniques heu de valorar, en l'acte sexual, la possibilitat que

l'individu sa adopti la postura superior • No utilitzeu (les dones), sabates de tacó alt • És aconsellable que els homes que tinguin problemes d'obessitat utilitzin tirants

enlloc de cinturó.

Per acabar, cal recordar, que qualsevol moviment dolorós allarga el tractament.

SALUT • " N" _. ,.,. ~ -. ;i .~I '" • ;¡_

AJUPIR-SE I AIXECAR-SE

S'ha d'evitar perdre l'equilibri de la co­lumna. Per ajupir-nos hem de doble­gar els genolls i les caderes mantenint l'esquena recta.

AIXECAR PESOS

No s'han d'arrossegar mai pesos (car­ret de la compra) ja que augmenta la lordosi lumbar. Els pesos s'han d'em­pènyer. S'ha d'evitar portar un objecte pesat en un sol braç. És molt mi llor repartir el pes agafant-lo amb els dos braços.

AIXECAR·SE DE LA CADIRA

Col· locar els peus sota de la cadira i incl inar el cos cap endavant (rodant sobre els isquis -part inferior i superi­or de l'os coxal-) . Traslladar el pes del cos als peus i aixecar.se impulsant amb els membres inferiors manteni nt el ventre enfonsat (retroversiópèlvica).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

~asaments, ~omuníons, i d'altres

~elebracíons amb la Granja-Escola Sinaí " Posem a la vostra disposició:

* ~e . d "e t . " c;;, 4-e'tel-et e a e'ttU9 (~dd4~~).

* & e UfJ4-t'te 'te4-tau'taut (fte't 4-~ de IS 4- SO ~).

* Sewa a dom¿c,¿e¿ (4i, ~ ea ~ de ea ~ tfaIt).

Les voleu fer amb nosaltres?

Us oferim qualitat de professionals

i preus d'escola

Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a divendres de 5 a 7 de la tarda

RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)

21

SALUT ~~,~~"~;;l.,,,\.\~\~ .. 'n. "L __ '" lo....:~> ,. . ' ,

La motivació, element clau per aconseguir objectius físics i esportius Reduir una mica el greix acumulat als malucs, rebaixar una mica de "panxeta" o guanyar un partit de bàsquet requereixen una preparació i uns mitjans .. .i motivació. Una actitud positiva i uns objectius definits poden ajudar-nos a aconseguir els nostres ob­jectiús. Voler és poder .. . sempre que ens haguem marcat unes fites realistes.

Per Laura Ferré qlménez, llicenciada en Psicologia i

Eduard Telxldó, entrenador de fitness

Des de la Psicologia moderna i, en con­cret, des de la psicologia de l'esport, s'entén l'ésser humà com una entitat bio-psico-so­cial, és a dir, com un tot en què els aspectes biològics, psicològics i socials tenen la ma­teixa importància i estan relacionats. En ca­dascuna d'aquestes dimensions experimen­tem una sèrie de necessitats que han de ser cobertes harmònicament per optimitzar un desenvolupament integral.

Arribat en aquest punt, és on s'ha de parlar de la motivació entesa com aquells procés que sosté i dirigeix l'activitat de l'or­ganisme i el comportament dels individus. La motivació està regulada pels motius (allò que condiciona o determina la conducta o

"La motivació és el procés que sosté I dirigeix

l'activitat de l'organisme I el comportament dels

Individus»

inclina o mou la voluntat en un sentit o al­tre). Així, una persona està motivada per­què té un motiu, és a dir, una persona actua segons una fita que es proposa. Aquest pro­pòsit és, sovint, difícil de definir per a les persones, perquè en general un acte neix d'un conjunt de motius. Tanmateix, el motiu pel qual es fa una activitat pot canviar amb el temps. Així, es pot començar a fer per qüestions de salut i, més endavant, es fa per qüestions lúdiques.

Es poden distingir tres tipus de motiva­cions basades en els punts de vista psico­lògic, social i biològic.

Motivació intrínseca

El primer tipus és el que s'anomena moti­vació intrínseca i està relacionada amb el pensament i els processos mentals. Perquè aquesta augmenti necessitem bàsicament dos punts de referència: els altres i nosal­tres mateixos. De manera que, d'una banda, s'ha de parlar de la motivació de competèn­cia. La introducció d'un element de desafia­ment dóna l'oportunitat de comparar les ha-

"El principal és fixar un

I objectiu a aconseguir I que

aquest s'adapti a les nostres

possibilitats»

bilitats pròpies amb les de les altres perso­nes i tenir una sensació de guany personal. D'altra banda, quan l'individu cada cop que assoleix una fita se'n posa de noves i les va superant de mica en mica (superació de mar­ques atlètiques, superació de la resistèn­cia ... ), fa que la seva motivació de guany personal augmenti i, conseqüentment, la seva autoestima.

Motivació extrínseca

És aquella que està regulada per l'ambi­ent. Es pren com a models els personatges dels anuncis, es para atenció als comentaris de les altres persones ... Si ens guiem per fac­tors externs és molt possible que mai arri­bem a assolir el que volem, ni que estiguem satisfets amb la nostra pràctica esportiva i abandonem l'esport amb sensació de frustació.

