Revista Cervetó 2012 - 2013
56
ESCOLA CERVETÓ LA NOSTRA REVISTA CURS 2012-2013
-
Upload
escola-cerveto -
Category
Education
-
view
134 -
download
2
Transcript of Revista Cervetó 2012 - 2013
ESCOLA CERVETÓ
LA NOSTRA REVISTA
CURS 2012-2013
Qui és la directora? I quina feina fa?
La directora de l’escola és la Montse Vilà. Porta la direcció pedagògica, que consisteix en ajudar l’alumnat, en ajudar a les famílies, al professorat, etc. Tam-bé porta de direcció d'administra-ció i gerència, que consisteix en pagar al professorat de l’escola, als proveïdors, la llum, el gas, etc.
Ella és la titular de l’escola.
Segons ella, per fer aquesta feina t’ha d’agradar, perquè sinó ho faries sense ganes o no la podri-es fer.
Qui són els professors?
A P3 hi ha la Marta Gili i la Núria Peña. A P4 hi ha la Carme Planchart i la Teresa Marata. A P5 hi ha la Núria Lagarriga i l’Aran-sa González.
A 1r de Primària hi ha la Maria Lloret i la Montse Mercadé. A 2n de Primària hi ha la Isabel Juan i la Teresa Diumaró. L’Òscar Garcia i la Montse Ruiz són tutors de 3r de Primària. La Montse Fradera i la Núria Pleguezuelos són les tutores de 4rt de Primària. A 5è de Primària hi tenim en Pep Mas i la Neus Ribera. I a 6è de Primària, la Lídia Alluè i la Mª del Mar Mancilla.
A la ESO, a cada classe hi ha més d’un/a tutor/a i tenen un/a mes-tre/a per a cada assignatura.
Els/les especialistes d’Infantil i Primària són:
-La Sheila Villanueva, la Teresa Comas, en Josep Mas, la Nuria Murillo i la Laura Cordero són especialistes en la Llengua Castella-na.
-Les especialistes en Expresió Escrita són la Dolors Sánchez, la Teresa Comas, la Teresa Vila i la Nuria Murillo.
-A Projects in English, l’especialista és la Janire Regalado.
-A Música hi ha l’Albert Tarragó.
- L’especialista en E. Física és en Santi Altimira.
-A Psicomotricitat hi ha la Dolors Sánchez, la Susana Regalado i en Santi Altimira.
-Les especialistes en Llengües Estrangeres són la Lídia Carbajo, la Janire Regalado i la Neus Camp.
-La Maite Oller, la Janire Regalado i la Laura Cordero són especia-listes d’Informàtica.
-A Religió els especialistes són la Isabel Juan i en Pep Mas.
El servei de menjador.
Les cuineres fan menjar per tots els cursos pels nens i nenes que es que-den a dinar.
ESCOLA CERVETÓ
L’Escola Cervetó es troba al C/Isabel de Villena entre els números 39 i 48, a Granollers.
Quins són els serveis?
El servei de menjador. Té cuina pròpia . Fan menús variats per a cada dia.
El servei d’acollida treballa per Infantil i Primària de 7:45h a 9h pels matins i de 17h a 19h per la tarda. Per a la ESO, treballa de 17h a 19h de la tarda.
El servei de biblioteca i mediate-ca té fins a 3r de Primària una biblioteca a la classe. A partir de 4rt de Primària fins la ESO tenen una biblioteca amb connexió a Internet. Aquí poden realitzar els seus treballs.
El servei d e neteja de l’escola.
Treballa de 17h de la tarda fins les 22h de la nit.
És una empresa que ve a treballar.
La cap d’estudis.
La cap d’estudis és la Nuria Murillo. S’ocupa de l’organització dels horaris de l’escola, dels contin-guts de l’escola, de coor-dinar el treball dels i les mestres, d’atendre a les famílies, de la guarderia dels matins, etc. També és professora de Llengua Castellana de Cicle Supe-rior i de Matemàtiques només a sisè de Primària.
L’ESCOLA
P3/P4/P5
A infantil, el pro-fessorat organitza la festa de la casta-nyada.
Els Cicles d’Infantil i Inicial celebren aquesta festivitat junts.
Els nens i nenes els hi fa molta il�lusió veure a la castanye-ra, i per això, la Maria, una de les professores d’In-fantil, s’hi disfres-sa.
L’ any passat no es va poder seguir la tradició de l’escola, perquè va plou-
CASTANYADA
ESCOLA CERVETÓ
L’ORIGEN DE
LA FESTA DE
LA CASTA-
NYADA
La festa de la castanyada es celebra a Catalu-nya entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre. Se-gons la tradició popular, aques-tes dates són el moment de l'any en què es troben el món dels vius i el dels morts.
Per Marina Tintó i Laia Planas
visita la famosa castanyera, a ells tampoc.
Aquests cursos van ballar, fer les pape-rines i menjar cas-tanyes…
Però a més a més, van jugar a la cade-na, a l’stop…
4t va fer un berenar de pa amb tomà-quet i amb embo-tits.
re, però cada any s’han fet pel matí tallers; com la pa-perina per menjar-se les castanyes al pati i per la tarda ballar sardanes.
1r/2n
Com que són més grans ja no va a vi-sitar-los la casta-nyera. Però seguei-xen fent les paperi-nes i els balls.
3r/4rt
De la mateixa ma-nera que a primer i a segon no els
LA CASTANYADA I HALLOWEEN
Halloween
Halloween la cele-bren bàsicament 4rt, 5è i 6è.
4rt
Només la van cele-brar a la hora d’An-glès i de Projecte en Anglès.
Van fer un mural amb un dibuix fet per cada persona de la
classe, van veure un vídeo de Halloween, van fer activitats del llibre d’Anglès…
5è/6è
Ho van celebrar a l’hora de Projecte en Anglès.
Van mirar una pel�lícula que es titu-la: “The Hocus Po-cus”.
¿Com celebreu aquestes festes a casa?
“Nosaltres celebrem la Castanyada a l’Escala i a la platja comprem castanyes acabades de fer. A la nit anem a fer “Truco y trato” perquè també és Halloween”
Marina Planas, alumna de 4t B
“Nosaltres no celebrem Hallowe-en, però preparem i ens mengem les castanyes a la llar de foc amb els avis.”
Esteve Tintó, alumne de 4t A
L’ORIGEN DE HALLOWEEN
Cada any, el 31 d'octubre, els celtes celebraven la nit del Samhain, més cone-gut com el festival de la mort.
A finals del segle XIX, els Estats Units reben una nova onada d'immi-grants d'origen cèltic.
La festa irlandesa llavors, es barreja amb altres creences índies i en la seqüe-la colonial, el Halloween inclou entre les seves tradi-cions la coneguda llegenda de Jack-o-Lantern, que com explica la tradició, va ensopegar amb un diable.
“The Hocus Pocus”
LAIA I IGNASI, alumnes de cicle superior.
EL NADAL
Al desembre de l’any passat, si intentaves buscar a algú a les clas-ses de l’escola Cervetó, no trobaves a ningú. Tothom estava cele-brant una festa: el Nadal.
El Nadal d’aquest any va ser una festa inoblidable i esplèndida, a to-thom li va agradar.
LAIA:
“Les activitats especials, la cançó que vam cantar i que va agradar a tothom”.
IGNASI:
“Tothom reia i cantava amb alegria. M’ho vaig passar molt bé i sobretot em va agradar molt de-corar
l’escola”.
ESCOLA CERVETÓ
QUÈ ÉS EL QUE MÉS ET VA AGRADAR?
CURIOSITATS DEL NADAL
Jesús, en rea-litat va néixer a l’estiu, però els alts càr-recs cristians van decidir dir que va néixer al 25 de desembre, perquè coinci-dís amb les festes dels no creients.
Per Lluís Escrits, Albert Gràcia i Adrià Fernández
EL NADAL A L’ESCOLA CERVETÓ
LA CLASSE DE LA NEUS
FERRAN I ELENA, alumnes de cicle mitjà
FERRAN:
“Tot em va agradar molt perquè la festa va ser molt completa, amb mol-tes rialles i alegries”.
ELENA:
“El que més em va agradar va ser fer cagar el Tió, perquè ens va donar llaminadures”.
EL NADAL DE L’ESCOLA CERVETÓ
Página 6
NEUS RIBERA, professora de cicle superior i organitza-dora del Nadal. -EN QUÈ ET VAS BASAR PER A FER AQUESTA OBRA?