Motivació a nivell fisiològic

Finalment, la motivació a nivell fisiolò­gic representa el punt de vista biològic, és a dir, com el cos es prepara per a l'acció, com es produeix sensacions de dolor, plaer i com regula els sistemes interns per preservar la

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Tapissat de canapès, capçals de llit,

parets i portes

RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES, BUTAQUES I CONFORTABLES

CORTINES I TOLDOS PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís

Rosselló 380 08025 BARCELONA Tel. 456·07·18

22

SALUT ~~",&;l..:'~~~à~ ""/;,,,_ '~¡..,y\¡. ~.;; .... ' ,,,.0 ........ ". ~ .. , ,\:'hM ., ", r" ~~ . 'I , ~.,,;,!J',~,-,,¿' •• '''''''iL"J', ... r;-A\::~,~''~,:r¡l.'':'{/!,~~1ld~,j¡:')~,~,):tj<;,,,,t'P.~LzU"

salut i la supervivència. En aquest sentit, s'ha de parar atenció a l'estat de l'organis­me, ja que el seu bon o mal estat pot deter­minar o influenciar l'activitat espOltiva i, con­seqüentment, els resultats. Per exemple, es­tar descansat fa que el cos es trobi en millor forma i, per tant, el rendiment augmenti.

Tres preguntes claus

La motivació com procés, segueix tres fases que responen a tres preguntes:

1. Què vull aconseguir? 2. Com ho vull aconseguir? 3. Què he aconseguit?

L'anticipació o espectativa, respon a què esperem acónseguir quan es realitza una cer­ta activitat. És important que ens aturem una 'mica en aquest punt, ja que en certa manera condiciona totes les conductes que es rea­litzaran. S'ha de ser el màxim de realista a l'hora d'establir una fita i, per això, s'han de considerar una sèrie d'elements. Així, per exemple, una persona que vol arribar a tenir un cos de model o de culturista, ha de ser conscient de les seves possibilitats genèti­ques i estructurals, la disponibilitat horària per fer exercici, el temps posat com a data límit per tenir "un cos deu" ... S'han de tenir totes aquestes limitacions i, sobretot, que no hi ha dues persones iguals .

L'activació i direcció es refereix a aque­lles activitats orientades a aconseguir la fita proposada. La constància i l'entrenament

"Hem de ser realistes

alhora de proposar-nos

obJectius. Sl no, podem

acabar per abandonar»

àdequat a les nostres característiques físi­ques és el que permetrà aconseguir el nos­tre objectiu .

Per últim, l'avaluació dels resultats, aquells canvis que notem en el nostre cos (augment o disminució de masssa muscu­lar), mi llora la resistència física, de la flexibi­litat... són els que motiven a continuar (quan s'ajusten a allò que esperàvem), o bé, a dei ­xar-ho (si no s'ajusten als nostres desi tj os). És per això, i com ja s'ha dit que les nostres fites han de ser el màxim de realistes,ja que si no es podria abandon ar la pràctica. Aquest fet impediria millorar altres aspec­tes que, per la nostra constitució, sí que es podrien superar.

Amb tot el que s'ha dit fins ara, es pot veure que hi ha un cúmul de coses que ens empenyen a fer una activ itat. El principal és fixar un objectiu a aconseguir i que aquest s'adapti a les nostres possibilitats i, a la vega­da, que sigui gratificant (perquè ens ho pas­sem bé, perquè coneixem gent, perquè ens oblidem de lajornada laboraL). Tot això són factors que contribueixen a què la pràctica de l'esport sigui més constant i eficaç. •

• • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Limpieza y mantenimiento "eley

eme

7e I

[OCA[ES ESCA[ERAS OFICINAS VIVIENDAS

Presupuesto- Precios especia/es . .

para soci os y amigos del Claror

Lo nuestro es la limpieza

Nilo Fabra, 36 ent. 2" B 08012-BARCELONA Tel. 217.60 .55/217.75 .67 FAX 237.86.31

15

Sardenya 366, . (entre còrs~ga i Indústria) Tel. 455.41.40. 08025 Barcelona.

ANIVERSARI 30 % Dte. en revelats per als socis de

l'Esportiu Claror degudament acreditats

preu total per carret preu soci Claror

mida 10X15 13X18 10X15 13X18

revelat + 12 fotos ~ ~ 559 643

revelat + 24 fotos ;:;...,

1 . 14~ <i. 386 802 970

revelat + 36 fotos ~4 1 .~ 1.046 1.298

* IVA no inclós.

23

•

Ma José Fio Petri, se'n va a Grècia! ~1"1 " ~ ~ ~ ~:" , ,~ ï ,;~

I és que, com a guanyador del concurs del mes de juny, Viatges Iltrida i la revista "Tot Claror" l'han premiada amb un viatge per a dues persones a Grècia. Voleu emular-la ? Feu com ella, envieuuna butlleta i...potser vosaltres aneu a Mallorca!

~ - - - - - - - - - ~- - - - --"-~-·~---,i

¡ ~~:~ ••.••••...••...••.•.•. ~~~~O~' •••• ••• •. ••••••••• ~~Iè;~~p •••••••••••••••••••••••• I Edat .. ... ........ Ets soci/a del Claror ... .. ........ ..... ....... ....... ....... ...... ... .... .

1'1a PART I 1. A on va guanyar Silvia Parera una medalla a uns europeus? I . . ( 2. A quina categoria jugarà enguany el Sènior femení de bàsquet del I Claror ?

I [ 3. Qui ha rebut recentment del Claror el Carnet d'Or?

¡2a PART . [ 1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número?

[ 2. I què t'ha agradat menys?

I . f3. Quina secció t'agrada més?

I r 4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?

[ I 5. Què creus que li falta a la revista?

I I 6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i el 10?

L'e s per em a:

,,¡.t4l~1i iltri~~lia

- G.C.47 MD ----------

1____ _ _____________ L'A g è n e i a d e l'esportiu I 1L-~~~~=======_--=-~11

portiu

ror EN ELS 'SEUS ESTALVIAR' FINS EL

ga , 493 (xamfrà Nàpols) • Telèfon : 457 16 44

Sopa de lletres

Troba al cognom la 10 ténnistès UagEtndans ..

M B o L B o R G J L

e E R D U E P D L E

E e o R A N T E S N

N K A L L I T N A D

R E S A M P R A S L

o R R R o N N o R B

E N S R o N N o e I

B E K S M I T H M L

S K U A N A T N A S

D E A G A S S I o P

·'00·

1. Qui és l'entrenador de l Barça de bàsquet?

2. Quants mundials de futbol va guanyar Gento amb la selecció d'Espanya?

3. Quants Roland Garros va guanyar el tennista suec Bjorn Borg?

4. A on tindran lloc els Jocs Olímpics de 2.004?

5. Quants anys porta Núñez com a president del Fe Barcelona?

6. Quin motociclista és l'actual campió en 500

centrímetres cúbics?

UCl¡OOa (9 ' nOll!a (ç S;)U;)IV (\7 'S!S «( 'de:) (z 'SUlllO:) Id llC~ ( I :sJJsodsall

Lo pelat Alfredo Di Stefano

La núvia de Montreal Mike Tyson

El "flaco" Emilio Butragueño

El fill del vent Ivan de la Peña

L'home de ferro Nadia Comaneci

"La saeta rubia" Johan Cruyff

El "buitre" CarI Lewis

Solució: Lo pelat, Ivan de la Peña; La olivia de Montreal, Nadin Comaneci; El "flaco". Johan Cruyff; El fill del vent, Cari Lewis; L'home de ferro, Mike Tyson; "La saela rubia", Alfredo Di Stcrano; El bui tre, Emilio Butragueño.

" NOTICIES DEL CLAROR l J,', ~.. ." • • " ,"'~ • ¡

El projecte del nou esportiu, objecte de la mostra al CSP

"Sagrada Família, un nou poliesportiu per al barri. Fun-

. dació Clarot; 15 anys al servei de l'esport". Així és com es va titular l'exposic ió organitzada per la Fundació Claror, que du­rant tot el mes de juliol va ro­mandJ'e al Centre de Serveis Per­sonals de la Sagrada Família.

Amb l'exposic ió, la Fundació Claror va voler acostar a totes aquelles persones interessades la informació necessària per co­nèixer el projecte de construc­ció del nou Poliesportiu Muni­cipal Sagrada Família.

Mitjançant plafons gràfics, els visitants van poder veure els plànols de la nova instal·lació es­portiva, actualment en fase d'acabament de les obres, així com un resum de l'acte de col·­locació dels deu primers maons.

U n al tre apmtat recorria la his­tòria de la Fundació Claror, i les activitats dtites a terme per tal de fomentar l'esport, la cultura i la cooperació envers els altres.

Per últim, una sèrie de plafons il·lustraven els espais i les acti­vitats esportives que es fan a l'Esportiu Claror, de moment, l'única instal· lació que gestiona la Fundació.

L'exposició va comptm' amb el patrocini de Instituts Odon­tològics Associats, ProEixample i Winterthur.

El FòruD1 Claror es consolida COD1 a taula de debat d'idees El passat mes de juliol va organitzar 8 actes oberts a tothom

Imatge dels ponents que van participar a la taula rodona que va debatre el present ifutur del Barça

El Fòrum Claror, taula per al debat d'idees de la Fundació, tira endavant. El passat mes de juliol va aprofitar l'exposició re­lativa al projecte del nou espor­tiu per a organitzar, al Centre de Serveis Personals de la Sagra­da Família, fins a nou xerrades­debat sobre diferents aspectes de l'esport, la salut o la ciutat.

El primer acte del Fòrum va ser un · audiovisual projectat sobre l' ascens a l'Everest de l' alpinista lleidatana Araceli Segarra.

L'acte va consistir en la pro­jecció de diferents diapositives que eren comentades per la prò­pia Araceli, qui després va res-

pondre a les preguntes dels més encuriosits.

La majoria de xerrades van estar centrades en temeS'relatius a la salut. Una d'elles va tractar sobre l'activitat física i la gent gran, a càlTec del responsable del Servei Mèdic de l'Esportiu Claror, Albelt Giménez, i de l'aju­dant de coordinació de l'àrea aquàtica, Núria Cubells.

El futur del Barça Una de les xerrades més ani­

mades va ser la tractada sobre el futur del Barça. l és que va tenir lloc tres dies abans de les eleccions presidencials del pas­sat estiu convertint-se, de fet,

en l'única taula rodona indepen­dent que va organitzar-se a Barcelona, al marge dels actes propis de les candidatures que s'hi presentaven.

La taula rodona era formada pel sots-director d'El Periódico de Catalunya, Emilio Pérez de Rozas; el president de la Penya Barcelonista Cinc Copes , Antoni Sanjuan; el professor d'Història de la UAB , Ramón Alquezar; i el psicòleg de l'es­port i col·laborador de la revista "Tot Claror" , Pedro Andreu.