Volíem fer un Nadal tradicio-nal per recordar els vells temps. Com que altres anys vam fer el Nadal basat en altres temes, com els països de l’ estranger, volíem retor-nar a un Nadal més clàssic.
-SAPS ALGUNA ANÈCDO-TA?
Als pares i mares els va agradar tant la cançó de 5è i els van aplaudir tant, que els van fer repetir-la.
-ET VA SATISFER EL RE-SULTAT?
Moltíssim, a tothom li va agradar i això és el que em va satisfer del tot. Estava prou contenta de com l’alumnat ho havia preparat i tot el treball previ que es va fer amb mol-ta il·lusió.
-QUÈ S’HA DE MILLORAR DE CARA L’ANY QUE VE?
Tot és sempre millorable, i segurament que hi ha detalls i aspectes que s’han de tenir en compte per l’any vinent, però estem molt satisfets del resultat.
QUÈ ÉS EL QUE MÉS ET VA AGRADAR?
“VOLÍEM
RETORNAR A UN
NADAL MÉS
CLÀSSIC”.
MARC I MARTÍ, alumnes de cicle inicial
ALBERT TARRAGÓ , profes-sor de música i organitzador del Nadal.
-COM VAS ESCOLLIR AQUESTES CANÇONS?
Cada cançó era adequada a l’edat dels nens i nenes. Per exemple, l’alumnat d’infantil van fer una cançó fàcil de recordar, com el 25 de desembre, i en canvi el de sisè va fer una cançó anglesa, Last Christmas.
-HI VA HAVER ALGÚN IMPREVIST?
Sí. Per qüestió de temps, va haver-hi pre-sentadors que no van poder parlar ni sortir a l’escenari.
-ET VA SATISFER EL RESULTAT FI-NAL?
I tant! No va haver-hi gaires errors greus. Totes les cançons van reflectir el que ha-vien de reflectir. I evidentment, l’actuació
de cicle superior va ser la millor de totes, però totes les altres també em van im-pressionar pel seu esforç i em van emocio-nar per la seva dedicació i preparació.
UNA FESTA IMPRESSIONANT!!!
MARC:
“El pessebre que vam muntar i la decora-ció de campanes i estrelles que vam pre-parar”.
MARTÍ:
“Quan vam cantar la nostra cançó i que ens visitessin els Patges del tres Reis Mags”.
EL NADAL DE L’ESCOLA CERVETÓ
Página 7 EL NADAL DE L’ESCOLA CERVETÓ
ALBERT TARRAGÓ
QUÈ ÉS EL QUE MÉS ET VA AGRADAR?
“LES CANÇONS EM VAN
EMOCIONAR PER LA SEVA
DEDICACIÓ I PREPARACIÓ”.
Per començar bé el dia, el nostre amic el Senyor Carnestoltes,el rei dels pocasoltes,ens feia fer una prova :
Dilluns:
Un mitjó i una sabata diferent a cada peu!
Dimarts:
Tothom amb un barret!
Dimecres :
L’abric del revés.
Dijous:
Ens maquillem!
Divendres:
S’acosta la festa...Entrem a l’esco-la tot cantant i ballant!
Maria Bonilla Emma Gutierrez
La festa de carnestoltes va consistir en musicals de tots els temps des de els anys 60 al anys 90!!
Cada curs feia una dècada :
Els nois i noies de 1er i 2on van fer els anys 60.Algunes de les músiques que van ballar van ser :
Black is black /La chica yeye i moltes més !!
Els nens i nenes com sempre van gaudir molt dels assa-jos i van tenir molt bon resultat el dia de la gran festa !!!
Anys 60
El carnestoltes és una festa
per treballar en grup i tenir
la oportunitat de conèixer
altres persones.
CARNESTOLTES
I arribem als nois i noies de 5è i 6è que ens va fer els anys
90.
Van gaudir molt, sobretot els de 6è,perquè es
el seu últim any celebrant carnestoltes.
Ens van interpretar les següents músiques:
99 red ballons , Spice girls, Backstreet
boys ,La Macarena ,Barcelona …..i moltes
més !!
Els més petits de l’escola, p3, p4 i p5 , van fer el
anys 70.
Algunes de las músiques que van triar van ser :
Boney M, Rivers of Babylon, Munfo Jerry, In the
summertime original.
Els nens i nenes es van prendre els assajos com
un joc i vas ser fàcil de preparar.
El professorat també va gaudir tant com ells.
Els nois i noies de 3er i 4art van fer els anys 80. Algunes de les músiques que van escollir: Alaska, Michael Jackson, Madonna …… Com en tots els cursos s’ho van passar d’allò més bé
i van disfrutar al màxim, encara que van haver mol-tes hores de treball i dedicació tant per part dels/les alumnes com dels professors/es.
Anys 70
Anys 80
Anys 90
Com tots els anys, la festa va ser un èxit i va enc antar tant als pares i mares com als nens, nenes i mestres,va ser una experiènci a que a tots i a totes no se’ns oblidarà mai, tots i cadascun dels carnestolt es celebrats a l'escola CERVETÓ!!!
I per últim, no oblidem agrair al professorat que v an fer tot el possible perquè fos una festa inoblidable per tothom. També hem d’a graïr totes les hores que van dedicar tant als assajos,com a la decoració i o rganització de la festa.
Gràcies a tot aquest esforç, la festa va ser un èxi t!!!
A l’Escola Cervetó, cada any es celebra la tradicional festa de Sant Jordi. Aquest any hem parlat d’alguns dels escriptors més importants de la literatura catalana. Cada cicle ha fet un escriptor: Roser Capdevila (Cicle infantil), Josep Maria Folch i Torres (Cicle inicial), Sebastià Sorribas (Cicle Mitja) i Juanot Martorell (Cicle supe-rior).
A més a més tots els cursos vam ballar una sardana al pati de l’es-cola.
Els nois i noies de sisè vam anar a preguntar a les classes com havia anat el dia de Sant Jordi.
Els/les alumnes de P3 ens van dir que els hi van agradar molt les sardanes però que els hi van costar una mica.. A P4, que ja són més grans, ens van dir que els hi havien regalat llibres, com el de la Pepa Pig o el de Geronimo Stil-ton. A P5 van fer un punt de llibre aprofitant que van treballar la Roser Capdevi-la.
A 1er: Quin llibre et van regalar? Em van regalar un llibre de la Tea Stilton
A 2on: Com t’ho vas pa-sar? Molt bé, vam fer una màscara i vam anar a ju-gar al pati.
A 3er: Quin treball vau fer? Vaig dibuxar uns mo-nos per la selva.
4rt: Et va agradar fer el treball de Sebastià Sorrri-bes? Em va agradar molt perquè vam fer una flor amb paper i li vaig regalar a la meva mare.
A 5è ens van ensenyar els cavallers que van fer de diferent maneres. A 6è molts vam coincidir en que el nostre Sant Jordi preferit va ser el de l’any passat perquè ens agraden molt els poemes.
Entrevistes
Sant Jordi al Cervetó ESCOLA
CERVETÓ
Martí M i Roger P
SANT JORDI
ESCOLA CERVETÓ
Hem obtingut in-formació sobre les sortides dels nens i nenes d’infantil.
-P3: Els/les alum-nes de P3 han fet vàries excursions:
-Al zoo de Barcelo-na.
-Al parc Francesc Macià de Malgrat de Mar.
-Visita a la granja.(van aprendre co-ses de la tardor).
S’ho han passat bé
a totes les sorti-des, per ells la mi-llor a estat “la del zoo.”
A la majoria de les excursions han es-tat atesos/es per una colla de moni-tors/es.
P4: Els nens/es de P4 han anat d'ex-cursió a :
-Sortida a la tardor(al bosc).
-Parc de Francesc Macià de Malgrat de Mar.
Pol Galan
Albert Duque
Toni Castaño
P.5: Als nens i nenes de P.5 els hi agrada la gresca, per això s’ho han passat tan bé a totes les sortides. Ha sigut el seu pri-mer any de con-vivències. Les excur-sions que han fet han estat-:
- Zoo de Barcelona.
-Al bosc a veure ar-bres i ha recollir fu-lles de la tardor.
També han anat de convivències.
A les classes de 1r de primària últimament han anat a diferents excursions com el Museu de Tite-lles “Teia Mo-ner”, també al Palau de Solità de Plegamans.
També han anat a la fàbrica de ”Danone”.
Per l’alumnat la sortida més di-vertida i emocio-nant ha sigut el Teia Moner, per-què s’ho van pas-sar molt bé.