La xelTada va donar lloc a parlar de les més diverses qües­tions relatives al club blaugrana, especialment de les eleccions.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

CE NTR O MÉDICO OU IRLJRG tCO Córcega, 537 entre Marina y Cerdeíla - Tel. 435 88 67 - 08025 BARCELONA

Horario Consulta: de 9 a 21 h. de Lunes a Sabados.

URGENCIAS 24 h. Tels. 435 88 67 435 95 04 URGENCIA$ Domicilio, Tel. 908 89 89 54

r;'1 PARKlNG gratuito I..JIII fren ta a nuestra Clinica

26

Dr. Fernando Femandez - Dr. Ignacio Farras - Dr. Alexandre Tarragó

.;

- NOTICIES DEL CLAROR ~ • "' "], ~-, • ~~ h ¡ ~'"",> •• HI?' ., if, ... "~ •• ,~'~ '!i;'_~,f ,¡:h'f~li;~i\.P'~'::"'f~"'\;h.~"'J~~;~%:}'~f;I1~~W~

El Claror, printer poliesportiu de BCN en oferir inforntació ntitjançant Internet

El web ofereix tota la informació sobre els serveis i activitats que ofereix l'entitat

La Fundació Clarorja té el seu espai a les superautopistes de la informació. Des del passat 16 de juliol, els socis i usuari s de l'Esportiu Claror poden fer des de casa qual sevo l tipu s de consulta referent als serveis i activitats que ofereix l'entitat. És la primera experiència mit­jançant la qual un poliesportiu barceloní ofereix informació als seus usuaris mitjançant Internet.

Tota la informació El web de la Fundació Claror

està di vidida en tres apartats. Un dedicat a l'Esportiu Claror, un al nou Poliesportiu Municipal Sa­grada Família, i un relatiu a les activitats de la Fundació en sí mateixa.

En l'apartat dedicat a l'Espor­tiu Claror s'hi engloba tota la in­formació que fa referència a les instal·lacions, les activitats que s'hi fan , els drets i deures dels socis i usuaris, la Carta de Ser­veis, els horaris, i les tarifes per fer-se soci o simplement per a utilitzar les instal·lacions puntu­alment.

En l'apartat corresponent a la Fundació Claror, el visitant pot informar-se sobre els te­mes relatius a la seva història, als criteris de gestió, a l'es­tructura, a l'Ideari , i a totes les

. . . . . . . . . . . . . . . .

Benvinguts al web de la Fundació Claror

Fmufl/cM CII1I'OI'

Internet?

POIIOjp()l#u Mumcl".,l Sagrada Familia

fMMtdJiMiM# .",,,,-,,.~

El dia de la presentació del web de la Fundació Claror hi havia entre els assistents gent gran que buscava una pausa per marxar. La responsable del Servei d'informació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, Núria Fradera, va captar l'aten­ció de les senyores i després d'un breu diàleg entre elles va aconseguir fer-les quedar. "Ja veuran com ho entenen, l'úni­ca cosa que s'ha d'intentar és explicar-ho amb paraules pla­neres".

Internet no és més que una gran xarxa d'ordinadors interconnectats. Per aquesta xarxa hi circula informació que es pot consultar des de qualsevol ordinador. Però, la diferèn­cia amb altres serveis és que la informació "navega" bidireccionalment, és a dir, qualsevol pot rebre i també donar informació que cadascú pot gravar, imprimir o canviar.

Una altra característica és la interactivitat. Hi ha diferents espais de debats, xerrades ... on els usuaris s'escriuen amb respostes entre ells quasi simultànies. La tecnologia ajuda a millorar aquesta comunicació mitjançant càmeres digitals i els micròfons. No és tan difícil, oi?

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

adreça pàgina web:

www.bcn.es/daror

adreça correu: daror@mx2.redestb.es

activitats que duu a terme per promocionar l'esport (Mi lla de la Sagrada Família, Fòrum Cla­ror), la comunicació amb el nos­tre entorn (Revista Tot Claror) o per fomentar la cooperació so­cial (campanyes de solidaritat) .

Finalment, el web té un es­pai dedicat al nou Poliesportiu Municipal Sagrada Famíli a. Actua lment, s'hi pot consultar la marxa de les obres i la infor­mació necessària per fer la pre­inscripció.

Correu electrònic Un altra dels serveis que

s'ofereix aquesta temporada és la possibilitat de contactar amb l'entitat mitjançant el correu elec­trònic (en anglès, "e-mail").

El correu electrònic possibi­lita la transmissió d'informacions entre ordinadors situats a qual­sevol indret del món, amb gran rapidesa i costos baixos .

L'adreça de correu electrònic de l'Esportiu Claror és "claror@mx2.redestb.es" .

SAGRADA FAMILIA

Fabricació, instal·lació i reparació. Tendals elèctrics i automàtics.

Rosselló 380 08025

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís TAPISSERIA I CORTINES

BARCELONA Tel. 456·07·18

27

" NOTICIES DEL CLAROR ' ..

L'escola Tabor inicia les escoles esportives

CODlença la teDlporada per als equips de bàsquet del Claror

La Fundació Claror és l'enti­tat que, a partir de 1'1 d'octubre, g'estionarà l'esport extraescolar dels alumnes de l'Escola Tabor mitjançant les Escoles Esporti­ves,

El Sènior femení jugarà per primer cop a Segona Nacional mentre el masculí ho farà a Tercera Regional com l'any passat

Les activitats que s'hi faran seran la iniciació esportiva, la psicomotricitat, el futbol-sala, el judo, la gimnàstica rítmica i el patinatge,

E ls alumnes realitzaran les activitats a les instal,lacions de l'Escola Tabor, situada al ia cru­ïlla de ls carrers Cartagena i Provença.