A les classes de 2n de primària han anat a les
coves del Toll i al Parc de Pi-netons a La Garriga, aques-ta excursió és la que més els hi ha agradat, perquè diuen que ha sigut molt divertida.
SSSSOOOORRRRTTTTIIIIDEDEDEDESSSS IIIINNNNIIIICCCCIIIIAAAALLLL
comentaris Als nens i nenes de cicle inicial els hi agrada molt anar d’excursió.
Diuen que és molt divertit i cada vegada que hi van s’emocionen i no volen tornar cap a casa.
Abril i Xal Sui
EXCURSIONS DE CICLE MITJÀ Camí de rondes 3r i 4t
Zoo de Barcelona 3r
Fàbrica Danone 4t
ON HAN ANAT?
El Camí de Ronda de la costa Brava comença el seu recorre-gut a Portbou y acaba a Bla-nes. Passa pel Cap de Creus, Cadaqués y continua pel lito-ral.
És una passejada per un tram on es pot contemplar el mera-vellós paisatge de la Costa Bra-va, des del mar fins els penya-segats que rodegen les platges.
El Camí de Ronda era utilitzat per la Guardia Civil per contro-lar la frontera marítima espa-nyola.
Avui se’l coneix com un atrac-tiu passeig a través del qual podem desplaçar-nos per la Costa Brava y les seves respec-tives platges.
Els/les alumnes de 3r i 4t fan una
passejada el Camí de Ronda
“Vam anar al Camí de Ronda, a la costa de Calella. Vam fer una gran caminada. Desprès a la classe vam fer un treball so-bre l’ excursió, explicant el què havíem vist.”
Marc Ocaña, de 4t A
“Vam ana
r al Camí de
Ronda,
a la Cost
a de Cal
ella. Vam
fer
una gra
n caminad
a i despr
és
vam fer u
n treball
sobre l’e
xcur-
sió explic
ant el què
havien
vist.”
Mar Gurri d
e 4rt A
“La segona exc
ursió va ser el C
amí
de Ronda. Vam
caminar a prop
de la platja. L’
aigua era clara
et
venien ganes d
e banyar-te. V
a ser
molt divertit.”
Andrea
Villarrolla de 3
r B
“Vam anar de Llafranc a Calella de Palafurgell . Em va agradar molt, també vam veure un cranc.”
Oriol Robira 3r A
Per Alba Zapico, Judit Pla i Rubén Segura
El Parc Zoològic de Barcelona és un zoo ubicat al Parc de la Ciutadella, a Barcelona. Aquest emplaçament fou elegit perquè els edificis del parc ja estaven disponibles després de l'Expo-sició Universal de 1888. Va ser inaugu-rat el dia de la Mercè, patrona de Bar-celona, de l'any 1892. El Parc Zoològic té tres objectius: la conservació, la in-vestigació, i l'educació. Els primers animals provenien de la col·lecció pri-vada de Lluís Martí i Codolar.
El zoo de Barcelona conté una de les col·leccions d'animals més importants d'Europa.
El 2009 comencen les obres de remode-lació del Zoo situat a la Ciutadella i les obres del nou Zoo Marí que desdoblarà les instal·lacions dels hàbitats terrestres i marins.
“Em va agradar més el Zoo de Barcelona ja que vaig veure molts animals. Vam veure un espectacle de foques i ens vam mullar.”
Júlia Reberter de 3r A
“L’excursió que m’ha agra-
dat més ha estat el Zoo d
e
Barcelona. Em va agrad
ar
molt el taller de rèptils
i l’es-
pectacle de foques
.”
Alex Mur
de 3r A
“La primera excursió que vam
fer va ser anar al Zoo. Vam
veure molts animals i vam fer
un taller de rèptils que ens va
agradar molt.”
Joan Salvador de 3r A
Els/les alumnes de 3r visiten el Zoo de Barcelona
E sc o l a C er v e t ó
Els/les alumnes de 4t visiten la Fàbrica de Danone
“Hem anat a la fàbrica de Dano-
ne , que està a Parets del Vallès
( Vallès Oriental, Catalunya). Ens
han ensenyat vídeos antics. Hem
vist com es feien els pots de iogurts.
Ens han regalat alguns productes
de la seva marca.”
Marc Ocaña 4t A
“El que m’ha agra
dat més ha es-
tat la Fàbrica de D
anone perquè
ens han regalat b
ates de cuiners i
productes.”
Carlos Rodrígue
z de 4t A
Vam anar a la Fàbrica de Dano-ne , allà ens van ensenyar uns ví-deos antics . Ens van regalar io-gurts i llibres.
Marta Melo de 4r B
A 25 quilòmetres de Barcelona, trobem aquesta planta construïda el 1982. Amb una superfície de 51.000 metres quadrats, és un centre estratè-gic europeu de producció de iogurt batut amb alts nivells de qualitat, flexibilitat i organització d'acord amb els protocols establerts en segure-tat i medi ambient. Entre 1996 i 2002 es renova la fàbrica sense aturar la producció, ampliant la capacitat de producció de 70.000 a 100.000. Aquesta planta centra la seva producció d'Acti-via ® Fruites, Grec ®, Saba ®, Vitalínea ® i les postres Flam d'Ou.
5è i 6è
CARS 24-9-2012 Aquest dia del mes de setembre, els nois i noies que van a sisè van anar a fer una sortida d’educació viària per conèixer les senyals de trànsit, als cars.
Aquest lloc es troba a Granollers, al palau d’esports, on es fan di-verses activitats esporti-ves.
Es van anar fent torns de quinze minuts cada un, per aprendre a res-pectar les senyals de trànsit i controlar un ve-hicle.
El policia Carles els va instruir sobre el tema.
Els va equipar amb un casc protector al cap.
Al final de l’activitat els nens i nenes van tornar a l’escola molt contens, però a la vegada tristos per no poder quedar-s’hi més estona.
CAN CABANYES L’alumnat de cicle su-perior (5è i 6è) van anar a una caminada tots junts, seguint les ribes del riu Congost, fins a Can Cabanyes.
Durant la caminada, van tenir l’oportunitat de conèixer en viu un medi de riu.
Abans de començar a dinar i a fer les activi-tats col·lectives, que els/les mestres els van preparar, van aprofitar de mitja hora per fer un curt esbarjo.
Per les activitats van fer tres grups. Cada grup havia de fer diferents jocs.
Van jugar a matar co-nills (amb la Lídia), a la cadena (amb el Pep) i a la cursa de relleus (amb la Mª del Mar).
Al final, van tornar nova-ment caminant fins a l’escola.
CARSCARSCARSCARS
CAN CABANYESCAN CABANYESCAN CABANYESCAN CABANYES
Per Eva Michelet, Carla Jubany i Mariona Montolío
EXCURSIONS
TV3 30-5-2013
Aquest dia, els nois i noies de sisè van anar a visitar els estudis de TV3, a Sant Joan Despí.
Es van dividir en dos grups: 6è A i 6è B.
Va començar la visita 6è B, mentre que l’altre grup ju-gava en un parc pròxim. Un cop acabada la visita, va ser el torn de 6à A.
Van visitar les ins-tal·lacions, i van poder conèixer els diversos trucs que utilitzen a l’hora de gravar.
Tot hi que no van poder assistir a cap programa en filmació van poder veure'n la preparació d’un.
Després de la visita van tornar en autocar a Grano-llers. Seguidament van anar a dinar a un parc prò-xim a l’ escola fins a les 15:00 hores.
POBLE ESPA-NYOL 4-4-2013
Aquest dia l’alumnat de 5è van anar de visita al cone-gut Poble Espanyol, que conté diverses mostres ar-quitectòniques de cada una de les Comunitats Au-tònomes.
Al principi, aquesta excur-sió estava prevista fer-la dues setmanes abans, però les condicions meteo-rològiques no ho van per-metre, ja que va ploure.
Durant la visita guiada, van anar aprenent els diferents estils arquitectònics i la se-va història.
Després van anar a dinar. Se’ls va permetre anar a visitar pel seu compte el poble. Durant aquest temps van descobrir una fàbrica de vidre en activi-tat. A més van poder gau-dir d’una degustació de xo-colata.
ESTUDIS DE TV3ESTUDIS DE TV3ESTUDIS DE TV3ESTUDIS DE TV3
POBLE ESPANYOLPOBLE ESPANYOLPOBLE ESPANYOLPOBLE ESPANYOL
L’alumnat opina
Què destacaries de les excursions?