El centre és colindant a les instal ·lacions del nou polies­portiu municipal que gestiona­rà la Fundació Claror.

Un any mes, l'a.lTibada del mes d'octubre significa per a cente­nars de joves l'inici de les com­peticions de la lliga de bàsquet. Aquest és el cas dels integrants del s 24 equips de bàsquet del Claror, que, en la seva majoria, han començat ja la competició.

Aquest any, la novetat més important la representa l'equip Sènior Femení que, desprès de l'ascens aconseguit la passada temporada (el tercer consecu­tiu) , jugarà a la Segona Divisió Nacional. L'equip, entrenat per Alfons Font, segueix format pel mateix bloc de jugadores de la passada temporada.

El Sènior Masculí, per la seva banda, seguirà di sputant e ls seus partits en la lliga de T~rce­ra Regional.

Els cadets "A" juguen a Preferent

Una altra de les atraccions de la temporada la protagonit­zarà l'equip Cadet masculí "A". I és que els nanos que entrena Daniel José van aconseguir l' última setmana d'agost classi­ficar-se per a jugar la lliga de Preferent, gràcies al gran pa­per fet en les fases de promo-ció.

Això permetrà veure com pas-

sen pel pavelló del Claror els millors jugadors cadets de Catalunya, aquell s que juguen en equips com el FC Barcelona, e l Joventut de Badalona o l'Hospitalet.

Les noies del Cadet femení, per cert, també van aconse­guir l'ascens a la lliga Prefe­rent.

Futbol Sala i voleibol D'altra banda, cal dir que,

també durant aquest mes d'oc­tubre, comencen la temporada competitiva els equip de vo­leibol i bàsquet del Claror for­mats per socis de l 'entitat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

28

Pensions de Madrid

Plans intel·ligents.

Comenci a

desgravar •

aVU1.

• Avantatges fiscals excepcionals i lliures d'impostos fins al moment de la jubilació. • Rendibilitat excel·lent. • Flexibilitat total en les seves aportacions. • I, en cas de necessitat, li avancem fins al 80% de l'estalvi acumulat.

Si li preocupa el seu futur, comenci a fer plans.

PLA DE PENSIONS CAJAMADRID PLA DE PENSIONS CAJAMADRID RENT PLA DE PENSIONS CAJAMADRID BORSA

9205 Provença 427 -431 9217 Castillejos 248 9925 P. Sant J òan 135 9223 S. AntoniM. Claret 139

08025 08013 08037 08025

.. NOTICIES DEL CLAROR

¡ , , ,,, ~, • , ...... .:,

Més mòduls d'aeròbic, balls de saló a preus reduïts Nou servei de guarderia Nova oferta d'activitats

dirigides a preus Inés baixos Per als soci de l'Esportiu Cla­

ror s'ha posat en funcionament un nou servei de guarderia, a la pròpia instal·lació, que funciona­rà els dilluns, els dimecres i els divendres de 15'00 a I7'OOh.

Per aquesta temporada 97'-98' l'Esportiu Claror ha ampliat el ventall d'acti vi tats que oferi a fins ara.

Durant la temporada passa­da, hi havia dues activitats adre­çades als socis de l'Esportiu Cla­ror: l'aigua-gim i a l'aigua aerò­bic. De cara a aquest curs s'han incorporat dues activitats noves que són l'aeròbic i la gimnàsti­ca-estiraments.

Pel que fa a les activitats di­ri gides obertes a tothom, tant soc is com no soc is, es mante­nen sense modificacions l'es­cola de bàsquet, la de dansa, la iniciació esportiva, el ioga, el taekwondo, el judo i les activi­tats aquàtiques .

Una activitat que ha ampliat la seva oferta ha estat els balls de saló. D'unabanda, hi podem trobar els cursets l'objectiu dels qual és aprendre a ballar diver-

sos ball s. Pel que fa a aq uest ti­pus de curs hi ha tres ni vell s segons els coneixements.

D 'altra banda, una bona al­ternati va és apuntar-se a algun de ls cursos monogràfics de Rock'n Roll , Cha-cha-cha, Sevi­llanes o Tango argentí.

Però, a part de les noves acti­vitats que s' incorporen s'han establert una sèrie de modifica-

II TOT

Hm[RJ SERVE

Aigua, gas i electricitat Antenes

Sist. Intercomunicació

ROSSELLÓ, 427 bis

450.49.70 436.84.57

Construcció general Pintor

Fusteria Caixes fortes

Persianes Manyà

Metal.listeria d'alumini Neteja industrial

Reixes Sist. de seguretat

Guals Portes automàtiques

Gravats Tot tipus de claus

Alumnes d'una classe de balls de saló apren.en els passos d'un ball

cions e n a lg uns horari s. E n aquest sentit, cal destacar l'am­pliac ió de l'horari d'atenció al soci, en e ls períodes de cap de setmana i festi us.

L'horari de la piscina petita també s'allarga fins a les 15 :00h e ls dissabtes i a l'esquaix l'hora punta acabarà a les 22:00h i, des d'aquesta hora, es cobrarà e l preu reduït (400 pts/30 min).

Serveis Infonnàtiosl

La guarderia funcionarà tots e l me 'os d'octubre a juny, ex­cepte les vacances de Nadal i de Setmana Santa i està oberta a tots els nens i nenes d'entre 6 mesos i 2 anys.

Xerrada sobre l'esport i la gent gran

El Fòrum Claror té previst, per a l dijous 23 d'octubre, una xer­rada informativa relativa a l'es­port i la gent gran.

L'exposició anirà a càrrec del responsable del Servei Mèdic de l' Esportiu Claror, Albert i Giménez, i l'ajudant de COQl'di­nac ió de l' Àrea d'Activitats Aquàtiques, Núria Cubells.

Tindrà lloc a les 19'30h, a l'Es­portiu C laror, amb entrada lliure.

Ex!,erls professionals de les Arts Gr~f iques planificaran i plantejaran les seves necessitats inf orm~tiques amb les millors solucions.

Disseny: Dissenyadors de ampli prestigi dintre d'aquest seotor, aconsegui ran la millor presentaoió als se s treballs.

Fotogravats: Equips informàtics competitius reso ldran qualsevol prob lema de gravats, imatges, colors, etc.

ImpMssió: Impressors per a cada necessitat, per qualsevol tipus de material, fins a tiratge~ graps mitjançant l'utili tzació de Rotative .

[P@ @~{}fj(S

CI Cardenal Reig , 23, 8Q 19 • 08028 Barcelona Tel. 448 12 98 - Fax: 449 72 43

Adreça de correu: pcgrafic@mx3.redeslb.es

29

SOCIETAT ~~·tt:~~:.:.o~'>1Oj",~#~,l~~ l_""""-·'~' \". ,\..~.~ ~ ~ , l ' \

Quatre mil persones han fet la pre-inscripció

Els veïns del barri de la Sa­grada Família esperen amb im­paciència l'obertura del nou poliesportiu. Això és, almenys, e·1 que es pot concloure en fun­ció del nombre de persones que han formalitzat ja la seva pre-ins­cripció com a abonats del nou equipament.

Quatre mil persones, han pas­sat per les oficines de la Funda­ció Claror per a omplir el form u­lari de pre-inscripció.

La gran majoria son residents al districte de l'Eixample i, en concret, al propi barri de la Sa­grada Familia.

Per fer la pre-inscripció com a soci del nou poliesportiu no cal pagar res . Tan sols és ne­cessari omplir un formulari indi­cant les dades personals i la mo­dalitat de soci esco llida. Aquest formulari pot omplir-se a la pà­gina d'Internet del Claror (www.bcn.es/claror). De cara a la inauguració de la instal·lació caldrà confirmar la reserva amb el pagament de la matrícula.

EL CAÇA ZERO PASCALE ROZE

Columna - lO5 pàgines

Laura Carlson és la protagonista de la noveI·la de Roze, que tot i ser la primeraja ha aconseguit el prestigiós premi Goncourt 1996. La recerca d'una pare no conegut en un ambient fami liar que vol amagar el passat és la trama d'una obra plena de sensibilitat.

30

Polieportiu Municipal Sagrada Família

Avancen les obres al nou poliesportiu

Les obres d'acabament del nou Poliesportiu Municipal Sa­grada Familia marxen al ritme pre­vist.

Les màquines van entrar a l'instaJ ·lació el14 de juliol i el 30 de setembre, després de gaire­bé tres mesos de feina va aca­bar la primera fase. S'han fet to­tes les divi sions d'espais , les escales, el forjat de la segona planta, la carpinteria d'alumini

dels carrers C a rtagena i Mallorca, la pintura de les faça­nes i el lluïment de la mitjera que dóna al pati interior.

«És previst que les

obres acabin l'abril

del 98, d'acord amb

el calendari establert»

IliltreM

LA CLAROR DEL JULIOL VICENÇ VILLATORO

Edicions 62 - 443 pàgines

El record d'un personatge sobre els anys viscuts al costat dels seus arnies. Uns anys, els trenta, que evoquen dos paisatges diferents: un de tràgic envoltat de guerra i morts i un de plàcid, els estius i les tardes de juliol a una illa mediterrània.

EXPLORADORES DEL MAR CLlVE CUSSLER Y CRATG DIRGO

Plaza & Janes 413 pàgines

La història verídica dels naufragis dels vaixeUs més famosos (la fra­gata Cumberland, Lusitània, Léopoldville ... ) ha inspirat als autors a crear històries de ficció protagonitzades pel personatge Dirk Piu.

La Fundació Claror va con­tractar l'execució de les obres a l'empresa Construccions Espor­tives Pidec SA, amb domicili so­cial a Barcelona. Pidec té una acreditada experiència en la construcció d'instal ·lacions es­portives a l'àrea metropolitana de Barcelona.

El nou Poliesportiu Munici­pal Sagrada Familia és situat a la cruïll a dels carrers Mallorca i Cartagena, prop del mercat de la Sagrada Família. La zona, una de les més denses de l'Eixample barceloní, cobrirà amb el nou equipament una de les mancan­ces que patia .

Les obres d'acabament del poliesportiu són finançades per la Fundació Claror, l'entitat ad­judicatària de la gestió de l'equi­pament els propers 25 anys, se­gons ressolució de l'Ajuntament de Barcelona.

La instal·lació comptarà amb dues piscines i pavelló coberts, un a gran sa la de fitness i musculació, saunes i hidromas­satge, a més de Servei Mèdic i una varietat de serveis diversos que completaran l'oferta. En to­tal , el polieportiu tindrà 3.700 metres quadrats al servei de l'es­port.