ESCOLA CERVETÓ
“A TV3 m’ho vaig passar molt bé. Pensava que seria molt més
gran del que es veu a la televisió”
Elsa Hernando, 6è A
“ Als Cars m’ho vaig passar molt bé. Va ser molt educatiu.”
Mariona Montolío, 6è A
“ El Poble Espanyol em va fer entendre molts estils nous i la
seva utilitat.”
Hugo Michelet, 5è B
“ El Poble Espanyol ha estat l’excursió que més m’ha
agradat.”
Aleix Coromines, 5è A
“El Poble Espanyol va estar molt bé. Els nens podien córrer per
tot arreu sense cap perill.”
Pep, mestre de 5è A
“ A Can Cabanyes es respirava un aire totalment natural.”
Neus, mestra de 5è B
“ TV3 em va impressionar molt amb els seus estudis i
decorats.”
Lídia, mestra de 6è A
“ Als Cars m’ho vaig passar molt bé. Els cotxes corrien molt.”
Mªdel Mar, mestra de 6è B
L’ALUMNAT DE P3 HAN TREBALLAT L’ARTISTA JOAN MIRÓ. HO HAN FET MITJANÇANT LA TÈCNICA DEL REGALIM
MÉS SOBRE JOAN MIRÓ Pintor, escultor, gra-vador i ceramista . Considerat un dels màxims represen-tants del surrealis-me. A la seva obra va reflectir el seu in-terès pel subconsci-ent i pel seu país. Va estudiar en una acadèmia de Barce-lona dirigida per Francisco Galí.
Dos alumnes mostrant una de les creacions que han tre-ballat a classe.
Altres treballs realitzats per l’alum-nat.
Miró comença a pintar utilitzant els procediments i els estris convenci-onals d’un pintor: llapis, pinzell, tela, tubs de pintura....
Més endavant, fa servir pots de pintura i brotxes, però també hi aplica el color amb els dits, amb les mans i amb els peus, esquitxa la tela o hi aboca directament la pintura amb un cubell.
MIRÓ I LA TÈCNICA DEL REGALIM
L’ALUMNAT DE P3 L’ALUMNAT DE P3 L’ALUMNAT DE P3 L’ALUMNAT DE P3 Per Elsa Hernando, Júlia Cuenca i Enric Llistuella
TREBALLS D’IN-FANTIL
P3 també treballen la granja
Aquest trimestre han estat treballant els animals de la granja. Per saber-ne més, hem volgut preguntar alguns nens i nenes quin és el seu animal preferit.
EL MEU ANIMAL PREFERIT ÉS LA VACA.
EL MEU ANI-MAL PREFERIT ÉS EL POLLET
L’ALUMNAT DE P4 DURANT AQUEST TRIMESTRE HAN TREBALLAT ELS VEHICLES I EL GRAFISME .
L’ALUMNAT DE P4 L’ALUMNAT DE P4 L’ALUMNAT DE P4 L’ALUMNAT DE P4
En què consisteix el gra-fisme?
És tota aquella composició de gràfics, fotos i textos en qualsevol suport sobre el qual es pugui imprimir, gra-var, pintar, encunyar amb fins publicitaris, comercials, educatius, corporatius, in-formatius ...
ELS NENS I NENES ENS HAN PROPOSAT DIFERENTS TI-PUS DE VEHICLES QUE ELS HI AGRADARIA TENIR DE GRANS:
L’avió, el vaixell, la moto, el cotxe…
Li hem preguntat a la Marta i a l’Anna, alumnes de P4, si els hi agradava tre-ballar aquest tema, elles ens han dit que sí, sense pensar-s’ho dues vega-des i molt contentes.
Imatges de l’aeroport de Sabadell:
L’alumnat de p5 A ha treballat els oficis: bomber, policia, cuiner, mestra…
Als nens i nenes els hi agrada molt aquest tema i al-guns ja saben que voldran ser de grans: jardiner, bomber, estrella de rock, futbolista, cuiner…
RODOLINS PER SANT JORDI AMB EL SEU NOM Els nens i nenes de
P5 per Sant Jordi van fer rodolins amb el seu nom. Els hi van sortir molt bé!... Són uns artistes!
ELS NENS I NENES DE P5 HAN TREBALLAT ELS DIFERENTS OFICIS.
L’alumnat de 1r ha treballat els aliments i la diferència en-tre els éssers vius i els éssers inerts.
Per treballar-ho han fet un mural sobre aquest tema.
La Mar, una alumna de 1r ens ha dit que el treball que més li ha agradat ha estat treballar els aliments.
El cotxe
La moto
L’autobús
El tren
La bicicleta
El camió
El vaixell
L’avió
Curiositat
dels trans-
ports
• El primer transport públic va ser el ferrocarril de vapor.
ESCOLA CERVETÓ
També han treballat el text narratiu i la suma portant.
Per això van penjar cartells amb els números en lletres.
A més a més han treballat els transports
Una altra alumna de 1r, la Jana, ens ha dit que li ha agradat molt treballar els transports
Per Nil Ragàs, Luis Carlos Rondan i Marc Salva- Els més coneguts
TRANSPORTS
TREBALLS
CICLE INICIAL
També han treballat els Di-nosaures.
Per treballar-ho han fet uns murals, amb informació d’un dinosaure i s’ho han passat d’allò més bé.
En Mamadou, alumne de 2n ens ha dit que s’ho ha pas-sat d’allò més bé fent el mu-ral dels Dinosaures i la Pre-història.
L’alumnat de 2n ha treballat els diners i gràcies a ells han après a comptar de 2 en 2 de 5 en 5 i de 10 en 10. El Víctor, un alumne de 2n ens ha dit que el treball amb el qual s’ho ha passat millor és aprendre a comptar amb els diners.
Els més coneguts
Tiranosaure Rex
Diplodocus
Triceraptor
Braquiosaure
Espinosauri
Tecodontosauri
Amargasauri
Altres treballs A més a més han treballat les taules de multiplicar fins la del 7, la descripció, l’origen de la vida, el dià-leg i els nombres parells i senars.
Curiositats dels Dinosaures
-Els dinosaures més antics venien de Sud Amèrica.
-Una de les teories de la desaparició dels dinosaures diu que van desaparèi-xer quan va caure un asteroide.
-L a p a r a u l a d i n o s a u r e s i g n i f i c a “ l l a n g a r d a i x t e r r i b l e ”
DINOSAURES
Título del artículo secundario
-En el 1er trimestre van fer un treball sobre la sortida de Puig Graciós, en el 2n
sobre un poble i en el 3er sobre la costa.
-El treball que més els hi va agradar va ser el de la costa.
-El treball de la costa es tractava dels paissatges que han treballat a medi.
-Els de 4rt per St. Jordi van fer papiroflexia.
-No els hi fa molta gràcia passar al cicle superior.
TREBALLS 3r
TREBALLS 4t
-L’alumnat de 3r, al llarg del curs han treballat: les plantes, les aus, els peixos, els rèptils, els amfibis i altres invertebrats.
-El treball que més els hi ha agradat ha sigut els dels animals invertebrats.
-Es tractava de fer grups, i cada grup havia de explicar un grup d’ invertebrats.
-Per St.Jordi van fer 2 punts de llibre d’ un drac.
-Diuen que serà bastant difícil passar a l’altre edifici, tot i que els hi farà il·lusió.
TREBALLS
CICLE SUPERIOR
ESCOLA CERVETÓ
5è és un curs difícil ja que es comencen a tre-ballar moltes coses que s’acabaran d’arrodonir a 6è.
Les principals que s’han començat a treballar són: a matemàtiques, les mesures de temps i les potències i, a Català, l’expressió escrita. A Coneixement del Medi s’ha fet tota la geogra-fia de Catalunya, Espan-ya i Europa. També han fet molts treballs de recerca, com per exem-ple: el Cristianisme, el Judaisme, música: euro-visió...
En general han donat molts bons resultat. El pròxim projecte serà: les màquines.
Ara els nens i nenes de 5è estan començant a ser tu-tors/es de contes a P5.
A la majoria de nens/es els hi ha agradat molt treba-llar en grup.
Els treballs que més han agradat han estat: a Pro-jects in English el treball de les cases més curioses del món. A informàtica tot el treball del Publisher, tots els tallers de plàstica i treballar les potències a matemàtiques. Als nens i nenes els hi agradaria tre-ballar els monuments més importants del món, el fu-tur o fer na maqueta de plàstica.