CON RABIA Y ESPERANZAS RETOS Y LÍMITES DE LA ACCIÓN HUMANITARIA JOSÉ MARÍA MENDILUCE

Planeta - 283 pàgines

Mendiluce és una de les perso­nes més apropiades per parlar i reflexionar, des de l'òptica que li aporta la seva experiència professional, sobre les causes, les conseqüències i l'acció polí­tica davant les tragèdies humanes

SOCIETAT " • ~ ",< 1 • " • '. L -!.

El futur del barri de la Sagrada Família, a debat Els veïns protesten per l'aparcament d'autocars

Districte, entitats i veïns van discutir la situació del barri

El barri de la Sagrada Falw1ia ha millorat els darrers anys, però encara queden qüestions per resoldre.

Aquesta és una de les con­clusions que es poden extreure de la taula rodona organitzada pel Fòrum Claror al Centre de Serveis Personals de la Sagrada Farm1ia el passat 22 de juliol.

A l'acte hi van participar re-

presentants de dife rents entitats i institucions relacionades amb el barri , a més d'un centenar de veïns que, com a públic , van te­nir també l'oportunitat d'expres­sar les seves idees sobre l'estat del barri.

Joan Albert Dalmau, gerent del Districte de l'Eixample, va fer ba­lanç de les accions dutes a terme pel districte en els darrers mesos:

inauguració de l'ill a M ontserrat Roig, del nou Centre de Serveis Personals, construcc ió de l nou polies portiu , i resso luc ió de l contenciós relatiu a la di scote­ca BaI'çalles, entre d'a ltres .

Antoni Viñas , president de l'Associació de Veïns de la sa­grada Famíli a va pOSal' énfas i en la necess itat d' assoc iar-se pe r mantenir viu el barri , i va mos­trar la seva preocupac ió de què el barri acabi convertin t-se en una zona d'oficines sense per-

. sonalitat pròpia. Jordi Vill arroya, director-ge­

rent de ProE ixample va explicar la tasca que l'empresa està du­ent a terme en la remodelació d'habitatges i l'atorgament de crèdits als més joves.

Xavier Fungairiño, represen­tant d e C a bl e Te le vi s ió de Catalunya, va explicar les acc i­ons que s'estan fent respecte a l'estesa de cable a l barri.

Una de les protestes fo rmu­lades pels veïns durant el debat re latiu a la situació de l balTi de la Sagrada Família va ser la defi ­ciènc ia de llocs d'aparcament qu e ex is te ixe n a l ba rri , espec ialment per a ls autocar.

La mass iva afluènc ia de tu­ristes, especialment en èpoques estivals, provoca una acumula­ció d'autocars en l'entorn de l temple que, a més de dific ultar considerablement el trànsit de vehicles, augmenten la contami­nació tan ambiental com acústi­ca .

Els representants de l distric­te van reconèixer la importància del tema, explicant les dificultats amb què es troba l'Ajuntament a l'hora de trobar nous espais pe r a l'aparcame nt d' aques ts busos. Amb tot, el gerent del di stricte \ra recordar les accions fe tes a la plaça Gaudí per tal que la parada dels autocars entor­peixi el mínim poss ible la circu­lac ió de vehicles .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La leva boulique descomptes importants

als socis de l'Esportiu Claror

Emportal les millors marques en ........". \t:::::u4

mod4 ''fmet-4-~'' att4d¿~ t~,

Lepant, 343-345 Botiga núm. 2 (entre Indústria i Pare Claret)

Tel. 455.20.87 . 80825-BARCELONA

Els problemes són una realitat en el dia a dia i sovint ens aniria bé una mica d'ajuda. Probablement la MEDIACiÓ sigui una sortida.

Truqui'ns sense compromís. Tindrà tota la nostra atenció.

Conflictes de pares i fills, matrimonis, nuvis, avis, sogres, ex-cònjuges, veïns; conflictes laborals, escolars, veïnals, de comunitat.

Av. Diagonal, 586, 2n 2a . Barcelona 08021 . Tel. 209.17.00

31

Urgències Mèdiques .................... 061

Ambulàncies Creu Roja .... .. 300.20.20

Farmàcies de guàrdia .. .... ............. 010

Bombers Generalitat ....... .. .. 692.80.80

Bombers BCN ciutat .... .. ........ ........ 080

Bombers BCN comarques ............ 085

Mossos d'Esquadra ........... 300.22.96

Policia ......................................... 091

Guàrdia Urbana BCN ..................... 092

SERVEIS

InI. Metrdpolitana ........... ..... .. ... 010

Informació Telefònica ................... 003

Protecció Civil .................... 319.25.00

Accidents en carretera .. ...... 352.61.61

RENFE ............................. 490.02.02

Ferrocarrils Generalitat .. ...... 205.15.15

Informació Carreteres ......... 204.22.47

Aeroport El Prat ................. 301.39.93

Serveis Socials .............. 900.30.90.30

HOSPITALS

H. Sant Pau ....... ................ 291 .90.00

H.DelMar ............................ 221 .10.10

H. Clínic ............................... 454.70.00

H. L'Esperança .. .. .. ..... ..... 285.02.00

H. Vall d'Hebrón ................... 418.34.00

H. Sant Joan de Déú ............. 203.40.00

CENTRES OFICIALS

Ajuntament BCN ...... 402 .70 .00

Generalitat .. .... .......... 315.13 .13

Diputació BCN .......... 402 .22.22

Correus .................... 318 .38 .31

ESPORTS

Esportiu Claror ........ 207 .06.40

Servei d'Inf. Esportiva 432.19.92

Fed . Cat. Bàsquet... .. 454.90.62

Fed. Cat. Judo ......... 318.26.1 è Fed. Cat. Gimnàstica 426 .94.78

Fed . Cat. Natació ...... 301.82.70

Fed. Cat. Futbol ........ 302 .56.42

Fed. Cat. Esports per

a Disminuïts Físics ... 211.43 .73

Consell Esport Escolar

de Barcelona (CEEB) .219.32 .16

Agenda d'Activitats .. 481 .00.21

32

FETS I GENT . .

Eduard Franco

Enric Truñó i Pedro Andreu, reconeguts amb el carnet d'or del Claror La Fundació Claror ha lliurat els carnets d'or de l'entitat a Enric Truñó i Pedro Andreu, dues de les persones que, al llarg dels anys, s'han mostrat més compromeses amb l'Esportiu Claror. El carnet d'or només el tenia, fins ara, el primer president de la Fundació, Eduard Franco.

Són autèntics forjadors del Claror. Persones que, des dels inicis, des d'aquells temps (allà pel 79) en què l'Esportiu Claror era només un somni, han estat fidels a l'entitat.

Ara el Claror, amb el retard amb què arriba tot reconeixe­ment, els ha donat el carnet d'or.

Enric Truñó Soci fundador de l'Esportiu

Claror ha estat sempre un exem­ple de col·laboració amb una entitat esportiva de la qual va ser impulsor.

Fa més de 20 anys que està lligat a tasques de govern a l'Ajuntament de Barcelona però la seva professió i, el càrrec ac­tual com a regidor del consistori barceloní,ha estat sempre sepa­'rat del sentiment que el pot unir a la Fundació Claror. És casat i pare de dues filles.

El director-gerent de l'Espor­tiu Claror, Joan Itxaso, ens expli­ca que "una de les seves grans virtuds ha estat el saber ajudar-

nos a gestionar amb eficàcia i afer l'entitat més gran sense cap mena de favoritisme, ans al con­trari, demostrant-nos que el mi­llor camí d'una bona gestió és compatibilitzar-la amb una tas­ca social cap al barri i la ciu­tat. En el nostre cas, cap a les persones queformen el Claror".

Pedro Andreu Casat i pare de tres filles, és

un habitual col·laborador de la revista "Tot Claror".

Va ser secretari i president de la Cooperati va Claror i president de l'Associació de Pares d'Alum­nes de l'escola Sagrada Família.

Entre 1989 i 1993 va ser el pri­mer secretari de la Fundació Cla­ror. Actualment és el director d'esports de la Universitat de Barcelona. La seva experiència ha significat una aportació va­luosa en l'enfoc de l'entitat i de la seva funció social.

És un col·laborador infatiga­ble en totes les iniciatives de di­vulgació de l'esport des de la

seva perpectiva de psicòleg de l'esport, la seva veritable voca­ció.

Eduard Pranco Era, fins ara, l'(¡nica persona

que havia estat reconeguda amb el carnet d'or de la Fundació.

Va ser membre de la direcció de la Cooperativa Claror fins l'any 1983, la qual cosa el fa un dels principals impulsors en la creació de l'Esportiu Claror i de la realització de les primeres obres l'any 1982.

«El Carnet d'Or vol

premiar la fidelitat

d'aquelles persones

properes a la

Fundació Claror»

Des d'aquest mateix any fins el 1989 va col·laborar com asses­sor de l'entitat passant a ser, després, el primer president de la Fundació Claror, càrrec que va ocupar des de 1989 fins a 1993. Durant aquest període es va fer l'ampliació de l'Esportiu Claror. Al deixar el carrec com a presi­dent va rebre el carnet d'or i, d'aleshores ençà, ha continuat aportant els seus coneixements com a assessor de la Fundació Claror.

5.300m2 al teu servei per a gaudir de l'esport

Amb més de

3 Oactivitats dirigides per a

totes les eaats Cursets de natació DanzaJazz

Natació correctiva Dansa Clàssica

Natació nadons Balls de Saló

Gimnàstica Judo

Aeròbic Taekwondo

Escola de Bàsquet «Tai-Chi»

Iniciació esportiva Ioga

Més de

8 O professionals al teu servei perquè ...

.. . Iillguis e/mil/or assessoramelll

... Irobis so/uciolls a les leves Ilecessi/als

.. . els monitors siguin els tells amics

.. .fer esport 110 sigui Ull esforç

Més de 10

tOhores

se manals Laborables de 7 a 24 h Dissabtes de 8 a 21 h Diumenges de 8 a 14 h

p'reU~ m S

popu ars Infantil Tot el dia

Adults

1.975 ptes/mes

Tot el dia 3.050 ptes/mes Matinal 2.325 ptes/mes Nocturn 2.100 ptesJmes Cap de setmana 1.600 ptes/mes

Familiar Tot el dia 4.950 ptes/mes

TARIFES 1997

Fundació Claror

ProEixample S.A. Passió per L'Eixample

457 05 22 Ajuts a la rehabilitació d'edificis http://www.proeixample.e s • A u d i o tex e n e a¡t\a I à, 48 1 O 2 1 O. E n e a s t e II à, 4 8 1 1 2 1 O .