Treballs 5è
Pau Sanuy, Carla Vilarrasa i Laura Rovira
TREBALLS
CICLE SUPERIOR
ESCOLA CERVETÓ
Sisè no és un curs difícil, complicat… So-bretot és d’estudiar. Aquest és l’ultim curs de la primària, i ens hem de preparar per anar a la ESO.
Els temes que s’estan treballant a l’aula són:
A matemàtiques, les fraccions i els nom-bres decimals.
A medi, les etapes de la història.
A català, l’expressió escrita i a I.P.F, el decàleg.
A nosaltres, els nens i nenes de 6è ens ha agradat fer els tre-balls perquè hem après més coses i perquè alguns els hem fet en grup i ens ha agradat molt.
El que més ha agra-dat ha sigut fer una piràmide per dins a Projects in English i fer un Power Point a Castellà.
Ens agradaria fer un treball sobre els es-ports o sobre Cata-lunya.
Treballs 6è També han estat fent de tutors de contes, als nens de 1r de Primària.
Els pròxims treba-lls que es faran són: el budisme i la preparació per a les competències bàsiques i les pro-ves d’àrea.
Pau Sanuy, Carla Vilarrasa i Laura Rovira
TREBALLS
CICLE SUPERIOR
XXXIVè EDI-CIÓ CROS ANNA MOGAS
El diumenge 7 d’abril es va celebrar el Cros de
l’Escola Anna Mogas. Hi va haver molta participació de l’alumnat de la nostra escola. Alguns participants van ser:
- Gerard Profitós (P5 A)
- Jana Sitjas (1r A)
- Martí Profitós (2n A)
- Aina Bonilla (2n A)
- Neo González (2n B)
- Abril Sitjas (3r B)
- Guillem Vega i Ferran
- Álvarez (4t B)
- Marc Vega (6è B)
LA CANTÀNIA 2013
Com cada any, l’alumnat de 6è de Primària han participat en la Cantània 2013 “Ha passat un àngel”.
Tracta la història d’un àngel que arriba a la terra i ha de tornar al seu regne (el regne del silenci). Per fer-ho necessita trobar el lloc més silenciós.
Aquest any la representació de la Cantània es va cele-brar el dia 8 de juny del 2013 a l’’auditori de Granollers a les 20:00h i va ser tot un èxit.
L’alumnat de 4t d’ESO de l’Escola Cervetó han gua-nyat el 1r premi de diari digital organitzat per “El Periódico” . L’activitat con-sistia en la creació d’un diari digital on els /les alumnes es convertien en redactors, maquetadors i fotògrafs de l’activitat.
Contingut
Escola Cervetó 1
Anna Mogas 1
ESO 1
La Cantània 2013 2
AMPA 2
Sant Jordi 2
Concurs de dibuix
2
PER QUÈ L’ESCOLA ES DIU CERVETÓ?
En els seus orígens l’Escola Cervetó es trobava al carrer Sant Roc.
Hi havia alumnes a partir d’un any o dos i era molt habitual cantar als nens/es més petits/es la cançó: ”Cervol, cervol, cerve-tó…” i d’aquí va venir el nom de l’escola i actualment es diu així.
4t D'ESO
GUANYA EL
1r PREMI
DE DIARI
DIGITAL
Escola Cervetó
Concurs literari 2
CURIOSITATS
CONCURSOS
L’Aina, una alumna de 4t B, va
participar en un concurs de di-
buix.
Es tractava de dibuixar una flor.
Va ser guanyadora i els premis
són: una orquídia, dos llibres i
20 punts de llibre amb el seu
dibuix.
Aquest any, l’ AMPA ha fet un petit
regal als alumnes de l’escola. Han
estat: tres llibres per a cada classe i
una carpeta de pinça de l’escola..
Concurs de dibuix
Concurs literari
Com els altres anys, la biblioteca Can Pedrals ha organitzat un concurs literari.
Hi havia dos temes: els valors de l’esport i Grano-llers viu la música. Hi participaven dos alumnes de cada escola. Ells triaven un dels dos temes i havien de fer un text individualment.
De 6è de primària hi va participar: Albert Gràcia, Irene Montero, Marina Poncet, Eva Sulleva (que malauradament no van ser guanyadors).
L’entrega de premis va ser el passat divendres 24 de maig a les 18:00h.
Sant Jordi 2013Sant Jordi 2013Sant Jordi 2013Sant Jordi 2013 Com sempre, per Sant Jordi l’alumnat fa algu-
na activitat. Aquest any, cada cicle ha treballat
un autor diferent com ara Joana Raspall, Joa-
not Martorell, etc. L’alumnat de 4t d’ESO ha recol·lectat diners
per el viatge de fi de curs. I per això han venut
roses, poemes, etc.
Per Marina Vicente, Júlia Puigdomènech i Clàudia Pedre t
Els nens i nenes de P-5 aquest any han anat a Gurb , un poble al costat de Vic , a una casa de colònies que es diu la Vespe-lla.
La Vespella és una casa com-promesa en tre-balls relacio-nats amb l’edu-cació des de fa més de 40 anys, especialment en el camp del temps lliure.
Va néixer com a una petita casa de colònies a Gurb.
Han anat els dies 8 i 9 de maig durant 2 dies i una nit. El tema principal d ’ a q u e s t e s colònies va ser el circ.
Els han acom-panyat els tu-tors i alguns acompanyants .
Els nens i nenes estaven molt contents i ner-viosos.
COLÒNIES INFANTIL
ESCOLA CERVETÓ
Judith Calvo
Gerard Burriel
Judit Estruch
Aquesta és la casa de colònies on van els nens i nenes de Cicle Inicial. Els acompanyen les tu-tores del cicle i tres especialistes. Marxen els dies: 13, 14 i 15 de Juny.
Per què serveixen les colònies ?
Les professores ens han comunicat que les colònies serveixen per: con-
viure amb la natura, motiu de convivèn-cia, per ser més au-tònoms i allunyar-
se dels pares du-rant uns dies.
ESCOLA CERVETÓ
La Llobeta, escola de Circ
La Llobeta, escola de circ (www.eixestels.com/es/cases-de- colonies/la-llobeta/)
COLÒNIES DE CICLE INICIAL
Creus que t'agradaran ? Per què ?
Gabriela: Sí, ens ho passa-rem molt bé.
Us han expli-cat alguna cu-riositat o ac-tivitat?
Mariona: Ens han dit que ens ho passa-rem “pipa”.
Sabeu amb qui dormireu ?
Marc: No ho se de moment.
Mariona: Amb la Laia, és la meva millor amiga.
Què portareu a la motxilla o maleta?
Pau: Una lot, roba de recanvi,
un necesser, un detall d’una disfressa, cre-ma solar, cape-lina perquè pot-ser plou ...
Estàs impaci-ent?
Albert : S í molt, l’últim cop em va agradar moltíssim.
Com t’imagines les colònies?
Entrevista als nens i nenes
COLÒNIES DE CICLE INICIAL
ESCOLA CERVETÓ
Carlota Ribera, Marc Vega i Marina Poncet
Algunes acti-vitats: -Corda fluixa.
-Circuit d’ obsta-cles.
-Jocs de circ.
-Maquillatge de pallasso.
-Espectacle del circ.
Aquest curs l’alumnat de cicle mitjà han anat de colònies a Ru-pit, a la Devesa, els dies 19, 20 i 21 de juny, els últims dies d’escola.
No es treballa cap ac-tivitat en concret, si-nó que passaran uns quants dies de diver-sió i faran activitats a l’aire lliure, també caba-nes construïdes en un bosc molt proper de la co-lònia, jocs pel poble de Ru-pit i l’última nit, discoteca.
Més sobre La Devesa És una casa de colònies i també una casa rural. Té diferents ambients però estan molt ben compaginats. Té un espai per grups grans (escoles, grups de famílies etc...) i després té habitacions de menys persones i amb més qualitat. Està en un entorn privilegiat, té grans extensions de camp al voltant, pisci-na, bosc... El tracte és immillorable i es menja de por!!!
Per Jordina Viñets, Marcel Podall i Joel Smelt
CAP DE SETMANA FAMILIAR:
-Pensió completa:
Preus:
Casa de colònies: - Adults: 45 €/nit - Infants: 30 €/nit Hostal: - Adults: 51 € /nit - Infants: 35 €/nit Hostal de muntanya: - Adults: 64,20 € /nit - Infants: 42,80 €/nit
COLÒNIES DE CICLE MITJÀ
Arnau Garriga: Alumne de 4rt B.
- Per què t’agradaria anar de colònies aquest any?
• M’agradaria anar de colònies perquè són uns dies de desconnectar de l’escola i poder-m’ho passar molt bé amb els meus amics.
-Saps alguna activitat que fareu o que t’agradaria fer?
• No sé cap activitat en concret, però m’agradaria que hi hagués piscina, m’encanta l’aigua.
ESCOLA CERVETÓ
Què opines de les colònies?
Arnau Garriga
Mireia Brics
Mireia Brics: Alumna de 3r B
-Perquè t’agradaria anar de colònies aquest any?
• M’agradaria anar de colònies per passar uns quants dies amb els meus amics i gaudir al màxim d’aquestes colònies.
-Saps alguna activitat que fareu o que t’agradaria fer?
• No, no sé cap activitat en concret però m’agradaria fer una gimcana.
Aquest any els nens i nenes de 5è aniran de colònies a Bagà. Aniran els tres úl-tims dies d’escola, el 19, 20 i 21 de juny.
Hi faran diverses activitats com ara: caiac al pan-tà,curses d’orienta-ció i altres jocs…
Han decidit anar aquest lloc perquè està a la muntanya i no es troba gaire lluny.
A més a més els hi
ofereixen les activi-tats que volen fer i la casa té els requisits que demanaven.
Anar a aquest lloc serà una experièn-cia nova pels alum-nes i també pels professors, ja que mai s’ha anat a aquesta casa de co-lònies.
Colònies de 5è
Per visitar a Bagà
- Santuari de la Mare de Déu de Paller.
- Font de la Vinya Vella.
- Església de Sant Esteve de Bagà.
- Palau dels Pinós.
- Font de l’Andino.
REVISTA ESCOLA CERVETÓ
Per Marc Freixa i Dani
COLÒNIES DE CICLE SUPERIOR
Aquest any els nens i nenes de 6è han anat al complex es-portiu Cala Canye-lles, a Lloret de Mar.
Han estat l’última setmana d’escola ( 17,18,19,20,21 de juny).
Han fet diverses activitats a la casa com ara rocòdrom, tenis, pàdel…
I altres activitats a la platja com ara esquí nàutic, esquí bus, “snorkel”…
Han escollit aquest lloc perquè pensen que són unes colòni-es molt emocio-nants. A més a més, els hi ofereix un ven-
tall molt ampli i di-vers d’activitats aquàtiques i esporti-ves que agraden molt als nens i ne-nes que tenen aquesta edat (11-12 anys).
Aquestes colònies s’han fet més anys, més o menys, ja fa sis o set anys que es fan.
Colònies de 6è
Per visitar a Lloret de Mar
- Castell de Lloret de Mar.
- Ermita de Santa Cristina.
- Estàtua Dona Marinera.
REVISTA ESCOLA CERVETÓ
Per Marc Freixa i Dani
Instal·lació, prova de natació, dinar i dues activitats a la tarda.
1
Esmorzar, activitats al matí, dinar i dues activitats.
2
Esmorzar, activitats , dinar i activitats de tarda.
3
Esmorzar i dues activitats al matí
4
Dinar i dues activitats a la tarda
5
Esmorzar i dues acti-vitats al matí
6
Dinar i tornada 7
PPlànol del dia
COLÒNIES DE CICLE SUPERIOR
“Jugar amb els amics, anar a la discoteca, a la piscina…”
“Jugar a futbol, banyar-me a la piscina i anar a la discoteca.”
“M’agraden les activitats com les excursions, els circuits, la platja…”
“Les activitats, la piscina, la platja, els jocs de nit, etc.”
“Sobretot m’agrada fer activitats de nit. Com per exemple: anar pel bosc.”
“Jocs de nit, anar a la platja , a la piscina i la discoteca.”
¿Què és el que més t’agrada de les
colònies ? 5è
L’alumnat opina
Escola Cervetó
“El lloc. La platja, el camp, la muntanya i les activitats sobretot.”
“Que tots ens divertim junts, les activitats i sobretot els monitors.”
“Que estem uns dies fent activitats. És com un premi després d’estar un any esforçant-nos.”
“No fer feines, ni deures, ni exàmens i és molt divertit estar amb els companys.”
“Estar amb els amics, no fer feina i jugar. M’agrada tot!”
“Les activitats, estar amb els amics, no fer exàmens, etc.”
¿Què és el que més t’agrada de les
colònies ? 6è
L’alumnat opina
Escola Cervetó
Per què vas voler seguir sent la directora de l’escola després de la teva mare?
En primer lloc a mi em sem-blava que ho podia fer molt bé perquè sempre m’ha agradat moltíssim aquesta feina, jo ja havia fet de mestre, també havia fet de Cap d’Estudis de l’ESO i estava molt convençu-da que ho podia fer bé i apor-tar coses a l’escola al meu estil, la meva manera de fer, les meves idees… i em vaig decidir.
Abans de que la teva mare hagués fet l’escola tenies pensat dirigir algun centre educatiu?
Jo tenia clar que m’agradava molt tot l’àmbit de l’educació, però no sabia exactament en quin lloc, encara que sí savia que era una cosa que m’agra-dava molt i que jo podia fer molt bé i que podia aportar
molt.
Aquesta escola què signifi-ca per a tu?
Moltes coses, des de molt petita jo ja semblava que vivia a l’escola, de fet la ubicació d’ aquesta estava al carrer Sant Roc i casa meva estava entre mig de dues plantes de l’escola. Semblava que hi vivia, per tant ho im-pregnava tot : des de soroll ambiental fins el fet de que les professores passaven sovint a buscar coses a ca-sa . Jo també era alumna de l’escola i per tant també era la meva escola. Va significar molt des del primer minut i després a nivell d'implicació jo veia com la meva mare s’hi dedicava, com hi treballava, era la seva vida. Per tant, sempre va ser molt important i quan ella va faltar jo tenia molt clar que tenia una res-ponsabilitat molt gran de que les coses funcionessin. To-thom esperava de mi que fos capaç de continuar una tasca tan important. No hi ha parau-les per explicar què significa per a mi l’Escola Cervetó.
Segueixes amb el mateix sistema educatiu o has introduït algun canvi?
Ha canviat molt, és que han canviat també a nivell legal les coses, ha canviat la orga-nització del sistema educatiu en el nostre país, per tant l’escola que jo em vaig tro-bar i l’actual a canviat pro-fundíssimament. També hi ha hagut psicòlegs i psicope-dagogs que han pensat no-ves maneres d’ensenyar i d’aprendre que estem apli-cant a l’escola. La nostra és una escola molt activa, di-guem-ne que vol estar a l’alçada dels temps que vi-vim i que, per tant, està sem-pre pensant com millorar la seva manera de treba-llar amb l’alum-nat.
ESCOLA CERVETÓ
La Montse Vilà, LA NOSTRA DIRECTORA,
ENTREVISTEM ENTREVISTEM ENTREVISTEM ENTREVISTEM
A...A...A...A...
• La nostre directora:
Montse Vilà.
• La Teresa Diumaró
ens explica els seus
inicis a l ’ escola.
“L’escola va significar molt des del
primer minut i després a nivell
d'implicació jo veia com la meva
mare s’hi dedicava, com hi
treballava, era la seva vida i per
tant, sempre va ser molt important .
Per Laia Cifuentes i Irene Monte-
ENTREVISTES
Quin criteri segueixes per seleccio-nar al teu personal docent?
Jo sóc molt exigent, no només busco un model de persona, sinó que hi hagi varietat, que les persones que treballin a l’escola tinguin estils personals i diferents. Però si que penso que és molt important que a nivell de formació siguin persones molt ben preparades, que hagin estat constantment prepa-rant-se i que siguin persones que transmetin molt als seus alumnes a nivell de motivació. Que transmetin a l’aula aquestes ganes d'aprendre, de conèixer la realitat i el món. Per tant, en el perfil professional també es molt important que a nivell d ‘estudis hi hagi els màxims, que a més a més de fer magisteri siguin llicenciats i es vagin formant constantment . A més a més, si han fet un post grau, un màster; tot això és molt important. Tot allò que aporti coneixement, per a mi és molt interessant.
Quins són els objectius de cada etapa?
Hi ha diferents tipus d'objectius, que tenen diferents noms. Jo diria que hi ha un vertical, és a dir, que va des de P3 fins a Batxillerat i és que en primer lloc sigueu persones felices, capaces de viure en el món actual. Podríem dir que l’objectiu és preparar-vos per ser persones íntegres i capaces d’oferir alguna cosa a la nostra societat.
Página 41
Fins quan t’agradaria dirigir l’esco-la?
Fins que sigui molt gran i vegi que no puc venir perquè em fan molt mal els ossos o perquè ja no tinc idees noves per portar a terme a l’escola.
“ Penso que és molt important que a
nivell de formació siguin persones molt
ben preparades, que hagin estat
constantment preparant-se i que siguin
persones que transmetin molt als seus
alumnes a nivell de motivació. Que
transmetin a l’aula aquestes ganes
d’aprendre, de conèixer la realitat i el
món. “
Montse Vilà i Brecha (Granollers, 21-1-1968). Directora i titular de l’Escola Cervetó és llicenciada en Geografia i Història. Aquests dies el centre que acull més de 800 alumnes amb dues línies des de P3 fins a Batxillerat, va comme-morar el 40è aniversari de l’escola, iniciada el 2 d’octu-bre de 1968 al carrer Sant Roc, com a llar d’infants, a càrrec de la Conxita Brecha, que va morir el 1997. la van acompanyar en aquells inicis Lluïsa Amat, Joana Caballé i Glòria Medalla. Actualment l’escola, que compta amb tres edificis al carrer Isabel de Villena, està formada per una plantilla de uns 90 professors. En re-passar la història d’aquests 40 anys passats, la directo-ra del Cervetó, que prengué el relleu de la seva mare pel que fa a la direcció,, desta-ca que “en línies generals seguim els ideals i els ob-jectius que sempre ens han caracteritzat i que no són altres que la quantitat de l’ensenyament, la dedicació individualitzada als alumnes i la innovació en les propos-tes que fem”. Igualment, diu que “aquesta commemora-ció no s’hauria pogut fer sense el gran recolzament que hem rebut sempre de les famílies i el del professo-rat, que coneix bé el tarannà del centre”.
Com van ser els teus inicis a l’esco-la?
Fa molts anys, vaig començar l’any 1976. I en aquella època no estava situat aquí el Cervetó, era al carrer Sant Roc;. Quan vaig entrar al Cervetó vaig fer de professora a P-5. Vaig anar buscant feina a diferents escoles de Granollers. Primer vaig anar al col·legi Jardí i no necessitaven més professo-rat, després vaig anar als Escolapis i també em van dir que no i finalment vaig anar a l’escola Cervetó i em van acceptar com a professora de P-5 i vaig seguir fent tres anys aquest ma-teix curs. Més tard vaig fer 1r i des-prés ja 1r i 2n consecutivament (Cicle Inicial) i actualment segueixo fent clas-se a Cicle Inicial.
Què és el que més ha canviat a les classes?
Les classes actuals són molt més grans. Els nens i nenes estan més amples, però quan jo vaig entrar tení-em una classe que hi havia quaranta nens.
Página 42
LA TERESA DIUMARÓ ENS EXPLICA
ELS SEUS INCICIS A L’ESCOLA
La Teresa treballant amb l’alumnat
ENTREVISTES
Estàvem molt estretets allà a la classe, però érem molts i també no fèiem tantes assignatures com ara; ara fem música, informàtica...En aquella època no se’n feia d’infor-màtica, encara potser ni s’havia descobert. Ara fem coses d’una manera més divertida, ara fem exposicions, fem treballs, llavors no, abans era tot fitxa, fitxa…
Quines coses han millorat a l’es-cola ?
Jo penso que el fet d’estar tots aquí és positiu. Jo havia començat l’escola a Sant Roc, però la meva paral·lela estava a l’escola Isabel
de Villena i, per posar-nos d’acord jo cada setmana havia de venir aquí a fer reunió amb la Teresa Vila i apuntàvem tot en una llibreta per fer el mateix cada dia. També ha millorat el pati que és més gran perquè allà a Sant Roc era molt petit. Ara treballem d’una forma que és més divertida pels nens i nenes, es pensa molt en que l’a-lumnat estigui motivat.
L’alumnat aprèn més i es fan ser-vir metodologies més variades.
Què és el que intentes transme-tre als teus alumnes?
Jo sempre els hi dic que ells han de saber què venim a fer aquí. Que aquí venim a treballar, com si fóssim grans i que venim a apren-dre a fent-nos grans amb tot el que això comporta: des de seure bé, estudiar i treballar bé; fins a portar-se bé, ser amics dels nos-tres amics, no barallar-nos. . I sobretot treballar perquè la vida és molt dura i ja sabem que els pares han de treballar per guanyar diners per tant nosaltres aquí ve-nim a aprendre a fer– nos grans. Perquè quan siguem adults aquests valors que hem après a l’escola ens ajudaran molt: po-drem anar a treballar i ens vol-dran perquè seiem bé, perquè fem bona lletra, perquè treballem bé, perquè no ens barallem amb els companys de la feina, perquè ens ajudem... per tots aquests valors.. Això és el que jo els hi explico. Que hem de ser persones, que quan més coses sapiguem, millor.
“A l’escola aprenem valors que
també ens seran útils de grans: des
de seure bé, estudiar i treballar bé;
fins a portant-se bé, ser amics dels
nostres amics, no barallar-nos.”
avui entrevistarem a la Núria Murillo i a la Montse Vilà.
Quants anys fa que esteu a l’escola?
Montse:fa 20 anys que estic a l’escola.
Núria:fa 16 anys .
Heu treballat a un altre lloc abans que treballessiu a l’escola?
Montse:estava col·laborant a un màster.
Núria:un lloc de repàs de primària.
Es difícil la vostra feina a l’escola?
Montse:la meva feina és molt difícil perquè has d’estar pendent de tot i alhora és plena de moments fantàstics!
Núria:no és difícil perquè cal organitzar i coordinar moltes tasques, però també és molt satisfactòria.
En què consisteix?
Montse:consisteix en pensar com millorar l’escola, aplicar noves maneres d’ensenyar per tal que tots els nens i nenes puguin aprendre com és el món; i estar al dia gestionant les despeses.
Núria:has d’organitzar els horaris dels professors i coordinar els professors en els seus treballs.
us agrada la vostra feina? Montse:sí, perquè sinó no la podria fer perquè és bastant complicada.
Per què vau decidir ser-ho?
Montse:perquè m’agradava i sabia que podia fer-ho bé.i l’anava bé.
Núria: m’ho van proposar i jo vaig dir que sí.
Quin dia es va inaugurar l’escola i quin any?
Montse:va ser a l’octubre del 1968.
Dua Mahanerah i Marc Rodriguez
Hem entrevistat a la tutora de 2n A, la Isa-bel, que fa el treball dels dinosaures amb els alumnes, i hem fet les preguntes se-güents:
Isabel, als nens els hi ha agradat el tema dels dinosaures?
Els ha agradat molt i s’hi han esforçat molt.
Qui va escollir el te-ma?
El tema el van escollir entre tots, i cadascú va escollir el dinosaure que va voler. I també han fet molt bé les ex-posicions.
Entrevistes
També hem entre-vistat a una noia de 3r d’ESO que es diu Berta Ri-bot:
Ens hem enterat de que ets molt bona taekwondis-ta, has estat cam-piona de Catalun-ya?
-Sí, i he sortit per la televisió i el diari per guanyar cam-pionat
I has estat cam-piona d’Espanya?
-No, no ho he es-tat.
Trobes peri-llós el taekwon-do?
-No, perquè anem protegits i no fem mal a l’altre.
Hem entrevistat a la cap d’estudis d’infantil i primària, es diu Nuria Murillo:
Colabores en els llibres Barcano-va?
Sí, hi col·laboro.
Val la pena?
Sí, prequè treba-llem en grup i m’agrada.
Trobes difícil la feina de cap d’es-tudis, tindràs mol-ta feina, no?
Molt, tinc molta feina sempre.
Quan treba-lles?
Sempre treballo els caps de set-mana i a les tar-des.
Aitor Guisado i Marc Grau
Adéu primària, hola ESO Aquest adéu és un dels pocs adéus per sempre. Mol-tes vegades quan diem adéu ens tornem a trobar o a veure, per exemple, quan cada dia a les cinc de la tarda ens despedim amb un adéu dels companys de la classe.
Adéu primària, quan recordo tot aquest període de temps em venen al cap moltes emocions, rialles, ale-gries… però també, discussions, baralles, petits pro-blemes del dia a dia (que llavors eren molt importants per a nosaltres)… i també molts aprenentatges.
Tots aquests records són els factors de la felicitat, sense els dolents, no hi ha els bons, sense els bons no hi ha els dolents, i sense els bons i els dolents no aprenem.
Una vida sense els mals moments no tindria cap mena de gràcia, tot estaria tranquil, i per sobre de tot no aprendríem a superar i a ensortir-nos dels problemes del dia a dia.
Ara tanquem una etapa de la nostra vida, però n’o-brim una de nova, on tots canviarem molt i sobretot canviarà la nostra vida.
Laura Rovira
Comiat Per mi, la Primària és una de les etapes escolars i d e la meva vida més importants, perquè en tot aquest temps, des de 1r a 6è, he après a fer moltes coses com multiplica r o escriure. A més a més m’ho he passat molt bé ap renent però també quan hem anat de colònies o d’excursió.
Tot això no hagués sigut possible sense els company s que des de P3 m’han estat ajudant, igual que jo a ells.
Em fa molta pena deixar la primària perquè he passat molts bons moments i a l’ESO canviarem de professors , de ma-tèries, etc. Aquest canvi serà difícil per al final ho aconseguiré.
Martí Martínez
Primària Marxem de primària i ens anem cap a l’ESO.
El professorat que volem es queda a Primària.
Per fi a l’ ESO, però mai oblidaré la Primària.
La Primària la deixem enrere i no vull que sigui així.
Marc V.
ADÉU PRIMÀRIAADÉU PRIMÀRIAADÉU PRIMÀRIAADÉU PRIMÀRIA
La primària és un període de la vida, que dura sis anys,
on s’aprenen moltes coses, no només matemà�ques, ca-
talà, castellà, música ... sinó coses essencials per poder
sobreviure.
Albert Einstein, un home molt savi, va afirmar :
“ Mai consideris el estudi com una obligació, sinó com
una oportunitat per penetrar en el bonic i meravellós
món del saber ” ; la primària és obligatòria, però és una
bella ocasió per aprendre un munt de coses.
Sempre que dius “adéu”, també dius “hola”. En aquest
cas, diem adéu a la primària, però diem hola a l’ E.S.O.
També ens ho passarem bé, però con�nuaran els proble-
mes i com sempre ens ensenyaran a solucionar-los.
Marina Poncet
EL COMIAT DE PRIMÀRIAEL COMIAT DE PRIMÀRIAEL COMIAT DE PRIMÀRIAEL COMIAT DE PRIMÀRIA
A la primària arribem que som petits i acabem grans. Tot A la primària arribem que som petits i acabem grans. Tot A la primària arribem que som petits i acabem grans. Tot A la primària arribem que som petits i acabem grans. Tot aquest temps es per aquest temps es per aquest temps es per aquest temps es per aprofitaraprofitaraprofitaraprofitar----lo al màxim amb els professors, mai tornaràs a lo al màxim amb els professors, mai tornaràs a lo al màxim amb els professors, mai tornaràs a lo al màxim amb els professors, mai tornaràs a tindre un igual. Els tindre un igual. Els tindre un igual. Els tindre un igual. Els mestres ens han ensenyat moltes coses però les més importants són estimar, con-mestres ens han ensenyat moltes coses però les més importants són estimar, con-mestres ens han ensenyat moltes coses però les més importants són estimar, con-mestres ens han ensenyat moltes coses però les més importants són estimar, con-viure amb la gent i saberviure amb la gent i saberviure amb la gent i saberviure amb la gent i saber----nos respectar. Cada dia hem après una nova cosa i to-nos respectar. Cada dia hem après una nova cosa i to-nos respectar. Cada dia hem après una nova cosa i to-nos respectar. Cada dia hem après una nova cosa i to-tes importants. Aquesta primària ha sigut la base de la nostra educació; Enca-tes importants. Aquesta primària ha sigut la base de la nostra educació; Enca-tes importants. Aquesta primària ha sigut la base de la nostra educació; Enca-tes importants. Aquesta primària ha sigut la base de la nostra educació; Enca-ra ens queda molta cosa per aprendre. ra ens queda molta cosa per aprendre. ra ens queda molta cosa per aprendre. ra ens queda molta cosa per aprendre. Durant un temps hem estat junts i passaDurant un temps hem estat junts i passaDurant un temps hem estat junts i passaDurant un temps hem estat junts i passa----nosnosnosnos----ho molt bé, però ara es l’hora de ho molt bé, però ara es l’hora de ho molt bé, però ara es l’hora de ho molt bé, però ara es l’hora de dirdirdirdir----vos adéu. vosaltres us quedeu però nosaltres marxem, sou els eterns repeti-vos adéu. vosaltres us quedeu però nosaltres marxem, sou els eterns repeti-vos adéu. vosaltres us quedeu però nosaltres marxem, sou els eterns repeti-vos adéu. vosaltres us quedeu però nosaltres marxem, sou els eterns repeti-dors que cada dia obriu les portes del nostre futur. dors que cada dia obriu les portes del nostre futur. dors que cada dia obriu les portes del nostre futur. dors que cada dia obriu les portes del nostre futur. Aquest canvi de Cicle ens costarà a tots però el Aquest canvi de Cicle ens costarà a tots però el Aquest canvi de Cicle ens costarà a tots però el Aquest canvi de Cicle ens costarà a tots però el superarem recordant els mi-superarem recordant els mi-superarem recordant els mi-superarem recordant els mi-llors moments.llors moments.llors moments.llors moments.
Carlota Ribera
En un món d’esperança,
on tothom és igual,
resideix la força
per tirar endavant.
L’alegria no té fi
per a tots els que s’estimen.
Per sempre ser feliç
amb somnis que rimen.
Contemplant el cel infinit
de tons blaus siderals,
que quan arriba la densa nit
deixa pas a records ances-trals.
On les estrelles no hi arriben,
on el cor ho aconsegueix,
es troba la pau eterna
que es pregunta si existeix.
Eva Michelet
Des de que vaig arribar a l’escola fins ara m‘ho he passat molt bé perquè he fet molts amics i he tingut uns/es professors/es genials.
Vull donar les gràcies a tots aquells companys/es i professorat que han estat al meu costat quan els necessitava .
JUDIT PLA
LA MEVA EXPERIÈNCIA
Quan vaig arribar a l’escola estava
trista ja que no coneixia a ningú i
em sentia sola, però quan van anar
passant els dies i els anys cada ve-
gada tenia més amics.
Amb els sis anys que he estat amb
vosaltres, m’he sentit molt agust
amb tothom. Hem rigut junts i ens
hem enfadat moltes vegades i ai-
xò ho recordaré sempre en un recó
del meu cor.
Estic molt agraïda de vosaltres per-
què m’heu ajudat en els moments
que ho necessitava.
Moltes gràcies classe.
Alba Zapico
EL MEU RECORD DE L’ES-
COLA CERVETÓ
No vaig tenir cap mena de problema per integrar-me a l’escola amb els meus com-panys perquè vaig arribar a P3. A més a més, va venir amb mi una companya que ja anava amb mi a la guarderia, la Irene.
Al llarg del curs sempre m’ han tocat molt bones professores.
Tots els meus/ves companys/es m’ han donat suport i el professorat m’ ha ajudat en les coses que em costaven.
Gràcies a tot això i als meus esforços he pogut anar tirant curs rere curs encara que tinc que reconèixer que fàcil no ha estat.
MARINA TINTÓ
ESCOLA CERVETÓ
ESCOLA CERVETÓ
LA MEVA DURADA A L’ESCOLA CERVETÓ
Jo mai oblidaré aquesta escola i enca-ra menys als meus companys/es... I es-pero que ells tampoc!
Laia Cifuentes
L’alumnat de 6è de l’Escola Cervetó hem estat treballant en un projecte nou i molt in-
novador pel nostre centre. Ens hem ficat a la pell d’uns periodistes i, fent servir tot el
que hem après a informàtica, hem elaborat una revista que esperem que us apropi més
a la nostra realitat de cada dia. I, per suposat, que us hagi agradat!
Per grups, ens hem repartit les diferents seccions que heu trobat en aquesta publica-
ció i després de fer una tasca prèvia de recerca d’informació, mitjançant un nou pro-
grama que hem treballat aquest curs, el Publisher, hem dissenyat cadascuna de les di-
ferents pàgines.
Ens hem esforçat molt, i tot i que som conscients que tot és millorable, estem orgullo-
sos del resultat obtingut i esperem de tot cor, que us hagi agradat.
L’alumnat de 6è
Curs 2012-2013
